zonasec122
DESCRIPTION
Zona sec és el diari del barri del Poble.-sec de BarcelonaTRANSCRIPT
zonasecPublicació del Poble-sec www.zonasec.cat
Any 17 - Febrer 2014Exemplar gratuït
nº 122
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
(pàg. 7)
Entrevista a Carmen Andrés, candidata a les primàries del PSC
El BarnaSants ja sona al barri
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
El festival reivindica la cançó d'autor amb icones com Paco Ibáñez i talents emergents com Cesk Freixas (pàg. 3)
La seva salut en bones mans
El CC Albareda és l'escenari de set dels més de cent concerts de la 19a edició del BarnaSants
Mariscades - ParrilladesCombinats - Carns gallegues
GALIZA - CATALUNYA
Menú diari: 10E
Dissabtes i diumenges: 15E
BRASERIA MARISQUERIA
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: Tel. 93 441 30 71
Obert de 7 matí a 1.30 matinadadivendres i dissabtes fins les 2 matinada
La cursa per les primàries del PSC a Barcelona pot determinar l’accent que identifiqui els soci-alistes catalans del futur. Després d’entrevistar els aspirants Jaume Collboni i Jordi Martí, ZONA SEC conversa amb la regidora Carmen Andrés (Calanda,1967), la primera a fer-se amb els mil avals ciutadans i els 150 militants.
Fo
to: A
drián
Ro
mero
Fo
to:
Ad
rián
Ro
mer
o
Ritmes solidarisa la Bodega Saltó
La Bodega Saltó, per mitjà de la seva associació cultural Cultmusic, impulsa una reveladora iniciativa solidària (pàg. 3)
zonasec nº 122 Febrer 2014
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia:Ana Inés Fernández / Adrián Romero
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 699 73 97 79Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions: Correcció:David Vila Elena Berlanga
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
Recordar Rubianes, més enllà de la nomenclatura
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
L'escola Sant Pere Claver presenta els seus gegantsLa Montse, el Benjamin i la Jasmine són el resultat d’un projecte educatiu transversal del centre.
E l passat 29 de gener va tenir lloc al pati de l’escola Sant Pere Claver la festa de
presentació de la Montse, el Benjamin i la Jasmine, una geganta i dos capgrossos ide-ats i creats pels alumnes de cicles superior del centre. Era principis de curs quan l’escola va proposar tot un repte per als alumnes més grans del centre: es tractava d’obsequiar els alumnes de cicle inicial amb una geganta i uns capgrossos que ells mateixos havien de dissenyar i construir. Després de tot un tri-mestre treballant amb el projecte transversal des de diferents àrees, finalment els alumnes de cicle superior van poder obsequiar la seva
preuada obra final als alumnes de cicle inicial, l’aula de gegants i capgrossos.
En una primera fase, els nois de 5è i 6è es van documentar sobre el món geganter: van anar a visitar els gegants de la ciutat durant les festes de la Mercè i van dibuixar els que més els agradaven. Després, havien de pensar com volien que fossin els seus gegants i van decidir
que havien de ser més dinàmics i divertits: “els gegants que vam veure estaven molt seriosos i eren molt rígids”, ens expliquen els alumnes. Així va sorgir la Montse, que representa una senyora del barri de tota la vida; i dos nens, la Jasmine i el Benjamin, que representen nois de l’escola en ser representats amb el model de bata que els mateixos alumnes duen. El Benjamin plora,
la Jasmine riu. “Hem aconseguit que siguin expressius”, ens comenten orgullosos els ar-tífexs. Retalls de roba, cartró pedra, materials reciclats de tot tipus, els gegants de Sant Pere Claver llueixen un aspecte acurat.
Moltes hores de feina, esforç, dedicació, paciència, però a la fi, els mateixos alumnes ens asseguren que els ha valgut la pena i se’n senten orgullosos. Finalment van po-der obsequiar els seus companys amb el gran resultat obtingut en una festa on no hi va faltar la música, també composta per a l’ocasió per ells mateixos. Amb tot, una nova iniciativa de l’escola Sant Pere Claver que corrobora el compromís del centre amb la cultura tradicional i l’ensenyament més enllà de l’educació formal convencional.
Elena Berlanga
Fo
to:
San
t P
ere
Cla
ver
Rubianes reneix al Paral·lel. L’1 de març es compleixen cinc anys des que un càncer enverinat va abaixar el teló de la vida de l’actor Pepe Rubianes. De ben segur que hagués estat de molta ajuda comp-tar amb la seva ironia i sarcasme durant aquesta mitja dècada tenyida de crisi. Ara, l’Ajuntament de Barcelona li vol retre homenatge dedicant-li una de les quatre places noves que tindrà l’avinguda d’un Paral·lel, que tantes polèmiques ha generat al barri. No sabem què pensaria l’actor galicocatlà de la re-modelació de l’avinguda, el que sí que sabem és que el seu llegat va molt més enllà de la nomenclatura de carrers. Si l’alcalde Trias vol realment homenatjar la seva figura, que avorti tots els pactes amb el PP. La dreta que va perseguir en Pepe fins l’últim dia.
Periodisme autogestionat. Aquest mes de febrer el ZONA SEC ha assistit a un debat convocat per l’Altaveu del Poble-sec sobre publicacions autogesti-onades. En la trobada, diversos projectes donaven a conèixer el seu funcionament, com La Burxa (Sants), el Masala (Ciutat Vella), La Metxa (Gràcia) i La Intervia (Eixample). Durant el debat, aquest diari va llançar a l’aire diversos interrogants. És garantia d’independèn-cia informativa el fet de ser una publicació autoges-tionada? Són prou plurals o acaben sent un altaveu, sobretot, de les iniciatives amb les quals simpatitzen? Des del diari creiem que totes les publicacions su-men a l’hora d’enriquir la cultura popular dels barris i defensem un periodisme de proximitat crític i amb vocació transversal.
19 anys de BarnaSants. Més de 100 concerts du-rant tres mesos. Des dels noms més emergents fins a veus històriques com la de Maria del Mar Bonet, Qui-co Pi de la Serra o el sempre combatiu Paco Ibáñez. El festival BarnaSants suma ja 19 anys reivindicant la poesia musicada i la cultura compromesa en una ciutat on, de vegades, els grans esdeveniments es cruspeixen els petits espais. La grandesa d’aquest certament rau en la llunyania dels grans formats i en la seva voluntat d’establir un vincle de proximitat amb aquells ciutadans que no es volen sentir clients sinó còmplices de la cultura. El seu director, Pere Camps, vol agrair al ZONA SEC la pressió exercida en el seu moment perquè ara el festival torni a ocupar espais del Districte que duu el seu nom.
Febrer 2014 nº 122 zonasec Tema del mes 3
El món de la cultura i el de la solidaritat contínuament han de buscar fórmules per sub-sistir i avançar. Amb aquesta premissa José Luis Cánovas, El Tigre, copropietari de la Gran Bodega Saltó, fa un any va idear unes entrades solidàries per pagar els artistes que actuen al seu local i alhora donar suport a les persones amb més necessitat del barri.
La Bodega Saltó, a través de la seva asso-ciació cultural Cultmusic, organitza exposicions, concerts i espectacles diversos. En tots els ca-sos es cobra com a entrada una ampolla d'oli. Aquest gest té una doble finalitat, d'una banda, els productes recollits es donen a l'organització poblesequina Bona Voluntat en Acció i de l'altra, per cada ampolla d'oli La Bodega Saltó aporta 2 euros per pagar els artistes. Durant el 2013 es van recollir 350 litres d'oli i a cada actuació la proposta va sumant seguidors. Tan és així que des de La Saltó animen a adoptar la mateixa fórmula a d'altres locals per donar suport al barri. Per les properes setmanes Cultmusic té en agenda l’actuació de La Shinga, un vermut musical amb el blues de The Black Snakes, el projecte de petit format Bala Perdida, el piano bar de Julio Lobos i cançons d'Alambique. Més detalls a bodegasalto.net.
E l C e n t r e C u l t u ra l Albareda serà l’escenari de set dels més de cent concerts que programa el prestigiós festival de cançó d’autor, que suma la seva dinovena edició.
La cançó d’autor del BarnaSants arriba a la seva 19a edició per tornar a reivindicar el dret a la cultura. I ho fa defensat un circuit localista que dóna sentit al nom del certamen, que no sempre havia programat els seus concerts dins les fronteres de Sants, ni tant sols de Sants-Montjuïc. Ara, fins i tot el Poble-sec serà un dels barris esquitxats per l’essència reivindicativa del festival. El Centre Cultural Albareda, necessitat de bons projectes que li donin la dimensió per a la qual va ser projectat, serà l’escenari de set concerts. El primer d’ells, el passat 1 de febrer, a càrrec del cantautor valencià Andreu Valor.
