viu l'hospitalet - edició febrer 2016

32
NÚM. 119 · febrer ‘16 [email protected] www.elginjoledicions.com L'HOSPITALET EXPERIENCE - ENTREVISTA A CARME PLA, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT AMB 'ELS VEÏNS DE DALT' - ITRIATLETES SOLIDARIS VINE A LA PLAÇA D'EUROPA A FER CIUTAT! Una tarda amb... Vladimir Hernández,

Upload: el-ginjol-edicions

Post on 25-Jul-2016

219 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Editorial: Declaració d’intencions. Vladimir Hernández, Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial 2016 per ‘Indómito’: “He descobert i reinterpretat molt Cuba a Catalunya”. Els debats i novetats d’Spannabis 2016. L’Hospitalet Experience, compartir el millor de casa nostra. Carme Pla (Els veïns de dalt, Teatre Joventut, 28 de febrer): “En comèdia has de tenir mesura”. Club iTriatletes Solidaris, el ritme de la superació. “El llop d’Àngel Guimerà” al Sabies que... “Maltractaments? No, mai!” (col·laboració mensual del CNL).

TRANSCRIPT

Page 1: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

NÚM. 119 · febrer ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

L'HOSPITALET EXPERIENCE - ENTREVISTA A CARME PLA, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT AMB 'ELS VEÏNS DE DALT' - ITRIATLETES SOLIDARIS

VINE A LA PLAÇA D'EUROPA A FER CIUTAT!

Una tarda amb...

Vladimir Hernández, ����������� �����������������

Page 2: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

T’esperemtambé a:

Mercat Municipaldel Torrent Gornal2 i 3 d’abrilMoritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

AMB EL SUPORTPATROCINA COL·LABORAORGANITZA PRODUEIX

[email protected]/agtbaix @quintotapa

L’HOSPITALET · KM0

Page 3: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 119, FEBRER DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Camina encorbada, però treu forces per anar a comprar amb el carro, al gimnàs, passejar unes quantes hores diàries i llegir molt, moltíssim,

malgrat no haver trepitjat mai l’escola. També li agrada arreglar-se i pintar-se. L’Adriana és potser el gran tresor ������������� ������� � ������� ���������� ��� ������-� �������������� ����������������� ��� ���� ������������descans, els va avisar que l’havien ingressat a l’hospital al matí i no de matinada. L’Adriana canvia estats d’ànim amb la seva actitud i als seus 91 anys és més jove que ningú.

La Juana en té 75. La conec al tren. Arriba amb el seu bastó i no triga ni dos segons en explicar la primera de les seves mil històries. “Em pots deixar el seient del pas-sadís? Hi aniria més còmoda...”, em pregunta, just abans d’un dels seus moments estel·lars, quan es dirigeix a una hostessa: “no, no vull els auriculars. Pensava que eren caramels!” Ja s’ha guanyat el públic. La Juana és curiosa i decidida, i em regala anècdotes i tres glops d’aigua, i comparteix mig entrepà, boníssim, de pernil dolç i mantega. “Hi ha qui no necessita ni el cavall ni l’antifaç de Curro Jiménez per robar”, adverteix. Una altra perla: “Benidorm és un continu al meu hotel o al teu?” Ella no hi està d’acord.

Al Francesc el conec com L’Home de la barba. És més jove que l’Adriana i la Juana, però igual de directe. Fa molts anys els seus pares li van dir que convidés a dinar � ���� ��������� �� � � �������� ������� ������ ��������l’encàrrec a la seva manera: “li vaig dir que havia de-������������ ������� ������� ����������������de parlar sopant. Ella va començar a plorar i jo no-més li vaig preguntar a quina hora quedàvem”.

L’Home de la barba la va portar a una marisqueria de L’Escala i el sopar va ser doble. Més tensa va ser la topada �������������������������� � ��� ����� ���� � �� ���

!"��������������������� ���� ���� ���� #������$�%��� �tercera vegada que véns a buscar-la...!&���%������(������ ������ ���� ���� ���� �

“I no em vaig agenollar perquè no m’ho va dema-nar...” El pagès va apartar l’eina i li va advertir que anés amb compte. “Tu saps la por que fa un pagès amb forca? I això que jo era central del Figueres i amb un cop de pit treia la gent de l’àrea!”

Page 4: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

ÍNDEX5.Una tarda amb...

Quan tenia vuit anys Vladimir Hernández va començar a escriure i dibuixar còmics. Els seus pares estaven decidits a invertir en la seva passió, però van voler consultar amb una escriptora. La dona va ser implacable: “em va dir que tenia molta imaginació, però que aclaparava amb els diàlegs i textos dels personatges. Oblida’t de dibuixar, dedica’t a escriure... Em va molestar perquè escombrava, dissimuladament, cap a casa”. Un desengany que li va canviar la vida. Vladimir Hernández acaba de guanyar el Premi Internacional de ������������� ����������������per Indómito.

VLADIMIR HERNÁNDEZ, GUANYADOR DEL PREMI L’H CONFIDENCIAL 2016

Page 5: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Vladimir Hernández. Foto: TONI DELGADO.

Text i fotos TONI DELGADO

Dorm amb moltes històries a cau d’orella. A la seva tauleta de nit hi pot construir una torre de més d’una dotzena de llibres pendents de llegir. És la

“cua d’urgències” de Vladimir Hernández (L’Havana, Cuba, 1966). “Si em poso pressió? Home, si no ho fes així, no arri-baria mai a baix i no podria mirar amb calma la cua latent, distribuïda per gèneres i autors [i repartida en un lloc més convencional, una prestatgeria]”, continua. Ell, però, devora els llibres sense presses i té un mètode particular per es-criure’ls.

Vladimir Hernández arriba a la redacció de Viu L’Hospitalet després de perdre’s, sense voler, pels carrers del barri Centre. El racó de la ciutat on no necessita GPS és a la Bòbila. N’és un dels usuaris més actius. Ara també pot presumir de ser el desè guanyador del concurs que promou la biblioteca i con-voca l’Ajuntament i Roca Editorial: el Premi Internacional de ������������� ���������������������������������Indómito, un relat ambientat en una Cuba descarnada i en descomposició, un “xoc de generacions”.

���������������� �������������������� ��������������premi UPC, no? Van ser dues mencions del premi, i la primera em va ajudar a muntar-me en un avió. Durant molt de temps vaig voler sortir �������!�"#��$��������%��"� �����������"������espècie de cadena perpètua. No és fàcil sortir d’allà. Potser ���� �������&�����#�'����'����������(��#�������per vies estatals.

—I ho vas fer gràcies a l’UPCLi vaig enviar el manuscrit a una amiga a Madrid, me’l va impri-������������ )*��+��������&�������������/����������agradat tant l’obra que la publicarien en l’antologia dels gua-

una tarda amb...

