Any t•fl6n^ll.a Epoca - IL* 15 컫ab>e 9 ebrar 1924

' Tot el que obra rectíment i noble-ment pot, per això mateix, soportar^infortuni.

BEETHOVEN.

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA••MMBDHK -&,:¿0á •••ÉJ·B··B····iBB···

Rcôacció: Pi, 11. - BARCELONA

Confiem que els nostres ectors els (orin càrrec delesforç que realitza JUSTÍCIA SOCIAL substituint odarrera hora els articles suprimits per ta censura,

amb nou orlílnal aprouat pel censor,

Wilsonés mort

Woodrow Wilson acaba de morir quan ja feia tempsque sobrevivia a la seva obra—millor diriem a la sçvapredicado, car en realitat, la seva*obra ha estat manca-da. Tots sabem en què ha anat a parar la seva famosaSocietat de les Nacions, que si no*és un mite, és, en fi decomptes, un tinglado més del capitalisme internacionalper a la defensa dels interessos secular, no pas de le^snacions, sinó.de certs i determinats Estats. En aquestsentit, l'obra de Wilson ha estat un gastament, un avort,un magnífic fracàs. > .

Aquest resultat, però no prejutja pas l'home ni les se-ves" intencions, lloables per llur generositat i pel sentithumaníssim, diriem religiós, queies inspirava. La sevaidèa d'un organisme internacional, supera^or dels anta-gonismes particulars i regulador dels drets i dels deuresde tofs í cada un dels seus components, no fou, certa-ment una idea original, car de Ramón Lull ençà haviagerminat en la ment de molts pensadors. Però Wilsoncregué arribat el moment de posar-la en pràctica i, si n9reeixí, no fou pas culpa seva; La Història, jutjarà el, seuintent com un dels més ardits per ^ extendre a l'esfera deles relacions interestatals els principis del dret Jde gents.

«El principi revolucionari de limitació i responsabili-tat—escriu un articulista eminent del camp socialista,l'Araquisíain—que en la política interna fou „iniciat perAnglaterra en les seves lluites contra el parlament i laréalésa i fou més tart secundat per França, assoleix ambWilson, el seu punt culminant de la política exterior,d'Estat a Estat. I dins de cada país, aquest mateix princi-pi trascendeix de la simple governació pübhca i envaeixels domenys de l'economia privada. Així surgeix una no-va legislació i uns nous costums socials que recusen la

-llibertat absoluta de l'individu i li imposen cada vegadamajors limitacions, â responsabilitats per a que el seu in-terès particular concordi amb l'interès col·lectiu». «Aquestés també, en substància,—afegeix. l'articulista aludit—eldarrer principi jurídic del socialisme».

Wilson és mort. Un dia fou en què la seva veu de paui de germanor només era escoltada pel Socialisme inter-nacional. Quanti capitalisme pretengué fer-se-la seva—per a anorrear-la, naturalment—tot el seu encís s'esVaí.A despit de tot, aquesta veu repercuteix encara amb totala seva puresa i generositat i la Història curarà de àirque fou la veu d'un precursor, que, per la mateixa forçade la seva sinceritat, no s'ha perdut en el buid.

Una DdnrüclóHe sabut que alguns dels metges

del «Cps d'Higiene de Ja Prostitució»havien sentit ferida llur susceptibili-tat per un dels meus anteriors arti-cles. Ho deploro molt sincerament 1de bona gana rectificaré la frase oconcepte causant d'aquest disgust,car la meva intenció, amb aquests ar-ticles d'Higiene Social, no és contraels facultatius d'aquell cos que ambtota bona fé i conciencia professional,que oree absoluta per part de tots,porten a cap una tasca ingrata, elsefectes de la qual no compensen elsesforços llurs. Per a ells, doncs, totsels meus respectes i cordialitat.

Allò que jo vinc a combatre sónels mateixos principis d'un sistemadel q*e Flexner, després de. la sevaenquesta per les ciutats d'Europa, hapogut concloure que era inoperanten quant a ordre públic i positiva-ment nociva en quant al problema dela morbilitat veneriana; es la consti-tució medic-polieSaca d'aguesta or-ganització que deuria ésser exclusi-vament sanitària; és la dinàmica tor-tuosa que segueix en virtut dels ma-naments de Reglament i que la con-dueixen a fins insospitats; i és final-ment, la base econòmica, inmoral almeu entendre, sobre la qual aquertaorganització reposa i es debat,

Dr* Muntanya

El I6ÜÍ UDÌ [imiLa óampanya que està fent ¡el nos-

tre hebdomari dirigida pel companydoctor Emili Mira, contra la gran ver-gonya de les barraques, perill evi-'dent per la salut pública i afront es-candalós a la dignitat dels que hi handa viure, ha tingut el seu ressò.

En els centres culturals i socialshan estat molt comenfcits els nostresarticles i la enquesta que ha obertJUSTÍCIA SOCIAL. Externament, a-quest ressò ha tingut múltiples ma-nifestacions en la premsa barcelonina.Primer, foren els notables escrits delDr. Venrell a «El Noticiero», desprésun extens i documentat article delperiodista1 Miquel Capdevila publicaten el «D'aci i d'allà» del passat mésde gener, darrerament en un «Pòrtic»,de l'excel·lent escriptor que signaJuan de la Siena, a «La Tribuna». Te-nim noticia que pròximament ^Aca-dèmia d'Higiene ó> Catalunya» epi-sagrarà una de les seves »eunion's atractar d'aquest asumpte.

Darrerament, el nostre companyJoan Sacs, ha publicat, amb el mateixtítol de «Barracòpolis», un magníficarticle a «La Publicitat».

Malgrat de toi això, es resoldràd'una vegada aquest angoixant pro-blema? Creiem que no. Els qai ho po-drien fer s'estimen més resoldre al-tres coses!

U-""Ví/."/í>l .'/.' •••tic-w^'K "féyx'.: A^-M

*»-

El Govern LaborífftaEl company Ramsay Mac-Donald sén veurà un bull... o dos.

SINDICALS

Els moments que atravessa lorganització obrera de Barcelna, són moments d'extrema g:vetat í contreuen una responibilitat incalculable tots aquellhomes de capacitat i d'inteMíí|gència que, tenint un deure pe||acomplir en; els organismes'proiiletaris, no ocupin el seu ílr 'permaneixent apartats, per f,tiguejament o per pessimismidel lloc que els està encomana!

Si tots els homes de bontit, avesats a plasmar les reitais pràctiques en vistes a ftideals, i evidents de l'actualtat de coses no fact, ond'optimisme i surten, de l'osfcv,cisme a que ells, voluntàriament,es varen imposar; si aquest 'es-tat de postrado que ho envaetífetot i del qual tants amics Ícompanys nan estat víctimes^no desapareix per compta^obrint un marge a l'esperança/d'un millor temps, amb energia,esperit de sacrifici, optimisa»creador i entusiasme de la llui-ta; si aquests homes, repetim, ajíaquests companys, que tenettuna concepció clara i diàfana diles .coses del moment, no surtena l'actuació pública i es posenal lloc que els pertpca en les organitzacions, no serà possibleque les'multituds obreres, tanaimants poc temps ha de la. s®*lidaritat de l'esperit societiurtyreaccionin de llur excepticismíi de llur angoixament.

Aleshores, tots, uns i altres*haurem contret una responsabi-litat que, malgrat no volguem^caurà sobre nosrte. Els mp*4ments són decisius. No són paspas aquests, moments d'in'ció i de deixar les coses al Tjàj|temps, nò. Són moments de mà-xim deure social, en què els in-diviuus han de definir llur acti-tud i marcar noves línies a se-,guir. ,

L'horitzó està prenyat de ne-igres nuvolades que menace^'tempesta. Cal que els homes que-;siguin quelcom, i pensin amb.independència, diguin clara-tment, tot el seu parer. Els fets!esdevinguts internacionalment jmarquen una ruta vers l'esquer-;ra socialista de tots els produc-:tors,empesosper la política reac-jdonaria i cal que els treballa-!

adoptin una posició clara i ter-,minant amb plena consciència jde Hut misió. No podem ésser \pas una excepció de les demésnacions. ¡

Han d'anar à la reconquestatotal i immediata dels seus ob-jectius, fugint de reformismesque capen l'activitat dels homes ique cerquen el millorament deles classes productores, i, fugint,]també, dels revolucionarismes (estridents i inútils que han fet!que les organitzacions obreres!visquessin trontollant com fins Jara. Cal doncs que no ens ador-imim en la faramalla de la reto»rica i despleguem la nostra acti-

DEL10IEH1vitat per a organitzar els sindi-cats d'una manera seriosa.

Però, per això és iadispensa-le que els companys que són

>ns i rectes, de Barcelona, que,$ra es desentenen de tot, surtina desenrotllar la seva tasca. Nohem d'oblidar que si els obrersmiren amb indiferència les nos- !1res coses (que són les d'ells j'mateixos) és perquè han perdutÍ9 confiança en llurs directors.

Els dirigents dels Sindicatshan fadigat massa als seus ad-herits amb vagues excitacions...Í cptitzacions, al cap d'avall perno averíçar un sol pas, sinó, pel'contrari, arribant fins a provo-car i exigir la disolucïó dels seusorganismes en moments de mà-xim perill. Es creuen, doncs, en-ganyats per aquesta gent de«principis» i no volen sapiguer- 'hi res. •

Els treballadors de darcelonàens hem vist defraudats en les»ostres aspiracions, í per a or-ganitzar fermament els sindi-cats, cal que surtin homek serio-sos, de moralitat, i reconegudasolvència, grats a l'opinió i me-reixedors de la confiança detots els obrers.

Anem tots plegats, doncs, areorganitzar el nou baluart d'or-ganització, per a recullir les as-piracions de tots els proletaris,fent que sigui l'esperança perl'adveniment d'una societat no-va. Les tàctiques passades, elsistema d'organització passat,HO satisfà els treballadors, nopot satisfer-los, no hi creuen.El donen per fracassat.

Els fets esdevenen d'una ma-nera qus no dóna lloc a dubtes:-O directament i a l'esquerra delsocialisme, o,al reformisme, i ala reacció; o revolució o contrà-revoludà; o a la dreta o a l'es-querra; o amb les classes treba-

j lladores ó contra elles. El pas, evolutiu que un sector del so-cialisme (reformista) ha donat,dona la pauta a seguir per la

. burgesia europea, que es posa-rà a l'aguait per a que aquestsocialisme fracassi tot el mésaviat possible o per à quesigui com més reformista mi-llor.

Que els homes de l'esquerradel Socialisme ho tinguin encompte i que les organitzacionsobreres, conseqüents amb elsseus idearis i objectius, sàpi-guen complir la seva missió his-'tifrits.' ' ' . • - . - . » • < • •

x FrancMc Gandia

Si ets conscient veuràsclarament el czüní del teudeure:

% Com a home, bas d'és-ser socialista. -Com a obrer, sindicalista.

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalEls «Amies de la Rússia Soviètica» hom rebut com a prosent de Nadal uns

eärnets que contenen 48 tickets da 10 centaus americans destinate a propor-cionar altres tants repassem a alemanys famolenca. So'ns recomana que om-plim el carnet amb tota urgencia parque »on vint milions que pateixen fami qué esperen el nostre auxili.

Avesats com estàvem a sentir parlar de la fam de Russin, resulta nua pa-radoxa que els agents de Rússia ales Amériques os preocupin do socórrer alaalemanys. En el no»tre pals on la gerraanofllia va arrivar a ésser una malal-tia, tothom va enterar-se d« la misèria de Rússia i ningú es dóna per entoratde la misèria d'Alemanya, lia un altre paradoxa qjio HO podem capir, moltmés si tenim on compte 'que els alemanys que més pateixen són els congène-res dols germanòfils d'aquí, e« dir, els rontistes, els menestrals i els bou se-nyors amics del govern i de l'ordre.

