viu l'hospitalet - maig de 2015

NÚM. 111 · maig ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

ENTREVISTES ALS CANDIDATS A L'ALCALDIA - LA GENEROSITAT DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER, AL SABIES QUE... - CAN TISSORES, TRADICIÓ, TENDÈNCIA I AVANTGUARDA

TORNA EL MERCAT DE PAGÈS!eleccions municipals

2015

ÍNDEX6.Una tarda a...

Com a publicació local que som, tenim el deure d’estar pendents dels temes candents que passen a la ciutat. Malgrat que no és una revista de caràcter polític, a Viu L’Hospitalet hem entrevistat als candidats a l’alcaldia, en un format més personal. Hem quedat amb ells en indrets de la ciutat especials per a ells. També van portar-nos una foto d’una activitat que els agrada fer.

LES ELECCIONS MUNICIPALS 2015

edito

rial

Ara fa un parell d’anys, en les setmanes prèvies a uns comi-cis, vaig escriure un editorial

on transmetia de manera més o menys clara, tot són opinions, un argument polític que forma part del meu idea-ri. Un membre d’un partit amb qui ens uneixen moltes coses però ens sepa-ren gairebé totes, em va trucar per queixar-se. Inicialment em vaig enfa-dar bastant. “Som independents, som privats...” i no sé què més li vaig dir. �� enllà, li vaig tornar la trucada per ma-nifestar-li que tenia raó. I així ho creia i ho crec, perquè les revistes d’aquest grup no han de ser un espai on un dels seus editors exposi opinions, sinó un reducte en què tots els qui compartim l’objectiu de fer ciutat, de defensar la perifèria, hi puguem dir la nostra.

Compte, que no et confonguin les meues paraules, perquè no mostrar opinions polítiques no vol dir que no haguem de denunciar les veritats i les injustícies universals que es cometen dia a dia al nostre voltant i que ens afecten a tots. Vam néixer per pro-testar, i seguirem protestant mentre mantinguem la il·lusió per fer-ho.

I en aquest terreny no ens ha anat bé. Ens al contrari, ens ha anat molt malament. Vam néixer el 2005 quan lligàvem els gossos amb llonganisses, el metre quadrat a l’àrea metropolita-na es venia a 6500 euros, ara no arri-ba als 1500, i banquers i constructors eren els prohomes d’Estat, els models a seguir en qui tothom s’emmirallava.

Els companys de professió reien de nosaltres quan els explicàvem que tin-dríem una periodicitat mensual i que així no dependríem de la publicitat de les immobiliàries i l’automoció, sectors econòmics que venien a tal velocitat els seus productes que necessitaven revistes setmanals per poder canviar els anuncis ràpid, ràpid, ràpid.

Ara la majoria d’aquells prohomes d’Estat estan imputats, a la presó alguns, i d’altres segueixen robant, mentre que tots aquells companys que reien de nosaltres van haver de tancar. Lluny de fer-nos feliços aquesta situ-ació, 10 anys després puc assegurar que tots els qui tenim un petit espai per protestar, tan modest com és el Viu en el nostre cas, hem fracassat en el propòsit que perseguíem, perquè el món és un lloc bastant pitjor que fa

10 aterce

elecc

deu anys. Més corrupte, més salvatge, més ferotge i més intolerant, i el nos-tre entorn no n’és una excepció.

Els prohomes d’Estat d’ahir són ridi-culitzats i perseguits avui, però n’hem creat d’altres, mentre hem permès que les desigualtats es multipliquin expo-nencialment sense parar. Els rics cada cop són molt més rics, mentre que els pobres cada vegada són molt més pobres. La principal fortuna del país, l’Amancio Ortega, “treballador d’orí-gens humils”, gastant un milió d’eu-ros al dia, necessitaria 270 anys per quedar-se sense diners. I ni tan sols així podria, perquè amb un interès ri-dícul, del 3 o 4%, encara gaudiria d’al-gunes dècades més per malgastar. En �� dament gràcies a la connivència amb quin règim va fer els primers euros;

s’omet també que en l’actualitat co-titza a Suïssa i fabrica a Bangladesh; s’omet també en quina situació té els treballadors i amb quin tipus de con-tracte, i s’omet, també, que gràcies a totes les favorables legislacions redac-tades per a gent com ell, a dia d’avui paga menys impostos que la seva se-cretària. Però l’admirem, l’estudiem, el vanagloriem.

�� a mi “que no hi ha diners”, que demà mateix no es pot iniciar un immens pla Marshall que recorri tota la Península i que aturi tots i cadascun dels desno-naments que a diari fomenten la ràbia dels qui només cullen misèria, és di-rectament un pocavergonya.

�� !� �� que no ens ha anat bé. Que el Viu que ara tens a la mà va néixer amb un ob-jectiu que no ha aconseguit. No obs-tant, a diferència de milers i milers de companys, de treballadors, d’amics, de familiars, els prohomes d’Estat i els corruptes a nosaltres encara no ens han robat la il·lusió, i la mantenim in-deleble.

I amb aquesta renovada il·lusió afrontem uns comicis municipals apassionants, on els que ja hi eren premen l’accelerador, competint amb formacions i idees diferents que volen fer-se un lloc. Esperem ser un digne instrument perquè tots els qui tin-gueu alguna cosa a dir, ho pugueu fer de la millora manera possible i molt ben representats.

Molta sort a tots.

anys, ceres ccions

VIU L'HOSPITALETRevista gratuïta de societat i culturaNÚMERO 111, MAIG DE 2015 [email protected]. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: INTERNET

CAP DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSADipòsit Legal. B-55194-2006

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALETB-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no co-incideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

Text IVAN PUIG i TOST

“Fa quatre anys et vaig explicar que les meves passions eren cuinar i cuidar plantes. Aleshores us vaig fer una paella, doncs ara toquen les plantes”, comentava l’alcaldessa amb una eina a la mà i vestida per a l’ocasió. Els horts socials de l’Hospitalet foren l’espai triat per la Núria Marín, tot just a l’inici de la campanya electoral, que ens durà a tots els hospitalencs a triar els nostres representats el pro-per 24 de maig. Amb algunes preguntes al cap, i d’altres que anirien sorgint, vam començar a xerrar.