Des d’aquestes declaracions: “el Districte ‘passa’ del BarnaSants”; fins a aquestes altres: “ara comptem amb una implicació clara, no en subvencions directes, però sí en termes logís-tics”, han passat dos anys. I és que ja des de la passada edició el director del festival, Pere Camps, té la sensació que l’administració de Sants-Montjuïc comença a prendre sensibilitat amb el seu festival. Malgrat la millor relació entre ell i el Districte insisteix que la cultura “no ha tingut mai el suport que seria necessari i encara no és una prioritat per a les adminis-tracions”, explica en un moment en què el sector pateix l’acarnissament de l’IVA Cultural.
En paraules del crític musical Jordi Bianci-otto, el BarnaSants suposa “alguna cosa més que un festival de cançó: és un búnker ideològic, un espai resistent que té més sentit com més complexes són, any rere any, les condicions ambientals per a la cultura”. Un concepte de cultura entesa, “no com a luxe, ni exclusivament com a indústria, que també, sinó com a servei públic: aliment imprescindible per fer millor una societat; més exigent i menys conformista”. En la mateixa línia es manifesta Camps que defensa l’essència i el cartell del festival: “ara que el símbol nacional ja no és el burro sinó la tisora, és difícil organitzar un festival sense abaixar el nombre de concerts”.
CC Albareda, un èxit o una necessitat?Que el festival BarnaSants passi pel Poble-
sec només es pot considerar com un èxit. Ara bé, cal ubicar aquest fet en un context sin-gular. I és que el Districte encara tenia a la memòria el clar divorci amb el festival de feia dos anys i necessitava oferir alguna cosa més que cartells publicitaris. Què millor que cedir a un preu ajustat un equipament necessitat de projectes com el CC Albareda, que segueix en mans municipals mentre les juntes directives del teixit associatiu i veïnal del barri no arriben a un acord per compartir-ne la gestió.
“A la darrera edició de BarnaSants el CC Albareda tot just acabava de posar-se en mar-xa i, de cara a aquesta edició teníem clar que havia de ser un dels escenaris”, explica Núria Girona, que porta les regnes de l’equipament des que es va inaugurar, ara fa un any i dos mesos. D’aquesta manera, el Poble-sec podrà gaudir de fins a set concerts, el primer dels
quals ja va omplir la sala d'actes del centre. A banda del CC Albareda, el BarnaSants també passarà per dos punts més del Districte, el Casinet d'Hostafrancs i el Koitton Club, amb cinc concerts a cadascun dels locals.
Primeres espases i nous talentsEl festival suposa un any més un nexe
entre generacions. Talents frescos com Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené o Feliu Ventura compartiran cartell amb icones com Maria del Mar Bonet, Paco Ibáñez, Joan Isaac, Marina Rossell, Javier Krahe o Pi de la Serra. Tampoc no faltaran cantautors de la talla de Pedro Guerra, Jabier Muguruza, María Inés Ochoa o Vicente Feliú. Enguany, a més, el certamen se sumarà als actes del Tricentenari amb un concert en record del General Mora-gues i també retrà memòria a Salvador Puig i Antich, Pi de la Serra i Víctor Jara.
També hi haurà espai per a propostes més allunyades de la cançó més reivindicativa com Mazoni, Andreu Rifé –el popular doctor del serial Polseres Vermelles–, Bikimel, Joan Masdéu i un espectacle especial de Els Catarres. “No es veuen les coses de la mateixa manera si véns d’un ambient on no t’ha faltat res, que si creixes en un context precari i de lluita constant. El que cal tenir clar és que les emocions són revoluci-onàries, la política està a tot arreu, no cal estar darrere de cap trinxera”, reflexiona Camps. Un any més, el certament tindrà un peu a l’Amèrica Llatina i a Itàlia, també al País Valencià on Alcoi s’estrena com a nova seu. Un concert únic de La Iaia i el concert de comiat d’Obrint Pas a Barcelona també hi seran a un festival que va inaugurar Dani Flaco el passat 1 de febrer i que clausurarà Xavier Baró al Casinet d’Hostafrancs el 14 d’abril. Amb tot, més de 100 concerts durant tres mesos.
El Poble-sec acull el compromís social i cultural del BarnaSants
Jordi Molina Marta Tello
20 de febrer (20h): El valencià Alberto Montero vindrà a presentar el seu tercer álbum, Puerto Príncipe. 6 de març (20h): Túrnez i Sesé, el quartet especialista en musicar poesia catalana presen-tarà el seu nou disc Espriu: Amb música ho escoltaries potser millor. 8 de març (20.30h): Sandra Rehder aprofitarà el Dia Internacional de la Dona per oferir un espectacle on destacaran cançons de compositores com Eladia Blázquez i María Elena Walsh. 21 de març (20h): El manresà Albert Palomar ja fa un temps que ha deixat enrere la seva etapa al capdavant de Plouen i presentarà Cor de bou, el seu segon treball en solitari. 28 de març (20h): Amb el seu nou disc, Cançons d’ara, sota el braç, Jordi Montañez també passarà pel festival. 12 de abril (20h): Nit de Trobadors, la banda formada per cantautors cubans, argentins i catalans presentarà el seu nou disc, Ronroneo.
Agenda del BarnaSants al CC Albareda
Cultura i solidaritat a la Bodega SaltóAmpolles d'oli en benefici de Bona Voluntat en Acció.
Pere Camps, director del festival
Fo
to:
Ad
rián
Ro
mer
o
Fo
to: A
drián
Ro
mero
4 xxx zonasec nº 122 Febrer 20144 Actualitat
Una finestra al'Assemblea de Barri
Torna el Trocasec, el mercat d'intercanvi en què tot val menys els diners
PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.ESTABLIMENT RECOMANAT PEL
CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
Vedella, porc, pollastre, xai,formatge i més productes
Preus especials de vedella de Girona certificadai carn ecològica del Pirineu
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-sec
Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 BarcelonaTel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • [email protected]
Vallhonrat, 27 • 08004 BarcelonaTelèfon: 93 325 61 42
Aprofiteu els nostres descomptes amb
les ofertes dels lots. Demaneu informació!
(Ofertes especials de lotnomés a la botiga deBlasco de Garay, 42)
La XV edició del mercat se celebrarà diumenge 23 de febrer a la plaça Navas entre les 10h i les 17h
L'últim diumenge d'aquest mes podrem gaudir del proper XV Mercat d'Intercanvi (sense diners) Trocasec. Un espai de trobada de veïns i veïnes del barri que s’animen compartir coses que tenen en desús, però que encara poden ser d'utilitat. El mercat servirà, a més, per satisfer algunes de les nostres necessitats des de la col·laboració veïnal; disposar d'un espai propi per intercanviar coses i coneixements vinculats a la infància, com és el cas del MiniTroc, dinamitzat pel grup de criança compartida Babalia; o gaudir d'una paella popular i d'altres activi-tats. Una de les novetats serà un espai propi per anotar propostes d'intercanvis de serveis i coneixements que podem oferir i rebre.
També s'organitzarà un taller de Repensar Poble-sec, on es donarà a conèixer tot un treball que s'està fent des d'aquest col·lectiu per fer un mapa del barri que visibilitza la problemàtica del procés del Pla del Paral·lel. Com pots participar? Si vols intercanviar moltes coses i arribes puntual, entre totes i tots muntarem les taules per compartir-les. O pots vindre amb la teva taula plegable o amb un carretó portar les teves coses i intentar intercan-viar-les amb les diferents propostes que es mostraran a les diferents taules. Recorda que en aquest Mercat tot val menys els diners. És una opció molt bona per compartir les nostres necessitats i el que podem aportar des de els valors de la solidaritat i el suport mutu veïnal.
A més d'aquests Mercats d'Intercanvi, la Xarxa d'Intercanvis Trocasec ens reunim els primers dime-cres de cada mes a les 18.30h a La Base, l'Ateneu Cooperatiu del Poble-sec, per anar enfortint aquest espai comunitari partint de les propostes que tinguem. Per exemple, en aquests moments a iniciativa d'uns veïns i veïnes del barri estem organitzant un espai d'intercanvis d'idiomes a La Base.
Trocasechttp://trocasec.wordpress.com/
La Cooperativa EINES (Hortes, 10) presenta el treball el 8 de març al centre cívic El Sortidor (12h).
E s tracta d'un projecte que té l'objectiu de visibilitzar la vivència de les dones del barri. Partint de la idea que els
espais no són neutres al gènere, i que tampoc són elements externs a les persones, hem volgut parlar de l'experiència de les dones a la seva relació amb els espais del barri.
El projecte consisteix en la realització d'una sèrie d'entre-vistes a dones de diferents generacions, estrats econòmics i orígens culturals. El procés ens ha dut a localitzar les entre-vistes a diferents escenaris del Poble-sec, segons els espais
que les dones consideren més importants en el seu dia a dia, generant així una cartografia de les emocions, ja que entenem que les vivències generen vincles alhora que identitat.
Compartint les diverses percepcions, volem fomentar la coneixença i les relacions de suport mutu entre dones del barri. Per aquest motiu volem convidar a totes les dones interessades a participar el mateix 8 de març a l'acte i que aquest esdevingui un espai de trobada on es pugui debatre i dibuixar línies sobre quines són les necessitats específiques de les dones al nostre barri.
