la depressió central comprèn una sèrie de contrades de relleu suau, amb freqüència...

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

2.7 Depressió Central

2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

•••251

• Quadre 19•• Regió natural de la Depressió Central: espais naturals

Regió Unitat Subunitat Sector Espais naturals

Depressió Oriental De llevant • SavassonaCentral • Turons de la Plana Ausetana

• Moianès, el• Sauva Negra, la• Riera de Sorreigs• Tres Hereus, els

De ponent • Riera de Navei• Muntanya de Sal de Cardona• Serra de Casteiltallat• Miracle, el• Obagues del Riu Corb• Serra de Miralles-Queralt• Carbasí

Occidental Serres marginals • Vali del Riu Liobregós• Serra de Bellmunt• Serra Llarga• Bessons, els• Tossals de Montmeneu• Tossals d'Almatret• Riba-roja• Ribera de l'Ebre a Flix• Ribera de l'Algars

Plana central • Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana• Tossals de Torregrossa• Mas de Melons• Alfés• Utxesa• Erms d'Aitona• Montllober• Aiguabarreig Segre-Cinca

1817,.

La regió de la Depressió Central

La part central del Principat de Catalunya, limitada pelPre-plrlneu (al nord), la serralada Transversal (a l'est) I perles serres pre-Iitorals (al sud), és una regió molt extensa, queconstitueix l'extrem oriental de la depressió de l'Ebre.

La Depressió Central comprèn una sèrie de contradesde relleu suau, amb freqüència tabular -l'altitud arriba ambprou feines als 1.000 m-, que a ponent es caracteritza performar una plana baixa de 100 a 500 m d'altitud de granextensió. Aquesta depressió forma una sola unitat geològica malgrat dos conjunts litològics ben diferenciats: els sediments marins de ¡'eocè i els continentals de l'oligocè. Elsprimers es troben a ['extrem oriental i sudoriental, i són formats per margues, calcaris i gresos; els segons constitueixenla gran part de la depressió amb calcàries, guixos, lutites,gresos i conglomerats. A trets generals, els materials quecomponen aquesta regió solen ésser rics en carbonat càlcic. En algunes zones són molt importants els afloramentsde materials guixencs i en altres ho són la presència de salssòdiques i/o potàssiques.

La Depressió Central és formada per dues unitats prouben definides fisiogràficament: l'oriental i l'occidental. Launitat oriental correspon als altiplans i conques centrals catalanes (també anomenat territori auso-segàrric), mentre quel'occidental comprèn totes les terres baixes catalanes terminació de la gran planície de l'Ebre mitjà (també anomenat territori sicòric). Les dues unitats, ben diferenciades delsterritoris que les envolten, presenten marcades diferències l'una de l'altra. Aquestes diferències són establertespel canvi de relleu -la unitat oriental formada per dos granssistemes d'altiplans i serralades i la unitat occidental per unabaixa plana-, i fonamentalment per les diferències del graude continentalitat que augmenta progressivament vers lesterres de ponent. La unitat oriental manté encara territorisamb un manifest caràcter submediterrani, especialment ales terres més properes a la serralada Transversal i al Prepirineu oriental. En la unitat occidental el caràcter mediterrani continental subhumit i fins i tot subàrid predomina arreu.

La xarxa hidrogràfica d'aquesta regió és formada perun conjunt de rius i rierols que en el cas de la unitat oriental desguassen al Ter, al Liobregat I al Cardener. La unitatoccidental és solcada pels grans rius pirinencs: el Segre,la Noguera Ribagorçana i el Cinca, també com diversostorrents i rieres que en definitiva aporten les aigües al riu Ebreen els confins d'aquest territori.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••252 •

••


• Gràfic 44•• Regió natural de la Depressió Central: xarxa del Pla

~ ,..-\

.3

y

15----

'4<

~7

~4

11...") 13

•.. 5-l"

4

,. Savassona

•• Turons de la Plana Ausetana

3. Moianès, el

4. SalNa Negra, la

5. Riera de Sorreigs

6. Tres Hereus, e/s

7. Riera de Navei

8. Muntanya de Sal de Gardona

9. Serra de Casta/ltal/at

'o. Miracle, el

11. Obagues del Riu Corb

'2. Serra de Miralles-Queralt

'3. Carbasi

,4. VaJ1 del Riu Uobreg6s

'5. Serra de Bellmunt

16. Serra Llarga

17. Bessons, els

18. Tossa/s de Montmaneu

19. Tossals d'Almatret

20. Riba-roja

21. Ribera de l'Ebre a Rix

22. Ribera de l'Algars

23. Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana

24. Tossals de Torregrossa

2S. Mas de Melons

26. Alfés

27. Utxesa

28. Erms d'A/tona

29. Mont!fober

30. Aiguabaneig. segre-Cinca

••

Escala

oI

25

I50km

I

2. Espais inclosos en el PEIN2,7 Depressió Central

•••

253

254

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

2.7.1 Depressió Central oriental


Aquesta unitat de gran extensió orientada d'est a oesti delimitada al nord per les serres calcàries del Pre-pirineui al sud per les muntanyes catalanídiques és formada pelsaltiplans i conques centrals catalanes (territori auso~segàrric). Ocupa bona part de les comarques interiors d'Osona,el Bages, l'Anoia i la Conca de Barberà, la meitat meridional del Berguedà i del Solsonès, també com part de laSegarra i l'Alt Camp. A ponent limita amb la unitat occidentalde la Depressió Central catalana sempre als voltants dels300-400 m, al nord segueix la costa deis 500-600 m i al suds'amotlla de forma oscii·lant a la serralada Pre-litoral entrela costa 250 i 550 m.

La unitat oriental és formada per dos grans sistemes d'altiplans i serralades i es perllonga del Pre-pirineu en direcció nord-sud, enmig dels quals se situen les conques delLlobregat i ei Cardener. L'eix d'aquesta zona és l'altiplà mésproper a la subunitat occidental anomenat dorsal interior,altiplà de la Segarra, el qual, del Solsonès a la Conca de Barberà, constitueix la divisòria entre les conques hidrogràfiques dels rius Llobregat, Gaià, etc. i la del Segre i de l'Ebre. Aquest eix és format per un conjunt de petites serresen què l'altitud oscil·la entre 700 i 900 -1.000 m- el Miracle (Vilamòs, 915 ml; Pinós, 931 m; Castelltallat, 848 m;Rubió, 835 m, i Queralt, 870 m, derivades de l'altiplà de laSegarra, i vers ponent els tossals de Rocamora, 774 m; Suró,829 m i Cantallops, 884 m, i la serra del Tallat, 803 m, quetanca al nord la Conca de Barberà-. L'altra sistema d'altiplans al sector nord, els del Lluçanès i del Moianès esfusionen amb les serres pre-litorals -els Munts, 1.060 m;Sant Salvador, 821 m i el puig Rodó, 1.056 m-. Aquests altiplans més o menys extensos delimiten una sèrie de cubetes interiors d'erosió excavades pels rius -plana de Vic, plade Bages, conca d'Odena i conca de Barberà-. El caràcter més manifest del relleu és la suavitat dels terrenys ambplanes més o menys extenses, unit a les formes d'erosió delsmaterials carbonatats normalment tous -argiles i margues-oSón caracteristiques de [a zona els Bad-/ands margosos detons grisos i ocres, amb formes erosives singulars.

El clima d'aquesta unitat és progressivament més continental (estius calorosos i secs i hiverns freds). a midaque s'avança vers ['oest. En els indrets septentrionals esdóna un bioclima axeromèric submediterrani relativamenthumit (700-800 mm/any), mentre que en [es planes i cubetes el bioclima predominant és xerotèric de clara tendència continental més o menys humit, segons l'altitud, sensesobrepassar normalment els 500-600 mm/any. A les cubetes, els freds de l'hivern són exagerats (2 o 3 mesos hivernals) i la pluviositat pot augmentar considerablement per laconstitució d'inversions tèrmiques.

El paisatge d'aquest territori presenta un aspecte fragmentat en què alternen fragments de vegetació espontàniai boscos secundaris -bàsicament pinedes- amb granszones de conreus. El paisatge vegetal d'aquesta unitatoriental forma part de dues subunitats ben diferenciades:les terres de llevant (o territori ausònic) i les terres deponent (o territori segàrric). La conca del Llobregat fa dedivisòria entre ambdues subunitats. La subunitat de llevant,situada entre el Llobregat i la plana ausetana, ens mostrala transició entre uns paisatges vegetals ben diferenciats,la vegetació euro-siberiana que baixa del nord serraladaTransversal i Pre-pirineu oriental) i la vegetació mediterrània que puja del sud (sistema Mediterrani), així com tambéles comunitats vegetals de tendència continental que penetren per l'oest i les maritimes que ho fan per l'est. En

aquest sector oriental juntament amb els paisatges mediterranis encara hi tenen molta importància els submediterranis -domini de les rouredes seques de roure martinenci de roure de fulla petita-o Progressivament, i a mesuraque s'avança vers l'oest d'aquesta unitat, en els relleus segarrencs i llurs contraforts, el caràcter submediterrani perdimportància i la vegetació mediterrània de tipus continental amb una sensible influència ibèrica domina el paisatge-domini dels carrascars-, En els indrets situats a ponent dela conca de Barberà, el paisatge vegetal presenta unaapreciable influència marítima -domini de l'alzinar litoral-.

La fauna present en aquesta unitat oriental és la típicade transició entre els ambients més humits del Pirineu i dela serralada Transversal amb els més secs i continentals dela Depressió Central. Hom pot considerar l'altiplà central comuna zona de transició entre la fauna típicament pirinenca (ode l'alta muntanya catalana) i la de ia regió mediterrània ambclima marítim, com també d'est a oest, una progressiva desaparició de les espècies típicament mediterrànies i l'aparició d'espècies més continentals. En la subunitat de ponentexisteix una influència ibèrica molt més manifesta que noen la resta del territori.

•••••

2.7.1.1 Depressió Central orientalde llevant

Subunitat, també anomenada territori ausònic, quecomprèn els altiplans de Lluçanès i del Moianès a la concadel Llobregat. una part dels relleus del Baix Berguedà i laplana de Vic a ¡'extrem més oriental de la regió en contacte amb les muntanyes del sitema Transversal. Les elevacionscalcàries -constituïdes per materials margosos o argilencs- assoleixen fins a 1.000 m d'altitud.

El bioclima predominant en aquesta subunitat és de tipusaxeromèrlc relativament humit (700-800 mm/any), quedetermina el domini d'un paisatge submediterrani. La planade Vic és una cubeta sotmesa a inversió tèrmica i per això,tot lla seva alçada (500 m) on seria esperable un paisatgemediterrani, domina un paisatge submediterrani a les partsmés baixes i és el mediterrani el que se situa a les parts mésenlairades i seques. La situació geogràfica d'aquest territori au sònic determina una zona de transició molt notableentre els diferents paisatges extramediterranis. Els dominis de vegetació submediterranis tenen una gran importància, i així el nucli central és format per les rouredes deroure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) , especialment a la plana de Vic i a la resta del territori per sobre de700-800 m. La roureda de roure de fulla petita (Vio/o-Quercetum tagineae) també apareix puntualment entre 600 i800 m. Aquestes rouredes no ocupen, però, gaire extensió en el paisatge actual, substituïdes per comunitatssecundàries -pinedes- o transformades en el paisatgeagrícola predominant. La vegetació mediterrània és representada especialment pel carrascar (Quercetum rotunditat/ae)i més rarament a les vores alteroses de la cubeta de Vic perl'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). La vegetació actual forma un mosaic d'unitats, ambles zones planeres dedicades als conreus i les zones alteroses cobertes per boscos secundaris i alguns retalls de formacions primàries.