Aixís i tot cal no tenir sensibilitat per a no comrnouro's davant de la tra-gèdia alemanya que palesa lá perversió i la maldat,del règim capitalista/Exa-minada somerament bastarà a donar-nos idea de les garanties que ofereix elsistema «conónrie actual el qual molts consideren insustituible i inperfeccio-nable.

Ta dir-ho el comte Westarp, lider dels «junkers» en el Reichstag:«—Tin-drem els graners plens i ens morirem de gana»—. Eo efecto: la eullita de 1923és da les millors qiw s'han vist a Alemanya. Hi havien 827.K74 hectaris mosque en 1922 sembrades de blat i el poc quo mancava por a satisfer les necessi-tats del país, va importar-se. Com que les provisions do carn erm» niés escas-ses, va suplir-se la deficiència, important un 35 per cent més do carn quoen 1022. Els aliments, doncs, son més que suficients, abundants. Que os ^oque priva a nrfnosts aliments d'arrivar a les boques nm.'ssitadosy

El 24 d'octubre darrer el govern (loi Roieh declarava oficialment que hihavia blat de sobres per a passar l'hivern i que tonia el control ¡issogiirat i oismunicipis podien disposar de blat por al consum, als prens dol dia. Eu efecto;malgrat la inevitable tendencia a l'agavellainmit, ningú os queixa d'exeasso-tat d'articles alimenticia sino de falta do mitjans por a adquirir-los. Montreles premses anaven vomitant paper moneda, els aliments fent inaccessibles.Entre el moment ;d'e»tipular al jornal i el moment do cobrar-lo, hi havia uuadiferencia fabulosa que quedava integra a favor dol patró. Kutroel moment decobrar el jornal i el moment d'invertir-lo en articles de necessitat, íil haviauna altra diferència q«« perdia igualment el treballador. S'ha arruinat al ren-tista arruïnant el crédic públic; però ningú més que el treballador haurà pa-gat a la-llarga la derrota d'Alemanya, les reparacions, i la famosa resistenciapassiva.

Era (¡o que e» tractava de demostrar. El capitalisme no admet transaccióen matèria de perdre. HI dia que la moneda alemanya va començar a perdrevalc* podia profetitxar-se la ruina del crèdit públic i l'anulació de la monedacirculant. D'altra mantra les pèrdues s'haurien repartit entre rics i pobres iaquest tto era el tracte. A cada u el que sigui seu: le» pòrdues do tot origen ide tota llei, són ßels pobres; els beneficis són dols rics, vinguin d'on vinguin.

El crèdit descansa aobrolla riquesa i os una extensió més o in i>uv» roal desi mateixa. Els que viuen dnl crèdit o de la renda, viuen degnici;) i d'almoina.El noble, el general, la vidua, que harén la mà a la porti: d'nu baznr són moltde plànyer per.1» mi*»ria que passen, però no han canviat do professió. Esfeien lail·liisiód'éiser rics i dospreciavon els treballadors. Ara podrán com-probar que els únics que fan caritat són ois treballadors. Fis trehtil ladora tam-poc fan res més, »bans els mantenien ou una somiopuloncia. També els po-dran mantenir ara en la misèria.

Poca visió ha de tenir el quo no comprengui quo on oi règim actual,«!capitalisme bado sortir indemne d'aquestes probos, líes U costa du sacrificarmilers de pacific« rentirtes i patits burgesos i d'absorvir cl« intuivi« dols treba-lladors. D'això-els nostres gernmnofils no so n'han entorut. Ells tciboii quo elsrussos varen desposelr brutiílment a labupgoïua, poro no suben (pío oí capita-lisme alemany ha fot on pocs mesos un nombro major de victime«. La mera-vella inaudita del d»acens dol mark no els hi permetia de veure qiutcom mésinflnitessimal ers. 1 valor de la moneda circulant méses robav« ul.-i quo ha-vien depositai llur confiança an el crèdit públic i havien ofort prudentmentllurs pobre« reserves a la nació capitalista i devoradora.

Ara que la operació é§ feta i «c sap qui paga la desgracia, oi Govern ddReich s'ocupa d'estabilitzar la moneda i de garantir <•! seiiienma·i'/i·'^·'f'^^ < • !ministre.de finalices, Dr. Luther, oi paper moneda en eirrulació es de2.400.000,000 marks or, dividits com segueix: sentemnàrk bitllets j.-¿oo.boo.ooo:reichsbank bitllet«*,. 4tO.ÒOO.OOü; emprèstit or,:i00.ooO.O,>0; i bitllet* suplemen-taris, 500,000.000. El paper'moneda en 1913 ora de 1 .ÍW.OOO.OOO marks o r i o ltotal de moneda on circulació de 5.500 a ß.OOfl uilions marks or i e* cukula quopera satisfer les necessitats comercials future« bastará una circulació infe-riora cinc fall milions de marks or.

Amb aquestes garanties, àrab los noves estipulacions on motoria do repa-racions i timb la confhtnoa que inspira l'actuació del govern sooinlista nuglòs,

<el mercat intarlar reacciona lentament i cl treball augmenta, l'orò la misèriaqueda. Dels 353.000 infants que assisteixen a los 65;) oseólo« primarios do l!w-lin, os calcula que un 40 per cent hi van sense, esmorzar. Dols 87.000 estu-diants que nodreixen les universitats i els 23.500 do loa esculos tí'uiqmw, un30 per cont opeas pot proporctómir-so alimentació suficient I darrorn d'ollHqueden milers de families ineptes pol treball i llonoudos u la misèria, i vintmilions de treballadors que no podeu amb llur guany satlsfor los m>''s estrictosnecessitats.

Gai ajudar a Alemiinya cotn forn els «Amics do la Russia Soviètica» i pnr-'tlculBrmciitials obrers d'Alemanya com fala Federació Sindical Internacio-nal d'Amsterdam. Però l'ajiida més positivai efieuç hon do donur-lrf els socia-listes anglesos, francesos, italians i belgues. Aquests no donaran onntat, pe-rò faran Justicfa. Quan les tropes d'ocupació do ia Ruhr s'apoderuveu do los mi-lios i de les fàbriques, hom podia creure que Poiucaró i Theuuïs, M'guint l lu raberració nacionalista, acabarien por ésser ois providencials executors do lajustícia de les reparacions. Peróni ells, ni cl Reich tenien ganes' do perjudi-car als excel·lents propietaris de la gran producció alemanya i tot híi »cabutfeliçment. Els soeialistos han-d'explotar aquesta lliyó do loa tropos Invasores.Sí oli beneficis de la explotació es destinou a reparacions no podrà pas dir-soquo no les pague n els treballadors, els quals d'una tnanora'o altra han do |t;i-.gar-los; però si os troba la manera de reduir ois bei ioficis dol capita Usta, sVs;talviaran de pagàr-les dagues .vegades. I tautumteix,, si ois capitaliste« lumllençat barroerament a la misèria ah pobres rontistos i fiadors dol crèdit pú-blic, just fóra que aquests s'exercitessin en la tasca do desbancar ois .capita-listes i propietaris implantant un rógirn eu oi qual no fos possible uu oug;u¡.vcol·lectiu de tanta trascendencia i de tan tristos efectes.

M. Serra i Moret.

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa,. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors '

JUJSTÎICP \ SOCIAL 9 â» «MAr «• iw4

I D E E S D ' A R A||; „_.—.JgajSgBÈgL iL-,

E! setge del rapitaUntDesprésjk tant de temps, de tants d'esforços ã ¡J ZSZ ••

J^ rtSTI- Per a combatre el règim capitalista, sonnen desco-ratjadorsTels guanys obtinguts a casa nostra. Comparem-los ambels que han aconseguit els obrers d'altres pobles i compeñdrem lànostra desolada situació. En Hoc cpjn aquí trobaríem tant» d'o-brers que confonguessin el problema social amb una senzilla qües-tió de sou i de jornada, que son els objectius més primitius, ma-terials i en certes ocasions els més vulnerables que pugui tenir elproletariat.

Corn que la voluntat i el sacrifici no han mancat, la nostraopinió, es la que es va extenent cada dia, que els nostres obrershan sigut víctimes d'una equivocada orientació.

Cercant una visió més ampla de la qüestió; nosaltres veiem lalluita del capital i el treball, disputant-se el domini de la societat,semblant a la de dos exèrcits que es disputen el domini d'un terri-torri. Partint d'aquest punt de vista, Finieres dels treballadors, queson els desposeits, i per tant els atacants, radica en desenrotllaruna acció de màxima efectivitat per a pendre a l'imperi del capital,una per una, totes les seves posicions seculars, assetjant-lo senseimpaciència però amb seguretat, i perseguint-lo fins a l'últim re-ducte.

Ära bé; si la societat forma un conjunt de valors variat i com-plexe, no poden els treballadors apoderar-s'en seguint una tàcticaunilateral, sinó múltiple i abundant de solucions. Cal desterrar lesteoritzauons dogmàtiques i estretes; cal no oblidar que la societatno arribarà mai a organitzar-se com una caserna o com un sindi-cat. Àdhuc imaginant' que arribéssim a ' assolir una estructura so-cial perfecta com la d'una màquina necessitaríem encara ungir-laamb Foli de l'esperit perquè la màquina marxés i es conservés.Algn potser creurà que, una vegada més, fem retret als obrers deque no s'hngin preocupat de certs problemes morals. No; nosal-tres, en tot cas, pobriem fer retret de que els obrers catalans nos'hagin interessat mai de tot el conjunt d'elements que integren lasocietat, alguns d'ordre espiritual i els altres d'ordre material ieconòmic. Quantes vegades no hem vist com es confonia llastimo-sament el capital ambJa producció? Això vol dir que, àdhuc a-quells obrers nostres que sostenen que el seu problema es sola-ment econòmic no han sapigut pas veure'n tot l'abast. Cal que l'o-brer sàpiga que el seu patró no ho es pas tot, ni tot li pot donar,damunt d'ell hi ha l'Estat amb el qual, sobre tot a casa nostra, «nova pas sempre d'acord i que l'Estat sovint depèn encara d'altresestats, pels compromisos que creen els tractats comercials i lesanomenades «altes raons». Això fa, per exemple, que una resolu-ció d'uns cotonaires del Nord-America, pugui fer ballar al so d'u-na mateixa música el nostre obrer, el nostre patró, i el nostre Es-tat. Per això ca[ que l'obrer es preocupi en 1 aspecte econòmic detot allò que pot ésser causa de la seva prosperitat o de la seva mi-sèria.

