1.7 - Biografies i recursos dels personatges clau del mitjà digital interactiu

1 - Els pioners del mitjà digital i la tecnologia digital

1.1 - Charles Babbage. La màquina diferencial i la màquina analítica. 1.2 - Herman Hollerith. IBM i la Tabulating Machine Company.

1.3 - Alan Turing. L’ autòmat cel.lular i el Test de Turing.1.4 - Norbert Wiener. L’ automatització, cibernética i retroalimentació.1.5 - Claude Shannon. La teoria matemàtica de la comunicació.

1.6 - Konrad Zuse. El Z-1, el primer ordinador.1.7- Jack Kilby. Els circuits integrats, el microprocesador i la microelectrónica.

1.8 - Joseph Carl Robnett Licklider. Galactic Network i Arpanet.

2- Inicis de l’hipertext i principis de la simulació en el s.XX

2.1 - Vannevar Bush. L’analitzador diferencial i el Memex.2.2 - John Cage. La música: el silenci, la música no intencional

i el piano-preparat.2.3 - Fred Waller. El Cinerama.2.4 - Ivan Sutherland.La infografia, l’Sketchpad, la interacció, el model tridimensional, la simulació visual, el disseny automatizat (CAD), la realitat virtual.

3- Origens dels programes interactius

3.1.- Morton Heilig. El Sonorama, la realitat virtual i el casc virtual.3.2 - Joseph Weizenbaum. Ordiandor ELIZA, concepte d’ intel.ligència artificial.

3.3 - Raymond Kurzweil. La intel.ligència artificial, concepte de matriu.

4 - Consolidació del programa interactiu: l’hipermèdia, el multimèdia i el cas d’Internet

4.1 - Douglas Engelbart. El ratolí, les finestres, l’ ajuda en línia, el processador de textos, el correu avançat, el sistema digital de producció col.lectiva.4.2- Ted Nelson. Xanadú, hypertext i hypermedia.4.3 - Jaron Lanier. La realitat virtual, HCI (Human-Computer Interaction, els guants virtuals i la programació visual.

4.4 - Tim Berners Lee. L’ Internet, el llenguatge HTML, el protocol TCP/IP, el consorci W3C.

4.5 - Steve Jobs. Empresa Apple, primer ordinador Macintosh, productores NeXT i Pixar, iMac, iPod. 4.6 - Steve Wozniak. Cofundador d’ Apple , ordinador Apple II, creador de hardware i software.

1

3.1.1 - Charles Babbage (1791-1871). La màquina diferencial i la màquina

analítica.

Charles Babbage 1 va ser un matemàtic anglès i científic de la computació. Va néixer a

Devonshire, Inglaterra, i era fill d’un ric banquer de Londres. Va ser alumne del Trinity

College i de Peterhouse a Cambrigde, on es va graduar l’any 1814. Va ser la primera

persona en concebre la idea del que avui anomenariem ordinador.2 Inventor de la

Màquina diferencial i la Màquina analítica.3

1. Es pot estudiar a Babbage des de l’obra d’Anthony Hyman, a partir dels seus dos llibres: Hyman, Anthony. Charles Babbage, Pioneer of the Computer, Princeton/Oxford University Press, Princeton, New Jersey, 1982, i Hyman, Anthony. Science and Reform, Selected works of Charles Babbage, Cambridge University Press, Cambridge, 1989. Aquesta última tracta en detall aspectes concrets de l’obra de Babbage, ideal per a complementar el primer llibre citat del mateix Hyman. També es poden trobar articles i escrits interessant a l’obra de Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 4 (Mechanizing the Production of Mathematical Tables): 4.1 - Charles 125-133, i dins capitol 6 (Origins of the Heneral Purpose Programmable Computer – Babbage’s Analytical Engine): 6.2 - Charles Babbage, Of the Analyticial Engine. From Passages from the life of a Philosopher( London: Longman, Green, Longman, Roberts & Green, 1864), ch.8. pg 281-295. Per a citar una biografia detallada, ens remetem a: Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 51-64. També e spot accedir a informació en línia a les pàgines de Babbage (Babbage Pages). Consultar http://people.exeter.ac.uk/rburnley/babbage/ - i a una llista de les seves publicacions des de 1813 a 1889 enllaçant amb la secció Publications by Babbage (http://people.exeter.ac.uk/rburnley/babbage/publish.html ). Es recomana la lectura de les seves memòries autobiogràfiques a: Babbage, Charles. Passages from the Life of a Philosopher, Longmans and Green,1864.També s’explica la seva trajectòria a Quantum Networks Web (http://www.quantum-networks.com/articulos/charles-babbage--el-padre-de-la-computacion-moderna.html).

2. Respecte la invenció de l’ordinador, es poden trobar dades interessants en els següents llibres: Halacy, Dan. Charles Babbage, Father of the Computer, Macmillan, New York, 1970; Slater, Robert. Portraits in silicon, MIT Press, Cambridge, 1989. Veure primer capitol: The Conceptualizers. 1: Charles Babbage. Grandfather of the Computer Pioners.

3. Els antecedents que el portaren, l’any 1812, a la idea de crear la seva màquina diferencial foren una aversió cap al desordre en si, el seu coneixement de les taules logarítmiques i els treballs de màquines calculadores realitzats per Blaise Pascal i Gottfried Leibniz. Va presentar un temps després un model que anomenà Màquina diferencial a la Royal Astronomical Society l’any 1822. El seu objectiu era tabular polinomis utilitzant un mètode numèric anomenat el mètode de les diferències. La societat accedí a la idea i li subvencionà el projecte. Babbage va començar amb la construcció de la seva màquina, però aquesta no va ser mai acabada. Entre 1833 i 1842, Babbage va idear una màquina que fos programable per a fer qualsevol tipus de càlcul, no només els referents al càlcul de taules logarítmiques o funcions polinòmiques. La va anomenar la Màquina analítica. El disseny es basava en el telar de Joseph Marie Jacquard, que utilitzava tarjetes perforades per a determinar com una costura havia de ser realitzada. El disseny es va adaptar per a obtenir càlculs de funcions analítiques. La màquina analítica presentava uns dispositius d’entrada basat en les tarjetes perforades de Jacquard (inputs), un procesador aritmètic que càlculaba nombres (microprocessador), una unitat de control que determinava quina tasca havia de ser realitzada (CPU), un mecanisme de sortida (output) i una memoria on els nombres podien ser guardats fins a ser processats (ROM, RAM). Es considera que la màquina analítica de Babbage va ser la primera computadora del món. Un disseny inicial totalment funcional va ser acabat l’any 1835. Tot i això, degut a

2

problemes similars als presentats en la màquina diferencial, la màquina analítica mai va ser acabada ni va funcionar. La màquina diferencial i analítica es descriuen amb precisió a les obres: Swade, Doron. Charles Babbage and his Calculating Engines, Science Museum, London, 1991 i Moseley, Maboth. Irascible Genius : A Life of Charles Babbage, Inventor. Hutchinson, London, 1964.

3.1.2 - Herman Hollerith (1860-1929). IBM i la Tabulating Machine Company.

Herman Hollerith 4 era fill d’immigrants alemanys, va cursar estudis al City College de

Nova York a l’edat de 15 anys i es va graduar com a ingenier de Mines amb matrícula

d’honor a la Columbia School of Mines a l’edat de 19 anys. Va ser un dels pioners en el

desenvolupament de la informàtica i el processament automatitzat de grans volums

d’informació.5 Va crear un sistema electromagnètic que té els seus origens en Pascal,

basat en la força motriu de l’electricitat. Creador de l’empresa informàtica IBM

(Internacional Business Machine Corporation) l’any 1924. Posteriorment va crear la

“Tabulation Machine Corporation”.6

4. Algunes de les seves publicacions més notables són: Hollerith, Herman."An Electric Tabulating System", The Quarterly, Columbia University School of Mines, Vol.X No.16,  1889, pp.238-255;Hollerith, Herman, In connection with the electric tabulation system which has been adopted by U.S. government for the work of the census bureau. Ph.D. dissertation, Columbia University School of Mines, 1890;"The Electric Tabulating Machine", Journal of the Royal Statistical Association, Vol.57 Part 4 (Dec 1894), pp.678-682. També a: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 4 (Mechanizing the Production of Mathematical Tables): 4.3 - Herman Hollerith, An Electric Tabulating System. From The Quarterly, Columbia University School of Mines, Vol. X, no.16 (Apr.1889): 238-55 pg 141-151.

5. La figura de Hollerith i l’aportació que realitzà respecte la informática i el processament de la informació es decriu amb precisió a: Austrian, Geoffrey. Herman Hollerith: Forgotten Giant of Information Processing, Columbia University Press, New York, 1982. Es pot trobar una biografia a: Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 378-380.Es pot trovar información detallada de la majoria dels seus invents i contribucions (una taula de continguts molt complets sobre la vida i els invents de Hollerith) a la següent direcció web: http://www.danielclemente.com/apuntes/asai/hh.html - . També a la página About.com tracta la vida de diferents ingeniers importants del mónd ela computació. Consultar: http://inventors.about.com/gi/dynamic/offsite.htm?site=http://www.history.rochester.edu/steam/hollerith/index.htm - 6. Va fundar l’any 1896 la Tabulating Machine Company, que després es va fusionar amb dues empreses més: Computing Scale i International Time Recording, que varen donar lloc a CTR (Computing Tabulating Recording) Company. L’any 1924 la CTR va canviar el seu nom pel d ‘International Business Machine Corporation (IBM), que anys més tard es convertiria en el gegant per excel.lència de la computació.

3

3.1.3 - Alan Turing (1912-1954). L’ autòmat cel.lular i el Test de Turing.

L’anglès Alan Turing 7 estudià lògica matemàtica a la Universitat de Cambridge i l’any

1937 va anar a estudiar a la Universitat de Princetown, com a estudiant ja graduat.

Condemnat a causa de la seva homosexualitat a un tractament, o segons com es miri una

tortura mèdico-farmacèutica equivalent a la castració, es va suicidar per enverinament

l’any 1954. Pot ser considerat el pare de la Intel.ligència Artificial, tot i aquest nom no

s’emprés fins després de 1956 8. Va crear una màquina per a resoldre problemes

formals: l’autòmat cel.lular i la famosa Màquina de Turing (canvi en l’estat d’unes

cèl.lules): inventà el Test de Turing (model formal per a resoldre qualsevol problema

matemàtic, el qual prepara el territori de la futura ciència de la computació) 9. El Test

ens indica que si no hi ha manera de discernir si un comportament és de màquina o de

persona, és que la màquina es comporta intel.ligentment.7. En referència a les publicacions del mateix Turing, destaquen l’estudi: “Los números computables, con una aplicación al Entscheidungsproblem” de l’any 1936, on Turing va reformular els resultats obtinguts per Kart Gödel el 1931 sobre els límits de la demostrabilitat i la computació pel que avui es coneix com la Màquina de Turing. Va demostrar que la seva màquina era capaç d’implementar qualsevol problema matemàtic que pogués ser representat a través d’un algoritme, i l’article"Máquinas de computación e inteligencia", de l’any 1950. Es poden consultar la majoria de les seves obres a: Collected Works of A.M. Turing, en cuatro volúmenes: Pure Mathematics, Mathematical Logic, Mechanical intelligence, Morphogenesis. Editados por Arjen Sevenster y R.O. Gandy. (Elsevier, 1992, 2001) i a l’obra: Copeland, Jack.The Essential Turing: Seminal Writings in Computing, Oxford University Press, New York , 2004. També e spoden extreure fragment interessants de l’obra: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 7 (The Theory of the Universal Machine): 7.1 - Alan M. Turing. On Computable Numbres. Extract from “On Computable Numbres, with an Application to the Entscheidungsproblem”, Proc. Lond. Math. Soc., 2nd series, 42 (1936): 231-35, 241-44 pg 301-307, i dins capitol 11 (Computing and Intelligence): 11.2 - Alan M. Turing. Computer Machinery and Intelligence. From Mind 59 (1950): 433-460 pg 663-681.

8.També molts autors han escrit i reflexionat al voltant de la figura de Turing i la seva aportació al món de la computació: Teuscher , Christof. Alan Turing: life and legacy of a great thinker, Springer-Verlag, Berlin/Heidelberg, 2004. Leavitt, David. The Man Who Knew Too Much: Alan Turing and the Invention of the Computer , W. W. Norton & Co., New York, 2005. Slater, Robert. Portraits in silicon, MIT Press, Cambridge, 1989. Veure primer capitol: The Conceptualizers. 2: Alan Turing. Can a Machine Be Made to Think? Savage, T. M. i Vogel, Karla E. An Introduction to Digital Multimedia., Jones and Bartlett Publishers, Sudbury, MA, 2009, pg 8-10. Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 670-679.