La xarxa d'espais del PEIN considera sis espais representatius de la diversitat d'aquest territori. La forta ocupaciódels conreus en el paisatge actual impedeix la delimitaciód'un espai de grans dimensions prou representatiu a un primer nivell de tota la diversitat de la subunitat. L'espai deSavassona mostra el paisatge mediterrani i submediterrani de transició amb el sistema Transversal i les serres prelitorals. Els Turons de la Plana Ausetana conserven la morfologia i vegetació característica dels relleus eocènics de[a plana de Vic. L'espai del Moianès reuneix sectors representatius del paisatge natural, dominat per les rouredes deroure martinenc, dels altiplans del Moianès. La Sauva Negraés un petit espai que presenta l'interès de conservar un fragment de fageda molt singular. La Riera de Sorreigs inclouuna fondalada que conserva els sistemes naturals poc artificalitzats i una mostra significativa dels sistems limnològicsd'aquest territori. El petit espai dels Tres Hereus, al Baix Berguedà, és una representació del país de les rouredes de fullapetita als límits amb el Pre-pirineu.


•••

255

A. Intonnaici6 (síntesi)

A.3. Superfície total1.080,0 ha

A.2. DelimitacióEspai format per les muntanyes i les cingleres deSavassona. L'espai comprèn els vessants de llevanti ponent d'aquest conjunt just fins al peu d'aquestson entren en contacte amb els conreus, entre l'indret de Casserres al nord i el puig Moltors al sud.Inclou també les aigües de l'embassament de Sauque embolcallen per l'extrem nord a l'espai.

CA. Normes particulars

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacions

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es relereix estrictament a la desCripció feta a A.2.

c. Detenninacions

C.3. Actuacions preventives- Ateses les característiques d'us turística-recreatiudel sector septentrional de l'espai, promoure la creació i adequació d'una àrea forestal recreativa.- Executar prioritàriament les prevísions que fagi elPla zonal de sanejament de les aigües de la zona 3,en aquells aspectes adreçats a la millora de la quali.tat de les aigües i protecció de l'entorn.

B. Diagnosi

8.6. ConclusionsEspai ben conservat, tot i la presència d'àreesdegradades a conseqüència dels incendis forestals.El règim de protecció derivat del PEIN suposa unaregulació, en principi suficient, per als requerimentsbàsics de protecció de l'espai.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatius- Espai sense problemes generalitzats, lot i el fortimpacte causat pels incendis forestals en el sectormeridional.- Aquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significalius llevat dels derivats de la contaminació i eutrofització delies aigüesde l'embassament de Sau.

8.1. Problemes especifics dels sistemesnaturals- Comunitats vegetals xeròfiles amb risc d'incendiforestal.- Vulnerabilitat de determinats poblaments faunlstics pre-pirinencs i pirinencs.- Fragilitat dels materials eocènics margosos ambun alt risc de processos erosius.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai8 relleu acinglerat alavoreix la conservació de l'espai.

A.7. Impactes actuals o previsiblesProcessos erosius de degradació de la vegetació alsector meridional, a conseqüència d'incendis forestals.

c. Protecció de la fauna

d. AltresEdificacions d'interès històrica-artístic.

A.S. Proteccions legals

a. Règim urbanisticSt. Julià de Vilatorta té pla general. Sant Sadumfd'Osormort, les masies de Roda i Vilanova de Sautenen normes subsidiàries.

b. Espais naturals de protecció especial

A.6. Aspectes sòcio-econòmics d'interès

a. Propietat del sòlUna petita part és de titularitat pública.

b. Usos i aprofitamentsSilvícoles. Turístics i recreatius.

c. Construccions i instal-lacionsTres carreteres travessen l'espai. Diverses pistes icamins. Xarxes elèctriques. Parador Nacional deTurisme.

d. AltresRIF

A.5. Motius de la Inclusió en el PlaEspai que presenta l'interès de situar-se a l'extremmes oriental de la Depressió central en una zona detransició entra al Sistama Transversal i les serrespre-litorals septentrionals. Aquesta situació de transició reflectida en els seus ecosistemes individualitza l'espai de Savassona respecte a d'altres de propers de relleu l'llclt semblant. Cal destacar els valorspaisatgistics que presenten els relleus singulars d'aquest espai.295,0

325,0

187,5272,5

1.080,0

Sant Sadurní d'Osormort

Sant Julià de Vilatorta

Mastes de Roda, les

Vilanova de Sau

Total

Osona

c. Carlogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000)294 - 332

A.4. El medi físic: srntesiL'espai comprèn petites elevacions que tanquen al'est la cubeta de la Plana de Vic. Els materials calcaris, i especialment els margosos, són els principals condicionants dels relleus singulars d'aquestespai. B paisatge vegetal predominant es el mateixque el de la Plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix, però la major suavitat dirnàtica permet l'establiment d'un bon nombre de comunitatsvegetals pròpies del pafs de I"alzinar.

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió Genlral oriental de llevant

b. Administrativa (comarques-municipis)Superficies (ha)

SavassonaDepressió Central oriental de llevant

Espai de forma allargada que presenta t'interès de situar-se a ['extrem més oriental de laDepressió Central en una zona de transicióentre el sistema Transversal (muntanyes delGabrerès) i les serres Pre-litorals septen1rionals(Guillaries). Els sistemes naturals comparteixenmolts dels caràcters propis de les unitatsfisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai deSavassona és singular si el comparem ambaltres espais propers i de relleu molt semblant,com per exemple: els turons ausetans.

L'espai comprèn petites elevacions -el cimmés alt de Savassona té 863 m d'altitud- quetanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic.8s materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars,com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacarels valors paisatgístics que presenta el relteud'aquest espai.

El paisatge vegetal predominant ês el mateixque el de la plana de Vic, la roureda de rouremartinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet t'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini del'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat perdiverses comunitats secundàries, com lesgarrigues, brolles calcfcoles. joncedes (joncedaamb plantatge, Pfantagini-Aphyllanthefum, i enels sòls més denudats jonceda amb lluqueta,Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Lespinedes secundàries de pi roig i pi blanc tambéocupen una part important del territori. L'alzinaramb boix (Quercetum ilicis galloprovincialevibumetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc(Quercetum mediterraneo--montanum) nomésapareixen fragmentàriament en alguns indrets.El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'unaplana eminentment agrícola amb els relleusmuntanyencs del Collsacabra i les Guillaries.

Per la seva ubicació, aquest espai presental'interès de gaudir d'abundosos elements de lafauna pirinenca i pre-pirinenca. Per exemple,entre aquest hom troba el liró gris (Gfis gfis) ¡ eltalpó roig (Clethrionomys glareolus).

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••256 ••

•2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

A.3. Superficie total557,5 ha

A.2. DelimitacióInclou diversos turons a ['entorn de Tona, els deTorrellebreta I Mont-rodó, i els serrats de Gurb. Totsells queden delimitats per [a zona de conreus que elsenvolten al seu peu.

A.4. El medi físic: síntesiEspai que reuneix diverses àrees representativesdels relleus eocènics de la plana de Vic, constituïdesper margues blavenques que presenten formes erosives peculiars. El clima de caràcter submediterranicontinental i la característica inversió tèrmica de laplana determinen el predomini de les rouredesseques de roure martinenc, de vegades substituïdesper pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic,com també per brolles, prats mesòfils i joncedes.

C. Determinacions

C.4. Normes particulars


C.1. Criterís per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripcíó feta a A.2. En el cas particular dels serrats deGurb, e[ límit meridional de l'espai podrà comprendre les zones del pla de Sant Sebastià i el pla de laRovira.

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió de les rouredes de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a què fareferència l'article 10 de la Llei 12/1985 d'espaisnaturals.- Ateses les caracteristiques d'ús recreatiu delsturons de Tona i Mont-rodó, promoure en aquests iacreació i adequació d'àrees forestals recreatives.

8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, per bé quecal ordenar-ne l'ús recreatiu.

8.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta problemes en conjunt significatius.

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Notable freqüentació que genera processos dedegradació del paisatge i dels ecosistemes.- Les pràctiques esportives motoritzades produeixen importants processos erosius.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Les margues eocèniques dels turons presentenforts processos erosius que generen relleus singulars.- Vu[nerabilitat de les comunitats vegetals extramediterrànles i de determinats poblaments faunistics.

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentAquest espai no gaudeix de la pratecció [egal suficient.

[ B. Diagnosi

A.B. Proteccions legals

a. Règim urbanisticSeva té pla general. Gurb, Tona i Taradell tenen normes subsidiàries.


A.5. Motius de la inclusió en el PlaEls turons de la plana ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics I un granatractiu en el conjunt de les conques centrals catalanes. Els turons són un testimoni relictua1 de la història geológlca de la plana de Vic i del seu paisatgevegetal primitiu. S'ha de considerar l'especial fragilitat d'aquestes formacions, fàcilment eroslonables iamb processos que poden esdevenir irreversibles.L'espai agrupa un conjunt d'illots de vegetació natural que emergeixen de la plana agricola, i que presenten ['Interès de constituir un refugi per a diversesespècies de la flora I la fauna.

A.7. Impactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globaíment significatius.


a. Propietat del sòlPrivada.

b. Usos i aprofitamentsSilvicoles. Ramaders. Recreatius. Minoritàriamentagrícoles.

c. Construccions i insta/·lacionsXarxes elèctriques. Vials forestals. Masies I edificacions agra-pecuàries.

d. AltresConjunts d'interès histÒrico-artistic.

d. AltresRIF


47,5

20,0

10,0

557,5

480,0

Seva

Total

Taradell

Tona

GurbOsona

c. Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000)332

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió Central oriental de llevant.


~ A. Informació (Sín.tesi~ •.-"'_~

coles molt rares a la Península (Nycta/us sp.)Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana.

Hom pot considerar a part dels valors naturals esmentats, el significat històrica-culturaldels turons.

EspEU que agrupa quatre petits turons representatius dels relleus eocènics de la plana de Vic:el turó del Castell de Tona, el de Torrellebreta, elde Mont-rodon i el de Gurb. Aquests turons testimoni constitueixen formacions geològiques singulars que identifiquen la conca d'erosió de laplana de Vic --excavada pels rius Ter i Congost-oEls turons de la plana de Vic, molt visibles fàcilment identificables, reuneixen a part dels indubtables valors geològics i biològics un gran interèspaisatgístic en el conjunt de les conques centralscatalanes.