Cal també reconèixer que en la societat existiran sempre, enuna o altra forma, demés dels problemes econòmics, altres proble-mes morals i polítics, per a tots els quals es necessari que aportinsolucions els que vulguin instaurar un règim més just; per què,tal com estan avui resolts, no son res més que baluarts dei capita-lisme. I bé, no sembla un contrasentit que hom pensi aconseguirun objectiu tan ample arnb un procediment tan estret? Doncs pre-cisament per aquesta causa creiem que el nostre proletariat no haseguit la tàctica que necessitava. t

Recordem que era precisament en Seguí qui a l'anv 1919 ja re-marcava la conveniència que els obrers es preocupessin de quel-com més que d'aquells problemes que—perquè els eren inmediata—creien que eren els únics i que calia que es dediquessin també ales més altes activitats; que s'interessin pels problemes econòmicsi d'estadística. I ja ho veieu: era que més mai haurien de semblarexemplars les paraules del company desaparegut—d més gran delsindicalisme català—ara precisament tenim bona part dels nostresobrers més entestats que mai en un rutinarisme doctrinari, vivintd'esquena a la societat. ^

Si la vida i la societat cada dia es compliquessin més i més, siles necessitats dels homes es matitzen i multipliquen amb el pro-grés, sembla infantil, creure que aquesta vida i aquesta societatpaguin reformar-se i regir-se amb mètodes tan senzills com elsque alguns ingènuament defensen. Els mateixos principis interna-cionalistes que nosaltres sostenim—i que fatalment van imposant-se, malgrat totes les reaccions—no direm pas que Amplifiquin elregiment dels homes i dels estats. Però ef poble, instintivament,s'apassiona amb major facilitat per les solucions simples i concre-tes, encara que siguin falses, dóna pròdigament la sang per idealsimprovitzats i enlluernadors, encara que darrera d'ells hi hagil'engany i 'a dissort. I està vist que, per a lluitar, com per a domi-nar, no n'hi ha pas prou amb l'instint; eaj també el cor i el cervell

Energia persistent, inesgotables sacrificis, son elements benimportants, però no son suficients ni estables si no van acompa*nyats de l'intel·ligència, i de la capacitat que guanyi la confiançadels homes. A la causa del treball li cal una gran força expansiva:que vol dir lluita oberta, intervenció. Cal que la llum de la nostracausa es projecti damunt del panorama d'aquesta societat on s'himon tota una raàquina econòmica, on hi viuen unes arts i uneslletres, una moral i una tradició, una política í una ciència, quevenen n ser posicions dominades, de lluny o d'aprop, pel capitalis;nie. Cal atacar aquestes posicions cal daslliurar-les i guanyar peples legions del.- treballadors a l'home de ciència, a l'home de go-vern, al tècnic, a l'economista, a l'artista, a l'intel·lectual. Aquestha d'ésser cl nostre front únic, el nostre front imponent que had'assetjar ni capitalisme, despullant-lo de tots els seus atributs,reduint lo a la seva essència més injusta i monstruosa ^obligant-lo a desaparèixer de l'historiu. Per això crec encertadíssim la cri-da que feia t-1 company Roch Gninart.

Es r.dj'ga la campanya; es veritat, però ho sembla més perquèamb j,rí u f e ines si ens hem posat en peu de guerra ï ens naneaper íun t , l'estímul de les primeres viciories. Les forces obreres d'al-tres pobles niés avençats que el nostre, amb un sentit mésserèireia] «¡e ¡a l lu i ta , han aconseguit objectius importantíssims. El solfet que els treballístes anglesos siguin avui al poder, fins adme-tent la contirgericia que no fos per llarga temporada, té un abastformidable. Quin contrast més colpidor amb la situació del prole-tariat calala!

Assetgem el capitalisme: aquesta es la nostra consigna. I noobstant, aqui no hi ha altra setje que el de Vobrer que ha de viureapretat d'una part pel capitalisme ila reacció de l'altra, per aques-tes muralles que ell mateix s'ha aixecat amb el seu dogmatismeennèüc i impermeable. I bé, no hi ha algún altre factor responsa-ble d'aquest setje, d'aquesta opressió? Tnduptablement n'hi ha unaltre, i a-ruest ho es per abstenció; ens referim a l'altre exclusivis-me, e! v una gran part dels nostrus intel·lectuals, els que donen elto—que es diuen demés patriotes integèrrims—els que es concreta-ren f ins avui a ésser espectadors de la nostra cruenta lluita socialcom si es desenrotllés en un pais imaginari. Per «estètica» eren de-cant >ts vers la reacció, amb una « ictitud encongida i mancada desentit d'humanitat. D'aquesta actiti ad parlarem en un altre article

M. Vidal i Gort

US ESCÈPTICS ¡f*De l'iüdiforont cal esperar %>ie,

qua« lea coses fereixeu el seu i ateies,«nun sentit o altre, reteeioni. fot«i»cUto»netai s'esvacix, de seguid*^ueels «itoveniWKats fiirgueiviaáíscretgen l'instint de cüusurvaüiú. Bi fanàtio,a favor o en oontra, sempre éfl- uni»íuroa amo 1» que hoe» dou aomptü,Per^Pcscépttei és «^tma cosa dtrre-ductible, quelcom que flota com elsuro, un llast negatiu que sempre Alnosa. I, sovint, àdhuc manca d'ínge-ni. Doneu-nos un catòlic de raça, uçnacionalista francés o un imperialistaabans que un escèptic.

Hi ha escèptics i escèptics. Hi haescèptics mentals i escèptics cordials.Hi ha escèptics espirituais i escèpticscorporals. Hi ha escèptics d'ocasió tescèptics per mandra de pensar. Hiha escèptics que proeedeixeu perrara avis del pessimisme: altres quebrollen de la Impotència, i uns ele-gants escèptics que sou fills de la ço-,moditat més còmoda. L'escèptic, és alcontribuent mental que paga menysdreta de tots. Tot el seu ideal coasjs-teix en no exposar ni pal ni borra.dela seva anima. Perquè uixó si, eil aaíltant eseèptic com es vulgui, "peté uàpodrí asinai prescindir de ranima. Uuescèptic sens ànima, scuse relatiubenestar i sense suficiencia, es incom-prensible. • ,

L'escèptic, no té fe en res, a fora 'del seu profundíssitn estil de peiiaar, sI segons que sigui de temperament

ü menu optaliUna de les necessitats mes

intensament sentid«« per-la ma-joria del poble lliBeral i treba-llador de la nostra terra, eraprecisament la que vé a satisferabastement la «Unió Socialis-ta de Catalunya"». Aquesta, haplasmat ben clarament i Correc-ta en llar programa,, l'ideal depau i amor entre els homes, ins-piraten la mes estricta JusticiaSocial

Justícia Social! Heus aquí loque anhelen tots els Hnepalla-Hadors de Catalunya. Eï nostrepoble, disposat a tolts les pro-ves i a tots els sacrificis pel^i-llorament moral i major benes-tar de la societat, fità sempreatent a les manifestations >del'esperif, <le J| tot«fligwicia o.#el'apostqlat, $eí 'a fsbrinàr »ncai&viaMeae reoejnefacjK so-dai/

No és tr?»Va*í,en pas igííns fa-ciltneart antecedents d« eap in-'tent d'aquesta n«ttràie|a que,oferint garantia d*assàtg seriós,hagi fracassat per la manca decoopeíació entusiasta i genèri-cament desinteressada del pro-letariat catata, fins i tot en a-quells moments que s'han em-•pVa* milans no ben bé de acordamb el criteri i manera de sen-

jeremiatori o exWl^^, ^««»tìodié^jirjjeìag^gp^ijtat dc]s treba-Hadors.

Hom ha pogut comprobar ena qualsevulla proposició pràctica i ac-tiva attib un incomparable ai-lws tr^framb un euorm« mig-sonrÍH d'exces.r«i u .coficUxegteitit de uiUKsa. El gw»u- 'dius ax@èpttu dfrfuìg ad IH*' l'oialrad'Mil oo«^ro«ii8.1 te' ruó; «i l'$s«¿j>>tic no ho fos, qui seria l'espectadordigué de la tragèdia, o la comèdia, o jb"é el drama, el sainet i fin« la fajfsaî

L'cseèptic seria un producte predi-lecte de les èpoques de convalescentde la glòria, dt^es decadencias, ot bjéuna professió com el cinisme, l'lo-consciència i altres caires psicologies?Ño sería més aviat un ofici baa rejnft-nerat per la tranquüitat personal?0( potser ^rovindría de dispepsie«,malalties del fetge, nervioses i neu-,ralgies pertinaqes?—I no po,dría èssçit,par ventura també, una escorrútlla,una degeneració, una disfreçada últi-ma evolució del seny—el seny do Iftjoventut tío heroica d'ara?

Potser tampoc. Escepticisme, ara.,no és gràcil postura mental, no é«-elegància, no és desencís, no és es-carment. Es manca de voluntat id'energia: manca d'alegresa intcriä|ide personalitat. I, per deraunt d«tot, avui, i en la nostra terra particu-larment, escepticisme només vol diruna sola cosa: cobardia, pàuica <x»bar-día,—innumerable pobresa d'insti»*«dominadors. I què valeu fer, vells Jjoves, amb tanta de pobrfiBít d'instiate?—Qué preteneu? Qué espereu i a queaspireu?—Creuriau, ilusos, que le«coses i els esdeveniments vindran «vosaltres, mansoia i dòcils, com UBca ben ensinistrat?—Els esdevenirments són obra, dels homes, que tam-poc necesiiteu de la/í per a portar-los a terme, per a parir-los eu la e»a-litat,

De que us servirà vostre ouaeptkfls-me i vostra latal·lectual comoditat,o joves í vells? .Què hi gsaasByautiu apftbla fetnelliua postura? Es qne arribat«1 moment, cregueu éítser més segursque un altre? Sigui qulu sigui el veu«cedor do demi, qui us podrà teqirconsideració ni respecte? Sou cotn *lsarrivistes eu el fons: sou pescadora deles revoltes aigües: sou el xacal queespera les deixea del lleó.

I heu's-aqui que viviu escèptics-J;ufanosos, í progresseu, i adquiriu oli

gai aire del gü€(ix a qui .res inquietaiQuè voleu mésy avui per »vu!, escèp-;tics deies coses,, oscéptios de l'art ila ciència, escèptics dels no esèpticis ?Què voleu més?

Això, avui. Però, rira Men-£ui ritaIt dernier. Aquests mots nretieii u»-accent tràgic. No cal. Francese Pu-jols, l'enorme, potser dMft a.ix-i: »IpAper ara, i qui si^p si per mplt tentpfj,però no som allà oh auavein, l aUà.;íon anàvem continuam avant.

Cristòfor de Domènec

T . "Treballador l

Signes digne de la teva condi-™ÄO unmiutsi

Com a home, t'has de sentir-ctatadà i hrborar amb el soda-lismc per l'adveniment d'unasocietat millor.

Com a productor, ¿Tías fi'a-plegar dina les organitzacionsobreres, i trèbaHar pel Mfòra-ment Immediat del* tenr ger- '

imam.

s-ïj cQnlacte.^nib ofrers de ramsdisiine i diverges matisos que,els més extremistes iaelussiu,

iea el ions del fans, aspiren ne-tament a una societat millor, ba-

1 s^ada en l'estimació entre'ls, ho-ntes i regida suaument i aajoro-

f!l|á.per la vera justicia aplicadaa les relacions humanes.

;.. ,Inp é* pas la.violència elgue els plau, encar que tal vega-4a en algunes avinenteses, mi-Mríes excesivament sensibles,s hagin portat a un terreny•quels ha obligat a emprar-la,per la incomprensió, i toleradesi patrocinades injustícies delsjègims imperants al produir-se^ella. %

Amics: l'obrer català ama la£au i e) benestar social; l'obrer

" " ".—encar q.u* sembli parar^ és enemic de la yiolèn*

a;,l'obrer català aspira a unj règim social més just i més hu-mà.

t, .' No és aquesta, precisament,¡la concreció dels ideals que ins-piren a la «Unió Socialista de

[ipatalunya»?"¡i és efectivament així, amics,

pensament, hi ha orienta-rci i també hi ha força; manca,„jKrò, què's trovin i es compren-gain«! pensament-orientador i

1 it jorca creadora.= hîats, podem realitzar tina

'írfwa,i • Isolats, cap de les actuacionsandrà mai eficàcia.

Es mustiará el pensament—^ieníador i «s malgastarà la'v|osca ,en actuacions voluntario-s«s però estèrils.

ÍÉMreKi

Vicens VilarassattEx-S««etart dí )ï Fedtrídó

de Dependents.

