[JMN]

32.2D+

Usos i problemes de conservació

ÚsSense ús, eventualment pasturat per cabres.

ConservacióSense problemes de conservació coneguts.Unitat que en alguns casos s’ha vist estesa per desforestació (focs, tala), com a conseqüència de l’elevat poder de regeneració per rebrotada de les espècies dominants.

Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics.

Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen

32h Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var.sylvestris)..., de les contrades mediterrànies càlides.

Unitat EUNIS corresponent

F5.5E.ES

Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen

Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs 1950

etc.

Distribució dins el territori català

Territoris ruscínic i catalanídic central i meridional.

Indicadors d’interès de conservació

Riquesa florística (biodiversitat) (IC1) 2

Raresa florística (IC2) 1

Forma d'implantació territorial (IC3) 2

Estadi successional (grau de maduresa) (IC4) 2

Valor biogeogràfic (endemicitat) (IC5) 1

Extensió territorial (freqüència dins el territori català) (IC6) 3

Interès de Conservació (IC) 11

Grau d'amenaça (A) 1

Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides

32.2D+

Aspecte

Matollars força densos, de 0,7 a 1,5 m d’alçària, formats en proporcions variables per arbustos o arbrets esclerofil·les de fulla petita. Solen dur un estrat baix irregular, integrat per algunes mates petites i herbes xeròfiles. Sovint porten també un dosser arbori molt obert, generalment de pi blanc.

Ecologia

Àrees biogeogràfiquesTerra baixa: contrades marítimes seques.

Ambients que ocupaCosters més aviat solells, i també planes rocalloses.

ClimaMediterrani marítim sec.

Substrat i sòlRoques calcàries de mena diversa, molt més rarament esquistos. Sòls poc desenvolupats, generalment superficials, fissurals o de crosta; més o menys carbonatats.

Estrat arbustiuQuercus coccifera (coscoll) • Pistacia lentiscus (llentiscle) • Rhamnus lycioides (arçot) • Chamaerops humilis (margalló) • Olea europaea var. sylvestris (ullastre) • Smilax aspera (arítjol) • Juniperus oxycedrus (càdec) •Erica multiflora (bruc d’hivern) •Rosmarinus officinalis (romaní) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) • Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) • Brachypodium retusum (llistó) •

Flora principal dom. ab. sign. sec.

Garriga amb llentiscle, margalló, romaní..., al massís de Garraf. I. Soriano

184 185