Els turons són un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del paisatge vegetal primitiu. D'altres turons han desaparegut a conseqüència de les activitats humanes i d'altres hanestat transformats irreversiblement. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-/ands.L'escassa coberta vegetal que cobreix aqueststurons no impedeix la formació de xaragalls, devegades de dimensions notables. S'ha de considerar l'especial fragilitat d'aquestes formacions, fàcilment erosionables i que poden esdevenir irreversibles.

D'altra banda els turons de la plana de Vicpresenten l'interès de mantenir un poblamentvegetal espontani que emergeix d'una planadedicada intensament als conreus. El clima decaràcter submediterrani continental, amb temperatures extremes especialment a l'hivern iamb un règim de pluges regular, condiciona elpaisatge vegetal de la zona. Sotmès a unacaracterística inversió tèrmica, amb freqüentsboires, la vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar lapresència d'importants fragments de la rouredade roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) -testimoni de la vegetació climàcica dela plana de Vic-o En alguns indrets les rouredeshan estat substituïdes per pinedes de pi roig O

arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper importanten el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (Plantagini-Euphras/etumpect/natae) i les joncedes típiques (Plantagin/Aphylfanthetum) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscoso substituint antics conreus. Moltes de les partsplanes d'aquests turons són aprofitades pelsconreus i les bardisses o fenassars estableixenuna tanca natural a l'entorn d'aquests. En leszones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària(Brachypodio-Stipetum pennatae) manifesten elmatís continental del territori; en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes del'Europa oriental molt rares a Catalunya.

Aquest espai singular és també refugi de lafauna pròpia d'aquestes terres. La conservaciódels biòtops esmentats entremig de gransextensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Cal destacar l'interès dels quiròpters, per la presència enles rouredes d'aquest espai d'espècies arborí-

Depressió Central oriental de llevantSector ausànic

Turons de la PlanaAusetana

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2. Espais inclosos en el PEIN


•••

257

258

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Moianès, elDepressió Central oriental de llevant

Espai natural que comprèn quatre àreesrepresentatives dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. L'espaiabasta un conjunt de relleus calcaris i margosos,que assoleixen una altitud màxima propera als1.000 m, caracteristics de l'attiplà ondulat delMoianès: capçaleres de "" rieres d'Oló i del Sec(al no<d-oest), Puig Rodó (no<d-est), la Morenota(al pla de Moià) i Gastelfterçol (al sud), Aquestesàrees naturals encara que gaudeixen de proustrets diferencials, comparteixen mottes característiques que justifiquen el seu tractament unificaten el PEIN.

El Moianès se situa en un dels extrems occidentals de l'àrea humida del nord-est deCatalunya, factor reflectit en el seu paisatge.L'espai conté una mostra representativa de lesformacions forestals del Moianès, en gran parttransformades o substituïdes per conreus. Elpaisatge actual és un mosaic complex d'usosdel territori, on els boscos mai formen gransextensions contínues.

La vegetació predominant és de caràctersubmediterrani, amb el predomini de les formacions vegetals pròpies del país de ia rouredaseca de roure martinenc (Buxo-Quercetumpubescentis) i menys difosa al sector nord-oestla roureda de fulia petita (Viofo-Quercetum fagineae). En el paisatge actual les rouredes hanestat majoritàriament substituïdes per pinedessecundàries de pi roig i sectors (Puig Rodó).Sota aquests boscos predominen les pasturesxeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà(Plantag!n!-Aphyflanthetum), Els fenassars, joncedes i bardisses, entre d'altres formacions,són també freqüents. Als fondals apareixenfragments de boscos de ribera, amb avellanoses i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents en els conjunt de Jazona forestada, en gran part substituïts perextenses garrigues.

La flora d'aquest espai presenta l'interès deconservar alguns elements submedITerranisforça rars a la resta delterrTtori català, com perexemple el gavó fruticós (Onan!s fruticosa), Aixfmateix apareixen formacions singulars com lesbrolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-ci~

rae), molt rares a les àrees descalcificades.Aquest espai és també un molt bon repre

sentant de [a fauna faresta[, amb una típicainfluència mediterrània. És una zona molt ricaen densitat i diversitat de carnívors (fagina, gorjablanc, guineu, geneta, turó, ...). Un fet que parlade les seves particulars característiques és larapidessa amb que és colonitzat en ['actualitatpel visó americà (Mustela vison). Els ocells presents compten amb algunes espècies destacables, com per exemple l'astor.

De la fauna invertebrada cal destacar [apresència de diverses singularitats de diferentsgrups, amb predomini dels elements mec'literrànea-ibèrics. E[s lepidòpters mostren una grandiversitat i algunes espècies rares comMeleageonia daphnis. Dins l'espai existeix unaimportant representació de la fauna d'heteròpters, molts d'el[s prou reconeguts a la Penfsu[aIbèrica (Plagiotylus maculatus, Criocoris picei-

2. Espais Inclosos en el PEIN2,7 Depressió Central

comis, ...). Dels mo[·[uscs cal remarcar l'interèsd'espècies xeròfiles com Trochoidea murdca ol'endemisme Maitessieria alleri.

Els sistemes naturals dels cursos d'aigua,amb trams en un bon estat de conservació, sónrepresentatius dels de la zona mitjana de laconca del Uobregat. Són importans les rieressobre [Ioses calcàries pròpies de les capçaleresdels rius de caràcter medITerrani.

A. Informació (slntesi)

A.1, Situació


b. Administratives (comarques~municipis)

Superflcles (ha)

Bages, el ;:A:;:v;"nyo,::-'~ ~7~'",5

Estany, l' 147,5

Moià 1.105,0

$anta Maria d'Oló 320,0

Total 1.580,0

Vallès Oriental, el ;:C:=a=st:::e;::""'="'---~ ---;;'.:;57;;"",5Castellterçol 242,5Total 400,0

c. Carlogrilfica (plànol SGE, E. 1:50.000)331 - 363

A.2. DelimitacióEspai format pel conjunt de quatre unitats, toteselles representatives de la subcomarca del Moianes.La primera unitat queda definida per [es obagues dela serra del Soler entre aigues avall del Molí del Pareri el torrent del Gamis, i les de la riera d'Oló per sotadel Cal Sant Miquel i el Castell. La segona unitatcomprèn tot l'aiguavés de la solana del puig Rodócorresponent al torrent i riera del molí Pujol. La tercera unitat està definida per l'obaga de la riera deMalrubi entre la carretera de Moià i els termesd'Avinyó i Moià. La quarta unitat està estructuradaper les obagues i les solanes del torrent de laFàbrega, entre el motí de Marfà i les proximitats de lacasa de la Fàbrega.


A.4. El medi físic: síntesiL'espai abasta un conjunt de relleus calcaris i margosos. que assoleixen una altitud màxima propera als1.000 m, caracterfstlcs de l'altiplà ondulat delMoianès. La vegetació predominant és de caràctersubmediterrani, amb predomini de les formacionsvegetals pròpies del pafs de la roureda seca de roure

martinenc i, menys difosa al sector nord-oest, la roureda de roure de fulla petita. En el paisatge actual lesrouredes han estat majoritàriament substituïdes perpinedes secundàries de pi roig i pinassa. L'espai ésuna zona molt rica en densitat i diversitat de camívors.

A.S. Motius de la inclusió en el PlaEspai natural que comprèn quatre àrees representatives dels sistemes naturals i del paisatge de lacomarca natural del Moianès. L'espai conté unamostra representativa de les formacions forestalsdel Moianès, en gran part transformades o substituïdes per conreus. La flora i vegetació d'aquest espaitenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territOli català.Aquest espai és també un molt bon representant dela fauna forestal amb una tipica influència mediterrània. Cal destacar la presència de diverses singularitats de la fauna invertebrada, amb diverses espèciesrares de caràcter medjterràneo-ibèric.

A.6. Aspectes sòcia-econòmics d'interès

a. Propietat del sólMajoritàriament de propíetat privada.

b. Usos i aprofitamentsSilvfcoles. Ramaders. Agncoles. Recreatius.

c. Construccions i instal·lacions.Carreteres per¡metraJs i un bon nombre de vialsforestals. Masies j edificacions rurals disperses.

d. Altres

A.7. Impactes actuals o previsiblesProcessos erosius j de degradació dels ecosistemesa conseqüència de les activitats antròpiques.


a. RegIm urbanísticAvinyó, Moià i Castellterçol tenen pla general.Castellcir té normes subsidiàries. Sta. Maria d'Oló tédelimitació del sòl urbà.



d. AltresRIF

IB. Diagnosi

B.1. Probtemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinades comunitats i espècies de la flora i fauna, atesa la seva raresa a l'espai.

6.2. Problemes derivats de l'activitat antrqpica- Pressió urbanística perimetral.- Puntualment existeixen processos erosius i dedegradació de la vegetació.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai sense una problemàtica generalitzada.



8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, tot i les transformacions que han sofert algunes zones. La reglamentació derivada del PEIN, amb la protecció estrictad'algunes espècies d'invertebrats, resulta suficient peratendre els requeriments bàsics de la seva protecció,en les condicions actuals i previsibles.

~ C. Determinacions ..

C.1, Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitacíó es refereix estrictament a la descripció feta a A.2.

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacionsCapçalera de la riera d'Oló.

C.3. Actuacions preventivesAtès el caràcter silvícola d'aquest espai, d'acordamb l'article 47 de la Uei 6/1988, forestal, s'ha d'im·pulsar amb caràcter prioritari la redacció deProjectes d'Ordenació i Plans Tècnics de Gestió iMillora Forestals.

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Uei 1211.985, d'espaisnaturals, tindran la consíderació d'estrictament pr0tegides en aquest espai les espècies de la faunainvertebrada: Moitessieria olleri í Trochoidea murcica,

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Sauva Negra, laDepress;ó Central oriental de llevant

La Sauva Negra és un petit espai singularrepresentatiu del paisatge subhumit de l'altiplàdel Moianès. El substracte és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí.Orientat d'est a oest al llarg d'uns dos quilòmetres, és una bona representació d'una obagahumida d'aquest territori; la base se situa a 750m i el punt culminal assoleix 942 m d'altitud. Elpaisatge presenta diferències destacablessegons l'orientació dels vessants. Els solells escaracteritzen per restes d'alzinar i pinedessecundàries, sovint dominades per les brollescalcícoles amb sanguinària (RosmarinoUthospermetum) o, als indrets descalcificats,per bruguerars (Lavandulo-Ericetum scopariae). Les obagues, ben al contrari, són cobertes per boscos submediterrànis, joncedes iprats mesòfils.

Aquest espai presenta l'interès d'acollir unamostra significativa de ia irradiació extrema d'unitats de vegetació extramediterrània de rouremartinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) , enmig de la qual hi apareixen petitspoblaments de faig. El faig (Fagus syfvatica)assoleix aquí un deis seus límits meridionals imés al sud no torna a reaparèixer fins a més de100 Km de distància, als Ports. Aquests boscos són rics en espècies nemorals de caràctereuro-siberià -Sorbus torminaNs, Acer opafus,Melittis melissopyllum, Helleborus vir/dis,Pr/mula ver/s, Campanula persic/fofia, ...-. Lesformacions vegetals esmentades, elementsmolt valuosos dei paisatge dels altiplans centrals catalans, són però vulnerables per trobarse en unes condicions extremes per al seudesenvolupament (extrem de l'àrea humida delnord-est de Catalunya). La fageda relictual de laSauva Negra és doncs, un element extremadament singular dins aquest territori.

