yKHany Revisió ossocíada a toPremsa Forana de Mallorca

Any XXVIII n°208 Març-Abril 1997

Escultures de na Pia Dorn instal·ladesa la plaça de l'església.

*

0HIS

**.*•'Tv»—- * fi Imatges

dePasqua

Fotografies: Joan Ferrer.

^.riany

Telèfons d'interèsAjuntament 56 11 82Farmàcia 56 13 61Col·legi Públic 56 13 20Parròquia d'Ariany 56 12 02Religioses franciscanes 56 12 13Urgències (Insalud) 061P.A.C. Vilafranca 56 05 50Ambulàncies 55 40 75Ambulàncies 20 65 65Urgències Son Dureta ... 17 50 00Guàrdia Civil 062Bombers 085Funerària Sant Joan 52 60 53Telèfon de l'esperança .. 46 11 12

Pluviometria

MarçDia 25 ...51.

" 26 .... 1 1.Total 61.

AbrilDia 18...21 1.

" 20... 51.Total 26 1.

ArianyRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telef.ifax:561287D.L.:PM 207-1971

EditaAssociació Cultural Ariany

Grup de RedaccióGabriel Frontera MestreJaume Taberner Ribot

Catalina Pont JUliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotDibuixos

Jaume Capó SansóImprimeix

Gràfiques SIB AEls articles, cartes i comunicats publicats

en aquetsa revista expressen únicamentl'opinió dels seus autors

Pàgina

3

3

4

9

10

12

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Premsa Forana.

Campanya de recollida d'aliments.

Un poc de tot.

Ariany a Internet.

Entrevista a Esperança López Tortosa, directora de

l'Institut de Santa Margalida.

Per què tornarem sortir al carrer.

Informació als donants de sang d'Ariany.

Diada de nova planta.

50 preguntes a Franciscà Moragues Vanrell.

El plaer de beure.

Societat.

Esports.

Escola: El Ilenguange poètic. Descripció subjectiu

d'un dibuix.

Passatemps.

Sa farola.

Gràcies a una gotateva í dels altres

podem salva moltes vides.

GERMANDAT DEDONANTS DE SANG

DE MALLORCA

.nany

Premsa ForanaLluïs Ma/cas, publicat al Diari de Balears

Guardador de tot quant documentcau a les meves mans, he anat arreple-gant, aquests darrers anys, alguns exem-plars de cada una de les revistes d'in-formació local que s'editen a la partforana de Mallorca, moltes de les qualsassociades al col·lectiu «Premsa Fora-na». Algunes efímeres i algunes d'unalongevitat envejable, dequalitats moltdiverses, no només pel que fa al mate-rial que empren sinó també, a sobre tot,pels seus continguts, totes elles tenenen comú tot un seguit de trets que lesfan molt especials i estimades. Són elpols dels pobles on s'editen, bateguenla seva vida i constitueixen una actanotarial del seu dia a dia, Recullen, a lesseves pàgines, els esdeveniments quo-tidians, es fan ressò de les alegries itristors, conserven tradicions, gloses imalnoms, recuperen imatges de 1 ' avi-or, estimulen activitats culturals i, endefinitiva, escriuen la història. Hanmantingut i mantenen encara la llenguaviva. Escrites la majoria íntegramenten català han estat, durant anys, lesúniques publicacions periòdiques en lanostra llengua. Les que, en temps difí-cils, han ventat el caliu perquè lescendres no colgassin la flama i 1 ' alè tebde la paraula fos difusor de l'esperan-ça. Són el bressol de molts dels nostresfuturs escriptors. Les seves pàgines, laprimera oportunitat que els joves tenende publicar i que la seva escripturaprengui el vol i agafi unadimensió bendistinta a la petita i miserable mort delscalaixos. Totes, sense excepció, sónfruit de l'esforç i del sacrifici d'unespersones que estimen profundament elseu poble, la nostra terra, la nostracultura i la nostra llengua. Personesgeneroses que, malgrat el desànim o laincomprensió, dediquen el temps queroben al lleure, a la son o a la família atirar endavant un projecte de país.Amb constànciai il·lusió treuen al car-rer cada número de les publicacions,

molt sovint posant mà a la butxaca. I elconjuntd'aquestes publicacions formaun corpus encara o ben apreciat, laimportància del qual es consolidaràamb el temps. Pertot això i perquè crecsincerament que la tasca que fan ésmolt important per normalitzar el nos-tre petit país i consolidar la nostracultura, és laraó per laquai els vull retreel meu petit, però sentit, intens home-natge. Que no defalleixin. Que vencinles dificultats, perquè la nostra malme-sa cultura els necessita.

Campanya derecollida

d'alimentsEl departament de Serveis Socials

Comunitaris de la Mancomunitat Plade Mallorca, juntament amb el FonsMallorquí se Solidaritat i Cooperació il'Associació d'Amics i Amigues delPoble Saharaui de les Illes Balears,associació que té com a objectius prin-cipals la sensibilització de laComunitatBalear envers la problemàtica del pobleSaharaui, i l'ajuda humanitària als re-fugiats dels camps de Tindouf ( Argelia)han organitzat la TCaravanaperlaPaual Sàhara Occidental. Lacampanyaderecollida als municipis del Pla serà del'l al 23 de maig, durant aquestessetmanes es recolliran els aliments se-güents: - Capses de galetes - Llaunes detonyina - Llaunes de sardines - etc. Sivoleu contribuir a la campanya hopodeu ferduguent aquests aliments alconvent de ses monges.

Entre altres coses vosoferim:

- Venda i reparacionsde vehicles nous i

usats.

- Mecànica vehiclesdiesel.

- Electricitat del'automòbil.

Carrer Forà, 62Telèfon taller: 830108

Telèfon particular: 52 56 6807529 ARIANY

Au ido! ja hi som una altra vegadai us assegur que aquesta vegada n'hihaurà per tots els gusts; parlarem delque han tractat aquests dos darrersmesos els diaris damunt el nostrepoble, damunt la Mancomunitat i tam-bé farem una repassadeta per la tandebatuda i polèmica «llei del sol rús-tic», pel que han sigut les primerespasses del nou «Hospital de Manacon>i també hi haurà quatre idees damuntel «12 de Setembre» que ens volenimposar com a Diada de les IllesBalears.

«ARIANY, UN PUEBLOIDEAL EN MALLORCA»

Començaré per aquest reportatgeque aparegué a les pàgines centrals de«Itima Hora» dia 11 de Març, firmatper Milà Melero i en fotografies deJaume Morey.

D'entrada, diré que després dellegir-lo vaig quedar com a mal a ple.L'encapçalamentno té res a veure enel que es diu a la lletra menuda i perquèho comproveu, aquí van uns petitsextractes del contingut:

«Los lugareños dicen del suyo quees un pueblo ideal. No precisan de otrarazón que la que se han venidotransmitiendo de generación engeneración: A Ariany s'hi viu bé totl'any. Y punto»

«Ariany existe como puebloindependiente desde 1982 y estanencantados de haberse conocido»Com si fóssim beneits.

«Antes dependían de Petra y todoera mucho más complicado. Estánconvencidos de que Ariany es unpueblo ideal, de que la gente es abiertay sencilla, pero con los desconocidos...son huraños, desconfiados, recelo-sos, de poquísimas palabras yademás... no tan felices comopretenden porque, según fuentes bien

Ariany

Un poc de totSecció a carree de Biel Tovell

informadas, el consumo detranquilizantes y antidepresivos en lazona es superior a la media habitual enla población rural de la isla»

Aquesta Mila, degué quedar ben aple. No sé amb qui va topar però pelque a mi respecte, no em sent gensidentificat amb el caràcter que hadescrit dels arianyers ja que si enspoden definir d'alguna manera, és enla paraula hospitalitat, però allà ella iles seves conclusions, lo trist és queens hagi de presentar així davant totsels lectors del diari.

Després fa una mica de descripciódels mitjans de vida i diu que «Arianytiene el mérito de conseguir que un25 % de su población consiga vi vir aunde la tierray el ganado...Otro 25% quesuperan los 65 años vivemayoritariamente de las pensiones dejubilación y el resto, en particu-lar mujeres y jóvenes, sedesplazan a la costa paraatender los servicios turísticosde la temporada»

També fa una mica de co-mentari damunt la venda decases a alemanys, insinuant lapreocupació de la població yacaba aquest apartat dient :»Seacomo sea, el nivel de vida esbueno».

Acte seguit toca el torn albatle, del qual faun currículumper acabar dient: «Muchotrabajo, ¿no?...Claro que , elsecretario del Ayuntamiento,Miquel Riera, está siempre,pendiente de todo» Comentarievitable per complet i marca-dament tendenciós.

