viu l'hospitalet juny 2013

32
NÚM. 90 · juny ‘13 [email protected] www.elginjoledicions.com Una tarda a... l'Estiu Jove POL SANTAMANS, UN ARTISTA SENSE PAUTES - SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - SOLSTICI 2013 - MORITZ AMB LA FESTA MAJOR DEL CENTRE - ' 100 MONTADITOS' www.polsantamans.com

Upload: el-ginjol-edicions

Post on 22-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Estiu Jove 13. La importància de comunicar (taller de David Orviz, campió d’Espanya de Poetry Slam). Defensa personal femenina. 9è Festival d’Art de Carrer per Amor a l’Hart. Sant Joan a La Bodegueta del Museu. La història del ‘Manolito’ Mediterrani, la tapa més votada del Quinto Tapa. Pol Santamans, crear sense pautes. Entrevista a Alejandro González, artista resident del TPK en motiu del Solstici 2013. Especial de la festa major del Centre amb Moritz. La Fàbrica Moritz, un deliciós museu en moviment. Imatges del Quinto Tapa. ‘100 montaditos’, al racó de l’anunciant. “La natació com a competició” al ‘Sabies que...” “Com s’escriu un correu electrònic?”, col•laboració mensual del CNL.

TRANSCRIPT

Page 1: Viu l'hospitalet juny 2013

,

NÚM. 90 · juny ‘13 [email protected]

www.elginjoledicions.com

Una tarda a... l'Estiu Jove

POL SANTAMANS, UN ARTISTA SENSE PAUTES - SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - SOLSTICI 2013 - MORITZ AMB LA FESTA MAJOR DEL CENTRE - '100 MONTADITOS'

www.polsantamans.com

Page 2: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 3: Viu l'hospitalet juny 2013

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

Número 90, juny de 2013

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: Ivan Puig

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

COMENçA L'ESTIU

L’altre dia, quan sortien les primeres dades positives relaciona-des amb l’atur, que indicaven una frenada en el nombre d’atu-rats i un bon augment d’afiliats a la Seguretat Social –és una

qüestió estacional– poc van trigar els de torn a vanagloriar-se’n. Dies després, president del BBVA i Ministre d’Hisenda, treien pit assegu-rant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

A un ritme de creació de 100.000 llocs de treball al mes, per això s’ha de créixer al 3% i ho estem fent al -1’5%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ningú, circumstància que suposarà els 10 anys més cruents que es recorden en termes econòmics.

Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop d’imposicions, subterfugis i governs dèbils a l’altra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increïbles mitjançant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simpàtic Will Smith, que a més de demostrar no saber res del país que governen, Espanya, fa pensar que cap interès tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans d’incompetents que no saben el que es fan.

La Merkel, tal com va passar amb el totpoderós Sarkozy, desapareixerà en un parell d’anys del mapa polític, i res se’n sabrà mai més, perquè per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel camí haurà deixat un continent devastat i 6 països, entre els quals hi ha Espanya, en la misèria més absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grècia s’ha equivocat, i que les mesures d’austeritat, l’Austericidi en majúscules, sotmetrà el país hel·lè a dues dècades d’angúnia econòmica de proporcions bíbliques. I què ens diferencia a nosaltres de Grècia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 dèiem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ningú, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essència perquè estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a l’extenuació els que haurem de treure el país d’aquesta empantanegada, PIMES, autònoms, emprenedors, famílies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econòmic dels país, estem agreujant sis mesos el problema. I per què diem això? Perquè ens olorem una nova pujada impositiva, després de la qual vaticinarem 5 anys més de crisi.

Al final, els polítics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se n’acabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que és el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

Page 4: Viu l'hospitalet juny 2013

ÍNDEX5.Una tarda a...

L'ESTIU JOVELa iniciativa no deixa de créixer any rere any i cada edició puja el nombre d’entitats de la ciutat que pro-posen tallers i activitats de tota mena per a l’Estiu Jove. “Suposa una tasca imprescindible i necessà-ria”, valorava l’alcaldessa Núria Marín durant la pre-sentació de l’edició d’aquest any, mentre assegurava que no es perdria el mercat de moda: “ja li he dit a la Rosa, qui em porta l’agenda, que ho tingui en compte”. L’Estiu Jove 13 està pensat per a tots els gustos i necessitats i s’hi poden descobrir i aprendre moltes coses, com idiomes, dansa, a cuinar, a fer cas-tells, passar una jornada d’observació astronòmica, participar al MetropoL’His, ballar i cantar al ritme del Festival Petit Format, sorprendre’s amb l’enginy i les habilitats dels protagonistes de Per Amor a L’Hart...