Cooperativa [email protected] / @GrupEines
Un documental retrata les relacions de suport mutu entre les dones del Poble-sec
El barrio tapónCarta al director
Si ya de por sí las comunicaciones no eran lo nuestro ahora la cosa no tiene nombre. Las obras del nuevo colector de la avenida del Paralelo están provocando unos efectos sobre el tráfico inaceptables. Cada vez nos ponen más trabas para acceder y salir del barrio circulando con coches y motos, sobre todo entre las calles Viladomat y Nou de la Rambla. Sabíamos todos que las obras se tenían que hacer, que era necesario. Pero si hay ingenieros de por medio, no entiendo cómo no consiguen dar fluidez al tráfico. La calle Borrell se tapona hasta el punto de tener que esperar hasta 5 minutos para que uno consiga atravesar el Paralelo y conducir en dirección al puerto. Los obreros se dedican a señalizar el
pavimento de amarillo en horas punta. Ahora, además, ya no se va a poder subir Fontrodona ni Roser. Por si fuera poco, la calle Nou de la Rambla se convierte desde ayer en el nuevo tapón oficial del barrio tras haber sido designada vía de doble sentido en su tramo final hacia el Paralelo. Conducir –y caminar, por qué no decirlo- se ha convertido en una pesadilla y atravesar el Paralelo es toda una hazaña. Y lo peor es que no sabemos cuándo va a acabar todo esto. Los vecinos empezamos a estar hartos.
Francisco Carmona(vecino del Poble-sec)
L’alcalde Trias dóna llum verda per l’homenatge a l’actor quan l'1 de març es compleixen 5 anys de la seva mort.
E l còmic Pepe Rubianes tindrà una plaça al Paral·lel. La ponència del nomenclà-
tor de Barcelona ha reservat per a l'actor una de les quatre places noves que sorgi-ran de la remodelació de l'avinguda, que ha de ser una realitat a mitjans del 2015.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que “és just” que se li reconegui tot allò que l'actor galaicocatalà va oferir a la ciutat dedicant-li un espai.
La pell del Paral·lel es tatuarà el nom de Pepe RubianesL'Ajuntament no descarta, però, dedicar-li un altre espai a la Barceloneta, el barri on vivia l'artista, però aquest procés és més lent perquè obligaria a canviar el nom d'un espai ja batejat o esperar que n'hi hagi un de nou.
El grup municipal del PP ja ha demanat que es reconsideri la proposta, fent al-lusió a les declaracions de l’actor sobre Espanya. Tot i així, Trias, que assumeix el compromís que en el seu dia va adoptar l’alcalde Hereu, ha estat clar: “Barcelo-na segueix recordant Rubianes amb molt
d'afecte”. La pressió ciutadana ha estat clau per ubicar el còmic on li correspon: a la l’avinguda dels teatres. J.M.
Febrer 2014 nº 122 zonasec Actualitat 5
Profesionales del vapeo
Avda. del Paral·lel, 95 • 08004 Barcelona • Teléfono 934 431 403
Las mejores marcas en cigarrillos electrónicos:
Nuestros líquidos:
Pack de inicio desde 20E
Mods:
Por la compra de 5 líquidos te regalam
os el 6º
Presentando este cupón te haremos un 10% de descuento en tu Pack de Inicio.
Els autors de Koetània s'uneixen per ex-posar peces que representen l'amor. La joieria d’autor del carrer Blai continua innovant i ofe-rint interessants exposicions de diferents estils. Fins el 15 de març es pot visitar la darrera mostra,'14F: Històries independents d’amor', en què es donen cita els 20 autors que col-laboren amb Koetània i que han confeccionat peces úniques amb l'amor com a leitmotiv.
La mostra col·lectiva '14F' es fa per segon any consecutiu prenent com a inspiració el dia de Sant Valentí. La Marta i el Daniel, cofunda-dors de Koetània, defineixen l’exposició com una forma de “transmetre emocions i recon-nectar el nostre estil més genuí amb les joies”. Es poden trobar peces molt diverses, tot i que el cor continua sent el símbol representatiu de l'amor més present.
2ª edició de la mostra de joieria '14F'
Marta Tello
Algunes de les peces exposades
L’Ateneu Rebel ha acollit el curs ‘Qui decideix què mengem?’ en què s’ha analitzat el model agroa-limentari actual.
Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries, ha impartit en aquest mes de febrer la segona edició del curs ‘Qui decideix què mengem?’. En dues sessions ha analitzat el model agroalimentari actual i les seves conseqüències i ha mostrat alternatives de consum per tal de tenir una alimentació saludable i desenvolupar relacions comercials justes, basades en la sobirania alimentària.
Al curs han participat 20 persones pro-vinents de diferents punts de Catalunya i de diferents perfils, des d'estudiants fins a jubilats, passant per treballadors de diver-ses àrees com l'economia, la pagesia o la comunicació. Aquesta diversitat fa palesa la preocupació actual per l’alimentació i la seva indústria, així com l'ampli ventall de sectors en què té impacte. Durant el curs s’ha analitzat com l’alimentació ha passat de tenir una funció nutricional a una de mercantil, causant efectes devastadors en la producció local i el dret a la terra, provo-cant relacions laborals injustes i fomentant
la deslocalització de la producció, així com la pèrdua de diversitat de productes au-tòctons. Alhora s’han donat alternatives al model agroalimentari actual, tant a nivell individual com global; entre elles, la prio-rització dels productes de proximitat i les cooperatives de consum.
Més enllà del consum conscient
El curs ha posat de manifest la neces-sitat de canviar els hàbits de consum, però sobretot la necessitat d’un canvi de model que prioritzi les persones per sobre de maximitzar la rendibilitat econòmica.
Marta Tello
Esther Vivas impartint el curs a l'Ateneu Rebel
Fo
to:
Ad
rián
Ro
mer
o
zonasec nº 122 Febrer 20146 Actualitat
El Carnaval arriba al centre cívic El Sortidor
ROSTISSERIAPIZZERIA
MENÚS A
6E i 6,95E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.
Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)
C/ BLAI, 51
La Botiga del Barri. Posada en marxa de l'aplicació LBDB
E l dijous 27 de febrer, a les 19h Sa Majestat Carnestoltes, rei dels poca-soltes, arribarà
a la plaça del Sortidor acompanyat de la seva cort, i amb un discurs transgressor donarà per inaugurat el Carnaval 2014. Sa Majestat ens convidarà a botifarra d’ou i truita. Dissabte 1 de març, disfresseu-vos i participeu a la rua infantil del Carnaval del Poble-sec. Per participar al concurs cal inscripció prèvia que es farà el mateix dia al centre cívic El Sortidor, de 10.30 a 12h.
A les 10.30h hi haurà la Rua Infantil pels carrers del barri, tot seguit a la plaça del Sorti-dor us esperar un espectacle ple de sorpreses, cançons, jocs originals i danses divertides, apte per a tots els públics i que de ben segur ens farà passar una molt bona estona a tots plegats. Ja podeu anar preparant les maletes per acom-panyar-nos en aquest viatge frenètic i espec-tacular! Com cada any, realitzarem el concurs infantil de disfresses. Hi haurà premi per a la millor disfressa. Descanseu per la tarda, doncs per la nit us espera el BALL DE DISFRESSES DE CARNAVAL a partir de les 22h al centre cívic El Sortidor. Cal que vingueu disfressats i amb moltes ganes de passar una bona estona. Fa-rem un concurs de disfresses amb premi de un pernil per als guanyadors, per la millor disfressa individual i la comparsa. Dimecres 5 de març, a les 17.30h a la plaça del Sortidor, s’acabarà la gresca i la disbauxa, arriba la quaresma i enterrarem la sardina a La Satalia. Després ens espera una sardinada popular a la plaça del Sortidor, perquè les penes amb la panxa plena són menys doloroses. Us hi esperem!
E l passat dia 20 de gener es va du a terme la sessió de formació a l’Associació de
Comerciants Poble-sec i Paral·lel per a la posta en marxa definitiva de l'aplicació LBDB per a mòbils, que permet la localització de botigues i ofertes dels comerços associats del Poble-sec i Paral·lel.
Actualment tots els socis tenen presèn-cia en l'aplicació i ja estan preparats els cartells i díptics per posar-los als comer-ços i negocis, per tal de donar a conèixer a tots els compradors i clients potencials que ja tenen la possibilitat de contactar d’una altra manera amb el seu comerç de “tota la vida” i no només saber què fan si no també conèixer les seves novetats, el seus horaris, comunicar-se amb ells a través del seu smartphone i poder gaudir de les seves ofertes preparades exclusivament per a ells, amb la cura i el saber fer habitual del comerç de proximitat.
Es l’hora de donar un pas endavant, el comerç ha d'estar preparat per als nous reptes ja que estudis recents sobre els hà-bits de compra fan veure que la compra de proximitat és la tendència dels propers anys, i hem d'estar preparats!!! L’aplicació està disponible per Apple iOS i Android.