Vladimir Hernández: “He descobert i reinterpretat molt Cuba a Catalunya”

Page 6: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

nyadors i em pagarien, perquè no era part del premi. Em van #������������������� ��������� �����#���������0tenia clar que volia sortir i experimentar un tipus de llibertat /����������*������� � �����������#��#�������������"però jo no.

—I et vas instal·lar a Barcelona. El canvi de residència es va notar en el teu estil i les lectures posteriors? Sí. He descobert i reinterpretat molt Cuba a Catalunya. A Bar-celona trobo aspectes de L’Habana que me l’expliquen: arqui-�������"����������1�����#���������������%�!/����������������#�2� ��������3����/�������/�2�1 �� ���������casa.

—I a Cuba transcorre Indómito. Quan vivia allà no escrivia mai sobre la Cuba del present, em 4��������#����������������5������������3��������/����impossible tenir allà un discurs alternatiu. M’agradaria que la gent tornés a visitar el meu país d’una manera més realis-����������������!��#����������6��������������������creen, i és vàlid, un constructe sobre l’illa en funció de la seva narrativa i la realitat... S’adultera. A mi m’agrada introduir més dosis de realitat i que no estiguin renyides amb un bon argu-ment. Indómito��'�������$���� �������������!"���!� ���recerca.

—Per a tu la trama és clau. La mimes. (2�����������/��� ����������������#�������������consideren àngels. Amb la seva aureola, però, no et deixen ������������7�����%#������������$�������������8����0quan els meus personatges es mouen van veient arquitectu-��"��#����������������������6������������$���� Indómito està explicada sobre l’espatlla del protagonista, que al principi es troba en mig d’un bosc, enterrat, no massa profund. És im-portant veure com arriba el personatge a veure’s en aquesta situació i qui és. Indómito és un xoc de trens generacionals.

—Per què? Els nostres pares formen part de la generació perduda, aquells /�����9;9<� ��3����=�������!������>���������?���3�i van creure en el projecte sense demanar res a canvi perquè ��������������/��������������������������������#����-legis que no acabaran tenint ni els seus néts. Després ve una altra generació, la del desencant: gent que va donar molt, va ��������������������#������������������������������������������������'�8���� �/�������������"#��$/��������/�������������@��'������#�/��#�������+����que t’observa i vigila. La generació actual, la del protagonista de la novel·la, neix amb tot tipus de carències, sobretot ideo-lògiques i econòmiques, i té una mentalitat diferent: pensa i executa els seus projectes sense por.

—Per què està a la presó el personatge principal? És un jove que quan acaba la carrera d’enginyeria en teleco-

municacions es posa a buscar-se la vida en un context molt difícil, en un país en què tot és llei i control, i que no produeix, sinó que importa. Internet està pel mig, però no puc revelar-te �������������'��J������#��/�������������4�������d’un altre infern. —És un supervivent?��'��@��������������"�����������������������#���-tat d’integrar-se en un altre país. Els dolents veuen com treure-��#�����������������������/����� ���'����#�������������������$�����������������%��

�� ��������������� � � ����� ����������� ����� ���biblioteca d’on treus llibres? El director de la Bòbila, Jordi Canal, és molt exigent, només cal llegir les entrevistes que concedeix. Que a ells i als altres ������� ��� 6���� ��� ��� ������ �� �������� �� �' #���� @més, estic molt content d’estar en el catàleg de Roca Editorial. Aquesta és la vegada que més lluny puc

culturauna tarda amb...

6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 8)

L’entrevistat, a la redacció de Viu L’Hospitalet. Foto: T. DELGADO.

Page 7: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

arribar a la gent. De fet, encara estic dige-rint el premi. Em veus extravertit, almenys amb tu. La meva �������/��/����������������#���/�������'����;persones pendents de mi ja no sóc jo.

—Fins a quin punt t’ajuda i et comprèn? És una professió molt solitària i a vegades no compensa en molts sentits. A la meva dona que, per suposat, és el motor econòmic domèstic, li agrada la meva literatura. La llegeix i � �#�������#�/���"#��$���#�������#�����������/��la presenti aquí i allà. És qui m’imprimeix la novel·la, me la posa a les mans i em dóna l’impuls per a anar a l’editorial amb una còpia. Un marit escriptor està allà, però distret i apartat: ��������������#�����#��/�X���������#��������������seves obsessions. Els teus nens, però, no respecten barreres. A vegades estic escrivint i a la pantalla apareix bbbbbbbbbb o aaaaaaaa, i veus un dit petit.

—No sempre una bona idea es transmet bé. La idea no és res. I amb un argument tampoc tens massa cosa. Les idees estan bé, però el temps que inverteixes sol, ��������#������������'�������������"� ����"�����������"��'����� —A Jordi Canal Indómito li recorda a les de Richard Stark, el pseudònim utilitzat per Donald E. Westlake. T’agrada molt?(2"��� ������������ ����+�������������5�����+�Y�����-ke eren titans, explicaven, d’una manera senzilla, coses amb capes de complexitat. És clar, tu ambiciones emular aques-ta gent. No tens més remei que muntar-te sobre l’espatlla d’aquests titans. Ells es van construir a si mateixos. A la meva ������������������������������"#��$�/������#��4���+����� ������� � 5����� +� Y�����Z� � ����' � 1������[��5�����������/���#���#��������������2�� ��������meva obra.

—Fixar-se en algú admirat té molts riscos a l’hora de posar-ho en pràctica, no? *������2#����������������"#��$4������'?���3�/��escric, encara que sigui en l’anonimat, i ja no em preocupa emular ningú. També et dic que l’emulació és un procés de creixement, millores. Això sí, carregues amb les teves lastres i tens el teu missatge. Jo sóc un autor d’estructures. El text ���������������������������/������������������]��-ca, no m’assec a escriure la lletra. L’interessant és el procés de descobriment entre el pròleg i l’epíleg. Construeixo el text en el meu cap, de manera virtual, i no l’oblido. Hi escric tot el que vull a grans trets. Sé què passarà, més o menys, a la ����$����

—Tenir una llibreta al cap està bé. Quan t’asseus és com si la novel·la ja estigués escrita i tu, d’una manera metafísica, la rescatessis, l’anessis escoltant.

I comences a escriure. El text, generalment, no em dóna sor-preses. —En aquest cas podríem dir que sí que t’has sorprès. *���������������������$��������#���������/����������en el mateix esdeveniment de diferents maneres: un abans i un després. A Indómito passen una sèrie de coses que en una altra novel·la podrien veure’s des de diferent perspectiva. I l’estic escrivint.