«en«t»èiMl»«el|»r.flKuit»&y4; Bl nostïe company Dir. Muntanya,.jeter te seceid d'estudis de la «unió So-cialista de Catalunya» donarà el dial'ï, a ht tarda, una conferència «• €a-jhit-deiífar, sobre «El probtenia véne-|í8| v4Bi6 de conjunt», covldat perjiíÚlweeosfllemSnts dtì la localitat. Sa-"^em^tue aniran a escoltaria seva au-¡^itfeada paraula nombrosos cqm-.|*hys soèïiítistes del poble de la costa.

El CoWJtég*o«i»U*taf«H»0**i La «Uuió Socíutista tie Catalunya»Im trwnés un telegrama de salutació¿Is conipan/tf de Fjrffö5ai,reünits en elIçoagrés de Marsella.

¿toi «Jrtfertr« tt»Blkt«««oki .d'SnTIA! Ami) el títol «Los propósitos dfil se-i»yor Macjft^ i Junte, nció que deacoaei-'Íéjn, jrr/W« Ora/co.deiaß de gaaçrí>»ulíoava una nota, atribuint a enilacià un seguit de sensacionais de-<ilaracions, la ,. ual fou recullida pergran part de periòdics, poc exigentsamb el control de, les seves informa-tions.

• Aquests dies ha circulat una lletrasigAftda 4e puny it Jl«b;a,per, en f J^a-<|e4p Macla, démettant ,rí)t«aíiainé»t^l.fife.jainiro, cpn^íiffiíd^jde: Vfy&ri«ft^l'eiflfeatot'iwr If* i^pís^noT|«Â creui«.

^ELftiOMEfD AMU Í DAVUl

Saii**i«enSaint-Simon, et celebèrrim Saint-

Simon, m ceri tell aeniii, agajatit-lap»l millor eaire, poi isser considerai"f om m precursor del SociQ,lis,^ Un®rigurosa critica no podia re/uiar-lia</Mt(a kunur. Saint-Swum i lp sevaf amata ¿»cola, /«w» certament injMten la pensa d'homes com Fontier, fie-rrt Itroua, ¿o»** ßlanc, ProKdìum ifins el mateix August Comte,—de guihom ?«#i*r4 enuqwitaS'eecióvH'di»:

Saint-S^aïm et tmtor ae: Lettresd'un habitant de Q-èneve $ oes 'conci-toyens (1803% tafcodaotiou aux tifi*vaux sQciejitljfJiyies du, XIX siècle(Ï8tn)\ Lettres au bureau de Longi-tudes (1808); Mémoire sur la sciencede l'homme f j «/^¡Réorganisation dela Société europienne (opuscle 1814);Système industriel (1821); Catéchis-me des Industriels (1822); i NouveauChristianisme (1825), que la mort noli permeté d'acatar. Demés, en 1817,pal·lieu un pèriódii, L'Ipdueteie, eneitonn HI del cual, apare/ful Si moteteenty, s'M podia llvgir un importantopuscle 07August Comte, que Sttint-SiiiwH, lenia, per Secretari. AugustComte i Saint-Simon, no estiguerengaire tempt en lones relacions. EníStò, Saint-Sim,on, publicà un diariL'Organisateur—fulla on va inserí laf amasa, Larabola qui «Justícia Social»damata wwteQWtent enfulletà—iftmprocedí. Sftfytt-Samon, al morir, noúeteá, sinó rars deselles; però aviataquests es consíitu'iren en cenacle pera propagar la doctrina del Mestre, íen breu temps, foren molts els "Saini-SimoniviM. Entre aquests, cal remem-brar el f ideï Olindo Nodr4sfvge,'l'ffa~,besi/, — hazard, Duvergier, Bailly,Michel Choralier, Pierre Leroux, ffi-pdlit Gatrnoi, Transan, Enfantin i al-tres. Donaven conferences suore laDoctrina de Saint-Simon, que pulli-earen com Exposition (1836<~ 1830).Ja s'U trot® la-teoria de Its due fclasses: explotadors i explotats; la su-presiii de la herencia i la definitivaformula: & cada û segons la seva ca-pacitat i les seves obres. £a influen-cia d'aquestes neíet idees Sai&t-Simo-nians ha estat considerable-histàrica-ment estudiades,

La doctrina originaría de Saint-¡Simón, è» una f reparació al positivis-me, M fent un analisi del cristianis-me, imposible de restaurar. Els fettsocials, segons Saint-Simon, deuen defundar un estat politic en avenços dela ciència. El nou cristianisme pro-el&mvrà robligtció ffemprar, de po-sar a emtfibuciô tûtes leijorçe* to-cia-ls, a fi ^augmentar, el cut ràyi-damenígve fofíi&le tia, el.¿onestarde la classe poí>raf L'home deu de (re-battar,—aquest és el lema de Vevan-geli de Saint-Simon. '

Sain-Simon, nat s. París m 1760 Afpares d'alta noblesa, va viuve UM vi-da extraordinaria i aceidatfada. Ca-pita, feu la guerra d''América. Jìura»la Revolució renuncia a son titol decomte i visque" magníficament del ne-goci deïs ben« nacionais. S'arruïnà. •tietesper&í a tantt anys d« miseriti,en 1823, intentà suicidarle, fins aífc yiQrt, en 1825, visqué de lageneyo-sital de son deix'eble OUndoRodriguet.

Demòphil.

É DRttt! neptiliFem present aïs nostres

corresponsals que les li«quidacions deuen practi*car-hs cada fi de mes, Alsnegligents que no ho efec-tuïn els giíarem, carre*ganólos una pesseta, perles despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a ÍO cts.

li stili« »is M iaiUHI m ME i-in ieisUiiito Kiai A w ^: : [Suata lilllai : :

Errw tnestPçr un error frniest,fmrtdels obrers V»E dejar-se dur a defensa*<k> ma-teix que predica ven ambmala intenció les burge-sies extremes: Todi a laPoMca, Fhidiferènciadavant iots els governs,f abandonament de 1$pròpiawstorM&t em W9nsd'altri, del primer ywfgut Bís résultats d'a-queixa conducta estan 4fa vista..." GABRIEL ALOMAR.

(Del discurs de la Casa del Poblede Palma).

- t . > . . ' • V* ¿'•i» y

•COSES DÎTES• M

0*1 UM van lineara

IntJignament parlen 9q#$squçper recollir l'aprovació $elsoients cobreixeq amb cap yelde reserva la sincera twdìiat.del seu pensament. Els que foa/no han demanat res al pobk—ni han de demanar-li mai resper a ells—no tenen necessitatd'afalagar-lo ni,pe$ a compty?-re els seas anfiel?, mostrar-li lescoses més belles del qtye t'sal'ment sigvp.

Estem ara inkiant posjtiva-meni una obraje pot duvrftosa la salvació 4e la nostra terrai que, per la seva forca a'e#£ffl-.plaritaf, pot concitar la regene-ració 4? les terres cf'Espaoya.Però eßtem tot just al comença'ment i per arribar al bell demàdels nostres somnis hem de se-guir encara una llarga ruta ple-na de sacrificis i de perills, vo-fejada d'esbarzers i de cingle-res,..

Hem de desenganyar-aos:Sense la nostra emancipació in-dividual, senle la nostra capa-citació cultural i tècnica, és im-possible la nostra emancipaciócol·lectiva, de classe i de pobfa,

Vixinj encara dios la Jerrjtyb.crisi de valors piprqte proyoça*da per la Gran Querrá;—e] tò-pic pot repetires? ¿acato, í'eipeesta corromput al voyant nos-tre, pego toiçs estem u#a micaèamfflaitit» per bmerío reip/-ra( taüt 4emps.\

indubtablement hi b,an unsculpables i uns responsablesdirectes de totes íes tragèdiesque han sotffquejat ,la nostravjda durait aqn^ts 'my^ $a$-rers i de les que a hores d'araens envcricaüen siiïlstrennent.Però damunt d'aquesta respon-sabmttè ttí», }JW ha ma frltrare$pònsa8flfí»t moral què s'es-tén Damunt de tots,

I és impossible que" pugui 'ha*ver-hi cap regeneració col·lecti-va, si cada ü de nosaltres n,ç,comeaç» per regenerar-se , eü,mateix, aíxecanf-se per damuntde les egqistes sol'títítacionx tiel'instint individual. '

Per l'instauració d'una socie-tat nova hi hauran moltes llui-tes 'encara, però la lluita mésterrible, ¡a orés dora de totes—perqnè és'invisible com la tio-lor i llarga com la mateixayi-da—iés la que haurem de maa-tenir a cada 'hora, sense defa*Itírrhi moment, amb /a beáifainterior de l'individual egoisme,

C.

B^r^e\lona.—4. G., 8,ptej.} ft. '^fítt.ni.A.,y. c., «óptelo. ÍTM 4 .'Jof^AíÍjaerJ.«.^.»^^. :

Vilatttr.-r^ß^lpMM, , , .„A«W,-lí.T.P.,3ptei.¿ieiáV^*íSífciA:M»ipte*.

Total lOTBOPtW,

I ft* Étti!«- fe 1934 tUSftCJA 'SOCIAL

Plana Literaria * JUSTICIA SÒCIALa línia 12 i la 55

IV

i IH IH KOI Hi BWllH II |É

Bs l'hora de sortir del treballi la pluja que cau persistem \torta ha tornat gairebé desentf«Is carrers. Fóra d'un tremp be*Eok l'aventurar-se per les vore-res llueates on l'aigua rebota,mü paviments plens de fang.Necessitat obliga, però, a al-guns, p«r penÙBia, a fer el set}carni a peu, dessota la proteseloaparent dels balcons, que dei-xen caure concentrades en gros««es f otes l'aigua que recullen.Al marge de la ràpida corruade vehicles, una fila prima d'ho-mes sofrents de l'inclemènciapunyent de la vesprada, s'es-muny, silenciosa i a correcuitaaïren del redós fictici de les fa-

Tan democràtic és de preu eltram, que la majoria en sortirfleTOncIna, del taller, de TÒbra-*pr, amb cjéíitjos de trobar aví»t«1 »«pltiig o sotaeobert de la ca-sa, es decideixen a pendrel. Vo-ler, tamtmateix. no es poder.'oran distància hi ha, en hores,com aquesta, de l'intent a la rea-5Htat Curulls, anaimats de pen-jolls humans, paSsen indiferents;sense aturar-se, fent apartar!amb el dring imperiós de ta cam-paneta, els valents que al peude les parades esperen inlassa-blement, boi mullant-se, él mira- 'cíe qu¿ no arriva, de que en vin-;gui un de buit....

No hi guanyen molt en como-ditat els sortosos, que finalmenthan pogut penjar-s'hi. Encara,fis que s'han enquibit en l'estretespai de l'interior degusten unasuau i flonja voluptuositat enl'atmosfera tèbia i carregada dehumitat, de fum i de carbònic.que glaça de tant en tant, un buftraidor, en obrir-se la portellade davant. Per als pobres amun-tegats a tal} de remat en les pla-taformes, i pels més misèrrimsque en equilibri inestable i vio-lent ts peirjen a la part de fóra,Ulterior del tranvia ambia sevaatmosfèra d'una grisor Bavosa,

gairebé coagulada i tollable queontple el sopoll de la tos i on mballen una desenfrenada t fanta-siosa sarabanda els microbi?gripals, apareix cora usa menade paradís seràfic i reconfor-tant, sols assolible després d'urna llarga penitència resignada,entre ej fret t les empentes, en elpurgatori de la plataforma.

tant mateix, qui acusi al po-ble d'exasperada virulència ce*met una palesa^ M^tiçia, Protimotius donen els dolors socialscol·lectius, ets sofriments d'undia i altee dia, a les protes-tes irades. Malgrat això, els,que en pateixen arriben a po-sar-hi pell morta, i a pendre-shotot pel caire irònic. Es tan cruala vesprada, tan inclement Pho-fa, que semblaria que sols po-den sortir de les boques impre-cacions. I el contrari hi fíoreiixen ironies subralladcs ambfranques rialles....