BAR La Bona GentTapas variadas
Montaditos, sólo a 1E
Bocadillos calientes y de todo tipoSan Miguel, precio especial de 1E
Estamos en Blai, 68 - Tel. 697 80 39 59
Mesas para sus celebraciones de empresa y familiares hasta 70 personas
Cocina tradicionalgallega y mediterránea
Reservas: Tel. 93 325 91 71Horario: de Lunes a Sábado
de 13 a16 y de 19,30 a 24 horasCerrado todos los Lunes (todo el día) y
Domingos (solo por la noche)
Lleida, 7 - 08004 Barcelona / www.riasdegalicia.com / [email protected]
Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR D’INFANTS (des de 3 mesos)
PRIMÀRIA - ESOANGLÈS - INFORMÀTICA
MITJA PENSIÓ
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Centre cívic El SortidorAssociació de Comerciants
del Poble-sec i Paral·lel
Febrer 2014 nº 122 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
Carmen Andrés, candidata a les primàries del PSC a Barcelona
‘‘Cal aparcar els grans projectes urbanístics i recuperar el projecte social’’F
oto
: A
dri
án R
om
ero
No és fàcil donar la cara quan esclata la caixa dels trons. Ara fa dos anys que CiU resolia en un mes els problemes d’espai de l’escola Jacint Verdaguer que el PSC havia eternitzat durant set anys. Alesho-res, amb el PSC de Barcelona en plena crisi, només una socialista va despenjar el telèfon per atendre el ZONA SEC i fer autocrítica: Carmen Andrés (Calanda, 1967). Ara, aquesta regidora vinculada al Districte de Nou Barris, es posiciona com una de les principals aspirants a conduir el PSC del futur.
Se’n recorda d’aquella conversa sobre el CEIP Jacint Verdaguer?Sí. El vostre diari va trucar molt empipat. La veritat és que el PSC no va gestionar correc-tament aquella situació que patia l’escola i calia donar explicacions, encara que fos per admetre la nostra incapacitat.L’escola pública, i més a barris com el Poble-sec, amb molta població immigrada, segueix treballant per sobre de les seves possibilitats. Quin model d’escola defensa vostè que té assignada l’àrea d’Educació del seu grup?L’escola és un reflex de com és el barri. Cen-tres amb un 80% d’alumnat nouvingut indi-quen grans transformacions del perfil humà dels barris i l’escola ho ha d’assumir. Això és positiu, sempre i quan vagi acompanyat de les mesures necessàries, com ara les beques de llibres, la sisena hora, les aules d’acollida o les activitats extraescolars. Unes mesures d’acompanyament que no s’estan impulsant, la qual cosa genera que hi hagi més compe-titivitat entre els diferents perfils d’alumnat.Per què han desaparegut aquestes me-sures?El Govern de la Generalitat no està donant aquestes eines als alumnes i tampoc l’Ajun-tament. Està posant diners per les beques menjadors i prou. Per tant, les desigualtats educatives són enormes no només entre cen-tres i zones de la ciutat, sinó també dins el mateix barri. Un curs a la vida d’un nens de sis anys és molt de temps, una sisena part
de la seva vida. Per això penso que és urgent que tornem a governar.Barcelona té un percentatge d’escola pú-blica que no arriba al 40%. Les esquerres han governat prou bé? L’escola pública a Barcelona no està distribuïda de manera uniforme. A zones populars, com a Nou Barris, el 80% de l’escola és pública, mai cap privat no ha volgut anar a construir cap escola, no els interessa. El primer mapa esco-lar seriós que es fa a Catalunya el fa el primer govern tripartit. En set anys, els dos Tripartits van fer el que va ser possible d’aquell mapa. Ara, els 23 anys de govern convergent anterior van ser com un desert en aquesta matèria. Educació al marge, vostè es presenta a les primàries del PSC. És la primera can-didata a reunir els 1000 avals ciutadans i els 150 militants. Sí, però seria enganyós pensar que haver estat la primera em condueix a guanyar les primàries. Ens agrada parlar amb la gent, conèixer situacions reals i penso que ens ha pogut ajudar certa capacitat de generar confiança i empatia. Els noms que més sonen tenen etiquetes clares: Jaume Collboni, el candidat ofici-
al; Jordi Martí, el crític. Vostè representa les bases? Vinc de les bases del partit, sí, i no he tingut càrrecs de rellevància a l’estructura del PSC. La principal diferència poden ser els anys d’experiència que porto a la política muni-cipal, defenso la política del carrer més que la del despatx. Diu que representa el ‘gir a l’esquerra’ del PSC. És conscient dels nous actors que lideren la crítica social als barris... La ciutat està experimentant canvis al seu teixit associatiu. Nosaltres no deixem de par-lar amb la gent i sabem que, quan tornem a governar, haurem de fer canvis al model de participació de la ciutat. Hem d’escoltar les noves realitats emergents i aprofundir en una participació més eficaç, real i representativa.Perquè no s’ha “girat a l’esquerra” abans?Intentant recuperar vot perdut vam buscar una centralitat que ens va diluir el discurs d’esquerres. El què és evident és que ara toca fer un gir més significatiu. Governar tants anys la ciutat ens ha suposat un desgast i, a més a més, hem patit una certa dificultat per adaptar-nos als nous temps. Possiblement hem anat morint d’èxit.
Quins canvis observa a la ciutat des que Trias és alcalde?CiU està governant la ciutat de dalt a baix. Millor dit, l’està gestionant de dalt a baix perquè governar, no governa. Els socialistes havíem intentat governar des d’una partici-pació més directa amb la ciutadania. Les taules de convivència les consideràvem vitals per aprofundir en la cohesió social i ara amb prou feines es convoquen. El govern no creu en la capacitat dels ciutadans per aportar coses al projecte col·lectiu que és Barcelona. El turisme ha motivat moltes crítiques del seu grup.CiU està reduint la projecció internacional de Barcelona al turisme. La ciutat té una capacitat immensa de crear activitats que la projectin al món i que, a més a més, facin de pol d’atracció de gent que vingui per quedar-se. Qualsevol ciutat vol residents estables, no podem reduir la ciutat al tu-risme perquè això distorsiona el model de creixement i la vida dels barris. De què presumiria la Barcelona de Carmen Andrés?De que les persones visquessin bé. Si guanyo les primàries, centrarem la nostra proposta de ciutat en el benestar de les persones. Els ciutadans, siguin d’on siguin, tinguin l’edat que tinguin i visquin on visquin han de tenir oportunitats per desenvolupar al màxim el seu potencial. Cal aparcar els grans projectes urbanístics i iniciar un gran projecte social. El mes passat entrevistàvem Jordi Martí, que ha introduït la qüestió sobiranista a les primàries. Vostè com es defineix?No sóc independentista, sóc federalista. Dret a decidir sí, però per a tot el que sigui relle-vant per a la ciutadania. El federalisme té sentit amb el PSOE actual?Hauria de donar més passos dels que ha donat ara. Sinó el federalisme no serà creïble. Té credibilitat per fer-ho?La gent està molt desencantada amb la po-lítica i el PSOE no se’n escapa. La política no pot ser la professió de ningú. Cal norma-litzar-la i el camí per fer-ho és incorporar persones ‘normals’.
Carmen Andrés ha estat la primera candidata a obtenir els avals
zonasec nº 122 Febrer 20148 Associació Comerciants
Febrer 2014 nº 122 zonasec Convivència 9
El proper divendres 28 de febrer, de 18 a 19.30 h, tin-drà lloc a la Sala d’Actes del Centre Cultural Alba-reda una nova activitat proposada pels joves del Poble-sec i amb organitza-ció del Pla Comunitari.
C ada any els joves de l’espai del 12@16 organitzen un passatge del terror per la
nit de Halloween a les seves instal·lacions, però aquest any han decidit amb el suport del Pla Comunitari del Poble-sec, fer-ho per Carnestoltes i obert a tot el barri. Per això ells mateixos dissenyaran i organitzaran un passatge del terror, que aprofitant les instal·lacions de la sala d’actes del CC Alba-
Es posa en marxa un men-jador popular que rescata el factor socialitzador dels àpats comunitaris i incorpo-ra la sobirania alimentària.
L a irrupció de l’ateneu La Base aquest mes de febrer ha suposat l’automàtica posada
en marxa d’una àmplia i variada maquinà-ria de projectes. Un dels principals eixos vertebradors del nou espai cooperatiu serà la sobirania alimentària i, en aquest sentit, el menjador popular La Igualitària (Hortes, 10) és un dels seus braços més visibles. “Volem unir dos factors principals: recuperar el poder sobre què mengem i atorgar valor social a aquest moment del dia”, explica Marina Codina, una de les organitzadores d’un projecte que va néixer a cavall de l’As-semblea de Barri i el Trocasec. Cada dia, de dilluns a divendres –de 13.30 a 15.30h– es cuinen uns plats del dia. El cost, de només 6 euros, serveix per finançar els projectes
de La Base. La Cooperativa de Consum La Seca, instal·lada també al nou ateneu, ser-veix de viver d’aliments de La Igualitària, que comparteix no només els valors sinó també els productors de la cooperativa. “Es tracta d’apropar a totes les butxaques aliments ecològics que no sempre es troben a preus raonables i que, per tant, són excloents per a moltes persones”, diu Codina.