9. Proposa l’any 1950 la següent prova (coneguda com la prova de Turing): si una persona es comunica només a través d’un terminal amb dues parts més, que es troben amagades, i no pot discriminar a través de preguntes quina de les parts és una persona i quina és un ordenador, llavors no es pot negar que la màquina mostra la qualitat que, en les persones, s’anomena intel.ligència. Per a augmentar la informació sobre els seus invents i aportacions al camp informàtic i matemàtic, consultar la web Alanturing.net, la col.lecció digital existent més gran de doucmnets sobre l’autor (http://www.alanturing.net/ ). També The Alan Turing Home Page, página dividida en sis arees bàsiques de cerca on també

4

podem trobar abundant informació i recursos sobre Turing (http://www.turing.org.uk/). Aquesta página l’ha creada i la manté Andrew Hodges, autor del llibre: Alan Turing: The Enigma (1983). Un altre arxiu important de material sobre Turing – un directori que mostra papers i articles no publicats per Turing – es: The Turing Digital Archive (http://www.turingarchive.org/). També es pot cercar información a les enciclopèdies británica (http://www.britannica.com/EBchecked/topic/609739/Alan-M-Turing ) i de la universitat d’Stanford (http://plato.stanford.edu/entries/turing/ ).

3.1.4 - Norbert Wiener (1894-1964). L’automatització, cibernética i

retroalimentació.

Norbert Wiener va ser un enginyer rus que emigrà l’any 1880 a Nova Orleans. Doctorat

per Harvard en Filosofia a l’edat de 18 anys. Preocupat per la relació dels humans amb

les màquines. Va escriure diferents tractats i obres sobre la ciència de la cibernética.10

Es preocupà pels mecanismes de regulació en els éssers vius i, per extensió, va

desenvolupar bona part de la teoria de la cibernètica 11. També va desenvolupar el

concepte de feedback o retroalimentació. Va ser un dels precursors de l’inici de l’era de

l’automatització.1210. Entre la seva abundant obra relacionada amb la cibernètica, destaquen eles seves dues primeres publicacions: Wiener , Norbert . Cibernética o el control y comunicación en animales y máquinas (“Cybernetics: or, Control and Communication in the Animal and in the Machine”), MIT Press , Cambridge, 1948). En aquesta obra, Wiener descriu la cibernètica com “la ciència del control i la comunicació en l’animal i en la màquina”. Es tractava d’una ciència multidisciplinar dedicada a l’anàlisi del conjunt de processos similars que es donen tant en éssers vius com en màquines, com són el control del fluxe d’informació i les comunicacions. El cos humà pot estudiar-se com una màquina dotada de complexos sistemes de control de la informació, que regulen l’estat de la temperatura, l’aigua en l’organisme,… de la mateixa manera que aquest està format per un sistema de comunicacions elèctriques i químiques, que configuren, respectivament, els sistemes nerviós i hormonal. Wiener , Norbert .“Cibernética y sociedad” (The Human Use of Human Beings: Cybernetics and Society) MIT Press , Cambridge, 1950). També a: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 7 (The Theory of the Universal Machine): 7.3 - Norbert Wiener, Letter Covering the Memorandum on the Scope, etc., of a Suggested Computing Machine (Septembre 21, 1940) & Memorandum on the Mechanical Solution of Partial Diffrential Equations. From Norbert Wiener, Collected Works with Commentaries, ed. P. Masani (Cambridge, MA: MIT Press, 1967-85), vol.IIB, pp 122-34. Pg 309-319. Per a accedir a abundants recursos de Wiener a la xarxa podem consultar Infoamerica.org (http://www.infoamerica.org/teoria/wiener1.htm . consultar apartat recursos a la xarxa).11. La cibernètica es presenta com un paradigma científic capaç d’explicar els conceptes bàsics de les ciències materials, com una estructura de coneixement lògicoformal, l’axioma central del qual entén que tot fenòmen de l’Univers és conseqüència de processos de comunicació, que abarquen a tots els elements i variables que componen els sistema universal i els seus subsistemes.Per a introduïr-nos en la ciènciade la cibernética podem començar per la web Principia Cibernetica Web, la qual compta amb més de cent pàgines i un directori de pensadors que han influenciat en el camp concret ; també podem consultar la web de la American Society for Cybernetics (http://www.asc-cybernetics.org/) i ens podem descarregar (format PDF) l’article introductori:Norbert Wiener y el origen de la cibernética. Consultable i descarregable a: (http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/wiener2.pdf )12. Altres llibres interessants per a aprofundir en la vida i aportacions de Wiener a la ciència són: Jerison, David,. Singer, Isadore Manuel i Stroock, Daniel W. The Legacy of Norbert

5

Wiener: A Centennial Symposium -, PSPM Series, vol. 60,MIT, Cambridge, 1997.Hayles , N. Katherine. How We Became Posthuman: Virtual Bodies in Cybernetics, Literature, and Informatics, The University of Chicago Press, Illinois, 1999. Veure capitol 4: Liberal Subjectivity Imperiled: Norbert Wiener and Cybernetic Anxiety (pg 84-113).Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 726-729.

3.1.5 - Claude Shannon (1916-2001). La teoria matemàtica de la comunicació.

Claude Shannon 13 va ser un enginyer electrotècnic i matemàtic, nascut a Gaylord,

Michigan, considerat com el pare de la era de les comunicacions electròniques. Estudià

a al Universitat de Michigan i l’any 1940 es doctorà en el marc del MIT de

Massachussets. Mentre treballava pels laboratoris Bell va formular una teoria que

explicava la comunicació de la informació, coneguda mundialment com la Teoria de la

Comunicació.14 Bona part de la seva investigació es va dedicar també a l’estudi de les

xarxes telefòniques, la relació existent entre els Relés i la lògica binària (reunint

àlgebra de Boole amb el circuit telefònic) i la creació del concepte de BIT – BInary

digiT.15

13. Es pot aprofundir en la vida de Shannon: Slater, Robert. Portraits in silicon, MIT Press, Cambridge, 1989. Veure primer capitol: The Conceptualizers. 4: Claude Shannon. Of Boolean Logic, Mice, Juggling, and Unicycles. Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003, pg 406. Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 626-627. També es recomana la lectura de l’article: Price, Robert. A conversation with Claude Shannon : one man's approach to problem solving, Cryptologia 9, 1985, pg 167-175 i a IEEE Comm. Mag. 22 , 1984, pg 123-126. Informació en línia sobre l’autor: directori amb webs d’informació de Shannon (http://www.essrl.wustl.edu/~jao/ee550/shannonurls.html); referència de la universitat de St. Andrews – Escòcia -: http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Mathematicians/Shannon.html i http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Obits/Shannon.html .14. La Teoria Matemàtica de la Comunicació va ser el clímax del matemàtic Shannon i de les seves investigacions en ingeniería. El concepte d’entropia és una característica important a tenir en compte de la teoria de Shannon: significa que en l’enviament d’informació existeix un cert grau de dubte sobre si el missatge arribarà complet. Shannon demostrà, l’any 1938, com les operacions booleanes elementals es podien representar a través de circuits computables elèctrics, i com la combinació de circuits podia representar operacions aritmètiques i lògiques complexes.Shannon, Claude E. i Weaver, Warren. The Mathematical Theory of Communication, vol. 27, pp. 379-423 i 623-656The University of Illinois Press, Urbana, Illinois, 1949. En línia i descarregable a: (http://cm.bell-labs.com/cm/ms/what/shannonday/shannon1948.pdf)

15. Pel que fa ala seva obra, la majoria dels seus escrits es poden trobar a Sloane, N. J. A. i Wyner, A. D. Claude Elwood Shannon:collected papers, IEEE Press , New York, 1993. També el següent llibre compila un conjunt d’escrits interessants: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 11 (Computing and Intelligence): 11.3 - Claude E. Shannon, Programming a Computer for Playing Chess. From Philosophical Magazine, 7th series, 41 (1950): 256-75 pg 681-697 i 11.4 - Claude E. Shannon, Computers and Automata. From Proceedings of the I.R.E. 41

6

(1953): 1234-41. Pg 697-709. També dins capitol 12 (Communication Theory): 12.1 - Claude E. Shannon , A Symbolic Analysis of Relay and Switching Circuits. From Transactions of the American Institue of Electrical Engineers 57 (1938): 713-23. pg749-771 i 12.2 - Claude E. Shannon , A Mathematical Theory of Communication. Excerpt from The Bell System Technical Journal 27 (1948): 379 – 405. Pg 771-789. Per últim a: McMillan, B. "Scientific Impact of the Work of C. E. Shannon." In Proceedings of the Norbert Wiener Centenary Congress, 1994, East Lansing, MI, 1994. Providence, RI, pp. 513-523, 1997.

3.1.6- Konrad Zuse (1910-1995). El Z-1, el primer ordinador.

Konrad Zuse 16 va néixer a Berlin l’any 1910 i va estudiar ingenieria civil a l’Institut

Politècnic de Berlin. Es graduà l’any 1933. Entre 1936 i 1939, Zuse va construir la

primera computadora electromecànica binaria programable, la qual es basava en una

sèrie de relés elèctrics per automatitzar els processos. Només va poder construir un

prototip per a proves que va anomenar Z1, el qual mai va arribar a funcionar degut a la

falta de perfeccionament dels seus elements mecànics 17.

Membre del partit nazi, durant la segona guerra mundial es va dedicar a la creació de

màquines de desencriptació com les anomenades BOMB o ENIGMA i va millorar les

versions de la sèrei Z.18

16. Les publicacions més notaries de l’autor vern ser: Zuse, Konrad. The Computer - My Life, Springer-Verlag, Berlin/Heidelberg, 1993.Zuse, Konrad. Glosario de informática, The Institute of Electrical and Electronics Engineers, New York, 1974. (Dirigit per Guido Löbel, Peter Müller, Hans Schmid ; presentat per Konrad Zuse). Respecte la seva vida, podem consultar: Slater, Robert. Portraits in silicon, MIT Press, Cambridge, 1989. Veure segon capitol (The Early Inventors): 1. Konrad Zuse. A Little-Known Computer Builder; Weiss, Eric, "Konrad Zuse, 1910-1995," IEEE Annals of the History of Computing, vol. 18, no. 2, pp. 3-5, June 1996; Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 758-775. Recursos en línia consultables a: Konrad’s Zuse HomePage (http://user.cs.tu berlin.de/~zuse/Konrad_Zuse/index.html ); infoamerica.org- veure recursos a la xarxa – (http://www.infoamerica.org/teoria/zuse1.htm INFOAMERICA.ORG ) i referència de la universitat de St. Andrews – Escòcia -: http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Mathematicians/Zuse.html .

17. L’any 1940 Zuse acaba la Z-2, la qual va ser la primera computadora electromagnètica funcional del món. L’any següent fabrica la Z-3, per la qual desenvolupa un programa de control que feia us de dígits binaris. Aquesta computadora va ser destruïda l’any 1944 a causa de la guerra. S’havia basat, en els tres casos, Z-1,2,3, en els recents treballs d’Alan Turing i la seva màquina coneguda com el Test de Turing. Es tractava d’un dispositiu totalment electromecànic, amb una unitat aritmètica basada en interruptors mecànics i una memòria que consistia en capes de barres de metall, disposades entre làmines de vidre. Una de les més ressaltables característiques era que podia ser programada per mitjà de tarjetes perforades. L’invent de Zuse era una màquina binària amb interruptors de dos posicions que representaven zeros i uns. Tot i això, la Z-1 no funcionava del tot bé degut a les dificultats que presentaven la transmisión de comandaments a través de conexions mecàniques. Pel que fa a la construcció dels primers models d’ordinador, llegir: Ceruzzi, Paul E. “The Early Computers of Konrad Zuse, 1935 to 1945”, Annals of the History of Computing, vol. 3, no. 3, July 1981, pg 241-262. Czauderna, Karl-Heinz, Konrad Zuse, der Weg zu seinem Computer Z3, Oldenbourg, Munic ,1979. Rojas, Raúl i Hashagen, Ulf. The First Computers: History and Architectures, MIT Press, Cambridge, 2000. Veure Tercera part: The Architecture of Konrad Zuse ‘s Early Computing Machines (Raul Rojas, pg 237-263),

7

Konrad Zuse’s Z4: Architecture, Programming, Modifications at the ETH Zurich (Ambros P. Speiser, pg 263-277), The Plankälkul of Konrad Zuse – Revisited (Friedrich L. Bauer, pg 277-295) i Konrad Zuse and Industrial Manufacturing of Electronic Computers in Germany (Hartmut Petzold, pg 315-323).