—Com és que et tornes a presentar?Doncs perquè mantinc intacta la il·lusió i em queden moltes coses a fer. A més em sento molt orgullosa de la feina que hem dut a terme durant aquesta legislatura tan complicada.

—Complicada...Ha estat una legislatura marcada per la crisi, en què hem hagut d’estar al costat de les persones que més ho necessi-taven, ja que ningú més els ha donat suport. Hem prioritzat aconseguir que molts veïns puguin mantenir la seva dignitat i gaudeixin d’una segona oportunitat que semblava negada. I tot i no tenir determinades competències, poder oferir aquesta segona oportunitat suposa invertir molts esforços en la forma-ció de les persones i la preparació per a nous àmbits laborals.A més ha estat una legislatura on s’han posat en entredit ser-veis bàsics que havíem conquerit, com l’educació.

—Parlem de la teva llista. Una mitjana d’edat de 43 anys i dius que hi barreges experiència i noves cares, però de fet �� incloure nous valors és clau en qualsevol llista electoral.

��!��"��És obvi que una llista no pot estar a gust de tothom, això és molt difícil. El que és fàcil d’entendre és que perquè entri nova gent, n’hi ha d’altres que han de sortir.

—Parlem de pactes. Si l’aritmètica actual amb la nova coa-��#$%&'�(%)�� &*#��#��-dans.La meva principal aposta és mantenir un govern d’esquerres, sumar-ne 14 per tenir la majoria absoluta i tot i així no tancar-me a pactes. No obstant un govern amb minoria amb acords concrets també és una opció en cas de no arribar als 14. Quant als partits que comentes, ERC no té tradició de govern i no he escoltat propostes concretes de ciutat per part del seu candidat. Quant a Ciutadans no ho veig possible pel seu taran-nà, a més em consta que han comentat que no faran pactes.

�+�� /�� 6�� el de Sabadell no és possible a l’Hospitalet? Posaries la mà al foc.Absolutament.

—La posaries per tu i per totes les persones que has triat?Radicalment per totes. A l’Hospitalet ens

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturaeleccions municipals 2015

(passa a la pàgina 8)

Núria Marin als horts socials Foto: IP

Núria Marín: “seguirem estant al costat dels qui menys tenen, oferint-

los una segona oportunitat"

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost

onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

hem nodrit d’eines de control molt potents per no tenir casos de corrupció. En qualsevol cas entenc per-fectament la preocupació dels ciutadans, ja que molts casos m’avergonyeixen a mi.

—Tu i els teus regidors cobreu massa diners? El nostre sou és correcte. Si volem bons polítics els hem de pagar correctament, principi que s’hauria d’estendre a altres servidors públics que inverteixen gran part del seu temps en projectes de ciutat i no reben remuneracions a canvi.

�&�� 8�� 9�� )8#�� :�� -��%�� ;�� <��=��<��6��-ra, la Glòria Herance, ho deixava per poder dedicar-se al seu �"��<��>��<��@�B��els polítics no pugueu conciliar vida familiar i professional? =��<��<��D�� <��qualsevol altra, és molt gran.Quant al meu marit, no només m’entén, sinó que em dóna tot el suport del món. Ara les coses són com són i és ben cert que els polítics locals tenim la vida privada molt acotada i els caps de setmana molt plens. Dit això, és una aposta personal de cadascú, tot i que és ben cert que s’haurien de fer més conci-liables els dos projectes.

—Abans d’endinsar-nos en el projecte de ciutat, tornem a �� :�� J��K��)8#��<��;��Q �� Q��;��)��D��<��)��:��Q��B�per aturar els desnonaments, però en canvi si va haver-hi un )��:�� RAmb la gestió dels rescats bancaris s’han fet moltes coses ma-lament, i el PSC les ha de començar a fer d’una altra manera, i a l’Hospitalet en som un bon exemple, ja que aturem desno-

naments, intercedíem, i donem solució a tots els desafavorits. Mentre altres s’omplen la boca amb grans titulars com els de solucionar la pobresa energètica, nosaltres donem solucions al moment, perquè l’hivern ja ha passat, i ara ja no és tan ne-cessària la calefacció o l’aigua calenta, però fa tres mesos era imprescindible.

�#��=��;W� ��RSegur que hi ha gent que ho pensa, com n’hi deu haver que pensa que per tot el que fem no és massa.

�/��6�� 6��6�� 6��=��RNo. A més crec que és un insult a un grapat de professionals que el gestionen, i que fan molt bé la seva feina.

—No obstant, quan hi ha un festival de prestigi com el Let’s X��8��6��6��&� ��Y��Z�� -��6��Ja et dic, aquesta decisió recau sobre els professionals que el gestionen. Qualsevol debat és vàlid i qualsevol discrepància acceptable, i no ens neguem a parlar-ne, el que no pot ser és que es qüestioni el treball de professionals independents.

�(��[�� 6��\��del teu projecte?En primer lloc seguir estant al costat dels qui menys tenen, oferint-los la segona oportunitat que la crisi els ha negat, amb educació, formació i reorientació laboral, apostant per models econòmics nous, que segueixin generant l’enfortiment de l’àrea metropolitana.A més, seguim amb la segona fase de la remodelació de la Gran Via, així com amb el districte cultural, amb una equilibra-da distribució dels equipaments entre els barris. §

(ve de la pàgina 6)

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Foto: Cedida

SOM DE L’HOSPITALET

ESTEM AMB LA NÚRIA

10

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia


/�B��<��/]>��=&+9(=]�

É��;��;��:��8��&��Q��8��&� ��6��^�_�� <�� Q��&��

de casa i m’agrada venir a comprar els productes per als � ��6��`��8��&� ��6��-��))#��;��=�� Q� �� 6��^�_�� k��B�<��W�� -res, que tenen una drogueria al barri”.

La Sonia Esplugas i la seva parella busquen receptes creati-ves a Internet. També es tracta de “donar-li un to més modern a les tradicionals”. De moment, “tothom vol repetir”. L’en-trevistada cuina en funció “de l’estat d’ànim i de les perso-�� w�� <�� elaborat, més al forn; si és un grup d’amics, preparem més tapes, barquetes, amb un estil més modern”. Això sí, encara ha de descobrir el món dels pastissos: “deixa’m primer que em consolidi en la cuina [riu]”.