Per acabar la repassada alpoble, fa un comentari dels 5capellans que hem tengut els quatredarrers anys amb la felicitat actual tantdels vellets com de D.Melcion.

El reportatge va acompanyat d ' una

fotografia feta davant 1 ' arc de la plaçade 1 ' església on hi apareixen els quatrepersonatges que després auna apartatque es diu «¿Quien es quien?» vadesgranant:

- Jaume Taberner, com a coordi-nador d'aquesta revista que teniu en-tre mans, el qual comenta que surtdesde 1969 amb una freqüència bi-mensual i amb l'ajuda de suscripcions,ajudes de la Premsa forana, el CIM iel Govern Balear.

- Pep Alzamora, President deT Associació de Pares d ' Alumnes i dela S.D.Ariany. Diu que tenen més«moral que el Alcoyano» ja que vanfatal degut a que els bons jugadorss ' en van a altres pobles perquè aquí noles podem pagar. Així i tot T ànim delsqui queden és bo.

Una fotografía del llastimós ivergonyós reportageque va fer naMilà Melero i que es va publicar aldiari "Última Hora"

- Miquel Julià, Jutge de Pau

Lnany

d'Ariany. ha sigut reelegit tres vega-des i assegura que aquesta serà ladarrera. La seva tasca es limita al'actualització del registre civil, a al-guns actes de conciliació entre veïns ipoc més. En 10 any, tan sols hacelebrat dos matrimonis civils.

- Bartomeu Tous, metge de cap-çalera, diu que ho sap tot de tothom ili encanta l'estil tradicional de la gentd' esperar-lo amb una palangana i unatovallola quan fa una visita a domicilio de dur-li presents a la consulta.Afirma que «la salud de la poblaciónes envidiable y los ancianos llegan enmuy buenas condiciones a edadesmuy avanzadas», per lo que no com-prenc el comentari fet al comença-ment damunt el consumd'antidepresius i tranquilitzants.

I això és tot; el reportatge no estàmalament, però... això de «huraños,desconfiados, recelosos y de pocaspalabras»..., no em va agradar gens,així com tampoc lo del consumd'antidepresius i tranquilitzants, aposta dic que em vaig quedar un pocmal a ple, encara que si només llegei-xes les paraules grosses i veus «Ariany,un pueblo ideal en Mallorca», hoperdones tot i només et quedes ambaixò i com deia aquell, «Qui mos volmal que rebenti».

MINVEN LESCRITIQUES DE

L'OPOSICIÓ

En mesos anteriors parlàvem deque l'oposició a l'Ajuntament esmovia i donava guerra, però semblaésser que aquests dos mesos la cosas'ha calmat jaqué llevatd'una denún-cia feta damunt la manca de vigilànciadavant els robatoris que darreramentes duen a terme al poble i unadenúnciad'un abocador incontrolat, res méshem vist publicat.

Crec que no m'equivocaré moltsi dic que aquest mutis, és degut a quèreconeixen l'equivocació al fer la de-

núncia de l'abocador. Pensaven fert

mal a UM i no fou així sinó que el mal, si no hi ha remei, és per un particulari per lo que pugui venir darrera.

No es pot parlar per parlar i sinós'han d'atendre a les conseqüències.I amb això no vull dir que lo denunciatno fos denunciable, però fent-ho alsplens municipals, possiblement espodrien arreglar més coses que nofent-ho a través dels diaris que podenaixecar «llebres» hi dur mals resul-tants. I com que per lo que sia jotampoc vull aixecar «llebres», no dicres més i pens queja m'enteneu.

ARIANY I EL PLAMIRALL

Al darrer ple del mes de març,1 ' aj untament aprovà una sèrie de pro-jectes per incloure dins el «PlaMirall»que pugen a 25 milions. Els projectes,són els següents:

- Rehabilitació, reforma i creaciód'un punt verd al pes municipal ambun pressupost de 10 milions .

- Creació, jaerahora, d'una plaçapública a la zona de s'Auberg, prèviacomprad'un solar. N'hi hados i unjaés de l'Ajuntament. Aquesta obra téun pressupost de 7 milions.

- Millora de l'enllumenat públic, jaque la xarxa actual té més de 15 anys,amb un pressupost de 4'7 milions.

- Sembra d'arbres i crear zonesajardinades al poble amb un pressu-post de 3 milions.

Al mateix ple, també s'acordàco-mençar les obres de remodelació de laPlaça Major, el mes de setembre.

LA RECOLLIDA DEFEMS, MES CARA

I tant! L'any passat la quota vaésser de 5.900 ptes. i enguany passaràa 13.350 ptes., o sia 7.450 ptes. més.Aquest augment, és degut a que es téque pagarei servei de la incineradora.

Aquesta puta incineradora! diràqualcú.

EL PARE TUGORES ALA GRAN

ENCICLOPDIA DEMALLORCA

Això és el que va aparèixer a la«Gran Enciclopèdia de Mallorca» quepublica «Ultima Hora « i «Balears»,damunt el nostre paisà i per altre partgran admirador d'aquesta «Fulleta»que teniu entre mans, el Pare JaumeTugores Mestre.

(Ariany 1924 - Artà 1992) Religi-ós. Obtingué (1946) el títol de practi-cant en medicina i cirurgia a la Univer-sitat de València. Ingressà (1952) alTercer Ordre Regular de Sant Francesci va ésser ordenat (1958). fou sots-director (1960-65) i administrador(1965-74) d'El Heraldo de Cristo. Vaésser procurador provincial de missi-ons(1970-87).Publicàl'opuscle «Pre-latura de Huamachuco-Perú» ( 1976)i articles a «Estudiós de Misionología»i «Analecta TOR», entre altres.Pòstumament s'ha publicat part de laseva obra inèdita amb el títol de Glos-sats (1995).

GUILLEM FRONTERA,A LA RELACIÓ DE LES

MILLORS OBRES

Per iniciativa del diari «Balears»,es va proposar als lectors triar la millorobra literària d'un autor balear delsegle XX; la votació es duia a termemitjançant uns cupons al quals s'hihavien d' apuntar cinc obres, la prime-ra tenia cinc punts, la segona quatre,tres, dos i un.

L'obra guanyadora, fou «Bearn»de Llorenç Villalonga amb un total de4.357 punts.

El segon lloc, fou per les «Ronda-lles Mallorquines» de Mossèn AntoniMaria Alcover en 2.129 punts.

Anany

El tercer lloc, fou per «La minyo-nia d' un infant orat» de Llorenç Riberen 2.129 punts.

El número total d'obres votades,fou de 260 i cal destacar que entre ellesn'hi havia 3 del nostre paisà Guillem:

- «La ruta dels cangurs» al lloc 79i 22 punts.

- «Un cor massa madun> al lloc 131i 7 punts

- «Imatge del paradís» al lloc 198i 2 punts

Hi noto a faltar «Els carnissers»amb la qual va obtenir el Premi Ciutatde Palma i que per mèrits propis tocaestar dins aquesta relació, però això fouel que votaren els lectors i per tantmereix tot el respecte.

5000 SIGNATURESRECLAMEN UN

INSTITUT PEL PLA

Bipassât 17d'Abril, una represen-tació de pares d'alumnes dels 14 mu-nicipis del Pla , es varen entrevistaramb el President del Govern BalearJaume Mates, en la finalitat de reivin-dicar un institut pels pobles del Plai que s'ubicaria a Sineu.

En l'actualitat, hi ha prop de 600alumnes entre els 14 pobles queestan repartits entre 9 instituts dife-rents, lo que ha provocat aquestaprotesta per part dels pares.

Les reivindicacions, comença-ren l'any 87; des d'aleshores, lesAPA's reclamen un Institut. L'any1995, el MEC va donarci vist i plauperquè s'ubicàsa l'entrada de Sineu,però degut al retall pressupostari del96, aquest institut quedà enlaire.

Però ara, sembla que la cosa vaen serio i no pensen aturar-se finsaconseguir un compromís. Per co-mençar, Jaume Matas es va com-prometre a estudiar y comprovar latramitació de la construcció peròcom que ja diuen que «gat escaldatd'aigua freda tem», els pares no

s'aturen aquí i el passat 30 d'abril unmilenar d'alumnes firmaren una cartareclamant la construcció del polèmicinstitut i l'enviaren al Ministeri d'Edu-cació i Cultura a l'atenció del directorprovincial Francesc Romero, amb quis'entrevistarà una representació delsmateixos el dilluns 5 de Maig.

Els pares estan un poc decebuts jaque opinen que des del Ministeri es fanparts i quarts i construeixen tan sols allàon hi ha doblers, com ha sigut el casrecent de Pollença, mentre que en totel Pla no hi ha ni un centre en condici-ons de rebre els prop de 600 alumnes.