18. Durant la segona guerra mundial, Zuse es va embarcar a construir un computadora utilitzant tubs de buit, i aconseguí contruir la Z-3, que ell mateix denominà la “primera computadora funcional del món”. L’any 1941 la DVL, l’Institut d’Investigacions Aeronàutiques d’Alemanya ofereix un contracte a Zuse perquè construeixi el model Z-4. Entre 1945 i 1946 Zuse va desenvolupar el Plankälkul, o càlcul de plans, que és considerat com el primer llenguatge algorítmic del món. Durant els anys 50 es va desenvolupar la Z-5, l’última de les gran computadores de comput basada en relés. Altres computadores en desenvolupament foren la Z-11, la Z-22 i la Z-23.

3.1.7 -Jack Kilby (1924-2005). Els circuits integrats, el microprocesador i la

microelectrónica.

Jack Kilby 19 va néixer l’any 1923 a Jefferson City, Missouri, diplomat per la

Universitat d’Illinois i Wisconsin. Desde 1958 va ser treballador de la companyia

informàtica Texas Instruments, on va desenvolupar el microxip l’any 1959. La

investigació de Kilby el va portar cap a la producció dels microprocessadors i va

contribuir a establir els conceptes tècnics usats avui en dia en tot el camp de la

microelectrònica 20.

Creador del circuit monolític integrat. Destaca per la seva aportació per a la creació del

microprocessador.21 També es pot considerar com a co-inventor de la calculadora de

butxaca.

19. Per a ampliar informació sobre Kilby consultar: Slater, Robert. Portraits in silicon, MIT Press, Cambridge, 1989. Veure quart capitol (Making the Computer Smaller and More Powerfull): 15. Jack Kilby. Co-inventor of the Integrated Circuit. Haven, Kendall i Clark, Donna. 100 Most Popular Scientists for Young Adults: Biographical Sketches and Professional Paths Book, Libraries Unlimited, Englewood, 1999. Article: Jack Kilby, “Breaking the Tiranny of Numbers”.PG 301-301 . Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 420-423. Informació en línia a la web Pioneros de la Informática (http://www.pionerosti.com.ar/2008/08/pionero-5-jack-kilby.html). Transcripció d’una entevista a Kilby Al Charles Babbage Institut (http://www.cbi.umn.edu/oh/display.phtml?id=41)20. Els circuits integrats foren possibles gràcies a descobriments experimentals que varen demostrar que els semiconductors poden realitzar les mateixes funcions que els tubs de buit. La integració de grans quantitats de diminuts transisitors en petits xips va ser un gran avenç per a l’ensamblament manual dels tubs de buit (vàlvules) i circuits utilitzant components discrets. Existeixen dues avantatges principals dels circuits integrats sobre els circuits convencionals: el cost i el rendiment. Sobre la trascendència de la invenció dels circuits integrats llegir: Saxena, Arjun. N. Invention Of Integrated Circuits: Untold Important Facts, World Scientific Publishing, Hackensack NJ, 2009, International Series on Advances in Solid State Electronics and Tchnology.Ceruzzi, Paul E. A History of Modern Computing, MIT, Cambridge, 2003. Veure capitol 6: The chip and its impact (pg 177-207). Disponible en línia Kilby.org (http://www.kilby.org/), la web oficial i about.com (http://inventors.about.com/od/kstartinventors/p/Jack_Kilby.htm), que compta amb un extens apartat de recursos, entre els que es pot aprofundir sovbre la història dels circuits integrats i el microprocesador.

8

21. Entre els circuits integrats més avançats es troba el microprocesador, que controla tot, desde computadores fins a telèfons mòbils i forns microones. Els xips de memòria digitals són una altra familia de circuits integrats que són d’importància crucial per a la moderna societat de la informació. L’eficiència dels circuits integrats és alta degut a que el petit tamany dels xips permet connexions que possibiliten la utilització de lògica de baix consum (com és el cas del sensor CMOS) en altes velocitats de conmutació.

3.1.8 - Joseph Carl Robnett Licklider (1915-1990). Galactic Network i Arpanet.

J.C.R.Licklider 22 va néixer l’any 1915 a Sant Louis, Estats Units i va morir l’any 1990

a Arlington. És considerat una de les persones més influents de la història de la ciència

de la computació i personatge clau per a la posterior implementació del que avui

coneixem com Internet.

La primera descripció documentada sobre les interaccions socials que podrien ser

propiciades a través de les xarxes informàtiques es troba en una sèrie de memoràndums

escrits per J.C.R. Licklider, llavors profesor del MIT, l’agost de 1962. Licklider descriu

en ells el seu concepte de xarxa galàctica (Galactic Network): una xarxa interconectada

globalment a través de la qual cada u pogués accedir des de qualsevol lloc a diferents

tipus de dades i programes. En la seva essència, el concepte era molt semblant al de l’

Internet actual, tot i que llavors es concebia com un somni de ciència-ficció. Se’l

considera precursor de nocions bàsiques com el concepte de la xarxa, el ratolí,

l’hipertext o el sistema “windows”.23

L’octubre de 1962, Licklider va ser nombrat director de l’IPTO (Information Processing

Techniques Office), una divisió d’ARPA (Advanced Research Project Agency) que de

la mateixa manera depenia del Pentàgon americà, el sistema de defensa. Es creà llavors

ARPANET, un avantprojecte d’Internet protegit per l’administració. Sota el seu mandat,

i a través del seu impuls, es destinaren grans sumes de diners a la investigació que

permeteren la posterior creació d’Internet.24

22. Informació respecte la biografia de Licklider: Lambert, Laura;, W. Poole, Hilary; Woodford ,Chris; J. P. Moschovitis, Christos. The Internet: A Historical Encyclopedia, ABC-CLIO (MTM Publishing), New York, 2005, pg 156-162.Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003.Lee, J. A. N. Computer Pioneers, IEEE Computer Science Press, Los Alamitos, California, 1995, pg 441-445. Recursos en línia disponibles sobre la seva vida I aportacions:Living Internet (http://www.livinginternet.com/i/ii_licklider.htm); Ibiblio.org (http://www.ibiblio.org/pioneers/licklider.html); All Experts Encyclopedia (http://en.allexperts.com/e/j/j/j.c.r._licklider.htm). Transcripció entrevista oral al Charles Babbage Institut disponible a: http://www.cbi.umn.edu/oh/display.phtml?id=87 . Alguns articles interessants de l’autor: "Man-Computer Symbiosis". In: Transactions on Human Factors in Electronics,

9

volume HFE-1, pages 4–11, març 1960. (consultable i descarregable a http://memex.org/licklider.pdf). Licklider, J. C. R. i Clark, Weldon. “On-Line Man-Computer Communication”, 1962.Proceeding of the IEEE, Special Issue on Packet Communications Networks, vol. 66, nª 11, Novembre 1978. Presenta el concept de “Galactic Network” (A.J.C. Licklider, 1962)"Man-Computer Partnership". In: International Science and Technology, maig 1965. Consultable a: http://groups.csail.mit.edu/medg/people/psz/Licklider.html Licklider, J. C. R. i Taylor, Robert. "The Computer as a Communication Device". In: Science and Technology, abril 1968 (consultable i descarregable a http://memex.org/licklider.pdf). Llibre: .Libraries of the future, M.I.T. Press, Cambridge, 1965. També a: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 10 (Early Applications of Electronic Computers): 10.5 - J.C.R. Licklider, Man-Computer Symbiosis. From IRE Transactions on Human Factors in Electronics, vol. HFE-1 (1960): 4-11. (Pg 613-625), i 10.6 - J.C.R. Licklider and Welden E. Clark, On-Line Man-Computer Communication. From Joint Computer Conference. Proceedings 21 (1962): 113-28 (pg 625-641). També dins capitol 13 (Origins of the Internet): 13.5 - J.C.R. Licklider and Robert W. Taylor, The Computer as a Communication Device. From Science and Technology 76 (1968). (Pg 849-863). Engelbart s’interessà posteriorment per la idees de Licklider, les quals l’inspiraren per aescriure: Engelbart, Douglas. Augmenting Human Intellect, (article) octubre 1962. Consultable a: http://dougengelbart.org/pubs/augment-3906.html.

23. Història en anglès sobre els origens i l’evolució d’Internet, on s’explica en detalls conceptes com ARPANET (http://ecommerce.hostip.info/pages/58/ARPAnet.html) o GALACTIC NETWORK (http://ecommerce.hostip.info/pages/741/Mit-Galactic-Network.html#ixzz0ht73cc2v) consultable a: http://ecommerce.hostip.info/pages/553/History-Internet-World-Wide-Web-WWW.html. Vuere també la web d’Internet Society (http://www.isoc.org/). Documental sobre la història d’ARPANET i el naixement de l’Internet: http://video.google.com/videoplay?docid=4989933629762859961# (Google Videos).24. Licklider, tot buscant finançament per a la seva investigació, va vendre la idea al pentàgon amb la suggerència que aquest seria un sistema de nodes a prova de bombes atòmiques. La generosa financiació obtinguda i el lideratge personal de Licklider van fer que d’altres investigadors com Lawrence G. Roberts o successors com Ivan Sutherland o Bob Taylor contemplessin la importància del concepte de treball en xarxa. Sobre els efectes que la seva visió de la xarxa galàctica i la posterior invenció de la www: Waldrop, M. Mitchell. The Dream Machine: J. C. R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal. Viking Penguin, New York, 2001. Porter, Beth. The net effect , Intellect Books, Portland, Oregon, 2001 , pg 43-49. Jacko, Julie A; Sears, Andrew. The human-computer interaction handbook: fundamentals, evolving technologies, Lawrence Erlbaum Associates, Inc, New Jersey, 2003, pg 4-5 Stefik, Mark. Internet dreams. Archetypes, myths and metaphors, MIT, Cambridge, 1996. Dins Part 1: The Digital Library Metaphor: the I-Way as Publishing and Community Memory. Excerpt of “Libraries of the Future” (pg 23-33).

3.2.1 - Vannevar Bush (1890-1974). L’analitzador diferencial i el Memex.

Vannevar Bush 25 va néixer a Massachussets i va ser un nen malaltís amb un gran

esperit de superació. Ja a l’escola demostrava una gran aptitud cap a les matemàtiques.

Després de graduar-se a la Universitat Tufos College va obtenir el master en el temps

que normalment s’aconseguia la llicenciatura.

Vannevar Bush és un científic implicat en diferents recerques, com la de la bomba

atòmica. Creador de l’analitzador diferencial: el primer computador analògic

condemnat a l’obsolència degut a l’aparició de la computadora digital. Permitia la

resolució d’equacions de fins a 18 variables i també servia per a càlculs balístics, entre

d’altres 26.

10

Al finalitzar la primera guerra mundial, Bush va tornar al MIT 20 per a dedicar-se al

desenvolupament de computadores. L’any 1927 va crear la seva primera màquina

analògica per a resoldre equacions sencilles. Va continuar amb les seves idees i l’any

1930 va presentar l’Analitzador Diferencial, un dispositu mecànic per a la resolució

d’equacions diferencials. L’any 1935 en presentà una segona versió, els components de

la qual ja eren electromecànics, i l’entrada d’instruccions a través de tarjetes

perforades.

Durant la segona guerra mundial Bush va treballar com a asessor i conseller del

president Roosevelt per a la investigació militar. L’any 1945 va publicar un article

anomenat “Com podriem pensar”,27 en el que descriu una màquina teòrica anomenada

Memex, que es considera com la base teòrica de l’hipertext, el llenguatge de

programació d’Internet.

