· web viewintel·lectual ja que, a més d'escrivà de ració i protonotari de la reina...

La literatura humanística (XIV-XV) / 15

TEMA 15. LA LITERATURA HUMANÍSTICA (XIV-XV): BERNAT METGE.

1. Introducció (resum).

2. Biografia.

3. Obres.

4. Comentaris de l’obra.

5. Qüestions suplementàries: -Text: Carta del rei al procurador reial de Mallorca. -Exercici: Què en saps? (L’estàndard medieval). -Exercicis tipus test.

1. Introducció (resum).

Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413). Escriptor i funcionari reial. Considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, innovador i introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. Seguint el camí del seu padrastre, esdevé notari de la Cancelleria Reial i treballa al servei de Joan I amb diferents càrrecs i creixents responsabilitats. Quan mor el rei (1396), és processat per corrupció i traïció, però el 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Arran d'aquestes acusacions escriu la seva obra mestra: Lo somni (1399). Dividida en quatre llibres i escrita en primera persona, utilitza un recurs de regust platònic amb un diàleg amb el difunt Joan I, que manifesta la innocència del seu secretari. El mateix tema es comença a tractar a l'obra inacabada Apologia (1395), inspirada en el Secretum de Petrarca.

Altres obres en prosa són les traduccions Ovidi enamorat i Valter e Griselda (1388), versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. Mostres del seu estil prosístic també es troben en les cartes redactades com a secretari personal del rei. En vers, escriu obres paròdiques com Sermó i Medicina (1396?). En canvi, a Llibre de Fortuna e Prudència (1381) explica en octosíl·labs el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna per provar la seva innocència en els processos oberts contra ell.

2. Biografia.

Bernat Metge neix a Barcelona poc abans de 1346, a prop del palau reial. És fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic) vinculat amb la casa reial que mor a mitjan 1359. El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural que més endavant mostra al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal (1396?) i en alguns comentaris de Lo Somni. La professió del padrastre, Ferrer Saiol, també influeix en la seva formació

1


intel·lectual ja que, a més d'escrivà de ració i protonotari de la reina Elionor de Prades, és traductor al català del De re rustica de Pal·ladi Rutili i impulsa la vocació professional de Bernat Metge a la cancelleria.

Així, seguint el camí del padrastre i amb una excel·lent carrera professional, esdevé

notari el 16 de desembre de 1370 i ajudant de registre al servei de la reina Elionor de Sicília del 15 d'abril de 1371 al 20 d'abril de 1375. Aquesta dedicació professional implica el domini de l'escriptura, el coneixement del llatí, el català i l'aragonès i una formació general bàsica en la doctrina cristiana, les arts liberals i els fonaments del dret i de la filosofia natural. D'altra banda, la seva dedicació a la literatura demostra un coneixement de l'occità dels trobadors, del francès i de l'italià.

Quan el 1375 mor la reina Elionor, passa a treballar com a escrivà per a Joan, príncep

hereu que també és amic i protector de Bernat Metge. Mentre és al seu servei no deixa d'estar implicat en escàndols i envoltat d'acusacions de corrupció relacionades amb la seva gestió. El Llibre de Fortuna e Prudència, datat el 1381, explica en versos apariats de vuit síl·labes el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna, on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de la providència divina per posar de manifest la seva virtut i la seva innocència. La seva situació professional millora quan el 1387 Joan puja al tron, i a partir de 1390 i fins al 1396 és secretari del rei i la reina. Malgrat tot, els problemes amb la justícia també empitjoren. El 1388 és processat i el fet li inspira una altra obra: la Història de Valter e Griselda, que consisteix en la versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. En aquest cas adopta la prosa i, novament, a l'epístola que acompanya l'obra, es proclama innocent de tota sospita.

Paral·lelament, el 2 de maig de 1379 es casa amb Eulàlia Vivó, amb qui té un fill, i

