0 - el poble maçanes. número zero

Jo Pense

Editorial

Els Quatre Vents

Projecte de Regeneració del Brull

El Cole en Aqualandia

Obri l’Ull

La Penya del Comanador

El Deute

Torrudans “a la romana”

La Pallissa

Coneixes el teu poble?

Había una vez...

El Bassi

A mi, què em torra?

Correu-et: [email protected]

Agost de 2009 - Nº 0

Full editat pel col·lectiu del Bloc de La Torre de les Maçanes

Jo pense...

Què passa per ací...?

Presentació

Editorial

Comencem un nou camí i volem recòrrer-lo. Davant

l’actitud massa freqüent de seure a vore què passa i prou, hem en-cetat; com a col·lectiu, la idea de portar avant aquest projecte: una revista que teniu a les mans i que és, fonamentalment, el fruit d’una actitud compromesa amb el nos-tre poble i amb la nostra gent. Gent de pensaments diferents - com no pot ser d’altra manera-...

I per a què els nostres pensa-ments, també hi estiguen pre-sents, com els dels altres... néix aquesta revista. Al ritme lent del món agrícola, al cormull de les muntanyes que ens envolten...

I ho farem sense acritud, sen-se pensar-nos ser prohoms de res, ni èlit de cap cosa. Ho farem amb la convicció que ens hem d’expressar amb llibertat i prou. Que és bo que així siga i que pen-sar i fer pensar és tan propi de l’ésser humà que seria un crim no fer-ho.

Amb la il·lusió de l’estrena, amb el treball desinteressat de tanta gent que ho ha de fer pos-sible, comença el seu camí la nos-tra revista: El Poble Maçanes... un full d’expressió fet per la gent del col·lectiu del Bloc a La Torre, amb els ulls oberts al poble, la comar-ca, el País. Amb artícles fets per gent diferent que tenim, almenys, dues coses en comú: la necessitat d’expressió pública i l’estima sin-cera per aquesta terra...

Som, vivim, estem i tenim veu...

La cantant Karina, diva supre-ma de l’estiu torrudà 2009, ja ho deia a l’any de la picor en la canço-neta que li feren per a l’Eurovisió:

“Sólo al final del camino, las co-sas claras verásla razón de vivir y el porqué de mil cosas más.

Al mirar hacia atrás, cuando lle-gues comprenderás...”

Doncs, caminem, “caminem mentre tinguem llum, abans que ens envolte la tenebra”... tal volta siguem capaços de comprendre el perquè de tot plegat.

Benvingudes i benvinguts a: “El Poble Maçanes”... Salut i “aigua clara”...

Ens veiem per ací de tant en tant.

Si vols participar d’alguna ma-nera en la nostra revista, o en-viar-nos els teus artícles, idees, reflexions, informacions... pots fer-ho al mail que tens baix:

[email protected]

2

Els quatre vents

Articles relacionats amb el poble, el veinat, natura, cul-tura, agricultura, etc. Elaborats per la gent del Grup de col·laboradors

Projecte de regeneració del Brull

Joan domEnEch

El pas del temps és la causa que determinats oficis, tra-

dicions, senders i espais, perden la seua popularitat i caiguen en l’oblit. Un exemple d’aquest fet són els molins del riu de la Torre i els Tolls del Brull.

El Primer Molí i el Brull va ha-ver-hi un temps, en què van ser llocs de referència, el primer per la seua utilitat industrial, durant segles, i el segon pel seu atractiu i proximitat al poble,convertit en lloc de visita i esplai per als nos-

tres veïns. Els dos formen, gràcies a l’home, un conjunt plenament integrat, en el que un aprofitava la força natural de l’altre, en aquest espai en què confluïxen el bosc mediterrani i la vegetació de ribe-ra.

L’associació El Rentonar, visi-tem aquest lloc amb una certa freqüència, i a poc a poc hem vist el seu progressiu deteriorament. Els abocaments de fangs tòxics produïts per aquell extrany pou que es féu aigües amunt, van agu-ditzar el mal estat dels Tolls del Brull, convertint-los en fangars, que quedaven asfixiats entre una vegetació descontrolada.

La fisonomia de la zona es-tava modificant-se greument, i vam decidir intervindre per aturar aquest procés.

Vam demanar una subvenció a la CAM, i mira per on, ens la van concedir.

