informe de resultats de les diagnosis energètiques en càmeres

PROGRAMA D’ASSESSORAMENT ENERGÈTIC

ESTUDI I ANALISI DELS RESULTATS DE LES DIAGNOSIS ENERGÈTIQUES EN CÀMERES

FRIGORÍFIQUES DE FRUITA

Estudi d’Avaluació Energètica

2

ÍNDEX PREFACI................................................................................................................... 4 1 INTRODUCCIÓ.................................................................................................. 6

1.1 Productes principals.................................................................................... 7 1.2 Procés productiu ......................................................................................... 9 1.3 Sector fructícola a Catalunya .................................................................... 12

2 METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI................................................................. 15

2.1 Optimització de la factura elèctrica ........................................................... 17 2.2 Càmeres frigorífiques................................................................................ 18 2.3 Instal·lacions de refrigeració ..................................................................... 23

3 ANÀLISI DE LES DIAGNOSIS REALITZADES ............................................... 32

3.1 Dades generals de les empreses diagnosticades..................................... 33 3.2 Distribució geogràfica per comarques....................................................... 35 3.3 Distribució geogràfica per municipis.......................................................... 37 3.4 Quantitat de fruita tractada........................................................................ 38 3.5 Consum d’energia elèctrica....................................................................... 40

4 ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES DIAGNOSIS REALITZADES ............... 45

4.1 Tipus de recomanacions proposades ....................................................... 46 4.1.1.- Electricitat .......................................................................................... 48 4.1.2.- Regulació i control ............................................................................. 52 4.1.3.- Fred industrial .................................................................................... 55

4.2 Número de propostes realitzades ............................................................. 63 4.3 Estalvi energètic........................................................................................ 67 4.4 Estalvi econòmic ....................................................................................... 71 4.5 Estalvi sobre el consum total .................................................................... 75 4.6 Inversió econòmica ................................................................................... 79 4.7 Període de retorn de la inversió ................................................................ 83

5 CONCLUSIONS............................................................................................... 87

5.1 Resultats generals de les diagnosis.......................................................... 88 5.2 Nombre de propostes realitzades ............................................................. 90 5.3 Estalvi energètic........................................................................................ 91 5.4 Estalvi econòmic ....................................................................................... 92 5.5 Percentatge d’estalvi sobre el consum total.............................................. 93 5.6 Inversió econòmica ................................................................................... 94 5.7 Període de retorn simple........................................................................... 95


3

ANNEX I - UNITATS I EQUIVALÈNCIES ENERGÈTIQUES .................................. 97 ANNEX II – DEFINICIONS.................................................................................... 101 ANNEX III – EXEMPLES DE PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA........... 104

III.1 Optimització de la factura elèctrica ............................................................. 105 III.2 Disminució de pèrdues per obertures en cambres ..................................... 116 III.3 Instal·lació de condensadors evaporatius ................................................... 119 III.4 Canvi del sistema de desglaç dels evaporadors......................................... 121 III.5 Instal·lació de vàlvules d’expansió electròniques........................................ 124 III.6 Canvi de refrigerant .................................................................................... 126 III.7 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència.................. 128 III.8 Regulació del cabal volumètric dels compressors ...................................... 131

ANNEX IV DIAGNÒSTICS TERMOGRÀFICS ...................................................... 134

IV.1 Fonaments de la termografia infraroja........................................................ 135 IV.2 Equips emprats .......................................................................................... 135 IV.3 Resultats de les diagnosis.......................................................................... 136 IV.4 Exemples de propostes de millores............................................................ 138


4

PREFACI Un dels eixos bàsics de la política energètica de la Generalitat de Catalunya és la racionalització de la utilització de l’energia i la reducció de les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i el canvi climàtic. Per tal d’assolir aquests objectius i contribuir a la millora de la sostenibilitat i de la competitivitat, cal fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de l’aprofitament dels recursos energètics renovables i l’empremta en la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies energètiques, de béns d’equip i de serveis industrials destinats a millorar la utilització de l’energia. Per tal d’impulsar aquests objectius en el sector primari, en concret a l’agricultura, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) han signat un acord marc, en data 20 setembre de 2006, per a la realització d’un Pla per l’estalvi i millora de l’eficiència energè-tica del sector agrari i pesquer, i més concretament en l’addenda a aquest acord signada el 11 d’octubre de 2007 es defineixen una sèrie d’accions que permetran revisar els consums energètics de les explotacions agrícoles, així com introduir les tecnologies eficients energèticament aplicables en aquest ti-pus d’activitat. L’ ICAEN és la unitat que té assignada l’execució de les activitats que emanen de la política energètica de la Generalitat de Catalunya i del Pla d’Energia 2006-2015. Entre els objectius de l' ICAEN hi figura la reducció del consum energètic a Catalunya. I en aquest sentit vol promocionar les tecnologies ener-gèticament eficients per així millorar també la seva competitivitat. El DAR vol promoure l’eficiència energètica per tal de millorar la competitivitat del sector agrari i pesquer així com la diversificació i promoció de la utilització de les fonts d’energia alternatives. En aquest sentit es pretén impulsar noves actuacions que afavoreixin la millora dels equipaments i les infraestructures al medi rural, incloent els regadius, la modernització de les tècniques de producció i de l’estructura de les explotaci-ons agràries per tal d’aconseguir una important reducció del consum d’energia, millorant així la competitivitat del sector.


5

L’acció concreta, s’articula mitjançant estudis d’avaluació energètica per a ex-plotacions agràries, que du a terme l’ICAEN des del PROGRAMA D'ASSES-SORAMENT ENERGÈTIC (PAE), amb l’oferiment dels estudis, i la supervisió dels continguts per part del DAR. L’informe que aquí es presenta és fruit de la conjunció de l’estudi i processa-ment de les dades obtingudes en el treball de camp de les visites d’assessorament, i de l’aplicació dels coneixements referents als temes d’energia que aporta l’experiència dels nostres tècnics col·laboradors. Aquest estudi. D’altra banda aquest estudi pretén ser una continuació d’altres estudis anteri-orment realitzats, i per tant no entrarà en aspectes que ja han estat estudiats com l’anàlisi d’aïllaments mitjançant estudis termogràfics. Tot i que cal remarcar la seva importància de cara a l’estalvi energètic. Les mesures proposades no pretenen canviar el procés productiu de cada explotació, i s’intenten adaptar a les formes de treball actuals. El plantejament d’aquesta acció conjunta entre l’ICAEN i el DAR inclou l’assessorament en tres àmbits específics:

- Reducció dels consums energètics i per consegüent de les emissions.

- Optimització de la factura energètica.

- Valoració de les emissions derivades del consum energètic.


6

1 INTRODUCCIÓ


7

1.1 Productes principals Els productes fructícoles de les centrals diagnosticades es poden classificar en dos grups diferenciats: la fruita d’os, i la poma i la pera, amb particularitats a tenir en compte. Les fruites d’os són el préssec, la nectarina, la cirera, l’albercoc, etc., amb tem-peratures de conservació que ronden els 0 ºC (podent arribar fins als +3 ºC en cas que la fruita estigui verda) i una humitat relativa aconsellable de 95 %. La fruita sense os són les pomes (Golden, Starking, Reineta, Verda Donzella, Fuji), les peres amb les seves varietats (pera blanquilla, conference, flor d’hivern), etc. La humitat relativa adequada també està al voltant del 95 % i la temperatura de conservació pot oscil·lar de -1 ºC, per algunes varietats de pe-ra, fins a 2 ºC per les pomes. El caràcter estacional de l’activitat de conservació de fruita està condicionat per les èpoques de maduració de la fruita, que coincideixen amb els períodes de consum més elevat d’energia. En aquests períodes entra la fruita i requereix ésser refredada ràpidament, després comença el període de conservació prò-piament dit.


8

La majoria de les fruites tenen una vida postcollita limitada si s’emmagatzemen a temperatura ambient. La refrigeració en postcollita permet emmagatzemar per un període major. Un adequat refredat produeix:

1. Reducció de la respiració; 2. Reducció de la transpiració; 3. Reducció del creixement de microorganismes; 4. Reducció de la producció d’etilè.

A més d’ajudar a mantenir la qualitat, la refrigeració postcollita ofereix una flexi-bilitat de mercat, permetent al productor vendre el seu producte en un moment més adequat. A l’hora de conservar la fruita convé que la cambra no tingui una diferència de temperatura entre llocs diferents de més de 1ºC i les oscil·lacions en el temps han de ser de 0,5ºC com a màxim. També ha d’haver una bona circulació d’aire en el interior de les cambres, aconseguint-ho amb forçadors d’aire en els evaporadors i evitant càrregues molt compactades.


9

1.2 Procés productiu L’activitat de les empreses diagnosticades consisteix bàsicament en la recep-ció, condicionament, emmagatzematge i expedició de fruita. Tot i que algunes es limiten a només algunes fases del procés, degut a que reben la fruita ja con-feccionada o a que l’envien a confeccionar a una altra central.

El procés bàsic al que es sotmet la fruita des de que arriba del camp consisteix en:

1. Tractament fitosanitari de post-collita: procés opcional (per alguns tipus de fruita, poma principalment) que es du a terme amb la fruita que arriba del camp i que consisteix en un bany de neteja i cicatrització.

2. Pre-refredament: procés per aconseguir la temperatura de conservació desitjada en cada cas mitjançant un fort xoc tèrmic. La fruita sol entrar a les instal·lacions a una temperatura de camp de 28-30 ºC. Aquest primer refredament es pot dur a terme tant en una cambra dedicada exclusiva-ment a realitzar de forma ràpida i eficaç un salt gran de temperatura, com en algunes de les cambres de conservació (manteniment de tempe-


10

ratura). La fruita arriba en aquesta etapa a una temperatura de entre 0 i 4 ºC.

3. Conservació: procés per mantenir la temperatura de la fruita durant al-guns dies, la temperatura òptima de conservació varia segons el tipus de fruita.

4. Conservació amb atmosfera controlada: Si és necessària una conserva-ció de llarga durada s’envia el producte a les cambres d’atmosfera con-trolada, on es pot guardar la fruita bastants mesos en unes condicions de temperatura, humitat i concentracions de CO2 i O2 prefixades a una cambra amb estanquitat total.

5. Confecció: procés en el que es calibra, classifica i empaqueta la fruita segons les necessitats del client.

6. Cambres d’expedició: cambres properes al moll d’expedició, on es con-serva la temperatura de la fruita confeccionada mentre aquesta espera a ser carregada als camions.

7. Expedició: procés en el que els toros mecànics carreguen la fruita en els camions apostats en el moll d’expedició.

La regulació dels fluxos de fruita depèn totalment de l’estat del mercat. És per això que, sovint, les cambres d’atmosfera controlada (AC) s’utilitzen indistinta-ment per conservar un temps curt (de dies, amb fred normal) o una temporada llarga.

A continuació es mostra el diagrama de flux habitual de les instal·lacions de càmeres frigorífiques.


11

RECEPCIÓ Tractament fitosanitari

Pre-refredament

Confecció

*Cambra de conser-vació (períodes curts) *Cambra d’atmosfera controlada (períodes llargs)

Cambra d’expedició

EXPEDICIÓ


12

1.3 Sector fructícola a Catalunya A Espanya al 2004 el sector de preparació i conservació de fruita i hortalisses suposava el 7,5% del volum de negoci del sector agroalimentari i havia crescut un 30,6% respecte el 2000. A més, Espanya és el principal exportador de pro-ductes hortofrutícoles de la UE. A continuació es presenta la distribució del volum de negoci espanyol per sec-tors. El sector hortofrutícola a Catalunya té una quota de mercat del 3,4% dintre de la industria agroalimentària catalana, així mateix disposa de varietats amb de-nominació d’origen com la pera de Lleida o la poma de Girona i és pioner en quant a l’ús de noves tecnologies.

Font: DAR La distribució dels cultius de fruiters és desigual al llarg de la geografia catalana i està condicionada per el clima i el tipus de fruiters. A continuació es mostra una relació de la superfície cultivada de fruita fresca a Catalunya per provínci-es, s’observa com és concentra la producció sobretot a la comarca de Lleida, amb grans extensions de pereres. Mentre a Girona, per exemple, hi abunda més la poma i al Baix Ebre els cítrics.


13

Font: DAR Així doncs, la producció de fruita fresca a Catalunya està distribuïda de la se-güent forma: Barcelona 4 %Girona 7 %Lleida 80 %Tarragona 9 %

Distribució de la superfície de fruiters. Any 2006. Font: DAR


14

Els principals productes cultivats a Catalunya són la pera, la poma i el préssec, i en menor mesura la nectarina, l’albercoc, la cirera, la pruna, etc. Seguidament es mostra l’evolució que ha patit la superfície conreada de fruita fresca els dar-rers anys.

Font: DAR


15

2 METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI


16

Els estudis realitzats en les centrals de fruita han anat encaminats a l’aplicació de certes millores tecnològiques i a les recomanacions de bones pràctiques per tal d’aconseguir estalvis energètics, d’emissions de gasos amb efecte hiverna-cle i econòmics, aspectes de vital importància per als empresaris i el medi am-bient. La metodologia emprada en la presa de dades ha estat la consecució dels se-güents punts cronològicament. Recalcar que la realització correcta de la presa de dades està condicionada per la col·laboració de les empreses visitades: 1. Informació de la forma de treballar de la central, dels productes trac-tats i explicació de peculiaritats segons els objectius fixats pel propietari de l’explotació segons l’experiència en el sector. D’aquesta manera no s’incideix en la manera de produir dels propietaris, sinó que modificant aspectes com-plementaris a la consecució de dita forma de produir, es pretenen aconseguir estalvis energètics en el sector agrari i els seus respectius estalvis econòmics. 2. Recopilació de dades dels consums tèrmics i/o elèctrics durant el transcurs d’un any de producció mitjançant les corresponents factures. 3. Recopilació de les dades tècniques necessàries sobre els equips i els processos de l’explotació per tal de poder incidir, tractant aquestes dades, en la reducció dels consums especificats en el punt 2.


17

2.1 Optimització de la factura elèctrica Una part de la diagnosi ha consistit en estudiar les factures d’energia elèctrica de cada empresa d’un any complet i verificar que els paràmetres de cada cas siguin els més adients per afavorir l’estalvi econòmic. D’altra banda l’estudi detallat de la facturació ha servit per quantificar de forma precisa el consum d’energia en cada mes i quantificar després els estalvis que s’obtindrien amb l’aplicació de les mesures proposades. En general, les tarifes d’energia estan compostes per un terme de facturació de potència i un terme de facturació d’energia, i a més a més, quan procedei-xi, hi haurà una sèrie de recàrrecs o descomptes com a conseqüència de la discriminació horària, el factor de potència, la interrompibilitat i l’estacionalitat.

El terme de facturació de potència serà el producte de la potència a facturar per el preu del terme de potència, i el terme de facturació d’energia serà el producte de l’energia consumida en el període de facturació considerat pel preu del terme d’energia. Ambdós termes constitueixen la facturació bàsica, a la que s’afegiran els descomptes o recàrrecs corresponents.

Seran analitzats els següents punts:

1. Tarifa elèctrica contractada

2. Potència contractada

3. Discriminació horària

4. Factor de potència

5. Aplicació de maxímetre


18

2.2 Càmeres frigorífiques Durant les visites tècniques s’han estudiat les característiques de les cambres frigorífiques: les seves dimensions i distribució en l’espai, l’estanquitat de les portes i accessos a zones de pre-cambra, els seus aïllaments tèrmics, la seva il·luminació, els evaporadors, etc. Ha estat anotada la funcionalitat que es dóna a les cambres, sent aquesta dada de gran importància per a la quantificació dels consums d’energia a cada cam-bra. Així, una càmera destinada a fer prerefredaments (donar un fort xoc tèrmic a la fruita per baixar la seva temperatura abans de iniciar la conservació pròpi-ament dita) consumirà molt més que una càmera simple de conservació. D’altra banda una cambra d’atmosfera controlada tindrà, en general, un consum d’energia força inferior a una cambra de fred normal, ja que tindrà moltes menys pèrdues de fred per obertures de les portes; etc.

S’han recopilat les següents dades relatives a les càmeres frigorífiques: Nº de cambra S’ha respectat la numeració que utilitzen les empre-

ses per facilitar la comprensió de les mesures propo-sades.

Funció S’ha constatat la funció de cada cambra per assig-nar-li un consum energètic tenint en compte el núme-


19

ro d’obertures de portes que té cada cambra o si ha de fer front a fortes càrregues tèrmiques. S’ha dis-criminat entre cambres de conservació, prerefreda-ment i expedició, a banda de si són de conservació normal o d’atmosfera controlada.

Tª interior Temperatura de conservació Tª exterior Temperatura de l’exterior de la càmera. S’ha com-

provat si la temperatura exterior és la temperatura ambient o si per contra existeix una zona de pre-cambra que redueixi els fluxos de calor deguts al gradient de temperatura.

Dimensions S’han pres les mesures de les cambres de la docu-mentació tècnica.

Tipus d’il·luminació S’ha constatat el tipus i quantitat de les lluminàries de l’interior de les cambres, normalment halogenurs metàl·lics per raons funcionals relacionades amb les temperatures de treball i la necessitat d’obtenir una encesa immediata.

Tipus d’aïllament Els tipus d’aïllament són un factor de gran importàn-cia a l’hora de quantificar les pèrdues de fred a tra-vés de les parets de les cambres. Els principals aï-llants són l’annomenat sandwitch de poliuretà (pa-nell), el poliuretà projectat, i en alguns casos suro amb fibra de vidre.

Tipus de porta S’ha comprovat si les portes són automàtiques o manuals o si existeixen cortines de plàstic o d’aire per minimitzar les pèrdues per obertures.

Evaporadors S’ha comprovat el número d’evaporadors per cambra i sistema de desglaç emprat, així com la potència frigorífica de cadascun.

Nª de ventiladors i potència

Número de ventiladors que hi ha a cada evaporador i potència elèctrica dels motors que els accionen.

Tipus de vàlvules d’expansió

S’ha comprovat si les vàlvules d’expansió són de tipus termostàtiques o electròniques.

Mitjançant les potències instal·lades en cada activitat (enllumenat, manipulació i confecció de fruita, oficines i refrigeració) i una estimació de les hores que tre-ballen els diferents equips consumidors d’energia, s’ha calculat l’energia desti-nada a refrigeració, és a dir, la consumida per fer funcionar els aparells del cir-cuit frigorífic. El càlcul de la demanda d’energia de cadascuna de les cambres frigorífiques d’una central s’ha fet assignant un percentatge del consum per refrigeració ob-tingut anteriorment. La proporció que pertoca a cada cambra s’estima amb el


20

càlcul de la càrrega de refredament. Aquest càrrega es defineix com el calor generat o transferit que és necessari retirar a fi d’aconseguir les condicions de-sitjades per al producte. Existeixen vàries fonts de calor que han de ser eliminades al col·locar el pro-ducte dintre de les cambres a fi de crear i mantenir les condicions desitjades. Aquestes fonts de calor són:

• Càrrega de fuita: calor que entra a través de les parets, sostre i terra; • Càrrega per renovacions d’aire: intercanvi d’aire quan s’obren les portes; • Càrrega del producte.

o Calor de camp: calor extret del producte mentre es refreda fins la temperatura d’emmagatzematge.

o Calor de respiració: calor generat per el producte com a conse-qüència natural de la seva respiració.

• Càrregues vàries: calor de l’enllumenat, equips i persones. La càrrega total de refredament és la suma de totes les aportacions. Es sol agregar un 10% com a marge de seguretat, tot i que en aquest cas només ens interessa saber la proporció de càrrega de refredament d’una cambra en parti-cular enfront la càrrega de refredament total de la central. Existeixen vàries formes de calcular aquesta càrrega. A continuació es descriuen breument els càlculs que s’han fet en aquest projecte.

