022v1(24-05) (1)

Upload: gemma-urgell

Post on 31-Oct-2015

43 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 22 el 3 de vuit DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

    OPINI

    segona resoluci, li demani a limpugnat que es pronunci sobre les declaracions, en tot cas, que li pregunti a lestat si tamb vol impugnar la sego-na, per qu ho pregunta? Per matar dos pardals amb un sol tret! Feina feta.Acabaran impugnant la demo-crcia, aix s, com a mesura cautelar.Au va, home, va!Josep Font i ViaVilafranca

    s la corrupci un mal generalitzat

    Laltre dia vaig llegir que un senyor que tre-balla en una companyia que fa serveis en

    una agncia espanyola, i que amb molta freqncia havien desperar tres o quatre mesos perqu els paguessin les fac-tures, va rebre una trucada te-lefnica dun funcionari que li oferia accelerar els pagaments a canvi duna comissi.

    Al meu entendre, la corrupci s labs de poder per part de persones en benefici propi que ens perjudica a tots aquells que depenem de lhonradesa dels qui ocupen un lloc dau-toritat. Ms del 75% dels 183 pasos i territoris classificats van obtenir una puntuaci inferior al 5% on el zero s summament corrupte i el 10 molt transparent, resulta evi-dent que cap regi del mn est exempta dels perills de la corrupci (Espanya s un dels pasos amb la puntuaci ms

    baixa).Entre la corrupci i els que de-frauden Hisenda tenen unes conseqncies molt greus i desatrosses per a qualsevol pas i la crrega cau sobre la classe petita i mitjana.Lhome des de sempre ha vol-gut dominar lhome, per en perjudici seu. Aquesta frase descriu amb claredat la hist-ria de la governaci humana, que ha sigut responsable din-numerables sofriments. Per en totes les poques, sem-pre hi han sigut les persones

    ben intencionades, que han tractat destablir una societat justa, per una i altra vegada shan vist frustrades les seves bones intencions, per la cobd-cia i la corrupci.La corrupci s una malal-tia hereditria incurable que porten les persones, i posen en primer lloc els seus propis interessos o dediquen la seva vida per obtenir bns mate-rials o autoritat a costa dels altres. s evident que tots vo-lem millorar, per aquesta mi-llora sha de obtenir treballant

    >> Ve de la pgina anterior

    La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i

    el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que

    un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor,

    adrea, DNI i un telfon de con-tacte. Tots els escrits es publicaran

    amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del

    collectiu,

    EDITAPublicacions Peneds, SAPapiol, 1 - 08720Vilafranca del [email protected]

    Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

    PRESIDENTPere Montserrat i Ferrer

    CONSELLER DELEGATXavier Freixedas i Domnech

    DIRECTORRicard Rafecas i Ruiz

    REDACCI:Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals (RedacciEl Vendrell),

    Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), FlixMir (Fotografia), ngels Ventura,Nati Ceballos (Maquetaci), RoserFigueras (Correcci).

    Editat amb la collaboraci de

    En lavantprojecte de Llei de modificaci dels consells co-marcals, el president del consell ha de ser alcalde i s elegit entre ells (s a dir, per la forma de cooptaci). La frmula delecci del president, personalment no em sembla massa encertada si realment es vol que el president del consell co-marcal tingui una representaci del territori i un lideratge poltic del territori i no sigui un simple delegat dels alcaldes de la comarca.El model dun alcalde-president pot ser molt vlid entre mancomunitats (que sn associacions de municipis per la prestaci de serveis comuns) per si el consell comarcal i el seu president han de tenir la representaci poltica de la comarca ha de tenir un lideratge i una legitimaci demo-crtica directa ms important que la suma de legitimitats dels alcaldes.Si el consell comarcal noms ha de ser una frmula comuna de prestaci de serveis, el model pot ser correcte igual que ho s per a les mancomunitats. Ara b, si entenem la comar-ca com una entitat poltica prpia, a part de la gesti comu-na de serveis que pugui desenvolupar, ens trobarem davant dun president comarcal dbil, ja que la fragmentaci del vot s molt important i la suma de majories en temes com-plicats, que a la derivada partit poltic li sumen la derivada territorial pot fer molt complicat cercar majories per tirar

    Els nous consells comarcals (2)Lideratge i Democrcia directa

    Penso que..