D'altra banda, com i'espai natural del Moianès, la Sauva és una bona mostra del paisatgenatural espontani del sector ausònic, profundament ocupat pels conreus.

La fauna d'aquest espai té una marcadainfluència centreuropea, amb les comunitats depredadors força ben representades i abundants respecte a l'entorn. Entre els carnívorscal destacar el fet de trobar el turó, fet quasiúnic actualment en la Depressió Central, a mésde molt bones poblacions de fagina, geneta,mostela, toixó i guineu. Entre els ocells rapinyaires, destaca la l'àliga marcenca (Círcaetus gallicus). Aquesta riquesa i diversitat de predadorsobeeix a una gran abundància dels altres elements de la fauna que constitueixen les sevespreses. Així doncs, destaca la presència d'elements euro-siberians com certs talpons (Mícrotusagrestís) i musaranyes (Sorex minutus iSorex araneus), o certs ocells (Sitia europaea, Parus palustn's, Phylloscopus colfyb/ta, Anthus triviaJis, ...).

MA. Informació {sintesi},-----_._--_.__._--------

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió central oriental de llevant.

b. Administrativa (comarques-municipis)Superlicies (ha)

Osona Centelles 47,0~S~a~nt~M;:;::a~rt~fd~e--,C~e-n~te~lI~e-s--"7~,5;:

Total 54,5

Vallès Oriental, el Castellcir 37,5~T~ot"a';"=------~37","'5


A.2. DelimitacióL'espai comprèn l'obaga del torrent de Castellcirentre la casa Nova del Castell i el corral de Rovira, al'indret anomenat de la Sauva Negra.

A.3. Superfície total92,0 ha

AA. El medi físic: síntesiPetita serra d'orientació est-oest, amb una altitudmàxima de 942 m, I amb un substrat bàsicamentcalcari. Els solells es caracteritzen per restes d'alzinars i pinedes secundàries, sovint dominades perles brolles calcícoles amb sanguinària o als indretsdescalcificats, per bruguerars. Les obagues, ben alcontrari, són cobertes per boscos de caducifolis:roureda de roure martinenc i localment fageda, joncedes i prats mesòfils. La fauna presenta una marcada influència centreuropea, amb les comunitatsde predadors força ben representades i abundantsrespecte a l'entorn.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaLa Sauva Negra és un petit espai singular representatiu del paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès.Aquest espai presenta l'interès d'acollir una mostrasignificativa de la irradiació extrema d'unitats devegetació extramediterrànies. Destaca la presènciarelictual de la fageda, un element extremadamentsingular en aquest territori, molt ric en elements decaràcter euro-siberià. Cal remarcar la riquesa faunística de l'espai, amb diverses espècies de carnívorsd'entre les quals es troba el turó, fet quasi únic a laDepressió central.


a. Propietat del sólPrivada.

b. Usos i aprofitamentsSilvicoles i ramaders.

c. Construccions i instaJ.lacionsUna pista forestal.

d. Altres

A.7. Impactes actuals o previsiblesNo existeixen Impactes globalment significatius. Calassenyalar, però, la possible incidència d'una parcel·lació urbanística adjacent (Puigsagordi).

A.a. Proteccions legals

a. Règim urbanisticCentelles i St. Martí de Centelles tenen pla general.Castellcir té normes subsidiàries.



d. Altres- La Fageda de Sauva Negra és declarada arbredad'interès local (acord Ajuntament de Castellcir de18.3.1988).-RIF

B. Diagnosi

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinades comunitats i espècies vegetals i animals de caràcter euro-siberià,situades en condicions ambientals extremes.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes remarcables.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai sense problemes significatius.



B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació. El règim derivat del PEIN és, en les condicions actuals i previsibles, suficient per atendre els requeriments bàsicsde protecció de l'espai, sempre que es controlin laproblemes urbanístics dels sectors adjacents.

• C. Determinacions

C.i. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ladescripció feta a A.2.

C.2. Criteris de prioritat per a futuresampliacionsL'àmbit de l'espai podrà incorporar sectors adjacents septentrionals i meridionals.

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió dels boscos amb faig en ladelimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda aquè fa referència i'article 10 de la Llei 12/1985, d'espais naturals.- Regularitzar urbanisticament la parcel·lació preexistent a la zona de Puigsagordi, d'una forma compatible amb els objectius del Pla.

CA. Normes particularsEl planejament urbanístic estableix les mesuresadients per prevenir transformacions de la naturalesa, l'ús i la destinació actual de l'espai.


•••259

A.3. Superficie total295,0 ha

A.2. DelimitacióL'espai de la riera de Sorreigs està delimitat per lesobagues i solanes de la vall de la riera de Sorreigsentre can Aumatell i e[ barranc de Grau.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaPer les seves característiques peculiars, aquest espaireuneix sistemes naturals de notable interès i en unbon estat de conservació que sobresurten de lesterres de l'entorn. Lajustificació de la inclusió d'aquestespai en el Pla és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials, amb unavegetació aigualosa I sistemes limnològics que constitueixen una mostra representativa dei sector ausònic.

C.4. Normes particulars- No poden realitzar-se actuacions que impliquinalteracions essencials dels sistemes limnològics i lavegetació de ribera.- Aplicació de diverses mesures de protecció de lesaigües superficiais i subterrànies (article 23 de lesNormes).

C.3. Actuacions preventivesExecutar prioritàriament les previsions que faci el Plazonal de sanejament de les aigües de la zona 2, enaquells aspectes adreçats a la millora de la qualitatde les aigües i protecció de l'entorn.

.Jc. Detenninacions


8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistent


C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció feta a A.2.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera específica.

8.6. ConclusionsEspai que en conjunt presenta un bon estat de conservació, sense que sigui previsible l'existència deproblemes significatius. En aquest context, el règimderivat del PEIN resulta suficient per atendre elsrequeriments bàsics de protecció de l'espai.

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Les activitats agro-pecuàries provoquen processos de contaminació, en especial orgànica, de lesaigües.- Les obres de construcció d'una petita resclosahan causat impactes puntuals sobre el paisatge.

d. AltresRIF

A.7. Impactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globalment significatius.

6.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de la vegetació aigualosa i dels sistemes limnològlcs; el mateix per a determinades espècies vegetals centreuropees localitzades a les obagues, i per a determinades espècies rares de lafauna invertebrada.



b. Usos i aprofitamentsSilvícoles. Agrícoles. Hidroelèctrics.

c. Construccions i edificacionsEdificacions agràries. Instal'laclons hidroelèctriques.Vials forestals.

d. Altres


a. Règim urbanísticSobremunt té Delimitació de Sòl Urbà.



LB. Diagnosi

70,0

37,5

295,0

187,5

Santa Cecilia de Voltregà

Total

Sobremunt

Sant Bartomeu del GrauOsona

A.4. El medi físic: síntesiL'espai comprèn un tram de la riera de Sorreigs ambels dos respectius marges de riera. Els vessantsamb fort pendent i un relleu calcari característic sóntallats per l'excavació de la riera i diversos torrents,Situat en el país de la roureda de roure martinenc, elpaisatge és caracteritzat per les pinedes de pi roig ipinassa. La vegetació de ribera és ben representadaper vernedes i salzedes, juntament amb herbassarshigròfils, jonqueres i comunitats d'hidròfits. Els sistemes limno[ògics són els característics de les rieresde llit calcari de curs mitjà.

c. Cartogràfica (plànol SGE, E 1:50.000)294

A.1. Situació


b. Administrativa (comarques-municipis)Superfícies (ha)

Riera de Sorreigs

Espai natural estructurat a l'entorn de la partcentral del curs de la riera de Sorreigs a la concadel Ter. Per les seves característiques, aquestespai presenta sistemes naturals de notableinterès, que sobresurten de les terres de l'entorn.La justificació de la inclusió d'aquest espai en elPEIN és especialment la derivada del particularinterès dels seus ecosistemes fluvials.

L'espai comprèn un tram de la riera deSorreigs amb els dos respectius marges de riera.Els vessants, amb forta pendent I un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de lariera i diversos torrents, formant parets de granatractiu paisatgístic.

Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça(Brachypodio-AphyJlanthetum) prenen un paperimportant en bona part de l'espai. Allò més destacable de [a vegetació, és que l'espai conservauna mostra representativa de la vegetacióaigualosa del sector ausÒnic. La vegetació deribera és ben representada per vernedes(Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion, .. .), jonqueres (Molinio-Holoschoenion, ...) o comunitatsd'hidròfits natans (Lemno-Azoiletum). A lesroques regalimoses d'aigua són interessantsles comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adiont/on). Els vessants assolellats, ambfragments d'alzinars i garrigues contrasten ambles fondalades obagues on apareixen comun[tats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Coryius aveflana),el tell (Tília platyphyflos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opaius), etc.

Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de [es rieres calcàriesde curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològicde les seves aigües, així com també en generalel briològic i liquenolàgic.

Pel seu bon estat de conservació l'espai aculluna bona mostra de la fauna carcterística d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten perla seva raresa diverses especiès (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes, .. .).

Depressió Central oriental de llevant

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••260 •

••2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

A.:3. Superfície total312,5 ha

A.5. Motius de la inclusió en el PlaEspai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió central oriental de llevant i.per això, de caràcter més sec i continental. L'espaiconserva una bona mostra de la vegetació naturald'aquest territori, on els boscos alternen ambcamps de conreu. Presenta l'interès de mostrar la

A.2. DelimitacióPrenent com a punt Inicial la riera de Ciarà aXoriguera, el límit remunta la riera fins a prop del iímitdel terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'onel límit descendeix fins a la carretera de Casserres aGironella. al paratge de Barbats, per a continuacióenvoltar la masia de Canudes i descendir fins albarratge de la riera de Ciarà per retornar vers el nordal punt inicial.

I


C.3. Actuacions preventives

B.6. ConclusionsEspai amb un bon estat de conservació, sense problemes significatius. El règim derivat det PEIN resulta suficient, en les condicions actuals i previsibles,per atendre els requeriments bàsics de la seva protecció.

C.2. Criteris de prioritat per a futUresampliacions

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ia descripció feta a A.2.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaLes activitats antròpiques produeixen puntualment processos de oontaminació orgànica deis cursos d'aigua.

8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusNo existeixen problemes significatius.