1. Càrrega de fuita Es calcula com: )24)(( ×−××=∑ camexti

iif TTUAQ

Qf: pèrdues per transferència en kcal/24h Ai: àrea de transferència (m2) Text: temperatura exterior de la càmera en ºC Tint: temperatura interior de la càmera en ºC Ui: es el coeficient total de transferència en kcal / ºChm2

Es pren com a temperatura exterior 25ºC. Els valors del coeficient de transfe-rència depenen del material aïllant.


21

2. Càrrega per renovacions d’aire Són les pèrdues degut a l’obertura de les portes de l’espai refrigerat. Per expe-riència es coneix que depèn del volum de la cambra i les condicions de l’aire que ingressa. Es calcula com: factorsrenovacionNVQren ××= º Qren: pèrdues per renovacions en kcal/24h V: volum de la càmera en m3

Nº: promig d’obertures en 24h, es funció del volum de les cambres f: kcal / m3 eliminat per obertures, depèn de la temperatura i de la humitat rela-tiva de l’aire que ingressa. Es considera un valor del factor de canvi d’aire de 26,17 kcal/m3, corresponent a una temperatura de cambra al voltant dels 0ºC. A la taula següent es mostren els canvis d’aire en un dia.

Volum de la càmera en m3 Canvis d’aire en 24h 28 17,5 57 12 85 9,5

113 8,2 142 7,2 170 6,5

3. Càrrega del producte És el calor que ha de ser eliminat del producte per mantenir-lo al nivell desitjat. En general constitueix una part considerable de la càrrega total de refredament. La càrrega del producte inclou el calor de camp i el de respiració. El calor de camp és el calor que es necessita retirar per dur la temperatura del producte des de la inicial fins a la temperatura desitjada. Es calcula com: )( caminipc TTCmQ −××=


22

Qf: calor de camp en kcal/24h m: massa del producte ingressat per dia en kg cp: capacitat calorífica del producte en kcal / ºCkg Tint: temperatura inicial del producte en ºC Tcam: temperatura de càmera en ºC

El calor de respiració és el produït per canvis fisicoquímics experimentats per el producte per continuar el cicle vital després de la collita. Es calcula com: 24××= respresp HMQ

Qf: calor de respiració del producte en kcal/24h M: massa del producte en kg Hresp: calor de reacció alliberat per el producte en kcal / hkg La capacitat calorífica i calor de respiració varia per a cada tipus de fruita.

4. Càrregues vàries És el calor cedit per l’enllumenat, motors i persones dintre del recinte. Són de-preciades en el nostre cas degut a que tan sols volem calcular la proporció de càrrega entre les diferents cambres.

5. Càrrega total Finalment, es sumen tots els valors obtinguts. La fracció de càrrega total cor-responent a cada cambra es multiplica per el consum real de refrigeració de les factures elèctriques de la central. prenftotal QQQQ ++=

Qf: pèrdues per transferència en kcal/24h Qren: pèrdues per renovacions en kcal/24h Qren: calor de camp i respiració en kcal/24h Qren: càrrega total de refrigeració en kcal/24h


23

2.3 Instal·lacions de refrigeració Fonaments teòrics dels circuits frigorífics La representació del cicle produït en un circuit al diagrama P-H (en fred ano-menat generalment diagrama de Molière) és de vital importància per a visualit-zar i comprendre els diferents factors que permeten estalviar energia. Aquest diagrama representa l’entalpia del líquid refrigerant (el calor associat) a dife-rents pressions tant en fase líquida com en fase gasosa. Des del punt de vista de consum d’energia el que realment interessa és aug-mentar el COP de la instal·lació. És a dir, que la relació entre el fred produït i el consum d’energia sigui màxim. COP = Fred produït / Consum compressor El COP teòric ha estat calculat com la relació entre la potència frigorífica dels evaporadors de la central i la potència elèctrica dels compressors. Tanmateix les instal·lacions frigorífiques solen estar dimensionades amb un coeficient de simultaneïtat, ja que els evaporadors mai funcionen tots alhora, el coeficient de simultaneïtat depèn de les dimensions de cada central. A la figura està representat un circuit frigorífic amb el diagrama de Molière. Per a visualitzar adequadament tot el procés de refrigeració i tot el circuit frigorífic, ens mourem com el refrigerant al llarg del circuit i a la vegada veurem en quin punt ens trobem del diagrama.


24

Sistema frigorífic d’expansió directa. Font: Danfoss. Podem agafar com a punt de partida la sortida del compressor. En aquest punt, la línia de descàrrega, el gas està comprimit a una alta pressió. A més està ca-lent i té una gran velocitat, arribant ràpidament al condensador. El condensador està en contacte amb l’aire per la part exterior, i el gas de l’interior té una tem-peratura i pressió altes, i per tant el fluid refrigerant calent pot cedir calor a l’ambient. Conseqüència d’aquesta cessió de calor el vapor es refreda i condensa. El re-frigerant es condensa a pressió constant. Segons avança pel condensador, la proporció de vapor disminueix, i la velocitat també. Quan tot el vapor està con-densat, si encara hi ha condensador útil, el líquids es refreda per sota de la se-va temperatura de condensació, entrant a la zona de líquid subrefredat. Segui-dament apareix un depòsit en el qual s’acumula el líquid. Aquest recipient ser-veix per acumular el líquid quan les necessitats i el cabal requerit disminueix. Després el refrigerant passa per un forat molt estret que oposa molta resistèn-cia al seu pas. És el sistema d’expansió. En aquest punt, degut a la resistència que oposen al passar, el líquid perd pressió i s’expansiona. En aquest procés al disminuir la pressió disminueix enormement la temperatura, i és aquí on està el gran secret de la refrigeració: part del fluid es converteix en vapor i part queda com a líquid. Per evaporar-se el fluid ha de robar calor d’algun lloc. Com no n’hi res al voltant el lleva a la part que queda com líquid i el dóna a la part que que-


25

da com vapor. El calor contingut a la mescla és el mateix, però distribuït de forma diferent. La quantitat de líquid que entra a l’evaporador pot controlar-se de diverses for-mes. Es controla bé per la diferència de pressió, bé per la pressió d’evaporació o bé pel rescalfament. El control per rescalfament, tot i ser el més car, és el més adequat ja que protegeix al compressor contra retorns de líquid. Aquest de vapor i líquid fred amb la pressió baixa arriba a l’evaporador, per on es posa en contacte amb la part exterior amb aire, aigua, etc. Aquest producte que està més calent cedeix calor i evapora el líquid refrigerant de l’evaporador. La sortida a l’evaporador va augmentant poc a poc i a la sortida es molt gran, per lo qual pot succeir que arrossegui el líquid en forma de gotes o boires. Això s’ha d’impedir, ja que si el refrigerant surt com líquid, no compleix la seva funció de robar calor en l’evaporador, i a més, pot fer malbé alguna peça del com-pressor. El vapor quan arriba al compressor entra en una cambra grossa i per una sèrie de conductes és aspirat per un pistó, comprimit, escalfat i expulsat del com-pressor on surt a la línia de descàrrega arribant al punt de partida inicial. Aquest és el sistema d’expansió directa, el circuit més senzill i el més utilitzat a les instal·lacions domèstiques. A les centrals de conservació de fruita són fre-qüents els sistemes inundats amb amoníac com el que es mostra a la figura següent, essent més acurats pel tipus de demanda que tenen.

Sistema de refrigeració inundat amb recirculació. Font: Danfoss.


26

Recomanacions en l’eficiència dels equips de refrigeració L’ús ineficient de l’energia és un malbaratament dels recursos i una contribució a l’escalfament global de la terra que prové majoritàriament del sistema de ge-neració d’energia emprat per accionar els sistemes de refrigeració més que de l’emissió de refrigerants a l’atmosfera. A continuació es descriurà l’efecte dels components principals sobre l’eficiència dels equips de refrigeració. Compressor

- Per no degradar l’eficiència de l’equip seguir el pla de manteniment del compressor preservant la qualitat del lubricant.

- Per alguns tipus de compressors (especialment de cargol i centrífugs), la

seva eficiència energètica a càrrega parcial és pobre comparada amb l’eficiència a plena càrrega, per tant, s’ha d’evitar l’operació continuada a càrrega parcial.

- Utilització de millores del sistema de control. L’augment del cost

d’inversió pot ser compensat per un millor rendiment de l’equip.

- Referent a aquests dos últims punts, pot ser interessant l’estudi detallat de les variades opcions que es presenten per tal d’afavorir un funciona-ment a plena càrrega dels compressors. Així, es recomana utilitzar com-pressors de diferent mida seguint una proporció de capacitat binaria (1-2-4-8, etc.), entre d’altres solucions.


27

Compressors alternatius en tàndem

Compressor de cargol

Evaporadors Un sistema frigorífic treballa de manera més eficient quan la temperatura d’evaporació és la més elevada possible i la de condensació és la mínima pos-sible:


28

Rendiment teòric = Te / ( Tc – Te ) Efectivament, s’admet que per cada grau centígrad d’augment de la temperatu-ra d’evaporació, s’obtindrien estalvis energètics del 4% de mitjana. Per això, a efectes pràctics, és necessari tractar d’aconseguir un dimensionament òptim tant del condensador com de l’evaporador per intentar obtenir la màxima tem-peratura d’evaporació i la mínima de condensació possibles.

- Per al cas de les cambres frigorífiques a 0ºC, la superfície de bescanvi en els evaporadors és correcta si es compleix que:

Temp. ambient cambra – Temp. evaporació < 8ºC

Si el valor de diferència de temperatures d’una instal·lació és superior a l’indicat, convé estudiar la possibilitat d’augmentar la superfície de bescanvi.

- Una altra forma d’augmentar la temperatura d’evaporació serà augmen-tant, però fins a cert punt, el cabal d’aire mogut pels ventiladors de l’evaporador. De fet, podria ser aconsellable augmentar el cabal d’aire mogut pels ventiladors quan:

Temp. entrada aire evaporació – Temp. sortida aire evaporació < 3ºC Tanmateix, això ha de fer-se, en general, disposant ventiladors més grans i que girin a menys velocitat, i no augmentant la velocitat dels ventiladors existents.

- Els sistemes de refrigeració d’aire que operen per sota de la temperatura de congelació s’han de desglaçar regularment per a mantenir les presta-cions de l’equip. El desglaç elèctric és simple però poc eficient i, per tant, només adequat per a petits equips. El desglaç elèctric es paga dues ve-gades, per cedir calor d’origen elèctric a l’evaporador i després per tor-nar-lo a treure. El desglaç amb aigua, amb gas calent i el desglaç per circulació de fluid calent per l’evaporador són tots ells potencialment més eficients. Sigui quin sigui el sistema utilitzat és important optimitzar la freqüència i duració del desglaç per evitar un procés de desglaç inne-cessari.


29

Evaporadors de convecció forçada

Condensador L’objectiu dels condensadors és mantenir la temperatura de dissipació a l’ambient el més baix possible. Per això caldrà seleccionar el condensador més adequat o fer les modificacions necessàries per operar en les condicions òpti-mes, per això es recomana tot un seguit d’actuacions.

- En condensadors d’aire s’aconsella un augment del cabal d’aire si la di-ferència entre les temperatures de sortida de l’aire i la de condensació és inferior a 5ºC.


30

- En condensadors d’aigua, si la diferència entre les temperatures d’entrada de l’aigua i la de condensació és superior a 15ºC , es recoma-na, en primer lloc, una neteja de calç del condensador, i, en cas que es-tigui net, s’haurà d’augmentar la superfície de bescanvi del condensador. Si la diferència de les temperatures d’entrada i sortida de l’aigua és su-perior a 7ºC, s’aconsella, en primer lloc, una neteja del circuit (calç, al-gues, etc.) i, si està net, cal realitzar un augment del cabal d’aigua.

- Seleccionar condensadors evaporatius, ja que permeten condensar a

una temperatura més baixa que els altres tipus, augmentant el rendi-ment.

- Els condensadors refrigerats amb aigua de torre de refrigeració presen-

ten una temperatura de dissipació més alta que els evaporatius però més baixa que els condensats per aire.

- Els condensadors amb un sol pas d’aigua, només són adequats si hi ha

una gran disponibilitat d’aquest recurs.

- Els condensadors refrigerats amb aire són generalment els menys efici-ents ja que la temperatura de dissipació és la més alta de tots els siste-mes de condensació. Però per sistemes de baixa potència s’utilitzen de forma habitual ja que són sistemes de baix preu, simples i que requerei-xen poc manteniment.

Altres aspectes a considerar són:

- Per obtenir un rendiment elevat, mantenir totes les superfícies del con-densador netes.

- Als condensadors refrigerats per aire, evitar que l’aire de sortida recirculi

novament cap al condensador.

- Els sistemes que operin amb pressions inferiors a l’atmosfèrica (p. ex. Amoníac o R-123), utilitzar purgadors per eliminar incondensables del refrigerant.


31

Condensadors evaporatius

Dispositius d’expansió Molts dispositius d’expansió requereixen una diferència de pressió significativa per a operar correctament. Per tant, la pressió de condensació es manté a ve-gades artificialment a valors alts, inclús amb temperatures ambients altes. Això passa amb les vàlvules d’expansió termostàtiques que s’utilitzen sovint pel seu baix cost. Una solució és la utilització de vàlvules d’expansió controlades elec-trònicament. Canonades d’interconnexió Les canonades d’interconnexió poden afectar negativament a l’eficiència de l’equip de refrigeració si no són de les dimensions adequades, estan disposa-des de manera que causin una pèrdua de pressió excessiva o dificultin el retorn de l’oli lubricant. Refrigerant El tipus de refrigerant, l’elecció del qual ve condicionat per diversos motius, in-flueix directament en el consum d’energia. Així, per exemple, la diferència en el consum, en el mateix rang de temperatures, que resulta d’utilitzar el R404A o el R134A pot arribar a ser del 10% en favor d’aquest últim. Tot i així, per la grandària de la instal·lació que ens ocupa sempre és aconsellable treballar amb amoníac.


32

3 ANÀLISI DE LES DIAGNOSIS REALITZADES


33

3.1 Dades generals de les empreses diagnosticades A continuació es presenten les dades globals de les empreses estudiades, que esdevenen una petita mostra del sector:

Numero d’empreses diagnosticades 50

Número total de treballadors fixes 823

Número de treballadors temporada alta 2.707

Número total de cambres frigorífiques 818

Quantitat total de fruita tractada (Tm) 486.065

Energia total consumida (MWh/any) 37.613

Cost total de l’energia (€/any) 3.418.738

Cost mitjà de l’energia (€/MWh) 106,75 La majoria d’empreses diagnosticades són d’envergadura intermèdia, com es pot veure en les següents taules a través del nombre de treballadors i nombre de cambres frigorífiques de que disposen les centrals.

DISTRIBUCIÓ SEGONS NOMBRE DE TREBALLADORS

5 o menys 13

entre 6 i 10 10

entre 11 i 15 10

entre 16 i 20 4

entre 21 i 30 8

més de 30 5

El número de cambres frigorífiques de les centrals visitades varien des de 3 fins a 40, amb una mitja de 16 cambres per central.


34

DISTRIBUCIÓ SEGONS NOMBRE DE CAMBRES

5 o menys 10

entre 6 i 10 11

entre 11 i 15 9

entre 16 i 20 5

entre 21 i 25 2

entre 26 i 30 4

entre 31 i 35 5

entre 36 i 40 4


35

3.2 Distribució geogràfica per comarques En el present estudi s’ha realitzat una diagnosi energètica d’un total de 50 ex-plotacions amb cambres frigorífiques, addicionalment s’han realitzat 15 estudis termogràfics (dels quals es parla en l’Annex IV). A continuació es presenta un mapa comarcal de Catalunya amb la distribució geogràfica de les empreses diagnosticades.


36

DISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE LES DIAGNOSIS ENERGÈTIQUES

SEGRIÀ 25

PLA D'URGELL 6

URGELL 4

GIRONÈS 3

GARRIGUES 3

NOGUERA 3

BAIX EBRE 3

MONTSIÀ 1

RIBERA D'EBRE 1

ALT EMPORDÀ 1

Com es pot observar la majoria de les empreses diagnosticades es troben al Segrià, i la resta es distribueixen segons el següent diagrama:

Distribució per comarques de les empreses visitades

50%

12%8%

6%

6%6%

6% 2% 2%2%

SEGRIÀPLA D'URGELLURGELLGIRONÈSGARRIGUESNOGUERABAIX EBREMONTSIÀRIBERA D'EBREALT EMPORDÀ


37

3.3 Distribució geogràfica per municipis

DISTRIBUCIÓ PER MUNICIPIS DE LES DIAGNOSIS ENERGÈTIQUES Torres de Segre 4

Lleida 4

Torrefarrera 3

Bellpuig 3

Serós 2

Golmés 2

Alpicat 2

Sudanell 2

Vila-sana 2

Borges Blanques, les 2

Benifallet 2

Aitona 2

Menàrguens 1

Tortosa 1

Vilanova de la Barca 1

Bordils 1

Torregrossa 1

Albesa 1

Ullà 1

Torrelameu 1

Armentera 1

Alcarràs 1

Almacelles 1

Mollerussa 1

Arbeca 1

Bellvís 1

Montoliu de Lleida 1

Albatàrrec 1

Amposta 1

Benissanet 1

Soses 1

Sant Pere Pescador 1


38

3.4 Quantitat de fruita tractada A continuació es mostren les quantitats de fruita totals de les 50 centrals visita-des. Val a dir que aquests números són aproximacions de la producció de l’any 2007. Degut a la majoria de les centrals, com ja s’ha comentat, estan ubicades en les comarques de Lleida, els productes més tractats són la poma, la pera, la nectarina i el préssec. De les centrals de les comarques de Tarragona, la fruita més freqüent ha estat la taronja i la clementina. En “altres” s’inclouen productes com la ceba o la pruna.

QUANTITAT DE FRUITA TRACTADA (tones/any)

Poma 161.832,81

Pera 125.696,12

Préssec 87.831,01

Nectarina 68.763,02

Cirera 12.839,66

Taronja 6.250,00

Clementina 8.250,00

Altres 14.602,99

TOTAL 486.065,61

A continuació es mostren dos gràfics amb les quantitats i proporcions de fruita totals que s’indiquen a la taula anterior.


39

Quantitat total de fruita tractada [tn]

020.00040.00060.00080.000

100.000120.000140.000160.000180.000

Poma

Pera

Près

sec

Necta

rina

Cirera

Taron

ja

Clemen

tina

Altres

Quantitat de producte per tipus de fruita

33,3%

25,9%

18,1%

14,1%

1,3%2,6%1,7%

3,0% PomaPeraPrèssecNectarinaCireraTaronjaClementinaAltres


40

3.5 Consum d’energia elèctrica Seguidament es mostra la distribució de les empreses estudiades segons el seu consum elèctric, la majoria consumeixen menys de 500 MWh/any i només 7 superen els 1.500 MWh/any.

DISTRIBUCIÓ SEGONS CONUM ELÈCTRIC (MWh/any)

Fins a 500 24

Entre 500 i 1.000 10

Entre 1.000 i 1.500 8

Entre 1.500 i 2.000 2

Entre 2.000 i 2.500 3

Més de 2.500 2

Consum elèctric de les centrals estudiades [MWh/any]

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49

Part de les empreses tenen un subministrament elèctric en alta tensió (tarifes 6.1, 1.1, 3.1A) i part en baixa tensió (3.0A, 3.0.2). D’altra banda aproximada-ment la meitat estan en el mercat liberalitzat i la meitat en el mercat regulat. Les dues agrupades en la categoria “altres” són les tarifes de reg agrícola.