Factor social i consciència políticaAixí, el Poble-sec recupera la tradició de
les cantines obreres, el projecte rescata de l’oblit el nom d’una important cooperativa del barri de principis del segle XX, llocs on es cultivava l’amistat, l’amor i la presa de cons-ciència política en un ambient de fraternitat i autogestió. “Persones del menjador més polititzades acaben parlant amb d’altres que no ho estan tant i comparteixen impressions sobre política o sobre els fenòmens que en-volten el barri”.
Passatge del terror alcentre cultural Albareda
reda, recorrerà els passadissos de darrera l’escenari, les sortides d’emergència i els camerinos, per crear aquesta sensació de por i foscor.
La temàtica de l’activitat es reproduir la sensació d'un manicomi on cada jove representarà un personatge diferent i gravar un curtmetratge de terror que més endavant editaran i presentaran. Aquesta activitat és una jornada pensada des de i pels joves, però hi pot participar tothom. L’entrada es gratuïta i us hi esperem a tots! A passar por!!! I que no hi faltin els joves actius, interessats pel teatre i l’audiovisual.
Pla Comunitari del Poble-secElkano 24, baixos / Tel. 93 443 21 72
www.pcpoble-sec.org
Passatge del terror per Carnestoltes obert a tot el barri
La Igualitària, la cantina obrera del segle XXI
Jordi Molina
La Igualitària aposta per productes ecològics i de proximitat
Foto: Adrián Romero
La Residència i Centre de Dia Pare Batllori (Vila i Vilà, 39-41), amb la col· laboració de Quvi-tec i el Centre Cultural Albareda, organitzen una xerrada sobre la impor-tància de tenir un domicili ben adaptat.
T enir una ajuda tècnica o una adapta-ció a casa no significa està malalt o
tenir un impediment. Les ajudes tècniques ens faciliten una activitat. Cadascun de nosaltres ens adaptem casa nostra a les nostres necessitats: el paper de WC on ens és més fàcil, un antilliscant per no caure en sortir de la dutxa, la vaixella a la nostra alçada... Són petites adaptacions que ens fem nosaltres mateixos, però que tenim tan interioritzades que ni ens adonem que ens faciliten el dia a dia.
Aquesta vegada la xerrada, celebrada el passat 31 de gener al Centre Cultural
Albareda, estava destinada a adaptacions en el domicili per a gent gran. El terapeuta ocupacional Robert Salvador, expert en la
La importància de tenir un domicili adaptat
matèria (Quvitec), va fer una xerrada molt dinàmica fent un recorregut des del portal de casa passant per totes les estàncies del
domicili, remarcant els impediments més freqüents amb els que es troben la gent gran i els seus cuidadors.
L’acte va servir, a més, per poder veu-re, tocar i provar algunes de les ajudes tècniques de les què es va parlar. Aquesta demostració va agradar molt als assistents que van poder provar el que més els inte-ressava. Val a dir que, per algunes de les adaptacions de les que ens va parlar, no és necessari comprar res especial, el sol fet de canviar de lloc o eliminar algun objecte ja és suficient per adaptar l’immoble.
Volem donar les gràcies a Quvitec i al CC Albareda, que ens va cedir l’espai, esperant poder organitzar molts més actes junts.
Més informació: Telèfon 93 324 91 40E-mail: [email protected]: www.fundaciovellaterra.org
El CC Albareda va acollir la xerrada convocada per l'equip de Pare Batllori
Helena Valero FerrerTerapeuta Ocupacional, Residència Pare Batllori
Fo
to:
Par
e B
atllo
ri
10 zonasec nº 122 Febrer 2014Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
Ens volen donar gat per llebre
Miquel M. Palou JounouAna Vélez Costa
Mireia Alcázar CutiéAdvocats
[email protected]@palouijounou.com www.palouijounou.com
www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
D èiem en el ZONA SEC del passat novembre que el minis-tre d’hisenda, senyor Montoro, havia anunciat la publi-
cació de les balances fiscals de les comunitats autònomes per al mes de desembre, i ens mostràvem tant escèptics que apuntàvem la possibilitat que les elaborés Walt Disney. Però el ministre ha anat més enllà: no publicarà falses balances fiscals sabent que són falses, sinó que presentarà un nou mètode anomenat “cuentas públicas regionalizadas”, que no són balances fiscals. Les elaborarà Angel de la Fuente, un economista del CSIC resident a Barcelona, fins ara conegut pels seus articles anticatalans en la premsa escrita, que ha afirmat que el seu mètode evitarà que la Generalitat “maqui-lli” les balances fiscals per fer “propaganda” independentista. S’ha de tenir cinisme, quan la manipulació espanyolista és total. Davant d’aquest obvi gat per llebre, la Generalitat, els empresaris i els presidents de les Illes Balears, Madrid, Múrcia i País Valencia, governades pel PP i totes amb dèficit fiscal, han protestat (es veu que al PP també hi ha malvats independentistes). El senyor Montoro ha hagut de cedir, però a mitges, com veurem de seguida. En canvi, Alícia Sánchez Camacho és capaç de dir en la convenció del PP a Valladolid que Espanya subvenciona Catalunya: és l’única dirigent del PP que ataca la seva pròpia terra.
Les balances fiscals i els mètodes per fer-lesLes balances fiscals mesuren la diferència entre el que
paguen els contribuents d’un territori i el que reben a canvi
en transferències o inversions. Hi ha dos mètodes de càlcul: el del flux monetari, que computa com a despeses en una comunitat només les que s’efectuen en el seu territori, i el del flux del benefici, que també hi computa les despeses de les quals es beneficien els seus habitants, encara que s’efectuïn en un altre territori (per exemple: construir una caserna de la guàrdia civil a Vigo es considera una inversió també a Catalunya perquè els catalans som beneficiaris de la feina de la “benemérita”). Els dos mètodes es poden neutralitzar o no, és a dir, eliminar l’efecte del deute públic per poder fer comparacions neutrals. La neutralització és pot fer per la via de la despesa o dels ingressos. Per tant, hi ha
sis mètodes per obtenir les balances fiscals. Les anomenades “cuentas públicas regionalizadas” ja han estat desacredita-des per doctors en economia com Germà Bel o Xavier Sala i Martín, perquè són una eina que no serveix per a mesurar l’espoli fiscal català. Finalment el ministeri ha dit que també publicarà les balances fiscals del mètode del flux del benefici (el menys favorable per a Catalunya), encara que la Generalitat les calcularà pel mètode del flux monetari, el mateix que fan servir els Estats Units, el Canadà o Austràlia.
L'endeutament del Tresor Públic espanyolA més del greuge del dèficit fiscal, el conseller d’economia,
Andreu Mas Colell, ha fet notar que enguany el Tresor Públic espanyol s’endeutarà en 240.000 milions d’euros. Atès que aquest límit d’endeutament és un percentatge del PIB espanyol i que el 20% del PIB espanyol el genera Catalunya, resulta que Espanya emetrà 48.000 milions de deute públic gràcies a Catalunya, però Catalunya només en rebrà 6.300 milions a través del Fons de Liquidació Autonòmica (FLA), un préstec que Catalunya haurà de tornar, a més, pagant el 6% d’interessos, un monumental lladronici: cornuts i pagar el beure. Per aca-bar, una pinzellada política: el gener passat i en referència a Catalunya, el senyor Rajoy va dir que tenia un pla. El que sí que el tenia, com s’ha vist, és el president francès François Hollande, i es diu Julie Gayet. El pla de Rajoy, si existís, es diria Manolo o Santiaguiño, ateses les presumptes biografies que corren d’aquest individu.
S embla que hagi passat una eternitat des que vam es-criure en aquest diari per primera vegada, quan la
independència de Catalunya encara no era a la centralitat política del país. I, tanmateix, han transcorregut tres anys escassos. Ara bé, quins tres anys! Qui ens hauria dit fa cinc anys que un grup tan heterogeni de partits es posa-rien d’acord en la convocatòria d’un referèndum amb una pregunta que inclou la paraula estat independent i una data concreta? De ben segur que molt pocs. Però —i Catalunya ho està demostrant com ningú altre— el poble és qui mou la història, i la realitat política catalana s’ha anat adaptant com ha pogut al vigorós moviment sobiranista impulsat per la base social del país. Tanmateix, a l’altra banda encara no se n’han adonat. Ho corro-bora el to insultant dels representats del PP i del PSOE en els seus desembarcaments a Barcelona, els informes barroers de Margallo o els articles plens de falsedats i curts d’arguments
Segueix-nos a:facebook.com/ZonaSectwitter.com/zona_secwww.zonasec.cat
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
Poble-sec per la Independència organitza el cicle de xerrades 'Veus per la Independència'
dels suposats progressistes espanyols. Els de Poble-sec per la Independència pensem que el procés ha de continuar estant en mans de la gent i hem decidit d’organitzar un
cicle de xerrades, “Veus per la independència”, amb persones significatives dins del moviment
independentista. L’objectiu és apropar-nos als conciutadans que tenen dubtes—
ben legítims!— sobre el procés que viu el nostre país i conscienciar els ja convençuts que tots plegats ens n’hem de fer protagonistes directes. La primera xerrada serà a càrrec de
Vicent Partal, director del diari digital Vilaweb i un periodista que ha assistit
en primera fila a les independències dels països bàltics. Ens presentarà el seu llibre
A un pam de la independència el 4 de març a les 8 del vespre, al centre cívic El Sortidor (plaça del
Sortidor). Us hi esperem amb il·lusió!
