paisatge i infraestructures energètiques. orientacions per a una adequada implantació de...

Paisatge i infraestructures energètiques. Orientacions per a una adequada implantació de l’energia eòlica a Catalunya Pere Sala i Martí. Coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya Girona, 28 de novembre de 2013

Paisatge i infraestructures energètiques

Partim del concepte de paisatge que emana del Conveni europeu del paisatge.

Algunes de les infraestructures energètiques impliquen l’aparició de nous elements molt visibles, sovint ubicats en espais amb una major exposició visual i/o una major càrrega simbòlica.

Més enllà de l’inevitable efecte visual, algunes infraestructures tenen també una incidència en el caràcter paisatgístic del lloc, que té a veure amb dimensions de caire identitari, cultural i fins i tot afectiu que expliquen per què la gent se sent part d’un indret, i no d’un altre.

S’ha produït un cert distanciament entre les comunitats locals i les polítiques energètiques, per una manca d’estratègies d’informació i comunicació a la població, així com d’implicació de la ciutadania en els processos de planificació i execució dels projectes.

El desplegament contemporani de l’energia renovable a Catalunya viu en una constant paradoxa entre la seva acceptació pels efectes a escala global i el seu rebuig, en nombroses ocasions, per la seva incidència paisatgística a l’escala local.

Precisament aquesta transició energètica en la que estem immersos actualment representa una oportunitat per aprendre i aplicar noves formes de relacionar-‐se amb els paisatges contemporanis.


Cada cop són més visibles infraestructures, antigues centrals, que configuren territoris industrials desolats i esgotats, a vegades marginals.

Algunes d’aquestes instal·∙lacions no només són capaces d’influir de manera positiva en els entorns banals i desordenats, sinó que també comencen a tenir un significat per a la població i a ser valorades, per exemple, com un element d’identitat a escala local, o per a un territori més ampli.


Paisatge i energia eòlica

Catalunya es troba de ple en un escenari de transició energètica. I és en aquest procés de transició que les energies renovables –on s’inclou l’eòlica-‐ està configurant nous paisatges energètics fins ara inèdits.

En els últims anys la implantació eòlica ha creat polèmica:

-  Abast, intensitat i concentració

-  Disponibilitat de metodologies

-  Falta d’informació

Paisatge i energia eòlica

Les infraestructures relacionades amb l’energia eòlica tenen una forta entitat que, tot i la seva imatge tecnològica d'avantguarda, innovadora, sostenible (pel valor de la producció d’energia alternativa i de l’aprofitament de recursos renovables), i la seva identitat declaradament contemporània, pot llegir-‐se sovint en contrast amb la del territori on s’implanta.

www.catpaisatge.net

El canvi climàtic en un nou full de ruta per al paisatge

Context de partida Catàlegs de paisatge de Catalunya

Catalunya disposa, per primer cop, del mapa de 135 paisatges, que representen 135 caràcters paisatgístics diferents, tots ells delimitats i descrits pels catàlegs de paisatge de Catalunya.

Mapa dels paisatges de Catalunya

Gran oportunitat per aprofitar els coneixements, l’experiència i tecnologies de tota mena per ajudar-‐nos a encabir adequadament els aerogeneradors en el paisatge



Tenim una gran oportunitat per aprofitar els enormes coneixements, l’experiència i les tecnologies de tota mena per ajudar-‐nos a encabir adequadament els aerogeneradors en el paisatge


Una nova mirada als paisatges eòlics


Els aerogeneradors, independentment de les seves dimensions, conformen un conjunt d’infraestructures necessàriament visibles, i la seva incidència en el paisatge depèn de la relació entre el seu disseny i la seva disposició amb el caràcter paisatgístic de cada lloc. Els aerogeneradors no han de ser necessàriament incompatibles amb els valors i les qualitats del paisatge.

La implantació eòlica s’ha de veure com una estratègia per sumar valor al territori i per apropar-‐nos a nous valors i a nous significats, vinculats a la contemporaneïtat.


L’energia eòlica i el paisatge generen –o han de generar-‐ una nova relació, en la que els aerogeneradors poden convertir-‐se en un nou referent en el paisatge i en un nou element d’identitat.

Ben dimensionats i emplaçats, els aerogeneradors tenen un gran potencial per capgirar la percepció que sovint té la població d’espais amb poc interès o llocs on costa reconèixer-‐hi una coherència o uns valors paisatgístics.

Disposar d’orientacions precises i clares que ajudin per a la localització i el disseny adequat dels aerogeneradors en el paisatge, adaptats a la diversitat de paisatges del país.

Objectius

Situar els aerogeneradors en la quotidianitat del paisatge.

Esdevenir una eina per al disseny, l’avaluació i la planificació eòlica a Catalunya, útil per a tècnics, professionals i promotors de nous projectes eòlics, des dels parcs eòlics fins als microeòlics.

Estructura i continguts

PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE

1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya

2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa

3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica

PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA

4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors

5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges

6. Escenaris i supòsits

ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries

Algunes dades…

Segons el marc normatiu…

43 parcs eòlics, amb una potència elèctrica instal·∙lada de 1.272,32 MW i 812 aerogeneradors, repartits entre 43 municipis i 11 comarques. 9,6 % de la potència elèctrica instal·∙lada a Catalunya (el 32 % del conjunt de les energies renovables). Durant l’any 2012, els parcs eòlics van produir 2.647 GWh, que representa un 6 % de l’electricitat produïda a Catalunya (un 38,1 % de les renovables).