Page 5: Viu l'hospitalet juny 2013

cultura

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Text i foto TONI DELGADO

“Aquesta sala es va quedant cada cop més petita”, celebra-va l’alcaldessa Núria Marín el

dia de la presentació de l’Estiu Jove 13. Veia noves cares de representants d’entitats i col·lectius que una vega-da més han unit forces i idees amb la Regidoria d’Esports i Joventut per concretar un cartell fresc i divers. Així que podem iniciar-nos als jocs de rol, aprendre o millorar en el difícil art de parlar en públic, descobrir la dansa contemporània, saber alguns dels se-crets sobre un ofici emergent com el de community manager, ballar salsa cubana o participar al torneig de poe-sia en directe de l’Hospitalet.

Hi ha més de 40 tallers programats: de cuina, primers auxilis, castellers, teatre, idiomes –anglès, francès, ale-many i àrab–, creació de còctels, de-fensa personal femenina, dia temàtic

d’humor terrorífic... Una de les grans novetats és l’augment de reclams es-portius, gràcies a la col·laboració del Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet o el Club Esportiu Voleibol l’Hospitalet.

No hi podia faltar una nova edició de clàssics imprescindibles com el Metro-

poL’His –el festival de curts fets en 48 hores arriba a la seva vuitena edició–, el Mercat de moda i disseny jove –cinque-na–, el Festival Petit Format –organitzat conjuntament amb Depósito Legal asso-leix els onze anys de vida– o el Festival d’Art de Carrer Per Amor a L’Hart, la no-vena edició. §

L’Estiu Jove, formació, entreteniment i oci

Una imatge de la presentació de l'Estiu Jove 13.

Page 6: Viu l'hospitalet juny 2013

Text i foto TONI DELGADO

És difícil establir quina és la importància de la comunica-ció al llarg de la nostra vida,

a l’àmbit acadèmic, a les relacions so-cials i afectives... Amb el títol Enfron-tar-se al públic, Dani Orviz (Astúries, Blimea, 1976), campió d’Espanya de Poetry Slam, impartirà una classe ma-gistral sobre l’art de comunicar el 10 de juliol, de les 17:00 a les 20:00 ho-res, al Centre Cultural Sant Josep.

Un dels trucs que recomana és parlar a casa amb un boli a la boca: “la memò-ria muscular del cos ho aprèn ràpid i la llengua va agafant posicions concre-tes que potser no coneix”. El millor és parlar amb tranquil·litat i fent un bon ús dels gestos: “si volem remarcar alguna idea o el que sigui són bons els gestos enèrgics, però no pots abusar-ne, com tampoc pots comportar-te igual amb els teus amics que en una entrevista de feina, per exemple”.

En una presentació davant un públic, el pitjor que podem fer és deixar-nos em-portar per “la por a cometre el mínim error. Estem obsessionats amb el tema i solem ser més exigents que el propi públic”. Sembla que qualsevol ensope-gada amb un nom, en una pronunciació o que se’ns travi la llengua suposi la fi del món, però no és així. Al final, la co-municació es redueix a no embalar-se, tenir paciència, ordenar idees i vocalit-zar: “moltes vegades fem les coses bé sense saber-ne la tècnica”. Dani és un dels artífexs de l’Associació Cultural Me-cànica Planetària, que ell i altres com-panys estan encetant per promoure la poesia, i l’organitzadora d’aquest taller tan útil per a qualsevol persona que vul-gui comunicar-se millor.

DEFENSA PERSONAL FEMENINAHi ha qui el veu com a esport, però

l’hapkido és “més una filosofia, una art

marcial tradicional amb molts compo-nents; el principal és la defensa de la persona”, explica Francisco Burgos (Bar-celona, 1962), president de Catalunya Hapkido Associació i Disciplines Marci-als: “cada un ha de treure la seva part interior”. Ho explicarà al taller de l’Estiu Jove 13 de defensa personal femenina –per a majors d’edat– el proper 23 de juliol, de les 17:00 a les 19:00 hores, al Centre Cultural Bellvitge-el Gornal.

PAUTES PERSONAL FEMENINALa tècnica i l’habilitat són més impor-

tants que la força, a la defensa perso-nal. Al taller s’ensenyaran pautes per evitar la confrontació i trobar solucions quan la situació sigui inevitable. Es trac-ta de dominar l’estrès, de canviar el xip i no paralitzar-nos: “és la tercera edició del taller i té força acceptació. Hi ha gent que després continua fent hapki-do...”

6 V

IU L'

HOSP

ITALE

T una tarda a...