—Com et mous en el sector editorial?(��#�������'���#�����"������ ����������#����� ���altra manera i és una dinàmica que posa molt nerviós. Però mai treballes esperant el millor resultat editorial. Quan acabes l’obra, la sotmets al teu criteri i els amics, i te l’empasses i la pots presentar a un premi. Vaig veure que Indómito podia encaixar en aquest. §

cultura

^������#8����_

una tarda amb...

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

+����3�������*����� ����������������� Foto: T.D.

Page 9: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 10: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

10

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

Els debats i novetats d’Spannabis 2016

societat

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

De l’11 al 13 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2016, la Fira del Cànem i les Tecnolo-gies Alternatives. Serà la 13a edició de la platafor-

ma de referència del sector que, per tercer any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la presència de reconeguts experts.

+��'���� �̀���������/�����������#�����%������%#�-sitors i marques més importants del sector, amb les darreres novetats i ofertes per als visitants. L’edició passada l’Spanna-����������������?h����"?����#��4��������� �� ��������������������6���������������!� ���������!��1'���;����#�����������������#�����������(#�������'����������8�������w���������@�����������/���'������X�genera.

Distribuïdes en tres blocs temàtics en format fòrum (cientí-��" ������������� ����������_ ����4��X�������#��2�/���" ���{{{Y���������������4�������^Y��_���������� ����������cànnabis des de diferents visions i la seva evolució.

ELS OBJECTIUS “En un moment tan important com l’actual a Espanya”, ex-

pliquen des de l’organització, “creiem que és imprescindible apropar-nos a la regulació de la marihuana des d’una pers-�������� �������������� �������� ��� ������ ���������� ��� ���-vorir una millor comprensió del potencial i la viabilitat de la normalització; i comprendre les necessitats medicinals dels malalts i els grans avenços fets malgrat la seva prohibició”.

���Y��� ������&�����������������������������|�� @����������������8�� �4�������'���}��#�����������#���������������������!������8�������������( ��#������������ � ��������� � (#������������+������������#����#��-guntar les seves inquietuds als ponents i intervenir en el debat.

LES III WORLD CANNABIS CONFERENCES � ��#��������������������2��^�������|"������;�?��

���� �̀?������_�'���������%#������~����������"1�����6�Bossong i Erika Van Hell i José Carlos Bouso com a modera-����+�� �#������������������^�������|"������}�����������������_"��������%���������&�([����&"w������Z���i Coletta Youngers, i Virginia Montañés és qui moderarà la taula. Dirigits per Fernando Caudevilla, Amina Omar Nieto, Iván Fornís Espinosa José Antonio Martínez Orgado desenvoluparan el bloc ���������^�������|"������}�����������������_�

�����������������{{{Y���������������4����������8�� #������ w������ ��5��������8��/��� ^�������� ��" �����������;������_������4��X����4��8�������|��� ��-������"���������|"����#���������������������������]�-tria del cànnabis a l’Estat. Es pretén construir una xarxa que aglutini veus, experiències i mirades femenines i de gènere sobre el sector i en l’àmbit de les polítiques de drogues.

5����� � (#������� ���� �� ��������� ��� ���� *�����0 ��millor estand; millor banc de llavors; millor nutrient; millor pro-ducte de parafernàlia; millor producte de cànem; i millor uten-sili de cultiu. També es repartiran els premis de la Cannabis ����#������#"������������4��X��������#��4������������sector en què competeixen l’elit dels cultivadors nacionals i internacionals. §

Page 11: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

.com/agtbaix @AGTbaix @quintotapa

Page 12: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

cultura societatsocietat

Text TONI DELGADOFotos CEDIDA / PREMSA AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

El GSMA Mobile World Con-gress tornarà a situar l’Hos-pitalet en l’epicentre mun-

dial dels avenços de la tecnologia mòbil. Una plataforma que la ciutat ���������������������!�����������Experience, promoguda per l’Ajunta-ment i diferents associacions de la ciutat, especialment l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat, i que pretén compartir el mi-llor de casa nostra. El primer capítol del projecte s’escriurà entre el 20 i el 24 de febrer a la plaça Europa. Viu L’Hospitalet ha parlat amb l’alcaldes-sa Núria Marín per conèixer el seu punt de vista.

L’Hospitalet Experience “és molt �����"�� ����������������������#�$���una ciutat important que pot repre-sentar perfectament la realitat metro-politana”. La idea, continua l’alcaldes-sa Núria Marín, és “aconseguir que els visitants també gaudeixin de la nostra gastronomia i cultura, però també apropar els ciutadans al Mobile World Congress. Moltes vegades els hospita-lencs són espectadors llunyans d’es-deveniments que es fan a la ciutat”.

UN VILLAGE OBERT A TOTHOMEl village de L’Hospitalet Experience,

a la plaça Europa, serà un espai obert a tothom amb dues grans excuses: un Fira Tapa per gaudir de delicioses ta-pes elaborades per restauradors locals (quatre tapes i dues begudes per 12 euros, i una tapa i una beguda, per 3,5 euros el cap de setmana del 20 i 21) i una programació cultural per a tots els grups i edats.

La gastronomia a la ciutat té cada cop més pes i iniciatives més innovadores. “Jo

crec que l’èxit del Quinto Tapa i de les experiències que hem realitzat al llarg d’aquests anys als mercats i a la ciutat és evident”, analitza l’alcaldessa Núria Marín: “els hospitalencs i la gent de la rodalia ha gaudit d’aquestes activitats estic convençuda que l’Hospitalet Expe-rience serà tot un èxit”. Com es pot llegir �����������̂ www.lhospitaletexperience.com), el Fira Tapa promou la gastronomia jove i dinàmica d’una manera informal i divertida amb tapes d’avantguarda.

ACTIVITATS Diferents entitats, associacions cul-

turals i grups de música hospitalencs (o amb un important vincle amb la ciu-tat) fan possible la graella d’activitats de manera desinteressada, altruista, i amb l’únic objectiu de fer ciutat. De potenciar el valor de la marca de l’Hos-pitalet.

“Tenim un teixit cultural molt potent que treballa cada dia i volem que a L’Hospitalet Expe-

20/21febrer febrero

12

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 14)

L’Hospitalet Experience, compartir el millor de casa nostra

L'Hospitalet Experience.

Page 13: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 14: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

rience es puguin visualitzar les seves pro-postes”, intervé l’alcaldessa. Es refereix, entre d’altres, a les actuacions dels Fills de la Flama (tabalers), Som Caliu (rumba catalana), Tro Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de l'Hospitalet (folklore català), la Colla Jove (castellers), dansai-res de l’Hospitalet, sessions de discjòqueis (Konguito DJ i Fran DJ)... Els més petits tindran el seu gran moment a L’H Experien-ce KIDS, amb jocs i joguines pensats per a ells.