�+�� Z�� ;�� ;�� k� �-cal?Jo crec que sí. A vegades [els polítics] estem massa al des-patx i perdem la perspectiva de la ciutat, i això comporta una distància insalvable amb el ciutadà. La millor manera de fer política és el carrer, parlant amb els ciutadans.

�$�� <�� <�� més a l’electorat que no viu al centre. Des del mes de setembre [és presidenta del PP de l’Hospitalet des de juliol] ens hem reunit de manera més intensa amb ve-ïns i associacions, que ens expliquen quins problemes tenen els barris. Aquests comentaris i les problemàtiques del barò-metre municipal d’opinió, que es repeteixen any rere any, han conformat el nostre programa electoral. Una de les prioritats és la neteja. Critiquem que el centre tingui un pla especial de neteja. Cap barri pot tenir una discriminació positiva. S’ha de donar el mateix tracte. Un altre dels eixos de la nostra campa-nya és la seguretat. Els veïns se’ns queixen que tenen sen-sació d’inseguretat, que no veuen policia al carrer. Proposem més policia de proximitat per dissuadir a qui vulgui delinquir o fer un acte incívic.

—Com castigaríeu l’incivisme? De totes les multes d’incivisme a la ciutat només es cobra un 5%. Apostem perquè l’ordenança de civisme s’implementi de manera real i contundent. És l’espai de tots, no el d’alguns.

�)��_ ��<��`��}��8��-pleixen amb els requisits, no ha de ser un problema. Qualsevol establiment ha de complir amb les seves obligaci-ons i normatives horàries i sanitàries. Serem molt rigorosos en aquest aspecte tant amb els comerços tradicionals com els de la gent que ve de fora...

—Sembla que els distingiu. Els posem a tots al mateix sac. Sobretot a la part nord de la ciutat, hi ha un seguit d’establiments (kebabs, locutoris...) que es concentren en una zona i fa que els establiments tradicio-nals no puguin competir amb els preus.

—Igual que si hi posen un supermercat o una gran superfície. La situació s’ha agreujat. No volem que ningú tanqui, sinó te-nir una normativa per evitar que puguin concentrar-se en la mateixa zona.

8��&� ��6��^ “Cap barri

�� `�

eleccions municipals 2015

La Sonia Esplugas comprant al Mercat de Santa Eulàlia. Foto: /=��

�]� ��6�� %�� <��;��k�� !�� Sí. L’Ajuntament ja té regulats els locutoris perquè no es pu-guin concentrar. Voldríem ampliar la regulació a aquest tipus de comerços.

�8;� �� 6��;W� ��R��El que defensem des del PP de l’Hospitalet és que vinguin amb uns drets, però també amb unes obligacions. La manera de què s’integrin és que tinguin el seu lloc de feina i participin en la vida de la ciutat.

�&B�6��Z��Y��;�� -cedir “als serveis socials complementaris”. Qualsevol persona que vingui de fora, siguin de Mataró o Sa-badell o d’on sigui, serà ben rebuda. Si té necessitats vitals, com menjar, un sostre o una beca menjador, no li posarem pals a les rodes. Però si vol una ajuda complementària, com �� empadronats o haver nascut a l’Hospitalet.

—Què li diries a qui us consideri xenòfobs?Que vinguin a veure’ns i els explicarem la nostra proposta. El que pretenem és ajudar a tothom i, se’m permet, diferenciar les ajudes bàsiques i complementàries. La nostra mesura va tant per a una persona que acaba d’arribar d’un país estranger com d’una que ve de Mataró, Sabadell...

—Hi ha qui us pot relacionar amb aquella campanya que va fer en el seu moment Xavier Garcia Albiol contra els romane-��#� ��))#�Qui tingui crítiques a les polítiques de Xavi Garcia Albiol li diria que es passegi per Badalona i veurà quin canvi ha experimen-tat en positiu.

�&�� Y�REll fa les seves campanyes i nosaltres, les nostres. La justícia ha dit que no té cap responsabilitat sobre allò.

—Per a uns la independència és llibertat i per a uns altres, ruptura. No vull triar. Vull seguir formant part d’Espanya. La independèn-cia de Catalunya seria el pitjor negoci. Alguns venen les bon-dats de la independència, mentre que nosaltres som realistes.

�&��Q��<��;��"��R�� !�� "�-ment van sortir els socialistes, Convergència i Esquerra dient �� "�� #� �$�&�� '�� &��*�� recorregut. És el camí cap al fracàs.

�&�� nou independentistes?I els dels Pujol també? Millet? Malauradament, casos de cor-

rupció n’hi ha a tots els partits. ERC també té un conseller ��+��$��

�#��*��R��A la política s’ha de venir a servir i no a servir-te. Quan trobes �� !��-prenyo més encara que amb els casos d’altres partits. En sóc la primera afectada.

—Amb quins partits podríeu pactar i amb quins no? D’entrada, sortiré a guanyar. Vull governar l’Hospitalet i això implica substituir la Núria Marín. No vull donar-li suport. El dia 25 ja veurem els resultats, i si hem de parlar o no amb algú.

—Presenteu una llista renovada. Som la segona força legislatura rere legislatura. Volem trencar el nostre sostre de resultats i donar un plus de renovació per aportar idees noves davant d’un PSC que té un projecte esgo-tat. Hem combinat veterania, com Pedro Alonso, que continua a la llista, amb joves com Francisco Javier Martín Hermosín, un jove economista que ens pot ajudar molt. Hem renovat la llista per adaptar-nos millor a les problemàtiques que té la ciutada-nia i donar una millor resposta.