l'octubre de 1390, un cop morta la seva primera dona, torna a contreure matrimoni amb Eulàlia Formós, amb qui té almenys quatre fills. Durant els anys noranta, el seu càrrec l'obliga a atendre tasques molt delicades, com ara l'administració dels delmes que el Papa Climent VII havia atorgat a Joan I el 1392 perquè acabés de conquerir i pacificar l'illa de Sardenya. El 1393 és nomenat procurador general encarregat dels negocis de la cort i, finalment, entre el febrer i l'abril de 1395 és enviat com a ambaixador a la cort papal d'Avinyó. Aquesta estada a la cort pontifícia és cabdal per a la seva formació intel·lectual, atesa la gran importància cultural de la ciutat. És per això que es relaciona l'estada de Metge a Avinyó amb una possible renovació i actualització del seu repertori de lectures. Amb tot, després de la mort inesperada del rei, el 19 de maig de 1396, és destituït i processat juntament amb altres membres del consell i de la cancelleria reial, presumptament involucrats en un altre escàndol, però no se sap del cert si mai arriba a ingressar a la presó. Tot i que no hi ha documentació, probablement és empresonat en un moment indeterminat entre la fi del juliol de 1396 i la fi del maig de 1397, moment en què escriu Medicina apropiada a tot mal. En canvi, el marc narratiu de Lo somni, que Bernat Metge situa a la presó, és potser una ficció narrativa i està escrit en una fase posterior, probablement després del 7 de desembre de 1398 i abans del 28 d'abril de 1399.

Lo somni es divideix en quatre llibres i és la seva obra mestra, citat per Joanot

Martorell al Tirant lo Blanc. Es tracta d'un producte literari únic en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del quatre-cents, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle XIII. L'obra comparteix alguns ingredients amb els textos coetanis (Llull, Vicent

2


Ferrer, Antoni Canals, Eiximenis) però els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia. Com el Llibre de Fortuna e Prudència i la Medicina apropiada a tot mal, és escrit en primera persona, tot i que es tracta d'una obra en prosa. La insistència en l'ús de la primera persona prova de legitimar la pròpia solidesa moral i excel·lència professional. Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. En el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mort sobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu germà Martí l'Humà, fet que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial. En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident. Referent a aquest punt, afirma que des de l'inici del cisma cap dels reis de la cristiandat ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest fet, cosa que afecta Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.

Altres obres de Bernat Metge són Ovidi enamorat, l'Apologia i el Sermó. La primera

és una traducció del llibre segon del poema llatí en hexàmetres De vetula, d'un autor desconegut del segle XIII que es fa passar per Ovidi, text que fra Antoni Canals blasma per libidinós. De l'Apologia, escrita en prosa i datada el 1395, només se'n conserva el començament, tot i que potser la deixa inacabada per reprendre el mateix tema a Lo somni. Es tracta de l'íntima confessió d'un home modern que imita el Secretum de Petrarca. Finalment, el Sermó és potser la seva obra més antiga, codolada de 211 versos on fa una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors.

Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 és reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la cancelleria del rei, entre el juliol de 1401 i el juliol de 1402. Aleshores acompleix tasques de confiança fins a la mort del monarca, el 31 de maig de 1410. Des de 1405 actua com a secretari personal del rei i algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, és apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment viu com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la seva casa del carrer de la Cucurulla, entre el 27 de febrer i el 28 de juny de 1413.

3. Obres.

Poesia

Sermó.

Obra primerenca que no ofereix cap indici de datació. Es tracta d'un poema de 211 versos de codolada on Bernat Metge fa una cínica paròdia d'un sermó moralitzador amb una sèrie de consells càustics i desvergonyits. L'estructura de la petita obra coincideix amb les parts d'un sermó seriós. Comença posant un tema de disertació de la mateixa manera que els predicadors glossen en les seves prèdiques uns versicles de l'Escriptura. El sentit és diàfan: que cadascú segueixi el corrent del seu temps, perquè, si no ho fa es trobarà sol i sense diners.

3


Llibre de Fortuna e Prudència. 1381

Escrita en vers, es tracta d'una composició de 1.194 octosíl·labs apariats, escrita en primera persona, sense que això comporti una identificació total entre l'autor i el protagonista. Bernat Metge se situa en un món fantàstic i al·legòric que li serveix d'escenari per poder plantejar problemes de caire filosòfic i especulatiu.

Medicina apropiada a tot mal. 1396?

Poema de 125 octosíl·labs apariats. Consisteix en una recepta burlesca que imita un curiós gènere poètic cultivat a l'època: el "lletovari", aplicat a unes composicions rimades destinades a presentar al lector remeis pel mal d'amor.

Prosa

Ovidi enamorat. Entre 1381 i 1388

Es tracta de la traducció en prosa del segon llibre d'un poema llatí titulat De vetula i redactat en hexàmetres. L'autor del poema havia redactat la seva obra com si fos una narració autobiogràfica del poeta llatí Ovidi. Bernat Metge es creuria, doncs, que traduïa una obra d'Ovidi i per això anomena Ovidi el protagonista de l'aventura eròtica que l'obra narra en primera persona. L'estil de la traducció és correcte però no arriba a la perfecció del Valter e Grisleda, potser perquè es tracta d'un assaig de joventut.