41

Distribució segons la tarifa elèctrica contractada

17

753

15

2 3.0.2

1.1

3.0A

3.1A

6.1

Altres

Número Percentatge Cost mitjà

(€/MWh) 3.0.2 17 34,7% 129,44

1.1 7 14,3% 93,93

3.0A 5 10,2% 123,73

3.1A 3 6,1% 92,65

6.1 15 30,6% 85,92

Altres 2 4,1% 93,70

TOTAL 49 100,0% 106,75 S’observa un preu substancialment més elevat del kWh d’energia elèctrica per a les empreses amb tarifes de baixa tensió (ja sigui en mercat regulat o libera-litzat). D’altra banda en les empreses amb subministrament en alta tensió s’observa un cost menor en aquelles empreses amb la tarifa 6.1 (lliure mercat). Val a dir que la diferència en el cost unitari mitjà que hi ha entre el mercat regu-lat i el liberalitzat pot dur a engany, ja que les empreses amb un consum elevat (menor cost unitari) solen tenir un subministrament en mercat lliure i alta tensió. Això vol dir que dita diferència no es produeix tan sols pel fet d’estar al mercat liberalitzat.

Número Percentatge Cost mitjà

(€/MWh) Regulat 26 53,1% 117,13

Liberalitzat 23 46,9% 95,01

Baixa tensió 24 49,0% 128,14

Alta tensió 25 51,0% 88,97


42

A continuació es mostra com es distribueixen en mitjana el consums energètics en les centrals de fruita. Com es pot observar la majoria del consum es adjudi-cable a les instal·lacions de refrigeració, una altra part significativa correspon al tractament i confecció de la fruita i la resta a enllumenat i serveis (oficines, ves-tuaris, etc.).

Distribució del consum total d'energia

1,9% 5,8%11,5%

80,9%

AltresEnllumenatTractamentRefrigeració

A continuació es mostren dos gràfics de la demanda energètica anual distribuï-da per mesos de dos centrals tipus: la primera, de grans dimensions i amb con-servació en atmosfera controlada; la segona, petita i amb només conservació en fred normal.

Consum anual d'energia elèctrica [kWh]

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Gener

Febre

rMarç Ab

rilMaig Ju

nyJu

liol

Agos

t

Setem

bre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre


43

Consum anual d'energia elèctrica [kWh]

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.000

Gener

Febre

rMarç Ab

rilMaig Ju

nyJu

liol

Agos

t

Setem

bre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

D’aquests dos gràfics anteriors de consums tipus es poden veure algunes de les característiques de les empreses estudiades. En primer lloc, ressalta clara-ment que hi ha només un pic anual de demanda, i que es produeix a l’estiu: de juliol a setembre, depenent de la ubicació de la central. La baixada de consum és en tots casos continuada des del pic, mentre que la pujada és més sobtada (inici de la collita). Des de la tardor fins el començament de la campanya se-güent, al inici de l’estiu, el consum disminueix progressivament fins uns mínims que depenen, com es pot observar en la comparació de les dues gràfiques, del tipus de conservació: si es de curta durada, la central està pràcticament atura-da a la primavera; si hi ha conservació en atmosfera controlada, llarga durada, sol existir demanda fins la pròxima temporada. S’observa en el següent gràfic la distribució dels costos de l’energia elèctrica de cada empresa en funció del seu consum. Es veu clarament la tendència del preu del kWh a disminuir a mesura que augmenta el consum d’energia. Tot i això, la tendència mostra un comportament asimptòtic al voltant dels 80 €/MWh (preu que no es redueix amb ulteriors augments de consum energètic).


44

Cost de l'energia Vs. Consum total

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

70 90 110 130 150

€/MWh

MW

h/an

y


45

4 ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES DIAGNOSIS REALITZADES


46

4.1 Tipus de recomanacions proposades En l’optimització del consum d’energia elèctrica es poden diferenciar dos tipus de tècniques:

- Tècniques que comporten Estalvi Energètic i Econòmic

- Tècniques que comporten Estalvi Econòmic

En el primer grup es poden considerar les següents:

• Mesures d’eficiència en fred industrial

• Mesures de regulació i control

Aquests grups de tècniques comporten un estalvi econòmic, no obstant això, per a la valoració d’aquest és necessari considerar les inversions requerides per a la seva posta en marxa.

Dintre del segon grup (mesures d’estalvi econòmic), s’ha de dir una de les mesures que repercuteix notablement en els costos elèctrics:

• Adequada Facturació Elèctrica

Respecte a aquest tipus de mesures cal destacar que normalment comporten un cost d’inversió no massa elevat i permeten aconseguir estalvis interessants. A banda de les mesures proposades s’ha estudiat la viabilitat d’altres mesures que finalment han quedat descartades, entre les quals hi ha les següents:

⇒ Trigeneració: producció d’electricitat mitjançant un motor alimentat amb

gas natural i aprofitament del calor residual del motor per produir fred a través d’una torre d’adsorció. Aquesta mesura queda limitada per que la instal·lació de fred no treballa les suficients hores com per que la ins-tal·lació sigui rentable.

⇒ Acumulació de fred: producció de fred en hores on l’energia és més eco-nòmica i utilitzar-la en un altre moment quan sigui necessària. Degut a l’elevat cost de la inversió i als considerables canvis que s’han de realit-zar al circuit frigorífic no es una mesura recomanable si no es tracta d’instal·lacions noves.


47

⇒ Aprofitament del calor residual del circuit de fred per a producció de cale-facció i/o ACS: degut al caràcter estacional de l’activitat de les empreses avaluades (que es concentra en temporades on es necessita poca ener-gia per calefacció i ACS) no resulta rentable l’elevada inversió que re-quereixen aquests sistemes.

⇒ Condensadors adiabàtics: El condensador adiabàtic és un aerorefrige-rant que utilitza aire saturat a la temperatura de bulb humit (com les tor-res de refrigeració) per a refrigerar líquids o condensar gasos de refrige-rants R407C, R410A, etc. Degut a les condicions atmosfèriques de les zones de les explotacions avaluades, no resulta convenient la utilització d’aquest tipus de condensadors.


48

4.1.1.- Electricitat En els següents apartats s’exposaran breument les diverses alternatives per a l’elecció dels paràmetres de la factura elèctrica, amb l’objectiu que es puguin triar aquells que suposin una reducció de la factura.

Correcció del factor de potència Algunes càrregues com les de motors d’inducció o llums fluorescents provo-quen l’augment de l’energia reactiva. Aquesta energia a efectes pràctics no produeix parell, però sí que computa globalment en l’energia elèctrica total. En aquest sentit es crea una sobrecàrrega a la xarxa elèctrica amb el conseqüent augment de les pèrdues per escalfament associades a aquesta. A més de reduir les pèrdues en les línies elèctriques internes, la correcció de l’energia reactiva permet disminuir la intensitat dels conductors elèctrics i reduir les sobretensions de tall dels interruptors, allargant la vida útil de les ins-tal·lacions elèctriques. Si la fracció d’energia reactiva respecte de la total és relativament gran, aques-ta és penalitzada per l’empresa subministradora, ja que això genera unes pèr-dues de línia més grans. Així, encara que l’energia reactiva no afecti al consu-midor, aquesta es veurà reflectida en la factura elèctrica per els costos addicio-nals que li suposa a l’empresa subministradora. Per tal de corregir aquest consum d’energia reactiva s’instal·la una bateria de condensadors. Aquests poden ser per etapes o electrònics, els quals donen per a cada instant la potència necessària per tal de mantenir el FP el més proper a 1. Cal esmentar el fet de que si s’aplica la mesura d’instal·lar variadors de fre-qüència en ventiladors l’energia reactiva disminuirà. En aquest cas la bateria de condensadors necessària podria ser més petita i per tant més econòmica, o fins i tot no ser necessària.


49

Adaptació de la potència contractada El terme de la facturació de potència elèctrica inclòs a la facturació bàsica en el Mercat Regulat i en el Mercat Liberalitzat es composa d’un terme de potència multiplicat per la potència a facturar. En cas de no haver-hi instal·lat un maxí-metre, la potència a facturar és la potència contractada. La forma en que es calcula la potència elèctrica a facturar cada mes quan es realitza mitjançant un maxímetre és la següent: a) Si la potència demandada registrada pel maxímetre en el període de factura-ció està entre el +5 i –15 per cent respecte a la contractada establerta en la pòlissa de l’abonat, aquest potència serà la potència que es facturarà. b) Si la potència màxima demandada registrada pel maxímetre en el període de facturació fos superior al 105 per cent de la potència contractada, la potència a facturar en el període considerat serà igual al valor registrat pel maxímetre, més el doble de la diferència entre el valor registrat pel maxímetre i el valor cor-responent al 105 per cent de la potència contractada. c) Si la potència màxima demandada en el període a facturar fos inferior al 85 per cent de la potència contractada, la potència a facturar serà igual al 85 per cent de la potència contractada. Per tant, la instal·lació d’un maxímetre sempre es recomanable ja que aquest dóna la potència utilitzada màxima pel funcionament de les instal·lacions. Grà-cies a aquest registre mensual es pot ajustar la potència contractada estalviant així en els casos on no s’aprofiti el màxim instal·lat. Amb aquesta mesura, aplicable sempre i quan existeixi un o més maxímetres instal·lats, s’aconsegueix tan sols un estalvi econòmic, sense que variï el con-sum elèctric. El cost d’inversió es considera nul, ja que només s’ha de sol·licitar a la companyia elèctrica el canvi de la potència contractada actualment. Si s’aplica la mesura de disminució de la potència contractada cal que els con-sums d’energia siguin similars als de la campanya de la qual s’han estudiat les factures. Si s’instal·len nous aparells consumidors d’energia o es preveu aug-mentar la quantitat de fruita a tractar, o per exemple si algunes càmeres d’atmosfera controlada es destinen a fred normal, és podrien donar pics de po-tència alts i recàrrecs importants per excés de potència.


50

Aplicació de maxímetre Un maxímetre és un aparell de mesura elèctric que obté el valor màxim de la potència demandada màxima durant un període de temps. El terme de la facturació de potència elèctrica inclòs a la facturació bàsica en el Mercat Regulat i en el Mercat Liberalitzat es composa d’un terme de potència multiplicat per la potència a facturar. En cas de no haver-hi instal·lat un maxí-metre, la potència a facturar és la potència contractada. La forma en què es calcula la potència elèctrica a facturar cada mes quan es realitza mitjançant un maxímetre es calcula de la forma explicada en l’apartat anterior. Per tant, la instal·lació d’un maxímetre sempre és recomanable ja que aquest dóna la potència utilitzada màxima pel funcionament de les instal·lacions. Grà-cies a aquest registre mensual es pot ajustar la potència contractada estalviant així en els casos on no s’aprofiti el màxim instal·lat. Si s’aplica la mesura d’instal·lació d’un maxímetre cal parar especial atenció en no tenir consums anòmals d’energia (per exemple connectant noves màquines) ja que es poden produir recàrrecs importants en la factura. Si s’instal·len nous aparells consumidors d’energia o es preveu augmentar la quantitat de fruita a tractar, o per exemple si algunes càmeres d’AC es destinen a fred normal s’hauria d’estudiar la possibilitat d’augmentar la potència contractada. Pas a Lliure Mercat Tarifes de Baixa Tensió S’aplica a subministres efectuats a tensions no superiors a 1kV, es distingeixen les següents:

Tarifa 2.0A: Tarifa simple de Baixa Tensió: d’aplicació per potencia contrac-tada no superior a 15 kW. Tarifa 3.0A: Tarifa general de Baixa Tensió: Es pot aplicar a qualsevol sub-ministrament en Baixa Tensió.


51

Tarifes d’Alta Tensió S’aplica a subministres efectuats a tensions superiors a 1kV, es distingeixen les següents:

Tarifa 3.1A: Tarifa de tres períodes per tensions de 1 a 36kV i amb una po-tencia contractada en tots els períodes tarifaris igual o inferior a 450kW. Tarifes 6: Tarifes generals per alta tensió: D’aplicació a qualsevol subminis-trament amb tensions compreses entre 1 i 36kV amb potència contractada en algun dels períodes tarifaris superior a 450kW, i a qualsevol subminis-trament amb tensions superiors a 36kV. Aquestes tarifes es diferencien per nivells de tensió i estan basades en sis períodes tarifaris en que es divideix la totalitat de les hores anuals.

La liberalització del mercat elèctric junt a l’obligatorietat d’acollir-se a aquest a partir del 01/07/2008 de les tarifes generals d’alta tensió, així com les específiques de regs agrícoles d’alta i baixa tensió, segons s’estableix al BOE 30/06/07 fa que s’estudiï el pas al Lliure Mercat en aquest estudi per aquelles indústries agroalimentàries que encara estiguin regides pel Mercat Regulat.


52

4.1.2.- Regulació i control Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència Una mesura que permet millorar l’eficiència energètica és la utilització de mo-tors de freqüència variable VFD (Variable Frecuency Drives). Aquests motors acoblats als ventiladors dels evaporadors modifiquen la veloci-tat de gir dels ventiladors gràcies a uns convertidors de freqüència, regulant d’aquesta manera la potència frigorífica dels evaporadors, per una part reduint el cabal d’aire circulant i per altra disminuint el coeficient de transmissió de ca-lor per convecció al disminuir la velocitat de l’aire. El convertidor o variador de freqüència incorpora un software de control que permet gestionar de forma òptima el funcionament dels evaporadors, accionant, parant i modulant la potència frigorífica per a subministrar únicament la potèn-cia imprescindible per a l'estabilitat de la temperatura. Al reduir la velocitat de l’aire subministrat pels evaporadors també es redueix la pèrdua de pes dels aliments emmagatzemats i en contacte amb l’aire circulat pels evaporadors.

Variadors de freqüència


53

Regulació del cabal volumètric dels compressors Una alternativa més eficient des del punt de vista energètic consisteix a regular el cabal volumètric dels compressors –la seva potència- fent variar la velocitat de gir del compressor. Això es pot aconseguir (1) mitjançant la utilització de sistemes de variació de velocitats electrònics, com l’anomenat sistema “inver-ter”; (2) mitjançant motors de doble velocitat (de 4 i 8 pols), o (3) a través de l’accionament del compressor amb motors de combustió interna.

Compressor amb control de cabal automàtic

El sistema més adient, degut a que té una facilitat de retorn de la inversió més gran, és l’”inverter”, sobretot per a compressors d’elevada capacitat o potència frigorífica. En aquests sistemes, la gestió i el control de la producció de fred es realitza mitjançant autòmats amb programes específics segons l’aplicació del fred. Per exemple, en una central de conservació de fred de pomes, utilitzant compressors de cargol, s’han obtingut estalvis d’energia de l’ordre del 20%, davant dels sistemes convencionals de regulació de potència dels compres-sors. En la següent gràfica es mostra una central de compressors, amb un compres-sor amb sistema “inverter”. El que s’aconsegueix amb això es que els compres-sors sempre estiguin treballant al màxim de la seva capacitat (augmentant així l’eficiència del sistema) i el compressor amb “inverter” serveix per omplir els


54

salts de capacitat entre l’activació d’un compressor i el següent (treballant a capacitat màxima).

Font: DANFOSS


55

4.1.3.- Fred industrial Disminució de pèrdues per obertures en cambres La utilització de carretons elevadors ha fet necessari que les portes d'accés a cambres presentin una superfície més gran. Això provoca l'augment d'entrades d'aire exterior quan són obertes. Una dada significativa que posa de manifest la importància de les pèrdues per obertures, és que la velocitat de l'aire amb les portes obertes és d'1 m/s, com a mínim. Així doncs, qualsevol sistema per re-duir aquestes fuites és aconsellable. Entre aquests sistemes cal destacar: - Instal·lació de cortines de plàstic o instal·lació de cortines d’aire, que actuen a mode de doble porta i redueixen l'entrada d'aire a la cambra. - Automatització portes, permet reduir encara més les infiltracions de l'aire. - Per tal d'aprofitar les pèrdues tèrmiques de les cambres, es recomana ins-tal·lar dobles portes als passadissos i pre-cambres d'accés. També cal tenir en compte que la infiltració d'aire exterior porta associada una entrada d'humitat, que ocasiona acumulació de gel als evaporadors, amb un consum addicional d'energia degut a la reducció de la transmissió de calor i a la necessitat d'augmentar el nombre de desglaços. Principi físic El flux de calor que entra a la cambra depèn fonamentalment de la mida i la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior de la cambra. Per aquest motiu també pot resultar interessant la creació de pre-cambres, es a dir, zones entre les cambres i l’exterior que estiguin a una temperatura intermèdia. Això es pot aconseguir instal·lant cortines de plàstic als passadissos de les cambres. Cortines de plàstic Les cortines de plàstic ajuden a evitar les pèrdues quan les portes estan ober-tes, al presentar una barrera física a la infiltració. Un tipus de porta de plàstic molt útil són les portes ràpides enrotllables, aquestes portes es pugen i es bai-xen mitjançant un comandament de radiofreqüència, un radar, un detector de metall o un polsador, que accionen els operaris i que permet tenir la porta ober-


56

ta només el temps necessari. Aquestes portes solen incorporar un sistema de compensació de pes que fa que pugin ràpidament (fins a 2 m/s) i que es reque-reixi poca energia per aixecar-les, portant motors de 1 CV o menys.

Cortines de plàstic enrotllables. Font: www.reacsa.com.mx

Cortines d’aire Les cortines d’aire mouen l’aire calent que es concentra al sostre. L’aire calent tendeix a pujar, i es per aquesta raó per la qual les temperatures en un edifici industrial alt són bastant més elevades al sostre que al terra. Una cortina d’aire agafarà l’aire calent del sostre i l’enviarà cap a avall davant de la porta, això no només crearà un mur invisible entre l’exterior i l’interior, sinó que a més servirà per a regularitzar les diferències de temperatura. La barrera d’aire crea un mur invisible que impedeix que l’aire entri o surti de la cambra. Això s’aconsegueix amb un correcte disseny de la cortina d’aire que ha de tenir una velocitat de sortida de l’aire estudiada en relació amb l’alçada de la porta.

Cortines d’aire. Font: www.tecna.es


57

Instal·lació de condensadors evaporatius Un sistema frigorífic treballa de manera més eficient quan la temperatura d’evaporació és la més elevada possible, i la de condensació és la mínima pos-sible. A la pràctica els cicles reals solen tenir una eficiència del 60% respecte del rendiment teòric. D’aquesta manera per obtenir un bon aprofitament ener-gètic del cicle frigorífic cal disminuir al màxim la diferència entre la temperatura d’evaporació i la de condensació.

Funcionament. Font: ICAEN Condensador evaporatiu Baltimore CXV. Font: www.baltimoreaircoil.com Els condensadors evaporatius condensen el fluid frigorífic a una temperatura més baixa que els altres sistemes de condensació, exceptuant-ne el sistema que fa servir aigua perduda, el qual no és recomanable per l’enorme consum d’aigua. Principi tecnològic El funcionament d’un condensador evaporatiu és el següent: a través d’uns tubs es fa circular una corrent d’aire a la vegada que es provoca una dutxa d’aigua, això fa que s’aprofiti l’efecte d’evaporació de l’aigua a l’exterior dels tubs i que sigui la temperatura humida de l’aire la qui controli la temperatura de


58

condensació, permetent condensar a una temperatura més baixa respecte als altres tipus de condensadors, obtenint una reducció del consum dels compres-sors i augmentant el rendiment el qual es tradueix en un increment de la potèn-cia frigorífica. Canvi del sistema de desglaç dels evaporadors Hi ha vàries maneres de realitzar el desglaç a les aletes dels evaporadors de les cambres frigorífiques: per aigua, per aireació forçada, per resistències elèc-triques, etc. El més eficient des del punt de vista energètic és el desglaç per gas calent. A continuació es mostra el tipus de desglaç que fan servir les em-preses visitades.