Poble-sec per la Independència
Febrer 2014 nº 122 zonasec 11 Esports
ESCOLASAGRAT COR
LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament)
ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTSAPRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIUTRACTE PERSONALITZATPERSONAL TITULATSUBVENCIONADA
DES DELS4 MESOS
TAMBÉ OFERIM:INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada)ESO (en Centre Col·laborador)
C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell)Telèfon 93 441 02 [email protected]
La seva teràpia contra el desamor l'ha portat a ser sots-campió d'Espanya del Triatló 'Ironman', una de les proves físiques més exigents que existeixen.
S i no li ha tallat els cabells en alguna oca-sió, potser l’ha vist córrer per la muntanya
de Montjuïc. Ángel Mancebo (Barcelona, 1961) compagina la direcció de la seva perruqueria del carrer Blai amb l’atletisme, la bicicleta i la natació, les tres disciplines que integren un Triatló. En el cas de la modalitat Ironman, les distàncies parlen per si soles: la nedada consta de 3.86 km., el recorregut en bicicleta de 180 km. i la marató de 42.2 km.
La seva passió per l’esport li ve de lluny. De més jove, Mancebo havia militat a les files de diversos clubs de futbol (com la UE Sants, l’Atlètic La Palma o la UE Poble-sec), però a poc a poc va anar trobant el seu lloc a les proves de fons. Després de convertir-se en un habitual de les maratons —ha corregut les de Nova York, París, Madrid i Barcelona— fa tres anys va patir una ruptura sentimental que seria clau a la
seva trajectòria esportiva. “Sentia un gran buit després del meu divorci i necessitava ocupar com més estones millor”, explica Mancebo, a qui les maratons li van quedar curtes i va optar per l’Ironman com a teràpia. “Plorava mentre corria, i superar les diferents marques em ser-via, alhora, per superar el meu dol sentimental”.
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
Ángel Mancebo, un triatleta al carrer Blai
Després del seu debut a l’Ironman de Lan-zarote (2012), es va proclamar sots-campió d’Espanya a l’edició celebrada a Calella (2013) en la modalitat V2 —de 50 a 54 anys—. Ara, el triatleta es torna a preparar per a l’edició a l’illa lunar d’aquest mes de maig. “És una prova molt dura, més encara amb les condicions cli-
màtiques de Lanzarote, un 20% dels companys es queden pel camí”, assevera el Mancebo que té previst viatjar a les Canàries amb les seves dues filles i la seva nova parella, “les tres maries a qui dedico les meves petites victòries”, diu.
Un home d’oficiMolt abans que el carrer Blai fos la rambla
del Poble-sec, l’Ángel Mancebo ja treballava a la mateixa perruqueria que suma 34 anys, un dels negocis més veterans del carrer. Entre els estris propis de qualsevol barberia es poden trobar petits tresors com medalles, bambes amb les que ha corregut maratons i, fins i tot, una fotografia amb Leo Messi. Quan acaba el torn, cap a quarts de dues, arrenca a córrer des del barri i fins a l’hotel Vela, i torna abans no toquin les quatre de la tarda, quan torna a posar-se la bata. Segueix l’entrenament a la muntanya de Montjuïc, abans de capbussar-se a les Picornell, quan plega. Amb tot, suma més de 14h setmanals d’entrenament que alimenten la seva resistència que, combinada amb la precisió d’un veterà perruquer, forgen la seva personalitat. Superació en estat pur.
Assessorament fiscal, laboral i comptable per a empreses i autònoms
Planificació fiscal per a persones físiques i jurídiques.Elaboració de liquidacions tributàries (IVA, renda, societats, IAE, IRNR...)Assistència i representació en procediments de gestió o inspecció tributària.Revisions fiscals (Due Diligence).
Confecció de contractes de treball, altes, baixes i modificacions contractuals.Confecció de nòmines, així com de butlletins de cotització de la Seguretat Social.Acomiadaments i assistència davant el CMAC.Assistència i defensa davant procediments d'inspecció de treball.
Vilamarí, 86-88 baixos • Tels. 93 567 70 62 / 619 002 769e-mail: [email protected]
•
•
•
•
•
•
•
•
El triatleta Mancebo llueix guardons davant la seva perruqueria de Blai
Jordi Molina
Fo
to:
Ad
rián
Ro
mer
o
Un nuevo año, la liga de fútbol es más de lo mismo. Como hemos visto en las últimas tem-poradas, solo dos equipos, Barça i Real Madrid (excepcionalmente este año, con permiso del At. de Madrid), se juegan el campeonato, mientras que el resto tienen opciones mínimas... o nin-guna. El sistema de los tres puntos favorece a los que tienen más potencial.
El sistema sería más equilibrado si se dis-putasen cuatro puntos por partido (dos en cada parte), ya que el método actual favorece a los clubes importantes, que tienen mejor plantilla y por lo tanto se benefician más de los cambios.
Pongamos por ejemplo un partido en el que la primera mitad termina con el equipo A sin marcar y el equipo B haciendo dos goles. Al llegar al descanso, los primeros no tendrían ningún punto y los segundos dos. Si en los segundos 45 minutos, por ejemplo, el equipo A marca tres tantos y el B ninguno, los otros dos
Un método para salvar el fútbol
puntos irían para los primeros. El partido, de esta manera, acbaría con dos puntos para el equipo A y otros dos para el equipo B.
La liga española sería más emocionante si se disputasen cuatro puntos por encuentro
Francisco Maya Calderón
Una década mandando. La liga españo-la de fútbol cada vez es más bipolar. De hecho, durante los últimos nueve años, Barça y Madrid se han repartido los títulos (6 los catalanes y 3 los madrileños). El último campeón que escapó de la tiranía fue el Valencia, la temporada 2003/04.
12 zonasec nº 122 Febrer 2014Entitats
Castellers del Poble-secLocal d'Assaig i Social: Carrer Blesa, 7 - Tel. 653 11 34 96
E-mail: [email protected] (també al facebook!) - Twitter: @Bandarres
20 anys de sardanes al Poble-sec
C/ Elkano, 24-26, baixos08004 Barcelona
Tels. 93 329 99 5293 443 21 72
ADVOCATSConsulti
amb els nostres
Si vosté téproblemes amb:
el treball, el pis, la família, les administracions públiques
(Hisenda, Ajuntament, Seguretat Social...)
Preus molt asequiblesDemaneu horaa la Sra. Anna
E ls bandarres han començat ja la nova tem-porada castellera. Però aquesta no serà
una temporada qualsevol; serà la temporada dels 15 anys dels Castellers de Poble-sec. Amb nou cap de colla (Cristian Romance, àlies Kiki), i una Junta continuista amb Jose Lóciga de president, van començar els assajos a mitjans de gener. Des d’aleshores, han participat al seguici de Sant Antoni, on van realitzar els primers castells de sis i pilars, i a la diada de Santa Eulàlia. Santa Eulàlia és la festa dedi-cada a la patrona de Barcelona, i hi participen les sis colles de la ciutat. En aquesta ocasió, la colla del nostre barri va poder descarregar sense problemes tres castells de la gamma de set, el 3 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7. No és una fita fàcil poder portar a plaça en aquestes alçades tan prematures de la temporada un castell de set i mig com és el 5 de 7 (es tracta d’un castell d’estructura composta, format per un tres i un dos). Els bandarres, per tant, han demostrat que han començat amb força, i que segurament no trigaran en repetir el 2 de 7 i el tan esperat carro gros (el 4 de 8), que van aconseguir descarregar per primera vegada a l’última diada de l’any passat.
Els Castellers convidaran a tot el barri a la
'Trempera matinera'
inauguració del seu nou local, al carrer Blesa número 7. La inauguració es celebrarà el dia 11 de maig, i serà també l’acte de presentació dels quinze anys de la colla. Pels bandarres serà molt important aconseguir per fi unificar local d’assaig amb local social. Fins ara, havien hagut de ser acollits en diferents espais del barri per realitzar els seus assajos. A partir d’aquest any gaudiran, per fi, d’un local propi on no dependran d’altres entitats o de les males passades de la climatologia. Som-hi bandarres! No hi haurà qui us pari!