(passa a la pàgina 8)

Comunicar, defensar-se i gaudir de l’art

Dani Orviz, en una imatge d'arxiu. Foto: T. DELGADO.

Una demostració d'hapkido. Foto CEDIDA.

Page 7: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 8: Viu l'hospitalet juny 2013

Qualsevol objecte que portem a sobre, un paraigües, unes claus... ens pot servir per defensar-nos: “en ser una art marcial tradicional no busquem competir amb ningú, sinó amb nosaltres mateixos. Fomentem la igualtat i el companyonia. Al gimnàs tinc alumnes d’hapkido petits i de fins a 60 anys”.

CONSELLS Organitzat per Catalunya Hapkido As-

sociació i Disciplines Marcials –forma-da per diferents gimnasos i amb seu al Gimnasio Olímpico–, al taller s’aconsella les assistents sobre què poden fer si són atacades, on trucar i, és clar, com defen-sar-se i també com prevenir la situació, per exemple, si veuen que algú les se-gueix, les mira de manera estranya, no caminar per carrers poc il·luminats... I es recreen les situacions d’atac per assajar com s’ha d’actuar.

PER AMOR A L’HART – Ha estat molt complicat, mes que mai. Encara estem pendents de les subvenci-ons de la Generalitat i hem perdut patro-cinadors. Hem hagut d’ajustar molt més els preus amb les companyies. Altres festivals, com el de Tiana, han desapare-gut. Nosaltres continuem. La Regidoria d’Esports i Joventut ha tornat a apostar per nosaltres.

És el dur relat de Ramon Oriola, direc-tor del Festival d’Art de Carrer Per Amor a L’Hart, que arriba a la seva novena edició. La cita serà els dies 5 i 6 de juliol, a la Rambla de la Marina i a la Plaça de l’Ajun-

tament, amb els ingredients de sempre: música, humor, dansa i circ. No canvia tampoc la seva filosofia: “dinamitzar la ciutat i l’espai públic, i acostar l’art i la creació a gent que mai aniria a un tea-tre, un museu o una sala de concerts”.

Serà una edició amb més humor que mai –“et sap greu veure les cares llar-gues de la gent al carrer”– i passaran moltes sorpreses que Ramon, amb bon criteri, no vol avançar-nos. Sí que es pres-ta a fer-nos cinc cèntims d’algunes de les companyies i artistes que formaran part del Festival Per Amor a L’Hart. Potser d’aquí a uns anys hi és la seva filla, que fa circ: “acrobàcia, tombarelles, expressió corporal, teatre... S’ho passa bomba!”

Tony Clifton Circus: “l’única compa-nyia internacional. Juguen amb la provo-cació, generen debat... Són de l’escola de Leo Bassi. Són els pallassos punkies més odiats per les mamàs italianes”.

La Macana: “espectacle fresc de car-rer”.

Nats Bruts: “Premi Nacional de dan-sa amb l’espectacle Slot”.

Candelaria Antelo & Arthur Bernard Bazin: “companyia emergent”.

Cia. Trifaldó: “autors d’Es3, Premi al millor espectacle de circ 2011 atorgat per la revista Zirkolika”.

Cirkonita: “històrics del circ”.Loco Brusca: “clown consagrat i

molt divertit”.Sergio Pla: “elegància”.Psirc: “premiats per la revista Kirkoli-

ka com a Companyia Emergent 2012”.Balusca: “risc”. Circonautas: “la festa, la música en

directe”.Les nits del festival tindran com a es-

cenari la Rambla Marina, amb el funk amb harmonies dels Sloopy Beats i la rumba del grup Sundaché. §

8

VIU

L'HO

SPITA

LET

culturauna tarda a...

(ve de la pàgina 6)

UN QUART DE SEGLE AMB ELS PLAY-BLACK

No forma part de la programació de l’Estiu Jove, però sí de les festes majors del Centre. Una bona excusa per tornar a parlar amb Felip Garcia, creador i ànima dels Play-Black, que arriben al seu 25e ani-versari i ho volen celebrar amb nosaltres amb l’es-pectacle 25 anys d’estrelles. Serà el proper 22 de juny, a les 18:00 hores, al Centre Cultural Sant Jo-sep. Hi participen l’Escola de Ball Street Dance Area, cançó espanyola en directe amb Paquita Canals, i la col·laboració de Luis López i Albert Garcia, i, és clar, l’autor i director Felip Garcia.