Pendents de saber els resultats deles entrevistes, cal significar que elrepresentant del MEC a les Balears, Sr.Romero, va dir que quan el GovernBalear es faci càrrec de les competèn-cies d'Educació, a principis de l'any98, hi ha tres instituts prioritaris deconstrucció, el de Marratxí, l'Arenal iSineu.

Es de suposar, per tant, que un coparribin les competències, el Sr. Romerotendra en compte aquestes prioritats iel problema que patim en l'actualitat,passi a millor vida.

«BALEARES»JA SONLES ILLES BALEARS

Com recordareu, al número de Se-tembre-Octubre/96, publicàrem queelnostre batle, juntament amb Pilar Fer-rer (PP) i Damià Pons (PSOE) propo-saren el passat 10 de Setembre alCongrés de Diputats, que «LasBaleares» passassin a denominar-seIlles Balears. Doncs bé, aquesta peticióha fet efecte i per la llei 13/1997 de 25d'abril, ja som oficialment Illes Bale-ars.

A partir d'ara, les matrícules delscotxes ja no seràPM sinó que serà IB.Aquesta serà una de les primeres con-seqüències.

INAUGURATL'HOSPITAL DE

MANACOR

El passat 28 d'Abril, es dugué aterme la inauguració del tan debatut idesitjat hospital de Manacor per partdel Ministre de Sanitat, José Manuel

Mapa escolar de Mallorca (Diari de Balears)

^nany

Romay Beccarla, amb 1 ' assistència delpresident d'Insalud, Alberto NúñezFeijoo, el President del Go vern Balear,Jaume Matas, la delegada de Govern,Catalina Cirer i el director regionald'Insalud, Bartomeu Cabrer. El BisbeTeodor beda, el va beneir.

Però si l'acte oficial fou el dia 28, elprimer dia en que es varen atendremalalts fou el dimarts dia 1 d'Abrilquan es varen obrir les portes en 120empleats. Com a curiositat, el primermalalt fou José Ruiz Aguilera, de 44anys, venedor de loteria i resident aPorto Cristo; entrà a les 17 hores ambproblemes cardíacs.

Per altra part, el servei d'urgències,

es va obrir el dia 15 i des del primer diaja es trobaren desbordats, ja que laprevisió estava en atendre 60 visitesdiàries i el primerdiumengejapassarenles 80, provocant retards de 4 i 5 horesamb els nervis i comentaris pertinents.

Ara, deixem que comenci a funcio-nar i poc a poc ens n ' adonarem del granèxit aconseguit per la nostra comarcaamb la construcció d'aquest hospital ivull acabar recordant el que va recor-dar la batllessa de Manacor, CatalinaSureda, al llarg de la seva locució: Laimpressionant manifestació duita a ter-me per part de tota la part forana aPalma el 31 d ' octubre de 1987 i que foul'inici d'aquest hospital que a hores

d'ara ja es una realitat.

LLEI DEL SOL RÚSTIC

Tenia intenció de parlar un pocd'aquest tema, per us seré sincer i usdiré que n'estic fet un lio. Entre Pactede Progrés ( No estaria gens malamentque comencessin a canviar de nom ) ,i Govern Balear, s'estan ficant en unembolic que no sé com acabarà.

Uns preparen una llei, els altres sen'enteren i n'anticipen una altra. Unsdiuen 14.000 metres por poderconstruir, els altres 7.000 i ni ells ma-teixos saben el que volen, aquí l'únicque compte, no és el particular que tées seu trocet de terra, aquí el quecompte, és quedar per damunt l'altre isi es possible humiliar-lo. Després ensqueixam si venen els alemanys, que ahores d'ara són els que tenen duros i enpoden comprar no 14.000, sinó140.000 i s'ho fan tot seu.

Quina comanderà que hi ha pel móni no se n'adonen que entre tots hofotem tot. Tothom té dret a opinar,tothom té dret afer i desfer i així anam.

Un consell, si teniu un trocet deterra o una clova i pensau fer-vos-hiuna caseta, pensau-ho dues vegades omés ben dit, anau a demanar permís al'Ajuntament perquè sinó us lajugau icom que lo més provable és que notengueu el terreny suficient, ja podeucomençar a fer la bona als veïnats dedavant, darrera, dreta i esquerra i aixía lo millor aconseguireu els metresexigits. Si així tampoc us basta o elsdiners no us són suficients, mirau detrobar un alemany. Tots els qui protes-ten de que aviat tot serà d'alemany s, hofan perquè no n'han tingut cap ques'hagi presentat amb el doble de dinersde lo que hauria imaginat treure d'unacaseta o trocet de terra. Les utopies i elsideals, dins un món completamentmaterialitzat com l'actual, han passat,per desgràcia, a millor vida.

8 A Tinny

DIA 12 DE SETEMBRE,COM A DIADA DEMALLORCA, NO

D'entrada, he de confessar qued'història sé lo que vaig aprendre al'escola i després lo que mogut per lameva curiositat històrica-folklòrica, heanat llegit al llarg de la meva vida, o siaque possiblement no soc la personamés indicada per opinar, però i sensemés preàmbuls, dicques'estàapuntdecometre una aberració històrica: Pro-clamar dia 12 de setembre «Diada deMallorca». Per tan transcendental con-clusió, s'han unit PP (govern central),PSOE (govern central) EU (governcentral) i UM (Crec que no saben d'onsón ni a on volen anar).

Dia 12 de Setembre de 1276, el reiJaume II jurà el llibre de Franqueses iPrivilegis del Regne de Mallorca. Aquestdia, també es vol commemorar la co-ronació de Jaume II com a primermonarca del Regne Independent deMallorcaencaraque els historiadors noes posen d'acord en que fos precisa-ment un 12 de setembre tal coronació.

El llibre de Franqueses i Privilegis,

és un conjunt de còdexs i manuscritsque contenen documentació pertanyenta tots els monarques de Mallorca aixícom de diverses autoritats civils i ecle-siàstiques. Aquest llibre, suposa el re-coneixement dels illencs com a ciuta-dans de l'època amb els seus privilegisi llibertats.

Encara, que data important i dignede tenir en compte, és molt trist que perdesconeixements històrics, per interes-sos creats o per afany de protagonisme,a l'hora de pensar en un dia que ensuneixi a tots els mallorquins a celebrarla nostra identitat com a poble, hàgimpassat per damunt la vertadera dataque va canviar la nostra història: DIA31 DE DESEMBRE DE L'ANY 1229,dia en què el Rei En Jaume I va entrarjuntament amb les seves tropes a Pal-ma conquerint-la als musulmans.

Que més dóna si f ou un fet de sang !.Amb el Rei En Jaume, entrà la llenguaque encara ara empram, entraren elsnoms i llinatges que encara ara tenim,entraren uns costums que poc a pochan anat arrelant entre nosaltres, vaentrar la religió, i va ésser en unaparaula, l'origen de l'actual poble ma-llorquí.

|.„, f„-„.'.,-..? fc=»w=7 j- j% jf-,«.;..,, „^f-.^^^&^ fifyizfaLJr ...feu; »....r .¿„^, . „.p, ÍC J BS^ i..,, «£, -„0, L^ =n£^.., Kfyrbï-pzzy •

, ^ . .» í.«; *5^f* .«jit.í s=s? jjuffSadfr]^.. ^f^rj^ytf^. ^L^,jff^JOAS^pf^a^.^ f-V y^-> •• -$"2<£•&£ ~$x&,~.:t.. ~, p.

.^^JU^J^^^„ jJíriB -S^^^^^^ íj ^ j - rp^ .... Ct, .„.,'

..... , rs^.«-<gr~-^J^J-^ "-^-J-^y^j-f ^-jr^^^-^-^j

«dfesfc-rlrt^^

H^ sM-îA^sk-s^ V.*=~T.~,S s/--- t~syï>>52^.X4-X * -' ;

-TCfrf~,

Crec que és de justícia reivindicar el31 de Desembre, dia que ja es celebraa Palma fa temps, encara que noméssia a nivell institucional, en 1 ' anomena-da «Festa de s'Estandard».

Precisament aquesta celebració aPalma, és laque fa que noes triïdiaSl,ja que diuen els il·luminats que aquestdia només és una festa palmessana i novolen llevar protagonisme al batle.

Als mateixos il·luminats, que defen-sen la teoria de festa palmessana, elsanimaria a que repassessin un poc lahistòria i veurien que la part forana vaprendre forma a rel de la conquesta ifou així que va haver-hi el Repartimentde les terres: Una part al Rei i l'altre alssenyors que l'acompanyaren en laConquesta (Comte d'Empúries, Gastóde Montcada, Ñuño Sanç i Bisbe deBarcelona).