�\��6��;��B��#��*ZREl llegat de la constància, el treball, i de saber que per millorar la ciutat i resoldre les problemes de la ciutadania el que s’ha de fer és escoltar, estar a peu de carrer, parlant i visitant els veïns. Crec que ha fet una tasca immillorable com a portaveu i secretari general del PP a l’Hospitalet. És una persona impor-tant dins del PP de l’Hospitalet. §


La candidata a l’alcaldia pel PPC amb la seva foto cuinant. Foto: /=�


12

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text i fotos TONI DELGADO

“El carrer Roselles és molt petit, però ho té tot”, explica el Jordi Monrós (l’Hospitalet, 1965), can-didat per CiU a l’alcaldia. És el carrer de la botiga

�� <�6�� :�� 6��6��^�_��)�Z�� 6��Z�� +�� ;�� ;��`�� /�� *�� Q� _�� 6�� `��"��6��_)��%��;��`�� B�� ;("��"��

El Jordi Monrós és soci del Barça des de 1985, i va al Camp Nou quan la seva feina li ho permet. Farà un racó en la seva �� /�� el Barça i l’Athletic amb el seu amic el José Tajes, casat amb una amiga de la meva dona i que _��;(��&��k�� 6��# �� `��

Recuperat ja d’una lesió al peu de _��"�6��<�� "�� <�� "�6��`��el Jordi Monrós gaudeix sortint a caminar. Ho fa amb la dona, les nenes, un grupet de gent de l’Hospitalet... _X��!��#�!��9K��;&�� 8�� *�� J�� )�� #��`� confessa.

�\��k��RLa manca d’aparcament. Hem de promocionar les zones bra-ves, buscant fórmules per el seu cost per a tothom i/o, sobre-tot, trobar solucions interessants vinculades amb el comerç. Cal rebaixar les taxes d’obertura d’un negoci, fomentar l’em-�� !�� + ��del nivell de petit comerç. I, és clar, millorar la neteja, la segu-retat, l’enllumenat i l’estat de les voreres.

�&��D��R��Hem fet diverses mocions per a nous emprenedors. Proposem �� #�� #��màxim, durant un període de temps. Als primers mesos és quan un comerç necessita més una empenta.

�&�� _��6��`��W� ��Q�<�� -��& �#�'�� #� �$�&��7�� una cosa a part. Tenim les separacions de les barreres dels

��;� �� #� ��$�<��#�només hi ha un Hospitalet. Aquest orgull de ciutat comença per un mateix, per no embrutar els carrers, i també depèn de l’Ajuntament, que creu que ja estem bé després de 36 anys de govern. I sempre es pot millorar. �8�� R�Sempre. Perquè vaig començar a militar el 1983 a la Joventut Nacionalista de Catalunya. Són les joventuts de Convergèn-� ��#��!�� >��$�/��independentistes que ara estem a la direcció del partit ja hi �� #� �� @ �� $� &��canvi és degut a la situació actual del nostre país. Conver-

��:��^�_+;�6��k�� B�� `�


El Jordi Monrós, al carrer Roselles. Foto: TD.

gència sempre ha intentat adaptar-se als temps. Quan hem cregut que havíem de tenir un tracte amb l’Estat espanyol �� # �� potenciar que Catalunya i Espanya evolucionessin en posi-tiu, cresquessin, fer una democràcia forta..

�W��6�� ))��)8]&��$�� RTot té un perquè, i crèiem que, en aquell moment, fer un pac-te amb els diferents partits que governaven l’Estat espanyol �� "�-ment per a Catalunya a través dels diferents impostos. Es tractava de prendre decisions que anessin potenciant i mi-llorant Catalunya, i tenir una convivència real i bona amb la resta de l’Estat espanyol. Perquè formàvem part de l’Estat espanyol. Una cosa és el que vull ser i una altra, el que sóc en aquell moment.

�&��;Q�� Q��RLa confusió te la donen a vegades uns resultats electorals posteriors. Vam fer molts pactes en positiu. Va ser un escol-ti’m, com pertanyem a aquest Estat, ens agradi o no, hem d’intentar treure’n el màxim rendiment possible i tenir-ne una bona convivència. Des d’aquest punt de vista, no ens hem equivocat.

�&�� Hospi.cat, �� 6��!��)�"��W��RNo sóc qui ha de jutjar el president Pujol ni ningú. Tenim un � ��'�� #��-borrar l’acció de govern de 23 anys no m’hi trobarà ningú. El meu primer president de la Generalitat és ell. Per a mi és un referent polític i del meu partit. Estàs a contracor perquè no t’agrada que ningú de la teva família, per dir-ho d’alguna ma-nera, hagi pogut fer coses dolentes. En aquest cas, a Pujol no �� !��+��@�� $�K�� #� �� país. Que la situació fa mal al cor? És veritat. �&��R�=��R�O�$�*�� W��$�<��#� �� Y� �� #� ��Z��$�� $$$�

�&�� ;��Y��!��;] ��)��-��<�� Z��;��6��6�� ;�� ;��Venim o continuem en una crisi, i és quan més s’han accentu-at els casos de corrupció. Hem d’escoltar més els ciutadans, i ��#��$�&��7�� \^��democràcia per al ciutadà de l’Hospitalet, sempre s’acaba el dia que es vota.

�'��"�� Q��R�Parlo del cas de l’Hospitalet.

�]��6�� 6��"��/�� $�<�� '�� #��amb la resta de partits a l’hora de fer un projecte. Està clar que �� #�� '��$�& �#��&'��-ment. L’equip de govern ens presenta coses per aprovar al ple en què no hi ha debat. Jo puc estar d’acord en un projecte en ��_`w��#�� {`w$�

�+��6��Z��Q�� B��6�� R�És així si els partits tenen la voluntat de consensuar per sumar � �� $�<��#�� emergents que volen la fragmentació.

�\�D� ��<��#�'� �� %��R|�� $�O��$�K��estigma que a algú li ha interessat col·locar-nos. La majoria de la nostra gent a l’Hospitalet és de centre-esquerra. Apostem ��;� �� $�& �#��;��$�} �� ha diners per a fer certes coses, no diem que les farem. Pot-ser hi ha altres que són més agosarats i asseguren que faran quelcom que no concretaran. Sóc de família de comerciants, i sóc empresari i treballador. En les nostres llistes municipals �� #��-ser no hem sabut explicar-ho bé. §

cultura eleccions municipals 2015

El candidat a l’alcaldia per CiU amb les seves fotos. Foto: TD.