B.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

IC.Determi~acionsc. Protecció de la fauna

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsGlobalment, ateses les seves característiques, nopresenten uns problemes específics significatius.


a. Règim urbanísticAvià i Casserres tenen normes subsidiàries.



transició entre la vegetació submediterrània del paísde la roureda de fulla petita i la mediterrània del paísdel carrascar. Els cursos d'aigua es troben en unrelatiu bon estat de conservació i mantenen unabona mostra dels sistemes naturals fluvials del cursmitjà del Llobregat.


b. Usos i aprofitamentsSilvícoles i agrícoles.

c. Construccions i instat·lacionsCarretera de Casserres a Gironella. Diversos vialsforestals. Masies i edificacions agrícoles disperses.Estació de bombament de l'aigua.

d. Attres


B. Diagnosi

d. Attres

290,0

312,5

22,5

Total

Casserres

Avià

A.4. El medi físic: síntesiEls Tres Hereus és format per petits turons de baixaaltitud, situats al marge esquerre de la riera de Ciarà,que tanca l'espai par l'oest. És un paisatge caracteritzat per repians, careners interfluvials i una sèrie derelleus tabulars esglaonats fins al fons del riu. En el paisatge actual prenen un paper important les pinedessecundàries de pinassa i, en menor grau, de pi roig i piblanc, juntament amb brolles, prats i pastures.

Berguedà, el


A.1. Situació



Espai representatiu dels sitemes naturals idel paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Centraloriental de llevant (sector ausònic), i per això decaràcter més sec i continental. Presenta l'interès d'establir la transició amb l'altre territorifisiogràfic de Ponent (sector segàrric), tot gaudint de caràcters intermedis.

Els Tres Hereus és format per petits turonsde baixa altitud (680 ml, situats al marge esquerre de [a riera de Ciarà, que tancà l'espai per ['oest. És constituït per relleus en plataformesestructuals, amb gresos i conglomerats dematerials grollers, resultat dels arrossegalls delsmassissos pre-pirinencs veïns. És un paisatgecaracteritzat per replans careners interfluvials iuna sèrie de relleus tabulars esglaonats fins elfons del riu.

L'espai conserva una bona mostra de lavegetació natural d'aquest territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, sobretotde cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Viofo-Quercetum fagineae) i la mediterràniadel pais del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paperimportant les pinedes secu'ndàries de pinassa ien menor grau de pi roig i pi blanc, junt ambbrolles, prats i pastures (Aphyllanthion, ...).L'espai se situa en un límit septentrional per a ladistribució de nombrosos elements mediterranis (brolles calcícoles, pinedes de pi blanc, ... ).

La riera de Ciarà (s'inclou el pantà de Casserres), es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riuUobregat. Mostra fragments interessants de lavegetació de ribera, amb boscos i herbassarshigròfils. Per la seva qualitat de les aigües,manté comunitats d'algues calcàries incrustrants i invertebrats associats, típiques de rieressobre lloses calcàries. El poblament faunístic ésel típic associat a aquests hàbitats.

Depressió Central oriental de llevant

Tres Hereus, els•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2. Espais inclosos en el PEIN

2.7 Depressió Central•••

261

262

•••••

•••

2.7.1.2 Depressió Central orientalde ponent

Subunitat situada a ponent del riu Llobregat (tambéanomenat territori segàrric), que comprèn els altiplanssegàrrics i serres unides directament a aquest, com tambéles cubetes interiors d'erosió excavades pels rius. Els altiplans segàrrics determinen una arcada oberta sobre les terresmés occidentals de la Depresió Central de les quals seseparen per les cotes de 300-400 m. El predomini delsmaterials calcaris -margues, argiles, gresos i calcàriesés total i en alguns sectors apareixen importans afloraments guixencs. La major part de la subunitat està situada sobre l'oligocè continental, excepte la serra de Miralles,que es troba en l'oligocè marí.

El bioclima predominant a les terres situades per sobrede[s 300-500 m és el de tipus xerotèric subhumit continental,amb un a tres mesos d'ariditat estival i una pluviositat queoscil·[a entre els 400 i 600 mm/any. A les cotes més altes,localment pode'n aparèixer climes submediterranis relativament humits amb pluviositats de fins a 700 mm/any. Lesterres més baixes i obertes en contacte amb la serra Prelitoral poden gaudir d'un clima xerotèric de certa influènciamarítima.

A diferència del territori aLiSònic, la Depressió Centralde ponent presenta un paisatge que reflecteix molt més [escaracterístiques xèriques i continentalitzades del país. Lavegetació es reparteix entre dos grans dominis, el delcarrascar (Ouercetum rotundifoliae), de caràcter mediterrani,i el de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Ouercetumfagineae) , de caràcter submediterrani. El paisatge és submediterrani, especialment a les terres altes de l'altiplàsegàrric i contraforts que en deriven, mentre que a la restadominen els paisatges mediterranis. L'alzinar litoral (Ouercetum ilieis galloprovineia/e) ocupa una petita part del territori sotmesa a una influència més marítima. El poblamentvegetal específic de les àrees guixenques (vegetació gipsícola), presenta localment un caràcter de vegetació potencial. Les pinedes de pi blanc també poden ocupar de formanatural alguns indrets assolellats de sòls esquelètics, especialment pobres.

La xarxa d'espais del PEIN considera set espais representatius de la sigularitat i diversitat de la subunitat. Destaca, a un primer nivell de representativitat del territori i pelseu grau de diversitat, la Serra de Castelltallat. En la restade la subunitat els espais naturals són molt fragmentaris,ja que el país és dedicat intensament a l'agricultura desecà i la vegetació espontània es refugia en els relleus méstrencats o formant petites àrees de paisatge natural que alternen amb les terres de conreu. L'espai de la Riera de Naveiés una mostra dels relleus de les serres marginals ambuna bona representació de la vegetació i fauna d'aquest territori. La Muntanya de Sal de Cardona constitueix una singularitat geològica de característiques úniques al nostra país.L'espai del Miracle representa e[ paisatge de pinedes submediterrànies característiques dels altiplans centrals. Elsespais de les Obagues del Riu Corb i Carbasí, situats a l'extrem occidental, s'han considerat per constituir irradiacions extremes del paisatge forestal submediterrani: el primer representat per una mostra excel·lent de roureda de rourede fulla petita i el segon amb pinedes de pinassa de destacat interès. Per últim la Serra de Miralles-Queralt és un espaide transició que conserva una bona mostra dels sistemesnaturals propis dels altiplans centrals amb una manifestainfluència marítima.

2. Espais~ inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

A. Informació (síntesi)


A.2. DelimitacióEspai que comprèn les solanes i obagues de [a rierade Navei entre el Molinet, les rases de Vilajussana iTorrebadella.

"


C.4. Normes particulars- No poden realitzar-se actuacions que Impliquinmodificacions o canvis essencials en la vegetació deribera.- Aplicació de diverses mesures de protecció de iesaigües superficials i subterrànies (article 23 de lesNormes).

C.3. Actuacions preventives


B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, sense problemes significatius. El règim derivat del PEIN resulta suficient, en les condicions actuals i previsibles, per atendre els requeriments bàsics de la protecció de l'espai.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta problemes significatius queafectin el conjunt de l'espai.

B.5. Altres factors condicionants de laconservació de l'espaiB relatiu amament geogràfic n'afavoreix [a conservació.

IC.· Detenninaci~ns

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius, tot i els processos erosius puntuals i de degradació de la vegetació.

d. AltresRIF


B.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsAteses les seves característiques, els actuals sistemes naturals no presenten problemes significatius,tot i [a vulnerabilitat de determinats elements submediterranis i centreuropeus.

B. Diagnosi


a. Propietat del sòlPrívada.

b. Usos i aprofitamentsS[lvicoles i agrícoles.

c. Construccions i instaJ.1acions.Diversos vials forestals. Un molí a les vores de iariera.


a. Règim urbanistic

b. Espais natruals de protecció especial

A.7.lmpactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globalment significatius.

242,5332,5

575,0TotalViver i Serrateix

Montmajor

A.4. El medi físic: síntesiL'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de NaveI. Elscarrascars han estat substituïts majoritàriament perpinedes secundàries de pi blanc i pinassa, i enalguns obacs per pi roig. Són freqüents les brollescalcícoles de bruc d'hivern i sanguinària i en els llocsobacs les boixedes submediterrànies. Les aigüesrelativament netes són poblades per comunitats demuntanya pròpies dels rius calcaris.

Berguedà, el

A.5. Motius de la inclusió en el PlaBona mostra dels sistemes naturals terrestres i dulciqüícoles del sector segàrric. L'interès d'aquestespai rau en el fer d'ésser una mostra significativad'una àrea de caràcter forestal al marge esquerredel riu Cardener dins un sector on els conreus tenenmolta importància. Agrupa una bona mostra delsecosistemes forestals del domini del carrascar ilocalment de la roureda de roure de fulla petita.Destaca la presència d'un important nucli d'elements submediterranis dins un pais eminentmentmediterrani. L'espai aplega una bona representaciódels poblaments faunístics mediterranis ¡¡igats especialment als biòtops forestals i rocosos.


A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió central oriental de ponent.


Depressió Central orienta! de ponent

Bona mostra dels sistemes naturals terrestres i dulciqüícoles del sector segàrric, l'espaide la Riera de Navei comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjàd'aquest curs d'aigua.

L'interès d'aquest espai rau en ésser unamostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del Cardener dins un sectoron els conreus tenen molta importància. Agrupauna bona mostra dels ecosistemes forestals deldomini del carrascar (Quercetum rotunditat/ae), ilocalment pets de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagíneae). Bs carrascars hanestat substituïts majoritàriament per pinedessecundàries de pi blanc i pinassa, i en algunsobacs de pi roig. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària (Brachypodio-Aphyflanthetum) són presents arreu. AIriberal de la riera apareixen escassos fragmentsdel bosc de ribera, principalment salzedes desarga (Saponarío-Sa!icetum purpureae) i gatelledes (Caricí-Salicetum catalaunícae), així com labardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum). Destacala presència d'un important nucli d'elements submediterranis dins un pais eminentment mediterrani.

La Riera de Navei aplega una bona representació dels poblaments faunístics mediterranis lligats especialment als biòtops forestals irocosos. Les aigües relativament netes sónpoblades per comunitats de muntanya pròpiesdels rius calcaris; els peixos més freqüents sónla bagra comuna (Leuciscus cephafus) i el barbde muntanya (Barbus meridionafis).

En conjunt aquest espai, sense assolirvalors excepcionals ni gaudir d'elements extremadament singulars, és una mostra notable dela diversitat dels sistemes naturals de la meitatmés oriental dels altiplans segàrrics.

Riera de Navei•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••2. Espais inclosos en el PEIN


263


A.2. DelimitacióEl límit envolta la muntanya de Sal tot passant pel cimde Tres Serres i les carreteres d'accés a Cardona.

A.4. El medi físic: síntesiEspai de petites dimensions i morfologia peculiarque comprèn una part de la vall de la riera Salada.Aquesta vall se situa en l'estructura anticlinal deCardona, al nucli de la qual aflora una important for·mació salina. Hi emergeixen les sals potàssiques,bigarrades, que fan la impressió d'ésser una muntanya de sal, quan en realitat és una profunda clotada oberta per la riera Salada i clivellada per nombroses bòfies de dissolució.