25. Biografies en línia: Bush al MIT de Massachussets: http://web.mit.edu/invent/iow/bush.html I A I biblio.org – Internet Pioners -: http://www.ibiblio.org/pioneers/bush.html. Les seves publicacions més notories varen ser: Bush, Vannevar . “As you may think”(article seminal, 1945 Publicat a Atlantic Monthly.) Bush, Vannevar . “Armas modernas y hombres libres” ("Modern Arms and Free Men", a discussion of the role of science in preserving democratic institutions), 1950. Bush, Vannevar ., Principles of Electrical Engineering, 1922. Bush, Vannevar . Operational Circuit Analysis, 1929. Bush, Vannevar ., Science: The Endless Frontier, a report to president Truman outlining his proposal for post-war U.S. science and technology policy, 1945. Bush, Vannevar ., Endless Horizons, a collection of papers and addresses, 1946. Bush, Vannevar ., Science Is Not Enough, essays, 1967. Bush, Vannevar ., "Pieces of the Action", an examination of science and the state, 1970. Altres recursos en línia sobre la seva obra, idees i gran aportació al mitjà digital: página d’enllaós a referències web de Bush: http://www.ausbcomp.com/~bbott/wik/bushref.htm 26. Per a aprofundir més en la seva vida i aportació, llegir els dos llibres principals: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 13 (Origins of the Internet): 13.1 - Vannevar Bush, As We May Think. From The Atlantic Monthly 176 (1945): 101-8. Pg 801-813. També e spoden llegir capitols I apartats dels següents llibres: Jacko, Julie A; Sears, Andrew. The human-computer interaction handbook: fundamentals, evolving technologies, Lawrence Erlbaum Associates, Inc, New Jersey, 2003, pg 4-5.Stefik, Mark. Internet dreams. Archetypes, myths and metaphors, MIT, Cambridge, 1996. Dins Part 1: The Digital Library Metaphor: the I-Way as Publishing and Community Memory. Excerpt of “As We May Think” (pg 15-23).Savage, T. M. i Vogel, Karla E. An Introduction to Digital Multimedia., Jones and Bartlett Publishers, Sudbury, MA, 2009, pg 5-8.Martí Antonín, M.ª Antonia. Tecnologías del lenguaje, UOC, Barcelona, 2003. Veure capitol 3: L’hipertext (pg 87-88)27. Resum conceptes clau article “As you may think”, publicat a la revista “Athlantic Monthly” l’any 1945. Escrit en un moment significatiu, a finals de la segona guerra mundial, quan l’aliança entre la ciència i l’horror havia arribat a cotes inimaginables (de l’experimentació nazi a la bomba atòmica), el científic Bush planteja que la seva missió en un món postbèl,lic, entre tants somnis possibles, és crear una màquina que transporti qualsevol publicació del món sobre qualsevol escriptori. La finalitat de Bush, és centra, per tant, en la creació intel.lectual. La seva utopia contemplava un accés universal al saber que ha arribat a uns extrems que ni tant sols ell s’hauria atrevit mai a imaginar. Es trata d’un article seminal de la cultura hipermedial. Expressa que els conceptes estan associats, relacionats per naturalesa, no són lineals. El text es troba connectat, relacionat d’alguna manera. Aquestes són les bases que estableixen el principi de l’hipertext. Per a corroborar les seves hipòteis, proposà una màquina, el MEMEX. El memex és una màquina audiovisual en certa manera, i de la mateixa manera es basa en la idea de compartir una línia, ja que tots els MEMEX es podien conectar entre si. El MEMEX treballa amb microfilms, amb el

11

que no es poden guardar les imatges. De totes maneres és un prototip, no s’arriba a fabricar mai però va inspirar el treball dels seus successors. Douglas Engelbart i Ted Nelson i més endavant Tim Berners Lee utilitzaren els seus conceptes en el seu camí cap a la invenció de l’hipertext i d’Internet. Article en angles disponible a: http://www.theatlantic.com/magazine/archive/1969/12/as-we-may-think/3881/ i http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=jep;view=text;rgn=main;idno=3336451.0001.101. En español a: http://sindominio.net/biblioweb/pensamiento/vbush-es.html També consultable dins l’obra:Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 13 (Origins of the Internet): 13.1 - Vannevar Bush, As We May Think. From The Atlantic Monthly 176 (1945): 101-8. Pg 801-813.

3.2.2 - John Cage (1912-1992). La música: el silenci, la música no intencional

i el piano-preparat.

Compositor nordamericà 28 que va influir notablement a la vanguarda del seu temps,

tant pel que es refereix a la música com en la dansa. Neix el 5 de setembre de 1912 a

Los Angeles i estudia amb els compositors nordamericans Henry Cowell i Adolph

Weiss, així com amb el compositor d’origen austríac Arnold Schönberg.

Considerat un revolucionari de la música contemporània 29, utilitza un llenguatge

caòtic. Utilitza el silenci com a mitjà musical i destaca pels seus conceptes de piano-

preparat, música no intencional. Compta amb un conjunt d’obres sonores i escrites de

gran qualitat.30

28. Destacar, de les obres pròpies: Cage, John. Silence: Lectures and Writings, Wesleyan Paperback (first edition 1961), Middletown, 1973. També, dins el llibre: Rothenberg, David i Ulvaeus, Marta. The Book of Music & Nature, Wesleyan University Press, Middletown, Connecticut , 2001. Veure: John Cage, Happy New Ears (pg 25-30) i Diary: Ema Lake Music Workshop 1965 (pg 30-34). En línia podem trobar enllaços a la majoria de la seva obra: una completa base de dades a: http://www.johncage.info/ i nformació molt completa a la wikipèdia en anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/John_Cage 29. L’extensa obra i la visió com a artista de Cage es pot descobrir en els següents llibres: Boulez, Pierre, and Cage, John.. The Boulez-Cage Correspondence. Edited by Robert Samuels and Jean-Jacques Nattiez, translated by Robert Samuels. Cambridge University Press, 1995. Brown, Kathan. John Cage Visual Art: To Sober and Quiet the Mind. Crown Point Press, New York, 2001. Fetterman, William. John Cage's Theatre Pieces: Notations and Performances. Routledge, New Yorkn, 1996. Kostelanetz, Richard. 2003. Conversing with John Cage, Routledge, New York, 2003. Nicholls, David (ed.). 2002. The Cambridge Companion to John Cage. Cambridge University Press, 2002. Nicholls, David. John Cage. University of Illinois Press, 2007 . Patterson, David W. (ed.). John Cage: Music, Philosophy, and Intention, 1933–1950. Routledge, New York, 2002. Perloff, Marjorie, and Junkerman, Charles.. John Cage: Composed in America. University of Chicago Press, Illinois, 1994. Pritchett, James.The Music of John Cage. Cambridge University Press, 1993. Revill, David. The Roaring Silence: John Cage – a Life. Arcade Publishing, New York, 1993. 30. Alguns exemples de les obres de Cage disponibles en línia a: John Cage aUbu Web:. http://www.ubu.com/historical/cage/index.html (Història) http://www.ubu.com/sound/cage.html MÚSICA http://www.ubu.com/film/cage.html (Pel.lícules); Cage a Crown Point Press website http://www.crownpoint.com/artists/cage ; A Art of the States: John Cagei els arxius sonors: In the Name of the Holocaust (1942), Nocturne (1947), Primitive (1942), and Ryoanji (1983-85) http://artofthestates.org/cgi-bin/composer.pl?comp=1 ; A Other Minds Archive: John Cage entrevistat per

12

Jonathan Cott: http://radiom.org/detail.php?omid=C.1965.01.16.A , Other Minds Archive: John Cage i David Tudor en un Concert a The San Francisco Museum of Art (January 16, 1965) http://radiom.org/detail.php?omid=OMF.1999.03.27.02 ; 4′33″ Sonates i Interludis per a piano preparat per James Tenney http://www.soundnet.org/concerts/mov_refs/2002.shtml#cage.

3.2.3 - Fred Waller (1886-1954). El Cinerama.

El cinerama va ser un invent desenvolupat per Fred Waller 31. L’objectiu era fer més

amples les pantalles que fins llavors composaven un rectangle molt petit com a camp

visual.Waller va construïr per a les forces aèries de Nord-amèrica un display per a

projectar els primers simuladors de vol: aquests comptaven amb cinc càmeres, dues a

dalt i tres a baix, amb la intenció de cobrir les àrees perifèriques del camp visual humà.

Després de la guerra Waller es centrà en Hollywood i creà un conjunt de pel.lícules que

foren projectades de manera sincronitzada sobre tres pantalles que es curvaven cap a

dins. Waller va obtenir l’ajuda d’un productor, Mike Todd, amb el que creà la primera

pel.lícula anomenada: “This is cinerama”. Va ser un gran èxit. La pantalla envolvent va

crear la il.lusió de la presència. Morton Heileg 32 i Ivan Sutherland 33 també es varen

interessar per la tecnologia desenvolupada per Waller.

31. Alguns recursos en línia disponibles: biografia de Waller – i dels pioners d el’invent del cinerama - a: http://www.cineramaadventure.com/pioneers.htm#waller ; escrit sobre els sistemes audiovisuals orientat a la simulació en el segle XX de Frenando R. Contreras Medina, de la Universidad Católica de Murcia (UCAM): http://huespedes.cica.es/aliens/gittcus/fediciem.html; sobre el concepte de cinerama consultar lapàgina de Cinerama , Inc i la American Society of Cinematographers: http://www.cineramaadventure.com/ i la web del Widescreen Museum: http://www.widescreenmuseum.com/Widescreen/wingcr1.htm; Es pot ampliar els concepts al voltant de la simulació de principis del segle XX a les obres següents:Grau , Oliver. Virtual Art: From Illusion to Immersion. MIT, Cambridge, 2003, pg 156-158. De Angelis, Gina. Motion Pictures: Making Cinema Magic (Innovators, 11) Oliver Press, Minneapolis, 2004, pg 97.Haines, Richard W. Technicolor Movies: The History of Dye Transfer Printing. McFarland & Company,Jefferson, North Carolina, 2003, pg 66-70. Ward, Peter. Picture Composition for Film and Television, Focal Press, Burlington MA, 2003, pg 94-96.Gubern, R. (1994): "Modelos interactivos de creación audiovisual: nuevas respuestas a viejos interrogantes", en Telos, Marzo-Mayo, 33-38.Maldonado, T.(1994): Lo real y lo virtual. Barcelona, Gedisa.

32. Heilig, fascinat amb les possibilitats del Cinerama (tema II, Fred Waller), patentarà l’any 1958 el “Sensorama”, que es podria definir com la primera màquina més o menys integral de realitat virtual, tot i que no comptava amb la matemàtica informàtica aplicada. El sensorama era una gran màquina que utilitzava so estereofònic, imatges en tres dimensions, resposta sinestèsica –és a dir, activava moviments físics responent a diferents estímuls de l’usuari - i proporcionava olors ambientals. Es tractava, segons el mateix Heilig, d’un “teatre de l’experiència” o ·”un art de la consciència". El primer model simulava l’experiència de conduir una moto per Brooklyn. Es podia olorar la gasolina i també l’olor de la pizza mentre es passava davant la pizzeria. El sensorama va ser el primer simulador dissenyat per a l’entreteniment. Heilig també es va interessar en màquines de joc multisensorials, en nous conceptes de

13

cinema i teatre interactiu, els quals anomenava “participatoris”. Heilig va ser també pioner en la construcció del HMD (Head Mounted Display) o casc virtual, que Ivan Sutherland millonaria l’any 1968 incorporant-hi el factor informàtic.33. Sutherland va combinar cascos virtulas i tecnologies televisives amb computadores que tenian programats models tridimensionals de paisatges i cases. Posteriorment, la NASA i el departament de Defensa nordamericà crearen a partir d’aquestes investigacions experiments com simuladors de vol i en entrenament de tancs i submarins.

3.2.4 - Ivan Sutherland (1938,-).La infografia, l’Sketchpad, la interacció, el

model tridimensional, la simulació visual, el disseny automatizat (CAD), la

realitat virtual.

Ivan Sutherland 34 és considerat el pare creador dels gràfics de la computadora. En la

seva tesis de doctorat presentà el seu invent, l’Sketchpad o bloc de bocetació 31.

Sutherland ha contribuït amb nombroses idees a l’estudi dels gràfics computeritzats i la

interacció de la computadora. Ivan va introduir conceptes com la interaccó de la

computadora, el model tridimensional, simulacions visuals, disseny automatitzat –

Computer Assistant Design (CAD) i el concepte de realitat virtual 35.

Una vegada a l’exèrcit, Sutherland va treballar per a la NASA (Nacional Security

Agency) com a ingenier elèctric. L’any següent va ser traspassat a l’ARPA (Advanced

Research Project Agency) del departament de defensa, on dirigí projectes d’investigació

en conceptes de computació importants com el timesharing i el d’ intl.ligència artificial.

Després de passar per Harvard es va fer professor de la universitat de Utah, creant en la

reputació de l’escola una meca per als gràfics de la computadora. L’any 1976

Sutherland es va convertir en el cap del departament d’informàtica de Caltech, una

empresa que es dedicava al dissseny de circuits integrats. Sutherland va ajudar en el

disseny dels xips, producció que arrarssaria el mercat a través de l’empresa Sillicon

Valley.