15

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia


Text I fotos TONI DELGADO

“&�� )�� :�� %�� ;��6��B�� `�� ;(�� 9�J��J� �$�� *Z�� #!��

��;�� #$%&'�(%)��6��_(��Z�� <�� !�� 6��&��Q�� ;��B��%��`��6��B��W��;(��$��#��%+��/��^�_��)��:��<��X��<��)��/��;�� `��&��Q��)��:��-��+��/��_�� "��`��

És una lectora compulsiva. Els llibres�_��<��D ��D��Z�� `� Julio Verne, amb Vint mil llegües de viatge submarí, la va captivar als vuit anys. El seu distribuïdor era un veí que treballava en un quiosc i li deixava llibres: _��;��6��"��;��B ��`��Està rellegint Eduardo Galeano i cada dia devora un poema. Un dels últims llibres que l’ha captivat és Las tres bodas de Manolita, d’Almudena Grandes i sobre la Guerra Civil: “moltes de les �� <��`��

�&��8��<��RD’aquell tren en recordo sobretot l’olor de misèries humanes, perquè s’havien desbordat els lavabos. Era ple de gent i cai-xes. Vam trigar 22 hores a arribar a l’Hospitalet. Ho vam fer un {�� {_^~$�7 �� # ��#��;� ��i érem la família d’un roig.

�\��6��;��R�&�� RL’Hospitalet ha de superar ja el tema de la immigració. Ja són ��>�� >��$�� @�� ;�� amb quatre o cinc famílies més en un pis. El pare va fer la pri-mera emigració a França i quan va venir al cap de cinc mesos jo, que sempre n’he estat molt d’ell, no el vaig conèixer i va ��$�/�� #�� tornés marxaríem a Catalunya. El pare va veure clar que o emi-gràvem tots o cap. Són els mateixos sentiments que qui arriba a la ciutat.

�&�� Z��L’activisme social és defensar el dret de les persones a tenir una vida digna. “Molta gent petita fent coses petites en llocs

petits poden canviar el món”, deia [Eduardo] Galeano. La �� +� ��>��$�� &�� !��>��$��$�/��+� �$�� >��voluntaris tots.

��<�� Z�� #�� -�� ;� �$�<��#��+�� $�<�� #�� $��

�)��Vol dir que s’ha de posar les persones al centre de les políti-ques. Estem en desacord amb l’article 135 de la Constitució, ��<<� ��<�� }�� >�� -nitat per deixar clar que primer s’ha de

(��9�J��J^ _+��

��Q�� Y��`


L'Ana González, al Parc de la Marquesa. Foto: TD.

pagar el deute i des-�� $�<��#�� ;Y�primer han de ser les persones. És into-lerable que hi hagi gent a la ciutat que passi gana, que hagi estat desnonada ��@�� #�no és perquè no vulgui fer-ho.

�+�� -��R�En la mesura que sigui possible. Hem de ser realistes.

�\��<��RCrear un parc d’habitatge públic, de lloguer social i s’ha de fer algun tipus d’acord amb els bancs i que els deixin �� #� �� puguin assolir les seves hipoteques. Els habitatges buits estan generant molts problemes a les comunitats de propie-taris perquè hi ha gent que els ocupa. L’Ajuntament hauria d’utilitzar-los per a reallotjar a persones que estan desno-nades.

�:��;��RMesures com el Treball Garantit (TG), un projecte que s’està treballant des d’Izquierda Unida i amb l’esquerra eu-ropea. Farem un acte amb un dels seus ��#�� /��!��germà d’Alberto Garzón. Hi ha molts ser-veis que la ciutadania no rep perquè no són rendibles per a les empreses. És un aspecte més de les administracions en ��+ ��#��+ ��es pot fer molt també, cobrint aquests serveis amb persones desocupades. Es tracta d’establir els teus propis plans d’ocupació; estimular l’economia social i el cooperativisme; fomentar els micro-crèdits i les ajudes per al petit comerç, �� !�� #-mica; o municipalitzar els serveis, que ��!�� -reguen empreses externes. Municipa-� �� @�� crees nous llocs de treball.

�\�� J��Z��R��La ciutat no està neta. Cal municipalit-zar el servei de neteja. També l’atenció domiciliària, també està en mans d’una empresa privada. O la brigada munici-

pal. És un show cada cop que s’ha de fer qualsevol tipus de reparació o actuació al carrer. Cal una Brigada a cada distric-te amb un cap de colla. Soluciones ràpid el problema, crees llocs de feina amb el teu propi pressupost i tens el control del servei. �'��<��6��-�Y��<�k�� !� ��R�Com a ICV-EUiA i Pirates hem guanyat força. Cal que ens unim per poder fer po-lítiques d’esquerres, progressistes per a la gent. Els enemics són molt grans: l’IBEX 35, els bancs... �)�� D� �� <�� "��#��;(��#��R�+;W� ��#��"��6��fet.Les primàries van ser un embolic... Li desitgen molta sort a l’Ada Colau a Bar-celona. Creiem que és una candidatura que pot treure en Trias i la gent de l’IBEX 35 del poder a Barcelona.

��)��RL’expressió electoral no va ser possible per un aspecte estatutari. Podemos ha-via votat que L’Hospitalet en comú seria ��@�� $�O��-què [Barcelona en Comú] va decidir que no ens deixaven el nom. Podemos no va voler continuar.

�8� �� 6��;��<��6��<��Sí que el defensen. Podemos ha partici-pat en el codi ètic (limitació de salaris, de tres cops el mínim interprofessional; limitació a dos mandats; fer consultes per preguntar a la ciutadania els aspec-tes importants per a la ciutat; el com-promís de no governar amb persones imputades; comptar amb mecanismes perquè qui no complexi el codi ètic no pugui continuar ni sent càrrec públic...), en el projecte de ciutat. S’han respectat les primàries, van votar més de 1.000 persones. No només van ser unes pri-màries internes, sinó que vam sortir al carrer. S’ha respectat la feina que s’ana-va fent des de febrer de 2014.

�#��)��RNo ho sé. No puc parlar per ells. Gent de Podemos ha participat en aquest projec-te, que continua endavant. Que després cadascú faci el que hagi de fer.