Valter e Griselda. 1388

Valter e Griselda és el nom amb que és coneguda la traducció que Bernat Metge fa del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.

Apologia. 1395

Diàleg literari que Bernat Metge deixa tot just començat. En aquest obra s'inspira en el Secretum de Petrarca. L'argument d'aquesta obra inacabada de Metge gira entorn de la defensa enfront de "diverses impugnacions fetes contra veritat". Es tracta d'acusacions personals contra l'activitat administrativa de Bernat Metge, les mateixes que més tard apareixeran, acompanyades d'altres més greus, a Lo somni.

Lo somni. 1396-1399

Obra dividida en quatre llibres. Als dos primers, després d'ell adormir-se, se li apareix Joan I, el qual, davant la seva sorpresa, li diu que el seu cos ha mort, però no la seva ànima i li argumenta que l'ànima dels homes és immortal. Metge mostra el seu escepticisme o incredulitat, i al final li contesta també que amb aquests arguments també els animals deuen tenir ànima inmortal, però Joan I li rebat; després Joan I li conta el seu judici i com ha anat a parar al purgatori. Al tercer llibre Orfeu li conta la seva anada a l'infern i el descriu amb gran minuciositat. La segona meitat del tercer llibre i el quart són un debat amb Tirèsies (l'endeví) sobre les dones. Tirèsies fa un discurs llarguíssim contra les dones, en les quals no veu cap virtut, però sí un sens fi de defectes. En canvi, Metge en

4


fa una gran defensa i lloança, esmentant grans dones de la història i de la mitologia i dient que els vicis que Tirèsies atribueix a les dones són majors en els homes. Al final cadascú resta amb el seu parer.

Obres traduïdes

Trobem obres seues traduïdes a l’anglés, castellà, francés i italià.

4. Comentaris de l’obra.

"La prosa de Lo somni és la més perfecta que s'ha escrit en català, si deixem de banda, com cal fer-ho amb els autors genials, l'obra de Ramon Llull. La frase hi és construïda amb una acurada elegància i, per molt que s'allargui, no perd la seva línia sintàctica ni es fa maldestre en subordinacions matusseres. El període és ampli, harmoniós, magníficament equilibrat amb accents disposats amb encert, de manera que la frase esdevé majestuosa i sonora a la faisó llatina. El vocabulari és selecte i triat, molt sovint, en atenció a la bellesa purament fònica del mot; i el llatinisme, usat amb discreció i sense pedanteria, substitueix la paraula vernacle que en algun moment llevaria solemnitat a la frase. Els cultismes de Bernat Metge –que caldria estudiar amb detenció– arrenquen de vegades del valor semàntic del mot en llatí, com quan trobem el verb claudicar emprat en el sentit directe de «coixejar», és a dir, claudicare. La precisió del lèxic és realment admirable i respon al desig de l'autor, que en un moment del primer llibre de Lo somni s'esmena ell mateix per no haver recordat bé «la virtut del vocable».

Bernat Metge sotmet l'idioma a una difícil prova en la qual, per reeixir-hi, el primer que cal és tenir el seu bon gust, la seva mesura i el seu instint de les possibilitats d'una llengua moderna. La demostració de tot això la trobem en els seus successors, principalment en els traductors d'obres clàssiques al català, que, amb una infantil pruïja de reproduir el més exactament possible l'ordre de la frase llatina, caigueren en extrems pedants i decididament dissortats. La superació, més ben dit l'últim extrem, de l'art de Bernat Metge en la redacció d'una prosa culta i afiligranada l'haurem de cercar en estilistes d'alta categoria com Felip de Malla i Joan Roiç de Corella, en el qual el barroquisme, amb el nom de «valenciana prosa», arriba a la seva més ultrada complicació dintre de la dignitat artística i del bon gust."

(Martí de Riquer: «Bernat Metge, escriptor barceloní», dins METGE, Bernat: Obres completes. Barcelona: Selecta, 1950, p. 46-47)

* * *

"L'humanisme no consisteix a escriure en llatí de manera elegant i a citar figures de la mitologia, sinó a veure el món des d'un observatori diferent del de l'Edat Mitjana. Bernat Metge s'hi va situar tant com era possible a un home del seu temps i a la seva pàtria. En una carta que va redactar per ordre del rei, el 1402, contra els qui maltractaven els jueus, diu com a retret als qui així obraven, que seguien un «ús antic». En aquesta frase es dibuixa una posició espiritual característica, una aspiració a ésser modern. És un esperit escèptic i crític. Per això empra el diàleg com a recurs literari i adopta el diàleg ciceronià, potser per influència de Petrarca, sense que això li llevi el mèrit d'haver estat el primer a cultivar-lo a la Península Ibèrica. Els temes que discuteix són d'un gran atreviment: la