5 de 7 a Santa Eulàlia
Fo
to:
An
na
Tarr
és
L’Associació d’Amics de la Sardana és el referent de la promoció i l’ensenyament de la dansa catalana al barri.
L a Biblioteca Francesc Boix va acollir el passat 28 de gener una xerrada dedi-
cada als 20 anys d’història de l’Associació d’Amics de la Sardana per part del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Josep Cordero i Josep Guzmán van ser els encarregats de repassar els moments clau de l’associació des dels seus inicis.
Una associació sorgida del buitCorria l’any 1992 i se celebrava al Poble-
sec l’habitual Festa Major, una festa major sense sardanes. Aquesta va ser l’espurna que va provocar que alguns veïns del barri, com en Josep Cordero, membre fundador de l’associa-ció, es decidissin a iniciar la recerca i fundar la primera associació sardanística del barri, que veuria la llum l’any següent, amb seu al carrer Blasco de Garay. La voluntat: ensenyar la gent a ballar sardanes. “La gent no s’hi posava a ballar perquè no en sabia”, ens explica Cordero.
Una temporada més tard, el local els queda-va petit i el Foment Excursionista de Barcelona va oferir-los de forma desinteressada la seva seu on poder assajar, que des de llavors compartei-xen. Pel local han passat mestres de la sardana com Jaume Canals, professors de les colles
Xaloc i Mare Nostrum o Josep Bartolí, l’actual professor i impulsor de l’assentament de la colla.
Una trajectòria a l’alçaLa primera dansa en públic de la colla es
va estrenar a la Festa Major del Poble-sec de 2005. Des d’aquella primera actuació, l’associ-ació ha anat guanyant força i confiança fins al punt que avui dia són colla habitual de trobades sardanístiques d’arreu de Catalunya. A més, els Amics de la Sardana del Poble-sec compten amb dos temes propis, el primer compost pel mestre Josep Enric Peris l’any 2006 sota el títol Sardanes al Poble-sec; i el segon, estre-nat l’any 2009 també durant la Festa Major anomenat Les Tres Xemeneies.
Amb tot, l’entitat s’ha consolidat com a grup humà, que ha estat el pal de paller del ressor-giment de la ballada de sardanes al barri. Ja és tradicional la Ballada de Sardanes per la Festa Major, així com la participació en tots els actes sardanístics que s’organitzen al Poble-sec, com ara les anomenades Sardanes a la Fresca, dos vespres del mes de juny a la plaça de Santa Madrona. Tothom qui vulgui aprendre a ballar sar-danes té les portes del Foment Excursionista de Barcelona obertes cada dilluns de 19.30 a 21h.
Elena Berlanga
Informació: Josep Cordero 666 090 621Foment Excursionista de BarcelonaCarrer de la Creu dels Molers, 6
Els Amics de la Sardana convidats de la Festa de la Verema d'Alella 2012
Fo
to:
Am
ics
de
la S
ard
ana
Febrer 2014 nº 122 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
3 - Febrer - 1949. Inaugurat el Museu Etnològic
Xavier Rodríguez
El denominat llavors Museu Etnològic i Colonial de Barce-lona va obrir les seves portes, al pavelló construït a primers del segle XX, en ocasió de la urbanització del parc de Montjuïc, per damunt de la font del Gat i que havia estat lloc de reunió de la denominada Colla de l’Arròs, societat recreativa obrera.
A partir de diverses col·leccions reunides des de la segona meitat del segle XIX, amb material sobretot de les Filipines (que havia format part de l’exposició universal de 1888), la Guinea Equatorial, el Perú i l’Equador, així com amb material procedent del Pavelló de Missions de l’exposició internacional de 1929, el Museu, sota la direcció d’August Panyella fins l’any 1980, va anar ampliant el seu patrimoni, a partir de diverses expedicions a diferents zones del món: el Marroc, el Nepal, l’Índia, el Japó, Afganistan, Turquia, Bolívia, Guatemala, Hondures, Panamà, Nicaragua, Costa Rica, Etiòpia, el Senegal, Austràlia i Nova Guinea. Moltes d’aquestes expedicions per adquirir materials, foren fetes pel director del Museu, la seva esposa i conservadora Zeferina Amil, el mecenes barceloní Albert Folch i l’escultor i antropòleg Eudald Serra.
L’any 1962, s’hi van incorporar les col·leccions del Museu d’Indústries i Arts Populars, que fins llavors havia estat al Poble
Espanyol (des de 1942), amb material procedent principalment dels Pirineus, la Catalunya Central i el Baix Camp. Posteriorment, es varen constituir noves col·leccions amb material procedent de la Rioja, Lleó, Salamanca, Terol, Conca, Almeria i el País Valencià.
La importància creixent del volum de les obres del fons de la institució va fer que l’antic pavelló quedés clarament insuficient, tant per conservar convenientment el total del seu patrimoni, com per exposar dignament i estructurada el discurs expositiu de les mostres. Per això, el 1973 fou enderrocat el vell pavelló i, al mateix lloc, es va construir un nou edifici, que és la seu actual, obra dels arquitectes municipals Antoni Lozoya i Bonaventura Bassegoda, bastit a partir de mòduls hexagonals, i seguint molts dels criteris expressats per August Panyella.
El Museu alberga col·leccions molt variades, tant per la pro-cedència, com pels materials i les tipologies; en un conjunt de més de 70.000 objectes, relacionats amb la vida quotidiana de diverses cultures (vida domèstica, oficis, tradicions i creences); dels quals, uns 40.000 procedeixen de Catalunya i altres zones
de la península Ibèrica, mentre que els 30.000 restants provenen dels països abans esmentats, dels cinc continents
El Museu està tancat al públic des d’octubre de 2011, per tal de fer-hi reformes i encabir les 2000 peces d’art no europeu, del llegat particular del col·leccionista Albert Folch. Tot i això, el projecte és obrir un Museu Etnològic de Barcelona renovat i en la perspectiva del segle XXI, amb cri-teris d’integració, creativitat, interculturalitat i cosmopolita.
Fa pocs dies va sortir la notícia que algunes de les col-leccions del Museu anirien al nou Museu de les Cultures del Món que obrirà les seves portes l’any 2015, als palaus Nadal i del Marquès de Llió, del carrer de Montcada.
De la inauguració del Museu Etnològic, ara fa 65 anys.
Edifici de l'antiga seu del Museu Etnològic
Museu Etnològic de Barcelona actual
La intèrpret, de 81 anys i en actiu, va ressaltar els seus orígens al Poble-sec i es va endur una de les ovacions més sinceres de la gala.
E ra molt petita i ja somiava en ser actriu”, deia Julieta Serrano al seu discurs d’agra-
ïment després de rebre el premi Gaudí d'Honor, enguany batejat també com a premi Miquel Porter. L’auditori del Barcelona Teatre Musical (BTM) feina silenci el diumenge 2 de febrer mentre l’actriu recordava els seus inicis als teatres de barri, recordant el Poble-sec. Un barri que, des d’aquest estiu, la duu tatuada a la seva pell amb una placa commemorativa al carrer Nou de la Rambla, 139. Aquell juliol, en plena Festa Major, l’actriu recordava el Poble-sec com
el seu poble, “on vaig néixer i on vaig començar a aprendre un munt de coses essencials per a la meva vida: l’amistat, la convivència, la solidaritat, l’agraïment i l’amor”.
La VI edició dels premis Gaudí van servir, doncs, per reivindicar el recorregut d’una ac-triu amb essència de barri que ha traspassat fronteres sense perdre els orígens. La junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Català l’ha volgut reconèixer pels cinquanta anys de carrera professional, amb una trajectòria teatral que ha passat per un bon nombre d'escenaris i amb una filmografia plena de treballs amb directors com Carlos Saura, José Luis Borau, Ventura Pons o Pedro Almodóvar. Abans, havien rebut el mateix guardó noms com Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012) o la seva amiga Montserrat Carulla, a l’edició anterior.
Amb aquest premi, que suposa sobretot el reconeixement dels seus companys, Serrano suma a les seves vitrines una col·lecció ina-cabable de guardons. Entre els més destacats,
figuren dos premis Sant Jordi de Cinema per la feina a Mi querida señorita i Entre tinieblas, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajunta-ment de Barcelona o el premi de la Unión de Actores a la seva trajectòria, a més d’haver estat nominada als Goya per Mujeres al borde de un ataque de nervios, un dels diversos films de Pedro Almodóvar en què ha participat, a més de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, Entre tinieblas, Matador i Átame. Altres títols inoblidables de la filmografia de Serrano són Tata mía, El amante bilingüe, Ca-rícies o La moños, de Mireia Ros. Recentment, ha estrenat El Malentendido a El Matadero de Madrid, text que protagonitza amb Cayetana Guillén Cuervo i amb el qual continua de gira pels teatres de l'estat espanyol.
L'actriu del Poble-sec Julieta Serrano rep el premi Gaudí d'Honor en reconeixement a la seva trajectòria
Julieta Serrano, a l'acte de col·locació de la seva placa commemorativa
J.M.