�W�� -��R�Ens hauria agradat tenir molta gent a la candidatura, Podemos, gent de movi-�� $�<��#��-tem molt orgullosos del canvi que hem fet. §


La candidada a l’alcaldia per ICV-EUiA-Pirates llegint. Foto: TD.


20

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia


Text TONI DELGADOFotos T. DELGADO / CEDIDES

“)��"�� 6�� `�� ;(��9��

��;�� &*#%(:��_��Q��;��!��6��6�� 6�� D��6�� !��`��&�� ^�_�� <��6��6��6��Q�� 6�� `��

� ��!�� #��-

bretot passejar per la ciutat i la muntanya. _8��;��i Setmana Santa sempre anem al Montseny, a la part de La 9��B��)��`��diu l’Antoni Garcia: “sents ��6��B�� 6�`��Li encanta llevar-se “molt d’hora” i arribar esgotat o fer un cim: _��`�� Els seus companys de ruta són la seva parella i els amics.

�+�� +;W��$��R�K��+� �� #� �$�};�� $��>�� >�� !�global del carrer Xipreret. L’incloem en el programa electoral.

�:��6�� 6��Vam iniciar el procés fa un any. S’ha desenvolupat en tres fa-ses: amb xerrades sobre economia, arquitectura, medi ambi-ent, participació ciutadana...; hem fet trobades amb entitats de la ciutat i amb personalitats i experts per a conèixer les �� -� � �� març. Aquests tres elements ens han servit per conformar el programa electoral, repartit en quatre eixos del nou l’Hospita-��Y��#�� -parent i participatiu; i verd i sostenible. El programa electoral recull les propostes que ens han fet arribar els ciutadans.

�\�� R��L’atur, la neteja, la transparència, la corrupció... El comerç de barri està tancant.

�W�� ;W� ��RSi sabés que n’hi ha, ja ho hauria denunciat. El que sí que està �� !��+�� $�

—Com ara... És notori, perquè s’ha publicat als mitjans de comunicació, que hi ha hagut despeses exagerades en àpats de restaurants. En-tenc i no qüestiono que, si ve un representant de fora de la ciutat, �� $�<��#��;�� @� ��acabi convertint-se en una despesa quotidiana del propi regidor.

�\�� D��R�Cap. La independència és l’oportunitat per poder viure millor �� # �� $�/�� !��$��

�#��Y��'��&�� RSí.

�>��Q��6��Ni tampoc que no ho faci. El que està molt clar és que sóc europeu i tinc els drets europeus. Les relacions comercials continuaran igual.

�W�� B��Crec que n’hi ha pocs que pensin així. És una teoria del PP. Si les exportacions pugen a l’Estat espa-

(��9��^�_+�� D��

��`


L'Antoni Garcia, al carrer Xipreret. Foto: TD.

nyol, és gràcies a Catalunya, que exporta més. Una Catalunya independent representa una oportunitat perquè vinguin noves empreses, com les que estan instal-lades a Madrid.

�)��!��#��Y��B��<�� '��&�� Q�� No el perdrà perquè continuarà a la Unió Europea. Catalunya �� +��# ��/��-pa. Avui tenim a Catalunya gran part de les empreses alema-nyes i no tenen cap intenció de marxar. A més, la Unió Europea respectarà el dret a decidir de catalans i catalanes.

�+;W� �� >�� @�B��-6��R�El sentiment ha augmentat. No podem menysprear que més de 40.000 persones anessin a votar al referèndum i que més de 30.000 votessin sí-sí. El partit dels socialistes governa amb 32.000 vots [gairebé 33.000, 32.954]. És un èxit, es-pecialment en una ciutat en què l’Ajuntament posa pals a la roda i no cedeix espais electorals perquè els catalans puguin decidir.

�#�� R�No.

�\�D�� REl meu sentiment és català, i veig la independència com a eina �� !$�<��#�� !��sentiment. Hi ha independentistes que la volen i se senten es-panyols o castellans. La gran majoria dels que volen la inde-pendència la desitgen perquè estimen molt el país i volen viure millor. Més del 90% dels catalans tenen una procedència fami-liar d’altres orígens. Catalunya s’ha anat formant amb gent de � ��;��$�& �#��;�$�

�&�� ;�� D��<��B�R<�� @�� $�K�� la societat. Per a fer possible una societat més justa i partici-pativa, sense corrupció...

�W��6�� Z��BZR�(�B!��R�=�6��;�� BZ��Suècia és un país de referència. Hem de somiar amb què vol-dríem ser i apropar-nos el màxim a la realitat.

�#��&� ��Y�R*��$�&�/�� !��>��s’ajuden. El que no pot ser és aquesta relació que tenim ara, �� !$�O�� $��>��i ho serem. No tindrem cap problema. Continuarem comprant-�� $� /�� >��europeus, asiàtics...

�\�D� �� <�� &*#� �� ;("��R�Hi ha molts elements que no acabes de controlar en una ciutat ��$��7�� "�� ;� ��/��#��-bé ha augmentat l’independentisme. Hem de treballar perquè els ciutadans pensin que ERC és una eina per a construir una nova societat. �&��6�� ;��:��(��Z��/�� #�� ;� �$�/��-tre CDC, ERC, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cul-tural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per fer unes eleccions el 27 de setembre. Amb una majoria parlamentà-ria a favor de la independència es posarà en marxa el full de ruta que ja s’ha iniciat per assolir la independència. A vegades crec que és un tema periodístic... Hi ha elements, frases concretes...

�(��6�� Z��<��tenen més impacte. Sí. Espero que no hi hagi marxa enrere i que Convergència compleixi els compromisos establerts com ha fet ERC.

�)�� #�� #��Y�� RTolerància zero i molta transparència. Tots volem saber en què es gasta l’Ajuntament els nostres diners. Cal lluitar contra el �� '��;� �� >� �� contundència. No pot ser que hi hagi implicats en casos de cor-�� !�� >�� ;� ��$��;� ��no està en crisi, sinó que ho està una manera de fer política. §


El candidat a l’alcaldia per ERC-AM, al Montseny. Foto: CEDIDA.