La regeneració de la zona és un treball dur, però tornar a veure imatges que estan en la nostra ment, quan netegem d’esbarzerars i mala herba aquest lloc és molt gratificant.

També ho és contemplar i par-ticipar en l’acció del voluntariat, gent que sacrifica el seu temps de descans per a realitzar un treball pesat, a canvi de la satisfacció de tornar a donar-li a aquest espai un aspecte digne, per a que puga ser visitat novament, i traure de l’oblit una infraestructura hidràulica que té, estem segurs, un gran interés arqueològic.

Els voluntaris compartim una il·lusió, que justifica el nostre es-forç.

Menció especial hem de fer de l’Associació de caminants d’Aigües, que ens acompanyen in-condicionalment, en les jornades de neteja.

El primer objectiu està complit, el Brull s’ha netejat de mala herba perquè puga ser visitat i tots pu-guem recuperar la memòria d’un patrimoni oblidat. El Brull és teu, el Brull és de tots, Fem-lo viure, de nou.

La Torre de les Maçanes - Agost 2009 - Nº 0

3

El Cole de La Torre en AqualandiallorEnç losa i Grau.PrEsidEntE dEl aPa dE la torrE.

El pasado día 20 de junio el APA del colegio públi-

co de la Torre de les Maçanes realizó una jornada de convi-vencia saliendo al parque acuá-tico “Aqualandia” en Benidorm. Era sábado y vinieron madres, padres, tías, niños y niñas del pueblo de La Torre.

Estuvimos fuera todo el día, salimos sobre las 10 de la maña-na y volvimos pasadas las ocho de la tarde. Las familias se lle-varon sus comidas, bocadillos, fruta y muchas más cosas. Fue muy divertido y muy especial el momento de la comida cuando todos compartían sus viandas en un acto inusual de herman-dad. Inusual porque no se da la ocasión.

El parque cumple todas las expectativas imaginables, los pequeños tienen sus piscinas

tipo playa donde no cubre casi y pueden disfrutar con los jue-gos, toboganes, motos de go-maespuma, etc. Los más gran-des se tiran por las grandes bajadas y por los canales. En fin, pura diversión.

Gracias a la FAPA pudimos conseguir un precio muy espe-cial de grupo escolar. Tenían el papel de reserva en la oficina y sólo tuvimos que decir qué gru-po éramos, nos contaron con-forme íbamos pasando y luego pagamos. Así de sencillo. Nues-tro agradecimiento a la FAPA Gabriel Miró.


4

Obri l’ull...!Secció de continguts múltiples de la comarca, del món... que ens pareguen interessants per a compartir-los amb la gent del poble

La Penya del ComanaorQuim duran

Potser perquè els que vivim al nord del País Valencià

estem acostumats a pagar quasi per respirar, sorprèn la lleugeresa amb què es prenen les qüestions euròtiques (d’euro) a la Perla Ama-gada de la Muntanya Alacantina.

Amb una multiplicació del per-sonal municipal que ni el miracle dels pans i els peixos, resulta que un any els serveis són gratis i, des-prés d’una ruïnosa gestió econò-mica, al següent has de pagar-los i com.

Tot té un preu encara que no sempre el valorem.

Josep Pla quan va arribar a Nova York el primer que va excla-mar al vore els llums de Manhatan va ser: “I això qui ho paga?”. Sent foraster, arribe a un llogaret on sempre hi ha festa, alegria i soroll

nocturn i també em pregunte: “I això qui ho paga?”

La Torre és immensament rica en tot allò que no es pot pagar amb diners, qualitat de vida, gent afable, salut i tantes i tantes coses.

Per a la resta? El Comanaor co-mana un crèdit.

La pega és que els crèdits s’han de pagar i amb interessos.

Qui té el cul llogat no es pot asseure allà on vol i estic ben convençut que tots aquells que pagueu hipoteca sabeu perfecta-ment de què estic parlant. Imagi-neu tot un poble.

La Torre és prou pobre en allò que sí que es pot pagar amb di-ners, principalment serveis. La cosa és que no té diners, està endeutada i ho estarà per molts anys. Lluitar pel bé comú (escola, metges, transports, comunica-cions, noves tecnologies, etc.), és

el que precisa aquest poble. Al meu entendre, sobren la manipu-lació, el PPartidisme, la prepotèn-cia i, sobre tot, el de fora vindran que de casa ens trauran. Ja ho deia Joan Fuster que “la política, o la fas, o te la fan”. Això està passant a La Torre i de quina manera.