Corre ¿1 tramvia sota la pluja;Hensa el vent l'aigua amb fúria/i arriba el fret a là moll dels os-sos. Bs veuen al pas les llumscobejades dels apacibles inte-riors burgesos. Llenca un auto-mòbil ben tancat, el fang queprojecten les rodes sobre els ques'arrapen al pujador del tram-via. I en mig de tant patir, un íjove que qui sab com es sosté!miraculosament, el peu damuntd'un f erro, la mà closa en unabarra—mullant-se i glaçant-se-es contenta dient al conduc-tor la dita popular, la frase queel moment converteix de banalen sublim:

—Posa el número nou» i llen-ca Ja maneta!...

OALDJWC,

A la matina d£&%4. JLJ.j|.L>l.4.AÍM«JL V* VI.!«.*«*

C Oiftar í Baireràppela i financier.

Els nostres lectors no hand'oblidar qua aquest númeroha estat sotmós a la prèvia

censura militar.¡ . - ' • ' , (

Motius de conversaA Alfons Maseras

lü nitra ¡M*! te'KijHavent canviat <fe re-

partfâor, es prega a totsels nostres suscríptors deReus vulguin avisar-nosde les deficiencies que no~tin en el servei. ^

Reduir a una aspiració imme- .tfiàta' «e profit 5^érsonàï;d vast1

panorama renovMaor, és limitarcertament el sentit de la lluitaque a travers dels segles susci-ta, la tràgica, Emoció dígnifi-cadora dela vida.

Es natural que l'home, perraó de la necesttat de conviven-,cia social, qual cèl·lula inicialés la familia, (no es tramavade discutir si el concepte jurídica l'ús que la defineix correspona una »realitat sentimental d'e-mancipadora unió intersexwal)té dret a afermar ta áfeva vohra-tat de sostenuvse i a tal fí ésjust que es procuri el digne me-di d'un guany, però és cosa d«simultàniament infondre-H taconciencia del deure < moral arealitzar envers la societat La

t$ via*

^

ascendir del progrésaixò no és pas una excitado*l'espectacle ni tampoc una irtví-tació a irremediables sotrác$JL'Esperit està per damunt deîles insustancial« faramaíles. Çoque es tracta de fer compendre,és que de no empaitar raó sen*

„•^mental, impuls de desinterès,?$$ precisament fisiologia, sinó^ssífnyada idealità! romàntica,fâUe's socials aspiracions Ilibe-í¿ratrius, aquestes mai no tindran". raonable durada-1 ail del país <^ de les comunitats que s'aixa-1

;r||xiri en la esclusiva satisfac-cjó de Jes necesitáis materials!'

j%' Tal com s'esvaeix freda, la; més deslluidora estructura quan

io correspon als propòsits de '" silenciosa minoria intel'li-

t, la colectiva sensibilitat, lesçn's econòmiques tenen neces-

sitats, per a triomfar, de'la emo-$5 dC la dignitat. Qui diu dig- ¡riifat exáltala raó més pr.eu.aoa !4e la Humanität,,què és la cpn- !qèticíà què en el senzill tre-ball quotidià pot i deji realit-zar-se,' àWb fervorosa i exem-pte 'honradesa, sinó la cúllitaia'borosa, la sembra pacientIdealität. •

Es dolorós haver de confes-sar que no sempre correspon aniï material aveiiç, un simultanimillorament individual o cólec-tíu. Tenim el cas, per exemple,tte les màquines. Que no sé'ns

cregui amics del retorn al mésbarroer dels primivitivismes: elde l'ignorància. Ben al contrari.Eile's—les màquines—han tin-gut la virtut d'accelerar la pro-ducció i permetre que un majortiombre de persones, poguésgaudir de teles, i atuells abanssolament reservats al gaudi dedeterminada llei de ciutadans.Però que la noble passió per lamodernitat, no ens llevi exacti-tut i honradesa en el judicar.

Amb les màquines s'han extésles fàbriques, i a les fàbriques,—inestètiques, antihigèniques,gregàries, han acudit, no ja elscultivats treballadors de cons-cient aptitud manual, sinó elsque s'hi han presentat, sobtada-ment, sensa cap mena de prepa-ració, escapats dels medis ru-rals, roseg de cacics, amb granabandó del que és la raó vitalde tot país: l'agricultura.

No n'hi ha hagut prou ambels homes; i les dones, hanirrompent en les fabriques, a-rruiant els patrons a no valdresd'altres 'mans.

En veritat que l'anhel d'unguany inmediat sembla justificarel predomini de les dones a lesfàbriques, però caldria reflexio-nar si hi ha, en aitai fet, un delsmotius de no ésser prou ben ta-sat el preu dels jornals dels ho-mes. El cert és que la llar prole-tària, no estant resolt el proble-ma dels jardins d'infants, resta,generalment, en mans mercenà-ries ben intencionades, en veri-tat, (ningú no ho nega) peròsense l'amatent i impréscindi- 'ble escalf maternal, i no creiemque la llei de vida de la donadepengui del braó fine, sino querau en donar plena florida a çoque en ella ni hagi de fondes irescatades aptituds de cordiali-tat estimulant. O es que l'embru-timent del luxe, el desborda-ment sexual i el sentit golafrede la vida han d'ésser solamentvilipendiais quan s'hi idiotitzen ,els patrons, i en canvi quan s'hi jenvilitzen els obrers, s'ni ha defer els ulls grossos? Sempre elculte al vici ha estat causa detirania.

Josep M.a de Sucre.

Comet dur>heterodoxes

Entre coneguts—On vas, ta, amb aquesta

cara de quiosc per llogar?—No me'n parlis.—Què et passa per a estar

trist, pansit, buit, l'ànima es~pellifada i lassa?

—He canviat de vida.-Ta?—Si. Saps que era un gran

pocavergonya*—Em consta.—Doncs bé, aia soc un home

honrat.—Què dius, infeliç? Has arri-

bat a tanta baixesa?—J me'n penedeixo. Creu-me.—Insensat!—Què he d'ésser insensat ho-

me, si des de que-, entabanatper uns i altres, he caigut enhonradesa com qui cau malalt,hi tinc d'afegir diners/ Diners iexàmens de consciència, que éspitjor.

—La pitjor de les coses, hoveig clar, és contrariar les veri-tables vocacions.

—l jo no l'he tinguda mai,una intenció honrada.

—Ho veus?—Ah, quina llàs-tima, que de tort ç de dret elshomes sempre necessiten elsximples que els planyen!

un intrús, amb duresa»—La llàstima és que encara

us ocupin aquestes criaturades,homes senils.

BRAND.

VàriaHa estat molt visitada l'exposició del

jove pintor en Joaquim Terrtiella a laSala Arenas.

Conegut de primer pels seus estudissobre temes de l'Espanya pintoresca idesprés per les seves marines mallor-quines, s'ha manifestat, ara, desprésdel seu viatge a Itàlia, com un notablepaisatgista. La inquieta joventut entu-siasta d'en Terruella és plena de bellsauguris.

JEKAVD.

Fulletons de J U S T I C I A SOCIAL9 Itbrtr 1924

. *, :

fleWMMf

¡u tM anu limiteKl» oriento««, tu (cutral, tenca poc«bon* te cìtntfHci. No cenpifn pas, s'a-

*'*r^«irEls I ^OrientH**ist «afe staterà compla-

ença que JUSTICIA SOCIAL, mos-traJM l'iunpíitnd del seu esperit,ha Yojgut dopar acuUiraejit al'article del respectable escrip-tor ,gu«. fura ,ael :pón, ^sjgna«Benet de Monistrol» (1). $pun-dosan^ènt hi íraspúa el fervorpvv.jfâtfqpt, d!uji libóme 4« *>o-

Jfo/lpJWk' deSRr*5 ^, ( „„ _. jctori, es*Jjà £Qsa

»és seippciable de la teyra. Unlia ó altre, caldrà escriure'nf«Efögl»,

Soc «delí .que es saibeifi fer«àrrec», i cpapoprenc períecta-ment que «Benet de Monistrol»—de$ qel |«u,Àuní d'ajbir—s'in-|ig^s,joa^lnfto ftoíi prosaiPerrCarfês Soldevila en «,Els Reisd'En^oc,», un 4íls «IMI? de

rar-lo. EMTC els escriptors nos-trats, no^e» çpntjiJíem <?§p altrecapaç tfosmofíizar tant .de clo-ilur irònic a travers l'espessamembrana de la censura ede-siàsücji. <

La llegenda dels Tres Reisd^Otcnt és de les qtie ofereixenmés copiós material pel estudidfaqveata eviterna Infantilitätde respAnt<hwà,^«e,«o Atre-vint-me a qualificar d'in^xaMri-Me^ger no mostrar-me wassaatíSG^L mialífjcaí^ JsolaJOent ,qe

' Um ve fata^est.Kjpcastella-ment de rutilants fantasies que

v«r****hJ4» A»i»tntr.

durant centúries i centúries ab-sorveix periòdicament la vidaemocional de la quitxalla i hapermès amb tant d'èxit, ara depoc, d« fer els gegants pels ca-rrers de Sevilla a un home-ci-maï d'Espanya com don JacintoBenavente? Els documents sónben poc expressius. Un esdeve-niment que, rodolant els segles,tanta d'importància havia dependre en fes auques de la vidade Jesús, fou, en les primeresedicions, una minsa anècdota,sense cap importància. 'Deiaquatre evangelistes canònics,solament un en parla, St. Mateu0 Levi, i la seva referència telabella vaguetat de les creacionspoètiques:

Icom fosnatfesusa Bethlehemde /eéea en éiesdelreiHero-des, heus-aqui ans magiciansóue iHttgiieten^Orienta feru-w/etn<ffl).

Dient: On és el Rei éelsfuettsque ha nascut? Perquè hem vftta T Orient eí sea estel i venim üadorante. (Il 2).

Curiosa cosa que, essent al'Orient i havent vist a l'Orientl'es-tel' de referència haguessinfet via vers... l'Occide«fl Peiò,això són-insignificàncies. A unsMagicians o màgics, capaços deprecisar un punt d« la terradavatt «f a» estel— cosa que no

1 podrfen fer avui tots els astro*¡noms plegats amb Tartuferiapesada de l'instrumental mo-¡dern—no'ls devia venir d"nn.«tanto» ni d'un punt, per cardi-'nal que fos. Això pot atribuir-se a un lapsus del narrador, carl'autor del prtmer sinòptic—com nosaftres, el« erudits, ano-menem també l'evangeli de SantMateu—no devia ésser mòlt forten aquests assumptes, doncs,segons les més reputades tradi-cions, abans «Tafiliar-se al par-tit cristìà, i canviar d'ofici, fra-via estat tina eosa així com ésam recaptador de coatrtbu-cto&s.

I bé, de la simple, referènciaesmentada i de tr.es al'lusipn«més—la visita al r.ei Heroae^,,Tadoràció i oferiment de prffsents, la revelació que tingue-r«n m serunis per a <í*e retor-nessin a llur tema sense reveu»re al rei—que trobem en Jl'acre-ditada obra del distingit evaa?.