L'Alquería d'Ariany, que estavaal districte musulmà de Jijnau-Bitrah,va tocar al Rei En Jaume qui tot seguitla va donar a Bartomeu d'Aulona,tenint una extensió de 8 jovades equi-valents a 128 quarterades, segons da-des del Llibre del Repartiment.

Crec que és ridícul, de desconeixe-ment històric i un gran error deixarin ventar aquesta diada i lo més trist, ésque forces que en teoria haurien delluitar perquè fos el 31 enlloc del 12,fessin mutis. On estàO.C.B? O nomésserveix per organitzar Correllengües iAcampallengües?. On estàL'U.I.B?.On està la premsa? tan sols el diariBalears se n'ha fet ressò i ha intentatposar un poc de llum dins tanta foscor.

I una altra cosa. A què venen dar-rerament aquestes ganes d'inventar?No en tenim una? Idò aprofitau-la. I aravendran els problemes per omplir eldia: homenatges, fills il·lustres, misses,processons, carreres de cavalls, con-cursos de fona, exposicions, focs arti-ficials, concerts Déu meu!!!

Una Diada, ha de sortir del cor, nodels despatxos, sinó, serà una diadasense sentit, morta.

Document on Jaume II jura la Carta de Franqueses el 12 de setembrede 1276. (Diari de Balears)

Ariany

I japer acabar, que tanmateix ningúemfaràcas, suggeriria als inventors unaltre invent perquè darrerament pareixque va d'això, s'inventen himne (LaBalanguera), s'in venten Diada ( 12 desetembre). Ara queja ho heu aconse-guit, posaria fil al'agullapercanviarelnom de Palma. Fa uns anys els«cultúrelas» l'anomenaven perCiutat.

Començau la creuada, possiblement«Sa plataforma de sa llengo Baleà»també us recolzarà.

Polítics! Feispena.

I per aquesta vegada res més, aca-baré donant l'enhorabona als organit-zadors del Trofeu Pasqua Ariany debicicletes perquè sinó llavonces s'enfa-den en jo. Per cert, convé seguir alguanyador d'enguany, el margalidaToni Tauler. Actualment corr per unl'equip vila Rojas de Granada peròsegons tene entès ja hi ha un equipestranger de campanules que l'estàseguint.

Ariany a Internet

El nostre poble surt a Internet, hisurt lo que a continuació reproduïm.L'adreça per entrar-hi és: http://www. balears, com/arianyes. htm

DescripciónMunicipio situado al Este de la isla,

que con una extensión de 2.390 hec yuna población de 839 habitantes, tieneuna densidad de 28'4h/km2. Destacanlas posesiones de ses Comunes, saCabaneta, Son Boscà, Son Nigorra ySon Guillot. Su origen etimológico esdesconocido.

HistoriaLa prehistoria del municipio está

documentada por el yacimiento de saCanova, cueva natural donde sehallaron restos de entierros pre-talayóticos. El descubrimiento de estacueva y particularmente de la cerámicaque formaba parte de los utensiliosfunerarios, fue de gran importanciaparaci estudio y conocimiento del pre-talayótico mallorquín. En épocaislámica, probablemente formaba parte

del juz' Yiynau-Bitra. En el Reparto deMallorca, aparece la alquería Arian.Ariany se segregó de Petra el 29 deJulio de 1982.

EconomíaContinúa vigente la actividad agrí-

cola y ganadera. El cultivo se dedica acereales, principalmente cebada y tri-go. En cuanto a árboles frutales,destacan almendros, higueras y, conno tanta importancia, viña y aceituneros.En ganadería, ganado ovino y cerdos.Visitas de interés: Iglesia Parroquial yTalaiot "d'en Manera".

Fiestas: 29 Julio (segregación) y 28Agosto (Ntra. Sra. de Atocha)

Mercado: Jueves.Excursión a pie: Es Pujol.I això és sa poca informació que hi

ha, hi ha un parell d'errades que elsresponsable d'això podria corregir,sobretot en dades i festes. També hisurt la fotografia que ilustra el peud'aquesta pàgina.

10 Lnany

Entrevista a Esperança López Tortosa, directora del'Institut de Santa Margalida.

Aquesta entrevista va sortir publi-cada a la revista de Santa Margalidai estafeta pel company Rafel Bordoy.

Esperança, la directora de l' Institutd'Ensenyança Secundària a SantaMargalida va néixer a Palma, però desde fa cinc mesos, més o manco, tésobre les seves espatlles laresponsabi-litat de l'educació dels joves d'unsquants de pobles, entre ells els d'Ariany.La intenció és la de donar una ullada ala marxa de 1 ' Institut en els seus inicis.

- Quants de cursos engloba Flns-titut?

Tenim catorze cursos, dos més delsque s'havia calculat en un principi,l'edifici d'ESO estava previst per a 12unitats, però ens hem vists obligats,amb els permisos pertinents, a fer uncurs més de cada nivell degut a l'excésd'alumnes, esperem que l'any que vepoguem tenir el nombre de professorsadequat als 400 alumnes que tenim.

- Quants de professors hi ha ac-tualment?

Som una trentena, però aquest és elprincipal problema que tenim en elcentre, que no hi ha un professoratestable, sols quatre de primer cicle iquatre de segon cicle, dels actuals,tenim la plaça assegurada per al cursvinent i això entranya una gran dificul-tat, degut a que t'obliga a tornar acomençar tot de bell nou acada inici decurs.

- Quin és el personal no docent?També és insuficient, tenim dues

dones per fer la neteja i, donades lesdimensions del Centre, elles fan el quepoden, esperem que l'any que ve essolucioni aquest tema, després hi ha unadministratiu i dos porters.

- Com valoraries aquests cincmesos de funcionament de l'Insti-

tut?Jo crec que positivament, sabem

que hi ha coses que fallen, com per totperò hi ha una gran il·lusió per millorari tirar endavant, hi ha dies que és moltdur i tenim molta feina, tenint en comp-te que parlam d'un centre nou i en plenareforma de l'ensenyament, amés, hi hadues terceres parts dels professors pelsquals aquest és el seu primer lloc defeina, és adir, sense experiència, no voldir que això sigui negatiu perquè suplei-xen la manca d'experiència amb il-lusió, ganes de fer feina i joventut i aixòés molt més desitjable que no tenir gentexperimentada però cansada i rutinà-ria. M'agradaria poder comptar el cursque ve amb el mateix professorat, peròaixò és gairebé impossible, donat l'ac-tual sistema.

-1 parlant de la infrastructura?En aquest terreny també hem tengut

problemes, començant per unes famo-ses goteres i seguint per altres inconve-nients que presenta un edifici que, vistde defora, sembla molt bonic però quea la pràctica ens trobam amb coses queno són funcionals, posem per cas unaescalade fusta, sobre laquai les passesressonen i augmenta considerablementel nivell de renou. I cóseles per l'estil.

-I altre tipus de problemes, ambl'alumnat, els pares...?

Bé, sempre hi ha problemes, peròprincipalment destacaria la manca demotivació, un nivell escolar prou baixper part dels alumnes i conductes encerta forma de gamberrisme o de van-dalisme gratuït. I si ens hem trobat amb

qualque problema concret hem parlatamb els pares i hem mirat de trobar-lisolució. Així que principalment trobamuna manca d'educació escolar i cívicai una manca de normes de conducta derespecte i convivència.

- Com són les relacions ambl'APA?

Jo diria que molt bones, hi ha unabonacol·laboració i un bon entenimentper ambdues parts. Estam començant,s'ha format el Consell Escolar i pot sermanca que cristal·litzi en coses concre-tes però la relació és bona iesperançadora.

- 1 les relacions amb els poderslocals?

Molt bé, no tinc cap tipus de quei xa,ans al contrari, hem tengut tota 1 ' ajudai col·laboració possibles de part del'ajuntament, sobretot al principi, quanmés ho necessitàvem i actualment queestam intentant muntar la bibliotecas'ens ha brindat la col·laboració de la

"principalment trobam una manca d'educacióescolar i cívica i una manca de normes de

conducta de respecte i convivència."

Lnany 11

bibliotecària de Santa Margalida i delsserveis de l'àrea de cultura que ensajuden quan els necessitam, cosa quevolem agrairprofundament.

- Com està l'institut en el tema dela nostra llengua?