“Vam passar d’actuar al carrer a fer-ho al Cen-tre Catòlic”, recorda Felip: “no ens esperàvem l’èxit. El primer dia ja vam omplir!” És polivalent i interpreta més de 70 personatges i segurament el més cèlebre és el de Joselito: “el més bo sempre es deixa per al final”. També fa d’Antonio Molina, Rafael, Marisol...

“Has de saber-ne molt, de moure els llavis”, ex-plica. És la seva clau per fer un bon playback. Un art difícil que va començar a practicar en un guateque de la seva promesa: “t’has de posar en la pell del personatge. Moure’t i actuar com si fossis ell”. §

Tony Clifton Circus. Foto CEDIDA.

Page 9: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 10: Viu l'hospitalet juny 2013

societat

Text i foto TONI DELGADO– Ah, mira, allà hi ha flors! Ja tenim ma-terial per fer fotos de les nostres!

Aquesta és la benvinguda de Pep Sendra, gerent de La Bodegueta del Mu-seu, que a la imatge abraça uns tests de flors. És una escena perfecta per il-lustrar la transformació que viurà el local a la revetlla de Sant Joan. Perquè aquest any no evocarà una platja, sinó un jardí [o un bosc] amb moltes sorpreses: “tens raó, als boscos i jardins hi ha fades, fo-llets...” Un punt més de màgia en una nit tan especial, la més curta de l’any i “la més intensa”.

– Un moment perfecte perquè ens obli-dem dels factors externs i dels proble-mes. Hem d’invocar els bons esperits!

I per aconseguir-ho, a La Bodegueta del Museu, han canviat l’opció del menú degustació –per molt que els funcio-nés– pels bufets –n’hi haurà de carn, peix, amanida i ibèrics. Una possibilitat “fresca i molt dinàmica” que dóna molt de joc i permet més interacció entre els assistents. Molts es coneixen d’altres revetlles de Sant Joan i han viscut anèc-dotes plegats: “una de els coses més agraïdes és que la senyora d’un extrem es posi a ballar amb el senyor de l’al-tre. I si aquella nit hi ha una celebració particular, és bo compartir-la amb la resta”.

COM A CASASerà un jardí amb gespa i flors en un

context tranquil i informal perquè tothom s’hi trobi com a casa. “Ens hem volgut llençar a la piscina i apostar per una altra història”, diu en Pep, que confessa que van descartar altres idees, com la de tornar a evocar una cala de platja com els dos anys anteriors. El que no es toca, però, és la varietat de coques i el cava,

amb la col·laboració de Celler de l’Avi Pe-ret. El vi serà de les Bodegas Enate.

Hi haurà cambrers servint el buffet, però “la idea és que cadascú s’ho mun-ti com vulgui, al seu gust. Que si pot-ser no t’agrada la carn, puguis menjar l’amanida que vulguis i com vulguis”. Al buffet de carn hi haurà broquetes varia-des: xai, pollastre, porc ibèric, vedella...; al d’ibèrics: llonganissa, llom, xoriço, per-nil...–; al d’amanida: fulles nobles, nous, fruits secs, formatges, vinagretes...; i al de peix: broquetes, segurament gamba cuita...

Un cop més, la Marta serà la respon-sable de l’animació i la música en viu: “cada cop que ens plantegem activitats complementàries per a comunions,

sopars... la tenim aquí. Ens coneixem molt i sap el nostre grau d’exigència”.

ELS CONTESEn Pep mai ha estat massa de con-

tes. Ara que és pare sí que s’ha ficat una mica més en l’assumpte pel seu petitó, a qui li encanten els llibres i les històri-es, sobre tot els històrics: “a casa té des d’obres de l’Antic Egipte, vaixells...

– Pep, quin seria el conte que millor defi-niria el que voleu transmetre per aques-ta nit?– Alícia al país de les meravelles. És el que volem aconseguir. Volem que la gent surti d’aquí encantada, meravellada, ali-ciada. §

La Bodegueta del Museu evoca un jardí màgic per passar Sant Joan

10

VI

U L'H

OSPI

TALE

T societat

Pep, a La Bodegueta del Museu.

Page 11: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 12: Viu l'hospitalet juny 2013

Text TONI DELGADOFoto IVAN PUIG

Se’l veu molt satisfet. La notícia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibérico, ha estat la més votada en-tre els participants del primer Quinto Tapa de Cor-

nellà. Parlem amb Manuel Cruz (Còrdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu ‘Manolito’ Mediterrani –full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterra-ni– és el guanyador, per dos vots de diferència respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandon-guilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padró farcit de Philadelpia, de La Taula d’Almeda.