«elisia, n'és eixida Ja fee,riçaegènda popular dels /?#'$, <f O-

rtçttt. Mateu parla solamenttifons, magicians; el nombre, $nom. el símbol, la reialesa il'esclatant seguici—jçaValIs, ca;,métis, llances, patges multico-lors, trajoX de revista d'e r«,Hip-podroriie» newyorquí i descentscomparses d'ambdós sexes, qos-rcents—tot això són adüaments

pe-

palésat en l'immensa ico-nografia existent—de la qual elpoeta Apel·les Mçstres en pps-seèix un notabílfssim ca^l^g—i per les virtuts taumaíúrgiques :atribuida« a .Uwifl ;nepceaeiita-cions, especialment acreditadesen la cura, cip" deï í^aac.

Com ha estat.dit, eís Pares derEsglèsia, però, no foren avarsd'informacions Sobre jus màgiC|Sfàmiasps; servits J>ér' la ,«, ?ritineitaürible» de «úr fantasia.Saní Agustí i Sani Joan Grisos -tom, probablement per rípns,mnemotècniques, féreu ascen-dí Hur nombré fins a là dp;t-zena. • • ' • • • • • • • • ' , .

Sant Beda, dit el Venerable,monjo i bistoriaire angles dejsegje VIH.Ì torcia a tripUcar-Jq(SΫen fa una,descripció tan viva i'colorida que floro juraria queels havia '«raçtat de tui M«Jcior.,eraun vell de barba Hongà {nevada te¿ta;,Qaspar, un joven-cell rubiconde i barbamec; Bal»tasar, un infant de bruna color;¡Ens conta, demés, com Mélciordescendia de Sem, Gaspar 4eCam i BaJüasar dê Jafet, donant*los així «Moble simbolisme 4eles tres grans divisions''de té*

ìà'.'Amri,

els YMttés

races humanes i dels tresrJodes de la vida de l'home.

.En Itobra «Reflections onthe devotions of the RomanChurch», el bisbe anglès Patrickgas informa com, abans delsnoms de Mekior, Gaspar i Bal-tasar, assignats actualment alsfrtres reis», per majoria de vots,n'havien posseït de molt diver-sos i sonors. «Una altra tradì,dó-<-diu—-els nomenava Appe-lius, Amerus i Damascus; unatercera, Malgalath, Galgelàth iSarasin, i-una'iqtrarta, Ator, Sa-tor i Peratoras». Altrament, enla. e¿sijtf« áe Klupstock, els«tres 'reis», són «cinc»: llursfioms amieáÉfíf-ciíoipfe!".menjiÒ-« jKjL JL^Ji'Jf ''%• & ": " J " ' * " ' "

a—: rfacia»» o1

^eled i Sunith.' No gens menvjtìiagicians de l'Eviianj^ iarçnjples 4?nim d'eyolu-lions contraries—han devingutíeis i s'han plantat a tres, amb¿vMfiit, o^cifiMicJòiü mm *quéti nague acord sobre aquestéanidílar és Hngué la prudèn-qia de no descobrir cap reliquia.'í Pel qU)B5!«s!¡ife'éíi'¡ Ëfiiélaieriuìelìós.fiaenamable cicero-i e. s atura davant la casa que<fal, jl.seu pçnrindre «¿s asse^í watt- ata tíèmíia i;nÒ Ili té reldu^ídir.íEg ffeaptav simplement,d'un fet miraculós, que, per al-*

it£a part, en ilio tempore, no te^n;ia res de particular, ;¡A¿xí¿-«lsoontiste§ cristians no pode.« re-

,iVftrdfça>=né els drets a lapa-ient, per haver estat simples im-; portadora d'uaAôjign äßicOi;öonegut, Els llibres sagrats dela índia, en efecte, ens conten^ra^naixeraqil 4> ,K»jishnai;|h%èíí!lforén • antmcïatïf p'eï éé-lestials reclams lluminosos. Elsllibres religiosos de la Xina,.ejis.^rren ideç^es aparirdons quan el naixement de Yu.;ïàndadof"ile ía'prAa •Sirias^;t|a i quan el de Lao-Tse. Les

ïgendes hebraiques parlen de¡lleatd aparegut frer aínmeïar Ta

vinguda de Moissés i el qual»fou—també—vist per uns ma-gicians d'Egipte, que n'assaben-taren al rei». Pel naixementd'Abraham, tantbé l'acreditatestel havia fet cap com un ho-me.

Entre els grecs i els romans—que no es privaven de res—-tingueren també estel propi pelnaixement de tots els grans ho-mes. >Però la relació fora inaca-bable. El lector curiós trobaràinteressants referències sobreaquest punt lluminós, en el pa-ràgraf IV, capítol XVI de l'obrade Bouche-Leclercq, «L'Astrolo-gie Grecque», Paris, 1899,

Recordem, per acabar aques-ta innecessària defensa d'enCarles Soldevila—que es bastaamb excreix per a defensar-sesol—que Michael Nicolas, en •els seus «Etudes sur la Bible»,ens mostra que els primitiusautors cristians ortodoxes, ditspares apostòlics, no tinguerenconeixement dels Evangelis—puix no hi feren mai cap refe-rència—i que l'abat Xoysi, en«Quelques Reflexions», 1908,els, considera, només, com hi-po^tiesj vagues, llegendaris itendencioses.

Es per això que comprenem -avui el desesperançament de laprofunda exclamació de SantAgustí: «Si no fos per l'autoritatde l'Església, jo no creuria enels evangelis», o, per a dir-homés clar:, Ego vero Evangelionon crederem, nisi me catholicseccksix commoveret autoritas.»(Vol. XXV, pàg. 435, ed. Vives).

Els examens de batxiller hanpopularitzat una definició delcranc: Es un peix vermell quecfmina cap endarrera, en laquai tot és veritat, tret que elscrfääs no són peixos, rçi sónvermells, ni campen culgs en-rera. Una coíg iemblant s'esde-Vé amb la dolça llegenda dels

ires reis. Tret que no eren tres,ni eren reis, tot lo altre es pottenir com a cosa certa.

Potser algun lector maliciós,si ha tingut la gentilesa d'acom-panyar-me fins aquest punt,creurà, erròniament, qu£ la fi-nalitat d'aquestes ratlles" no ésaltra que voler combatre la fal-sa creencia en els reis. Res tantlluny de mi. Caldria una ani-meta molt mesquina per a volerllevar de la vida infantil un delsmés bells paratges d'ensoníni.Que visquin molts anys els bonsreis Melcior, Gaspar i Baltasari llur fulgurant seguici anacrò-nic. No fan cap mal a ningú iper això mateix llur reialesa ésde les que, a hores d'ara, apa-reixen més assegurades.

Una alta personalitat de lapedagogia catalana lloava, arade poc, la virtut educativa d'a-questa mena de creencies «pro-visionals». Es realment, cosaimportantíssima, que els infantscomencin creient, que són elsreis d'Orient els que anualmentels curullen les sabatetes dedolços i joguines. Sobretot, pera que un dia puguin fer la do-lorosa descoberta, profunda-ment alliçonadora, de que l'exis-tència d'aquells reis magnà-nims que havien tingut untemps per evident, real í tangi-ble, era una dolça vella llegen-da, una enorme empescada dela gent gran; que els Reis d'O-rient, són els Reis d'Enlloc.

Dr. Salviati.

9 gener 1924.

Noia de la Dirf.ccio.~~No lia il'a^-tranyar per la ihifoi on que fou oacrUa.que no's parli on aquesta crònica d. 1notabln estudi sobre el mateix tf''¡tllegit a l'Acadèmia de Bones Lle'-v*pel nostre Apcl'lea 'Mestres.

PàglBA 4 JPIHOIA fpOIAI. 94« fvfrm.ltM

L'home i la CooperativaBoto raplistß!

Des de les pagines de JUSTICIA SO-CIAL, s'ha exposat mantes vegades lafé coopcratista que anima els homesagrupats en els rengles de la «Unió So-cialista de Catalunya». Però el coope-ratisme per nosaltres defensat no esaquell que s'aixeca isolat i esquerp, de-sinteressant-se en absolut de les altresactivitats del moviment obrer. El coo-peratisme nostre, aquell que és per nos-altres una esperança, és el que se sentpart integrant, aspecte fonamental, d'a-quest moviment obrer.

Les cooperatives a les quals atorguemuna valor, no són pes aquelles, onl'única aspiració, dels qui en són socis,es limita a reduir en uns cèntims o enunes fraccions de cèntim, els preusd'uns quants queviures. No; nosaltresapreciem la Cooperativa que, en intimesrelacions amb el Sindicat Obrer, (diri-git, naturalment, per persones honrades)col·labora en la tasca d'evitar que elstreballadors ens vegem obligats a acep-tar aclucats d'ulls les condicions de tre-ball que pel capitalisme ens volen ésserimposades. Si l'obrer sindicat té darre-ra seu els magatzems de proveïmentd'una associació poderosa i rica, ales-hores no en ja una simple cosa, unamercaderia passiva i inerta, condemna-da a sofrir el jou de la llei de la ofertai la demanda; aleshores esdevé un ho-me, imposa condicions o quan menysles discuteix com un home lliure.* Nosaltres no comprenem tampocaquells cooperatistes que malparlencontínuament de la politica, que quali-fiquen de funestos tots els politics, peròque, en la realitat, estan en continues re-lacions amb els poders públics i quanvolen arrencar d'ells alguna mida fa-vorable a la cooperació, o bé, cas mésfreqüent, quan necessiten defensar-sed'alguna disposició perjudicial peraquells dictada, no tenen escrúpol, ni,per altra part, no tenen cap més remei,que recórrer als politics, i sovint, alspitjors.

A nosaltres, el conjunt de lleis i dis-posicions anexes que presideixen eldesenrotllament de la vida tota d'unpaís, no ens són indiferents. Ens interes-sa que estiguin inspirades en un esperitde justícia social, que estiguin dictadesdes d'un punt de vista obrer, que ten-deixin al desenrotllament i foment dela cooperació. I per això asp"irem a és-ser nosaltres mateixos, els treballadors,els productors, els qui dirigim i orien-tem els organismes governamentals dela nació. Directament nosaltres matei-xos i no pas a través de partits burge-sos ni de personatges capitalistes. Peraixò volem les Cooperatives, no con-vertides en casinets de barri, ni adscri-tes formalment a un partit polític, peròsí en íntima harmonia amb els partitssocialistes que són la expressió políticatlel moviment obrer.

I inversament, no comprenem tam-poc un socialista, un sindicalista, que¿s miri la cooperació amb mals ulls, obé, tot el més, a tall de simple especta-dor, en lloc de mirar-se-la com un apas-sionat militant. La cooperació és laanunciació de la societat nova; les se-ves institucions són illes de terra socia-lista que surgeixen en el mar del capi-talisme. Lenin mateix ha afirmat quetot el socialisme es troba en el coope-ratisme.

Com uns apassionats actors ens mira-rem, nosaltres, la cooperació; seremapassionats en quant a la fé en les sevesaltes possibilitats; procurarem, no obs-tant, ésser serens tan al formular judi-cis sobre mètodes i actuacions, com enl'apreciació de les realitats que ensvolten.

Dintre els estrets límits que la man-ca d'espai ens imposa mirarem cadasetmana de reflexar en aquestes coluni-

- nes els esdeveniments de més relleu que,tant en l'ordre de les idees com en eldels fets, es produeixin en el movimentcooperatista de Catalunya. I no volemacabar aquestes ratlles sense saludarben cordialment a la Federació de Co-operatives Catalanes, compendi de to-tes les del nostre país, a les quals vol-driem veure ben floreixents, ben pròs-peres i ben socialistes.

R. R. i C.

lì la Fede-I''ou celebrada oi dia 3 del mes eo-

rivnt, en cl lífcal social de la Coope-rativa ohroni «La Fraternitat», SanC'arlos, Si, Barcelonota.

i,a reunió eomeiirà a les 10 en puntdel matí, sota la presidència, del Doc-tor .1. Ventosa i Koi^1. Hi assisteix uniK'inbre crescut de delegats, la major¡saridels quals representen coopera-ta c.-i de fora de Barcelona.