Algunes dades…

Estat actual (2013)

Cinc plans per al desplegament de l’energia eòlica des de 1991

Algunes dades…

Concentració territorial

Algunes dades…

Article 2.4. Fites visuals i fons escènics.

Atès que les instal·∙lacions eòliques afecten, per dimensió i/o ubicació, els fons escènics del paisatge, cal laconsideració de criteris paisatgístics en el projecte d’implantació. En principi, es considera un bon criteri buscar una geometrització perceptible de la implantació dels molins, mitjançant l’establiment de pautes relatives a les alçades, distàncies, alineacions i altres elements significatius, que són pròpies de la necessària ordenació dels elements artificials repetitius.

Aricle 3.11.

1. Ev itar la proliferació d’instal·∙lacions eòliques en fites i fons escènics amb valor simbòlic assenyalats a OQP10.

3. Els nous projectes eòlics han de fer una especial atenció a la visibilitat de les instal·∙lacions eòliques a i des de les àrees paisatgístiques amb valor simbòlic reconegudes en el mapa de valors simbòlics del Catàleg, com també als paisatges agraris assenyalats a OQP14.

7. Adaptar el disseny de les edificacions lligades a les instal·∙lacions eòliques i solars a les directrius OQP5 sobre edificacions aïllades, i el disseny dels vials d’accés a les directrius OQP6, que persegueixen unes infraestructures lineals de comunicació de qualitat. En aquest cas, hauran d’adaptar-‐se al parcel·∙lari existent, minimitzar l’amplada necessària, evitar, sempre que sigui possible, la pavimentació i, en els casos que sigui necessari, revegetar les vores de la xarxa de camins amb vegetació autòctona.

Tractament del paisatge en el planejament eòlic

Algunes dades…

Algunes dades…

Tractament del paisatge en el planejament eòlic

Països analitzats

Alemanya

Dinamarca

França

Escòcia

Irlanda

Itàlia

Regne Unit

Països analitzats

Les iniciatives europees d’implantació eòlica que han tingut més èxit són les que han donat més protagonisme a les comunitats i institucions locals:

-‐ Participació en la recerca dels emplaçaments idonis (els aerogeneradors participen d’una nova identitat del lloc construïda per la població, sense que es percebi com una pèrdua de la qualitat del paisatge).

-‐ Participació dels beneficis.

La integració de la implantació en el paisatge apareix esdevé un element clau per a l’acceptació social, especialment des del punt de vista perceptiu.

Tres consideracions prèvies...

Característiques tècniques dels aerogeneradors

Tres consideracions prèvies...

Nivells de visibilitat Punts d’observació

-‐ Poblacions

-‐ Vies de comunicació

-‐ Punts d’afluència

Els aerogeneradors influeixen de manera mínima en la percepció visual del paisatge

Els aerogeneradors ocupen bona part del camp visual, que condicionen totalment la percepció

Els aerogeneradors són visibles però no impedeixen una percepció del conjunt de l’escena paisatgística

Concepte

Simulació

Pictograma + codi de referència [cercle ple: situació aconsellable]

Criteri / Consideració

Pictograma + codi de referència [cercle buit: situació menys aconsellable]

Capítol 4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors


Criteris que no depenen d’un paisatge en concret

Simulació fotogràfica

Pictograma + codi de referència [quadrat ple: situació aconsellable]

Pictograma + codi de referència [quadrat buit: situació menys aconsellable]

Criteri / Consideració

SITUACIÓ 1

SITUACIÓ 2

SITUACIÓ 3

Capítol 5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges

Relleus / formes Paisatges agraris i forestals Paisatges construïts Fites paisatgístiques Efecte acumulatiu

Escenaris generals Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala

Capítol 6. Escenaris i supòsits

Escenari

Fotografia

Caràcter del paisatge

Lectures d’elements del paisatge

Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris generals

Codis de referència / criteris d’implantació


Vista general

Supòsits X.1

Parteixen de la base que hi ha projectes eòlics que estan en diverses

fases de tramitació, i plantegen solucions paisatgístiques per tal de

millorar-‐ne la seva integració

Supòsits X.2

Procuren que els projectes eòlics que segueixen el model vigent s’integrin

com més millor en els paisatges

Supòsits X.3

Plantegen un nou model de desplegament de l’energia eòlica,

caracteritzat per petites instal·∙lacions que s’integrin en els paisatges quotidians, i

que no requereixin la construcció de grans infraestructures auxiliars (línies alta

tensió, camins d’accés,..)


Terrasses fluvials

Mosaic agroforestal amb relleu ondulat

Mosaic agroforestal en plana

Plana agrícola

Serres litorals

Nucli singular en entorn agrícola

Mosaic agroforestal ondulat amb urbanitzacions

Terraces cerealístiques


Escenari

Codis de referència / criteris d’implantació


Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala

Polígon comercial-‐logístic-‐industrial

Periurbà residencial

Infraestructures lineals

Periurbà rural

Infraestructures portuàries

Polígon químic-‐energètic

Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala

Subestació transformadora i edifici de control

Tanques

Connexió elèctrica interna i externa

Plataformes

Altres complements

Camins d’accés

ANNEX 1. Orientacions per instal·∙lacions complementàries

www.catpaisatge.net www.twitter.com/catpaisatge

www.facebook.com/catpaisatge

paisatge i infraestructures energètiques. orientacions per a una adequada implantació de...

Government & Nonprofit