CA. Normes particulars

C.3. Actuacions preventivesAprovar i executar el programa de restauració de lesàrees afectades per activitats mineres, d'acord ambel que disposa la Llei 12/1981, de 24 de desembre,el qual ha d'ésser congruent amb els projectes d'ordenació de l'espai abans esmentat.


C. Determinacions

8.6. ConclusionsEspai de caracterísitiques molt singulars dins de laxarxa del Pla, que requereix fonamentalment una intervenció paisatgistica. En aquest sentit, els projectesd'ordenació i valorització que promou l'Ajuntament deCardona podrien resultar adients.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusNo existeixen problemes globalment significatius.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de les formacions i afloraments salins.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Les activitats mineres han respectat la Muntanyade Sal i les escombreres formades pels materialsestèrils salins n'han conformat un marc paisatgísticsingular, per bé que les esmentades activitats produeixen algunes distorsions de caràcter puntual.- La creixent freqüentació turlstico-recreativa, apartir d'un cert nivell d'intensitat, incideix negativament si no és objecte d'ordenació.



lB. Diagnosi

A.7. Impactes actuals o previsiblesFonamentalment els derivats de les activitats mineres d'interior (escombreres, abassegaments, etc.).

A.8. Proteccions legals

a. Règim UrbanísticCardona té normes subsidiàries. Pla Especial de lamuntaya de Sal (en tramitació).

b. Espaís naturals de proteccióespecial

d. AltresRIF

C. Protecció de la fauna



b. Usos i aprofitamentsMiners. Progressiva potenciació dels usos turisticorecreatius.

d. Altres

C. Construccions i instaJ.1acionsEquipaments miners. Edificacions amades. Diversoscamins.

147,5

147,5

CardonaTotal

Bages, el

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió Central oriental "de ponent.


A.5. Motius de la inclusió en el PlaLa Muntanya de Sal és un singular aflorament geològic, per les seves característiques, únic a Catalunya.Per la seva constitució aquesta muntanya és extremadament fràgil I susceptible d'ésser modificadaper qualsevol acció antròpica. El conjunt de les formacions geològiques de la vall Salada, amb processos erosius que actuen sobre els singulars afloraments salins, constitueixen una unitat morfològicade grans valors paisatgístics.


La Muntanya de Sal de Cardona és un espaisingular de dimensions reduïdes, situat a ladreta del tiu Cardener i al peu de la serra de lesGarrigues. Aquest espai forma part de la vall dela riera Salada i d'ella agafa el nom de vallSalada. Aquesta vall se situa a l'estructura anticlinal de Cardona, al nucli de la qual aflora la formació salina de Cardona. L'estructura té elsseus origens en l'emplaçament del mantellfrontal pirinenc, el qual deformà els sediments,afavorint la formació d'estructures diapíriques,a causa de l'elevada plasticitat de les sals; elmoviment ascendent de les sals arribà a perforar i sobreeixir l'estructura anticlinal. La deposició de les sals tingué lloc a finals de ['eocè coma conseqüència de l'aixecament del Pirineu i delpas restringit d'aigua del mar a la conca; tot plegat produí una gran llacuna ínterior alimentadaocassional o periòdicament per les aigües marines, l'evaporació de les quals creà una densamassa d'aígua sobresaturada en sals.

La Muntanya de Sal és un singular aflorament geológic, per les seves característiquesúnic a Catalunya. Per [a seva constitució aquesta muntanya és extremadament fràgil i susceptible d'ésser modifícada per qualsevol accióantròpica. Els processos erosius també hijuguen un paper important, no tant sols en lapròpia muntanya salada sínó també a les àreesde l'entorn només cobertes per un mantellvegetal molt reduït, amb alguns poblamentsesparsos de píns; així mateix aquests processos també constitueixen un motiu d'interès,com les moriologies càrstíques desenvolupades en les sals, entre les que destaca el ForatMícÓ. Els afloraments actuals de sals són elresultat dels moviments orogènics que tenencom a efecte el desenvolupament d'un conjuntde plecs anticlinals orientats est-oest i nordsud. Hi emergeixen les sals potàssiques, bigarrades, que fan la impressió d'ésser una "muntanya de sal", quan en realitat és una profundaclotada oberta per la riera Salada clivellada pernombroses bòfies de dissolució. El conjunt de[es formacions geològiques de la vall Saladaconstitueix una unitat de gran bellesa í espectacularitat.

Aquest espaí reuneix, doncs, excepcionalsvalors geològics í paísatgístics que per sí mateíxos justifiquen la inclusió de l'espai en el PEIN.Apart de tot això, cal també considerar el seuinterès socio-culturallligat a l'evolució de la vilade Cardona.

Depressió Central oriental de ponent

Muntanya de Salde Cardona

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••264 •

••


A.3. Superficie total4.917,5 ha

A.2. DelimitacióPrenent com a punt inicial cal Serra de Branês e11¡mitressegueix tot el vessant de l'obaga pel torrent deCoaner fins trobar el riu Cardener; d'ací gira versl'est tot seguint el límit del terme municipal de St.Mateu de Bages fins a la cota 360 d'on es dirigeixvers l'oest tot arnotnant-se a mig vessant i passantentre els torrents de Puigdellívol i Barrada arriba finsal torrent 80. D'ad pren la direcció nord tot remuntant el darrer torrent fins al límit del terme municipalde SI. Mateu, el qual segueix fins al punt inicial.

A.4. El medi físic: síntesiUnitat orogràfica perfectament definida constituïdaper margues i limolites alternants amb nivells decalcàries i/o gresos calcaris. d'edat oligocènica. Derelleu suau per ambdós vessants i coronada per unaltiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud.Existeix un notable dimorfisme del paisatge, els vessants septentrionals coberts de boscos de pinassa ipi roig, boixedes I joncedes, i els meridionals dominats per les brolles calcícoles i pinedes de pi blanc.La gran extensió de l'espai forestal manté biòtopsadequats per al desenvolupament de la fauna típicadels boscos mediterranis i submediterranis.

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió d'una mostra representativadels boscos de pinassa del vessant septentrional enla delimitació de superlicies forestals d'àrea reduïdaa què la referència l'article 10 de la Uei 1211985,d'espais naturals.- Atès el caràcter si~a d'aquest espai, d'acordamb l'article 47 de la Llei 6/1988 forestal, s'hand'impulsar dins l'àmbit de l'espai projectes d'ordenació i plans tècnics de gesM i millora forestals.- Atès el caràcter silvícola d'aquest espai, d'acordamb l'artide '0 de la Llei 611988 forestal, dins el seuàmbit territorial ha de tenir priorítat la redacció deplans de producció forestal.

c. Determinacions


C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a ladescripció feta a A.2.


6.2. Problemes derivats de l'activitat antròpica- Pressió antròpica elevada als vessants meridionals.- Processos d'inestabilitat localitzats en els vessants septentliooals.

B.S. Altres factors condicionants de laconservació de l'espai

6.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai sense problemes generalitzats.

B. Diagnosi

6.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció que afectin d'unamanera específica l'àmbit de l'espai.

6.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Problemes d'inestabilitat de vessants al sectornord-occidental.- Vulnerabilitat de detenninats elements submediterranis; molt especíalment dels boscos madurs depinassa d'alguns sectors de l'obaga.- Als vessants meridionals, presència de comunitatsvegetals mediterrànies altament inflamables i ambun alt risc d'Incendi.

B.6. ConclusionsEspai en conjunt en un bon estat de conservació, enespecial els vessants septentrionals, on cal assegurar fonamentalment un adequat tractament de lesmasses forestals, tal com s'ha fet fins ara.


a. Règim urbanistic$ant Mateu de Bages té normes subsidiàries.




b. Usos i aprofitamentsSIlvícoles. Ramaders. Agrícoles. Cinegètics.

c. Construccions i insta/·/acionsCarretera de Sant Mateu de Bages i nombroses pistes forestals. Nombroses masies. Xarxes elèctriques.

d. AltresConjunts d'ínterès històríco--artístíc.

A.7. Impactes actuals o previsiblesAlteracions morfològiques de vessants al sectornord-occidental.

d. AltresRIF

A.S. Motius de la inclusió en el PlaL'espai natural de Castelltallat presenta l'interes dereunir una mostra representativa dels elementscaracterístics del paisatge del territorí segàrríc a laconca del riu Cardener. Per la seva gran extensió, ésuna mostra prou notable dels sistemes naturalsforestals de la subunitat. Destaca la diversítat decomunitats vegetals mediterrànies i submediterranies. amb alguns elements remarcables com unesde les millors pinedes de pinassa del país.


4.917,5

4.917,5Total

Sant Mateu de BagesBages, el

A.1. Situació

8. GeogràffcaDepressió central oriental de ponent.

b. Administrafiva (comarques-municipis)Superfícies (ha)

A. Infonnaci6 (sfnteslJ

c. Cartogràfica (pl8nol SGE, E. 1:50.000)362 - 330

L'espai natural de Castelltallat presenta l'interès de reunir una mostra representativa delselements característics del paisatge del territorisegàrric. o almenys de la seva meitat septentrional a la conca del Cardener. Per la seva granextensió és una mostra prou notable dels sistemes naturals forestals de la subunitat.

Situada a la comarca del Bages, fonna unaunitat orogràfICa pelfectarnent definida. L'espaiés constituil per margues i limolites attemantsamb nivells de calcàries i/o gresos calcaris. d'edat oligocena. Serra allargada en direcció sudoest i nord-est, entre la Molsosa i el Cardener,davant Súria. tot separant les valls de les rieresde Coanar (al nord) i de Rajadell (al sud), Quel'han erosionat. De relleu suau per ambduesvessants i coronada.per un altiplà estructuralque assoleix els 900 m d'altitud.

La Serra de Castelltallat és un exceJ·lentmostrari dels elements propis de [es terres límitentre el paisatge mediterrani i el submediterrani.És un paisatge essencialment forestal, on elsboscos mediterranis i submediterranis formenun mosaic complex. En aquest espai hi sónrepresentats els dos grans dominis de vegetació de la subunitat, per la seva extensió difícilment retrobables a d'altres espais propers.

Els vessants obacs corresponen al dominide les rouredes de roure de fulla petita (Vio/oOuercetum fagineae). Només en resten petitsretalls d'aquesta roureda, substituïda per granspinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. saJzmaní¡Ji pi roig (Pinus sytvestris). Les pinedes de pinassa tenen a catalunya el seu òptim en aquestesterres submediterrànies dels altiplans centrals. Lesjoncedes tipiques (8rachypodio-Aphyflanthetum)són sempre presents a les clarianes i indretsdegradats. La degradació dels boscos méshumits de la zona pot conduir a la fonnaci6 deboixedes submediterrànies (Violo-Ouercetumtagineae buxetosum). La continuada degradació del bosc permet la instaHació de comunitats xeròfiles com els fenassars (Brachypodionphoenicoides) i els prats i pradells terofítics(Thero-Brachypodion) també freqüents a lesoodines caJcàries. La bardissa (Rubo-Coriarietum)és rara en alguns tondaIs t>Jmits. Ss solells, d'al·tra banda, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Ouercetumrotundifoliae). En aquest ambient predominenles brolles calcícoles ¡ les pinedes de pi blanc(Pinus hafepensis), junt a petits retalls de comunitats secundàries com les garrigues o elsmateixos prats secs del país de la roureda. Lagran extensió de l'espai forestal manté biòtopsadequats per el desenvolupament de la faunatípica dels boscos mediterranis i submediterranis. Aixf per exemple. són molts els mamífersque troben refugi en els boscos d'aquest espai,dins un país prou transformat per l'activitat agrícola.

