«Fa milions d’anys, al cor geogràfic de Catalunya, existí un mar que va desaparèixer empès per l’aixecament de serralades com els Pirineus. Els processos geològics han deixat un territori amb espectaculars formacions

rocoses com Montserrat i rics recursos naturals com la sal…

¡Benvinguts al Geoparc de la Catalunya Central!»

Sortida geològica per les Guixeres d’Artés amb Josep Girabal i Josep M. Mata

Dia: 20/05/2018 a les 9.00 h Punt de trobada: Carrer les Parres, 44, 08271 Artés, Barcelona “ Complex Cultural Cal Sitjes” Distància de la sortida: 6,5 km

Fa uns 37 milions d’anys la Catalunya Central estava ocupada per un braç de mar obert a l’Atlàntic, però aquell golf allargat estava arribant a la seva fi, ja que els moviments continentals i altres raons van fer que es

tanqués la seva comunicació amb els oceans. Aquell mar tancat, sota un clima calorós i sec, es va anar evaporant sense que les pluges compensessin l’aigua perduda; el mar es reduïa mentre pujava la concentració de sals, que van començar a precipitar, dipositant-se primer el guix, després la sal comuna i la sal potàssica.

El que havia estat mar es va convertir en una plana de sal, però per poc temps, ja que els rius i rieres que baixaven de les muntanyes van anar dipositant sediments al damunt de la sal, que va quedar enterrada. Els

materials que sedimentaven en aquella conca tancada s’assecaven i oxidaven pel contacte amb l’aire, prenent colors rogencs. S’anomenen “continentals” per no haver-se dipositat al mar, que és el més habitual. Resumim

aquí els grans canvis en el mapa del nord de la Península Ibèrica. Formulari d’inscripció

Organitzen:

- Geoparc i Ajuntament d´Artés

PROGRAMA

9.00h Complex Cultural Cal Sitjes 9.20h Paleocanal. Formació Artés 9.45h Paleocanal de l’alzina 10.10h Forn d’obra de la Sala 10.30h La Sala 11.15h Collet de l’Argelagar 11.45h Margues blaves de l’Argelagar 12.00h Collet de la Sala 12.15h Font del Raval 12.45h El Grifoller 13.15h Serra de les Guixeres 13.45h Guixera del Quim 14.00h Petita pedrera 14.05h Restes d’un forn de guix 14.10h Vinya del Viudet 14.30h Artés

-

ITINERARI GEOLÒGIC DE LES GUIXERES D’ARTÉS Introducció Fa uns 37 milions d’anys la Catalunya Central estava ocupada per un braç de mar obert a l’Atlàntic, però aquell golf allargat estava arribant a la seva fi, ja que els moviments continentals i altres raons van fer que es tanqués la seva comunicació amb els oceans. Aquell mar tancat, sota un clima calorós i sec, es va anar evaporant sense que les pluges compensessin l’aigua perduda; el mar es reduïa mentre pujava la concentració de sals, que van començar a precipitar, dipositant-se primer el guix, després la sal comuna i la sal potàssica. El que havia estat mar es va convertir en una plana de sal, però per poc temps, ja que els rius i rieres que baixaven de les muntanyes van anar dipositant sediments al damunt de la sal, que va quedar enterrada. Els materials que sedimentaven en aquella conca tancada s’assecaven i oxidaven pel contacte amb l’aire, prenent colors rogencs. S’anomenen “continentals” per no haver-se dipositat al mar, que és el més habitual. Resumim aquí els grans canvis en el mapa del nord de la Península Ibèrica.

Descripció de l’itinerari Es tracta d’un recorregut circular, amb sortida i arribada a la Plaça Francesc Blancher. A partir de l’observació de les roques imaginarem els moments més determinants de la història geològica de la Catalunya Central: l’antic mar obert a l’Atlàntic, del que veurem la sorra de les seves platges, com aquell mar es va evaporar deixant-nos dipòsits de guix i va acabar desapareixent; i el paisatge que va venir després, una immensa plana seca i calorosa que ens ha deixat el tapàs vermell tan característic d’Artés. També veurem l’activitat geològica recent i actual: l’acció dels rius i rieres, que no para. Tot això en un paisatge atractiu i variat, malauradament en part devastat per l’incendi de l’estiu de 2017, que malgrat la desgràcia ens ha posat a la vista un patrimoni que havia estat amagat per la vegetació durant dècades. El recorregut total és de 6’24 Km i un desnivell acumulat de 180 m. Parada 1: Paleocanal. Formació Artés Sortim pujant pel camí de la Vall; en posició enlairada veiem una massa rocosa de conglomerat. Es tracta de la grava d’una antiga riera de finals de l’Eocè, de la que ens resta un tros de la seva llera. La duresa del conglomerat fa que hagi resistit l’erosió més que el seu entorn, de manera que el que va ser la llera d’un riu ara és al cim d’un turó. El mot “paleocanal” significa “canal antic”. Els materials del seu entorn, de color rogenc i anomenats popularment “tapàs” són els més característics del que en geologia s’anomena “Formació Artés”, tot i que conté altres tipus de roques, com aquests conglomerats.