Encara s ' han de fer unes enquestesencaminades a elaborar el projectelingüístic, però la meva impressió ladiré posant per exemple que jo tenenins de quart que no saben ni llegir niescriure en castellà, sé que hi ha altrescursos on la proporció és diferent, peròpuc dir que quasi tot es fa en català. Jopens que el que hem d'intentar és queal finalitzar l'escolarització, tothom si-gui bilingüe, amb un domini del castellài el català per igual. Jo som castellà-parlant i he lluitat tota la meva vida perlanormalitzaciódel català, però considerque s'ha de donar igual tractament a lesdues 1 lengües i aprofitar la riquesa quepot proporcionar, no sols el bilingüisme,sinó el multilingüisme. Crec que s'had'aprofundir en el domini de les duesllengües i aprofitar la capacitat quetenen els nins per poder aprendre el quedesitgin.

- Parlem sobre el problema delgamberrisme, el patiu aquí?

Ah sí! aquest és un problema greu,és el nostre principal problema, i ensagradaria conèixer les arrels perquètens unes teories però veus la realitat ino trobes problemes familiars, ni eco-nòmics, els pares són persones bennormals, educades i encantadores, hipot haver casos que sí que hi ha un fonsde problemes familiars. Però en gene-ral veus aquesta degradació de la con-vivència, aquest afany de destruir sen-se motiu, aquí ens han espanyat lesportes, els banys, els pals dels bàsquet,etc. I el més greu és que no hi trobes

explicació, analitzes els ca-sos un per un i encara ro-mans més desconcertat. Unper un semblen incapaçosperò després arropáis per lamassa tenen un comporta-ment inqualificable.

- A l'institut a més heusofert el cas dels quintos?

Efectivament, l'altre diaes presentaren al centre i joen un principi pensava quevenien per fer festa i vaigtenir la intenció de fer sortirels al·lots al pati per passar una estonaagradable. En lloc d'això començarena amollar coets, tirar ous embrutant pertot arreu, allò semblava més una guerraque no una festa, a més alguns d'ellsanaven gats amb la botella amb la mà...Alguna gent va sentir pànic davant unvandalisme que no sembla tenir capclasse de justificació. Algú m'haviaparlat del tema dels quintos, però vaigpensar que exageraven, ara veig que noera així. Això són actituds que no espoden consentir i molt menys discul-par, el que realment em preocupa ésque qualcú pensi que això és una ma-nera de divertir-se. Després ells matei-xos reconegueren el que havien fetmalament, això, essent positiu, no és encap manera justificant.

- Té l'institut problemes de vio-lència?

Hi pot haver qualque brega, peròviolència en el sentit com la que ensmostren alguns programes de televisió,pens que no, més que altra cosa és quemolts són, com ho diria? «brutos», potser no sigui la paraula exacta però crecque s'entendrà el que vull dir. Sensemés ni menys algú dóna una potada auna porta i la se carrega, després diuen

"Un per un semblenincapaços però després

arropats per la massatenen un comportament

inqualificable."

que no ho volien fer. Intentam fer feinaamb els tutors en aquest terreny, refle-xionar amb els al·lots i coses així peròno és un tema fàcil.

-I problemes de drogues?Jo en principi diria que no, és un

tema molt delicat i que cal anar-hi moltalerta, nosaltres no hem detectat casos,però sí que aplicam programes de pre-venció. El que si pens que hi ha per partdels pares i dels professors és temor iaixò pot causar alarma en certs mo-ments. Aquí és un institut que estàobert i algunes situacions són difícils decontrolar. Sembla però que no hi hamassa conflictes veig més preocupanti més a prop el tema dels quintos o delabrutalitat.

- Quins objectius tens marcats?Bé, a vegades el dia a dia no et dóna

"aquest afany de destruir sense motiu, aquí ens han espanyat les portes, elsbanys, els pals dels bàsquet, etc. I el més greu és que no hi trobes

explicació"

12 Ariany

temps per planificar el futur, però te-nim molta il·lusió per anar millorant,ara estam engrescats en el muntatge dela biblioteca, que consideram molt ne-cessari i bàsic per el funcionament delcentre, volem que sigui una bibliotecaque tengui el que és adequat a l'ense-nyament que impartim, i que estiguidotada dels avenços tècnics que caltenir, ordinadors, CD ROM... A més,també intentam elaborar un reglamentinterior del centre, el projecte educa-tiu... però per fer això necessitam co-nèixer abans quina classe de centre iquina classe d'alumnat tenim i araestam a l'etapa de la recerca de dades.Amb una paraula, anam fent feina permillorar.

- Vols demanar o manifestar qual-que cosa?

Voldria demanar un poc de pacièn-cia de cara a la nostra actuació i donarles gràcies, tant al' APAcomal' Ajun-tament, per la seva col·laboració i queaquí estam per fer feina i per donar unbon ensenyament als joves d'aquestacomarca.

Sens dubte podem tenir ara unavisió de 1 ' Institut que ens el faci sentirmés proper i ens impliqui, una micamés, en la feina d'educar els nostresfills, al costat dels professors.

PER QUÈ TORNAREM SORTIR AL CARRER

Per tercer any consecutiu, milers imilers de ciutadans de les Illes Balearstornarem a omplir els carrers de Palmaen arribar el mes de maig, tots plegatsi amb una sola veu, per ajudar a salvarla llengua, construir el país i reclamar elreconeixement dels drets que com apoble ens corresponen.

És necessari tornar sortir al carrerper defensar a l'uníson una políticalingüística decidida amb cara i ulls, perpart del Govern Balear, màxim respon-sable polític de la qüestió, que aj udi debon de veres a promoure la llenguacatalana, pròpia del nostre paíspluriinsular, i eviti el seu empobrimenti pràctica desaparició de l'ús general iparlat, perill tan real i no gens teòric amig termini. Per això es necessita unDecret de mínims a l'escola que asse-guri almenys en una primera fase laimpartido real i consolidada d'un 50%de matèries en la llengua pròpia de lesBalears, i que tots els alumnes de lesBalears acabin el període d'escolarit-zació obligatòria, amb un vertader pledomini, oral i escrit, del català tant comdel castellà.

És necessari tornar sortir al carrerper defensar la nostra identitat especí-fica, plural i integradora, però vertebra-da entorn de l'eix històric, cultural ilingüístic que ens ha configurat com apoble durant més de tres quartes partsdel segon mil·leni.

És necessari tornar a sortir al carrerper reclamar tots els drets de les illesBalears com a nacionalitat històrica,amb peu d'igualtat amb els pobles mésavançats d'Hispània i d'Europa, aixícom l'adequada compensació degudaal fet insular, que ens separa dels granscentres culturals i econòmics del nostreContinent i ens impedeix gaudir direc-tament dels seus grans serveis i infra-structures de tota casta.

Per tot això convidam tots els ciu-tadans de Mallorca a sortir al carrer iestibar el Born de Palma amb nosaltresdia 17 de maig i fer pinya cívica i moralper mostrar ben a les clares que som unvertader poble, que sabem allò quevolem i necessitam i que no afluixaremgens ni mica a aconseguir-ho.

Informació als donants de sangd'Ariany

Llorenç Mestre i Franciscà Moragues

El dia 2 de maig va venir la UnitatMòbil de la Germandat de Donants deSang de Balears per procedir a lesextraccions dels donants d'Ariany.Varen venir 28 persones a donar sang,de les quals 7 no en pogueren donar perdiferents motius, perlant hi va haver 21donacions, i un donant nou, lo qual ésmotiu d'alegria veure que la joventuts'anima a la solidaritat amb el pròxim.

En nom dels malalts que es podenbeneficiar amb la "vida" que els do-nants d'Ariany les han proporcionat, laGermandat de Donants us dóna lesgràcies, ja que la seva labor és que no

falti sang per el qui la necessiti.Vos emplacam a la pròxima dona-

ció que serà passat l'estiu.Una abraçada.

*>*^<*.

A.n.any 13

Diada de nova plantaJoan Mèlia, filòleg. Publicat al Diari de Balears.

La discussió provocada per la de-claració del dia 12 de setembre com aDiada de Mallorca és molt més que unsimple debat sobre la conveniènciad'una data o d'una altra.

En les societats sòlides pot ser salu-dable revisar de tant en tant els propismites, qüestionar-los, fer-ne noves lec-tures; encara que aixòpoques vegadesté més transcendència que la simplediscussió entre erudits o ideòlegs. Ensocietats a mig fer (o a mig desfer, comMallorca) intentar erosionar les poquescoses sòlides que hi ha, encara que siguien el terreny de la simbologia, no ésmés que una empenta contra la conso-lidació o a favor de la desfeta.

Mentre que hi ha societats queintenten legitimar-se fabricant símbolsi tradicions, disfressats o no d'antigui-tat, una part dels polítics mallorquinssembla que intenten destruir els quetenim o, com a mínim, substituir-losper altres de nous, més o menys arbi-traris. S'han volgut inventar banderes,himnes, ara festivitats i, qui sap, si undia d'aquests, els mateixos, voldraninventar-se llengües, esbucant tot elque s'ha anat construint fins ara.