ESCULTURA URBANATambé es podrà veure la mostra d’escultura urbana de dos

artistes locals. Esperança, de Miguel Gelabert, tòtem de qua-tre metres d’alçada sobre un tronc de cedre de Síria que vol ser un monument a la pau i l’esperança. Mentre que Escultu-ra pictòrica XVI, d’Albert Arribas, és un cub cobert de capes i pinzellades de pintura.

El projecte de L’H Experience reforça i continua “part de la nostra acció de govern i de ciutat, que està enfocada al tu-risme”. Perquè qui estigui de pas per la ciutat i visiti esdeveni-ments com el Mobile World Congress (més de 93.000 visitants el 2015) hi tingui una relació el més intensa possible i gaudeixi dels seus recursos. La inauguració, dies abans, el dia 12, de l’L9 del metro és oportuna: %��������&�������!��������������nord a sud. Enllaçar la capital i la Fira amb l’aeroport era una assignatura pendent del país des de fa molts anys”.

“CAL COSIR MÉS L’HOSPITALET DE SEMPRE”“En aquests moments”, continua l’alcaldessa Núria Ma-

rín, “l’Hospitalet és un territori molt important des del punt de vista del desenvolupament econòmic i això ens ha d’aju-dar a que tota la nostra activitat més tradicional també

��� ���� '��������� ��� ����� ���� ������� * �� �!���� ��� +��a la ciutat en els últims anys. Cal cosir més el que seria l’Hospitalet de sempre, de tota la vida, amb el que està succeint els últims anys a Fira, Plaça Europa i al Distric-te Econòmic”. +����������"���“saber combinar la tradició amb una certa innovació, d’apropar la ciutat emergent a la més tradicional”.

—Alcaldessa, L’Hospitalet Experience és orgull i un intent de trencar tòpics? —Orgull segur, i trencar tòpics possiblement també. Moltes de les coses que es diuen no s’ajusten realment a la realitat, i ���� /�� '� ��� ���� �#��������� /�� ����� �#������ � /��������������������������������#�������/����������&����a la ciutat, com Alimentària o Construmat.

TORNA EL QUINTO TAPA DE L’HOSPITALETL’endemà de L’Hospitalet Experience, el 25 de febrer, s’en-

cetarà una nova edició del Quinto Tapa de l’Hospitalet, que � �������8������?�����|�����8���X������#������#����"35. Santa Eulàlia estarà més representada que mai. Un esde-veniment de ciutat amb el segell de l’Associació de Gastrono-mia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), que està nominada en la II Edició Premis Llobregat 2016 al ���������� ���������� “per recuperar l’interès ciutadà pels productes de proximi-tat i de temporada. Les seves Jornades Gastronòmiques, els Quinto Tapa o la campanya Nodrir la Ciutat li han permès fer el salt d’El Prat a l’àmbit comarcal. L’associació gastronò-mica ha apropat als baixllobregatins la nostra desconeguda joia agrícola: el Parc Agrari i els seus productes”. Podeu vo-tar l’AGT al web www.elllobregat.com. §

culturasocietat

14

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(ve de la pàgina 12)

Núria Marín. Foto: PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET.

Page 15: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 16: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

cultura societatcultura

Text TONI DELGADOFotos DAVID RUANO

E�������������������������&���-�������� ��* �� * ��� �������� ����� 5�� �������'��#� 7!���

��������"���������5��������"�����* ������� ��������������������������������������* �����'�������������������-���� ��������������������������������!�������#�8�������5����������"�� ��-���"������������������������'��������-�������!������# Els veïns de dalt"����8�-����<����� �����=>������'�"��!5�� �������#��!����������@����K���X8�����"�\^__`�5�����$����������!�'������������@����w��#��

�@������������ ������������ ����-���* ��{��� ���������'� ����������-�� "�����* ��������7���7����|T’has d’adaptar a l’engranatge, no pots arribar i fer una altra cosa diferent. Has d’anar sabent quins són els teus peus, gairebé estudiant-te els dels altres per saber quan et toca a tu parlar. Tens poc temps perquè tot està muntat i els com-panys no poden tornar a fer un mes i mig d’assajos, sinó només alguns dies. A les primeres funcions, si em queda-va en blanc o em passava alguna cosa, sempre m’han salvat els companys. Són molt bons. Estava protegida. L’avantatge que he tingut és que la substitució no és per a uns bolos puntuals o una gira, sinó que puc actuar cada dia. Això et permet anar més segura.

�}��������������7���7����|La Nora no, perquè ja hi havia Cesc Gay, el director, i Marta Pérez, l’ajudant de direcció. És millor que no hi hagi massa veus perquè tampoc he de reproduir al 100% el que fa la Nora. En Cesc potser no em va donar les mateixes indicacions que a ella, perquè, d’alguna manera, tu fas un altre personatge. L’equip em diu que els personatges són un pèl di-

ferents, però que funcionen molt bé en l’engranatge.

�8!���� ������� �� ���� ������ ���-'��������'������� ����+�������|No! [Riu]. Visc en una casa i no en tinc. L’obra va més enllà de la comèdia, re-������% �� ����� � ��� #������ � #��� ��separar-se.

�~���������� ��5������ ����������������5��������###�La Laura, el meu personatge, havia estat casada abans i fa tres anys que és pare-lla del Salva [Jordi Rico]. Estem en ple apogeu, amb una sexualitat molt lliure i rica i sense pudor. Ens topem amb uns �������������������������!��/���-tada.

���� �����&���� ���|La Laura és psicòloga i els ofereix fer una mica de teràpia. Els intentem aju-dar una mica. Les seves desavinences comencen des de bon principi, perquè l’Anna, interpretada per Àgata Roca, vol convidar-nos a sopar i el Juli [Pere Ar-quillué] no. Ella vol ser amable amb no-������������#��������������!#��/���-xar-se de que fem soroll a la nit. I bé, la nostra intenció... No sé si dir-la. La dic?

�@���� � ��#�El Viu L’Hospitalet sortirà abans que ac-tuem al Teatre Joventut?

�$�"��5������ �������������'���#�La nostra és una altra, però no està de-clarada d’entra- 1

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

(passa a la pàgina 18)

@����K����%}������������������������� ��

Carme Pla. Foto: ��~������7�#

Page 17: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

17

VIU

L'HO

SPITA

LET

Font de solidaritat

L’Escolania de Montserrat canta al Palau de la Música Catalana

a favor del Casal dels Infants.

25 de febrer de 2016 a les 19.00 hConcert solidari ofert per la Fundació Agbar.