D'acord amb l'ordre del dia esta-blert en la convocatòria, el secretaridel Consell Federatiu, En Joaquim

Bolos, llegeix l'acta de la darrera As-samblea general, que és aprovada, 1seguidament el company Coloma lle-geix l'estat de comptes de la Federa-ció corresponent a l'auy 1922, el mo-viment de caixa de 1923, i el reportde la situació econòmica del portaveufederal, «Acció Cooperativa». Tots elscomptes són aprovats par unanimitat.

Exposició Internacional d« la Coo-peració i Oòres facials. Oant 1924.

Els companys Ventosa Boig i Colo-ma donen amplies explicacions sobreaquest assumpte. El Comitè organit-bador de la exposició va convidar, facosa d'un any, a la Federació de Coo-peratives Catalanes, per a què pro-mogués l'assistència al referit certa-men del major número possible d'ins-titucions cooperatives 1 similars exis-teuts dintre l'estat espanyol. Cumplintaquest encàrrec el Comitè Federatiuva fer gestions prop de la «Unió deCooperatives del nort d'Espanya» 1dirigi també, pel mes de Juliol del'any passat, una instancia al governlliberal que aleshores existia dema-nat el seu ajut, principalment en l'or-dre financier. Les gestions prop deles Cooperatives del Nort, per tald'empendre una acció comú, no do-nareu resultat i el govern de la con-centració lliberal abandona el podersense haver contestat la Instància.Mentrestant, en reunió d'entitats ce-lebrada a darrers d'agost de 1923,, con-vocada per la mateixa Federació Ca-talana, s'acordava constituir el Comi-tè Català Pro-Exposició de Oant,l'actuació del qual havia de limitar-seexclusivament prop de les cooperati-ves-institucious similars de Catalu-nya.

El Comitè contractà desseguida 200metres quadrats de terreny, realit-zà nombrosos actes de propaganda,tant a Barcelona com a fora, entrà enrelacions amb la Mancomunitat de Ca-talunya, i quan estava a punt de reor-ganitzar-se, ampliant'se amb nouselements, es trobà sorprès per la fa-mosa E. O. ael Directori, del mes deDesembre últim, resolent la instànciaelevada en el mes de Juliol i consti-tuint un Comitè central espanyol,fortament intervingut per l'Estat, 1integrat per variats organismes entreels quals la Federació de CooperativesCatalanes. A mes es consignava unasubvenció de 12.000 pessetes. El Con-sell Federatiu va creure prudent aca-tar les disposicions contingudes en la

j B. O. i traspassà al Comitè Central, espanyol el compromís d'arrénd&-! ment dels 200 metres. L'assemblea| aprova tots els treballs fets pel Consell, Federatiu.

Elecció de Delegat en rinstiM deReformes Socials. Per unanimitat,l'assemblea acordà designar al Presi-dent de la Federació, company Yen-sa i Boig.

Creació del Secretariat i ConsultoriJurídic. S'acordà la creació dels dosorganismes, donantse un vot de con-fiança al Consell Federatiu per & quèdesigní les persones que jutgi opor-tunes. .

Nomenament de Junta, Director delperiòdic i Reforma dels Estatuts.S'acorda celebrar per la primaverad'aquest any un congrés extraordina-,ri de cooperatives federades i no fe-derades per a tractar, entre altres te-mes, de la reforma dels Estatuts. Elprojecte de reforma el redactarà l'ac-tual Consell Federatiu, assessorat detotes aquelles persones que jutgi opor-tú consultar. En aquell congrés esnomenaran també ;els individus quehagin d'integrar el nou Consell, i elcos de redacció del periòdic.

Creació de la Caima Mútña d'asse-gurances. S'acorda, eu principi, la se-va creació.. Comprendria de momentdues Seccions. 1. ' Secció. Asseguran-ces contra accidents del treball, pera les cooperatives de consum o pro-ducció que tinguin personal assala-riat. 2:' Secció. Assegurances contral'Incendi. Eu el pròxim Congrés ex-traordinari deurà discutir-se el pro-jecte de reglament.

Aprovació'del Projecte de FederacióNacional. El company Coloma, donalectura de l'avant-projecte d'estatutsper la Federació Nacional, redactat pelConsell de la Federació Catalana. Esdona també lectura d'unes petitesmodificacions que els companys dela Unió de Cooperatives del Nord pro-posen que s'introdueixin. L'assembleaacorda acceptar-ne algunes.

El President, company Ventosa iBoig, pronuncia uu breu parlamentde comiat, encoratjant a tots els con-currents per a que treballin amb fépel triomf dels ideals cooperatistes.

Aquest número hapassat per la cen-

sura militar.

li» «odaraa U*fft*J»oi4 ftpwti* ' ,•

A Agricultura, la revista agricolacatalana, August Matons fa un ràpidexamen de la legislació agrària ac-tual al món. Consta, en primer l'im^portància creixent que 1'tura ha anat 'prenent ud'ençà de la guerra. Així com abansla legislació econòmica de les gran»nacions era Orientada envers el '.co-merç 1 l'indústria, en l'actujiíitat lesdisposicions de càràctdr agrari, sonben numerose» i ço que és més inte-ressant, embesteixeii directament elsgrans problemes de la terra amb, unamarcada tendència » resoldre faipjra-bteBaèot pels pagesos lea q€aaäaös :|que s'arrossegaven oblidabes des dotela desenes d'anys. Bl conflicte <jueensangonà les terres d'Europa dotaoi-trà als pobles que l'existència d'uoaagricultura fotta é» ua factor «ffr4$-cial de" resistència Í de victoria i d'a-quí neix aquest nou esperit que ¿as-pira la legislació, tendent a »favorir t'a intensificar la producció de la térra.

Eu segon lloc l'autor remarca una, tendència conservadora en les dispo-sicions de caràcter econòmic, mentreobserva, socialment^ l'acceptació, ambmajor o menor amplitud, d'alguespostulats dels partits detno-soelals.

Constata així l'elevació de les t&$*'fes.aranzelàtios quasi com aspiració*l'isolament econòmic, fet que assoleisuna importancia grau sobretot d'ençtque els Estats Units, pais de tendea»-eles lliure-canviates (el partit demi-:crata ho és en teoria i un xic també/en la pràctica), accentua fortament ÉÍseu proteccionisme i Anelatemi, lé,terra clàssica de la llibertat corne^cial, fa unes eleccions on es discuteviprecisament l'instauració del protec-cionisme, demanat també pels Domi-nions eu la última Conferència Impe-* 'rial. " -

La legs lació social agraria és orien-tada, en canvi, en un sentit mes nob-ble i més humà. En efecte, agençà" (pla guerra i com a conseqüència d'ella. ;diversos països han iniciat la parcel«lació de la terra, el sanejament de letzones palúdiques fins ara at)andouà-des, el conreu del latifundi, la colo-nització interior, l'enfortiment de lesassociacions rurals, etc. En certa ma-

( nera aquestes altres disposicions con-sagren una major intervenció de l'es-tat en el camp de la propietat privada,motivada en raons d'interès gêneraitfonamentada en el principi, avui J«acceptat per moltes categories sociais,que el dret de propietat faa de, conslrderar-se més qqe com un dret absolue

cuments0*B*ré*«* te IX»«*!« tat**»

Bftolonftl A*l p«rion*l 4« urrei*pàbUo.

Aquest congres s'ha celebrata Bru-lel·les del 9 al 13 de desembre pasat.Log organización« d'Alemanya, Bèi-glca, Çinanjarca,,*F*aBça, Q|an Sre-tranya, Suècia, i Suïssa que comptenen conjunt 450,000 afiliats, hi estavarepresentat per 27 delegats. Las or-ganitzacions d'Àustria,, d'Espanya,d'Hongria, de Rumania, de Txecos-lovàquia i de Iugoslàvia, han euviatal congres llurs adhesions anunciantllur pròxim ingrés a la íederació. Lafederació sindical internacional esta-fa topíosentada {>» St, Merten«.

El Congrés va 'ocupar-se dels as-sumptea aögfiewöu ûjîB^eA^ni |ì|er-éfrãlat^i* dei treballadapÍBües per laprimera i la tercera sessions de la

;. •üogfersncia interoaciotíal d^ tfeímll;

l feudal com una funció social, i que,en conseqüència, aquell que deté lapropietat no la deté exclusivamenteh profít propi sinó en benefici de lacol·lectivitat que el considera, en a^quelles determinades condicions, comel més apte per explotar-la.

Tota aquesta orientació socialitzantmatitzada de conservadurismo haportat & molts països, Romania, Bul-garia, Grecia, Itàlia, Finlàndia, Tia»coslovàquia etc.—una legislació envirtut de la qual la propietat ha pau-sat més o menys completament amans dels conreadors, accentuant elfenomen queja s'havia inclat natu-ralment després de la guerra com aconseqüència del major benestar pa*eres.

Ml número pròxim

per Gabriel Alomar

DpfoliieDiaíï lalf ifrallatMperatlOPer J. Durin i Guardia

per Roch Onlnart

Let tomlJilMs de cultura deli Mat,per J. Bálago* Baró

Epflegt lodaliper Francesc Cañadas

Liwimtt mm i si mamúaper P, Culto

1 articles i composición* de Serrai Morct, Catnpalani i altre«.

'' estadístiques relative» ales condicionsde treball deis obrera dels serveis pú-

• bite« (duració5 del treball, salaris, in-demnitzacions per malalties i acci-dents, vacances, jubilacions per inva-lidesa i vellesa, cost de la vida 1 di-versos); supressió dels monopolis pelque fa referència al» serveis i empue-Je* dnnterèï geoeraa; dret de vaga;convencions internacionals per Ja de-fensa dels mteresos dels obrers delsserveis públics; organització sindical.

El proper congrés de la federacióes celebrarà Stockholm l'any 1926,

, Projfjottj dé reglamentació dela•Indicati a Xina.

Al parlament de Xina, s'ha presen-tat un projecte de reglamentació au-toritzant als obrer per sindicar-se.

Els sindicats serán persones Juridi-ques amb Ja, missió d'en coratjar lasolidaritat dala seus membres i millo-

, rar les condicions de treball i vindranuWiftats a prooorcionar a les autori-tata eís rapports que «1s siguin de-manats sobre questions relatives altreball. ,;

_ Bis acords deia sindicats, "deuranésser comuâicats al Govern, el quales reserva la facultat de anular lesdecisions contraries a la legislació vi-gent i de disoldre els sindicats quanadoptin decisions antigovornameii-talfl o succeptibles d'alterar l'ordrePúblic,

• fratoni* ratifia« !•• oonvtn-oioM O* If ooar*r*noU da WM-»iBCtoB. ' - . - : • . • • ' . . , -

• Bntre las ramificacions anunciades,el Senat polonés ha confirmat el vot^de la Dieta en favor de 13 conven-cions, entre la» qualâ hi batotes les

jj de i» segona i tercera sessions 'de laconferencia i les relatives a l'aturforçós, edat minima d'admissió dels

I infants en els treballs industrials i lesque fan referencia al treball de nitdelsjo^es.

ßf El Baichsràt alemany lia aprobat"ris projectes de convenció i sis reco-manacions adoptades per la conferen-cia internacional del treball.

»•YlMlo dal principi da ta Jor-nada da vuit horca. •

! La situació tie les vuit hores en el>món i la tendència que es manifesta6n certa països a favor de la revisió

jftje la duració del trebaÜ, ha crlsjalií-¿?ar a Bèlgica en un prcjecte de llei'relatiu a la'reylssió de la legislació| estuai pel que es refereix, a les, dero-<• gracions. Alemanya manté el principi'de lea vuit hores, per amb importanteixcepcions. En certes indústries delBuhr la prolongació de ia duració deltreball s'està operant apocar de tpparamb una forta resistència obrera.