24

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Seguiu-nos al Facebook: Museu Agbar de les Aigües

Vine a celebrar laNit dels Museusal Museu Agbar de les Aigües Dissabte 16 de maig de 19.00 a 1.00 hActivitats gratuïtes

SARA CUBARSI

Concert a càrrecde la violinista

A les 20 h

Us hi esperem!

Ctra. de Sant Boi, 4-608940, Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Durant tota la nitvisites exclusives al refugi antiaeri de la

Guerra Civil de la Central Cornellà

26

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Text IVAN PUIG i TOSTFotos CEDIDES

“Me gusta el campo y cuidar mi pequeño huerto, pero en esta última etapa de mi vida, en que creía que lo podría hacer más, lo tengo totalmente abandonado. También pensaba que via-jaría y conocería partes del mundo donde nunca he estado. Pero todo eso tendrá que esperar”, comenta el Miguel García �� $�M’explica també que el seu full de ruta no incloïa la política, que podria viure tranquil sense aquest “embolic” que li ha costat més d’una discussió a casa, però que la necessitat de promoure �� $�

—I per què Ciutadans i per què la política?Veia que la xarxa de la clientela que s’havia generat a l’Hospi-�� +�� '��$��

necessitat de promoure canvis i crear una societat més justa i � �� ;� ��$�&�� #��la independència, calia sortir a defensar la unitat d’Espanya i la �� !�� $

—Però tu eres un històric del PSC, per què Ciutadans?Perquè el PSC en l’època de Corbacho va fer moltes coses bé i no en posava altres en dubte, en l’actualitat, i sota el govern de la senyora Marín, ens ha deixat orfes a molts catalans amb la seva ambigüitat calculada, ja que un dia s’aixeca independen-� �� $�O��

—Tu parles molt de manca de transparència i de la corrupció generalitzada. Ara que la teva gestió serà analitzada detalla-dament, pots garantir als hospitalencs que no es destaparà cap cas de corrupció que t’afecti, tant en “l’Hospi”, el seu en-torn, o qualsevol, projecte en el qual hi hagis participat?�� $

—No obstant això, quant a corrupció, teniu Jordi Cañas impu-tat. Quina és la teva opinió?O�� !��;� �� @�� $�/��'�� +� ��+��$

—Ja, però després el vàreu col·locar... No és això una porta giratòria que tant critiqueu?O��$�� #� ��sector estratègic o a qualsevol privada amb la qual hagis tingut relació des de l’administració, per això proposem una carència ;� ��~��$�&��;�� W� � !�� -� !��$

�/;�� Q��)��_�;W� �`� ��catapultar la teva carrera política?�� #��+��$�*��$�|�� !�� '��-�� ;� ��$��abans, no en tenia cap necessitat ja que el meu full de ruta era gaudir de la vida amb la meva dona i descansar una mica, viatjar, �� ;� �$�|�� $



* �� &�� $�� Foto: CEDIDA.

Miguel García :“La vocació de canvi, de construir una societat més justa i digna

és el que m’ha impulsat a la política”

28

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

—Avui m’ensenyes el Miguel dialogant, però n’hi ha un de mediàtic molt iracund, malhumorat, cridaner, com quan et vas enfrontar amb el Carles Fité a “Punto y Pelota”.&��#�� -��$�}!�� - � �� $

—Així que promouràs el diàleg. Amb tothom, inclòs CIU i ERC?<��;$�&��;� �� -xar de personalismes i grans ideologies i pensar en les perso-nes, i si un partit independentista fa una bona proposta per als ��>�� $�7 ��;� ��que són vermelles i temes que són tabús, com la unitat d’Espa-nya i la defensa de la Constitució, però en la política local hem ��"�� $

—I donaries suport a la investidura de Núria Marín si de Ciu-tadans depengués?Tot i desafortunades declaracions que ha fet recentment la se-nyora Marín, Ciutadans vol una ciutat governable, amb estabi-� �� $�| �� #�� '��{~$```�� !�\`$```�� $

—Aleshores acceptaries una “cadira”?Si l’estabilitat de la ciutat ho requereix sí, però no a qualsevol ��$�|�� !$�Tants anys d’un mateix govern ens han deixat una democràcia ��+� �� +�� $�*��-tes vegades he vist a plens municipals fer bones propostes a �� !�� $Trencar amb aquest passat és el que volem, trencar amb la �� ;� �� $��de fer prevaler més el petit favor que les necessitats reals de �� $�

O�� $�

—Dieu que abaixareu els sous als regidors i a tu mateix si ets alcalde...En aquest àmbit el principal problema és que el ciutadans de la nostra ciutat han patit la crisi d’una manera ferotge, mentre ��;� �� $�<�� #�� `w��$�� d’acabar, perquè diners si que n’hi ha, el que passa és que �� >��$� &�� !��+��$��`$```��}}� ��@��{�`$```�� $��@�� $��!��Z�� -gislatura, fet que em fa assegurar que la crisi l’han pagada els � �� $�� #��$��

—Però alguna cosa havia hagut de fer bé el PSC no? I vas estar molts anys...�� @��-lestino Corbacho, però tot això s’ha anat deteriorant i la per-petuació en el poder els ha fet creure que “les cadires” són ��$�}�� $�<��#��$

�\��6��R/��;� ��+��$�� l’Hospitalet té joves valors molt preparats i formats per fer que �� >�� +� �$� & �#� �� W�� !$�&�� -�� '��$�


�� &O�<�� }�

Ple d’elements vintage però molt enfocada a les no-ves modes en què les barbes i els cabells tornen a lluir, la barberia regentada pel Marc Pérez obre de

nou les portes, aquest cop al número 107 del carrer Barce-lona del barri Centre de l’Hospitalet.

| �� Can Tisores, una barberia plena d’elements clàssics, un esta-bliment mimat amb escreix pel seu propietari el Marc Pérez, que 5 anys després arrenca de nou el projecte que la paterni-�� $

A CAN TISORESMentre un hipster amb una gran barba es fa el presumit

assenyalant per on se li ha de retallar un centímetre més el pèl, per la porta entra un senyor jubilat d’aquells que té més