Reserva les teves invitacions a partir del 15 de febrer a

fundacioagbar.cat

Els fons recollits, a partir de les donacions recomanades de 10 €, es destinaran al projecte Vincles del

Casal dels Infants.

Sovint,els infants

s’ajuden entre ells

Page 18: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

da. A partir de les converses les intencions de tots es transformen i s’acaba parlant del que vol el Juli. A partir d’aquí, es comencen a tirar els plats pel cap i nosaltres ens hi posem una mica al mig per a intentar apaivagar els ànims.

��� � �������������������#�Som els detonants [de l’escena], però la nostra intenció és #��2���� ����� ��������� �� ��# �� �8� @�%$ �2" �� ���� ��-tuació no se soluciona així com així. I, ostres, el Juli té unes sortides boníssimes i un humor molt sarcàstic i negre. Quan fas una substitució en una obra no saps ben bé on riuen, però aquí sí que m’ha ajudat la meva experiència en comèdia. I és que de seguida vas veient on riuen i si has de fer una micro pausa per deixar que el públic rigui i no es trepitgi amb el que dius.

�8�������������������������������������������� ���'��������!��������! ����'������ &��5��������|�En alguns moments sí. Haver fet comèdia t’ajuda, a vegades, a detectar en el guió els gags. Els gestuals els trobes assajant.

��������������'�����������* ���������@����w��#�������-�������� ��������������|Més que el toc de cinema, hi ha el toc d’elegància de les se-ves pel·lícules. Diu les coses apuntant-les, és subtil... A Els veïns de dalt es parla molt de sexe clarament i oberta, però en Cesc en cap moment és groller. Pel que em comenten els companys, perquè jo no hi era en els assajos inicials, utilitzava a vegades llenguatge de cinema, expressions com aquí fem

un travelling. Penso que Cesc Gay s’ha adaptat perfectament al teatre.

�8 ��!���������� �����������������Ficció���A la ciutat#�En sóc una súper fan. Com vinc del teatre, sempre em dema-nava %���������"�����������#�És clar, el cinema és un altre llenguatge i has de reduir-ho tot, apuntar les coses i no dir-les explícitament. El cinema és la mínima expressió.

�8��������* ������ '�����������������������|Jo crec que sí, pel tipus de personatges que hi ha inclòs. Els dos protagonistes són molt urbanites. La humanitat, l’ésser humà en la seva amplitud i magnitud, les seves baixeses i les seves grandeses. Això també hi és.

������������������������������������������������|En comèdia has de tenir mesura. Ens agrada molt que la gent rigui. A vegades, perquè l’obra és molt rodona i està molt ben dialogada, penses que més d’un explotarà i prendrà mal de tant riure. La tendència és anar collant [el públic] cada cop �'�"#��$� ����������#��/�X�������#�����4�������@��-nal estàs molt passat de voltes i exageres. És quan s’ha d’anar parant i en compte. Per això de tant en tant és bo que s’hi passin l’ajudant de direcció o el director i ens facin comentaris. També els fem entre nosaltres.

�}��=>������'����� � ����8�����<����� �#�La gent et pregunta l’obra és de riure? Té moltes ganes de riure i ho entenc, perquè la vida és molt dura. Els veïns de dalt és més que una comèdia, té un punt de

culturacultura

18

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(ve de la pàgina 16)

(passa a la pàgina 20)

Àgata Roca, Pere Arquillué, Jordi Rico i Carme Pla. Foto: ��~������7�#

Page 19: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 20: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

profunditat, està feta amb rigor, tot l’afecte del món i funciona súper bé.

—Los vecinos de arriba"��������������������&�����!�'�"���!��-����&������������!�'������8�����������������'�@�������K���"�K����@����"������������������8�'��#�}����� ������-����|����������� ������ �|�Els quatre han vist una funció i ja està perquè la idea és que a Madrid surti com surti. Perquè és això, amb diferents actors et pot sortir una obra un pèl diferent. I nosaltres també tenim ganes de veure la versió en castellà. Ho dirigirà en Cesc també. La gràcia és que no surti igual.

�}���������Jet Lag.����$�����������������'�'�������!��-���'���������� �|��Les dues tenen un bon cor. La Laura, però, no és rondinaire: la Sílvia ho era molt. Per cert, Cesc Gay va ser qui va fer els primers guions i va tenir la idea original de Jet Lag. Ens coneix i va veure quin personatge li anava bé a cadascuna. I a mi em va tocar la rondinaire no sé per què [riem]. ����������* ��5��������������������'������������������#�Gràcies per l’ajuda que em tires [riem]. Rondinaire en sóc una mica, sincerament, però també tinc bon cor. O sigui, que sóc una mica com la Sílvia. Sóc un polvorí en un moment donat, però de seguida se’m baixa i no arriba la sang al riu.

—Jet Lag���� �����������������������������"�8����8����#�Aquest any celebrem el nostre 25è aniversari i alguna cosa especial organitzarem. Hem estat al Lliure amb Premis i càs-tigs i també la portarem a Madrid. Hem pogut viure d’això, fer les propostes que hem volgut, també ens hem arriscat... És un luxe total.

�� �������������������������������������� ���|Això sí que no m’ho esperava! Osti, que bo! [Riu]. Boníssims, de debò. Jo era molt jove. Estava a Madrid amb ¡Hombres! i em van agafar per fer un paperet en aquesta sèrie. Jo al-lucinava... Vaig tenir una escena petita amb Paco Rabal. Després potser a l’hora de dinar estava amb Manuel Ale-xandre, Agustín González... Amb gent que havia vist des de petita a la televisió i amb qui acabava compartint taula o escena.

�8��'5��������������Plats bruts#�Em van contractar per a quatre capítols seguits per fer de novi-eta del David [Joel Joan] en una sèrie de la qual no em perdia un capítol. Jo, encantada. M’ho vaig passar súper bé. Aquest format de sitcom, d’una tele molt semblant al teatre perquè es grava en directe amb públic, m’agrada. Hi sents la pressió, et posa les piles. Tens el coixí de poder repetir si t’equivoques, però si ho fas quatre vegades, ja no riuran igual que si surt a la primera o a la segona. §

culturacultura

20

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(ve de la pàgina 18)

Una escena d’Els veïns de dalt. Foto: ��~������7�#

Page 21: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

2 6 , 2 7 i 2 8 F E B R E R 2 0 1 6

SALÓ DE LAI M M ER S I Ó17

FIRA DE CORNELLÀ

www.salondelainmersion.com

FIRA DE CORNELLÀ

Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02.

Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda,

línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

DIVENDRES I DIUMENGE d’11 a 19hDISSABTE d’11 a 21h

Page 22: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

cultura societatesports

Text TONI DELGADO������@}���}$�K}���#�$�������$���8#��}�w���

“}�������������5���{ ��"���� �����������"������-�������$ ���"���'������ ����������� �"��������� ���������������� ����������'{����#������������ -

���������!�* ������������@� '��8���������$�������"�* ����-������#�%���������5�� ����������������������������������������������"������� ���!������������'��������������� ������� �����"���{������ ��'����� ���������������� ��� ���� �� ��-�������������'�������������#�������������������������* ����������������������� ������* �����������������!}����###�

�@��������* ������5�����8���������$�������|�Fa quatre anys un familiar, el Jordi Nicolau, es va quedar cec. Per a ajudar-lo a afrontar la seva nova situació, perquè ja et pots imaginar que són moments en què t’enfonses i no veus la sortida, vam començar a nedar. El repte era que fes alguna travessia.

�@����������������* ������ �����������|De seguida s’hi va engrescar i mesos després es va iniciar en el triatló. Paral·lelament, un grup d’amics que fèiem triatlons des del gimnàs Metropolitan vam voler constituir-nos com a associació esportiva. La nostra motivació ha estat sempre aju-dar les persones amb discapacitat. A poc a poc estem creixent i el projecte està agafant una altra dimensió.

�$ �����* ������� ��������������������������{ �������#��1���2�����*����/��"������������"��7���������4�������sortida en bicicleta i poca cosa més. Acceptant el primer repte de fer una travessia es va demostrar a ell mateix que podia ������� ���� /�� ����� #����� �� � ����� #�����6��� �� ������nous al·licients.

�8 ����'5������� �� ������������������ ��|����6��������������'����������������������������/��pot tenir una persona en aquesta situ- 2

2

VIU

L'HOS

PITA

LET

(passa a la pàgina 24)

@� '��8���������$�������"���������������� ������

Membres del Club iTriatletes Solidaris.

Page 23: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 24: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

ació. Ni tampoc que hi ha gent amb dis-capacitat que no pot practicar l’esport que els agrada per no tenir una persona que els acompanyi als entrenaments i a les competicions.

��!�* �� ��� �����&������������ ������!�����������"�* ������������&��������������������{���#�@������ �����������-������|�Som una associació esportiva amb poc recorregut i, sobre-tot, ens deixem guiar pels propis atletes amb discapacitat, que ens marquen les seves necessitats. El primer que va fer un trialtó d’acompanyament al club va ser en Xavi Maltas. És una peça fonamental, com el Daniel Lucena, el triatleta més important de l’Hospitalet, que ens està ajudant molt també.

�� ����5�������� ���������������������������* ��������������������������|�Com et deia, el Jordi Nicolau, té una discapacitat visual; n’hi ha un altre amb una discapacitat psíquica cognitiva; i un tercer amb una discapacitat motora a les cames que va amb mule-tes. Estic començant a entrenar a l’aigua un noi de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya i la idea és que pugui fer duat-lons. En aquest cas, nedar i córrer. També hi ha un noi a qui li falta un dit a la mà i l’estem ajudant. ���� ��������� ������� ������� � ������� �� ��� ������ �!��-�������"����������������'������������������������#�8��������������� ��� ����#��A vegades intentem entrenar junts, però no sempre és possi-ble, perquè els nostres mitjans són molt limitats. Per exemple, no tenim bicis tàndem (de dues places).

��� � ������#�Es farà a Setmana Santa i és una trobada dels triatletes del club per a deixar clars els conceptes fonamentals i afrontar bé la temporada de triatló. A iTriatletes Solidaris no obliguem ningú a participar en un mínim de competicions, i al nostre web (www.triatlon.cat) oferim el llistat complet de proves. N’hi ha una que no surt.

�� ���|La que per a nosaltres seria la més important. T’avanço que estem amb xerrades amb l’Ajuntament per a organitzar el primer triatló de l’Hospitalet. La idea seria fer-ne una pel matí d’acompanyament, que seria la primera que s’organit-zés a Espanya, i per la tarda, una competició convencional per a qui no necessiti acompanyament i amb la distància esprint. Volem posar en contacte les persones que necessitin acom-panyament amb aquells que vulguin ajudar, fer de vincle en-tre els esportistes i els clubs. Si un cop completat el triatló continuen vinculats, haurem aconseguit un dels objectius. Els triatletes, normalment, són solidaris i bona gent. Espe-rem rebre una bona resposta.

��!�* ������������������5���������#��Com som un bon grup ens fan descomptes interessants.

���* ����������������������&�������� �� ���|���El club no pretén guanyar diners i, un cop cobertes les despe-ses de la temporada, dediquem el mínim superàvit que tenim per l’esponsorització del tritatge a associacions com La son-risa de Richi, que lluita contra el càncer infantil, i No somos invisibles, que des de l’Hospitalet treballa per a la integració de gent amb paràlisi cerebral. A l’última reunió de la passa-da temporada vam decidir posar el nostre granet de sorra a la campanya del Gran Recapte d’Aliments [del Banc dels ali-ments] i els assistents vam donar queviures. Participem en la travessia de Banyoles amb discapacitats visuals i els fem l’acompanyament. Allà vam promoure la campanya Una bra-çada, un euro, i vam recaptar 100 euros, quantitat que vam donar a l’Associació Discapacitat Visual Catalunya.

�@����������!�����������������!�� �|�Vam triar el color groc molt llampant perquè ens agrada i per-què persones amb resta visual ens comentaven que és el que veuen més a l’aigua. Molts cops, dos triatletes fan com de pa-rets laterals perquè el discapacitat pugui

culturaesports

24

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(ve de la pàgina 22)

(passa a la pàgina 26)

Marc Sureda, a la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Foto: 8�#

Page 25: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

���������� �������������������������������� ������������� �������� ����� ����������������� ����������������� ������������������� � ������������������������ �� ���������������������� � ��������� � ����� �������� �� ���� �� ���� �� ��������������� �!�� ����������� ��������������� ����������������"�#�����������������$�!������ #��������%�& ������� ����� ������������%�'�����������������%()*�**�� ����+,����%�& ���������� ����-������+.��/��+*�� ������������������������������%�0�������������������)(�**�� �%�1�� ��� ���������� ��%(2��+*�� �%�314�*.�35���%2).%�1�������# ��� ��� ��� �6�������%�7������8��������� ������ �-��������9��� �&����:%5%������������ ������� ������������� ��������������� ���� %�'�"���� ����-������ ������������ �"�������/���������#�+*�)

;�<=6�4�&��3=�105>�4&74�?7�@?3107��4

A�:A��65 €/mes(1)

35���%2).

implantologíadental

F: ������#�� �pero en el cole creen

que soy su padre”

CORNELLACarrer de Joaquim Rubió i Ors, 191

93 475 22 60

Page 26: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

traçar una línia recta. A més, els nostres familiars ens diuen que els agrada perquè els ajuda a distin-gir-nos quan sortim de l’aigua o agafem la bici entre la munió de triatletes que es-tem competint. Ja veus, tenim uns quants motius per portar amb orgull el groc.