Contràriament el ministre del Cormerç l'del Treball de Bulgària ha de-clarat que eí govern ' s'esforça enaplicar la llei sobre la jornada de vujthores i que en gran part ho estavacpnseguint. ...' ( ,

BofrcMntanta acciaiiate!. <Del nostre esfimat confrare «El So(r

ciaiista» de Madrid, retallem la se-güent taula demostrativa de les for-ces socialistes en els parlamenta eu-ropeus, advertint que aquestes xifreses refereixen uuicament a diputatsnmb exclussió dels senadora els qualseh alguns paíssos hi son en nombreconsiderable:Alemanya.ÀustriaBèlgicaEcoeslovaqulaDinamarcaEspanya

FinlàndiaFrançaAnglaterraItaUa .HolandaHungríaLetóniaLituania]NoruegaPoloniaRumaniaSuéciaSuïssa.Iwjfoslavia,

Í.19. 37,7 por 10067 40,2 -68 36,6 —82 28 —48 3^ -,7-.•!,»; ' -20 20 -53 26,5 -,50 ;8,0 —

192 30,6 -41 77 -20 20 -25 10.2 -37 8T -11 15,1 —8 58 -

41 8,9 -1 >' ' — '

'98 4à,4 w'tö 40,* -3 t ~

BULGABIA.-BI JPaortit dal Ira-ball.

El grup pariafiaen-tari comunista b«aouaftíat te seva dissolució i recoaa- jtttució amè el noni de Paret» del ÍStó-ball seme conexió de cap 'mena ambla Tercera Internacional. Si aquestatransformació és aèria i sincerà, mar-carà la fi del comunismo com a doc-trina polìtica a Bulgaria i un fms dé-cissiu envers ,la fifsió iwnb el Partit\grari. l •"' •*• • • •••-•- *•

Els elements conservadors del palssostenen que aflutìjrt canvi de front elfan els comunistes per a evadir lessancions de la nova llei'de defensa na-cional per la-qual queda pràcticamentprohibida la propaganda comunista iela mètodes de lluita oniprate fins ara.No obstant,és' un fet que els comunis-tes búlgars han deixat .de formar partde la Internacional de Moscou* t quemodificat'llur tàctica proclamant elpropòsit de crear un partit sèïons elpatró del Labour Party britànic.

EU macedonis. '< El go vern dç Bulgaria ha prohibit

els meetings que havien projectatcelebraren diferentes poblaciou«del

. pals els macedonis per a protestar deltracte que envers ells segueixen elsgoverns de Orecia i Iugoslàvia.

Aquesta prohibició lúdica un canviradical de, política per part del govtfrnde Bulgària, en ço que es refereix a lainsurrecció macedònica menada perAlexandroff. Aquest c^n-vl, ,pot> .atri-buir-se a les paraules amistoses queeu la Conferencia de la Petite Entesacelebrada dawwameat a Bejgrad va-ren pronunciar els representants dede Iugoslavi! en tractar de les rela-cions amb. Bulgaria; però és me» justcreure que elrgovBrii de Bulgaria s'havist en el cas de reyisar la B«va políti-ca envers ela macedonis a causa del'abundor de peticions de diner segui-des de menaces; que rebien d/un quanttemps eneà^Jes persenes riques deBulgària amb el pretext desque ha-vienjd'ajud&r.la cauaa de Macedònia.

Ço que és méa aegur éa que bandesd'estafadors s'hagi u amparat de laclandestinitat en que han d'actuar elsmacedonis^ per a cometre atraoamentsi robatoris amb els quals res te queveure el cttpdlll macedònie i la sevagent els quals tenen una justa famad'honradesa i austeritat.

FILIPINES.-Una intnrreooió.Una qüestió suscitada en el Señal

de Filipines amb motiu de no havervolgut admetre al General Alejandri-no-elegit en sustitucio d'un senadordeetituit per haver firmat una protes-ta contra el Governador general, ha.coincidit amb una de les clàssiquesçublevaeions dels moros de Mindanaola qual s'ha extès a íes illes de Samaii Leyte revestint caractère de grave-tat. ' -,

Gran part deia sublevats estan fina-litzats amb la llegenda que el Dr.Rizal ha ressucitat i ha d'ésser el dic-tador de Filipines. També creuen que"ela que teñen fe no poden morir i queela que que moren aón ela infidels iela traidora. El moviment, donca, mal-grat fonamentar-se en l'independè»-cia del paia, presenta un aspecte deguerra sani» primitiva í caòtica.

Les forces governamentals concen-trades a les illes de Slarga?, i BucasGrande yacen mantenir-se a la expec-tativa en la confiança de que el mo-viment fora passatjer i no calia repri-mir-lo amb extremada violència. Pe-rò el general Wood, governador deFilipines, va donar ordre d'atacar tanbon punt va retornar a Mani'a, la qualcosa ha disgustat al Govern dels Es-tats. Unit«, produint-se, <amb aquestmotiu, la dimissió del General Wood.

.L'insnrrecoíó ha tingut ja un resul-tat amb aqueata dimissió i éa probableque quedi aviat sofocada, El governa-dor Wood ha sigut un deia principalsenemics de l'independència d,e Filipí»piuesi la seva dimissió ha produituna satisfacció extraordinària a totl'Arxipiélac. De durar la revolta se-gurament es perjudicaria la soluciópacifica do la llibertat deia filipinaformalment promesa pel PresidentCoolidge ala delegats que el visitarentemps enrera. ;

HONÖRIA.-E1 plan da rcooni-traooiò. ,

El Comitè de la Lliga >de lea Na-cions reunit a Londres el 22 do gener,va ultimar el plau de reconstrucció 1,auxili econòmic d'Hongria coronantels llares i pacients esforços del pri-mer miniatre Comte Betblen. El plan,eselaegüent:.,.,...

Hongria es compromet a equilibrarel seu pressupost djntre del períodede dos anys i mig. ¡

Serà nomenat un Alt Comissari re-presentant 4e la Lliga de lee Nacionsper a la supbrvirió i control de lea fi-naiices hongareses.

Durant ela dos anya i mïg no paga-rà reparacions de cap mena amb 1«sola excepció d'eutregar carbó a Iu-goslàvia a rao de 3&Q tones per cadadiade treball. ,

Al objecta d« cubrir el dèficit delpressupost durant els dos anys i miff,a'otorgarà a Hongria unprèrtec Intor-

^^^•^^^^^^^•. ^^•^^mimBWHi^wwHHHWHiiM^wwifim

temacíonal de 250,000,000 eoyssiea or(333.200.000 pessetei apr«*tofda-mert4 :, ,..'' ' " • ""r ''.. ' >. Les ííMaivtítíH'iiltil presteu.'açrun;Beij»des4a auuueí, «|onopoli del ta-bac, monopéli do la sa! i impost sobreel sucre. Com que aquesto» garantiesestan ja compromeses por" a respon-dre del pagameut de reparacions éaindispensable el'fconsentimeutí de laCtaiatló de Baparacions per a) lliu-ramanA de tes mateixe». *'s •-

L'amortització del préstec ha defer-se au 20 anys. Demés del paga-ment de capital, Hongria os couaíde-ríf íobllgtwin a satisfer un màximumanyal de 10.000.000 "de corones orenconcepte da ,rep«,racío»tt, entenent-neel terminí de reparacions el pagamentde'les Comissions intemliades'de con-trol. <•

• Hongria fa constar que ha conclòsestipulacions particulars amb GrnnBretanya, França i 'Italia per al pa-gament dels deutes, ¡interiors a laguerra ja siguin governametifate od'entitats particulars.K(íI1'TK.--Oanvi «c Oovern.

El resultat definitiu de les oleccionsfa pujar a 170 el nombre de diputatsnacionalistes partidaris de Saad PtíhaZaghlul. La Cambra es composa do214 membres. ;;

' Bl rel Juad ha trcîîeptat ftoalmentlá dimissió de ¡Gehift Pasha Ibrahimel qual, com ja diguérem, fou perao-ualroent derrotat per un independls-ta, Zag-hlul, cridat p«l rel, forma mi-nisteri a base de defensar la índíspen-dencta absoluta d'Egipte i Sudan.

fíi B.. Sani 'Marti de TòrruellA, —Que-da feta suscripció. 'Procvreu veu-re'ns quan visqueu B Oiutat. Salu-tacions,

J. C. i B., /torft^Agrairo linteres ipreguem activeu propaganda. Heuobert suscripció?

M;0.55., Ciiitat.—Aceptamos gusto-stítaente colàbortcióii ofrecida. Po-déis haver visto amplio espíritu ennuestro periódico. '

J. M." P. i S., Sto,»t ^¿Mrj^.—Bspe-rem continuació, Heu rebut lealletres nostres? Què fau?

J. E., Preto Model.—lie bon girat ate-nem prec. Hem correspost per lle-tra.

D. R., Id.—Eebut amb molt goig ami-cals noves. Esperen) valuós oferi-ment.

J. B. D., Ciutat.— Suposem compen-dreu raons exposades lletra. Tenimoriginal disposició vostra.

B. P., O loi.—Agraim tramesa, que en-tra en catera. Sí ens permeteu es-.eursar-ho çn xic, podrà eixir melaviat; ena manca espai,

NOníS:—Preguem a tols ell que ens escrigui«vulguin donar-noi nom I adreça. No cor»respondrem els escrits anònim«, L'origi-nal literari acceptat haurà d'esperar «Bl.arg toro pel enee« d'original. La nostraRedacció ti obert« al públic, els dissabtesa la tarda 1 ell dijous a la nit.

SETMANARI SOCIALIST

dcirtfdaJocíal

, . . : , .J2." ^ocal^, ..-CI NOBS - LITERATURA 'A&9S

-'fRBDACCIÓ:

to Oli PI, 11, - BÄKEL8B», ADMINISTRACIÓ!

Martial Baila, Uflïüi, 13.-l£SSREDACTORS i COL·LABORADORS:

MrM llntn - Inri I «ml. • Jou» CiwmininfwjitHni -b, símil mcru»«« * htó«-c. ni« di aMttLUortwiltrliiiJ-lli. M Min-1 fo^I Fum« • Ir. lufai nía • Mm ttitHi - "MT' - temi UiW • Ir. IMUf!Finiti WUiimtt - libtrti «mH • Muwlülh-Eiié lr-JMa Cnmi-llMBi-liiit-Br. hdrii injwi. Jmp Iwi mMnmtlKt« • Jou» «.' PnltikiteJ.iKtimiMtmtf-MiltiBwlw it-Hprwiiái-Jm iHtuml-EaJIl li-lilí - POT Sífíi • f. tiíKu - Jwi M.1 itJacíi-J. MI i Ttrmi .«mi iltüin Ql·urt- íf . COIBI lohi·liewlUlBUi - imfelairt-NlOilim-JiHrTHÌta-UftillUri - K. Udii (IB! - J . Mtói • JmèCirdfa-J.ItenlDurtli-PillPiUiiij-JiHOn.

1 fc.Jitntard -o,. J. temȧ.

PREUS D'ABONAMENT:A Cateiluaya:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, VX ptt*.Un any, 8 ptei.

JUSTICIA Soeur, és Tunic periodicsocialists qae es pubtica « Cata-lunya, tenia eì deure d'ajudtr-h.

SUSCRIVIU-VOS-Hlpersonalment a la redacció OlàT administració, o bé trametent,f import de T abonament a rttdftí''nistrador, »mb segells de corrn,

- ' gtris0staiiite, ' ..;;;;

IMBkf-^V'.