D'altra banda, apart dels valors naturals queserva la Serra de Castelltallat, cal considerar l'existència, dins l'espai i àrees properes, d'un ricpatrimoni històrica-artístic.

Serra de CastelltallatDepressió Central oriental de ponent



265

C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta es referirà estrictament a la descripció fetaaA.2.

c. Determinacions

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 12/85, d'espaisnaturals, tindran la consideració d'estrictament protegits en aquest espai els ortòpters endèmics:Ephippígerida asel/a i Ephippigerida marceti.

C.3. Actuacions preventivesAteses les caracteristiques d'ús recreatiu de l'espai,promoure la creació i adequació d'una àrea forestalrecreativa al Miracle.

B.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significativa.

B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta una problemàtica significativaque afecti la totalitat de l'àmbit de l'espai.


B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, immers dinsun paisatge eminentment agricola, sense problemesespecífics significatius. Cal assenyalar la necessitatde protecció d'algunes espècies faunístiques.



S. Diagnosi,


A.S. Aspectes sòcio-econòmics d'interès


b. Usos i aprofitamentsSilvícoles i agrícoles.

c. Construccions i instal·lacionsCarretera perimetral. Algunes pistes I camins. Masies iedificacions agrícoles disperses.

d. AltresConjunt del Santuari del Miracle.

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius.

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsEls actuals sistemes naturals no presenten problemes significatius, tot i el risc d'incendis forestals delsboscos de coníferes i la vulnerabilitat d'algunesespècies endèmiques d'invertebrats.

A.8. Proteccions legals

a. Règim urbanístic

d. Altres


185,0

185,0

Riner

Total

Solsonès, el


A.4. El medi físic: síntesiEspai situat sobre relleus calcaris tabulars I suausdels altiplans centrals, en ple domini dels boscossemicaducifolis i rouredes seques mediterrànies. Elpaisatge actual és caracteritzat per extenses pinedes de pinassa, i més fragmentàriament de pi roig,que formen un mosaic forestal que alterna amb elscamps de cereals.

A.S. Motius de la inclusió en el PlaEspai natural que acull una petita mostra representativa dels paisatges submediterranis de pinedes depinassa dels altiplans centrals catalans. El Miracleconserva alhora alguns elements de la flora criptogàmica i de la fauna invertebrada d'especialinterès.

A.2. DelimitacióPrenent com a punt inicial el santuari del Miracle, ellímit descendeix vers el Vilaró fins al torrent de Galta,d'on remunta vers l'Estany, tot envoltant la casa del'Estany, fins arribar a la carretera de Cardona perseguir vers l'est fins retrobar el punt inicial.

A.1. Situació

a. GeogràficaDepressió Central oriental de ponent.


~ A. Informació (síntesi)

Vil"


Miracle, el

Espai natural que acull una petita mostrarepresentativa dels paisatges submediterranisdels altiplans centrals catalans, alhora que conserva alguns elements d'especial interès natural.

Situat sobre relleus calcaris tabulars suaus,es troba en ple país dels boscos semicaducifolis i les rouredes seques submediterrànies(domini de la roureda de fulla petita, ViofoQuercetum fagineae). El paisatge actual éscaracteritzat per extensen pinedes de pinassa(P. nigra ssp. salzmanií), i més fragmentàriament pi roig (P/nus sy!vestrls), que formen unmosaic forestal que alterna amb els camps decereals. De la roureda S8ca només en restenpetits fragments de poca entitat. En aquestespinedes, les joncedes típiques (BrachypodioAphyllanthetum) són molt freqüents i tenen unanotable significació en el paisagte actual.L'espai situat en un país de secans, mostratambé diverses unitats de la vegetació segetal(Secafion mediterraneum).

Cal destacar el notable interès micoiògic iliquenològic dels boscos d'aquest espai. Hi hauna notable diversitat d'espècies de fongs,representatives de la flora micològica dels boscos submediterranis de l'interior de Catalunya.

De la fauna s'ha de remarcar la singularitatd'alguns artròpodes de la zona. Hi ha unesquantes espècies d'ortòpters endèmics de lesterres catalanes com Ephippigerida aseiia iEphippigerida marceti, localitzades a l'entornd'aquest espai natural.

Depressió Central oriental de ponent

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••266 ••

•2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

A. Informació (sfntesi)



a. Propietat de sólPrivada,

C.3. Actuacions preventives- Promoure la inclusió de les rouredes de roure defulla petita (Viofo- Quercetum fagineae) en la delimitació de superflcies forestals d'àrea reduïda a Què fareferèncIa l'article 10 de la Uei 1211985 d'espaisnaturals.- Atès el caràcter silvícola d'aquest espai, d'acordamb l'article 47 de la Llei 6/1 988 forestal, dins ei seuàmbit territorial s'han d'impulsar projectes d'ordenació i plans tècnics de gesti6 i millora forestals.


8.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, sense problemes significatius. 8 règim derivat del PEIN, complementat amb les actuacions preventives expressadesa C.3, resulta suficient, en les condicions actuals iprevisibles, per atendre els requeriments bàsics deprotecció.

C.4, Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Llei 12/1985, d'espaisnaturals, han de tenir la consideració d'estrictamentprotegida en aquest espai l'espècie de la floraMelampyrum cn'statum.

c. Determinacions


8.4. Avaluació del grau de protecció legalexistentNo existeixen figures de protecció legal que afectinl'àmbit d'aquest espai d'una manera significatjva,


8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai sense problemes significatius que afecti latotalitat de l'espai.

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes remarcables.



a_ Règim Urbanfsticsavallà del Comtat té delimitació de sòl urba.


B. Diagnosi

8.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinades formacions i espècies vegetals extramediterrànies, situades en condicions ambientals extremes.

c. ProteccIó de la fauna

b. Usos i aprofitamentsSilvicoles i agricoles,

c. ConstruccIons i instaHacionsUna carretera travessa l'espai. Algunes pistes forestals. Construccions agra-pecuàries amades,

d. Altres

d. AltresRIF

327,5

130,0197,5

Llorac

TotalSavallà del Comtat


A.5. Motius de la inclusió en el PlaL'interès de les Obagues del Riu Corb rau en presentar una de les Irradiacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies de rourede fulla petita que penetren en aquest territori permitjà de l'altiplà segàrric. La presència d'elementssubmediterranis i euro-siberians dins un país eminentment sec I continental constitueix per si mateixauna notable singularitat botànica.

Conca deBarberà, la

A.1. Situació



A.2. DelimitacióL'espai queda definit pel conjunt d'obagues quemiren vers el riu Corb, entre el barranc de Segura ¡els vessants septentrionals de Savallà del Comtat ide Llorac,

A.4. El medi físic: síntesiPetit espai de relleus suaus, situat a l'extrem occidental de la unitat. formant part de les serres quetanquen la baixa plana de la Depressió central occidental. L'espai acull alguns elements propis de laroureda seca de roure de fulla petita dins un país decarrascars, amb pinedes de pi blanc i brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivem.

Obagues del Riu CorbDepressió Central oriental de ponent

Petit espai singular srtuat geogràficamentals Camalals, entre les comarques de laSegarra i la Conca de Barberà. És l'espai mésoccidental de la unitat i forma part dels relleusque tanquen la baixa plana de la DepressióCentral occidental. Gal remarcar el bon estat deconservació a l'espai dels sòls vermells residuals, típics dels altiplans segàrries.

L'interès de les Obagues del Riu Corb rauen presentar una de les irradiacions més extremes j meridionals de les rouredes submediterrànies que penetren en aquest territori a través de ['altiplà segàrric. L'espai acull algunselements propis de la roureda seca dins un paísde carrascar (Quercetum rotundifoliae), ambpinedes de pi blanc i brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern. A les obagues humides troben refugi alguns retalls de la roureda de rourede fulla petita (líIOJo-Quercetum fagineae) en laque abunda la pinassa i el pi roig. És una de leslocalitats extremes on el roure presenta unmajor desenvolupament i forma poblamentsimportants, acompanyats d'altres plantes submediterrànies molt rares en aquest territori-Buxus sempervirens, Melampyrum pratense, Oaphne laureola, Juniperus communis,Amelanchierova!is, .,,-, Aquests boscos submediterranis presenten l'interès d'allotjar algunes espècies pròpies dels boscos més humitsde l'Europa Central arribades a aquestes terresdurant períodes més freds del quaternari i queactualment es conserven aprofitant racons mésombrfvols i humits. La presència d'aquestesplantes de caràcter euro-siberià dins un pafsemminentment sec i continental constitueix persi mateix una notable singularitat botànica.

A les àrees més marginals, a les clarianes dela roureda són freqüents els pradells de jonça(Brachypodio-Aphylfanthetum) i les brolles calcícoles amb bufalaga tinctòria (Erico-ThymeJaeetum tinctoriae). Fora de les obagues lescondicions canvien bruscament i pren una granpreponderància el paisatge típic del pafs delcarrascar.



•••267

A. Infonnació (sintesi)


A.4. El medi físic: síntesiAlineació de muntanyes, formades bàsicament per lesserres de Miralles i de Queralt, orientades nord-estsud-oest I que separen les conques dels rius Anoia iGaià. L'espai és constituït per terrenys de formacióterciària, on calen destacar tres conjunts litològics bendiferenciats. El paisatge es caracteritza pel predominidels elements del país del carrascar (brolles i pinedescaldcoles de pi blanc), amb destacables penetracionsde la vegetació submediterrània (rouredes de roure defulla petita) i de la mediterrània maritima (alzinar litorai).

C.4. Normes particularsD'acord amb l'article 9 de la Uei 1211985 d'espaisnaturals, han de tenir la consideració d'estrictamentprotegit en aQuesl espai el coleòpter endèmicTychobfthinus listai.

C. Determinacions

C.3. Actuacions preventives- Atès el caràcter silvicola de bona part d'aquestespai, d'acord amb l'article 47 de la Uei 6/1988forestal. s'ha d'impulsar amb caràcter prioritari laredacció de prOjectes d'ordenació i plans tècnics degestió j millora forestals.- Ateses les caracteristiques d'lis recreatiu de l'espai, promoure la creació i adequació d'àrees forestals recreatives.


C.1. Criteris per a la delimitació definitivaAquesta delimitació es refereix estrictament a la descripció esmentada a A.2.



B.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusEspai caracteritzat per l'elevat risc d'incendis foreslais.

B. Diagnosi


B.6. ConclusionsEspai que en l'actualitat presenta un bon estat deconservació. Cal remarcar l'alt risc d'incendi forestalI complementar el règim específic del PEIN amb lesmesures expressades a C.3. i C.4.