����'���"����������"�5������ ���������#�Hi ha gent que té la possibilitat d’anar en bici sola, però n’hi ha d’altres que no po-den ni en tàndem i aleshores l’acompa-nyant ha de completar per ell el segment de bicicleta. O potser una altra persona no pot córrer i algun de nosaltres fa per ella els quilòmetres corrent i creuem els últims 100 metres plegats. Ens adaptem a les seves necessitats. No pretenem ser puristes.

������� ��###Les dues persones poden estar vincula-des amb una corda. Si la persona té un resta visual, l’acompanyant pot posar-se una miqueta al davant, tant a la dreta com a l’esquerra, depèn d’on tingui el resta visual. En la mesura que es pugui, cal anticipar-se a totes les circumstàn-cies sobre el recorregut. Hi ha d’haver molta comunicació i simbiosi entre el tri-atleta i l’acompanyant, que, depèn de la prova, li farà d’ulls, d’orelles, de cames...

�}���!�� ��5���5���������"���|�És un medi en què potser es perd la co-municació verbal. Has de saber quina és la tendència a l’hora de nedar de la persona, si és anar cap a la dreta o l’es-querra... Per això la passada temporada ja vam anar a reconèixer la distància i el lloc de la competició abans de la prova.

�� �����������������&�������5����'�� -��������������|�Les que els membres d’iTriatletes Solida-ris completen normalment són la distàn-cia esprint, la més curteta (750 metres nedant, 20 km en bici i 5 km corrent). L’olímpica són 1.500 metres nedant, 40 quilòmetres en bici i 10 corrents). Al club també hi ha qui fa llarga distància, que pot anar des de la Half (1,9 km, 90 km en bici i 21,09 km) a l’Iron Man (3,8 km nedant, 180 km de bici i 42,195 km cor-rent). §

culturaesports

26

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(ve de la pàgina 24)

La

importància de l’acompanyant.

L’alegria d’arribar a la línia de meta.

Page 27: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Mentir a les xarxes sobre monstruosos follets �� ���� ���)������� ����� �*� � �/ 2. Venedor ambulant de música llatino-caribenya. Saetes sense en-capçalament?: no, pobles negritos ���������+�;�<��� ����� ���&�(��( �qui els reclamen per postres, però la majoria surten de la sopa. Pilar prim / 4. Està plantat com un es-� ������� � ����� � ��� � ��� � �������������� ��������������=��� ����>ropa dels cranis / 5. Tan real com allò dels follets que dèiem. Tremola però es conté / 6. Un legionari. Hi sol quedar la col, de tan avorrida. I ara mitja dotzena / 7. Excursió de tot el poble sense data de tornada. Capten el sentit del contrasentit / 8. Per ser un boiximà els veïns el ������������� �������� �K�&��= >locs ni garbins: teles de cotó / 9. Q����� ����������� ��������������������� ��W�������� � � ��X���� ���+�10. Dubti com dubten els que en saben molt. Reducció de plantilla a la carta de la tele / 11. I ara qua-si mig centenar. Per a un llatinista %������Y���������� �� ��� �����Apa, el mig centenar, va / 12. Els cosmetistes italians es demanen si és autèntica. Tot i ser morruda és �%��������� ��������� � �+�Z;�X �més guerxa de les capitals catala-nes. Glúcids a totes les coses.

VERTICALS: Z�X�Y���� �� � �����van declarar fa quasi seixanta anys que dura. Solució de continuïtat en el diftong / 2. Recoi de Reniu! Vari-etat de raïm molt apta per als jocs ���� � ����� +�;�\&]������^�_�������� � �= � ���& ���� � ����*� �� ����en Jordi el traductor. Metall a la ���� � +� `� &�� %�� �� ������� ���� �������� � *���=�� �� �� � � � ��� �����K�Fabricant tradicional de cistells / 5. Una grega a la maleta. Com a bon ����� �����=�� �����Y����������� >polità / 6. Un tros de terra que cal guanyar. Afegitons verbals / 7. A la punta de la lletra. Cap cosit a la vora ���� ���� ������������� ��������>sa). Parlant de raïm: la mala llet que �� ��� �+�w����������� � ������� ���&�� ��� �� ������� � ��%�� � �� ���que et toca pagar / 9. Després de la ��{� ����� � ������� � ��������������en un poema grec). Dos paios vestit de blanc barallant-se amb el cintu-ró / 10. Cansalada tallada de baix a dalt. Ajusten la notació musical a la ������ �K�+�ZZ�&�����| ����� �}��>rascosos no, només emblanquinats. ~(����� �������+�Z������ �����������està consolidat, no trontolla gens. Salta ben amunt i veuràs quina ser-ralada!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 28: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

28

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

El llop d’Àngel Guimerà

sabies que...

Text TONI DELGADOPEPA: Què diu aquesta! NURI: Jo, jo. Que ho vaig sentir un dia;

sinó que no us ho vaig dir a vosaltres perquè me’n donava vergonya. I jo no ho sé, perquè me’n donava vergonya; me’n donava!

PEPA: Veiam, què és això; veiam.NURI: Doncs una tarda, jo que tenia

els indiots a l’ombra dels castanyers, me veig venir pel camí de baix a l’hereu Sebastià i a la Marta, i jo que m’amago; i ells que passen poc a poc, poc a poc, com si fessin passeio, i sento que deia ella plorant: «Ja ho sé, ja, que sempre tindré de ser teva». I ell, l’amo, l’amo que li va fer de contesta: «Jo, encara que tu et cassessis, i encara que jo em casés, sempre seré teu». Teu vol dir que ell sem-pre seria de la Marta. Oi que és estrany?

PEPA: Què et deia jo, Antònia?ANTÒNIA: Això deien?NURI: Sí que ho deien, sí; i ella plora-

va, i ell sèrio. NURI (a part): Fins les criatures s’han

d’enterar d’aquestes coses! Jo no hauria de permetre que passés avant, això!

NURI: Pepa, explica-m’ho, això. Que la Marta siga del Sebastià, com tu i com jo... ja ho entenc; però que ell siga de la Marta...

PEPA: Bé; deixa-ho córrer. XEIXA: Al menos calleu, ara que ve la

Marta. PEPA: Veuràs; ja ho coneixeré jo de

seguida si està contenta.