    Isidre Mart SardAdvocat i Politleg ([email protected]) Ex primer gerent del consell comarcal de lAlt Peneds

    endavant els temes. Endems, amb quina legitimaci el president impulsar poltiques necessries pel conjunt de la comarca per que no coincideixin amb els interessos dalgun ajuntament o ajuntaments quin vot sigui determinant per tirar endavant les propostes? Una altra circumstncia s que es traslladi al consell comarcal la inestabilitat municipal de les alcaldies, doncs ja sabem que les alcaldies amb majoria absoluta sn tan escasses com els crdits dels bancs i que un canvi a algunes alcaldies podr canviar el president del consell comarcal.Per tant, caldria que el president disposs duna legitimaci democrtica ms directa. Els ciutadans ja no elegim el president dEuropa (elegim noms uns parlamentaris europeus, no elegim directament ni el president del govern ni el de la Generalitat, noms votem uns diputats provincials duna llista tancada, que en el seu cas elegiran un president. Tampoc voten els nostres alcaldes, sin els regidors duna llista tancada que desprs elegiran lal-calde, aquests alcaldes, a la vegada, votaran el president comarcal. Tot aix sembla una frmula que no ajudar gaire que els ciutadans coneguin i participin de lentitat comarcal.s com si el president del govern fos escollit pels presidents de les comunitats autnomes, o el president de la Generalitat fos escollit pels presidents de les diputacions o dels consells comarcals o que el president de la Diputaci el votessin tots els alcaldes de la provncia. Per tant, penso que shauria de plantejar un sistema ms presidencial de forma i manera, que el president fos elegit ms directament per la ciutadania, b directament amb una urna al costat a les eleccions municipals, o b que fos elegit en funci de la forca poltica ms votada a la comarca, de forma que almenys la legitimaci democrtica dels vots dels ciutadans de la comarca tingus un pes especfic en lelecci del representat poltic a la comarca. En definitiva, es tracta descollir entre un consell comarcal que sigui una entitat de representaci poltica del territori o si noms volen que sigui nicament una entitat per la prestaci de serveis supramunicipals.

    (Ve de la setmana anterior)

    La principal clau de lxit dInstagram s que sense te-nir gaire nocions de fotogra-fia, un t la sensaci que ns un crac. Aquesta xarxa social ha aconseguit fer senzilla la fotografia i, sobretot, la seva edici. Realitzar les fotos en format quadrat s fcil, evi-ta pensar si ha de ser horit-zontal o vertical, ressalta la simetria i potencia lequilibri de la imatge. A ms, podem posar-hi marcs, filtres i de-senfocar per centrar latenci a algun espai. Amb Instagram la fotografia s instantnia, com aquell que fa un tuit, fem una imatge, la retoquem i en poc temps est penjada a la xar-xa. Llavors, lacompanyem dun petit text, lhi posem alguna etiqueta (o hashtag) i els nostres seguidors ja poden comenar a comen-tar-la. Podeu pensar que no-ms som quatre gats els que tenim aquesta aplicaci al mbil, per no, nhi ha mol-tes de persones a Instagram (tamb anomenats IGers), ms de 30 milions dusuaris al mn.I els de nivell avanat amb instagramitis organitzen Instameets, trobades dIGers que, a ms de xerrar i po-sar-se rostre, fotografien tot all que veuen en aquell mo-ment i sota una etiqueta sor-ganitzen totes les imatges. Us explico tot aix perqu

    avui i dem, a Calafell, hi haur les Jornades de la Pe-nedesfera i enguany shan dedicat a Instagram. Calafell i la Fira del Mar que shi fa se-ran lescenari de la 1a Insta-meet Peneds. Si seguiu leti-queta #1instameetPeneds o #penedesfera o #firadelmar veureu com els IGers veuen els penedesencs. I, sobretot, el ms important, totes les imatges que es projectin du-rant aquest dia poden ser vis-tes arreu del mn, com una gens menyspreable acci de promoci turstica.De fet, Girona i la Costa Bra-va, per posar un exemple, usen sovint Intagram com a eina de promoci turstica, ja sigui organitzant concur-sos com el Concurs dInsta-gram Ciutat de Girona, amb premi i exposici amb les millors imatges inclosa; o visites especialment dirigi-des a aquests afeccionats a la fotografia.Aix que, si no teniu laplica-ci al mbil, descarregueu-la i feu-ne un tast anant a Ca-lafell, a les Jornades de la Penedesfera, on podreu gau-dir de sessions de maridatge amb els vins de Sicus i Cs-mic amb formatges de Xeri-gots, visites personalitzades a la Fira del Mar o sessions de cuina amb el collectiu de Terra i Taula, entre moltes daltres coses. I tot gratut. No hi ha excusa!

    El Penedsa lInstagram

    Bufar i fer ampolles

    Gemma Urgellwww.viniesfera.com

    Amb Instagram la fotografia s instantnia, com aquell que fa un tuit, fem una imatge, la retoquem i en poc temps est penjada a la xarxa