Parada 2: Paleocanal de l’alzina Un xic més enllà veiem un altre paleocanal, o potser un altre fragment del que hem vist abans. Podem veure que se n’han desprès alguns blocs i una alzina arrela en les fractures de la roca. Agafem un trencall a la dreta en direcció a les restes d’una teuleria ben visibles des d’aquí. Parada 3: Forn d’obra de la Sala És una antiga teuleria parcialment conservada. El 2016 s’hi va fer una primera neteja, però caldria almenys consolidar el que en queda. Es va construir el 1895 per la família Guitart, que la va explotar fins a 1931. Fabricaven ceràmica per a la construcció a mà: teules, maons, rajoles, cairons, tovots, pitxolins... La matèria primera era l’argila i la font d’energia eren els feixos de llenya de pi.

Aquest tipus de forn estava molt estès, però la majoria han desaparegut o estan en estat de ruïna. Per comprendre la seva estructura la representem en els esquemes adjunts.

seguim amunt i a la dreta en direcció a la masia de la Sala. Parada 4: La Sala Davant mateix d’aquesta antiga casa de pagès podem veure detalladament una bona successió d’estrats de la formació Artés, en els que distingirem nivells del que van ser argiles i altres de sorra fina, i alguns testimonis d’activitat animal: galeries d’invertebrats, probablement cucs, que van viure

aquí quan això era una plana fangosa. Seguint el camí veiem que els estrats estan en una posició gairebé horitzontal, després es van inclinant cada cop més i tot d’una es tallen i continuen a diferent alçada, de nou horitzontals, estem veient la Falla de la Sala, on fa milions d’anys, però amb els materials ja consolidats, les pressions procedents del Pirineu van plegar la roca, que es va fracturar i desplaçar.

Uns metres més enllà, el color de les roques i la terra del camí passa de color roig a ocre, marcant la transició dels materials continentals a marins. Seguim el camí passant una tanca. Parada 5: Collet de l’Argelagar Les roques que trobem ara es van formar a partir de la sorra i l’argila dipositades al mar, per tant són més antics que els materials vermells. Aquest collet és un bon lloc per gaudir de la panoràmica de la vall de la Riera Malrubí, en gran part boscosa i poc habitada, amb importants valors naturalístics. És remarcable la seva asimetria: abrupta al vessant dret (nord) i més suau l’esquerre. A les parts més baixes s’observen horts que ocupen les planes al·luvials de la riera. Al mateix coll podem observar uns estrats de pedra sorrenca molt inclinats. Baixem pel camí que porta a l’Argelagar, a la vessant Est, que seguirem uns 100 m. per agafar a l’esquerra un corriol amb fort pendent.

Parada 6: Margues blaves de l’Argelagar Baixant pel corriol trobem un aflorament de margues blaves. Aquesta roca poc consistent es va formar a partir de sediments molt fins que es dipositaven en un fons marí poc oxigenat, d’aquí ve el seu color. A l’altra banda de la vall veiem quests mateixos nivells de margues blaves, a la part baixa de la Guinardera, on estan erosionades formant xaragalls, i més enllà al cingle del Grifoller. Baixem al camí de la Vall i el seguim en direcció a Artés aproximant-nos al camí de pujada. Parada 7: Collet de la Sala Hem tornat als materials continentals rogencs de la Fm. Artés. Agafem un corriol que baixa per la part obaga cap al camí dels horts, que seguim avall fins a la font del Raval. Parada 8: Font del Raval Es tracta d’una font que raja gairebé al nivell de la riera, actualment poc cuidada però que abans d’haver aigua corrent a Artés hi venien a buscar aigua la gent del Raval, d’on ve el seu nom. Per la seva situació ha estat malmesa algunes vegades per les riuades. Podem observar que la terra dels horts de la rodalia és diferent de les que hem vist fins ara, ja que és al·luvial d’origen recent, portada per la riera; és rica en llim i sorra fina amb alguns còdols. Continuem entre horts i pugem pel costerut camí pavimentat on podem veure els còdols d’una terrassa fluvial. Fa uns milers d’anys aquest era el nivell de la riera. A dalt trobem el camí de les Planes, que seguim amunt fins al primer trencant a la dreta, a uns 200 m trenquem a l’esquerra, som al camí vell del Grifoller, de nou anem per materials marins. Entrem aviat en zona cremada. Parada 9: El Grifoller Casa en construcció, edificada on hi havia hagut una antiga masia enrunada des de feia molts anys. L’incendi de 2017 va devastar tot l’entorn de la casa. Ens trobem ja a la carena, amb bones vistes a banda i banda.