Tipus de desglaç de les instal·lacions estudiades

71%

22%

5%2%

AiguaGas calentResistències elèctriquesAireació forçada

Desglaç per gas calent: és el sistema més complex però el més eficient energè-ticament, i es pot aplicar a tots els casos. La font de calor es interna, amb el qual no cal gastar diners pel desglaç, només per la inversió. Per al correcte funcionament d’aquest mètode cal que el compressor estigui en funcionament, que s’estigui produint fred, ja que el calor s’extreu del gas refrigerant procedent de la part d’alta pressió del circuit (aquest fet limita que només es pugui fer desglaç en un 20-30 % dels equips alhora).


59

Esquema evaporador amb desglaç per gas calent. Font: PECOMARK

A les centrals de compressors es pot treure el màxim rendiment d’aquest tipus d’instal·lacions. S’utilitza la calor del gas de descàrrega per fondre el gel i aquest gas es condensa i es sub-refreda amb el fred del gel. D’aquesta forma, per una banda s’aconsegueix deixar de consumir energia exterior per fondre el gel i a més es deixa de gastar energia en algun ventilador o bomba del con-densador. Els principals avantatges del desglaç per gas calent són:

• Cost de funcionament nul. • Ràpid i efectiu. • Durant el desglaç allibera al condensador de la dissipació d’una part de

la calor. • El funcionament del desglaç no afecta negativament la resta de la ins-

tal·lació. • Utilitzable en qualsevol tipus de central: uni-aspiració, multi-aspiració,

booster, inundat... • Utilitzable en un ampli rang de temperatures de servei: mitjana i baixa

temperatura d’evaporació. • Estalvi del 5-10 % de l’energia de refrigeració.


60

Instal·lació de vàlvules d’expansió electròniques Les vàlvules d’expansió electròniques permeten un funcionament de l’evapo-rador més òptim que les termostàtiques, mantenint-lo ple de líquid i vapor refri-gerant, i permeten alhora que només surti del mateix vapor sobreescalfat per no malmetre el compressor. Les vàlvules d’expansió electròniques, a més de la màxima utilització de l’evaporador, ofereixen també altres avantatges respecte a les vàlvules d’expansió termostàtiques, com pot ser la millor adaptació als canvis de càrrega i de condicions de treball. Tot plegat fa que el consum ener-gètic sigui inferior. El propi regulador, amb els algoritmes que incorpora, es qui, basat en l’anàlisi d’estabilitat, determina el reescalfament que hi ha d’haver a l’evaporador en cada instant.

Vàlvula d’expansió electrònica. Font: DANFOSS

Canvi de refrigerant La condició principal que ha de complir el fluid refrigerant, des de el punt de vista energètic, és la de tenir una calor latent de vaporització (salt entàlpic de canvi d’estat) el més alta possible per tal de que la transmissió de calor es rea-litzi amb una menor quantitat de refrigerant. Els primers refrigerants emprats van ser NH3 (amoníac o R717), CO2 (diòxid de carboni), H2SO3, CH3Cl, R-40, Clorur Metil, etc. L’amoníac es l’únic d’aquests refrigerants que encara es àmpliament utilitzat degut a que és la substància amb el poder frigorífic més gran que es coneix, és barat i presenta una bona disponibilitat al mercat, a més presenta una gran estabilitat química. Tanmateix presenta problemes de toxicitat, una certa inflamabilitat i pot arribar a explotar.


61

El fet que no es barregi amb l’oli condiciona l’ús d’un separador d’oli a la des-càrrega del compressor al condensador. Els principals CFCs (usats per les seves bones propietats termodinàmiques) són els refrigerants R11 i R12, i el HCFC més emprat és el R22. Els nous refri-gerants disponibles al mercat són un altre tipus de freons, els anomenats HCFs (R-134a, R-404a, etc.), que no contenen Clor i per tant no són nocius pel medi ambient com els seus predecessors, els CFCs. Les normatives actuals apunten a la substitució progressiva dels refrigerants amb Clor per els HCFs. Aquests refrigerants, a més, poden resultar més eficients.

A continuació es mostra una gràfica amb els refrigerants de les centrals de fred de les empreses diagnosticades. Es pot veure clarament com el amoníac es el més estès.

Fluids refri-gerants

CFC R11 R12

HCFC

HFC

Fluids purs R22

R123

Mescles Basats en

R22

Fluids pursR134a R23

Mescles R404a R507 R407c R417a R410a R508b

No haloge-nats

HC R290 (propà) R600 (butà) R600a (iso-

butà)

Inorgànics R717 (NH3)R718 (aigua)R744 (CO2)


62

Tipus de refrigerant emprat a les instal·lacions estudiades

55%36%

9%

Amoníac (R717)Freó (R22)R404a


63

4.2 Número de propostes realitzades

CODI TIPUS DE MESURA QUANTITAT

1005 Adaptació potència contractada 14

1004 Correcció factor de potència 13

1007 Aplicació maxímetre 3

1012 Pas a Lliure Mercat Elèctric 11

1302 Condensadors Evaporatius 8

1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 29

1311 Canvi en l'ús de refrigerant 19

1301 Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortina d'aire/plàstic 36

1304 Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres 35

1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 69

TOTAL 237

Nombre de propostes per codi

5,9%

5,5%

1,3%

4,6%

3,4%

12,2%

8,0%

15,2%

14,8%

29,1%

1005

1004

1007

1012

1302

1308

1311

1301

1304

1545

1


64

NOMBRE DE PROPOSTES PER TIPUS DE MESURA CODI MESURA PROPOSADA

CODI INFORME 1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545

TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 1 0 1 0 1 1 3 7

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 2

C299/08-4-08-03 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 1 0 1 1 1 1 5

C299/08-4-08-05 1 0 0 0 1 0 1 1 0 0 4

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 1 0 1 2 0 0 4

C299/08-4-08-07 1 0 0 1 0 0 1 1 0 1 5

C299/08-4-08-08 1 0 1 0 1 0 1 0 0 2 6

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 1 0 0 3 4

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 1 0 1 1 0 1 4

C299/08-4-08-11 1 0 1 0 1 0 1 1 0 2 7

C299/08-4-08-12 1 1 0 1 1 0 1 1 0 0 6

C299/08-4-08-13 0 0 0 1 2 1 1 0 0 1 6

C299/08-4-08-14 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2 4

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 1 0 1 1 1 1 5

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 1 0 1 1 1 1 5

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1 3


65


CODI INFORME 1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545

TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 3

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 3

C299/08-4-08-21 0 0 0 1 0 1 1 1 1 2 7

C299/08-4-08-22 0 1 0 1 1 0 0 0 0 2 5

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 4

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 1 1 0 3 5

C299/08-4-08-25 0 1 0 0 0 0 1 1 0 1 4

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 2

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 4

C299/08-4-08-28 1 0 0 0 0 0 1 1 1 2 6

C299/08-4-08-29 0 0 1 1 1 0 0 1 0 2 6

C299/08-4-08-30 1 1 0 1 1 1 1 1 1 2 10

C299/08-4-08-31 0 1 0 1 1 0 1 0 0 2 6

C299/08-4-08-32 1 1 0 0 0 0 0 1 1 2 6

C299/08-4-08-33 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2 4

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 1 1 0 1 2 5

C299/08-4-08-35 0 1 0 1 0 0 1 0 0 2 5

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 1 0 1 0 0 2 4


66


CODI INFORME 1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545

TOTAL

C299/08-4-08-37 0 1 0 1 1 0 0 1 0 2 6

C299/08-4-08-38 1 0 0 0 2 0 1 1 2 1 8

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 4

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 1 0 1 1 1 2 6

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 4

C299/08-4-08-42 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 6

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 1 1 3 5

C299/08-4-08-44 1 1 0 0 0 0 1 2 1 0 6

C299/08-4-08-45 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 3

C299/08-4-08-46 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 4

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 1 0 1 0 0 3 5

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 2 0 1 0 0 1 4

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 2 0 0 1 0 1 4

C299/08-4-08-50 0 1 0 0 2 0 0 0 0 1 4

TOTAL 13 14 3 11 36 8 35 29 19 69 237


67

4.3 Estalvi energètic

CODI TIPUS DE MESURA QUANTITAT (kWh/any)


1004 Correcció factor de potència 0



1302 Condensadors Evaporatius 425.105

1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 1.412.419

1311 Canvi en l'ús de refrigerant 499.017

1301 Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortina d'aire/plàstic 619.889

1304 Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres 975.031

1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 1.895.097

TOTAL 5.826.558

7,3%

24,2%

8,6%

10,6%16,7%

32,5%

Condensadors Evaporatius

Millora dels rendiments dels evaporadors

Canvi en l'ús de refrigerant

Reducció pèrdues de fred/calor per: dobleporta o cortina d'aire/plàsticCanvi sistema de desglaç delsevaporadors de les cambresRegulació de velocitat de motors ambvariadors de freqüència


68

ESTALVI ENERGÈTIC PER TIPUS DE MESURA [kWh/any]

CODI MESURA PROPOSADA CODI INFORME

1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 0 0 66.736 0 34.889 17.067 93.531 212.223

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 9.628 0 49.002 0 0 0 58.630

C299/08-4-08-03 0 0 0 0 29.290 0 0 0 0 0 29.290

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 13.668 0 27.712 29.202 29.622 20.689 120.893

C299/08-4-08-05 0 0 0 0 12.316 0 13.114 29.725 0 0 55.155

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 5.192 0 19.572 44.364 0 0 69.128

C299/08-4-08-07 0 0 0 0 0 0 41.419 93.884 0 39.691 174.994

C299/08-4-08-08 0 0 0 0 8.027 0 13.847 0 0 28.519 50.393

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 56.969 0 0 100.682 157.651

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 52.736 0 63.283 117.137 0 53.226 286.382

C299/08-4-08-11 0 0 0 0 8.876 0 3.591 9.391 0 4.985 26.843

C299/08-4-08-12 0 0 0 0 17.940 0 26.910 60.997 0 0 105.847

C299/08-4-08-13 0 0 0 0 14.830 31.124 12.644 0 0 9.912 68.510

C299/08-4-08-14 0 0 0 0 0 0 30.147 0 0 53.997 84.144

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 9.988 0 2.840 7.327 5.680 3.845 29.680

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 6.364 0 6.818 15.455 9.091 6.017 43.745

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 7.151 17.367 0 0 0 4.818 29.336


69



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 21.006 0 99.919 0 0 323.794 444.719

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 44.969 79.050 0 0 19.059 143.078

C299/08-4-08-21 0 0 0 0 0 33.520 7.332 35.615 20.950 20.296 117.713

C299/08-4-08-22 0 0 0 0 11.927 0 0 0 0 31.164 43.091

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 23.099 87.263 51.331 31.796 193.489

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 7.360 31.282 0 25.720 64.362

C299/08-4-08-25 0 0 0 0 0 0 22.944 111.442 0 16.616 151.002

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 114.386 0 0 0 0 72.192 186.578

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 11.975 17.200 9.753 15.676 54.604

C299/08-4-08-28 0 0 0 0 0 0 38.840 120.052 70.619 54.883 284.394

C299/08-4-08-29 0 0 0 0 9.670 0 0 54.797 0 26.996 91.463

C299/08-4-08-30 0 0 0 0 8.846 114.995 26.537 75.189 44.229 34.776 304.572

C299/08-4-08-31 0 0 0 0 46.034 0 17.509 0 0 32.102 95.645

C299/08-4-08-32 0 0 0 0 0 0 0 86.208 17.953 61.173 165.334

C299/08-4-08-33 0 0 0 0 0 0 43.995 0 0 105.118 149.113

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 92.664 17.375 0 57.915 56.005 223.959

C299/08-4-08-35 0 0 0 0 0 0 15.990 0 0 156.098 172.088

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 3.378 0 25.979 0 0 35.177 64.534


70



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-37 0 0 0 0 1.698 0 0 5.772 0 2.949 10.419

C299/08-4-08-38 0 0 0 0 27.824 0 46.366 171.008 93.266 65.743 404.207

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 12.364 0 0 70.061 41.212 7.506 131.143

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 12.420 0 3.622 17.592 10.348 15.388 59.370

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 1.283 3.634 2.138 1.305 8.360

C299/08-4-08-42 0 0 0 0 6.868 23.730 0 0 10.291 3.219 44.108

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 3.596 3.704 16.185 23.485

C299/08-4-08-44 0 0 0 0 0 0 4.642 15.782 3.848 0 24.272

C299/08-4-08-45 0 0 0 0 11.648 0 0 0 0 5.808 17.456

C299/08-4-08-46 0 0 0 0 11.070 0 13.820 0 0 19.903 44.793

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 14.780 0 15.152 0 0 64.244 94.176

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 59.123 0 84.374 0 0 131.006 274.503

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 32.474 0 0 63.555 0 13.670 109.699

C299/08-4-08-50 0 0 0 0 18.367 0 0 0 0 9.618 27.985

TOTAL 0 0 0 0 619.889 425.105 975.031 1.412.419 499.017 1.895.097 5.826.558


71

4.4 Estalvi econòmic

CODI TIPUS DE MESURA QUANTITAT (€/any)

1005 Adaptació potència contractada 23.773

1004 Correcció factor de potència 53.298

1007 Aplicació maxímetre 1.180

1012 Pas a Lliure Mercat Elèctric 39.055


1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 142.876




1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 185.354

TOTAL 696.347

3,4%7,7%

0,2%

5,6%

6,2%

20,5%

7,2%9,0%

13,6%

26,6%

100510041007

10121302130813111301

13041545


72

ESTALVI ECONÒMIC PER TIPUS DE MESURA [€/any]


1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 1.192 0 5.994 0 3.134 1.533 8.401 20.254

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 854 0 4.348 0 0 0 5.202

C299/08-4-08-03 0 708 0 0 3.322 0 0 0 0 0 4.031

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 1.600 0 3.021 3.184 3.230 2.255 13.290

C299/08-4-08-05 38 0 0 0 1.516 0 1.615 3.660 0 0 6.829

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 487 0 1.839 1.549 0 0 3.875

C299/08-4-08-07 10.929 0 0 8.412 0 0 5.063 11.477 0 4.852 40.733

C299/08-4-08-08 2.074 0 497 0 1.115 0 1.924 0 0 5.352 10.962

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 5.164 0 0 9.126 14.290

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 4.676 0 5.611 10.386 0 4.719 25.392

C299/08-4-08-11 1.485 0 115 0 1.425 0 577 1.508 0 801 5.911

C299/08-4-08-12 1.458 2.319 0 7.861 1.951 0 2.927 6.634 0 0 23.150

C299/08-4-08-13 0 0 0 1.743 1.618 3.396 1.380 0 0 1.082 9.219

C299/08-4-08-14 0 1.593 0 0 0 0 3.070 0 0 5.498 10.161

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 1.517 0 361 931 722 489 4.020

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 653 0 699 1.585 933 617 4.487

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 748 1.816 0 0 0 504 3.068


73



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 1.806 0 8.591 0 0 27.839 38.236

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 3.871 6.806 0 0 1.641 12.318

C299/08-4-08-21 0 0 0 257 0 3.654 799 3.883 2.284 2.212 13.089

C299/08-4-08-22 0 652 0 1.555 1.374 0 0 0 0 3.590 7.171

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 2.151 8.126 4.780 2.961 18.018

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 806 3.425 0 2.817 7.048

C299/08-4-08-25 0 3.942 0 0 0 0 2.187 10.622 0 1.584 18.335

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 10.095 0 0 0 0 6.371 16.466

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 1.230 1.767 1.002 1.611 5.610

C299/08-4-08-28 5.546 0 0 0 0 0 3.272 10.115 5.950 4.624 29.507

C299/08-4-08-29 0 0 568 4.232 1.307 0 0 7.404 0 3.878 17.389

C299/08-4-08-30 8.420 2.401 0 968 975 12.677 2.925 8.289 4.876 3.834 45.365

C299/08-4-08-31 0 2.410 0 2.517 4.494 0 1.709 0 0 3.135 14.265

C299/08-4-08-32 1.223 1.466 0 0 0 0 0 8.484 1.767 6.020 18.960

C299/08-4-08-33 0 2.551 0 0 0 0 3.904 0 0 9.328 15.783

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 9.164 1.718 0 5.728 5.539 22.149

C299/08-4-08-35 0 672 0 9.622 0 0 1.414 0 0 13.802 25.510

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 391 0 3.005 0 0 4.068 7.464


74



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-37 0 672 0 696 252 0 0 856 0 437 2.913

C299/08-4-08-38 2.243 0 0 0 2.692 0 4.486 16.544 9.024 6.360 41.349

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 1.210 0 0 6.859 4.034 735 12.838

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 1.629 0 475 2.308 1.358 2.019 7.789

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 226 641 377 230 1.474

C299/08-4-08-42 2.802 1.639 0 0 700 2.417 0 0 1.048 328 8.934

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 631 650 2.839 4.120

C299/08-4-08-44 2.177 2.357 0 0 0 0 817 2.779 677 0 8.807

C299/08-4-08-45 7.436 0 0 0 1.537 0 0 0 0 766 9.739

C299/08-4-08-46 7.467 0 0 0 1.433 0 1.789 0 0 2.576 13.265

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 1.576 0 1.615 0 0 6.849 10.040

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 5.173 0 7.383 0 0 11.463 24.019

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 3.114 0 0 6.095 0 1.311 10.520

C299/08-4-08-50 0 391 0 0 1.701 0 0 0 0 891 2.983

TOTAL 53.298 23.773 1.180 39.055 62.941 42.989 94.907 142.876 49.973 185.354 696.347


75

4.5 Estalvi sobre el consum total

CODI TIPUS DE MESURA PERCENTATGE MIG (%)

1005 Adaptació potència contractada -

1004 Correcció factor de potència -

1007 Aplicació maxímetre -

1012 Pas a Lliure Mercat Elèctric -

1302 Condensadors Evaporatius 11,71

1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 11,37

1311 Canvi en l'ús de refrigerant 6,08

1301 Reducció pèrdues de fred/calor: doble porta o cortina d'aire/plàstic 3,86

1304 Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres 4,25

1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 4,01

TOTAL 5,63


76

PERCENTATGE D'ESTALVI S/CONSUM TOTAL PER TIPUS DE MESURA (%)


1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 0 0 5,7 0 3 1,5 8 18,2

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 0,8 0 4,2 0 0 0 5

C299/08-4-08-03 0 0 0 0 2,7 0 0 0 0 0 2,7

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 3,68 0 6,97 7,3 7,45 5,2 30,6

C299/08-4-08-05 0 0 0 0 5,85 0 6,23 14,11 0 0 26,19

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 1,41 0 5,3 12,1 0 0 18,81

C299/08-4-08-07 0 0 0 0 0 0 5,78 13,09 0 5,53 24,4

C299/08-4-08-08 0 0 0 0 4 0 7 0 0 19,4 30,4

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 2,3 0 0 4,06 6,36

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 4,3 0 5,2 9,6 0 4,3 23,4

C299/08-4-08-11 0 0 0 0 14,93 0 6,04 15,8 0 8,39 45,16

C299/08-4-08-12 0 0 0 0 4,1 0 6,1 13,8 0 0 24

C299/08-4-08-13 0 0 0 0 6,7 14,2 5,8 0 0 4,5 31,2

C299/08-4-08-14 0 0 0 0 0 0 6,5 0 0 11,6 18,1

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 17,3 0 5 12,7 9,85 6,67 51,52

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 6,8 0 7,2 16,4 9,7 6,4 46,5