Tornant de caminar pel Pou de la Neu i la pedrera passava per la Penya del Comanaor i de sobte em va vindre a la ment que La To-rre ja estava, ja existia abans que arribara el nou Comanaor i les seves penyes (rosses i morenes)...

Segur que continuarà allà ma-teix (en números rojos) quan ja no estiguen.

Tot és relatiu, aproximat i, so-bretot, provisional i passatger.

Per al futur immediat, i com diuen per la Vega Baixa, “el que venga detrás, que arree”. És als to-rrudans i torrudanes que us tocarà dir arre, arre quan, sense dubte, vinga la factura i la festa s’haja acabat.

El final de l’estiu s’aproxima inexorablement i una majoria deixarem el poble, les seves festes i els seus deutes. Per desgràcia, res no és gratis i no podem passar “toda la vida sin trabajar” com ens cantava fa poc un ressuscitat Luis Aguilé.

Visca La Torre!


5

El Deutenatxo Picó GinEr. llicEnciat En EconòmiQuEs

Al web http://blog.socdepoble.com es troba l’informe, que la Diputació d’Alacant ha realitzat sobre la situació econòmica i financera de l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes.

D’aquest informe es pot extraure, de forma molt resumida, la següent informació :

Evolució del deute del nostre Ajuntament, segons les dades del Banc d’Espanya.

En acabar la darrera legislatura, presidida al nostre Ajuntament pel PSPV-PSOE (fins el 2003), s’observa un increment de l’endeutament fins a superar, i molt, el màxim permès per la llei. En la legislatura 2004-2007, amb Ajuntament presidit pel BLOC, baixen els nivells d’endeutament amb una política de contenció de despeses i gestió ajustada a la difícil situació en què es trobava el Consistori. Finalment, amb l’arribada de la nova i actual legislatura (de 2008 en avant) presidida pel PP, la situació es torna a agreujar i creix el deute total com es veu al gràfic.

Al respecte, el tècnic de Gestió Econòmica de la Diputació d’Alacant, Senyor Paredes Rocamora, fa el següents comentaris:

“El endeudamiento a corto plazo supone un 51,79% de los ingresos corrientes; y la suma del endeuda-miento a corto plazo y largo plazo un 129,26% de los ingresos corrientes, lo que significa el incumplimiento del máximo legal que se sitúa en el 30% y el 110% respectivamente.”

En resum, el nostre poble está endeutat per damunt de lo que la llei preveu i com a conseqüència ha de pendre mesures dràstiques.

El tècnic de la Diputació d’Alacant proposa, entre d’altres, les següents sol.lucions:

-“Reducción dràstica del gasto corriente (personal, mantenimiento, suministros…)”

-“Contemplar posibles subidas de impuestos...”.

Tota aquesta informació ens hauria de fer pensar sobre la necessitat o no d’aquest deute i finalment qui el pagarà, ja que tot aquell que deu alguna cosa ha de complir amb el seu deute.


6

Torrudans a “la romana”

La pallissaArticles en to d’humor que poden fer gràcia, o no...

Una versió torruana de l’èxit televisiu “Slumdog Millionaire”

Coneixes el teu poble?

mari carmEn hErnándEz ramos

Les respostes a cada pregunta es trobaràs al final.

1.- Com li deiem familiarment als primers calamars a la roma-na que feia molt bons Elvira del Xato?

a) calamars b) un plat d’aixóc) romanos d) xurribaques

2.- Molts empleats paga-vem per a que treballaren en l’Ajuntament l’any 2005?

a) sis b) tres

c) nou d) mil

3.- Quants acompanyants te-nia la portadora del pa beneït en 1928?

a) un b) dosc) tres d) quatre

4.- Quants empleats paguem a dia de hui en l’Ajuntament els mateixos habitats que en 2005?

a) deu b) ni se sapc) jo no ho se d) vint-i- sis


Pau torrEGrossa

Pensaments a l’aire...

Perquè aquest títol?... Doncs, no té cap misteri. M’explicarè:

Torrudans, persones i persone-tes i personatges de La Torre de les Maçanes... clar i ras.