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
14 zonasec nº 122 Febrer 2014
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Cultura
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
cine amèricaNebraska (Director: Alexander Payne)
per Núria Beltrán
Bruce Dern i Will Forte en una escena de 'Nebraska'
Trobareu en aquesta columna periodística la veu i les reflexions de persones ateses des del Centre de Dia del Poble-sec, especialment persones sense sostre.
Veus del carrerOn és l'estat del benestar?
L’escriptor Menéndez Salmón diu que la realitat no existeix si no s’explica. La gent que descendia als darrers esglaons socials eren fàcilment identificables: policonsumidors, malalts mentals, transhumants, i d’un perfil que opta per viure una vida sense arrels permanents.
Actualment ha crescut la gent que mai imaginaren de tro-bar-se en aquesta situació. L’estat del benestar ja no existeix per a moltes persones, produint efectes devastadors: depres-sions, alcoholisme, desaparició de l’autoestima. Els propers anys es donaran un devessall de casos que els sistemes socials hauran d’aprendre a assumir. Des de la política i les institucions s’han limitat a oferir un degoteig de recursos amb més voluntat de servei dels equips humans que la capacitat real d’oferir alternatives. No existeix accés a l’habitatge i la inserció social. Aquest sector creixent és el més desvalgut per la seva incapacitat d’assumir la nova realitat. S’està obrint una esquerda social que l’Estat és incapaç de taponar perquè ignora el problema. En breu ens trobarem amb una societat sense els mínims de dignitat material i emocional.
La Constitució contempla el dret a l’habitatge, al treball i a la vida digna. Crec més en l’optimisme de la voluntat que en el pessimisme de la intel·ligència. Finalitzo amb un bri d’esperança. Una cantant d’òpera em recordava que ella i els seus dormiren un temps a la plaça Catalunya. Aquesta expe-riència la va marcar i li donà forces per lluitar per una vida millor, recordant els seus orígens. Que tots els que passen per circumstàncies tan difícils tinguin la força d’encarar el futur.
IN DUBIO PRO PAUPER
D esprés de Entre Copas i Los descendientes, Alexan-der Payne es consagra com un gran director i un
excel·lent narrador d’històries intergerenacionals, incidint especialment en un qüestió que sembla obsessionar-li: el llegat de pares a fills.
L’actor Bruce Dern interpreta de forma portentosa a Woody Grant, un ancià amb símptomes de demència que està convençut que ha guanyat un milió de dòlars després de rebre una carta d’una editora de revistes. Tot i que la seva família, especialment la seva dona Kate (Jane Squibb), li adverteix que només es tracta d’una publicitat enganyosa, ell es troba aferrat a la idea de viatjar fins a Lincoln (Nebraska) per cobrar el suposat premi. Finalment el seu fill petit David (Will Forte) decideix acompanyar-lo per tal d’evitar que pugui marxar sol. Es tracta d’una senzilla road-movie rodada en blanc i negre, amb uns
paisatges i personatges que reflecteixen molt bé l’Amèrica profunda. Combina la malenconia del record amb les misèries d’una societat marcada pel capitalisme, és l’antítesi del somni americà. En Woody i la seva família no només viatgen per espais dessolats, sinó que també ho fan interiorment, tornant a un passat amb el que van trencar els vincles i del qual no queda gairebé res. A pesar de la trista situació que se’ns planteja, una ràfega d’humor satíric embolcalla moltes de les escenes de manera que la pel·lícula ens permet el somriure, i per això tot i que commou no sacseja.
Nebraska és un realista i poètic retrat de la vellesa, de com un home s’enfronta al crepuscle de la seva existència, i de com un fill entrega l’amor més sincer a un pare encara que aquest no hagi estat un gran exemple. Irònica, trista i bella història.
Obert tots els diesde 20 a 2h
(caps de setmana 2.30h)
CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618
Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.
desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
Febrer 2014 nº 122 zonasec 15
Pit de pollastre amb nous
zona fogons
Cultura
Maribel Craus
De George Orwell i 1984 a la 'Barcelona 2048'
La críticaliterària
Jordi Llavoré i Pons
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
L a recepta d’avui pot ser un plat únic, ja que porta verdura i el pollastre.
Podem fer els pits fregits; però, com els presentem amb aquesta recepta, seran més lleugers i fàcils de pair.
Ingredients:1Kg d’espinacs frescos / Sal2 llesques de pa de motlle70 g de nous1-2 dents d’all1 ceba3 culleradetes de curri1 culleradeta de coriandre100 g de nata per cuinar4 pits de pollastre / Oli
Elaboració:Netegem els espinacs; els en traiem
les tiges i els bullim al vapor. Torrem el pa i el piquem amb les nous i els grans d’all, fins tenir una mescla fina. I hi afegim la meitat de les especies. Piquem la ceba i la sofregim. Quan sigui transparent, hi afegim els espinacs i la meitat de les espècies i la nata, i ho coem durant un parell de minuts.En una plata del forn, fem un llit amb els espinacs. Rentem el pollastre, l’eixuguem, el salem i l’arrebossem amb el preparat i els col·loquem sobre els espinacs. Prees-calfem el forn a 200ºC, hi posem la plata i gratinem el pollastre durant 10 minuts, per les dues bandes, fins que siguin cruixents.
Nota: Si fem servir espinacs congelats, els hem d’escórrer, de manera que perdin el màxim d’aigua possible. Bon profit!
M aria Dolors Millat ens transporta en Terra inhòspita a la Barcelona del 2048 (una
referència que ens pot fer pensar tant en l’obra d’Orwell, 1984, com en la Declaració Universal dels Drets Humans, promulgada el 1948).
Ens trobem davant d’una magnífica obra de ciència ficció distòpica on el simulacre és el que realment importa (en la línia de Philip
K. Dick) i on s’usen fàrmacs per a controlar les emocions humanes (com a Un món feliç de Huxley). Per bé que, en algun moment de l’obra, es fa difícil no pensar en Mecanoscrit del segon origen del mestre Pedrolo.
Ronda Vailor, una jove hacker, serà una peça molt valuosa per a Draco, un grup clandestí que lluita contra l’opressió d’un poder omnívor que tracta d’esborrar qual-sevol empremta d’humanitat de la faç de la Terra. L’autora aconsegueix crear-nos un nus a l’estómac al descriure’ns una realitat apocalíptica tan terriblement propera. De fet, sembla que algú vingut de l’avenir ens narri el nostre propi futur, com si volgués adver-tir-nos de cap a on estem encaminant-nos al seguir el pla maquiavèl·lic que ens ha ordit el neoliberalisme: el control total de l’individu
per part d’un sistema totalitari (“un gegant invisible, sense ideologia ni cor”). En aquest cas, sota el nom de Netkràcia.
Per últim, volia dedicar unes paraules d’elogi per a l’editorial que ha publicat el llibre, Edicions del Periscopi, per recordar-nos que una obra no és només fruit d’un autor; sinó que en l’elaboració de Terra inhòspita, per exemple, també hi han treballat els correctors Miquel Saumell, Florian Heisenberg i Georgina Rufo, el dissenyador i maquetador Tono Cristòfol, la fotògrafa Irene Esteban, l’editor Aniol Rafel, els treballadors de la distribuïdora UDL i els de l’impremta Romanyà Valls. I és que, darrera qualsevol obra cultural, per molt que el minis-tre Wert no ho vulgui veure, hi ha molta gent.
El p
are
Lelu
Torna a organitzar-se la Fes-ta Major del Poble-sec; els segons dimecres de mes a la Coordinadora d'Enti-tats (Elkano, 24) de 20 a 21 hores. Tothom que vulgui participar està convidat a assistir i exposar les seves propostes. Des de la comis-sió animem als veïns i veï-nes i a les entitats del barri a col·laborar i organitzar activitats.
Reunions per a la propera Festa Major del Poble-sec
Les imatges de Kathrin Golda Pongratz mostren els terrenys agrícoles del Prat de Llo-bregat durant les negociacions sobre la possible construcció del complex Eurovegas en aquest territori. Les fotografies donen lloc a una refle-xió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d’un territori. Les fotografies exposades al vestíbul de la Fundació presenten la riquesa d’aquest paisatge periurbà i mostren alguns elements de pressió generats per les infraestructures de l’entorn. Són fotografies en color i gran format, acompanyades d’un mosaic de fotografies petites en blanc i negre.
Fotografia al vestíbul, nova exposició a la Fundació Joan Miró
Una de les fotografies de l'exposició
Fins el proper 18 de maig Kathrin Golda Pongratz presenta la sèrie fotogràfica Paisatges de pressió al vestíbul de la Fundació Joan Miró.
Les imatges han estat preses amb una càmera Rolleiflex de doble objectiu; per aquest motiu tots els paisatges han estat fotografiats des d’un punt de vista inferior a l’alçada dels ulls.
Fundació Joan Miró
16 zonasec nº 122 Febrer 2014Publicitat