B.1. Problemes específics dels sistemesnaturals- Comunitats vegetals xerofítiques altament inflamables i amb un elevat risc d'incendis forestals.- Vulnerabilitat de determinades comunitats vegetals extramediterrànies.- Fragilitat d'algunes espècies de la fauna invertebrada.

d. AltresRIF

B.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaPressió antròpica perimetral. especialment al sectororiental, Que comporta processos de degradació.

A.7. Impactes actuals o previsiblesFort impacte paisatgístic de les xarxes elèctriquestransversals al conjunt de la serra.


a. Règim urbanisticSL Martí de Tous i Sta. Margarida de Montbui tenennormes subsidiàries.


A.6. Aspectes sòcio·econòmics d'interès

a. Propietat del sólAproximadament 1/3 part de l'espai és de titularitatpública.

b. Usos I aprofitamentsSíMcoles. Agrrcoles. Recreatius. Cinegètics.

c. Construccions i instaJ.1acionsMasies disperses. Carreteres perimetra1s. Nombrososvials de muntanya. Xarxes elèctriques.

d. Altres

A.S. Motius de la inclusió en el PlaLa Serra de Miralles-Oueralt presenta l'interès deconstituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres pre-litoralscentrals. L'espai reuneix un conjunt orogràfic d'especial interès per presentar un vessant interior dematís continental i un vessant meridional de matísmarftim. Des de la prespectiva geològica és remarcable l'escun de la tossa de Montbui i la geomorfologia dels relleus calcaris en què ha tingut importànciael modelat càrstic. El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de relleu particulars, determinen una unitat fisiogràfica de notableinterès paisatgístic. Cal remarcar l'interès de la faunacavemlcofa, amb algunes espècies endèmiques.

La gran ext6l1sió dels boscos permet el desenvolupament depob~entsfaunístics característics dels boscos mediterranis.

582,0

985,0

675,0

750,0

2.992.0

Sanla Maria de Miralles

Total

Bellprat

Sant Martí de Tous

Santa Margaridade Montbui

Anoia, l'

c. Cartogràfica (plànol SGE. E 1:50.000)390 - 391

A.2. DelimitacióPrenent com a punt inicial la riera de Bellprat amb lacarretera de Sta. Coloma de Queralt, e1límrt remunta la riera fins a Bellprat d'on ressegueix l'obaga dela serra de Queralt-Miralles tot passant per calCaselles, el castell de Roquetes, can Gol, el barrancde la Fou, can Perelló, can Vidal, can Milà, canVilaseca ¡ la tossa de Montbui; d'ací el límit es dirigeix vers el sud·oest tot amollant-se al peu de lasolana de les esmentades serres i tot passant pelcoll de Portella, can Borràs, cal Servet i casaAlemany per retrobar la carretera Que el portarà alpunt inicial.

A.1. Situació

s. GeogràficaDepressió central oriental de ponent.

b. Administrativa (comarques-municipis)Superffdes (ha)

fondalades humides. En conjunt, doncs, laSerra de Miralles és un bon representant de ladiversitat paisatgística de la Depressió Centraloriental, en una àrea de transició amb els relleusdel sistema Mediterrani central.

L'espai mostra una bona representació dela flora liquènica clacícola mediterrània. En conjunt s'ha de remarcar l'interès liquenològic i l'a1gològic d'algunes zones com ara la Fou.

La gran extensió dels boscos permet eldesenvolupament de poblaments faunísticscaracterístics dels boscos mediterranis. Lapresència de determintats hàbitats rocosos il'aillament de la serra amb respecte a zonesproperes densament poblades o dedicades alsconreus agrícoles permet la nidificació d'un bonnombre d'ocells lligats a aquest hàbitat. Lapresència de biòtops ben conservats i la reduïda pressió antròpica en aquest espai permet elmanteniment de la fauna representativa d'a_questes terres. Els relleus calcaris, rics en cavitats subterrànies, són poblats per una faunacavernícola de notable interès, amb espèciesendèmiques com el coleòpter Tychob;thinus

fista;.

Serra de Miralles-QueraltDepressió Central oriental de ponent

Alineació de muntanyes formada bàsicament per les serres de Miralles (al llevant) j deQueralt (8 ponent), orientades Nord-est i sudest i que separen les conques del riu Anoia(Conca d'Òdena) i del Gaià. Els punts culminalsassoleixen alçades superiors als 600 m, coronats per l'Agul", Grossa de Miralles (870 m) i pelturó de Queralt (851 ml. La serra de Mirallespresenta l'interès de constituir un espai de tran·sició entre les últimes digitacions dels altiplanscentrals catalans i les serres pre-litorals centrals. Per l'extrem sud-occidental entra en contacte amb d'altres elevacions (Brufaganya,Montclar•...) que formen el nucli de l'Alt Gaià,obert directament als vessants marítims.L'espai de Miralles-Queralt reuneix un conjuntorogràfic d'espeçial interès per presentar unvessant interior de matís continental i un vessant meridional de matís marítims.

Espai constituït per terrenys de formació terciària, on cal destacar tres conjunts litològicsben diferenciats: al sud, lèocè continental ambargiles, gresos vermells i calcàries lacustres; alcentre, l'eocè mart amb calcàries bioclàstiquesi organògenes i margues blaves; i, al nord, l'o[igocè continental amb margues, gresos i conglomerats. Des de la perspectiva geològica ésremarcable l'escull de [a Tossa de Montbui,zona de conctacte erosiu entre l'oligocè contInental i l'eocè marí, i la geomorfologia delsrelleus calcaris en els que localment ha tingutimportància el modelat càrstic: cingleres, agulles, Coves, barrancs Qa Fou, ...) gorgs, etc.

El mantell vegetal, format essencialment perboscos, i les formes de relleu particulars determinen una unitat fisiogràfica de notable interèspaisatglstic. El paisatge vegetal del sistemaMiralles-Queralt es caracteritza pel predominidels elements del país del carrascar, amb destacables penetracions de la vegetació submediterrània i de la mediterrània marítima. Elscarrascars (Ouercetum rotund;fofiae) i alzinarslitorals (Quercelum Nicis gaJloprov;nciafe) nomésapareixen fragmentàriament i són en gran partsubstituïts per bosquines secundàries de piblanc. A les obagues resten petits retalls de laroureda de roore de fulla petita (VIOkrCluercetumlagineae), i són les pinedes de pinassa les formacions que predominen al vessant septentrional.El oonjunt de l'espai és poblat per una extensacoberta arbòria només interrompuda pels afloraments rocosos i clarianes ocupades percomunitats obertes. Als solells, les brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern amb bufalagatintòria (Erico- Thymelaeetum Uncloriae) amb unestrat arbori de pins, són la comunitat vegetalmés extensa i àmpliament difosa. Els pradellsde jonça (Brachypoc¡;o-Aphylfanthetum) tambésón freqüents. Més fragmentàriament apareixen d'altres comunitats com les garrigues,prats secs, etc. Els boscos de ribera apareixenfragmentàriament en el curs alt dels torrents irieres que neixen dins el mateix espai. La vegetació aigualosa més freqüent d'aquest ambientsón les salzedes de sarga (Saponario-Salicetumpurpureae) i l'omeda amb heura (HederoUlmelum minor;s), també present en algunes

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••268 •

••2. Espais inclosos en el PEIN2.7 Depressió Central

A. Informació (síntesi)


A.2. DelimitacióAquest-espai està format pel conjunt de costers quedes de Carbasi estan envoltant el poble i fOlTTlen partde les obagues de Montmaneu, al coll de la Panadella.


C.3. Actuacions preventivesPromoure la inclusió de les bosquines amb grèvol enla delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïdaa què fa referència l'article 10 de la Llei 12/1985d'espais naturals.

c. Detenninaeions



B.6. ConclusionsEspai en un bon estat de conservació, sense problemes significatius. El règim derivat del PEIN resultasuficient, en les condicions actuals i previsibles, peratendre els requeriments bàsics de la seva protecció.



]


A.7.lmpactes actuals o previsiblesNo existeixen impactes globalment significatius.

B.1. Problemes específics dels sistemesnaturalsVulnerabilitat de determinats elements extramediterranis situats en condicions ambientals extremes.

d. A/tresRIF

8.2. Problemes derivats de l'activitat antròpicaNo existeixen problemes significatius.

8.3. Síntesi dels problemes de l'espai.Aspectes significatiusL'espai no presenta problemes significatius.


A.a. Proteccions legals

a. Règim urbanistic


a. Propietat de/ sòlPrivada.

b. Usos i aprofitamentsSilvícoles.

c. Construccions i insta/·lacionsCarreteres perimetrals. Algunes pistes forestals.Xarxa eièctrica.

d. Altres

LB. Diag~osi

12,5

122,5

135,5Total

Argençola

Montmaneu

A.4. El medi físic: síntesiEspai que comprèn un conjunt d'obagues del sectorde la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, caracteritzades per un paisatge vegetal on predominen lespinedes de pinassa, riques en plantes submediterrànies del país de la roureda de roure de fulla petita.

A.5. Motius de la inclusió en el PlaCarbasí presenta l'interès de reunir en una superficiereduïda un nucli de vegetació forestal caracteristicadel paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Com l'espai de les Obaguesdel Riu Corb, reuneix un conjunt d'obagues moltriques en vegetals de caràcter submediterrani, enuna de les seves irradiacions meridionals més extremes.

Anoia, l'

A.1. Situació




CarbasíDepressió Central oriental de ponent

Espai de les mateixes característiques queles Obagues del Riu Corb, i considerat per lesmateixes raons en la xarxa d'espais del PEIN.

L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoiai la Segarra, riques en vegetals submediterranis.En aquest cas els roures perden importància inomés són freqüents en el sotabosc de lesmagnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigrassp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassasón el resultat de la substitució de les rouredessubmediterrànies del Viofo-Quercetum fagineae, que com en el Corb tenen aquí una de leslocalitats extremes més meridionals. L'estratarbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric enplantes de l'Europa Central, així per exemplecal destacar la gran a~undància del grèvol (lfexaquifolium) -una planta protegida per la llei queassoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució-o Si elbosc desapareix predominen formacionsarbustives com les brolles calcícoles de romaní ibruc d'hivem amb bufalaga (Erico-Thyme/aeetumtinctoriae) o d'altres formacions de caràcter mésxeròfil. Les plantes submediterrànies que viuenen aquestes posicions extremes precisen de laprotecció del bosc, i la desaparició d'aquest

significa el seu desplaçament en benefici delsvegetals mediterranis propis de les comunitatsobertes.

Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir

en una superfície reduïda un nucli de vegetacióforestal característica del paisatge de l'altiplàsegàrric, dedicat intensament als conreus desecà. Més a ponent de l'espai, predomina unpaisatge totalment mediterrani, progressiva

ment més sec i continental.L'interès d'aquest espai, des del punt de

vista faunístic, rau en les seves comunitats orní

tiques ben representatives de la zona. Destacal'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevadadensitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers).



269

la depressió central comprèn una sèrie de contrades de relleu suau, amb freqüència...

Documents