34. .Biografies consultables en línia a: http://www.cc.gatech.edu/classes/cs6751_97_fall/projects/abowd_team/ivan/ivan.html ; transcripció entrevista realitzada a Sutherland l’any 1989 al Babbage Institut: http://www.cbi.umn.edu/oh/display.phtml?id=100. Alguns escrits i articles de l’obra de Sutherland es poden cosnultar a: Norman, Jeremy M. From Gutenberg to the Internet: a Sourcebook on the History of Information Technology. Volumen 2, History of Science, Novato, California, 2005. Dins capitol 10 (Early Applications of Electronic Computers): 10.7 - Ivan Edward Sutherland, Sketchpad, a Man-Machine Graphical Communicaction System. Introduction. From “ Sketchpad, a Man-Machine Graphical Communication System” (Ph.D.diss., MIT, January 1963), pp. 8-23.641-649. També a:Sutherland, Ivan

14

Edward, Sproull, Robert F i, Harris, David F. Logical effort: designing fast CMOS circuits. Academic Press, San Diego, 1999.35. Es doctorà al MIT on desenvolupà la seva tesi doctoral: “Sketchpad: A Man-machine Graphical Communication System” (Un sistema de comunicaciones gráfico-humano). L’Sketchpad era un programa únic desenvolupat per la computadora Tx-2. Aquesta computadora presentava la peculiaritat d’estar conectada en línia, cosa extranya durant els anys 60. S’utilitzava per a la investigació dels usos dels transistors de la barrera superficial per als circuits digitals. L’Sketchpad podia crear dibuixos altament exactes. També va introduir innovacions importants com estructures de memòria per a emmagatzemar objectes i la capacitat d’enfocar cap a dins i cap a fora. Sutherland va combinar cascos virtuals (partint del primer invent realitzat per Morton Heilig) i tecnologies televisives amb computadores que tenien programats models tridimensionals de paisatges i cases. Posteriorment, la NASA i el departament de Defensa nord-americà crearen a partir d’aquestes investigacions experiments com simuladors de vol i en entrenament de tancs i submarins. Algunes referències a la creació d’interfícies i les aportacions de Sutherland es poden llegir a:Manovich, Lev. The Language of New Media, The MIT Press, Cambridge, 2001). Llegir capitol 3 : The Interface (The Screen and the User) pg 94-111. Somolinos Sánchez, José Andrés. Avances en Robótica y Visión por Computador, UCLM (Ediciones Universidad de Castilla La-Mancha, 2002. Veure capitol Realidad virtual, escrit per Sebastián Rubén Gómez Palomo, pg 169-215.Rheingold, Howard. The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier, The MIT Press, Cambridge, 1994,. Veure capitol 3: Visionaries and Convergences: The Accidental History of the Net. Jacko, Julie A; Sears, Andrew. The human-computer interaction handbook: fundamentals, evolving technologies, Lawrence Erlbaum Associates, Inc, New Jersey, 2003, pg 5.

3.3.1.- Morton Heilig (1923,-). El Sonorama, la realitat virtual i el casc virtual.

Morton Heileig 36 era operador de càmera, fotògraf i inventor. Va estudiar filosofia a la

universitat de Chicago. L’any 1950 obté la graduació en direcció cinematogràfica al

Centro Experimentale de Roma, Itàlia. L’any 1958 completa el master en comunicació

artística de la Universitat de Pensilvania. A finals dels 50, el ja inventor, càmera i

director de cinema comença a investigar amb màquines amb el propòsit de simular

experiències humanes i sensorials amb elles. Inventa el sensorama 37. Es composa de

música, olors, cinc càmeres i et pot desplaçar d’un cantó a l’altre. Es basa en tecnologia

mecànica (rotllos que es van canviant) i química. Es pot considerar un exemple

paradigmàtic de la realitat augmentada: realitat sintètica combinada amb la

natural.Heilig també és considerat el creador del primer casc virtual.

36. Disponible en línia, consultar la web oficial de Heilig on hi ha abundants recursos com la biografia, els seus invents, la producció filmogràfica i enllaços relacionats amb webs sobre realitat virtual i les seves pel.lícules. Més informació sobre el sensorama a : http://www.mortonheilig.com/InventorVR.html. Lectures específiques recomanades per ampliar informació sobre l’autor: Grau, Oliver. Virtual Art: From Illusion to Immersion. MIT, Cambridge, 2003, pg 157-159. Wardrip-Fruin, Noah i Montfort, Nick. "The New Media Reader", The MIT Press, Cambridge, 2003. Llegir capitol escrit per Brenda Laurel: The Six Elements and the Causal Relations Among Them, pg 564-565. Paterson, Mark. The Senses of Touch: Haptics, Affects and Technologies,: Berg Publishers, Oxford, 2007, pg 119. Lectures generalists que il.lustren el tema: Randall, Packer I Jordan,

15

Ken. Multimedia: from Wagner to Virtual Reality, Norton & Company Limited, W. W., 2002. Boden, Margaret A. Mind as machine: a history of cognitive science, Volumen 2, Oxford Univeresity Press, 2006.37. El sensorama neix de la tradició simulativa d’omplir tots els sentits perceptius. La màquina de Heilig consistia en una cabina amb un seient i un volant mòbil, unes ulleres estereoscòpiques amb reposacap, dos altaveus estèreo a cada costat, un dispositiu que emitia olors i ventiladors per eliminar-les. Al projectar la pel.lícula els mecanismes s’activaven creant la il.lusió real d’un passeig de nit. Heilig, fascinat amb les possibilitats del Cinerama (tema II, Fred Waller), patentarà l’any 1958 el “Sensorama”, que es podria definir com la primera màquina més o menys integral de realitat virtual, tot i que no comptava amb la matemàtica informàtica aplicada. El sensorama era una gran màquina que utilitzava so estereofònic, imatges en tres dimensions, resposta sinestèsica –és a dir, activava moviments físics responent a diferents estímuls de l’usuari - i proporcionava olors ambientals. Va construir el sensorama, que el va definir de la següent manera: “La present innovació es relaciona en general amb un aparell simulador, i, més en particular, amb un aparell que estimuli els sentits d’un individu per a que simuli una autèntica experiència d’un mode realista”. Es tractava, segons el mateix Heilig, d’un “teatre de l’experiència” o ·”un art de la consciència". El primer model simulava l’experiència de conduir una moto per Brooklyn. Es podia olorar la gasolina i també l’olor de la pizza mentre es passava davant la pizzeria. El sensorama va ser el primer simulador dissenyat per a l’entreteniment. Heilig també es va interessar en màquines de joc multisensorials, en nous conceptes de cinema i teatre interactiu, els quals anomenava “participatoris”. Heilig va ser també pioner en la construcció del HMD (Head Mounted Display) o casc virtual, que Ivan Sutherland millonaria l’any 1968 incorporant-hi el factor informàtic.

3.3.2 - Joseph Weizenbaum (1948,-). Ordiandor ELIZA, concepte d’ intel.ligència artificial.

Joseph Weizenbaum 38 és considerat nn dels pioners en les investigacions en

Intel.ligència Artificial 39, creador del programa parlant ELIZA 40: programa de

caràcter generatiu (capacitat de generar continguts des de la senzillesa d’un programa

lògic)

Pare del model més conegut de robot parlant, l’ELIZA. Va superar el Test de Turing.

Durant els anys 60, el programa ELIZA, de Joseph Weizenbaum, emulava un

psicoterapeuta en una sessió. El pacient-usuari conversava amb el programa, que

responia retornant alguna de les paraules i formulant noves preguntes. Es tracta d’un

programa que crea patrons de frases i arriba a simular una espècie de psicoterapeuta.

38. Publicacions de Weizenbaum: Weizenbaum, Joseph. "ELIZA - Un Programa informático para el estudio del lenguaje natural en la comunicación Hombre-Máquina", Communications of the Association for Computing Machinery 9 (1966). Pg 36-45. Weizenbaum, Joseph. Computer Power and Human Reason: From Judgment To Computation (San Francisco: W. H. Freeman, 1976) . També a: Wardrip-Fruin, Noah i Montfort, Nick. "The New Media Reader", The MIT Press, Cambridge, 2003. Llegir capitol:. From Computer Power and Human Reason. From Judgement to Calculation.(pg 367-375)Weizenbaum, Joseph (1977). La frontera entre el ordenador y la mente. Ediciones Pirámide

39. Libres relacionats que citen Weizenbaum i tracten sobre la realita virtual i la intel.ligència artificial: Chrisley, Ron. Artificial intelligence: critical concepts, vol. III, Routledge, London, 2000. Veure Part 2: Critiques of Artificial Reason. Article: Artificial Intelligence. Joseph Weizenbaum (56) (pg 313-334).Thissen, Frank. Screen Design Manual: Communicating Effectively Through Multimedia, 2004 Veure capitol 6. Communicaction and Metamessages (pg 228-236). Es pot

16

consultar la transcripció d’un diàleg amb el programa ELIZA.Grau, Oliver. Virtual Art: From Illusion to Immersion. MIT, Cambridge, 2003, pg 224.Handler Miller, Carolyn. Digital Storytelling: A Creators Guide to Interactive Entertainment, Focal Press (Elsevier, Inc), Oxford, 2004.Llegir capitol 2: The first videogames, pg 22.Rheingold, Howard. Tools for Thought: The History and Future of Mind-Expanding Technology. , MIT Press, Cambridge, 2000, pg 163-168.

40. Una de les idees cabdals en el seu programa era que el coneixement dels dominis es trobés en mòduls aliens al propi programa, així canviar de tema seria tan fàcil com passar d’un mòdul a un altre. Un d’aquest mòduls, i també probablement el més famós, va ser el que imitava al psicoanalista rogerià Carl Rogers, el qual posava en funcionament una terapia que consistia en animar als pacients a parlar dels seus problemes, responent a les seves preguntes amb d’altres preguntes. La conseqüència fou Eliza, programa que fa creure il.lusòriament al usuari-pacient que s’està parlant amb un “ésser” que raona i entén realment. Tot s’aconsegueix a partir d’algoritmes, conjunts d’instruccions tan sutils com canvis en la persona (jo per tu), o tornar a frases formulades al principi de la conversació convertides en preguntes. Eliza, però, no havia estat programada per a ser una bona psicoterapeuta, la seva activitat només era una excusa per a evaluar el comportament lingüístic. Tot i això, a Weizenbaum el sobtà el tipus de relació que les persones establien amb la màquina: tot i saber que estaven comunicant-se amb una màquina, les persones es comportaven com si el seu interlocutor fos un ésser humà. Les reflexions que això provocà en ell el portaren a escriure la seva obra més notoria: la Frontera entre l’Ordinador i la Ment Humana, l’any1976. Recursos disponibles en línia: página que descriu el programa ELIZA (MIT-NYU): http://i5.nyu.edu/~mm64/x52.9265/january1966.html ; web de presentació del documental: Joseph Weizenbaum. Rebel at work: http://www.ilmarefilm.org/W_E_1.htm; entrevista a Cmapus Red: http://campusred.net/telos/anteriores/num_038/inves_entrevistas0.html.

3.3.3 - Raymond Kurzweil. La intel.ligència artificial, concepte de matriu

Músic, empresari, inventor, escriptor i científic de la computació 41. Va néixer a

Massachussets l’any 1948. Expert tecnòleg de sistemes i d’Intel.ligència Artificial, es

caracteritza per ser considerat el Cybernostradamus, ja que es diu que les seves

prediccions tecnològiques sempre són encertades. És actualment president de l’empresa

Kurzweil Technologies, que es dedica a elaborar dispositius electrònics de conversació

humano-màquina i amb aplicacions per a gent discapacitada

Va fer aportacions a la tecnologia de la Intel.ligència Artificial, cerador del concepte de

màquines intel.ligents, màquines espirituals i xarxa MATRIX futura, gran empresari

(compta amb un extens consorci d’empreses), visionari i profeta a partir de les seves

diferents obres i articles 42

41. Als 16 anys ja era capaç de tocar el piano amb el seu ordinador i durant els anys 70 va crear el OCR (Reconeixedor Òptic de Caracters) i el KRM (Màquina Lectora de Kurzweil) per a la lectura en veu alta de cecs. Deu anys después, a través d’un encàrrec d’Stevie Wonder, va inventar el sintetitzador K250, que conté tots els instruments d’una orquestra. Biografies escrites consultables a: Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003, pg 276-278. Middleton, John. Gurus on e-business. Thorogood Publishing, London, 2006. Veure: 19. Raymond Kurzweil: pg 97-101. En línia:

17

http://www.kurzweiltech.com/aboutray.html . Les publicacions més important de Ray Kurzweil: Kurzweil, Raymond. “La era de las máquinas inteligentes ” ,1987-1988. Kurzweil, Raymond. “La era de las máquinas espirituales : cuando los ordenadores superen la mente humana, 1998-1999.Kurzweil, Raymond. “La singularitad está cerca”, Penguin Group, New York, 2005.Kurzweil, Raymond. “La fusión de la Máquina Humana: nos dirigimos hacia Matrix?” (assaig dins llibre: “Cal pendre la pastilla vermella?” ). Recursos en línia relacionats amb Kurzweil: página oficial (http://www.kurzweilai.net/), empreses que va fundar i lidera (http://www.kurzweiltech.com/ktiflash.html ), Kurweil Cyberart Technologies (http://www.kurzweilcyberart.com/ ), que mostra la fusió de Kurzweil amb un artista cibernètic anomenat Aaron. Entrevistes: El futuro: La fusión del alma y la tecnología (Programa Redes, web Redes para la ciencia): http://www.redesparalaciencia.com/tag/robots-y-futuro; entrevista a bigthink (fórum global): http://bigthink.com/raykurzweil ; web del documental: The Trascendent Man: http://www.transcendentman.com/42. Autors, escrits o articles que tracten d’ell: The Scientific Conquest of Death: essays on infinite lifespans, LibroEnRed, Buenos Aires, 2004. Assaig anomenat Human Body version 2.0 (pg 93-107) Escrit per l’Immortality Institute .Consultar web: http://www.imminst.org/book/ . Brain-Mind Machinery: Brain-inspired Computing and Mind Opening, Gee-wah N,, World Scientific, Hackensack, New Jersey, 2009. Llegir capitol 11: Are WeThere? What Can the Computer Do Today and Tomorrow? pg 210-222.Alesso, H. Peter; Forsythe Smith, Craig. Connections, patterns of discovery, John Wiley & Sons, Hoboken, New Jersey, 2008, pg 175,176 Entrevista “Machine Dreams” (pg 76-80) a la revista CIO – The Resource for Information Executives 15 Oct 2004, Vol. 18, N.º 2.Popular Mechanics Oct 1987, pg 69-71 its master voice (revsita)Popular Mechanics Feb 1984, dins secció NewsScience/Innovations, pg (revista)

3.4.1 - Douglas Engelbart (1925,-). El ratolí, les finestres, l’ ajuda en línia, el

processador de textos, el correu avançat, el sistema digital de producció col.lectiva.

