Capçalera. Octubre 199338

LEGISLACIÓ

Interpretacions de la Lleide protecció de l'honorEl Suprem condemna Interviu per unes fotosi un jutge desestima la demanda per unes altres

El mes de juliol passat, la sala primera del Tribunal Suprem vaconfirmar la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona enquè es condemnava la revista Interviu per intromissió il·legítimaen el dret a la intimitat de Marta Chávarri. El plet va iniciar-se perun reportatge de l'esmentada revista publicat el febrer de 1989en què es difonien unes fotografies de la demandant en les qualss'apreciava la zona púbica.El Jutjat de Primera Instància número 21 de Barcelona, primer, il'Audiència Provincial, després, van dictaminar en contra de larevista, que va recórrer en cassació davant la Sala Civil delTribunal Suprem, amb l'argument que la llei delimita l'esfera de laintimitat a l'àmbit que, pels seus propis actes, mantingui resevatper a si la persona interessada.La publicació també sostenia que les persones amb rellevància esconstitueixen en notícia perquè "per les seves actuacions, fama omanera de viure han creat un interès que justifica el del públic entot el que concerneix la seva persona". En aquest cas concret,segons la revista, Marta Chávarri "es va col·locar, a través delsseus propis actes, en una zona en què era esperat i fins i totjustificat el risc d'intromissió a la seva intimitat, de la publicitat dela qual havia extret temps enrera profitosos efectes".El Tribunal Suprem va rebutjar amb contundència els argumentsde la revista: "Interessos econòmics a part, l'ús no autoritzatd'una imatge de la naturalesa de l'encausada, en què primer escapta, manejant poderosos mitjans tècnics, i després es publica,sense atenuants ni veladures de cap mena, la zona del pubis igenital externa d'una dona són circumstàncies que, en atacar lallibertat en una esfera personalíssima, obliguen a empararl'ofesa", va declarar el Suprem, el qual va afegir que aquesta tédret "a no ser escarnida ni davant seu ni davant dels altres".Segons la sentència, el ponent de la qual va ser el magistratRafael Casares, no és vàlid l'argument que el reportatge responiaal dret d'informació dels ciutadans: "Aquest intent de justificaciócomporta una insuportable declaració de prevalència [del dret a lainformació] sense cap altra justificació que la de la projecció

pública de l'afectada i el caràcter obert al públic del lloc decaptació de la imatge, i això suposa implicar sistemàticament allòprivat -tot allò privat- en allò públic pel fet de tractar-se d'unapersona coneguda".El Tribunal Suprem també va posar de manifest la "més queraonable" concurrència d'una "pura motivació econòmica" en lapublicació de les fotos, enfront del dret a la informació queal·legava la publicació. Interviu haurà d'indemnitzar MartaChávarri amb la quantitat que es fixi en el tràmit d'execució de lasentència.

Desestimada la demanda de la Schiffer

Pel contrari, el jutjat de primera instància número 6 de Madrid vadesestimar a mitjan setembre la demanda de Claudia Schiffercontra les agències espanyoles Korpa i Omega, que van distribuirfotografies seves en top less, publicades a Espanya per la revistaInterviu. El jutge va acceptar la tesi de l'advocat de les agències,Antonio Bernal, i considera que l'actriu no té dret a reclamar, jaque les fotografies se li van fer en un lloc públic -dalt d'un iot, enaigües de Mallorca- i ella és una persona que exerceix unaprofessió amb una gran projecció pública. L'article 8.2 de la LleiOrgànica de protecció del dret a l'honor, la intimitat i la pròpiaimatge permet que es prenguin i es difonguin fotografies depersonatges públics en llocs oberts accessibles a qualsevolpersona. Claudia Schiffer demanava al jutjat la retenció delsnegatius de les fotografies que se li van fer el 10 d'agost. •

vsíi

_ou£_uM¡i£il^Í

msmxm '

«ilEsyftiongr# paru Á

Alloua soum, untemmconunotti amah-

uno a cada cu'mxm,:' : ■ ■.'!!/.

ÚQ OH fiiillíómdo papados»

j ■ £1 «¡raimaI da ¡los M\w

del ¿lisoidosa vernissas

teñera^

N i/i;?im in un yQgilBAUDMl SIGIQ AU

«PUîîlSSO IDp3ó1 ©J

LLIBRES DE

COMUNICACIÓ

Fundaciones culturalesprivadas. Registro.Ministerio de CulturaMadrid, 1993.942 pagines

Els anuaris, repertoris, catàlegs,registres i altres publicacions de lamateixa família constitueixen una

de les eines de treball més útils delsperiodistes. El Ministeri de Culturaha editat ara aquest exhaustiuregistre de les fundacions culturalsprivades vinculades al ministeri o a¡es comunitats autònomes queexisteixen a Espanya. En total són785 fundacions, de les quals esdóna la data de constitució, eldomicili, fundadors, òrgans rectors,finalitats, activitats i capitalfundacional. Hi ha un índexcronològic per ordre d'inscripció iun altre d'aifabètic. No hi falten nila Fundació Francisco Franco ni laFundació Francesc Ferrer iGuàrdia.

Premios Ramon Cunill 1976-1991Fundación Ramon Cunill.Comisión Episcopal de Medios deComunicación Social.Madrid, 1993.

En un mateix volum s'hanaplegat els premis instituïts enhonor del qui ha estat una de lesfigures clau dels mitjans decomunicació social vinculats a

l'Església catòlica espanyola, itambé del periodisme sensedefinicions confessionals.Vinculat a la fundació de lesrevistes Gaceta Ilustrada iHistoria y Vida, corresponsal delConcili Vaticà II, delegatepiscopal per a mitjans decomunicació social i director del'Escola de Periodisme del'Església de Madrid, ocupaactualment el càrrec de consultorde la Pontifícia Comissió per a lesComunicacions Socials, a Roma.

Centre d'Investigació de la Comunicació

CONCENTRACIÓDE LA COMUNICACIÓ

A EUROPA

Resum i recomanacions de l'informe de

The European Institute for the Media

Generalitat de Catalunya

Concentració de lacomunicació a EuropaCentre d'Investigació de laComunicació.Barcelona, 1993.56 pàgines

L'informe de The EuropeanInstitute for Media, del qual enva aparèixer un ampli comentarii resum en el número 43 deCapçalera, es publica ara deforma més extensa en un

opuscle editat pel CIC de laGeneralitat de Catalunya, alhoraque es publica en altres llengüesen diferents països. En larecerca van participarorganismes de 17 països, entreells Catalunya, com a únicaentitat de l'Estat espanyol.L'European Institute for Mediaés presidit per Francisco PintoBalsemao i té seus a Düsseldorf iManchester.