La simbologia col·lectiva arrela,s'enforteix ies consolida ambel temps;o, amb paraules, d'Alcover «... la socamés s'enfila com més endins pot arre-lar». Com més arrelats en la tradicióestan els símbols, més difícil és queesdeveniments conjunturais els esbor-rin. Desfer els camins fets fins ara enaquest sentit i voler establir nous sím-bols per reemplaçar-ne d'antics, no ésmés que debilitar els referents col-lectius dels mallorquins, tan necessitatsde reforç. I això només pot interessarels qui destigen que el sentiment de

poble dels mallorquins si-gui feble, com acabat d'in-ventar, artificial, sense tra-dició. No és casual que al'elecció del 12 de setem-bre s'hi hagi adherit entusi-asta el sector mésvisceralment antimallorquí,el gonellisme espanyolista.No es tracta de discutir elsaspectes del 12 de setem-bre que podrien justificar laseva elecció com a diada deMallorca, si no n ' hi haguéscap altra. Es tracta d'asse-gurar la continuïtat del 31de desembre, la f esta d'aquestes carac-terístiques més antiga d'Europa.

No crec errar-me gaire si dic quesón pocs, si n' hi ha, els partidaris del 31de desembre que enalteixin el fet d'ar-mes. El 31 de desembre de 1229, no hodubtem, ha tengut molta més transcen-dència que el 12 de setembre de 1276en la formació de la societat mallorqui-na que hem heretat; senzillament, n ' ésl'inici. I això és el que se celebra. El 31de desembre de 1229 és la data dereferència de la memòria col·lectiva,dels llibres d'història... i no sols ambrelació a Palma, sinó a tot Mallorca.

I això mateix passa amb Jaume I,tan clarament identificat que en la tra-dició popular no necessita ordinal i ésel rei En Jaume.

Per alguns polítics, qüestionar el 31de desembre és una conscient manerade debilitar la simbologia mallorquina.Per altres, però, és no voler acceptaruns símbols tradicionals que el movi-ment nacionalista de Mallorca ha sabutpotenciar; és la necessitat de no apa-rentar que van a remolc, encara que

No és casual que a l'elecció del 12 de setembres'hi hagi adherit entusiasta el sector mésvisceralment antimallorquí, el gonellisme

espanyolista.

Es tractad'assegurar la

continuïtat del 31 dedesembre, la festa

d'aquestescaracterístiques més

antiga d'Europa.

això impliqui desentendre's dels perju-dicis que a la llarga poden provocar a lanostra societat. Si el nacionalisme aMallorca fos tan irracional com ellsvoldrien i proposas I'l 1 de setembre dediada i Els segadors d ' himne, els matei-xos que ara s'hi oposen es convertirienen acèrrims defensors del 31 de desem-bre i de La Balanguera.

Esperem que, si els qui en sónresponsables no ho reconsideren, lapoca solidesa de la proposta faci que el31 de desembre continuï essent recor-dat pels mallorquins quan ja no secelebri el 13 de setembre (o és el 12?).

14 k.nany

1.- Nom i llinatgesFrancisca Moragues Vanrell

2.- MalnomMoragues

3.- Edat50 anys

4.- ProfessióAuxiliard'infermeria

5.- Un HobbyEl cinema

6.- Llegeixes qualque diari o re-vista? Quins?

"ÚltimaHora", Balears, "DiariodeMallorca", "Muy Interesante", SaFulleta.

7,- Un personatge històric. Perquè aquest?

Jesucrist.

8.- Un personatge actual. Per quèaquest?

Teresa de Calcuta, admir la sevacapacitat perdonar-se als més necessi-tats i pobres.

9.- Amb qui t'agradaria passarun dia complet? Per què?

Amb la Mare Teresa, per aprendred'ella.

10.- Tens algun ídol? Qui? Quèadmires d'ell/a?

No en tene.

què?11.- El Madrid o el Barça? Per;?El futbol no m'interessa.

12.- Quina llengua, català o cas-tellà? Per què?

Hem de cultivar tot el que poguemles dues llengües oficials que tenim,sense menysprear a cap.

50 preguntes a13.- Un/a cantant. Què t'agrada

d'ell/a?Mariadel Mar Bonet, perquè té una

veu única.

14 Un actor. Què t'agrada d'ell?Al Pacino, lo bé que interpreta dife-

rents papers.

15.- Una actriu. Què t'agradad'ella?

Bety Davis. Era una actriu ambmolta força interpretativa.

16.- Un esportista. Per quèaquest?

Carles Moya, perquè és mallorquí ili hem de donar suport.

17.- Un fet històric. Perquè aquestfet i no un altre?

Laindependènciadel pobled'Arianydel poble de Petra.

18.- Un bon recordEl naixement dels meus fills

19.- Un mal recordLa pèrdua de familiars i persones

estimades.

20.- Quin país o ciutat t'agrada-ria visitar? Per què?

Jerusalem i TerraSanta, pertrepit-jar allà on es va fundar l'Església.

21.- Aniries a sa Lluna? Per què?Això és una cosa que m'és indife-

rent.

22.- Creus en el més enllà? Perquè?

Si hi crec.No pot acabar tot enaquest món.

23.- Hi ha Cel i Infern? Per què

penses així?Crec que el cel i l'infern estan en

aquest món, segons el que et toca viurei les teves circumstàncies.

24.- Creus que hi ha vida a altresmóns? Per què?

Pot ser. Tant d'univers infinit no-més per nosaltres és massa.

25.- Què penses de les drogues?Que són un infern per el que pateix

aquesta plaga, les seves famílies i el seuentorn.

26,-1 de l'avortament?És un crimen matar una nova vida.

No tenim dret a fer-ho.

27.- Una florLa rosa

28.- Un arbreUna olivera

29.- Un plat de cuinaQualsevol plat ben preparat i ben

presentat

30.- Una postreLa fruita

31.- Una begudaL'aigua.

32.- Una dansaEl ballet clàssic

33.- Una cançóN'hi ha moltes, m'encanta la músi-

ca.

34.- Un fet inoblidableEl naixement del meu nét. Fou

emocionant.

Lnany 15

35.- Una pel·lícula"Casablanca"

36.- Un esportCaminar.

37.- T'agrada viure a Ariany. Perquè?

M'agrada molt, et sents molt bé perla tranquil -litat i per la gent bona i nobleque hi ha.

38.- Si no visquessis a Ariany, aquin poble t'agradaria viure?

Perquè?Visc a Palma i m'agrada, però

necessit venir a recargar les piles alpoble.

39.- Què és lo que més t'agradad'Ariany? Per què?

La tranquil·litat i la gent.

40.- Lo que menys. Per què?Jo estim Ariany amb tots els seus

defectes.

4L- Si tu poguessis, què canvia-ries del nostre poble? Per què?

No can viària res. Però animaria a lagent a que fes més coses per el poble.

42.- Per tu, qui creus que ha estat

la persona més important entota la història d'Ariany? Per

què?En Toni Batic, ha aconseguit mol-

tes coses per el poble, des d'aquí li vulldonar les gràcies.

43.- Com veus el futur d'Ariany?El futur serà així com nosaltres

volguem que sigui.

44.- Quina qualitat admires mésde la persona?

La sinceritat i l'espontaneitat.

45.- Quin defecte creus el pitjor?La hipocresia.

46.- Què és lo que més t'hauriaagradat ésser dins aquesta vida, par-lant de professió? Per què?

Metge

47.- Què és lo que manco t'hau-ria agradat ésser? Per què?

Paràsit (gent que viu de l'esforç deldemés)

48.- Si no fossis qui ets, qui t'agra-daria ésser? Per què?

M'agrada així com som. Si no m'es-tim jo, qui m'estimarà?

49.- Si tenguessis una vara mà-gica i et concedís 3 desitjós, quèdemanaries? Per què?

Salu, salut, salut

50.- Una despedidaFins sempre.

El plaer de beureFrancès Grimait

Flor de maigNegre 1991La denominació d'origen Tarragona,

subzona Falset, no vol quedar allunya-da de la seva germana i veïnada zonadel Priorat en l'elaboració de vins dequalitat molt interessant, fet que de-mostren vins com el Flor de Maig,elaborat a la cooperativa de Capçanes.

En moltes ocasions, parlar de vinselaborats a cooperatives era sinònim devins vulgars que es comercialitzaven ala menuda. Flor de Maig represental'esforç que moltes cooperatives realit-zen actualment per millorar els seusvins i elevar-los a cotes altes, que finsfa poc semblaven una utopia.