Douglas Engelbart 43 va néixer l’any 1925 a Portland, Oregon, i va creixer en una petita

granja prop de Portland durant els anys de la Gran Depressió, on ajudava a donar menjar

a les gallines, ordenyava vaques i cuidava del jardí. Des de molt petit va tenir clara

quina era la seva vocació professional. L’any 1942 va acabar l’institut i se’n va anar a

Oregon on començà a estudiar Ingenieria Elèctrica a la Universitat Estatal de Corvallis.

Va aconseguir el títol de grau en ingenieria elèctrica a la Universitat d’Oregon, a la

Universitat de Berkeley i un doctorat l’any 1955 també a Berkeley.

Entre els seus notables invents, s’han de destacar la invenció del ratolí , els primers

sistemes digitals de producció col.lectiva basats en la idea de l’hipertext,el sistema de

finestres, els sistemes d’ajuda integrats a la interfície, el processador de textos i un

sistema avançat de correu electrònic.44

Durant l’estiu de 1967 es va anunciar que tots els laboratoris d’investigació informàtica

promoguts per ARPA, l’agència estatal, podrien ser connectats per a promoure

l’intercanvi d’informació i fonts. Engelbart va veure ARPANET com un vehicle

excel.lent per a extendre el sistema NLS a una col.laboració amplia, extensa. Va

proposar un Network Information Center (NIC) que ell amteix construí i dirigí fins

18

l’any 1977. Així, degut a la seva activa col.laboració amb el projecte de la comunitat

Arpanet, el seu laboratori, l’Stanford Research Institue, va ser un dels nodes (Los

Angeles –UCLA, Santa Bàrbara, UTAH i Stanford) d’aquesta xarxa pionera que

interconectava algunes universtats i centres d’investgació d’Estats Units i que es coneix

com la precursora d’Internet.

43. Biografia i etapes de la vida d’Engelbart a: Bootstrapping. Douglas Engelbart, coevolution, and the origins of personalcomputing, Stanford University Press, Palo Alto CA, 2000. Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003, pg 182-183. Bardini, Thierry. En línia: web Doug Englebrat Instute: http://dougengelbart.org/ ; web pionersos de la infromàtica: http://www.pionerosti.com.ar/2008/08/pionero-11-doug-engelbert.html; Ibiblio: http://www.ibiblio.org/pioneers/engelbart.html . Obra d’Engelbart: Engelbart, Douglas C. A Conceptual Framework for the Augmentation of Man's Intellect. , "Vistas in Information Handling," Howerton and Weeks [Ed.], Spartan Books, Washington, D. C., 1963, pp. 1-29 Republished with articles No. 6, 21, and. 23 below in "Computer Supported Cooperative Work: A Book of Readings," Irene Greif [Ed.], Morgan Kaufmann Publishers, Inc., San Mateo, CA, 1988, pp. 35-65. Also republished in "Organization and Groupware," T. Nishigaki [Ed.], NTT Publishing, 1992. Consultable a: http://www.dougengelbart.org/about/bibliography.html. Referències bibliogràfiques en línia: http://www.dougengelbart.org/about/bibliography.html (Douglas Englebart Institue); Wikipèdia consultar apartat enllaços externs: http://en.wikipedia.org/wiki/Douglas_Engelbart . També molts enllaços interessants des de l’hipertext de la web La Flecha (diario de ciencia y tecnologia): http://www.laflecha.net/perfiles/tecnologia/douglas_engelbart.44. Quan va acabar la segona guerra mundial, Engelbart va renunciar al seu treball com a ingenier i se’n va anar a estudiar a Berkeley. Allà va treballar en la versió prèvia d’Internet, la xarxa militar ARPANET, sent-ne una figura clau al dissenyar el primer sistema en línia, On Line System (NLS), a l’Stanford Research Institue. Va ser durant aquesta època quan va començar a pensar sobre la complexitat del món i com els humans podiem solucionar aquest repte de comprensió i maneig dins una societat que no parava d’evolucionar. En aquest punt crea la visió exposada en “Theory of Augmentation” o Teoria de l’Augment que es resumeix en la idea clau que a l’hora d’ajudar l’increment de l’intel.lecte humà s’ha de permetre a les màquines dissenyar la part mecànica dels pensaments o idees. L’any 1950 va suposar un abans i un después a la seva carrera. L’any 1951 va deixar per complet tot el que estava fent fins aleshores i es va centrar de ple en el món dels ordinadors. Juntament amb l’equip de l’Augmentation Research Center va desenvolupar finestres múltiples (origen dels diferents sistemes operatius actuals), software multiusuari i la interfície gràfica de l’usuari. Un dels invents més importants atribuibles al seu geni fou la invenció del ratolí. Diferents aproximacions a la vida i obra de Douglas Engelbart: Vallée, Jacques. The Heart of the Internet: An Insider's View of the Origin and Promise of On-Line Revolution, Hampton Roads Publishing Company, Chalottesville, VA, 2003, , pg 45-52.Campàs, Joan . L'Hipertext., Editorial UOC, Barcelona, 2005. Veure apartat: L’ordinador com a eina literaria, pg 26-32.Martí Antonín, M.ª Antonia. Tecnologías del lenguaje, UOC, Barcelona, 2003. Veure capitol 3: L’hipertext (pg 86-87). Jacko, Julie A; Sears, Andrew. The human-computer interaction handbook: fundamentals, evolving technologies, Lawrence Erlbaum Associates, Inc, New Jersey, 2003, pg 5. Savage, T. M. i Vogel, Karla E. An Introduction to Digital Multimedia., Jones and Bartlett Publishers, Sudbury, MA, 2009, pg 10.

19

3.4.2- Ted Nelson (1937, -). Xanadú, hipertext i hipermedia.

Theodore Holm Nelson 45 és un filòsof, Sociòleg de prestigi internacional (visió de la

xarxa com una necessitat social) i pioner de la tecnologia de la informació

nordamericana. Actualment és professor d’Informació Medioambiental a la Universitat

de Keio, Japó, i professor de multimèdia a la Universitat de Southampton, Anglatrerra.

Creador del concepte d’hipertext, creador del sistema Xanadú, precursor d’Internet i

del posicionament a través de paraules clau.46

Xanadú 47 és un sistema d’arxivació computeritzat que memoritza i permet la

transmissió de documents interconnectats; l’usuari, per la seva banda, pot demanar al

sistema un document complet, només una part o navegar seguint les connexions

establertes entre documents. L’estructura de Xanadú apareix com una xarxa destinada a

“proveïr millons de documents a milions d’usuaris que, de forma simultània, segueixen

les connexions i les aventatges a través del cos d’un hipertetxt de creixement

continuat”.

45. Alguns exemples de biografies escrites de Nelson a: Lambert, Hilary W. Poole, Chris Woodford, Christos J. P. Moschovitis. The Internet: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005, 186-191.J ones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003. Biografies disponibles en línia a la web official de Ted Nelson: http://hyperland.com/TNvita, a la del projecte Xanadú: http://www.xanadu.com.au/ted/ I a la secció dels pioners d’Internet d’Ibiblio: http://www.ibiblio.org/pioneers/nelson.html. Recursos existents en línia: web official de Ted Nelson: http://ted.hyperland.com/ , Xanadu: http://www.xanadu.net/ , bibliografía detallada a: http://www.mprove.de/diplom/referencesNelson.html , Nelson a Transliteratura: http://transliterature.org/, al projecte relacionat amb le simplicacions hipertextuals anomenat Electronic Labyrinth: http://www2.iath.virginia.edu/elab/

46. Les tres obres cabdals de Nelson són: Nelson, Ted “The Home Computer Revolution” (Ted Nelson, 1977) , Nelson, Ted. Literary Machines, Mindful Press, Sausalito, California, 1981. Nelson, Ted “The Future of Information” (Ted Nelson,1997) . També cal citar: Literary Machines: The report on, and of, Project Xanadu concerning word processing, electronic publishing, hypertext, thinkertoys, tomorrow's intellectual revolution, and certain other topics including knowledge, education and freedom (1981), Mindful Press, Sausalito, California. A Cosmology for a Different Computer Universe: Data Model, Mechanisms, Virtual Machine and Visualization Infrastructure. Journal of Digital Information, Volume 5 Issue 1. Article No. 298, July 16, 2004 . Altres aproximacions a la vida i pensament de Nelson: Campàs, Joan . L'Hipertext., Editorial UOC, Barcelona, 2005. Veure apartat L’ordinador com a eina literaria, pg 28-33. Martí Antonín, M.ª Antonia. Tecnologías del lenguaje, UOC, Barcelona, 2003. Veure capitol 3: L’hipertext (pg 88-91). Savage, T. M. i Vogel, Karla E. An Introduction to Digital Multimedia., Jones and Bartlett Publishers, Sudbury, MA, 2009, pg 10-11. Fischetti, Mark; Berners-Lee, Tim. Tejiendo la red. El inventor del World Wide Web nos descubre su origen.; Siglo XXI de España Editores, Madrid, 2008, pg 60-61.

47. Ted Nelson és un profeta venerat considerat el creador del sistema anterior a Internet. Es tracta d’un sistema d’informació interconectada arreu del món. És un visionari d’Internet a partir de tecnologies molt pobres. El sistema que ell va concebre era bastant més avançat que l’Internet que coneixem, potser

20

Internet 2 serà una mica més semblant. En el sistema Xanadú projectat per Nelson la visió utòpica de Vannevar Bush conflueix amb la dimensió cognitiva de Douglas Engelbart. Xanadu parteix aquestes dues grans vision i les fon. Es troba molt a prop de l’originari sistema MEMEX de Bush, però el sistema és computeritzat: el seu objectiu és la potenciació de l’intel.lecte humà, així com enunciava Engelbart. A partir dels anys 60 Nelson treballarà incansablement en el projecte que l’ha fet més famós en el món i transformat en un dels personatges més notoris i alhora polèmics de l’univers digital. La reflexió que va proposar Nelson partia d’un problema bastant típic en la gestió de documents escrits: un text és el resultat provisional d’una successió de diverses verrsions progessivament modificades i enriquides. Normalment, aquestes versions provisionals, si no s’arriben a perdre definitivament, s’arxiven juntament amb la versió final. Si volem tenir accés a les versions precedents d’un text definitiu hem de salvar-les/anar-les guardant amb diferents noms, ocupant d’aquesta manera un espai major en la memoria de l’ordinador. I això és precisament l’essència que proposa el concepte de Nelson: es tracta d’anar deixant marca en les diferents fases de realització d’un document sense guardar la copia integral de les versions anteriors. D’aquesta manera el sistema manté automàticament una marca o petjada dels canvis soferts, dels blocs de text i de cada document, de mode que es pot reconstruir qualsevol part de qualsevol versió. En el sistema Xanadú el document no s’arxiva com un bloc únic, llest per a ser mostrat per pantalla, el mateix programa s’encarrega d’assemblar en temps real els diferents fragment registrats que el composen. D’aquesta manera es pot cridar a qualsevol versió del text, la qual es recomposa directament gràcis a l’ordinador i és presenta com una unitat A diferència del MEMEX de Bush, el sistema Xanadú es presenta en última instància no tant com un dispositiu per al treball individual sino sobretot com un sistema universal d’arxivació, una espècie de xarxa mundial de connexions entre documents en evolució que incorpora de mode constant nous textos i connexions. Aquest concepte radical de la hipertextualitat porta a Nelson a afirmar que l’hipertext existeix solament quan forma part d’una xarxa potencialment infinita. Originariament Nelson treballava en paper, amb petites tarjetes en les que subratllava i indexava les paraules per a definir-les en d’altres tarjetes, on feia el mateix. L’any 1989 s’inicia el projecte de la World Wide Web, inspirat en el treball de Xanadú i aprofitant l’estat de la tecnología d’aleshores, que permitia fer-ho. L’impacte actual d’haver aprofitat l’hipertext en els ordinadors és abrumador. L’any 1991, sense anar més lluny, la www es converteix en el primer hipertext a nivell mundial/global. A nivell tècnic, aplicant la teoria, un dels secrets per a que una pàgina d’Internet tingui èxit, és a dir, un bon posicinament respecte els buscadors predominants, és basa en aprofitar l’hipertext per a que els enllaços que conté la pàgina condueixin a altra informació interessant. A més a més, s’han d’incuir els elements visibles i ocults necessaris per a que la pàgina pugui ser enllaçada, sobretot, com s’ha comentat abans, a través dels cercadors (Google, Yahoo, Bing…) i metacercadors de la informació.