Parada 10: Serra de les Guixeres El camí que segueix per la carena és molt atractiu malgrat haver-se cremat el bosc. Precisament per això és fàcil veure que totes aquestes terres havien estat cultivades principalment de vinya, amb nombroses feixes, parets seques i restes de barraques. El camí està separat dels conreus també per parets seques en alguns trams, tot un paisatge humanitzat que havia estat amagat per l’avenç del bosc. Des del mateix camí podem veure la paret d’una pedrera de guix, i per l’altra vessant, la bonica vall de la riera de Malrubí. Les roques que afloren a la carena són gresos d’origen marí i sovint tenen una forta inclinació.

Per un corriol poc marcat es baixa a la guixera del Quim. Parada 11: Guixera del Quim Recordem que el guix d’aquesta zona és d’origen marí, va ser la primera sal que va precipitar quan s’evaporava el vell mar de l’Eocè, a continuació va precipitar sal comuna però el nivell de l’aigua havia baixat i la rodalia d’Artés en quedava fora.

Representem el paisatge imaginari d’aquell moment. La guixera del Quim és una pedrera de grans dimensions, explotada fins a l’entorn de 1960. També devastada pel foc, ara en podem veure clarament la seva extensió i les tallades a la roca en la seva explotació. S’hi observa que els nivells inferiors de la pedrera són els més compactes, aquesta era la roca amb més contingut de guix (pedra de guix) i l’única que s’aprofitava. Per damunt hi ha margues guixoses i el sòl forestal; aquests nivells superiors eren un rebuig que s’apilava allà mateix, d’aquí ve el relleu accidentat del fons de la guixera. En alguns llocs, la pedra de guix té cavitats, sovint farcides d’argila, testimoni d’una antiga activitat càrstica; el guix és una roca soluble i l’aigua hi forma cavitats, com passa en les calcàries o la sal.

Parada 12: Forns de guix Al capdavall de la guixera hi ha les restes dels forns on es coïa el guix, de la barraca on guardaven eines i dinamita, i una bassa on es recollia aigua de pluja. Des de fa anys la rasa que recull aigua del camí ha acumulat un gran gruix de fang a la zona dels forns i la barraca, fins al punt que estan mig enterrats. Dels forns tan sols es veuen les parets de la cambra de cocció i algun pilar, per comprendre la seva estructura cal consultar els esquemes, on es pot observar que són semblants a una teuleria, però a les guixeres no sempre és així, ja que es van utilitzar altres tipus de forns.

Parada 13: Petita pedrera

A tocar el camí es veu una petita raconada excavada a la mateixa roca que hem vist. Es tracta d’una petita guixera, no sabem perquè la seva explotació va ser tan limitada. Cal dir que per la zona se’n troben unes quantes més de semblants. Parada 14: Restes d’un forn de guix Al costat del camí s’identifiquen unes escasses restes del que va ser un forn del tipus que hem vist abans. Ben segur que s’hi coïa la pedra extreta de la primera guixera que hem vist, que és a prop d’aquí. Seguim per la pista fins a trobar una vinya. Parada 15: Vinya del Viudet Just en aquest indret entrem de nou en els materials continentals, deixem les terres ocres per entrar en les roges. En aquesta vinya on la majoria de ceps són vells i de varietats tradicionals, les Caves Gibert d’Artés ens oferiran un tast del seu cava i se’ns explicarà la importància de comptar encara amb ceps de varietats antigues com aquests.

Seguint la pista passem pel punt on l’havíem deixat i repetim camí fins més amunt de la Font del Raval, continuem sense deixar la pista pavimentada fins al lloc de sortida, al capdamunt de la pujada.