– Suposo que no t’ho esperaves...La veritat és que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el ‘Manolito’ tingués aquesta repercussió. La gent torna-va a venir per tastar-la un altre cop, però no m’esperava una expectació tan gran perquè el meu local és petit. Volíem que es veiés que era una de les més elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.

– Per a qui no l’hagi tastat, quin sabor té?És un sabor mediterrani. El formatge té espècies i verdures vari-ades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has d’ajudar amb el foie i el formatge. El plat té dues fases: en la primera, s’elaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en là-mines fines i després es prepara una espècie de caneló amb la mousse de foie i l’ou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el caneló fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximénez i un cruixent de format-ge de cabra com a decoració. I donem un petit consell.

– Quin?Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la pilo-teta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. És com un ritual.

– Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs.És cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convençut. S’imaginaven una cosa més contundent, però aquest ‘Manolito’ es fon a la boca.

– La pregunta és obligada: d’on ve el nom de ‘Manolito’?Ve del pa rodó i petit tipus de Viena. Un nom que s’utilitza so-bretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no l’he sentit massa.

– Què ha significat per a vosaltres participar i guanyar el pre-mi a la tapa més votada pels cornellanencs al Quinto Tapa?Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts cli-ents nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a això li afegim que hem guanyat el premi a la tapa més votada pel públic...

– Tindrem més sorpreses amb el ‘Manolito’?I tant! Hi ha hagut un abans i un després del ‘Manolito’ del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versió especial. El ‘Manolito’ ens defineix. La gent relaciona el ‘Manolito’ amb Cruz Ibérico. És una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibérico està format per una xarcuteria i un local de degustació, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptació en poc temps. §

La història del ‘Manolito’ Mediterrani de Cruz Ibérico, la tapa més votada del Quinto Tapa

12

VI

U L'H

OSPI

TALE

T societat

Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'.

Page 13: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 14: Viu l'hospitalet juny 2013

Text i fotos TONI DELGADOObres POL SANTAMANS

Era inquiet i actiu, però també tranquil i serè. “Ser així”, ex-plica Marc Pérez (Barcelona,

1977), “l’ajudava a assimilar les coses molt ràpid. Tenia molta empatia i inter-pretava les idees dels altres súper rà-pid. Els clients ens ho deien”.

– Molts cops, no és fàcil saber què vol l’altre si, pel que sigui, no s’explica bé.– Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versió final, però ell agafava l’essència en un moment.

En Marc parla del seu amic Pol San-tamans (1878-2011), un artista hospi-talenc sense pautes i ple d’energia, que tenia moltes ganes d’experimentar i co-nèixer món i gent: “era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perquè tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era”.

Als qui no vam tenir la sort de coneixe’l i gaudir del seu somriure contagiós se’ns ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos al seu món a través del web www.polsanta-mans.com, el domini que el Pol va com-prar en el seu moment. Entre el propi Marc i Àlex Espil –els seus companys de Braille Corp– i Oriol Badia –l’última in-corporació de l’empresa– han construït un espai senzill, íntim i atractiu que “no pretén ser un book dels seus treballs perquè hem triat allò més significatiu”.

MOLT ORDENATEls pares del Pol els van facilitar car-

petes i van poder consultar el seu ordi-nador per trobar el material. “Els tòpics ens presenten els artistes com a gent molt caòtica, però ell no era així. Era molt ordenat”, explica Marc, que agra-eix la col·laboració d’en Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de l’artista hospitalenc per al web.

Presentat el passat 19 de maig al Kfè Olé, l’espai pretén difondre l’obra d’en Pol, un artista multidisciplinar que “pin-

tava, feia fotografies, disseny gràfic...” i per això, més enllà de poder veure les seves creacions a internet, també po-dem comprar les de gran format i là-mines a preu de cost: “el missatge és que si t’agraden, puguis tenir les seves obres a casa”.

VISITES D’ARREU DEL MÓNLa intenció és ampliar el web amb al-

tres creacions del protagonista que els vagin arribant –de moment, han rebut un quadre–, però “segurament, no tot el que ens enviïn es penjarà”. Durant la primera setmana, www.polsantamans.com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Portugal, Madrid o Leganés, però sobre-tot de Barcelona i l’Hospitalet, la seva ciutat.

A l’apartat d’arrejunten, figura el con-tingut que no els encaixava a la resta de seccions, com còmics o vinyetes surrea-listes, divertides, autèntiques. Com la de Déu creant per avorriment o un perso-natge atabalat per la roba que algú li ha posat mentre dormia i que vol escapar-se de les vinyetes... Sobren les paraules, són històries que s’han de gaudir.

– Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protago-nisme, tot i que era protagonista.– Era així. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt bé a molta gent. Sabia gaudir de les relacions soci-als i, com tots, també necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA

En Pol sabia aprofitar el temps i qual-sevol estona lliure. Fins i tot un diumen-ge després d’una ressaca es posava a llegir o a veure pel·lícules: “mai estava mirant les musaranyes”. I mai tenia fil-tres.

– També a vegades jugava amb això... Potser era massa explícit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un còmic en el qual sortia un nazi i a l’última vinyeta admetia que el personatge era repugnant.– Es considerava artista?– No ho vam parlar mai. Li agradava dissenyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimen-tar i tenia les coses molt clares. Però no pintava per pintar,

Pol Santamans, crear sense pautes

14

VI

U L'H

OSPI

TALE

T cultura

Marc Pérez, amb una samarreta dissenyada pel seu amic Pol Santamans.

(passa a la pàgina 16)

Page 15: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 16: Viu l'hospitalet juny 2013

culturaruta gastronòmica

sinó que feia esbos-sos primer. Era molt ordenat.

I era molt bromista. No li calia expli-car acudits per fer gràcia, sinó que més aviat era de fer “conyes surrealistes” i d’humor absurd, com a bon fan de Muc-hachada Nui i La Hora Chanante. Al web hi ha un nano amb samarreta i la tito-la a l’aire que es tira pets. “Era la seva imatge al MySpace. El personatge és ell mateix [i és creació seva]. En el seu moment, ens havia semblat súper gra-ciós i crèiem que havia de sortir al seu espai”, explica Marc.

– Era col·leccionista?– No era un fanàtic del col·leccionisme, però sí que tenia petites rareses. Li agra-daven els còmics i potser no en tenia 200, però sí 100 de curiosos. Guardava alguna ampolla de cervesa, certs pòsters, pel·lícules... Era molt de la vespa i conser-vava un parell de banderes dels anys 40. Això sí, el tema material li bufava.– Com era la seva relació amb l’art?– Creava perquè li venia de gust o, com a molt, per lligar amb alguna tia. Sempre mostrava els seus estats d’ànim a les obres i si algú li deia que li semblaven xules, li agradava, i si era al contrari, li donava igual.– Marc, explica’ns alguna anècdota del Pol.– Les anècdotes són bastant heavies [riu]! Espera que en pensi alguna... Ben bé no és una anècdota, però deia molt de com seria de gran. Als aniversaris convidava tota la classe a casa seva. A tots! No entrava en distincions. De petit, i això, és clar, ho he vist de gran, ja dibui-xava bé i era molt observador.

I li encantava viatjar. Ho feia quan podia. Va estar dos estius a Nova York, va anar a Tailàndia i Colòmbia, coneixia quasi tots els racons d’Europa... I no va deixar de pintar ni durant la malaltia. Fa gairebé dos anys es va organitzar al Barradas 200 dies, l’exposició, amb les obres que va crear durant aquest perío-de de patiment. La mostra va servir per recordar i difondre les creacions d’en Pol i allà va començar a néixer el seu web, amb idèntics objectius. § 1

6 V

IU L'

HOSP

ITALE

T culturacultura

(ve de la pàgina 14)

Pol Santamans i algunes de les seves obres.

Page 17: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 18: Viu l'hospitalet juny 2013

Text i fotos TONI DELGADO

Parlar amb Agustín Fructuoso (Barcelona, 1951), director del TPK Art i Pensament Con-

temporani, seria com anar al cinema a veure dos o tres pel·lícules seguides sense saber-ne el títol. Suposa una sor-presa contínua. “Saps que als periodis-tes se’ls coneixia com a canallesca?”, em pregunta gairebé com a missatge de benvinguda. També li diu a Alejan-dro González (La Habana, Cuba, 1955), artista resident del TPK: “no ho sabia, però la premsa té molta fama”.

En comptes de posar-se davant del periodista, Agustín agafa la cadira i es col·loca al costat. Es veu que era una norma que va posar John F. Kennedy. “Al TPK”, continua, “defensem la cultu-ra i l’art com a progrés”. I fan possible iniciatives com el Solstici 2013, que té com a títol Tot esperant Godot [en ho-menatge a l’obra de Samuel Beckett] i que en aquesta ocasió es farà al TPK –i no al Centre Cultural Tecla Sala com era habitual–, del 27 de juny –la inaugura-ció serà a les 19:30 hores– fins al 14 de juliol. Serà una instal·lació col·lectiva de les obres de professors, alumnes i artis-tes residents –“no creiem en jerarquies i estatus”– que reflectirà les xarxes que s’estableixen entre les persones: “sem-pre hem tingut un reconeixement inter-nacional pel nostre treball en equip. És bàsic compartir, entendre, mirar i com-prendre el pensament amb un altre, i per això establim connexions sòlides amb diferents espais i col·lectius del món”.