5


immortalitat de l'ànima i la providència. Sempre amb un subratllat irònic, de matís ben diferent del to satíric i agre que empra tan a fons en la Medicina i en les cíniques codolades del Sermó. També és una novetat el propòsit, poc reeixit encara però rellevant, de «compondre», és a dir, de fondre els diversos elements que utilitza. El Valter e Griseld, per exemple, apareix enquadrat entre un pròleg i un epíleg. En el Somni la mateixa varietat de les fonts mostra clarament aquella intenció, no solament en les que consideraríem d'ordre intel·lectual i especulatiu (teològiques i morals) sinó en els recursos d'índole pictòrica i decorativa (Ovidi, Virgili, Boccaccio). És notable la voluntat de crear-se un estil per la imitació del ritme de la prosa clàssica. Aquesta manera, frenada per un gust molt fi i una orella molt sensible, resulta netament superior a la de tots els seus contemporanis."

(Jordi Rubió i Balaguer: «Bernat Metge», dins Història de la literatura catalana. Barcelona: PAM, 1984, vol. 1, p. 185)

* * *

"Bernat Metge és una figura única i solitària en l'àmbit de les lletres catalanes, tot i que no podia sorgir sinó de l'ambient dels professionals de l'escriptura, notaris i cancellers reials. No voldria que aquesta afirmació fos considerada una tautologia, atesa la seva professió. Abans d'avaluar i considerar la cultura de Metge, i per a poder-ne apreciar les novetats, cal que ens fixem breument en el medi social i cultural en què sorgí i es formà.

La importància dels homes de la cancelleria reial per a l'evolució de la cultura catalana ha estat subratllada més d'un cop, però el primer que hi va fixar la seva atenció des d'un punt de vista sociocultural va ser Jordi Rubió i Balaguer. El tema s'hauria de tornar a estudiar amb unes perspectives metodològiques noves i més àmplies. És per això que m'hi vull aturar per plantejar algunes línies d'investigació, deixant de banda actituds triomfalistes i concepcions de l'humanisme que sovint han desviat la perspectiva dels estudis. Hem de pensar, en primer lloc, que no es tracta d'una peculiaritat catalana, sinó d'una tendència europea. Sobretot al segle XIII i durant la major part del XIV –és a dir, entre la decadència de les diguem-ne facultats d'humanitats franceses i la consolidació europea dels studia humanitatis per obra d'humanistes que eixamplaren i modernitzaren els mètodes dels professors de gramàtica de la Itàlia trescentista com un Giovanni del Virgilio o un Pietro da Moglio–, el sector d'estudis per al qual la retòrica i la composició de textos eren eines i finalitats professionals és el dels dictatores. Aquests professionals de l'escriptura, sobre els quals es fonamenta tot l'aparell burocràtic dels estats baixmedievals, es formen en l'estudi de l'ars dictaminis, i és d'aquí que sorgeixen els literats en el sentit que donem al terme avui dia. Hi ha recerques estadístiques que mostren la importància literària d'aquests professionals a la Itàlia dels segles XIII i XIV; no sempre es tracta de gran literatura, però la major part de la producció cultural que sobresurt de les línies romàniques tradicionals o religioses es deu a la ploma d'aquests homes. I és d'aquest cultiu cultural que neix el prehumanisme italià: no oblidem que homes tan determinants per a l'evolució de les lletres europees com ara Lovato Lovati, Albertino Mussato o, sobretot, Francesco Petrarca provenen dels estudis jurídics, dels quals el dictamen constitueix una part important."

(Stefano Maria Cingolani: «Introducció», dins METGE, Bernat: Lo somni. Barcelona: Barcino, 2006, p. 26-27)

6


5. Qüestions suplementàries.

5.1. Text: Carta del rei al procurador reial de Mallorca.

5.2. Exercici: Què en saps?

Posa V(eritable) o F(als) a les afirmacions següents. Pots deixar-ne alguna en blanc i completar-la després.