El vi en qüestió ha estat vinificai apartir de la varietat de moda, el Caber-net Sauvignon. Aquesta Flor de Maigva romandre durant tres mesos en bótanova i nou mesos en bóta vella. Elresultat final és un vi de color robí ambtons teula, en el qual es detecten, aprimer cop olfactiu, unes notes de bonacriança; en boca és tànic i equilibrat,amb un final elegant amb records defruita madura.

Preu aproximat: 1.000 ptes.Cooperativa Agrícola CapçanesC/ Pau Casals, 3343776 Capçanes (Tarragona)Tel.: 977- 17 83 19. Fax: 977- 17 81

53

,*•j

Por ¿e «TMfllH; NegreK- "" ;i!íi.Cuierneí iSauvúpum-.:;

Tnrritüona /ÍL,,n»«ï« \iJBJ:

,„,,„., -,,,„ 1^J"1"'1'""'""™"" '•':!!P. nsh-íii!

16 AriTiany

Targeta

Moneder

La targetade cada dia

.. .*» , .Sf '<l

/1 %iic/V:

•^É^. t \

DEFUNCIONS

NOCES

Dia 1 de març es varen casaren Pedro Capó Sansó i naMariaMagdalena Pascual Curient.

Dia 12 d'abril es varen casaren Toni Ferrer Ribot i n'AntòniaRigoGomila.

Enhorabona a les dues parelles.

NOCES D'OR

Dia 20 d'abril celebraren els 50 anys de casats en MiquelRamis i na Franciscà Alzamora.

Enhorabona.

Dia 7 d'abril ens va deixar n'AntòniaRibot Zuzama (Cartera), era fadrina itenia 92 anys.

Descansi en pau.

NAIXEMENTSDia 29 de març va néixer na Maria

Inés Bauza Mestre, filla de Sebastià iPráxedes.

Dia 14d'abril vanéixernaMariadelMar Ramis Caldentey, filla de Sebastiài Franciscà Maria.

Enhorabona

Nota: Les persones que estiguininteressades en que surti alguna foto-grafia o que es faci menció a algun acteo efemèride, l'han de fer arribar a laredacció de la revista, nosaltres no ensfeim responsables de les omissions idescuits.

Hola j o venéis com vos trobauaquest mes, esper que una mica mésanimats que jo no es que me puguiqueixar de com me van ses coses peròenguany estic una mica «depre» per loque està passant a s'equip de futbol desnostre poble i és que no se si podrésuperar lo que enguany ens està pas-sant perquè si voleu que vos digui saveritat , pot ésser que s'equip siguimagre, molt magre si tant voleu, peròd'aquí a no haver estat capaços deguanyar cap partit, aquest fet ha acabaten ses meves ganes de seguir endavant,no és que no hagi passat gust de jugar,el que passa es que no m'havia trobatmai en aquesta situació jaqué normal-ment estava acostumat a guanyar moltsdels partits, però que hem de fer, ahores d'ara s'hauràjugat un altre partitque ens devia enfrontar a un delscapdavanters de sa lliga el Port dePollença, un exemple clar de com po-den canviar ses coses en poc temps, iés que el Port de Pollença fa dos anysque va desaparèixer jugant a terceraregional, tornat a sa competició l'anypassat aconseguint puj ar a segona regi-onal i a hores d'ara és un dels equipsque millorfutbol fade tota sacategoria,per lo que jo estic pensant que talvegada 1 ' any que ve, es començarà debell nou a u na categoria més baixa comés sa sempre difícil tercera, però queestà més d'acord amb l'experiènciadels nostres jugadors, ja que com totsja sabeu molts d'ells és el primer anyque juguen en competició oficial per loque l'any que ve podem tenir garantiesde que ses coses aniran molt millor, i ésque si hem aguantat aquest any, crecque se podran aguantar moltes méscoses, perquè és molt difícil que espugui donar un resultat tant decebedorcom el d'enguany, el qui no va poderaguantar tanta pressió va ésser 1 ' entre-nador que, al començament de sa sego-na volta va dir que no tornava, i no ensva quedar més remei que agafar-ne un

Anany

EsportsTomeu Bauçà Frontera

de casa i que no va ésser un altre queen Juan Antoni Sanxo, un dels quesempre més he destacat en aquestesretxes, ja que al nostre poble quan esparla de gols sempre ens hem de recor-dar d'ell, ja que per lo que jo pucconèixer, de la historia de l'Ariany és elmillor golejador que ha tingut, sinó,basta veure els més de 40 gols que vafer ell tot sol a sa temporada 91-92,però això ja són histories passades,quan ell va agafar s ' equip pareixien queses coses havien canviat, sa gent juga-va al seu lloc, i els dos primers partitses varen empatar, s'haguessin pogutguanyar ben bé, i pareixia que revisco-làvem però després vàrem tornar acaure en els defectes de sempre, elprincipal, sa falta de punteria davantporteria, i sobretot ses males actuaci-ons arbitrals que més de dues vegadesens han fet perdre els papers, i és queens han fet de tot, però que hem de fer?som un equip petit i sempre és més fàcilfotre un petit, que no ajudar-lo.

Però sa nota agradable, un altre copsón els nostres menuts i és que estanaconseguint guanyar quasi bé sempre ials diferents torneigs que estan jugant,és molt difícil guanyar-los, prova d'ai-xò és que del poble veí de Petra hanvengut acercarjugadorsperajugar sesfinals comarcals, ja que seguramenttroben que són jugadors molt vàlids,

17

això em dona molt de coratge ja que sies podia aconseguir que al nostre poblees pogués fer un equip perquè els jovesdel nostre poble no s'haguessin dedesplaçar a poble extern per a poderjugar, estaríem creant una escola quevulguis no vulguis és sa base del quehan de sorgir els equips de majors,aquest any s'ha aconseguit tenir unequip en el que quasi be tots erend'Ariany, qui sap si d'aquí aun grapatd'anys podem tenir un gran equip dejugadors fets al nostre poble, ses mane-res hi són l'únic que falta és molta defeina i perdre molt de temps amb elspetits, ja se que és una cosa molt difícil,perquè cada any es pot veure, i és quemolta de gent diu que aj udarà i sempreacaben els mateixos, però que hem defer? sempre n'hi ha d'haver un parellque facin de beneits perquè els altrespuguin riure, jo sempre he estat delsbeneits, però estic content perquè al-menys no podran dir que no ho heprovat.

I amb això ja m'he de despedir, elmes que veja farà calor, s ' haurà acabatel futbol i estarem parlant del futbet,almenys així ho esper.

Adéu amics i fins una altre.

18 Arimany

EscolaEL LLENGUATGE POÈTIC. DESCRIPCIÓ D'UN DIBUIX

ERA UN DIA CALORÓS. FEIA VENT i ELS ARBRES ES MOVIEN.Hi HA QUATRE NÚVOLS, PAREIX QUE VAN PLENS D'AIGUA I DESCARREGARAN.LA LLUNA ESTÀ DARRERA EL PENYASEGAT. LES ROQUES SÓN MOLT FORTES. LA TERRA S*EN VA AMB EL VENT.DARRERA L'ARBRE FLORIT, HI HA UNES MUNTANYES QUE SÓN TAN GROSSES COM UN GEGANT.L'HOME VE AMB UN CISTELL PER COLLIR UNES POMES VERMELLOSES QUE TENEN UNA PINTA MOLT BONA.VORA L'ARBRE DELS FRUITS ESPECTACULARS HI HA UN CÉRVOL MOLT JOVE QUE COMENÇA A CRÉIXER i SER MÉS GRAN.EL CÉRVOL JOVE ESTÀ CANSAT PERQUÈ HA CAMINAT MOLT I s'l·lA ATURAT A DESCANSAR.

Hi HA UNA BARQUETA DE VELA. A LA MAR FA MOLTES ONES. TOT ESTÀ FLORIT.

FA BOIRA NEGRA, PAREIX QUE ÉS DE NIT, DAMUNT LES DOTZE DE LA NIT.

Mostra de Revistes en CatalàDEL 15 AL 18 DE MAIG ALS JARDINS DE LA MISERICÒRDIA DE PALMA

MOSTRA ORGANITZADA PER L'ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES ENCATALÀ.

Hi HAURÀ TOTES LES REVISTES QUE INTEGREN L'ASSOCIACIÓ DE PREMSA

FORANA DE MALLORCA .Visita-la.

Col·labora: AssociacióPremsa Forana de Mallorca

¿aSllsu^w

Ariany 19

TESTCULTURALSi llegireu el passat número de «Sa

Fulleta», no tendreu problèmes percontestar aquest test i si no la llegireu,al manco us servirà per ampliar elsvostres coneixements pel que respectea notícies del nostre poble.