3.4.4- Tim Berners Lee (1955,-). L’ Internet, el llenguatge HTML, el protocol

TCP/IP, el consorci W3C.

Sir Timothy “Tim” John Berners-Lee 48 va néixer l’any 1955 a Londres i es llicencià en

física l’any 1976 al Queen’s College de la Universitat d’Oxford. Els seus pares eren

matemàtics. Una vegada treballant com a investigador en el Laboratori Europeu de

Física de Partícules (CERN) a Ginebra, va concebre la idea d’un projecte d’hipertetxt

global 49. L’any 1980, de juny a setembre, Berners-Lee va proposar un projecte que

facilitava compartir i posar al dia la informació entre investigadors. Amb l’ajuda de

Robert Cailliau va idear el sistema ENQUIRE.

21

Considerat el creador de la World Wide Web, del codi per a escriure pàgines a la

xarxa, l’Hipertext Markup Language (HTML) i de l’estandarització del protocol

TCP/IC. També crea el consorci regulador d’Internet W3C.50

48. Algunes biografíes escrites del creador de la World Wide Web a:Lambert, Hilary W. Poole, Chris Woodford, Christos J. P. Moschovitis. The Internet: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005, 15-22.Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003, pg 44-45.Middleton, John. Gurus on e-business. Thorogood Publishing, London, 2006. Veure: 1. Tim Berners-Lee: pg 33-37. Biografia en línia al consoci W3C: http://www.w3.org/People/Berners-Lee/. També a la secció dels pioners d’Internet de la Ibiblio: http://www.ibiblio.org/pioneers/lee.html; blog Pioneros de la informática: http://www.pionerosti.com.ar/2008/08/pionero-1-tim-berners-lee.html; web design museum del british council: http://designmuseum.org/design/tim-berners-lee. Per a consultar informació en línia relacionada amb Berners-Lee, visitar la web del consorciregulador en materia d’Internet, el W3C: http://www.w3.org/, el blog personal de Berners-Lee: http://dig.csail.mit.edu/breadcrumbs/blog/4, la world wide web foundation: http://www.webfoundation.org/49. El març de 1989 va proposar al CERN un projecte de gestió de la informació que no va ser considerat massa seriós. Un primer programa va ser presentat al CERN a finals de 1990. Entre 1991 i 1993 va contribuir al disseny de la Web: les especificacions inicials de http i d’HTML, un hipertext que permet la publicació de documents. L’any 1992 varen començar les primeres presentacions públiques. Abans de 1990, Internet no era aquest inmens espai que podem creuar en una direcció o una altra en qüestió de segons tant sols clicant sobre un enllaç; més aviat s’assemblava a un arxipèl.lag de mils d’illes inconnexes. No existien els buscadors, no es podien integrar imatge i textos amb facilitat a la pantalla, i cercar la informació que realment ens interessava era com buscar una agulla en un paller. Tim Berners es decideix a desenvolupar un mètode eficient i ràpid per intercambiar dades entre la comunitat científica. Per a aconseguir-ho va combinar dues tecnologies ja existents (l’hipertext i el protocol de comunicacions d’Internet), creant d’aquesta manera un nou model d’accés a la informació intuitiu i igualitari. Les famoses tres W han fet poSsible que apendre a utilitzar la Xarxa estigui a l’abast de qualsevol. L’any 1994 va entrar a treballar al laboratori de Computer Science (LCS) del MIT. Es traslladà a Estats Units i va posar en marxa el W3C, empresa que dirigeix actualment. El World Wide Web Consortium és una organització que coordina estandards i afegeix noves funcionalitats a la Xarxa. Per sobre de tot, seguéix promovent la seva visió de la www com una força que incentivi el canvi social i la creativitat en l’individu.

50. Les obres cabdals de Berners-Lee són: Berners-Lee, Tim; Fischetti, Mark. Weaving the Web: The Past, Present and Future of the World Wide Web by its Inventor, Orion Business, London, 1999. Berners-Lee, Tim; Hendler, James; Lassila, Ora. "The Semantic Web". Scientific American (Revista) Consultable en línia a: http://www.sciam.com/article.cfm?id=the-semantic-web&print=true. (17 maig 2001). Berners-Lee, Tim; Hall, Wendy; Hendler, James A; O’Hara, K; Shadbolt, N; Weitzner, D.J. A Framework for Web Science, Publishers Inc, Hanover, MA, 2006. .Per a analitzar la vida i aportacions de Berners-Lee des de l’òptica de diversos autors consultar:Stewart, Melissa. Tim Berners-Lee : inventor of the World Wide Web, Facts on File, Chicago, IL, 2001. Sammartino McPherson, Stephanie. Tim Berners-Lee: Inventor of the World Wide Web, USA Today Lifeline Biographies, Library Binding, 2009. Gillies, James i Cailliau, Robert. How the Web Was Born: The Story of the World Wide Web, Oxford University Press, New York, 2000.Gaines, Ann. Tim Berners-Lee and the Development of the World Wide Web Mitchell Lane Publishers, 2001.Abbate, Janet. Inventing the Internet. MIT Press, Cambridge, 1999 , pg 214-218 Alesso,Craig, H.P. Thinking on the Web: Berners-Lee, Gödel, and Turing, John Wiley & Sons, New York, 2006. Consultar capitol 4: Berners-Lee: what is solvable on the web? Pg 63-73.

22

3.4.3 – Jaron Lanier (1960,-). La realitat virtual, HCI (Human-Computer

Interaction, els guants virtuals i la programació visual.

Músic, pintor, escriptor, informàtic i pare i inventor de la realitat virtual 51. Comença

la seva història davant dels ordinadors a l’edat de 14 anys a l’estat de Nou Mèxic. L’any

1982, deu anys més tard, es consagra com l’inventor de la realitat virtual 52. Va crear el

concepte i terme de “Realitat Virtual” i és co-inventor del guant interactiu, idea que va

vendre posteriorment a la NASA. En els anys 80, aquest nordamericà que comptava

amb anys era el director de la primera companyia de realitat virtual, l’empresa “VPL

Research Inc”, alhora que un reconegut pioner en el camp de la programació visual.

Ha escrit articles a The New York Times, DIscover, The Wall Street Journal, Forbes,

Harpers Magazine, The Sciencies i Scientific American.

51. També destaca com a escritpor i filòsof de la cibercultura, intèrpret i compositor de música clàssica i postminimalista desde finals dels anys 70. Lanier també treballa per a la Universitat de Nova York al capdavant de diferents Projectes de robòtica i de Telecomunicacions Interactives. La vida i la seva particular visió de la realitat es descriuen en detall a: Jones, Steve. Encyclopedia Of New Media: An Essential Reference to Communication and Technology , The Moschovitis Group, New York, 2003, pg 280-281. Rothenberg, David i Ulvaeus, Marta. The Book of Music & Nature, Middletown, Connecticut: Wesleyan University Press, 2001. Veure: Jaron Lanier, Music, Nature and Computers: a Showdown (Pg 91-95). Rothenberg, David i Ulvaeus, Marta. The New Earth Reader.The Best of Terra Nova, MIT Press, Cambridge, 1999. Article: Ruby Cristal Squid Dancing on the Rings of Saturn. An Interview with Jaron Lanier. (pg 112-128). A la revista CIO del 15 de Desembre de l’any 2002 - 1 Ene 2003, Vol. 16, N.º 6 pg 41-43 (4. In Praise of Diversity). Biografia en línia consultable a: http://www.jaronlanier.com/general.html. Recursos en línia: web oficial de Lanier: http://www.jaronlanier.com/ ; article: DIGITAL MAOISM: The Hazards of the New Online Collectivism [5.30.06]: http://www.edge.org/3rd_culture/lanier06/lanier06_index.html; articles en línia de la revista digital Discovery: http://discovermagazine.com/columns/jarons-world; article al diari The Guardian: The Virtual Visionary: http://www.guardian.co.uk/technology/2001/dec/29/games.academicexperts ; entrevista de Barbara McKenna anomenada: Talking technology: A Q&A with the inventor of virtual reality http://currents.ucsc.edu/99-00/01-10/lanier.html (web UC Santa Cruz Currents Online)52. Respecte la Realitat Virtual, opina que els sistemes no prosperen perquè no s’aconsegueixen crear sistemes més transparents, hi ha masses cables i és massa dens tot plegat. Cal anar cap a la simplicitat tècnica, cap a sistemes de transmissions de dades a mode inhalámbric com el wireless o el wifi. Ell intenta que s’acabi establint una comunicació integral de tot el cos amb l’ordinador. Interessant llegir l’article One-Half of a Manifesto (http://www.wired.com/wired/archive/8.12/lanier.html)i el llibre: Lanier; Jaron. You Are Not a Gadget: A Manifesto, New York : Alfred A. Knopf, 2010. Entrevista on parla del seu llibre a: http://www.jaronlanier.com/poleconGadgetqa.html . Lanier també ha creat videojocs, dispositius de realitat virtual i altres invents revoluvcionaris. Altres autors també citen a Lanier: Manovich, Lev. The Language of New Media, The MIT Press, Cambridge, 2001, pg 58-59. Nora, Dominique. La conquista del ciberespacio, Andrés Bello, Barcelona, 1997, pg 242-249 (veure capitol 7: virtulamnete tuyo) Jones, Steven G. Cibersociedad 2.0: una nueva visita a la comunidad y la comunicación mediada por ordenador , UOC, Barcelona, 2003. Veure capitol I: Información, Internet y Comunidad: apuntes para una comprensión de la comunidad en la Era de la Información, pg 21-55.

23

3.4.5- Steve Jobs (1955,-). Empresa Apple, primer ordinador Macintosh,

productores NeXT i Pixar, iMac, iPod.

Empresari i informàtic d’Estats Units i president d’Apple Computer 53. Entra a la

Universitat Reed Collage a Portland però només hi assisteix sis mesos degut als alts

costos dels estudis. Seguirà assistint 18 mesos més com a oïent només a assignatures

que li interessaven, com cal.ligrafia. Els seus estudis en cal.ligrafia li serien útils al

dissenyar la tipografia del primer Mac 54.