“A la romana”... això ja demana un poc més de “rotllo” per haver-ho d’explicar. Allà vaig...!

A la romana és un tipus de re-bòs amb farina i aigua principal-ment. S’ha d’escabussar (allò que es vol fer “a la romana”) en oli roent i ben calent perquè tot que-de tou i cruixent...

Comencem per la fregitanga:

Calor, massa calor, quin estiuet, Senyor!... Fregits estem entre la vall i la riera... tant que presumiem del nostre microclima que atreu tant d’estiuejant de la bafarosa ca-pital de la nostra comarca!... Fre-gits de calor i de més coses, ja ho crec!... Fregits de vore tanta cosa que encara no hi véiem, de sen-tir tanta mentida, de veure tanta cort doblant les espatlles davant qui representa l’Emperador de Roma...(que no se sap ben be qui és en temps de triumvirats i alian-ces senatorials). Espectacle al Co-losseu i feres rossegant cristians a la sorra... Pa per al poble i circ per torbar-nos.

“Torbar”: no significa ennuvo-lar el cervell per a què no pense ni patesca? (cast: turbar, turbación).

Anem amb la farina:

Un vell masover torruà als anys de la postguerra patía les estretors d’un temps cruel i difícil (com to-thom en aquell temps). Baixava al poble i li preguntaven per la seua dona a la qual no véien massa per ací: - com està la dona?... i ell res-

ponia: - gitada dins una coixinero-ta de farina!...

El masero i la seva família pa-tien moltes estretors, però el més important era fer creure que na-daven en l’abundància de la fari-na blanca i caríssima en aquells anys... Fotuts estaven, però que no es note gens, això és el que im-porta finalment...

ASSISTIM AL·LUCINATS a una “rebossada” general torruana... a una refregida de consciències tor-bades per “Els Grans Torbadors” de l’Imperi Romà. Gitats en un sac de farina corcada i falsa... pero cal fer creure que TOT VA COM CAL, QUE ESTEM MÉS BE QUE VOLEM I QUE MENTRE HI HAJA PA I CIRC... ANEM TORBATS I ANNESTESIATS AL LLIT.

I no passa res, què vols?... Un dia darrere d’un altre i una colla

d’enxufats desfilant pel circ romà dient “Ave, Cesar, los que van a xu-plar del pot te saludan”...

Tot Imperial, pagat amb diners del Cèsar (que són de tots però ell diu que són d’ell) i tot rebolcat en la “gatxa” viscosa de les paraules altisonants i dels tractes secrets amb els senadors de la rebancada d’enfront. Tot enviscat... però “qué bons calamars a la Romana!”... Gratis, al carrer i per a tota la ple-bs!.

Comprarem “sal de fruita” per a rotar desprès...

7

5.- On anavem a menjar-nos la mona normalment el primer dia?

a) al Xipreret b) al Comanadorc) a la Barrinada d) als Castellans

6.- Molts ‘prestamos’ s’han demanat aquest any per fer for-nt als deutes municipals i de molts diners?

a) cap b) dos de 50.000€c) un de 300.000€ d) un de 50.000€

7.- Quin instrument de percu-sió es gastava el divendres sant per tocar a misa?

a) un tambor b) una castanyolac) una matraca d) uns timbals

8.- A molt creus que munta-ran els rebuts municipals de tota classe per a tornar el prestec abans esmentat?

a) ni se sap b) que m’agafe confessat/adac) ale tira-li...! d) Senyor, Senyor...!

9.- Quin calificatiu merescut ens deien quan en el cine no deixàvem sentir la pel·licula?

a) ja està bé ...! b) ¡hagan el favor de comportar-

se...!c) calleu borregos! d) xè, quina gentola!

10.- Com s’ha aprovat al da-rrer Plenari de l’Ajuntament que tornem a endeutar-nos?

a) per unanimitat b) dos a unc) cinc a dos d) no s’ha aprovat

Consulteu les sol·lucions

a la pàgina següent.

Había una vez...

llorEnç losa i Grau.

Había una vez un hombre que plantó unos árboles

en su pequeño terreno. Eran unos pequeños cipreses de alrededor de 50 o 60 centímetros. Los plantó en fila, en el límite de su casa para formar una pared vegetal cuando crecieran. Los regó y los cuidó.