1) Anam idò per la primera. Elnostre batlle, els últims anys ha tingutuna sèrie de càrrecs de rellevància ani vell regional. A un d'ells va renunciarel passat 22 de febrer, sabries dir aquin?

- Abatlled'Ariany- A Secretari General d'UM- A la presidència de la Mancomu-

nitat-A Conseller del CIM.

2) Dins un pla complementarid'obres del CIM, Ariany rebrà unasubvenció de 4 milions. Sabries dir aquè es destinaran aquests doblers?

- A arreglar s'Auberg- A comprares Molí d'En Marinero- A arreglar «es pes d'es porcs»- A arreglar part d'es Local Parro-

quial.

3) Unade les remodelacions que esnotaran enguany al nostre poble, es lade «Sa Plaça», jaqué està inclosadinsel Pla d'Obres i Serveis del 97. Recor-des quina quantitat està destinada an ' aquesta remodelació?

-90 milions- 5 milions- 25 milions-16 milions.

4) Segons notícies aparegudes al«Diario de Mallorca», una possessiódel nostre terme, s'ha parcel·lat en laintenció de construir-hi vivendesunifamiliars. De quina possessió estracta?

- De Son Guillot- De Son Reixac

PassatempsBici Tovell

- De Son Ribot- De Son Guineu

5) Per part del nostre batlle, s'hasol·licitat a laComissió de Recuperaciódel Patrimoni del CEVI, lacatalogaciód'un monument arianyerahores d'arapràcticament en runes. Saps de quèestic parlant?

- Del Talaiot de Son Nigorra- De les cases de Son Huguet- Del molí d'en Marinero- De ses cases de s'Auberg.

LLETRES CREUADESHORITZONTALS.- A) Consonant

present al nom del nostre poble. B)Moix en anglès. C) Deixar caure baves.D) Un dels quatre graus superiors de lamilícia. E) País del centre d'frica. Per-sona amada. F) Que té sabor. G) Nompropi masculí. H) Ample, dilatat. I) Lamateixa consonant que trobam a A.

VERTICALS.-1 ) Mil a la numera-ció romana. 2) Cos aeriforme. 3) Ferbels els animals. 4) Salvatge que menjacarn humana. 5) Planta crucifera d'ar-rel carnosa cònica comestible. Llocplantat d'oms. 6) Home petit idespreciable. 7) Nom propi masculí.8) Nota musical al revés. 9) La mateixaque A i I.

5 B 7 8 9

REFRANYERPOPULAR

- Pasqua marcenca,fam o pesta primerenca.

- Març ventós i Juny calent,bon vi i bon forment.

- El bon pagès per Sant Jordi,ja sap el que farà l'ordi.

- Entre Abril i Maigcerca per omplir es gavatx.

- No diguis hivern passatque Sant Jordi no hagi estat.

PENSAMENTS- Parlar, és una necessitat entre

amics, que si ho són de veritat, passendeliciosament el temps... callats.

(Joan Bonet)

- Quan una dona diu que serà since-ra, més val començar a córrer i amagar-se.

(Morris West)

- Res hi ha permanent(Albert Camús)

- La mort, és el començamentde la immortalitat.

(Robespierre).

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL1) A Secretari General d'UM2) A arreglar «es pes d'es porcs»3)16milions4) Son Reixac5) Del Talaiot de Son Nigorra.

LLETRES CREUADESHORITZONTALS. A) R. B) Cat. C) Ba-

var. D) General. E) Malí. Amor. F) Saborós. G)Ramón. H) Lat. I) R.

VERTICALS.- 1) M. 2) Gas. 3) Belar. 4)Caníbal. 5) Rave. Ornar. 6) Tararot. 7) Ramón.8) Los. 9) R.

20 ^riany

Sa farola

- Què ja estàs apunt?- A punt, perquè?- Fotre, què no hem d'anar a bere-

nar de frit a sa fira?- Quina fira?-SadeSineu?- Ni hi pensava en sa fira, saps que

en tens de pocs de maldecaps, quant'aixeques ja has guanyat es jornal.

-1 ara ni sé per on m'envesteixes!- Com que tu no fas sa declaració de

renta, i tens molts de doblers negres deses rendes, a tu no t'ha agafat.

-1 qui m'ha d'agafar?- Aquest reputa des mostatxos, no

la feta que no la me pensas, cara deputa!

- Bono i què és això?- Aquell que mos governa per de-

vers Madrid.- Qui? en Josemari Asnar?- Es mateix, amb aquella careta que

pareix que no ha romput cap plat mai,m'ha baixat sa paga.

- Ca! ! ! tu deus anar equivocada.-Equivocada! digue-moajoque he

de tornar un parell de centes de mil depessetes i també m'ha fotut un bon troçde paga cada mes. I amb aquest oremuste pareix que puc anar a fires...

- Res sabia de tot això, però tampochi ha perquè te quedis escarxofada adins casa teva.

- Saps si et tocàs a tu si mudaries decantet.

- Bé, bé si no hi vols venir no hivenguis, des teu pa en faràs sopes, jono faig comptes perdrer-me res, ahir javaig anar a s'excursió per veure esTúnel de Sóller.

- Hi ho crec bé, idò jo no, tot lo queme lleven de sa paga deu ésser perpagar sa fiança d ' aquel I «pájaro» per-què no el tanquin a sa presó.

- De bones t'he trobada, jo quem'ananava tota contenta a fira i miraquin premòdol m'he hagut de trobar.

- Escolta ves a fira, encara si fos aAriany...

- Escolta no estaria gens malament,tos es pobles en tenen i noltros moshem de conformar a anar a n ' es poblesexterns.

-Ambaixòsiqueesteimd'acord,esque aquest Ajuntament no té gensd'iniciativa, però i de què l'hauríem defer?

- Jesús, de qualsevol cosa, a Mariala fan de trastos vells.

- Idò tu que ets tant de s'Ajunta-ment, perquè no ho proposes a n'esteus.

-1 perquè no ho proposes tu a n'esde s'oposició que sempre denunciacoses, ara que veig que fa una tempo-rada que no piulau.

- És que me pareix que es darrer picferen llarg...

- Què va passar?- Fosca, en lo d'es clot! me pareix

que no varen acabar d ' estar encertats.- Gens ni mica, i de passada ara no

sé a on he d'anar a tirar ses botelles.- Bons orgues! ! ! an'escontenidors

de sa plaça has d'anar! Perquè tepenses que són? Per fer planta?

- Vols que te digui, haver d'anar asa plaça i que tothom se'n temi de quevas a tirar. És ben hora que aquest puntverd que han de fer a ne' s pes el posinen marxa.

- Aviat ho faran, ara en lo des Mirallmos canviaran es poble.

-Espobleisaseva estampa ! Què ésque s'han de posar a repartir miralls? Abona hora, a lo millor si se miren un pocse voran es defectes. I ara de què mexerres.

- Tu molta excursió, moltes fires,però cultura gens, no has sentit xerrard'es Pla Mirall? Idò amb aquest plamos faran un punt verd, arreglaran saplaça, mos sembraran arbres, mos fa-ran sa placeta de s'Auberg, amb unaparaula ho deixaran tot preciós.

- Ja que hi són podrien acabar esLocal, i també pagar sa corrent del'església, perquècrecquehihauràuna

bona recepte.- Meam, i què amb això de sa

corrent, perquè he sentit cosa i no séquè és?

- Fotre, que han de posar sa correnta 220, «focos» nous i jo que sé, mosquedarà una església nova.

- Bono, i ara que vendria safilla delrei i en «Cagarín» acasar-se a Ariany?M'hauré d'anar a comprar un vestitnou per anar a badar...

-1 que ho ets de pardala! i te demanun poc de respecte per sa família reial,ell li diven Urdangarín, no hi crec queés un bon partit.

- Ell és un bon partit? ella, que és safilla des rei, no és tothom que si puguicasar. No i si se casassin a Ariany lespodríem regalar unaesculturad'aque-lles que hi ha a saplacetade l'església.

-1 ara que xerres de l'església, queja ha passat es salpàs per ca teva?

-1 ben tard que va venir, jo ja duiaes camisón posat, però vaig estar bencontenta, ja havia perdut es compted'anys que feia que no me beneïen sacasa.

- A ca meva va haver de venir 4vegades perquè no ens hi trobava mai.

- I ho crec, com que tu semprebesquetges.

- Besquetges ! ! ! aferdos jornals pertreure duros per pagar a n'es des mos-tatxos anavajo.

- Bé m'en vaig queja no trobaré nifrit ni siurells i es que tene a ca nostrame va caure i ara ja no siula.

- Què m'en duras un?- Si me dones cent duros, si no ho

tens clar.- Mal te surti el dimoni. Au ves, avui

m'hagués estimat més no trobar-te.