– Agustín, quan s’adona algú que és ar-tista?– [Em mira als ulls i somriu]. D’alguna manera, el que tries a la vida et porta a un camí molt concret. Què prefereixes, comprar un cotxe o invertir els diners en un lloguer per a un estudi? O en materi-

al d’art? Es tractar de prioritzar. És molt senzill. Artista és qui es dedica a l’art.

M’acomiado d’Agustín i m’acomodo a una cadira amb forma de sofà i apunto el que m’explica Alejandro González so-bre un tamboret ple de puntets de co-lors. Definitivament, estem al taller d’un artista. A ell també li pregunto sobre quan es va adonar que era un artista:

“ho vaig descobrir a Barcelona, quan vaig començar a treballar en una em-presa d’edicions d’art”.

Amb tres anys, ja pintava amb llapis de colors als retalls de fusta que li por-tava el pare de la fusteria del tiet, en Rolando, que li va fer una paleta de pin-tura quan tenia 14 anys i va començar a estudiar pintura –amb 19 va iniciar la carrera d’arquitec-

Alejandro González: “Tendeixo a l’abstracte, però busco un sentit als meus quadres”

18

VI

U L'H

OSPI

TALE

T cultura

Alejandro, al seu taller del TPK.

(passa a la pàgina 20)

Page 19: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 20: Viu l'hospitalet juny 2013

culturaruta gastronòmica

tura– i que conserva al taller, a l’altre extrem d’un regle T d’ar-quitectura.

– Suposo que ser arquitecte et dóna el plus de veure l’esquelet de les obres. – Potser al principi t’has de deixar em-portar i després treus la part més d’or-ganització, d’arquitectura.

Alejandro, que gestiona un bloc amb les seves obres [victorialejandro.blogspot.com], no fa esbossos. No li agraden perquè creu que fent-los perd el factor sorpresa i el plaer. Vol sorpren-dre i sorprendre’s i per aconseguir-ho es deixa anar, com els nens: “sempre em recordo pintant”. Per a ell, l’art ho és tot: “m’omple, em diverteix i m’ajuda a expressar-me. Tendeixo a l’abstracte, però els busco un sentit, als meus qua-dres. Realment em sento realitzat amb el color, no tant amb la forma”.

– El color dóna més joc a les interpre-tacions.– La taca ho és tot. Depèn del dia tindrà una estructura o una altra, però tampoc vaig pensant si un color es complemen-ta amb l’altre.– Crear és com cantar a la dutxa una cançó inventada?– M’agrada la idea. Jo ni fumo, ni bec, ni em drogo. Per a mi crear és com una droga, un plaer.

Treballa al seu taller del TPK de les deu del matí a les vuit de la tarda i re-coneix que no seria tan endreçat a casa –“no acabaria les coses”– i que no des-connecta mai, que sempre li dóna voltes a les obres. Ha de ser estressant tractar de veure les coses des de tants punts de vista: “l’art es gaudeix i, a vegades, es pateix”.

– Gaudir i patir podria ser una definició del pas del temps...– El pas del temps és quelcom realment fascinant, la veritat. Molts ho veuen com una pèrdua; i jo, com un guany. No vol-dria tornar a ser jove. Prefereixo estar com estic. Valoro més l’experiència i la consciència que no pas una joventut in-conscient.

– Ets la primera persona que m’ho diu i potser l’última!– Ho sento així. Potser m’agradaria tor-nar enrere per tractar més l’art. Durant set anys vaig estar treballant i estudiant arquitectura. Tenia molta feina, no podia fer res més. Arribar aquí [fa 20 anys que va aterrar a Barcelona i un any i mig que té un taller al TPK i és artista resident] em va canviar.– En part des que estàs al TPK.– Aquí hi estic molt bé. Acaba d’arribar un nou artista [resident]. Ell diu que aquí hi veu “bones energies”. Hi estic d’acord. I això que sempre s’ha dit que el món dels pintors és conflictiu per la competència. No percebo això al TPK.– Teniu complicitat?– Ens complementem. Vaig començar [a fer obres d’art] quan vaig anar de lloguer a un pis a Barcelona. Hi vaig estar 15 anys i després vaig aterrar aquí. Abans era més tancat i obscur. Ara tinc un taller al mig dels altres i que funciona com un punt de connexió. No em molesta que passin els companys. De fet, m’agrada. – A determinades hores serà com estar al carrer.– Sí, això m’ha donat més desimboltu-ra. A vegades em feia por la relació de l’obra amb l’espectador. Les relacions,