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 6,7 16,4 0 0 0 4,5 27,6


77



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 0,6 0 2,9 0 0 9,2 12,7

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 3 5,3 0 0 1,3 9,6

C299/08-4-08-21 0 0 0 0 0 13,3 2,9 14,2 8,3 8,1 46,8

C299/08-4-08-22 0 0 0 0 4,1 0 0 0 0 10,7 14,8

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 3,7 14,1 8,3 5,1 31,2

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 3 12,2 0 10,4 25,6

C299/08-4-08-25 0 0 0 0 0 0 3 14,7 0 2,2 19,9

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 9,9 0 0 0 0 6,3 16,2

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 3,2 4,6 2,6 4,2 14,6

C299/08-4-08-28 0 0 0 0 0 0 3,6 11,3 6,6 5,1 26,6

C299/08-4-08-29 0 0 0 0 2,7 0 0 15,3 0 7,5 25,5

C299/08-4-08-30 0 0 0 0 1,7 22,5 5,2 14,7 8,6 6,8 59,5

C299/08-4-08-31 0 0 0 0 1,8 0 0,7 0 0 1,3 3,8

C299/08-4-08-32 0 0 0 0 0 0 0 14,8 3,1 10,5 28,4

C299/08-4-08-33 0 0 0 0 0 0 2 0 0 4,9 6,9

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 13,9 2,6 0 8,7 8,4 33,6

C299/08-4-08-35 0 0 0 0 0 0 0,7 0 0 6,9 7,6

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 0,6 0 4,7 0 0 6,4 11,7


78



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-37 0 0 0 0 4,2 0 0 14,4 0 7,3 25,9

C299/08-4-08-38 0 0 0 0 2,4 0 4 14,8 8,1 5,7 35

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 2,6 0 0 14,8 8,7 1,6 27,7

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 10,4 0 3 14,8 8,7 13 49,9

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 4,4 12,4 7,3 4,5 28,6

C299/08-4-08-42 0 0 0 0 1,4 4,7 0 0 2 0,6 8,7

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 3 3,1 13,4 19,5

C299/08-4-08-44 0 0 0 0 0 0 3,5 12,1 2,9 0 18,5

C299/08-4-08-45 0 0 0 0 2,5 0 0 0 0 1,2 3,7

C299/08-4-08-46 0 0 0 0 2,5 0 3,2 0 0 4,5 10,2

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 2,3 0 2,3 0 0 9,9 14,5

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 3,6 0 5,1 0 0 7,9 16,6

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 5 0 0 9,7 0 2,1 16,8

C299/08-4-08-50 0 0 0 0 1,5 0 0 0 0 0,8 2,3

TOTAL 0 0 0 0 2,8 1,9 3,0 6,6 2,3 5,5 22,1


79

4.6 Inversió econòmica

CODI TIPUS DE MESURA QUANTITAT (€)


1004 Correcció factor de potència 90.112




1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 586.485




1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 830.029

TOTAL 3.028.192

27,8%

27,4%

5,9%

19,4%

9,2%

7,3%

3,0%

Correcció factor de potència


Millora dels rendiments delsevaporadors


Reducció pèrdues defred/calor per: doble porta ocortina d'aire/plàsticCanvi sistema de desglaçdels evaporadors de lescambresRegulació de velocitat demotors amb variadors defreqüència


80

INVERSIÓ ECONÒMICA PER TIPUS DE MESURA [€]


1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 0 0 15.613 0 5.169 6.180 34.612 61.574

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 7.820 0 34.801 0 0 0 42.621

C299/08-4-08-03 0 0 0 0 11.220 0 0 0 0 0 11.220

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 18 0 16.680 3.665 18 43 20.424

C299/08-4-08-05 3.282 0 0 0 3.549 0 6.216 6.131 0 0 19.178

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 37 0 99 1.712 0 0 1.849

C299/08-4-08-07 9.031 0 0 0 0 0 19 21.745 0 10.650 41.445

C299/08-4-08-08 5.308 0 100 0 2.836 0 11.189 0 0 14.008 33.441

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 38.539 0 0 51.598 90.137

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 20 0 52.214 18 0 58 52.310

C299/08-4-08-11 2.513 0 100 0 11.220 0 3.730 5.498 0 9.798 32.859

C299/08-4-08-12 2.864 0 0 0 14.179 0 36.467 49.702 0 0 103.212

C299/08-4-08-13 0 0 0 0 6.576 21.600 17.405 0 0 9.198 54.779

C299/08-4-08-14 0 0 0 0 0 0 21.184 0 0 19.551 40.735

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 7.480 0 3.419 4.844 7.779 2.448 25.970

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 2.965 0 7.216 11.345 7.682 4.267 33.475

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 5.672 22.368 0 0 0 2.635 30.675


81



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 11.220 0 82.051 0 0 84.864 178.135

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 21.840 67.133 0 0 8.160 97.133

C299/08-4-08-21 0 0 0 0 0 18.734 8.792 30.855 7.779 8.347 74.507

C299/08-4-08-22 0 0 0 0 8.507 0 0 0 0 23.058 31.565

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 31.080 33.617 11.633 16.320 92.650

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 6.216 5.498 0 12.008 23.722

C299/08-4-08-25 0 0 0 0 0 0 23.621 31.873 0 14.960 70.454

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 65.223 0 0 0 0 38.352 103.575

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 16.162 7.330 9.321 11.834 44.647

C299/08-4-08-28 18.865 0 0 0 0 0 26.107 78.719 7.779 14.531 146.001

C299/08-4-08-29 0 0 100 0 5.672 0 0 36.905 0 25.506 68.183

C299/08-4-08-30 8.180 0 0 0 3.609 29.520 19.891 33.320 21.655 31.452 147.627

C299/08-4-08-31 0 0 0 0 18.700 0 23.621 0 0 9.960 52.281

C299/08-4-08-32 5.309 0 0 0 0 0 0 27.489 13.946 42.129 88.873

C299/08-4-08-33 0 0 0 0 0 0 28.594 0 0 28.627 57.221

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 25.480 12.432 0 27.051 30.895 95.858

C299/08-4-08-35 0 0 0 0 0 0 12.432 0 0 48.398 60.830

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 3.223 0 38.539 0 0 24.791 66.553


82



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-37 0 0 0 0 252 0 0 10.996 0 6.318 17.566

C299/08-4-08-38 7.352 0 0 0 9.839 0 55.944 86.216 28.915 47.064 235.330

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 5.672 0 0 27.489 37.843 1.632 72.636

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 14.960 0 4.973 7.997 7.779 7.530 43.239

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 2.486 3.832 5.852 2.232 14.402

C299/08-4-08-42 9.925 0 0 0 2.836 23.160 0 0 7.779 4.106 47.806

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 4.165 7.779 13.402 25.346

C299/08-4-08-44 9.032 0 0 0 0 0 13.675 21.075 5.081 0 48.863

C299/08-4-08-45 5.044 0 0 0 4.080 0 0 0 0 4.746 13.870

C299/08-4-08-46 3.407 0 0 0 2.836 0 17.405 0 0 12.450 36.098

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 3.738 0 27.250 0 0 46.951 77.939

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 17.534 0 73.920 0 0 38.183 129.637

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 18.823 0 0 29.280 0 7.284 55.387

C299/08-4-08-50 0 0 0 0 9.281 0 0 0 0 5.073 14.354

TOTAL 90.112 0 300 0 279.597 178.315 841.502 586.485 221.851 830.029 3.028.192


83

4.7 Període de retorn de la inversió

CODI TIPUS DE MESURA ANYS

1005 Adaptació potència contractada 0,00

1004 Correcció factor de potència 1,69

1007 Aplicació maxímetre 0,25

1012 Pas a Lliure Mercat Elèctric 0,00

1302 Condensadors Evaporatius 4,15

1308 Millora dels rendiments dels evaporadors 4,10

1311 Canvi en l'ús de refrigerant 4,44

1301 Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortina d'aire/plàstic 4,44

1304 Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres 8,87

1545 Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 4,48

TOTAL 3,24

5,3%

12,9%

12,8%

13,8%

13,8%

27,6%

13,9%



Millora dels rendiments delsevaporadors


Reducció pèrdues de fred/calor per:doble porta o cortina d'aire/plàstic

Canvi sistema de desglaç delsevaporadors de les cambres

Regulació de velocitat de motors ambvariadors de freqüència


84

PERÍODE DE RETORN DE LA INVERSIÓ PER TIPUS DE MESURA [mesos]


1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-01 0 0 0 0 0 32 0 20 48 170 68

C299/08-4-08-02 0 0 0 0 110 0 97 0 0 0 104

C299/08-4-08-03 0 0 0 0 41 0 0 0 0 0 41

C299/08-4-08-04 0 0 0 0 135 0 66 14 70 23 62

C299/08-4-08-05 11 0 0 0 28 0 47 20 0 0 27

C299/08-4-08-06 0 0 0 0 92 0 65 83 0 0 80

C299/08-4-08-07 10 0 0 0 0 0 45 23 0 27 27

C299/08-4-08-08 31 0 3 0 31 0 70 0 0 88 45

C299/08-4-08-09 0 0 0 0 0 0 90 0 0 201 146

C299/08-4-08-10 0 0 0 0 51 0 112 21 0 16 50

C299/08-4-08-11 21 0 11 0 95 0 78 44 0 295 91

C299/08-4-08-12 24 0 0 0 88 0 150 90 0 0 88

C299/08-4-08-13 0 0 0 0 114 77 152 0 0 103 112

C299/08-4-08-14 0 0 0 0 0 0 83 0 0 149 116

C299/08-4-08-15 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

C299/08-4-08-16 0 0 0 0 60 0 114 63 129 61 86

C299/08-4-08-17 0 0 0 0 55 0 107 86 99 83 86

C299/08-4-08-18 0 0 0 0 92 148 0 0 0 63 101


85



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-19 0 0 0 0 75 0 115 0 0 37 76

C299/08-4-08-20 0 0 0 0 0 68 119 0 0 60 83

C299/08-4-08-21 0 0 0 0 0 62 131 96 41 95 85

C299/08-4-08-22 0 0 0 0 75 0 0 0 0 203 139

C299/08-4-08-23 0 0 0 0 0 0 174 50 30 67 81

C299/08-4-08-24 0 0 0 0 0 0 93 20 0 172 95

C299/08-4-08-25 0 0 0 0 0 0 130 37 0 114 94

C299/08-4-08-26 0 0 0 0 78 0 0 0 0 73 76

C299/08-4-08-27 0 0 0 0 0 0 158 50 112 89 103

C299/08-4-08-28 41 0 0 0 0 0 96 94 16 78 65

C299/08-4-08-29 0 0 3 0 53 0 0 60 0 159 69

C299/08-4-08-30 12 0 0 0 45 28 82 49 54 200 68

C299/08-4-08-31 0 0 0 0 50 0 166 0 0 116 111

C299/08-4-08-32 53 0 0 0 0 0 0 39 95 169 89

C299/08-4-08-33 0 0 0 0 0 0 88 0 0 71 80

C299/08-4-08-34 0 0 0 0 0 34 87 0 57 110 72

C299/08-4-08-35 0 0 0 0 0 0 106 0 0 89 98

C299/08-4-08-36 0 0 0 0 99 0 154 0 0 84 113


86



1004 1005 1007 1012 1301 1302 1304 1308 1311 1545 TOTAL

C299/08-4-08-37 0 0 0 0 135 0 0 154 0 335 208

C299/08-4-08-38 40 0 0 0 89 0 150 63 90 89 87

C299/08-4-08-39 0 0 0 0 57 0 0 49 113 27 62

C299/08-4-08-40 0 0 0 0 111 0 126 42 69 93 89

C299/08-4-08-41 0 0 0 0 0 0 132 72 187 117 127

C299/08-4-08-42 43 0 0 0 49 115 0 0 90 151 90

C299/08-4-08-43 0 0 0 0 0 0 0 80 144 363 196

C299/08-4-08-44 50 0 0 0 0 0 201 203 90 0 136

C299/08-4-08-45 9 0 0 0 32 0 0 0 0 75 39

C299/08-4-08-46 5 0 0 0 24 0 117 0 0 58 51

C299/08-4-08-47 0 0 0 0 29 0 204 0 0 245 160

C299/08-4-08-48 0 0 0 0 82 0 121 0 0 40 81

C299/08-4-08-49 0 0 0 0 152 0 0 58 0 67 93

C299/08-4-08-50 0 0 0 0 141 0 0 0 0 69 105

TOTAL 21 0 4 0 107 50 54 54 54 44 49


87

5 CONCLUSIONS


88

5.1 Resultats generals de les diagnosis Amb l’aplicació de les mesures proposades s’obtenen els següents resultats des del punt de vista energètic. Val a dir que el percentatge total s’ha calculat amb les dues dades de les files posteriors: quantitat d’energia estalviada amb les 237 mesures proposades sobre el consum d’energia total de les 50 empre-ses. Aquest terme resulta massa elevat degut al solapament que es produeix en els estalvis en cadascuna de les empreses. Percentatge total d'estalvi s/consum total de les explotacions 15,49%Consum total (MWh/any) 37.613

Estalvi total (MWh/any) 5.826

Aquest percentatge no s’ha de confondre amb la mitjana del percentatge d’estalvi s/consum total de cadascuna de les mesures (veure pàg. 75 i 89) ni amb la mitjana del percentatge d’estalvi s/consum total de cada empresa (pàg. 78, també amb solapament). S’han proposat en total les següents mesures de cada tipus:

Electricitat 41

Fred industrial 127

Regulació i control 69

Total 237

Distribució de les mesures per tipus de proposta

17%

54%

29%

ElectricitatFred industrialRegulació i control


89

TIPUS DE MESURA Nombre propostes

Estalvi energètic (kWh/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Reducció CO2 (tm CO2/any)

Inversió econòmica

(€)

Estalvi energètic s/consum total (%)

Període retorn mitjà

(anys)

Adaptació potència contractada 14 0 23.773 0,0 0 0,00 0,00

Correcció factor de potència 13 0 53.298 0,0 90.112 0,00 1,69

Aplicació maxímetre 3 0 1.180 0,0 300 0,00 0,25

Pas a Lliure Mercat Elèctric 11 0 39.055 0,0 0 0,00 0,00

Condensadors Evaporatius 8 425.105 42.989 237,1 178.315 11,71 4,15

Millora dels rendiments dels evaporadors 29 1.412.419 142.876 787,9 586.485 11,37 4,10

Canvi en l'ús de refrigerant 19 499.017 49.973 278,3 221.851 6,08 4,44

Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortina d'aire/plàstic 36 619.889 62.941 345,8 279.597 3,86 4,44

Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres 35 975.031 94.907 544,0 841.502 4,25 8,87

Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència 69 1.895.097 185.354 1.062,6 830.029 4,01 4,48

TOTAL 237 5.826.558 696.347 3.255,7 3.028.192 5,63 4,35


90

5.2 Nombre de propostes realitzades A continuació es presenta el nombre de mesures proposades de cada tipus. S’observa que hi ha mesures que són aplicables a moltes centrals com la regu-lació de velocitat de motors amb variadors de freqüència (mesura que inclou regulació de ventiladors d’evaporadors i regulació de cabal de compressors) o la reducció de pèrdues de fred mitjançant cortines d’aire/plàstic. Respecte a mesures econòmiques de millora dels paràmetres de la factura elèctrica, resulta remarcable l’elevada quantitat d’empreses que estan pagant penalitzacions per consum d’energia reactiva. Fet que es podria solucionar fà-cilment mitjançant la instal·lació d’una bateria de condensadors compensatòria.

Nombre de propostes de millora per tipus

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Aplicació maxímetre



Pas a Lliure Mercat Elèctric

Adaptació potència contractada



Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortina d'aire/plàstic


Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència


91

5.3 Estalvi energètic Seguidament es mostra l’estalvi total que suposaria l’aplicació de cada tipus de mesura en el total de les empreses diagnosticades. Cal dir que els estalvis han estat calculats en base als consums totals dels anys 2007 i/o 2008, els quals estan subjectes a les condicions particulars de les seves respectives campa-nyes de recollida i distribució de la fruita. Les mesures de regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència i millora de rendiment d’evaporadors (vàlvules d’expansió electròniques) són les que suposen un estalvi total més gran. Aquests estalvis són totals, per tant in-flueix el fet de que algunes mesures han estat més vegades aplicades que unes altres. Per exemple, la mesura d’utilització de condensadors evaporatius suposa un estalvi individual molt elevat, però s’ha aplicat en menys ocasions que altres mesures. L’estalvi d’emissions conseqüent a l’aplicació de les mesures es proporcional a l’estalvi d’energia, i es conseqüència de l’energia que es deixa de produir en les centrals de generació elèctrica.

Estalvi energètic [MWh/any]

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000





Canvi sistema de desglaç dels evaporadors de les cambres



92

5.4 Estalvi econòmic

L’estalvi econòmic es proporcional a l’estalvi energètic en aquelles mesures que no fan referència directa als paràmetres de la factura elèctrica. En les que si fan referència a aquests paràmetres l’estalvi depèn del major o menor grau d’optimització actual de la factura elèctrica.

Estalvi econòmic [€/any]

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000140.000 160.000180.000 200.000












93

5.5 Percentatge d’estalvi sobre el consum total Aquest paràmetre es refereix a la proporció d’energia estalviada amb la mesu-ra proposada sobre l’energia total consumida per l’explotació. El major estalvi proporcional s’aconsegueix amb la instal·lació de vàlvules d’expansió electròni-ques (millora del rendiment dels evaporadors) i la substitució dels condensa-dors per altres evaporatius.

Percentage mig d'estalvi sobre el consum total de l'explotació (%)

0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00




Reducció pèrdues de fred/calor per: doble porta o cortinad'aire/plàstic




94

5.6 Inversió econòmica En la següent gràfica es mostren la suma de les inversions de les mesures proposades, per tipus. S’han de tenir en compte el número de propostes mos-trades al capítol 5.2.

Inversió econòmica [€]

0 100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000









95

5.7 Període de retorn simple El període retorn de la inversió o simple, que resulta de dividir la inversió per l’estalvi econòmic anual, es situa a la majoria de les mesures entorn als 4 anys, amb les excepcions de les solucions de facturació elèctrica per una banda i el canvi del sistema de desglaç, per l’altra. Val a dir que un dels criteris per propo-sar les solucions energètiques estudiades ha estat situar el màxim període de retorn en 12 anys, tot i que als estudis es comptabilitzen només les que arriben fins als 100 mesos (8,4 anys).

Període de retorn de la inversió [anys]

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0








Regulació de velocitat de motors amb variadors defreqüència

En el següent gràfic s’observa com les mesures de millora de rendiment en evaporadors mitjançant vàlvules d’expansió electròniques i de regulació de ve-locitat de motors amb variadors de freqüència, suposen un estalvi energètic superior a les altres mesures i amb un període de retorn simple de la inversió contingut. L’aplicabilitat a gran part de les centrals d’aquestes mesures contri-bueixen a l’elevat estalvi energètic total que s’aconsegueix. També es constata com, en general, la mesura de canvi de sistema de desglaç a un sistema de gas calent suposa un considerable estalvi d’energia però com-porta un període de retorn simple de la inversió mitjà molt elevat. Aquesta me-sura és adient per a instal·lacions noves o ampliacions de les centrals, però comporta elevades inversions inicials que poden ser una dificultat alhora de substituir altres sistemes de desglaç ja existents.


96

Estalvi energètic anual vs. període de retorn

0200.000400.000600.000800.000

1.000.0001.200.0001.400.0001.600.0001.800.0002.000.000

3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Anys

kWh




Reducció pèrdues de fred/calor per: dobleporta o cortina d'aire/plàstic

Canvi sistema de desglaç delsevaporadors de les cambres


En el gràfic següent s’observa que les mesures que suposen un estalvi energè-tic suposen un estalvi econòmic proporcional, això es déu a que els consums energètics de les empreses estudiades són bàsicament elèctrics. En aquesta gràfica es contemplen també les mesures que no suposen un estalvi energètic però sí econòmic, es a dir les mesures de millora de tarifació elèctrica. Hi ha algunes d’aquestes mesures que no requereixen d’inversió inicial ja que són purament de gestió i canvi de paràmetres de la factura (mesures que es troben sobre l’eix d’ordenades) i d’altres, com l’adquisició d’una bateria de con-densadors per compensar l’energia reactiva o el lloguer d’un maxímetre, que si que precisen inversió.