�� �� ���� �� �� ����� ������ ��Terra Baixa, l’obra de referència d’Àn-gel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). El protagonista és Manelic, un tros de pa, ruc, salvatge i pur. Un marginat que ha crescut en la Terra Alta, en el cim de les muntanyes i des d’on somia amb un món ideal que s’ensorrarà quan conegui la Terra Baixa.

És a dir, els dominis de Sebastià, que està acostumat a ser propietari dels béns i de les persones i vol continuar posseint Marta fent-la casar amb un dels seus treballadors, el mateix Manelic.

Sebastià és dur, estricte i insensible. (�������&�������������#"������/��Marta representa l’ovella perduda i in-defensa, i viu en mig dels dos homes que l’estimen. A Terra Baixa, com a obra fonamental del teatre romàntic català, Àngel Guimerà atorga una lliçó a l’es-pectador; no hi ha soliloquis perquè no pretén ser un teatre dit, sinó fet; i hi ha molta acció.

Terra Baixa es va estrenar primer al Teatre Español de Madrid en castellà el 1896, per la companyia de María Guerre-ro, i l’any després es va representar a Ca-talunya. Mar i cel, publicada el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, es va traduir a diversos idiomes i convertirà Àngel Guimerà en un autor internacional. Un personatge involucrat en la vida públi-ca: fou un dels portadors del Memorial de Greuges, president de l’Ateneu Barcelonès i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Va morir amb el drama Per dret diví a mitges, que va acabar el poeta Lluís Via. L’enterrament d’Àngel Guimerà es va convertir en una manifestació popu-lar d’afecte. Només cal rescatar com començà, l’endemà, el seu homenatge a La Vanguardia sota el títol d’Una glòria de Catalunya: “Les notícies del dia an-terior no permetien augurar la milloria del malalt. Desgraciadament ahir, al migdia, va sobrevenir el desenllaç.

Feia uns anys que el venerable pa-triarca de les lletres catalanes ana-va perdent energies. Quan se’l veia per aquests carrers, arrossegant els peus, encorbat, gairebé sense poder mantenir-se dempeus, infonia la por de què a la mínima ensopegada per-dria l’equilibri. I un corrent de respec-tuosa simpatia es dirigia a l’ancià que tants dies de glòria va donar al teatre català.

—Allà va el senyor Àngel! —exclama-va la gent, i les mirades convergien afectuoses al vellet per qui els barcelo-nins van sentir estima i una admiració sense límits”. §

Page 29: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016
Page 30: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

Maltractaments? No, mai!

Les orelles i ulls de les persones catalanoparlants (i les de totes aquelles que consideren que una llengua s’ha d’usar com cal i no de qualsevol manera!) estan

acostumades a tota mena de maltractaments per la prolife-ració d’incorreccions fonètiques i sintàctiques en els textos orals i escrits. Les reaccions són grinyolar, esfereir-se, rondinar, alarmar-se però, estranyament, queixar-se. Us animem, doncs, que si us maltracten els sentits perquè rebeu cartes mal escri-tes d’empreses que dediquen molts recursos a millorar la seva ����������X����"�����������

Vegem-ne alguns casos.Fonèticament es tendeix a no neutralitzar el que àton i a

pronunciar-lo amb e tancada en lloc de vocal neutra (��): Em va dir que, en lloc de, em va dir qu . Alhora, s’observa una pèrdua d’obertura de les vocals ò i è/�����������4��X���������-talà. L’apostrofació també es descuida: *la amiga, *el home... Recordeu que apostrofem sempre, llevat en els casos en què la vocal es pronuncia més fàcilment formant diftong amb l’ar-ticle precedent que elidint-lo: la humanitat (au), la Isabel (ai)...

Quant a la sintaxi, en català la forma preferent per adre-çar-nos a l’interlocutor és la 2a persona del plural, vosal-tres, que coincideix amb la forma de respecte de la 2a per-sona del singular, vós: Us recolliré a l’aeroport. Les empre-ses, però, tendeixen a parlar-nos de vostè i això té certs problemes perquè vostè, 3a persona, s’expressa amb el pronom masculí el, i el femení, la: El recolliré a l’aeroport/la recolliré a l’aeroport.

Així doncs, substituir l’objecte directe d’un verb per un pro-nom feble en una carta implica construccions com aquestes:

Us informo que...(a vosaltres/vós).L’informo/la informo que...(a vostè, senyor o senyora). Fi-xeu-vos que no apostrofem la forma femenina! Us fem arribar aquesta carta per informar-vos (a vosal-tres).Els fem arribar aquesta carta per informar-los/les (a vos-tès, senyors i senyores).

Oralment ens poden respondre amb un: En què us puc atendre? (a vosaltres/vós). En què el/la puc atendre? (a vostè, senyor o senyora).

El que resulta una agressió per a les nostres orelles és l’in-efable en què *li puc atendre? Li atén l’operador..., del qual ja vam fer un Rubricatus (http://blogs.cpnl.cat/rubricatus/tag/li/). L’objecte directe en català mai no se substitueix amb el pronom li/els, el qual substitueix només objectes indirectes i té una única forma tant per al femení com per al masculí, com

ara en els casos següents:Us trucaré i us donaré una resposta ben aviat (a vosal- tres/vós).Li trucaré i Ii donaré una resposta ben aviat (a vostè, se-nyor o senyora).Els (hi) trucaré i els (hi) donaré una resposta ben aviat (a vostès, senyors i senyores). En català oral se sol utilit-zar la forma els hi, encara que només estiguem substi-tuint un complement. *Lis trucaré i *lis donaré una resposta ben aviat (a vos-tès).

Tan de bo, l’últim exemple us hagi fet posar els pèls de pun-ta. Aquesta incorrecció obeeix al fet de voler fer casar el model le-les, castellà, le daré-les daré, al català, li donaré-*lis donaré.

Així doncs, responguem-los que per oferir un bon servei, les empreses no poden oblidar la qualitat lingüística oral i escrita dels seus textos. En aquest sentit us recordem que al CNL te-nim el programa Català i empresa, ja estàs al dia? especial-ment dedicat a aquest sector. §

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

� �

Page 31: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016

Al març viatjarem a una nova edi-ció del Let’s Festival, la gran cita de la música independent de la ciutat. Entrevistarem un dels darrers grups que hi actuaran. Parlarem també amb un actor d’una de les properes obres que es representaran al Teatre Joventut. A més, entrevistarem un ponent de l’Spannabis 2016, la Fira del Cànna-

bis i les Tecnologies de referència, i coneixerem millor un altre perso-natge en el Sabies que... També vi-sitarem un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llo-bregat) i us explicarem tots els de-talls del Març Gastronòmic i del Ta-pes del Món.

Page 32: Viu L'Hospitalet - edició febrer 2016