Creador de l’empresa Apple amb Steve Wozniak , del primer ordinador personal amb el

sistema Macintosh i de les productores Next i Pixar. Inventa i desenvolupa l’ iMac i

l’iPod.55

53. L’any 1976, sent estudiant a la universitat de Berkeley, Jobs proposa a un amic i company d’estudis treure profit comercial del seu nou invent, un ordinador amb pantalla i teclat. Wozniak es troba en la plantilla de Hewlett Packard, i es veu obligat a presentar la idea a la empresa. La refusen, però no la universitat de Berkeley quan Jobs els hi presenta formalment la idea. Comencen a construir ordinadors de manera precaria. Creen Apple i superen a l’ordinador Altair en hardware, ja que aquests no venen amb pantalla i els d’Apple són més manejables. Biografia complete de Jobs adins les obres: Middleton, John. Gurus on e-business. Thorogood Publishing, London, 2006. Veure: Steve Jobs (17) pg 89-92. Portraits in Silicon. MIT Press. ISBN 0-262-19262-4. Chapter 28 . Biografia en línia a l’empresa Apple: http://www.apple.com/pr/bios/jobs.html ; a pioneros d ela infromática (mundo binario): http://www.pionerosti.com.ar/2008/09/pionero-14-steve-jobs_14.html; navegació interactiva de la història i vida de Jobs a: http://www.time.com/time/photoessays/2007/steve_jobs/ . Més recursos en línia a: web All About Steve Jobs: http://www.allaboutstevejobs.com/ .54. Algunes lectures interessants sobre la figura i la repercussió de Jobs: Imbimbo, Anthony. Steve Jobs: the Brilliant Mind Behind Apple, Gareth Stevens Publishing, New York, 2009. Lemke, Donald B. Steve Jobs, Steven Wozniak, And the Personal Computer, Capstone Press, Mankato, Minnesota, 2007. Linzmayer, Owen W. Apple Confidential 2.0: The Definitive History Of The World's Most Colorful Company., 2004, William Pollock , San Francisco, 2004. Simonis, Doris. Inventors and Inventions, Marshall Cavendish Corporation, New York, 2008,. Veure capitol: Steve Jobs and Steve Wozniak. Incentors of the Apple I and Apple II computers. 1955 – and 1950 -.(PG 883-892). Brashares, Ann. Steve Jobs: thinks different. Twenty-First Century Books, New York, 2001. Gallo, Carmine. The Presentation Secrets of Steve Jobs: How to Be Insanely Great in Front of Any Audience, MacGraw-Hill Books, New York, 2010. Koontz, Harold, Weihric, Heinz. Essentials of management, Tata McGraw-Hill Publishing Company Limited, New Delhi, 2007. Llegir: International Case: profiles of two visionaries- Bill Gates and Steve Jobs, pg 330-333. Steel, Jon. Perfect Pitch: The Art of Selling Ideas and Winning New Business, John Wiley & Sons, Hoboken, New Jersey, 2007. Veure introducció: an audience with Steve Jobs. Savage, T. M. i Vogel, Karla E. An Introduction to Digital Multimedia., Jones and Bartlett Publishers, Sudbury, MA, 2009, pg 12-13. Denning, Peter J. & Frenkel, Karen A. A Conversation with Steve Jobs, Comm. ACM. Vol. 32, No. 4, New York, 1989, pp. 437–443.Deutschman, Alan. The Second Coming of Steve Jobs. Broadway,New York, 2001. Freiberger, Paul & Swaine, Michael. Fire in the Valley: The Making of The Personal Computer. McGraw-Hill Trade, New York, 1999. Hertzfeld, Andy. Revolution in the Valley. O'Reilly Books, Sebastopol, CA ,2004. Levy, Steven. Insanely Great: The Life and Times of Macintosh, the Computer that Changed Everything. Penguin Books, New York, 1994. Simon, William L. & Young,

24

Jeffrey S. iCon: Steve Jobs, The Greatest Second Act in the History of Business. John Wiley & Sons, Hoboken, New Jersey 2005..

Articles interessants: Anecdotes from Steve Jobs' early days in Apple as reported by Andy Hertzfeld. Folklore.org. Lohr, Steve (January 12, 1997). "Creating Jobs". New York Times Magazine. http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F04EED71139F931A25752C0A961958260. Retrieved October 27, 2007. Booth, Cathy (August 18, 1997). "Steve's job: restart Apple". Time. http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986849,00.html. Retrieved October 27, 2007. Elkind, Peter (March 5, 2008). "The trouble with Steve Jobs". Fortune. http://money.cnn.com/2008/03/02/news/companies/elkind_jobs.fortune/index.htm?postversion=2008030513. Retrieved March 5, 2008. InfoWorld 1 Oct 1984, Article Merry Pranksters (Jobs and Wozniak unearth the secrets og phone phreaking). Vol. 6, N.º 40. Publicat per InfoWorld Media Group, Inc.

55. Quan compta amb 20 anys inicia la construcció del primer Apple en el garaig dels seus pares adoptius amb el seu amic Steve Wozniak. En només deu anys aconsegueixen crear una empresa de dues persones i convertir-la en una de 4000 treballadors. Irònicament als 30 anys és despedí d’Apple, i creà una nova empresa anomenada NeXT i una altra anomenada Pixar, ambdues farien història posteriorment. Amb els anys, Jobs es mostra partidari d’acceptar l’entorn gràfic desenvolupat per investigadors de Xerox Park, és a dir, el ratolí com una eina més de treball. El nom del protopip de l’ordinador és Lisa, nom en honor de la pròpia filla de Jobs. Segueix desenvolupant els conceptes fins que arriba a la creació del Macintosh. Per altra banda, Bill Gates ofereix millorar les seves fulles de càlcul i altres programes, sobretot d’ofimàtica, i vendre les seves idees a IBM, principal competidor d’Apple. Finalment desenvolupa el sistema Macintosh i diferents divergències el porten a enfrontar-se al Consell d’Adminsitració de l’empresa que ell mateix havia creat, venent al final les seves accions d’Apple. Dins l’empresa NeXT considera la creació d’una nova generació d’ordinadors que desbancaria i pretenia deixar en ridicul a Apple, però no va funcionar i l’any 1993 tanca la seva divisió de hardware. Apple es troba en una gran crisi ja que el seu sistema operatiu ha quedat obsolet davant d’altres propostes, amb el que Gilbert Amelio decideix comprar NeXT, i a partir d’aquest moment Jobs treballarà per a fer fora a Amelio i col.locar el seu equip de NeXT en primera línia dApple. .Llavors decideix comprar un empresa d’animació per ordinador. Pixar és una empresa que s’ha separat recentment de l’empresa Lucasfilm de George Lucas. Pixar destaca en el món del cinema gràcies a l’èxit que li suposa la gran pel.lícula d’animació “Toy Story” desenvolupada per a Walt Disney. A aquest èxit el segueixen d’altres com Bichos, Monstruos S.A., Toy Store 2, Buscando a Nemo, Los Increíbles y Cars. Incorpora diferents polítiques d’empresa que no són molt ben rebudes per al públic i empresaris, com pactes amb Microsoft per intercanviar informació. Això era necessari per a salvar l’empresa. Una vegada amb una certa estabilitat econòmica, Jobs apostarà per l’iMac, un ordinador de taula amb una estètica completament desenfadada, moderna i sense disquetera, un aposta tecnològica arriscada en aquell moment tot i que ja existien discos compactes i altres unitats d’emmagatzament. El concepte d’aquest ordinador era funcionar, amb, per i per a Internet. Aquest ordinador va tenir un dels èxits més grans de la companyia. Tot i que ha intentat competir amb Windows, i darrere de la seva dècada de monopoli, ha fracassat pel propi pes del seu rival de forma aplastant ja que Windows crea software i hardware compatibles amb el sistema operatiu del seu rival, no és tan excloent com Apple. En aquest moment la gamma Apple es mou des del miniordinador Mac mini fins el potent Power Mac G5 de quatre nuclis (doble nucli per a cada un dels seus processadors), aparell d’una excel.lent qualitat tecnològica i comercial.Recentement Apple va firmar un acord amb Intel perquè aquest fabricant creés el processador dels nous Mac. Aquest canvi a Intel va fer possible l’us de Windows XP utilitzant la tecnologia anomenada “BootCamp” que permet una partició del disc dur i instal.lar Windows. Es tracta d’una altra estratègia comercial de Jobs per atraure més gent cap a la tecnología Apple. Per altra banda, la industria musical esta canviant en gran part degut al format MP3 i el propi impacte d’Internet. Apple aposta per l’iPod, un artilugi digital que cap a la ma i que és capaç d’emmagatzemar molta informació musical (fins a 15000 cançons en una de les seves últimes versions). L’èxit de l’iPod és equiparable a la que el seu dia Sony mostrà amb el seu Walkman. Els útlims iPods són capaços de reproduir video, poden emmagatzemar fins a 60Gb, i treballar amb el concepre d’hipermedia. Es tracta del model iPod Nano.

25

3.4.6- Steve Wozniak (1950,-). Cofundador d’ Apple , ordinador Apple II, creador

de hardware i software.

Steve Wozniak és un ingenier de software convertit en filàntrop 56. Els seus invents i

màquines són reconeguts com a grans contribucions a la revolució de l’ordinador

personal durant els anys setanta. Wozniak va fundar, juntament amb el ja esmentat Jobs

l’empresa Apple i va crear els ordinadors Apple I i Apple II a mitjans dels seixanta 57.

Cofundador d’Apple, Creador de l’Apple II (el més rentable dels ordinadors)

desenvolupador de hardware i software 5856. Biografies en línia consultablers a: http://www.iwoz.org/ ; http://www.theapplemuseum.com/index.php?id=50 ; http://www.woz.org/wozscape/wozbio.html. Llibre escrit pel propi Wozniak:Wozniak, Steve; Smith, Gina. IWOZ. Computer Geek to Cult Icon: How I Invented the Personal Computer, Co-Founded Apple, and Had Fun Doing It. W.W. Norton & Co., New York, 2006. Altres recursos en línia disponibles: WOZ.org (http://www.woz.org/); descripció a la revista MacWorld dels primers ordinadors Apple I i II (http://www.macworld.com/article/1575/2002/10/woz.html); información de Wikipèdia sobre el documental en líniaque abarca la història d’Apple i Microsoft: Pirates of Silicon Valley (http://en.wikipedia.org/wiki/Pirates_of_Silicon_Valley)57. Obres escrites al voltant de Wozniak I la seva figura en el mitjà digital I la creació dels primers ordinadors personals: Kendall, Martha E. Steve Wozniak : inventor of the Apple computer, Highland Pub Group, New York, 2000. Gold, Rebecca. Steve Wozniak : a wizard called Woz , Lerner, Minneapolis, 1994. Lemke, Donald B. Steve Jobs, Steven Wozniak, And the Personal Computer, Capstone Press, Mankato, Minnesota, 2007. Linzmayer, Owen W. Apple Confidential 2.0: The Definitive History Of The World's Most Colorful Company., 2004, William Pollock , San Francisco, 2004. Simonis, Doris. Inventors and Inventions, Marshall Cavendish Corporation, New York, 2008,. Veure capitol: Steve Jobs and Steve Wozniak. Incentors of the Apple I and Apple II computers. 1955 – and 1950 -.(PG 883-892). Haven, Kendall; Clark, Donna. 100 Most Popular Scientists for Young Adults: Biographical Sketches and Professional Paths , Libraries Unlimited, Englewood, 1999 , pg 486-491. Llegir: Steve Wozniak, “The Electronic Whiz Kid”. Venezia, Mike; Ellyn, Glen. Steve Jobs and Steve Wozniak: Geek Heroes Who Put the Personal in Computers , CHILDRENS PR, 2010. InfoWorld 1 Oct 1984, Article Merry Pranksters (Jobs and Wozniak unearth the secrets og phone phreaking). Vol. 6, N.º 40. Publicat per InfoWorld Media Group, Inc. També a InfoWorld 14 Jun 1982, 14 Jun 1982,Vol. 4, N.º 23.58. Wozniak sempre ha valorat tot el que requereix pensar molt, inclus si no té practicitat o comercialitat. Va apendre les bases de les matemàtiques i l’electrònica del seu pare. A l’edat d’onze anys ja va construir la seva pròpia estació de ràdio amateur, obtenint una llicència d’emissió pròpia.Wozniak i Jobs varen arribar a la conclusió que un ordinador completament ensamblat i econòmic tindria una gran demanda. Varen vendre algunes de les seves possessions (calculadora, furgoneta,…) i en tragueren 1300 dolars. El primer ordinador era tota una meravella de la ingenieria comptant que es tractava de l’any 1975. Altair era l’altre model, però no tenia pantalla ni oferia emmagatzament. Rebia les ordres a través d’una sèrie d’interruptors. Després de fundar Apple i abandonar Hewlett Packard, Wozniak podia dedicar-se a temps complet a reparar les deficiències de l’Apple I i a afegir-li una major funcionalitat. Les directrius a seguir eren simplicitat i utilitat. Hardware apart, Wozniak va escriure també la major part del software d’Apple. Va escriure un interpret bàsic, anomenat Integer BASIC, un conjunt virtual d’instruccions de processament de 16 bits, conegut com el SWEET 16. Va ser gràcies a la font d’ingressos que l’Apple II va proporcionar a l’empresa que va fer que es desenvolupés el Macintosh, més enllà del desafortunat Apple III i l’efimera Lisa. En certa manera, Wozniak pot ser consideart com el padrí financer de l Mac. El febrer de l’any 1981 Wozniak va tenir un accident en el seu avió privat. Va perdre la memòria a curt termini i no fou fins bastant després, quan la seva novia Cindy Clark li va parlar del succés, quan es va

26

recuperar completamnt. No va ser fins l’any 1983 quan va tornar a la secció de desenvolupamnt de productes Apple, deixant-ho definitavemt l’any 1985, nou anys després de crear l’empresa. A partir d’aquí, els camins de Jobs i Wozniak es bifurcaren. Jobs es va centrar en la investigació del seu NeXT vision, mentre que Woz (així l’anomenaven col.loquialment, en al.lusió al mag d’oz o al pseudònim Wheels of Zeus - rodes de Zeus -) es va dedicar a l’ensenyança i a activitats benèfiques en el camp de l’educació. Va rebre la medalla Nacional de Tecnologia de mans del preisdent dels Estat Units l’any 1985 i l’any 2005 va rebre l’Honoris Causa d’Ingenieria de la Universitat de Kettering, Flint (Michigan).

27