Estalvi econòmic anual vs. període de retorn

020.00040.00060.00080.000

100.000120.000140.000160.000180.000200.000

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0

Anys

€








Reducció pèrdues de fred/calor per: dobleporta o cortina d'aire/plàstic

Canvi sistema de desglaç dels evaporadorsde les cambres



97

ANNEX I - UNITATS I EQUIVALÈNCIES ENERGÈTI-QUES


98

RELACIÓ ENTRE UNITATS D'ENERGIA - TREBALL - CALOR

Unitats Btu cal J kcal kilowatt-hora

(kWh)

Tona equiva-lent de carbó

(tec)

Tona equiva-lent de petroli

(tep) Tèrmia (th)

kilojoule (kJ)

Megawatt-hora (MWh)

Btu 1 251,9957 1,05434

x 103 251,9957

x 10-3 0,292875

x 10-3 35,99958

x 10-9 25,19957

x 10-9 10

x 10-6 1,05434

0,292875 x 10-6

Cal 3,9683 x 10-3

1 4,184 1

x 10-3 1,162222

x 10-6 142,8571

x 10-12 1

x 10-10 39,683 x 10-9

4,184 x 10-3

1,162222 x 10-9

J 0,94845

x 10-3 0,239006 1

0,23901 x 10-3

0,277777 x 10-6

34,143676 x 10-12

23,9017 x 10-12

9,48451 x 10-9

1 x 10-3

0,277777 x 10-9

Kcal 3,9683 1

x 103 4,184 x 103

1 1,160000

x 10-3 142,85714

x 10-9 100

x 10-9 39,683 x 10-6

4,184 1,162222

x 10-6

kilowatt-hora (kWh)

3,414426 x 103

0,86042 x 106

3,600 x 106

0,86042 x 103

1 122,917238

x 10-6 86,0420

x 10-6 860,420

x 10-3 3,6

x 103 1

x 10-10

Tona equiva-lent de carbó

(tec)

27,77810 x 106

7 x 109

29,288 x 109

7 x 106

8,135555 x 103

1 0,7 7

x 103 29,288 x 106

8,135555

Tona equiva-lent de petroli

(tep)

39,683 x 106

10 x 109

41,84 x 109

10 x 106

11,62222 x 103

1,4285714 1 10

x 103 41,84 x 106

11,62222

Tèrmia (th) 3,9683 x 103

1 x 106

4,184 x 106

1 x 103

1,162222 142,85714

x 10-6 100

x 10-6 1

4,184 x 103

1,162222 x 10-3

kilojoule (kJ) 0,948451 0,239006

x 103 1

x 103 0,239006

0,277777 x 10-3

34,143676 x 10-9

20,901 x 10-9

0,23901 x 10-3

1 0,277777

x 10-6

Megawatt-hora (MWh)

3,414426 x 106

0,86042 x 109

3,600 x 109

0,86042 x 106

1 x 103

122,917238 x 10-3

86,0420 x 10-3

860,420 3,6

x 106 1


99

RELACIÓ ENTRE UNITATS DE POTÈNCIA Unitats Btu/h cal/s C.V H.P J/s kcal/h kJ/h kW MW th/h W TR

Btu/h 1 69,999 x 10-3

398,199 x 10-6

5,61084 x 10-3

292,875 x 10-3

251,996 x 10-3

1,05435 292,875

x 10-6 292,875 x

10-9 251,996

x 10-6 292,875

x 10-3 83,2789 x 10-6

cal/s 14,28595 1 5,68866

x 10-3 392,752

x 10-3 4,184 3,6 15,0624

4,184 x 10-3

4,184 x 10-6

3,6 x 10-3 4,184 1,18972 x 10-3

Cavall de vapor (C.V)

2,511307 x 103

175,7883 1 986,320

x 10-3 735,499 632,836

2,6478 x 103

735,499 x 10-3

735,499 x 10-6

632,836 x 10-3

735,499 209,13965 x

10-3

Horse power (H.P)

2,546736 x 103

178,226 1,01387 1 745,700 641,616 2,6845 x

103 745,700

x 10-3 745,700 x

10-6 641,6137

x 10-3 745,7

212,03915 x 10-3

J/s 3,414226 239,0057

x 10-3 1,359621

x 10-3 1,34102

x 10-3 1

860,418 x 10-3

3,6 1 x 10-3 1 x 10-6 860,418

x 10-6 1

2,843506x 10-

6

kcal/h 3,968316 277,777

x 10-3 1,580187

x 10-3 1,55857

x 10-3 1,162222 1 4,184

1,162222 x 10-3

1,162222 x 10-6

1 x 10-3 1,162222330,4782 x

10-6

kJ/h 948,4516

x 10-3 66,39066

x 10-3 377,6720

x 10-6 372,50884

x 10-6 277,777

x 10-3 239,005

x 10-3 1

277,777 x 10-6

277,777 x 10-9

239,005 x 10-6

277,777 x 10-3

78,9862

kW 3,414426

x 10-3 239,0057 1,359621 1,34102 1 x 103 860,418 3,6 x 103 1 1 x 10-3

860,418 x 10-3

1 x 103 284,3506 x

10-3

MW 3,414426

x 106 239,0057

x 103 1,359621

x 103 1,34102

x 103 1 x 106

860,418 x 103

3,6 x 106 1 x 103 1 860,418 1 x 106 784,3506

Tèrmia per hora (th/h)

3,968316 x 103

277,777 1,580187 1,55857 1,162222

x 103 1 x 103

4,184 x 103

1,1622221,162222

x 10-3 1

1,162222x 103

330,4783 x 10-3

W 3,414426 239,0057

x 10-3 1,359621

x 10-3 1,34102

x 10-3 1

860,418 x 10-3

3,600 1 x 10-3 1 x 10-6 860,418

x 10-6 1

284,3506 x 10-6

Ton of refrige (TR)

12,0078 x 103

840,5354 4,7814939 4,71611 3,516784

x 103 3,025917

x 103 12,66042

x 103 3,516784

3,516784 x 10-3

3,02592 3,51678

x 103 1


100

NOMENCLATURA D’UNITATS I EQUIVALÈNCIES EMPRADES Energia, treball, calor Poder calorífic aproximat dels combustibles més usuals P.C.I. (kcal/kg) Densitat (kg/l)

Gasos liquats del petroli G.L.P. 11.300 0,50 Gas-Oil C 10.350 0,85 Fuel-Oil 9.600 1,00 Gasolina 10.700 0,75 Coc de petroli 8.000 -- Coc Hulla 7.200 -- Lignit Negre 3.200 -- Antracites 6.500 -- Lignit de Cercs 2984 -- Fusta 3.500 20% humitat On 1 kcal = 0,001160 kWh


101

ANNEX II – DEFINICIONS


102

Aigua d'aportació: és la que s'ha d'afegir al sistema per compensar les pèrdu-es per purga, evaporació, etc... Aigua sobreescalfada: aigua que es troba a temperatura superior als 100ºC. Calor de conducció: pas de la calor a través dels cossos conductors. Calor de convecció: pas de la calor en el desplaçament de masses fluides que adquireixen energia en un lloc i la cedeixen en un altre. Calor de radiació: emissió espontània d'ones electromagnètiques (IR) deguda a la calor i depenent de la temperatura dels cossos. Calor específica: quantitat de calor necessària per elevar un grau la tempera-tura de la unitat de massa d'una substància. És proporcional a la massa de cos-sos. La calor específica de l'aigua a 15ºC és, per definició, igual a una kilocalo-ria (kcal), o sigui la quantitat de calor necessària per a que 1 kg d'aigua passi de la temperatura de 14,5ºC a 15,5ºC. La calor específica dels altres cossos sòlids ò líquids és sempre inferior a la unitat. En el cas dels gasos, pot tenir dos valors diferents, segons s'escalfi, un volum constant de gas admetent un aug-ment de la seva pressió, o bé escalfant el gas a pressió constant amb augment del seu volum. CNAE: codi de Classificació Nacional d'Activitats Empresarials. CNBS: codi Nacional de Béns i Serveis. Coeficient d'excés d'aire: (ó excés d'aire) : és el quocient entre l'aire real con-sumit en una combustió qualsevol de la unitat de combustible i l'aire teòric ne-cessari per la combustió de la unitat de combustible. Normalment l'expressem en %. Consum directe: en termotècnia consum d'un combustible en forma directa, és a dir sense existir un fluid secundari que faci d'element portador de la calor. Economitzador: element que mitjançant els fums escalfa prèviament l'aigua amb que s'alimenta la caldera.


103

Entalpia: és el terme utilitzat per a designar l'energia total, deguda a la pressió i la temperatura d'un fluid líquid o vapor. Equip transformador d'energia: en termotècnia considerem com transforma-dors d'energia els equips que a partir d'un combustible proporcionen energia calorífica en forma de vapor, oli tèrmic, aigua calenta, aire calent, etc. Així te-nim: calderes ó generadors de vapor, calderes ó generadors d'oli tèrmic, calde-res o generadors d'aigua calenta, etc. P.C.I.: Poder Calorífic Inferior. És la quantitat de calor que es desprèn en la combustió completa de la unitat de combustible, quedant finalment l'aigua en forma de vapor. P.C.S.: Poder Calorífic Superior. És la quantitat de calor que es desprèn en la combustió completa de la unitat de combustible, quedant finalment l'aigua for-mada en la combustió, en forma líquida a 0ºC i 1 atm. Per tant sempre PCS ³ PCI. pH: número entre 0 i 14 que indica el grau d'acidesa (menys de 7) ó alcalinitat (per sobre de 7); 7 indica que la solució és neutra. Purga: en calderes, aigua extreta del sistema per controlar la concentració de sals o altres impureses. Tanc de revaporitzat (flash): tanc dimensionat que fa la funció de separar el revaporitzat del condensat. Tecnologia de cogeneració termoelèctrica: instal·lació energètica que a par-tir d'un combustible proporciona electricitat i calor en forma de vapor, aigua ca-lenta, aire calent, etc. Tecnologia de trigeneració: instal·lació energètica que a partir d'un combusti-ble proporciona electricitat, calor i fred. Trafo: equip de transformació de tensió elèctrica. Per exemple: trafo de 1.000 kVA amb relació 25 kV/380 V és un transformador elèctric amb una potència nominal de 1000 kVA que transforma la tensió en alta a 25.000 Volts fins a bai-xa tensió a 380 Volts.


104

ANNEX III – EXEMPLES DE PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA


105

III.1 Optimització de la factura elèctrica En l’actualitat, es té un subministrament elèctric amb els següents paràmetres: - Tarifa: 3.0.2 - Potència contractada (kW): 311 - Mode: 2 - Discriminació horària: 5 En la taula següent es mostren les dades de les factures mensuals correspo-nents i l’energia activa consumida anualment per períodes de facturació. El període que engloba és d’un any complet.

Consum de l'any d'energia activa repartit per períodes (kWh)

Pla Punta Vall Puntapic Vallbaixa 131.450 8.130 295.000 17.230 60.080

Consum anual d'energia activa per períodes

Pla25,7%

Punta1,6%

Vall57,6%

Puntapic3,4%

Vallbaixa11,7%

El consum a períodes barats, que representen el 69,3 % del total, suposen un descompte considerable en el preu enfront els recàrrecs soferts per períodes cars, que arriben al 5 % del consum.


106

Consum elèctric de l'any repartit per mesos

Mes Activa (kWh) Reactiva (kVArh) Cost total (€) Gener 35.770 27.310 5.292,62 Febrer 27.850 21.910 4.467,93 Març 35.020 29.220 3.652,65 Abril 29.850 27.760 2.974,76 Maig 23.300 21.540 2.331,82 Juny 23.665 22.700 2.810,93 Juliol 26.585 25.140 3.385,29 Agost 77.870 65.090 6.048,18 Setembre 88.650 65.090 6.048,18 Octubre 65.270 72.120 7.392,76 Novembre 52.490 38.780 5.393,19 Desembre 25.570 21.050 3.729,43

TOTAL 511.890 437.710 53.527,74

Consum anual d'energia elèctrica

020.00040.00060.00080.000

100.000

Gener

Febrer Març Abri

lMaig Ju

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

Activa [kWh] Reactiva [kVArh]

Es pot observar l’alt consum d’energia reactiva. També queda clar que als me-sos de collita, d’agost a octubre, és quan més demanda d’energia requereix la central.


107

Altres dades del consum elèctric

Mes Factor de potència

Recàrrec per reactiva (€)

Maxímetre (kW)

Excés de potència (€)

Gener 0,79 396,43 122,6 -118,19 Febrer 0,79 324,52 113,5 -118,19 Març 0,77 480,65 119,4 -118,19 Abril 0,73 598,88 79,4 -118,19 Maig 0,73 494,95 90,9 -118,19 Juny 0,72 520,93 95,7 -229,82 Juliol 0,73 579,36 95,9 -4,99 Agost 0,77 1.018,20 196,2 -89,80 Setembre 0,78 1.018,20 196,2 -89,80 Octubre 0,86 1.036,61 192,7 -89,80 Novembre 0,85 222,63 145,3 -89,80 Desembre 0,77 381,46 159,1 71,08

TOTAL 0,78 7.072,82 -1.113,90 Els costos elèctrics unitaris desglossats per termes resulten:

Terme de potència 7.206 € 0,014077 €/kWh Terme d'energia 46.028 € 0,089918 €/kWh Discriminació horària -9.128 € -0,017832 €/kWh Reactiva 6.291 € 0,012289 €/kWh Impostos i lloguer 2.588 € 0,005055 €/kWh Total 52.984 € 0,103508 €/kWh

La discrepància (diferència percentual entre el preu total del kWh i el terme d’energia) és 13%. Es pot observar que el descompte per discriminació horària compensa el recàrrec per consum de reactiva. A continuació es proposen solu-cions per reduir el import del terme de potència (canvi de potència contractada), al de reactiva i amb el canvi de tarifa.


108

Correcció del factor de potència Algunes càrregues com les de motors d’inducció o llums fluorescents provo-quen l’augment de l’energia reactiva. Aquesta energia a efectes pràctics no produeix parell, però sí que computa globalment en l’energia elèctrica total. En aquest sentit es crea una sobrecàrrega a la xarxa elèctrica amb el conseqüent augment de les pèrdues per escalfament associades a aquesta. A més de reduir les pèrdues en les línies elèctriques internes, la correcció de l’energia reactiva permet disminuir la intensitat dels conductors elèctrics i reduir les sobretensions de tall dels interruptors, allargant la vida útil de les ins-tal·lacions elèctriques. Si la fracció d’energia reactiva respecte de la total és relativament gran, aques-ta és penalitzada per l’empresa subministradora, ja que això genera unes pèr-dues de línia més grans. Així, encara que l’energia reactiva no afecti al consu-midor, aquesta es veurà reflectida en la factura elèctrica per els costos addicio-nals que li suposa a l’empresa subministradora. Per al càlcul de la penalització es pren com a variable el factor de potència (FP), essent aquest igual a:

( )22Re ivaEnergiaActactivaEnergia

ivaEnergiaActnciaFactorPotè+

=

La penalització depèn de si l’explotació agroalimentària s’acull al Mercat Regu-lat o al Mercat Liberalitzat. Quan l’explotació d’estudi està acollida al Mercat Regulat el FP límit pel qual no es penalitza té un valor igual o superior a 0,9. No obstant, quan el valor de FP està comprès entre 0,95 i 1 es percep un comple-ment com abonament que pot arribar al 4%. En cas d’acollir-se al Mercat Liberalitzat no es rep cap abonament per FP alts i la penalització comença amb FP menors o iguals a 0,95. Per tal de corregir aquest consum d’energia reactiva s’instal·la una bateria de condensadors. Aquests poden ser per etapes o electrònics, els quals donen per a cada instant la potència necessària per tal de mantenir el FP el més proper a 1.


109

Per tant, segons l’explotació agroalimentària estigui acollida al Mercat Regula-ritzat o al Mercat Liberalitzat l’estudi de la millora del factor de potència serà tractat de forma diferent. En cas d’estar l’explotació acollida al Mercat Regulat s’estudien els casos on no hi hagi ni abonament ni penalització, o sigui, s’instal·la una bateria de condensadors per obtenir factors de potència iguals a 0,9, i el cas amb un abonament màxim (4%), o sigui, factors de potència igual a 1. En cas d’estar l’explotació acollida al Mercat Liberalitzat s’estudia el cas límit a partir del qual no existeix penalització, o sigui, s’instal·la una bateria de con-densadors per obtenir un factor de potència igual a 0,95. Explotació acollida al Mercat Regulat Factor de potència mínim en un any de consum 0,72

Potència bateria condensadors (FP = 0,9) 166,70 kVAr

Estalvi anual 6.291 €/any

Inversió 4.976,4 €

Període de retorn simple 0,79 Anys

Potència bateria condensadors (FP = 1) 317,22 kVAr

Estalvi anual 8.420 €/any

Inversió 8.179,6 €

Període de retorn simple 0,97 Anys

S’observa que val la pena instal·lar una bateria de condensadors per portar el factor de potència fins a 1, ja que s’estalviarien més diners tot i que el període de retorn sigui una mica més alt. Cal esmentar el fet de que si s’aplica la mesura d’instal·lar variadors de fre-qüència en ventiladors l’energia reactiva disminuirà considerablement ja que aquests aparells són consumidors de reactiva. En aquest cas la bateria de con-densadors necessària podria ser més petita i per tant més econòmica, o fins i tot no ser necessària.