L'ESTÀNDARD MEDIEVAL

1. __ Ramon Llull fou l'autèntic creador de la prosa literària catalana.2. __ Ramon Llull fou el primer poeta que va escriure versos en català.3. __ Ramon Llull era un escriptor poliglota: va escriure la seua obra en quatre

llengües diferents.4. __ Des del punt de vista lingüístic, Ramon Llull marca el primer estàndard en la

història de la nostra llengua.5. __ El català medieval estava molt dialectalitzat.6. __ Després de Ramon Llull, la unitat de la llengua escrita la manté la

Cancelleria Reial.7. __ Bernat Metge fou el creador de la poesia catalana.8. __ A Pere el Cerimoniós li agradava que la llengua dels escrits administratius

fos d'allò més col·loquial.9. __ El català administratiu de finals del segle XIV és molt elegant gràcies a la

influència del llatí dels humanistes.10. __ Bernat Metge va excel·lir en el conreu de la prosa humanística i constitueix

el millor exemple de prosa cancelleresca.

7


5.3. Exercicis tipus test.

Posa V(eritable) o F(als) a les afirmacions següents.

1. __ Bernat Metge és un funcionari de la Cancelleria Reial.2. __ Bernat Metge és un dels millors prosistes de finals del segle XV.3. __ Bernat Metge és un introductor de l’estil renaixentista a la literatura catalana.4. __ La influència del primer humanisme sobre la prosa de la Cancelleria Reial consistí

en una llatinització.5. __ Una característica de la prosa dels funcionaris de la Cancelleria Reial és la seua

complexitat pel predomini de la subordinació.6. __ La Cancelleria Reial des de principis del segle XIV escrigué una prosa molt

llatinitzada influïda per l’arribada del primer humanisme.7. __ L’ús de l’hipèrbaton en la prosa cancelleresca és una conseqüència de la seua

llatinització.8. __ L’ús moderat dels articles en la prosa cancelleresca no té res a veure amb la seua

llatinització.9. __ Bernat Metge coneixia el llatí, el català, l’aragonés, l’occità, el francés i l’italià.10. __ El Llibre de Fortuna e Prudència (1381) de Bernat Metge no està lligat a les

acusacions de corrupció que patí.11. __ La Història de Valter e Griselda (1388) de Bernat Metge no està lligada a les

acusacions de corrupció que patí.12. __ Entre els càrrecs que exercí Bernat Metge, el trobem d’ambaixador a la cort papal

d’Avinyó.13. __ L’estada de Bernat Metge com a ambaixador a la cort pontifícia d’Avinyó no fou

decisiva per a la seua formació intel·lectual.14. __ Bernat Metge escrigué Lo somni per tal de convèncer tothom que era innocent de les

acusacions de corrupció i traïció. 15. __ Lo somni és l’obra mestra de Bernat Metge.16. __ Tot i que Bernat Metge escrigué Lo somni amb la intenció de demostrar la seua

innocència, no aconseguí ser rehabilitat com a funcionari de la Cancelleria Reial.17. __ La Història de Valter e Griselda és la traducció que Bernat Metge féu en català d’un

text llatí de Petrarca que, al seu torn, és també traducció de l’últim conte del Decameró de Boccaccio.

18. __ Lo somni de Bernat Metge no té cap relació amb el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

19. __ Valter e Griselda és la primera mostra de petrarquisme a la península ibèrica.20. __ L’estil de Valter e Griselda és elegant i solemne però encara no està influït per la

sintaxi llatina.21. __ Bernat Metge demostra en Valter e Grielda que és un prosista molt acostumat a

traduir textos llatins.22. __ Bernat Metge escriu Lo somni en tercera persona i en la primera part de l’obra

l’autor fingeix un diàleg amb Joan I (que ja era mort).

8


23. __ Joan I en la segona part de Lo somni li explica a Bernat la raó de la seua mort sobtada.

24. __ Bernat Metge amb Lo somni el que pretén és recuperar el favor reial perquè no sols posa en boca de Joan I que la seua mort ha estat sobtada sinó que elogia la família reial.

25. __ Quan a principis del segle XIV Bernat Metge actua com a secretari personal del rei escriu algunes de les cartes oficials més elegants.

26. __ Joan I li argumenta a Metge en Lo somni, a través de la cita d’autors pagans com Sòcrates, que l’ànima dels hòmens és immortal.

27. __ Joan I li conta a Bernat que, com a conseqüència de la vida que ha portat, ha anat a parar a l’infern.

28. __ En Lo somni es mostra la misogínia pròpia de la societat d’aquella època i, per tant, Bernat Metge, que no pot defugir d’aquesta mentalitat, pensa que les dones no tenen cap virtut i sí tots els defectes.

29. __ El prehumanisme italià naix dels professionals de l’escriptura que formaven l’aparell burocràtic dels estats baixmedievals durant els segles XIII i XIV.

9

· web viewintel·lectual ja que, a més d'escrivà de ració i protonotari de la reina...

Documents