Fueron pasando los años. Los cipreses crecieron. Con las prime-ras nieves los àrboles se doblaron, cargados de nieve. El hombre sa-lió de su casa en medio de la ves-tisca de nieve, de noche e intentó liberarlos del peso sacudiéndolos con una escoba. Al día siguiente los enganchó con unas cuerdas para que aguantaran el fuerte viento que en ocasiones soplaba en aquel lugar.

El hombre siguió regándolos y cuidándolos. Les ponía abono. Los podaba y les quitaba las bolas que les crecían, de una a una, por-que le habían dicho que así cre-cían con más fuerza. Les dedicaba el tiempo que no tenía.

Pasaron años. Un día los àr-boles enfermaron. Se secaban. Averiguó que la causa eran unos hongos que crecían en las raíces. Compró un producto químico que mezcló con agua y se lo tiró a la tierra donde crecían. Le pareció que, al menos, el proceso había parado y salvó los àrboles.

Seguían pasando los años y los árboles tenían ya una altura consi-derable. Nunca los había cortado por arriba, por la punta, le parecía algo antinatural, esas líneas rec-tas que otros hombres les provo-caban a sus cipreses dando una imagen de muro verde. Tenían ya entre 3 o 4 metros. Pensó que te-nía que hacer algo y decidió que los cortaría pero dándoles una forma irregular. De esta forma les limitaba la altura y su parecer de lo estético quedaba conformado.

Los árboles tenían ya planta-dos en su casa 9 años y se sentía orgulloso de ellos, la sombra que daban por las mañanas, la intimi-dad, el cobijo para algunos pája-ros que construían sus nidos en las ramas más altas.

Un día vinieron unos hombres y limpiaron el terreno que había junto a los árboles, cortaron las hierbas secas y les prendieron fuego. El fuego se dispersó y se escapó en varias lenguas hasta al-canzar los árboles y … murieron entre las llamas.

El hombre se entristeció. No lloró porque al principio no podía creerlo, después porque la rabia era más fuerte que su desolación y por último porque los hombres en nuestros días valoran la vida de un árbol en menos de una sola lá-grima.


8

El BassiPer a parlar de lo que dona el dia

A mi, què em torra?1.- Em torra, que hi haja persones que no puguen aconseguir fer

públic que tots els mèrits del resultat positiu d'una gestió municipal son únicament seus.

2.- Em torra, que coses pagades en els diners de tots, vullguen fer semblar que ho han pagat soles una persona de la seua butxaca: 'aquesta polseguera la pague jo'.

3.- En torra, que moltes vegades oblidem que darrere d'un vot hi ha una forma de vore el món i d'actuar en conseqüència en la vida.

4.- Em torra, la mala gestió dels diners de tots.

5.- Em torra ser el poblet més endeutat, donat que paguem el que hem de pagar i que damunt diguen que “capeamos la crisis de mara-villa”.

6.- Em torra, que es pontege al que està per damunt.

7.- Em torra que instal·lacions municipals estiguen abandonades.

8.- Em torra, que altres instalacions municipals estiguen sobre-esti-mades.

9.- Em torra, que associacions particulars i privades semble que fo-ren públiques i obligatòries.

10.- Em torra que dos vots donen tant de si.

11.- Per fi, jo no volia que els Reis em portaren tantes nines, amb una, prou.

Sol·lucions a:Coneixes el teu poble?

1.- Xurribaques, que ve de l’alemany ‘studebaker’. Què bons estaven i quina unió de poble més bona hi havia!.

2.- Eren els necessaris i ens van estalviar un muntó de di-ners

3.- Quatre

4.- Si vas contat-los, pots passar el matí. No contes per-sones conta sous, que tu els pa-gues torrudà.

5.- Als Castellans. La tia Car-men t’obria sa casa. Era una persona meravellosa i que bé ho passavem. Un Poble unit.

6.- Consulta el documents oficials amb dades del Síndic de Comptes i del Banc d’Espanya, te’n duràs una sorpresa! Entra a socdepoble.com.

7.- Les matraques, Eren de fusta i les feiem girar.

8.- No cal explicar massa... Tots i cadascún...

9.- Calleu borregos!.

10.- Torne a dir-te que entres en la pàgina de socdepoble, però puc adelantar-te la respos-ta vàlida: es la c).

Continuarà en pròximes edi-cions......


0 - el poble maçanes. número zero

Documents