110

Tot i que l’explotació està acollida al mercat regulat, en un futur proper tindrà que entrar al mercat liberalitzat, per tant seria convenient arribar a un factor de potència de 0,95, ja que no hi haurà bonificació en cas de superar-lo. Adaptació potència contractada El terme de la facturació de potència elèctrica inclòs a la facturació bàsica en el Mercat Regulat i en el Mercat Liberalitzat es composa d’un terme de potència multiplicat per la potència a facturar. En cas de no haver-hi instal·lat un maxí-metre, la potència a facturar és la potència contractada. La forma en que es calcula la potència elèctrica a facturar cada mes quan es realitza mitjançant un maxímetre és la següent: a) Si la potència demandada registrada pel maxímetre en el període de factura-ció està entre el +5 i –15 per cent respecte a la contractada establerta en la pòlissa de l’abonat, aquest potència serà la potència que es facturarà. b) Si la potència màxima demandada registrada pel maxímetre en el període de facturació fos superior al 105 per cent de la potència contractada, la potència a facturar en el període considerat serà igual al valor registrat pel maxímetre, més el doble de la diferència entre el valor registrat pel maxímetre i el valor cor-responent al 105 per cent de la potència contractada. c) Si la potència màxima demandada en el període a facturar fos inferior al 85 per cent de la potència contractada, la potència a facturar serà igual al 85 per cent de la potència contractada. Per tant, la instal·lació d’un maxímetre sempre es recomanable ja que aquest dóna la potència utilitzada màxima pel funcionament de les instal·lacions. Grà-cies a aquest registre mensual es pot ajustar la potència contractada estalviant així en els casos on no s’aprofiti el màxim instal·lat. En el cas de les tarifes d’accés en mercat liberalitzat, el terme de facturació de potència es el sumatori resultant de multiplicar la potència a facturar en cada període tarifari per el terme de potència corresponent, segons la següent fór-mula:

∑==

n

i FIpi PtFP1

*


111

on: Pfi = potència a facturar en el període tarifari i en kW. tpi = preu anual del terme de potència del període tarifari i. La potència a facturar depèn de la tarifa d’accés, segons la següent relació: - Tarifes 2.0A i 2.0AN: la potència a facturar es la potència contractada. - Tarifes 3.0A i 3.1A: La potència a facturar a considerar segons la fórmula anterior per cada període tarifari es calcula de la mateixa forma que pel mercat regulat amb un maxímetre. - Tarifes 6: La potència a facturar en cada període tarifari serà la potència con-tractada. En cas que la potència demandada sobrepassi en qualsevol període horari la potència contractada del mateix, es procedirà a la facturació de tots i cadascun dels excessos registrats en cada període segons la següent fórmula:

eii iEP AKF *234*6

1∑==

on:

Període 1 2 3 4 5 6

Ki 1 0,5 0,37 0,37 0,37 0,17

∑=

−=n

jei PciPdjA

1

2)(

Pdj= potència demandada en cadascun dels quarts d’hora del període i en que s’ha sobrepassat la Potència Contractada del període. Pci= Potència contractada en el període i Amb aquesta mesura, aplicable sempre i quan existeixi un o més maxímetres instal·lats, s’aconsegueix tan sols un estalvi econòmic, sense que variï el con-sum elèctric. El cost d’inversió es considera nul, ja que només s’ha de sol·licitar a la companyia elèctrica el canvi de la potència contractada actualment. En el cas que ens ocupa tenim:


112

Pot. Facturada amb PC (kW) Mes Lect. Maxímetre 311 (actual) 200 (proposat) Gener 122,6 264,35 170 Febrer 113,5 264,35 170 Març 119,4 264,35 170 Abril 79,4 264,35 170 Maig 90,9 264,35 170 Juny 95,7 264,35 170 Juliol 95,9 264,35 170 Agost 196,2 264,35 196,2 Setembre 196,2 264,35 196,2 Octubre 192,7 264,35 192,7 Novembre 145,3 264,35 170 Desembre 159,1 264,35 170 TOTAL 134 264 176 Cost potència (€) 7.205,90 4.804,70 Estalvi econòmic anual (€) 2.401,20

Si s’aplica la mesura de disminució de la potència contractada cal que els con-sums d’energia siguin similars als de la campanya de la qual s’han estudiat les factures. Si s’instal·len nous aparells consumidors d’energia o es preveu aug-mentar la quantitat de fruita a tractar, o per exemple si algunes càmeres d’AC es destinen a fred normal, és podrien donar pics de potència alts i recàrrecs importants per excés de potència. Tenint en compte tot això, es proposa passar a 200 kW de potència facturada, amb un estalvi anual de 2.401,20 €. Pas a Lliure Mercat Fins a la publicació de la Llei 54/97, el 27 de desembre del 1997, tots els con-sumidors d'energia elèctrica tenien una única possibilitat de contractar el sub-ministrament elèctric. Un consumidor podia triar entre les diverses tarifes esta-blertes pel BOE, segons la potència contractada, el consum, el nivell de tensió i la utilització horària de l'energia elèctrica.


113

A partir de la publicació de la Llei del Sector Elèctric, es defineix la figura del consumidor qualificat com aquell que pot accedir al mercat, en qualsevol de les opcions que se li presenten. Les condicions per a ser consumidor qualificat van ser definides a la pròpia Llei, han estat modificades posteriorment pels RD 2820/98 i RD Llei 6/99. Des del 1 de gener del 2003, tots els consumidor d’electricitat són qualificats. Abans, per accedir al mercat els consumidors qualificats de Catalunya havien d’inscriure’s a un registre autonòmic de consumidors qualificats aportant un certificat emès per la companyia elèctrica subministradora, on es feia constar, bé el consum elèctric anual o bé el nivell de tensió de connexió a xarxa del consumidor si era superior a 1kV. Actualment sols cal demanar-ho a la comer-cialitzadora. Aquesta s’encarrega de fer els tràmits amb l’empresa distribuïdora a fi de que l’usuari esdevingui qualificat a tots els efectes. Les possibilitats que ofereix la Llei 54/97 a qualsevol consumidor qualificat per a la compra de l'energia elèctrica són les següents:

1) Tarifes elèctriques vigents. 2) Compra en el lliure mercat. 3) Producció en règim especial.

Las tarifes elèctriques vigents són les tradicionals i tenen la mateixa estructura que les que regien abans de l'entrada en vigor de la Llei 54/97. En el cas de comprar energia elèctrica en el mercat, un consumidor té diverses opcions per adquirir l’electricitat:

a) A una comercialitzadora. b) Directament al mercat a través de l'operador del mercat (OMEL). c) A un generador elèctric.

Sigui quina sigui la forma en què es compra l’energia en el mercat, els concep-tes que comporten el preu final són:

- Preu horari final mitjà. Inclou el preu horari o marginal, la garantia de po-tència i els serveis complementaris, tant si es compra al mercat (fixat per OMEL), com si es compra a un generador (pactat amb aquest).

- Pèrdues, percentatge sobre l’energia en barres de central, per transfor-mar-lo en energia en barres de consumidor. Fixat pel govern.


114

- Moratòria nuclear. Fixada pel govern. - Peatge o tarifa d’accés. Retribució pel transport i distribució de l’energia

des del generador fins al consumidor. Es paga un terme fix, funció de la potència contractada (kW), i un variable, segons el consum (kWh). Fixat pel govern. També es paga un preu pels kVArh (reactiva) que es con-sumeix per sobre d’un valor determinat (factor de potencia > 0,95)

- Comercialització. A pactar amb la comercialitzadora, cas que sigui la proveïdora d’electricitat. En cas que sigui el propi consumidor qui faci la compra, cal considerar els costos d’aquesta operació.

- Impost especial d’electricitat. Percentatge sobre el preu final de l’electricitat. Fixat pel govern.

Cada una d'aquestes transaccions, a més de les taxes, està regulada pels Re-ials Decrets de desenvolupament de la Llei del sector elèctric. Els conceptes dels peatges d'accés a la xarxa i les pèrdues es defineixen al Reial Decret 1164/2001, de 26 d’Octubre. Les pèrdues i els valors dels peatges es definei-xen al Reial Decret 1483/2001 de 27 de desembre. Segons el nivell de tensió del subministrament s’estableixen les següents tari-fes d’accés, detallades al Reial Decret 1164/2001: Tarifes de Baixa Tensió S’aplica a subministres efectuats a tensions no superiors a 1kV, es distingeixen les següents:

Tarifa 2.0A: Tarifa simple de Baixa Tensió: d’aplicació per potencia contrac-tada no superior a 15 kW. Tarifa 3.0A: Tarifa general de Baixa Tensió: Es pot aplicar a qualsevol sub-ministrament en Baixa Tensió.

Tarifes d’Alta Tensió S’aplica a subministres efectuats a tensions superiors a 1kV, es distingeixen les següents:


115

Tarifa 3.1A: Tarifa de tres períodes per tensions de 1 a 36kV i amb una po-tencia contractada en tots els períodes tarifaris igual o inferior a 450kW. Tarifes 6: Tarifes generals per alta tensió: D’aplicació a qualsevol subminis-trament amb tensions compreses entre 1 i 36kV amb potència contractada en algun dels períodes tarifaris superior a 450kW, i a qualsevol subminis-trament amb tensions superiors a 36kV. Aquestes tarifes es diferencien per nivells de tensió i estan basades en sis períodes tarifaris en que es divideix la totalitat de les hores anuals.

A l’avaluar el cost d’adquirir l’energia elèctrica en el Lliure Mercat en Alta Ten-sió és imprescindible l’establir el nivell de tensió a que està l’escomesa (11 kV, 25 kV,...). Un altra factor a considerar és la potència contractada en cadascun dels períodes tarifaris que configuren el Lliure Mercat elèctric. La liberalització del mercat elèctric junt a l’obligatorietat d’acollir-se a aquest a partir del 01/07/2008 de les tarifes generals d’alta tensió, així com les específiques de regs agrícoles d’alta i baixa tensió, segons s’estableix al BOE 30/06/07 fa que s’estudiï el pas al Lliure Mercat en aquest estudi per aquelles indústries agroalimentàries que encara estiguin regides pel Mercat Regulat. Aplicació a l’emplaçament Estudiant les diferents opcions que ofereix el Lliure Mercat, amb les condicions d’aquesta explotació (PC > 15 kW i baixa tensió) ens queda com a millor opció contractar la tarifa 3.0A del mercat liberalitzat amb una potència contractada de 200 kW i en baixa tensió també. El cost unitari canviaria a uns 10,1617 c€/kWh, resultant un estalvi de 957,69 €/any respecte a la tarifa actual.


116

III.2 Disminució de pèrdues per obertures en cambres Descripció i criteris d’aplicació El flux de calor que entra a la cambra depèn fonamentalment de la mida i la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior de la cambra. Per aquest motiu també pot resultar interessant la creació de pre-cambres, es a dir, zones entre les cambres i l’exterior que estiguin a una temperatura intermèdia. Això es pot aconseguir instal·lant cortines de plàstic als passadissos de les cambres. Pel càlcul de la infiltració energètica es pot utilitzar la següent expressió (Tole-do,1991):

71,10484,02126 heAQ T ⋅⋅⋅= Δ⋅

On Q és el flux de calor que entra a la cambra en Watts, A és l’amplada de la porta en metres, ΔT és la diferència de temperatura entre l’exterior i l’interior en ºC i h es l’alçada de la porta en metres. Aquests valors es poden reduir al col·locar barreres físiques com són les corti-nes de plàstic o corredores, o termodinàmiques com són les cortines d’aire. Principi tecnològic Les barreres físiques, com poden ser les portes corredores, impedeixen les infiltracions d’aire al facilitar l’obertura i tancament de les portes reduint el temps durant el qual estan obertes. Cortines de plàstic Les cortines de plàstic ajuden a evitar les pèrdues quan les portes estan ober-tes, al presentar una barrera física a la infiltració. Un tipus de porta de plàstic molt útil són les portes ràpides enrotllables, aquestes portes es pugen i es bai-xen mitjançant un comandament de radiofreqüència, un radar, un detector de metall o un polsador, que accionen els operaris i que permet tenir la porta ober-ta només el temps necessari. Aquestes portes solen incorporar un sistema de compensació de pes que fa que pugin ràpidament (fins a 2 m/s) i que es reque-


117

reixi poca energia per aixecar-les, portant motors de 1 CV o menys. Amb aquestes portes es pot evitar un 70 % del calor perdut per renovacions d’aire, i el seu cost es d’uns 2500 € (per una porta de 2x3m). Cortines d’aire Les cortines d’aire mouen l’aire calent que es concentra al sostre. L’aire calent tendeix a pujar, i es per aquesta raó per la qual les temperatures en un edifici industrial alt són bastant més elevades al sostre que al terra. Una cortina d’aire agafarà l’aire calent del sostre i l’enviarà cap a avall davant de la porta, això no només crearà un mur invisible entre l’exterior i l’interior, sinó que a més servirà per a regularitzar les diferències de temperatura. La barrera d’aire crea un mur invisible que impedeix que l’aire entri o surti de la cambra. Això s’aconsegueix amb un correcte disseny de la cortina d’aire que ha de tenir una velocitat de sortida de l’aire estudiada en relació amb l’alçada de la porta. Amb aquesta mesura s’aconsegueixen reduir les pèrdues un 85% de mitja. El preu de corti-nes d’uns 2 metres de ample oscil·la entre 2000 i 3400 €. Aplicació a l’emplaçament Resultaria particularment interessant instal·lar una cortina d’aire a l’entrada de la porta de prerefredament (càmera 2), ja que té una gran càrrega tèrmica de-gut a que és la càmera on es descarrega la fruita quan arriba a la instal·lació. També es proposa la instal·lació de cortines d’aire a les cambres d’expedició 26 i 27. Les cortines d’aire no dificulten les tasques de càrrega i descàrrega i limiten les pèrdues de fred de forma considerable. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa.


118

Avaluació tècnica, d’emissions i econòmica

Instal·lació de cortines d'aire a les por-tes de les cambres

Dades inicials:

Nombre de cortines a instal·lar 3

Potència (kW) 2

Càlculs

Consum de la cortina (kWh/any) 1.088,8

E elèctrica estalviada (kWh/any) 21.006

E elèctrica estalviada s/consum total 0,60%

Estalvi econòmic (€/any) 1.806

Reducció d'emissions de CO2 (tn/any) 11,72

Inversió:

Cortines d'aire (€) 10.200

Mà d'obra i instal·lació (€) 1.020

Total (€) 11.220

Període de retorn simple (anys) 6,2


119

III.3 Instal·lació de condensadors evaporatius Descripció i criteris d’aplicació Tal i com es pot observar són els condensadors evaporatoris els que permetran condensar el fluid frigorífic a una temperatura més baixa que els altres sistemes de condensació, exceptuant-ne el sistema que fa servir aigua perduda, el qual no és recomanable per l’enorme consum d’aigua. ٠ Condensador evaporatiu : 37ºC ٠ Condensador multitubular horitzontal amb aigua perduda : 31ºC ٠ Condensador multitubular horitzontal amb torre : 45ºC ٠ Condensador per aire : 50ºC Per cada grau que es disminueix la temperatura de condensació, s’aconsegueixen estalvis energètics del 2-4% segons les característiques del compressor i la temperatura d’evaporació necessària. El funcionament d’un condensador evaporatiu és el següent: a través d’uns tubs es fa circular una corrent d’aire a la vegada que es provoca una dutxa d’aigua, això fa que s’aprofiti l’efecte d’evaporació de l’aigua a l’exterior dels tubs i que sigui la temperatura humida de l’aire la qui controli la temperatura de condensació, permetent condensar a una temperatura més baixa respecte als altres tipus de condensadors, obtenint una reducció del consum dels compres-sors i augmentant el rendiment el qual es tradueix en un increment de la potèn-cia frigorífica. Com que aquest sistema de condensació es basa en l’evaporació de l’aigua, l’estat higromètric de l’aire tindrà una influència molt important sobre el funcio-nament d’aquest tipus de condensador. Serà molt més eficaç quan l’aire estigui relativament sec, amb humitats relatives baixes. És important tenir en compte també que amb l’evaporació de l’aigua augmentarà el contingut de sals mine-rals de l’aigua recirculada, per la qual cosa l’aigua emprada en aquest tipus de condensador haurà de tenir i mantenir-se en una qualitat adient.


120

Aplicació a l’emplaçament La central disposa de dues unitats de condensació per aire idèntiques, una per a cadascun dels circuits de fred. Es proposa canviar-les per dos condensadors evaporatius equivalents. L’estalvi s’ha calculat en funció de la diferència de temperatura a la que s’ha d’arribar amb els condensadors evaporatius respecte la dels condensadors d’aire actuals: de 50ºC a 37ºC, 13ºC de diferència que suposen un estalvi de l’ordre del 26 % sobre el consum de refrigeració. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa. Avaluació tècnica, d’emissions i econòmica

Canvi dels condensadors actuals per un condensador evaporatiu

Dades inicials:

Potència total condensadors d'aire (kW) 15

Energia elèctrica consumida refrigeració (kWh) 442.290

Càlculs:

Energia elèctrica estalviada (kWh/any) 114.995

Energia elèctrica estalviada s/consum total 22,46%



Inversió:

Condensador evaporatiu equivalent (€) 24.600


Total 29.520



121

III.4 Canvi del sistema de desglaç dels evaporadors Descripció i criteris d’aplicació La formació de gebre als evaporadors és un fenomen que s’origina degut a que l’aigua de l’aire condensa a l’exterior dels tubs que porten el refrigerant, això es déu a la diferència tèrmica entre l’interior i l’exterior dels tubs. Si a més la tem-peratura del refrigerant al seu pas per l’evaporador es menor que 0 ºC, com és habitual, l’aigua condensada es converteix en gebre, gel o neu, i es produeix una pèrdua de potència frigorífica degut a que el gel dificulta la circulació de l’aire a través de les aletes i actua como aïllant dificultant l’intercanviï tèrmic (aquest últim fenomen s’incrementa quan la temperatura del refrigerant es molt inferior a 0 ºC i el gel que es forma és més dens). A les centrals de compressors es pot treure el màxim rendiment d’aquest tipus d’instal·lacions. S’utilitza la calor del gas de descàrrega per fondre el gel i aquest gas es condensa i es sub-refreda amb el fred del gel. D’aquesta forma, per una banda s’aconsegueix deixar de consumir energia exterior per fondre el gel i a més es deixa de gastar energia en algun ventilador o bomba del con-densador. L’estalvi energètic estimat és entre el 5% i el 10% de l’energia con-sumida per refrigeració. Per que el sistema sigui efectiu es necessita:

- Moure el gas calent cap a l’evaporador: normalment es fa mitjançant una vàlvula que generi un gradient de pressió entre l’entrada i la sortida de l’evaporador.

- Suficient quantitat de gas calent: s’aconsegueix amb l’adequada propor-ció d’evaporadors en desglaç i en refrigeració.

- Correcte disseny frigorífic del desglaç i correcta maniobra elèctrica del mateix.

En el cas de tenir un sistema inundat, la garantia de que al separador de líquids la pressió sempre serà inferior a la de la sortida d’algun dels compressors, permetrà prendre gas calent a alta pressió pel desglaç, fent-lo circular a través dels evaporadors. Un cop el gas es condensi tornarà al separador. Com en els sistemes inundats hi ha la possibilitat de drenar els condensadors al separador de líquids, la vàlvula generadora de diferencia de pressió no es necessària. Tot i això, com la diferència de pressió entre la línea de gas calent i


122

el separador de líquids sòl ser molt alta, per evitar grans fluxos de vapor que podrien convertir-se en bypass directe amb els consegüents problemes de condensació i pèrdua d’eficiència energètica, es necessita col·locar a la sortida del evaporador un restrictiu de pressió que absorbeixi aquesta diferència de pressió i només permeti la sortida de líquid condensat. Aquests restrictius po-den ser fixes, reguladors de pressió o controls de nivell. Els principals avantatges del desglaç per gas calent són:

- Cost de funcionament nul. - Ràpid i efectiu. - Durant el desglaç allibera al condensador de la dissipació d’una part de

la calor. - El funcionament del desglaç no afecta negativament la resta de la ins-

tal·lació. - Utilitzable en qualsevol tipus de central: uni-aspiració, multi-aspiració,

booster, inundat... - Utilitzable en un ampli rang de temperatures de servei: mitjana i baixa

temperatura d’evaporació. - Estalvi del 5-10 % de l’energia de refrigeració.

Aplicació a l’emplaçament Es proposa canviar el sistema de desglaç per aigua de tots els evaporadors per un sistema de desglaç per gas calent, d’aquesta forma s’estalviarà l’energia consumida per les bombes d’impulsió de l’aigua, que s’estima en un 7,5 % de l’energia consumia en refrigeració. Per canviar a gas calent cal incorporar al-guns elements com reguladors de derivació, vàlvules solenoides, vàlvules anti-retorn i quadres de control, i fer un ajust de la instal·lació. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa.


123


Canvi del sistema de desglaç dels evapora-dors de les cambres

Dades inicials:

Sistema de desglaç emprat Aigua

Sistema de desglaç recomanat Gas calent

Càlculs:





Inversió:

Cost components (€) 15.540


Total (€) 18.648



124

III.5 Instal·lació de vàlvules d’expansió electròniques Descripció i criteris d’aplicació Les vàlvules d’expansió electròniques permeten un funcionament de l’evapo-rador més òptim que les termostàtiques, mantenint-lo ple de líquid i vapor refri-gerant, i permeten alhora que només surti del mateix vapor sobreescalfat per no malmetre el compressor. Les vàlvules d’expansió electròniques, a més de la màxima utilització de l’evaporador, ofereixen també altres avantatges respecte a les vàlvules d’expansió termostàtiques, com pot ser la millor adaptació als canvis de càrrega i de condicions de treball. Tot plegat fa que el consum ener-gètic sigui inferior. Amb la utilització de vàlvules d’expansió electròniques es pot aconseguir un estalvi d’energia entre un 10 i un 20 % de l’energia consumida per l’equip de refrigeració, que es pot incrementar encara més quan es combi-na amb altres sistemes de gestió, com per exemple, la pressió d’evaporació i condensació flotant. Durant molts anys les vàlvules d’expansió termostàtiques s’han utilitzat per con-trolar el subministrament de líquid a l’evaporador i s’han anat perfeccionant, però presenten en alguns casos fenòmens d’inestabilitat. El reescalfament s’utilitza com a senyal de control i govern per a la injecció de líquid a l’evaporador. En un evaporador, depenent del nivell de càrrega tèrmica, es necessita un reescalfament major o menor per tal de què no s’arrossegui líquid al compressor. Aquesta relació entre la càrrega tèrmica i el grau de rees-calfament defineix el que s’anomena corba d’estabilitat o de la Mínima Senyal estable (MSS) de l’evaporador.