��@��'�� $�� ;��!��#�� !��$�

Entre hipsters i jubilats, el Marc m’explica que tenia ganes de tornar a engegar, que sempre ha volgut mantenir viu l’espe-rit de Can Tisores i que ara s’hi ha vist amb cor, quan la seva �� $�

—I aquesta estètica?7�� ~`$�� * ��&��!��'� �� $�

—Unes cadires de barber ben clàssiques...Sí, segons m’explicava el senyor, hi havia passat l’alcalde de }�� /�� $�És curiós veure com elements i decoració clàssiques donen peu a que molta gent demani hora per afaitar-se i retallar-se la �� Z�� @�� $

POL SANTAMANS��*��

poden el Pol Santamans, artista plàstic multidisciplinar de l’Hos-� ��W�� `{{��\\��$

“Totes les obres que hi ha en aquesta saleta són originals d’ell. És un espai per estar tranquil, llegir, i perquè les criatures puguin esperar els pares”$��<�� -tell de la propera exposició pòstuma de l’artista, que tindrà lloc a ��&��<�'��{{��<�� $�� {��^�� $�

�� §

Can Tisores, tradició, tendència i avantguarda

cultura societat

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

cnl

Els hi, ��

Continuem avui l’article del mes passat sobre les interferències que es produeixen en català quan combinem un objecte directe (pronoms el/la, els/

les i ho�� \��li i els, en ��$�/�� -mia la substitució de la majoria de casos; ara veurem com la forma els hi �� '�� quan l’objecte indirecte és plural.

& �;� �� d’abril, quin és el resultat de combinar un complement directe �� \��els, en català davant ��

Els (als cordinadors/a les coordinadores) envio la carta els hi envio

Els envio el missatge els hi envioEls envio les cartes els hi envioEls envio els missatges els hi envioEls envio el que em van demanar els hi envio

�� -logia d’aquest objecte directe; és a dir, si és masculí, femení, � ��#�� -ca: els l’envio (la carta o el missatge) els les envio (les cartes) els els envio (els missatges�$�Els hi��

&��+�� que només subtituïm un complement; és a dir, que només hi cal un pronom:

&��els hi envio el missatge, per dir: ara els envio el missatge (en la primera frase, l’objecte directe apareix explícitament i ��$�

&��!�� los oralment en qualsevol situació; a l’hora d’escriure, però, cal que escriviu un sol pronom si en la frase només substituïu ��$�<��els hi he dit mil vegades; o bé, els he dit mil vegades que no m’enviïn missatges!

�� '��@�� família, el pronom en, que substitueix un objecte directe in-determinat; és a dir un element que no va precedit per cap �� $�� en amb li/els��

Envio missatges/cartes n’envio

Envio missatges/cartes al coordinador/a la coordinadora n’hi envio (segons la normativa, li n’envio)Envio missatges/cartes als coordinadors/a les coordinado-

res els hi envio (els n’�� $ & �;��

��|� ��¡#� ��-fectament racional, en realitat es redueixen perquè el context ja dóna prou informació per saber si els hi es referereix a els + el/la/els/les/en; és a dir, si és una carta, un missatge, mis-satges, el que em vas demanar, ��$��

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

sabies que...

La generositat de Mossèn Cinto Verdaguer

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Dels romànics altars no en que-da rastre. / Del claustre bizantí no en queda res: / caigueren

les imatges d’alabastre / i s’apaga sa llàntia com un astre / que en Canigó no s'encendrà mai més”. Així comença el famós poema Canigó, de Jacint Verda-guer (Folgueroles, Osona, 1845 - Vallvi-drera, Barcelona, 1902), més conegut ��*��@�� $��-ra cabdal de l’època. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris de la història de Catalunya.

Jacint Verdaguer s’havia guanyat el reconeixement i l’estima de la gent grà-cies a la seva trajectòria poètica, i a la seva generositat. El 1865 va obtenir dos premis en els Jocs Florals de Barcelona. Cinc anys després fou ordenat sacerdot i destinat a Vinyoles d’Orís com a vicari. Allà va començar a redactar L’Atlànti-da, el seu primer poeta èpic que el va ��"�� complet de la Renaixença.

Més tard, Jacint Verdaguer fou cape-llà durant dos anys del vaixell Gipuzkoa. Havia seguit el consell dels metges, que li havien diagnosticat una anèmia ce-rebral incurable. L’Emigrant forma part d’aquest període. Verdaguer es va re-cuperar i es va instal·lar a Barcelona, al palau del Marquès de Comillas, Antoni López. Allà no li van faltar les comoditats a Mossèn Cinto Verdaguer, que era l’en-carregat de les donacions del marquès per als pobres de la ciutat. Era almoiner, però sense deixar de créixer com a poe-ta. D’aquesta etapa daten Idil·lis i Cants Místics, Oda a Barcelona o Canigó. El 1877 va guanyar el premi de la Diputa-ció de Barcelona als Jocs Florals amb L’Atlàntida.

Un viatge a Terra Santa li canvia la vida i s’inicia en l’exorcisme, que prac-tica tant a la Casa de l’Oració com a la casa del marquès. S’obsessiona tant a ajudar els altres que el palau s’omple de necessitats i d’espavilats i va anar acu-mulant deutes amb el marquès, que va estar d’acord amb l’ocurrència de Josep Morgades, bisbe de Vic, de reclamar-lo a la seva diòcesi, al santuari de La Gleva.

Però Mossèn Cinto Verdaguer no va trigar gaire en marxar. Va ser suspès per l’autoritat religiosa durant tres anys. Un

temps en què va perpetrar En defensa pròpia, una sèrie d’articles. L’arquebis-be i els Pares Agustins de Madrid van fer que li fossin restituïdes les facultats eclesiàstiques el 1898. Els últims anys de la seva vida els va passar dèbil i obli-dat, però sense deixar d’ampliar la seva producció poètica, amb Eucarístiques, Flors de Maria o A cel. Va morir el 1902 després d’una fallida cardíaca, ja malalt de tuberculosi. En el seu enterrament es �� {``$```��#� ��seva Oda a Barcelona, i encara va haver-hi gent que se’n va quedar sense. §

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

Divendres 22 de maig,

19 de juny i 17 de juliol

viu l'hospitalet - maig de 2015

Documents