Aplicació a l’emplaçament Es proposa la substitució de les actuals vàlvules d’expansió termostàtiques per vàlvules d’expansió electròniques. Per al seu funcionament és necessari, com a mínim, la vàlvula d’expansió, un controlador electrònic, sonda de pressió d’evaporació, sonda de temperatura de rescalfament.


125

L’energia elèctrica estalviada en aquest cas s’estima en un 17% de l’energia total de refrigeració consumida per cambra, on s’ha ajustat la càrrega de refre-dament al consum segons la factura elèctrica. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa. Avaluació tècnica, d’emissions i econòmica

TOTAL

Dades inicials:

E elèctrica consumida a la cambra (kWh) 655.541

Càlculs:




Reducció d'emissions de CO2 (tn/any) 62,2 Inversió:

Vàlvules d'expansió electròniques (€) 28.975

Mà d'obra i instal·lació (€) 2897,5

Total 31.873



126

III.6 Canvi de refrigerant Aplicació a l’emplaçament El reglament (CE) Nº 2037/2000 regula la utilització del R22. El calendari esta-blert per la fi de la seva utilització és el següent: 1 de gener de 2010, prohibit utilitzar els HCFCs "nous", tant per manteniment com per recàrrega d’equips de refrigeració i aire condicionat existents en aquella data. Es proposa la substitució del refrigerant de totes les centrals (R22) per el refri-gerant R417a (ISCEON 59) que és una mescla de R125, R134a i R600, les característiques del qual són:

• És un substitut directe del R22. Les reconversions són senzilles i ràpi-des.

• És un HFC i per tant no té efecte sobre la capa d’ozó. • Està classificat com a refrigerant d’alta seguretat, tant en la legislació

espanyola com per ASHRAE, que li va donar classificació A1, com el R22, el R407C o el R410.

• És compatible amb l’oli mineral, alquibencénic i polioéster, que són els més usats en sistemes de refrigeració actuals.

• Es pot utilitzar tant en equips nous com en equips que utilitzin actual-ment R22.

• També es pot emprar en equips dissenyats per R407C. Les principals diferències entre el R417A i el R22 són:

• La capacitat frigorífica és similar, tot i que lleugerament inferior. • L’eficiència energètica és molt superior. • Temperatures de descàrrega molt inferiors. • Pressions de treball similars tot i que lleugerament inferiors.

Al substituir el refrigerant actual, R22, per el R417a augmentaria el COP, ja que tot i que la capacitat frigorífica és lleugerament inferior el consum elèctric dels compressors seria molt inferior. L’estalvi energètic s’estima en un 10 %. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa.


127


Canvi del refrigerant actual per altre més eficient

Dades inicials:

Refrigerant emprat R22

Refrigerant proposat R417a

Càlculs:


E elèctrica estalviada s/consum total (%) 8,70%



Inversió:

Cost del nou refrigerant (€) 20.034,00

Mà d'obra i instal·lació (€) 4.006,80

Cost gestió de residus perillosos (€) 3.010,00

Total (€) 27.050,80



128

III.7 Regulació de velocitat de motors amb variadors de fre-qüència

Descripció i criteris d’aplicació Una mesura que permet millorar l’eficiència energètica és la utilització de mo-tors de freqüència variable VFD (Variable Frecuency Drives). Aquests motors acoblats als ventiladors dels evaporadors modifiquen la veloci-tat de gir dels ventiladors gràcies a uns convertidors de freqüència, regulant d’aquesta manera la potència frigorífica dels evaporadors, per una part reduint el cabal d’aire circulant i per altra al disminuint el coeficient de transmissió de calor per convecció al disminuir la velocitat de l’aire, o la potència dels com-pressors regulant el cabal volumètric d’aquests (sistema inverter). Mitjançant aquest sistema es poden utilitzar sistemes de control més avançats que el clàssic d’arrancada-parada (Esnoz, 2002), que milloren el control de temperatura i a més poden aconseguir una reducció del consum elèctric dels evaporadors al voltant d’un 70%. Entre els principals avantatges del sistema de regulació aplicable a evapora-dors, es poden destacar els següents: 1 - Estalvi energètic. L'energia consumida és directament proporcional al cabal d'aire subministrat per l’evaporador i per tant a la potència frigorífica. 2 - Control optimitzat de la temperatura. El convertidor o variador de freqüència incorpora un software de control que permet gestionar de forma òptima el funcionament dels evaporadors, accionant, parant i modulant la potència frigorífica per a subministrar únicament la potèn-cia imprescindible per a l'estabilitat de la temperatura. 3 - Millora de les condicions de treball i funcionament. A més del control òptim de la temperatura, es pot programar una disminució de la velocitat quan s’obren les portes de les cambres, disminuint les pèrdues i augmentant el confort dels operaris. Aquest aspecte també és rellevant en lo-cals de treball refrigerats al disminuir els cabals d’aire gràcies a l’optimització del control.


129

4 - Reducció de les pèrdues de massa dels aliments emmagatzemats en cam-bres. Al reduir la velocitat de l’aire subministrat pels evaporadors també es redueix la pèrdua de pes dels aliments emmagatzemats i en contacte amb l’aire circulat pels evaporadors.

Aplicació a l’emplaçament Es proposa la instal·lació de variadors de freqüència de motors dels ventiladors a tots els evaporadors, que actualment disposen d’una sola velocitat. L’energia elèctrica consumida pels evaporadors ha estat estimada mitjançant una proporció de l’energia consumida per cada cambra, i a través de la poten-cia absorbida pels ventiladors i una estimació de les hores que treballen. També es proposa la instal·lació d’un variador de freqüència al ventilador de la torre de refrigeració. L’energia consumida per ventilació del condensador s’ha estimat de forma anàloga a la dels evaporadors, a través de la potència del ventilador i una estimació de les hores que treballa a l’any. El càlcul de l’estalvi econòmic s’ha estimat segons les factures proporcionades per l’empresa. Avaluació tècnica, d’emissions i econòmica

Mesura: Instal·lació de variadors de freqüència als evaporadors TOTAL

Dades inicials:

E elèctrica consumida ventiladors (kWh) 35.441

Número d'evaporadors 5


130

Càlculs:


E elèctrica estalviada s/consum total (%) 6%



Inversió:

Motors de freqüència variable (€) 3.400

Mà d'obra i instal·lació (€) 680

Total 4.080


Instal·lació de variadors de freqüència a la torre de refrigeració

Condensadors d'aire

Dades inicials:

Potència condensador (ventiladors) (kW) 4,04

Número de ventiladors 1

E elèctrica consumida ventiladors (kWh/any) 8.140

Càlculs:



Estalvi econòmic (€/any) 357


Inversió:

Motors de freqüència variable (€) 1.407

Mà d'obra i instal·lació (€) 281

Total 1.689



131

III.8 Regulació del cabal volumètric dels compressors Descripció i criteris d’aplicació El compressor és el component de la instal·lació frigorífica que realitza el prin-cipal consum energètic. Per això, cal analitzar amb cura la selecció que se’n fa en la fase de disseny de la instal·lació. En la indústria agroalimentària pràcti-cament es fan servir només tres tipus de compressors: els alternatius, els de cargol i els centrífugs. Els alternatius s’empren per a potències inferiors a 600 kW. Els de cargol són utilitzats en sistemes frigorífics amb potències compre-ses entre 160 i 2000 kW. Els centrífugs s’apliquen en instal·lacions de entre 800 i 30000 kW. El control de la capacitat –o potència frigorífica- d’un compressor alternatiu de més d’un cilindre s’obté normalment mitjançant la “descàrrega” d’un o més ci-lindres, de tal manera que aquests es tornin ineficaços. Això s’aconsegueix desviant la descàrrega d’un o més cilindres cap a la canonada d’aspiració, quan es detecta que la pressió en el tram d’aspiració baixa per sota d’un cert valor prefixat. Tanmateix, amb aquest sistema de descàrrega de cilindres, es redueix més la potència frigorífica desenvolupada que l’energia elèctrica con-sumida pel compressor en el motor d’accionament, és a dir, disminueix la po-tència frigorífica específica –la quantitat de kcal/h desplaçades per la ins-tal·lació frigorífica per cada kW consumit en el motor d’accionament del com-pressor-. Quelcom de semblant succeeix en el compressors de cargol. Una alternativa més eficient des del punt de vista energètic consisteix a regular el cabal volumètric dels compressors –la seva potència frigorífica- fent variar la velocitat de gir del compressor. Això es pot aconseguir (1) mitjançant la utilitza-ció de sistemes de variació de velocitats electrònics, com l’anomenat sistema inverter; (2) mitjançant motors de doble velocitat (de 4 i 8 pols), o (3) a través de l’accionament del compressor amb motors de combustió interna. El sistema més adient, per raó que té una facilitat de retorn de la inversió més gran, és l’inverter, sobretot per a compressor d’elevada capacitat o potència frigorífica. En aquests sistemes, la gestió i el control de la producció de fred es realitza mitjançant autòmats amb programes específics segons l’aplicació del fred. Per exemple, en una central de conservació de fred de pomes, utilitzant compressors de cargol, s’han obtingut estalvis d’energia de l’ordre del 20%, davant dels sistemes convencionals de regulació de potència dels compres-sors.


132

Els motors de doble velocitat poden resultar molt escaients en els casos en què existeixin dos nivells de càrrega clarament definits. Els motors de combustió interna presenten tres avantatges respecte dels mètodes anteriors: (1) es pot aconseguir un marge més ampli de variació de velocitat, (2) hi ha la possibilitat de recuperar la calor excedentària dels gasos de combustió, i (3) el cost de l’energia emprada per l’accionament és inferior. Atès que una eficiència energètica dels compressors més gran s’aconsegueix quan treballen a la màxima capacitat de disseny, es mirarà que sempre treballin en aquestes condicions. Una manera d’aconseguir-ho seria fraccionant ade-quadament la potència frigorífica instal·lada en compressors (disposant alguns compressors en paral·lel, d’igual o diferent potència, segons el cas), de manera que la regulació de potència s’obtindria aturant un o més compressors i fent que la resta funcioni a plena capacitat. Aplicació a l’emplaçament Com s’ha indicat, la refrigeració a l’emplaçament consta de tres circuits frigorí-fics amb una sala de màquines cadascun. Tots els compressors són alternatius i regulen la seva capacitat amb la descàrrega de cilindres, és a dir, per esgla-ons (33%, 66% i 100%, per exemple). La solució més interessant segons les condicions definides en aquest cas és la variació de velocitat utilitzant un compressor que s’acobli entre els salts de ca-pacitat de dos compressors mitjançant un variador de freqüència, el qual, en funció de la senyal que rebi d’un controlador, posi el compressor a la capacitat que necessita. Així doncs, s’instal·larà un convertidor de freqüència per cada circuit o sala de màquines, donant un estalvi sobre el consum d’energia elèctrica de tots els compressors de la mateixa sala (E elèctrica total consumida). L’estimació de l’energia consumida es fa en base al desglossament mostrat en altre apartat, aplicant un estalvi del 7% al passar de la regulació per esglaons a la regulació per variadors de freqüència.


133


Compressor 1.1 Compressor 3.4 Compressor 4.1 Dades inicials: Tipus de compressor Alternatiu Alternatiu Alternatiu Potència compressor (kW) 55,2 44,2 29,4 E elèctrica total consumida (kWh/any) 177.595 200.257 330.094 Càlculs: E elèctrica estalviada (kWh/any) 12.432 14.018 23.107 E elèctrica estalviada s/consum total 1,06% 1,20% 1,98% Estalvi econòmic (€/any) 1.117 1.259 2.075 Reducció d'emissions de CO2 (tn/any) 6,93 7,82 12,89 Inversió: Variador de velocitat electrònic (€) 7.665,00 6.244,30 4.201,50 Mà d'obra i instal·lació (€) 1.533,00 1.248,86 840,30 Total 9.198,00 7.493,16 5.041,80 Període de retorn simple (anys) 8,2 6,0 2,4


134

ANNEX IV DIAGNÒSTICS TERMOGRÀFICS


135

IV.1 Fonaments de la termografia infraroja L’estudi termogràfic té com a objectius detectar defectes en els aïllaments de les cambres, portes o conduccions, ja siguin per mal estat i degradació dels mateixos o per un mal disseny en el projecte. També facilita la detecció de mal funcionament d’aparells degut a sobreescalfaments, així com males connexions elèctriques i ineficiències degudes al desgast i antiguitat d’instal·lacions. La tecnologia de termografia infraroja no requereix de contacte directe amb l’objecte a mesurar per a la determinació de la temperatura, ja que mesura la calor emesa per radiació dels objectes. Aquest flux de calor permet calcular la temperatura dels cossos emissors gràcies a la Llei de Stefan-Boltzmann: L’anàlisi termogràfic presenta els següents punts forts:

⇒ Mesura sense contacte directe amb l’objecte ⇒ Temps de resposta ràpid ⇒ No es modifica la temperatura dels objectes mesurats ⇒ No cal alterar els processos que estan tenint lloc ⇒ Alta precisió de les mesures realitzades

Les imatges termogràfiques mostren en una escala de colors com es distribuei-xen les temperatures en les superfícies que apareixen en pantalla. La càmera s’actualitza cada pocs segons mostrant així el màxim contrast possible a cada moment. La càmera termogràfica permet determinar la temperatura en qualse-vol punt de la imatge i mitjançant el software de distribució es possible realitzar histogrames de distribució de temperatures en una direcció o en una àrea de-terminada.

IV.2 Equips emprats Per a la realització dels estudis s’ha utilitzat una càmera termogràfica TESTO 880-3 V4 amb les següents característiques tècniques: -Objectiu angular 32º d’alta qualitat amb òptica F1 -Taxa de refresc 9 Hz -Detector 160 x 120 interpolat a 320 x 240 píxels -NETD < 0,1 ºC -Focus manual -Distància mínima de focus 10 cm


136

-Visualització de la humitat superficial -Càmera digital integrada amb il·luminació per llum freda (LEDs) -Focus motoritzat dinàmic -Visualització en temps real de la distribució de la humitat superficial Per a l’edició i tractament de les imatges s’ha emprat el software TESTO880 IRSoft.

Càmera termogràfica. Font: TESTO

IV.3 Resultats de les diagnosis A continuació es presenten els resultats de les mesures proposades en conse-qüència dels estudis termogràfics realitzats en 15 empreses. En total s’han proposat 82 mesures.

ESTALVI ANUAL

Estalvi tèrmic o elèctric

(kWh/any)

Estalvi econòmic associat (€/any)

% Estalvi s/consum explo-tació agroalimen-

tària

REDUCCIÓ EMISSIONS ANUALS

(tn CO2/any) INVERSIÓ

(€) PRI

(mesos)

TOTAL* 57.074 7.166 1,28% 31,3 29.932 50 PROMIG** 3.858 487 2,10% 2,11 2.010 42

*La fila “TOTAL” fa referència al conjunt dels 15 estudis termogràfics realitzats. Essent els va-lors d’energia estalviada, estalvi econòmic, reducció d’emissions i inversió econòmica la suma


137

dels valors de totes les empreses diagnosticades. D’altra banda el percentatge d’estalvi sobre el consum total s’ha calculat com l’estalvi aconseguit en totes les empreses entre el seu con-sum total. De la mateixa manera el període de retorn és la inversió total entre l’estalvi econòmic total. **La fila “PROMIG” fa referència als valors mitjos obtinguts. L’estalvi d’energia, econòmic, l’estalvi d’energia sobre el consum total, l’estalvi d’emissions, la inversió econòmica i el període de retorn són la mitjana aritmètica dels valors obtinguts per a cada empresa. La mesura més rendible sòl ser la de reparació de parets i sostres en mal estat, ja que de vegades hi han infiltracions de calor força significatives. Les principals infiltracions de calor es solen trobar en les juntes entre parets i entre parets i sostres, ja que s’hi estableixen ponts tèrmics amb l’exterior de les cambres. També s’observen infiltracions a través dels sòcols, degut a un mal aïllament. Gairebé en totes les empreses diagnosticades es poden evitar pèrdues energè-tiques a través dels laterals de les portes de les cambres. Els laterals i la part inferior de les portes solen estar aïllats amb gomes, que degut a les continues entrades i sortides de les cambres pateixen un desgast important. També s’han detectat força casos de desperfectes a les portes deguts a col·lisions dels toros mecànics. En menor mesura s’observen pèrdues de fred a través de finestres, vàlvules de seguretat per evitar depressions i canonades de refrigerant.


138

IV.4 Exemples de propostes de millores Localització: CAMBRA 32, junta sostre-paret esquerra

Imatge tèrmica

Paràmetres de la mesura

Emissivitat objecte 0,94 Temperatura ambient (ºC) 0

Dades de la imatge

Data: 23/10/2008 Càmera: Testo 880 V3 PRO Operador: Pedro Ramonell

Imatge real

Estalvi energètic (kWh/any) 2.441Estalvi econòmic (€/any) 265Inversió (€) 430Període de retorn de la in-versió (mesos) 20

Recomanació: A través de tota la junta esquerra sostre-paret hi ha una important infiltració de calor, es recomana millorar l’aïllament en aquesta zona.


139

Localització: CAMBRA 11, Junta sostre amb paret lateral dreta

Imatge tèrmica



Dades de la imatge


Imatge real

Estalvi energètic (kWh/any) 380 Estalvi econòmic (€/any) 44 Inversió (€) 80 Període de retorn de la in-versió (mesos) 22

Recomanació: S’observa un mal estat de la junta paret sostre i una zona de penetració de calor a la cambra frigo-rífica. Es recomana millorar l’aïllament en aquesta zona per evitar un consum innecessari d’energia.


140

Localització: CAMBRA 6, Sòcol

Imatge tèrmica



Dades de la imatge


Imatge real


Recomanació: S’observen infiltracions de calor a través del sòcol del fons. Es recomana millorar-ne l’aïllament.


141

Localització: CAMBRA 8, Porta

Imatge tèrmica


Emissivitat objecte 0,94 Temperatura ambient (ºC) 8,5

Dades de la imatge


Imatge real


Recomanació: S’observa que entra calor a la cambra a través dels laterals de la porta degut al mal estat de la paret. Es recomana millorar l’aïllament, sobretot a la part inferior.


142

Localització: Conduccions de fred

Imatge tèrmica



Dades de la imatge


Imatge real

Estalvi energètic (kWh/any) 1.038Estalvi econòmic (€/any) 111Inversió (€) 133Període de retorn de la in-versió (mesos) 15

Recomanació: La conducció de refrigerant que alimenta els eva-poradors de les cambres no està aïllada correcta-ment. Per evitar pèrdues innecessàries es reco-mana posar més aïllant.


143

Localització: Connexions elèctriques

Imatge tèrmica



Dades de la imatge


Imatge real

Estalvi energètic (kWh/any) - Estalvi econòmic (€/any) - Inversió (€) - Període de retorn de la in-versió (mesos) -

Recomanació: Es recomana revisar les connexions fotografiades, ja que la temperatura a la que arriben és massa elevada. Els estalvis es consideren menystenibles.


144

informe de resultats de les diagnosis energètiques en càmeres

Documents