en general, sempre m’han inquietat i fer quelcom tan personal com la pintura em semblava incòmode.– Un artista té límits?– Hi ha molts artistes que sí que en te-nen, i la gràcia està en traspassar-los. A vegades els cal una empenta.– Espontaneïtat en definitiva?– Sí. Té a veure amb el caràcter, les emo-cions... Hi ha gent que es conté més amb la pintura. Són frens. En la mesura que et deixes emportar, ets més comunicatiu.– O sigui que ara ets un artista més equi-librat.– És un llarg procés, tant personal com artístic. Abans feia una obra més estruc-turada.– Abans entenies l’art com a ciència?– Com a plans nets de colors. Estava molt influït per l’arquitectura. I feia es-bossos. Calculava tant que no en gaudia.– Convida els lectors a que vinguin a veure el Solstici 2013.– Són col·laboracions individuals amb un sentit col·lectiu. Per a mi i per a altres companys és nou participar en una instal-lació. És la demostració que es pot crear alguna cosa amb menys espai i recursos. L’important és no aturar-se. Si no tens el material que esperes, n’agafes un altre. És aquí on radica la creativitat. § 2

0 V

IU L'

HOSP

ITALE

T culturacultura

L’artista cubà amb la seva obra Cuenta atrás.

(ve de la pàgina 18)

Page 21: Viu l'hospitalet juny 2013

22

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Les coses, quan funcionen, no cal tocar-les. I l’aliança entre Moritz i La

Talaia, l’Associació per les Festes del Centre de l’Hospitalet està més que

consolidada –fa cinc anys que dura– i tot va començar amb un inflable de

Moritz i un tirador de cervesa. La marca és un dels patrocinadors d’una festa

màgica organitzada per La Talaia i va voler –i continua volent– ser partícip

de la festa del barri centre, on estan ubicats gairebé el 50% dels locals que

consumeixen Moritz a la ciutat. A més, Moritz dóna suport logístic als

sopars populars al carrer amb la col•laboració de La Talaia. Per segon any

consecutiu, Viu L’Hospitalet us informa de les seves propostes d’oci per a

aquestes festes tan singulars.

consecutiu, Viu L’Hospitalet us informa de les seves propostes d’oci per a Viu L’Hospitalet us informa de les seves propostes d’oci per a Viu L’Hospitalet

aquestes festes tan singulars.

LA màgia de la FESTA MAJOR DEL CENTRE

ViuL'Hospitalet

Page 22: Viu l'hospitalet juny 2013

El Cercabirres, idea original

del col•lectiu de joves de les

entitats de La Talaia, serà un

recorregut fresc, divertit i

simpàtic pel barri Centre, de-

gustant Moritz i amb les se-

güents parades: Ca Les Noies,

El Casino, La Rambla, Azabac-

he, 40/40 i la carpa Moritz,

on es donarà la consu-

mició corresponent a La

Resistencia. Els 300 par-

ticipants, als qui se’ls

lliurarà la samarreta

oficial del cercabirres i

un got reciclable, ani-

ran acompanyats per

una xaranga per ani-

mar la festa. Tornarà

a ser una espècie de serp

de colors. Com que els

tiquets per a l’activitat

s’esgoten molt ràpid, des

de Moritz ens comen-

ten que estan estudiant

altres alternatives de

cara a l’edició de 2014.

Des de l’organització

–i des de la redacció de

Viu L’Hospitalet– us re-

comanem fer-ne un con-

sum responsable.

El Cercabirres, idea original

del col•lectiu de joves de les

entitats de La Talaia, serà un

recorregut fresc, divertit i

simpàtic pel barri Centre, de-

gustant Moritz i amb les se-

güents parades: Ca Les Noies,

El Casino, La Rambla, Azabac-

he, 40/40 i la carpa Moritz,

on es donarà la consu-

EL CERCABIRRES, UN TOUR

DE SABOR I BON ROTLLO

Page 23: Viu l'hospitalet juny 2013

Efectivament, com diria un popu-

lar periodista esportiu amb el seu

to tan característic. Aquest any

es tornaran a repartir tiquets de

Moritz al bus de la marca durant

la tarda de dijous 20 i divendres

21; i durant tot el dissabte 22 de

juny en tres punts del barri: da-

vant de La Farga, a la Rambla Just

Oliveras i a la Plaça de l’Ajunta-

ment. Només cal, és clar, buscar

el bus i després passar pels es-

tabliments participants, en

els quals Moritz et convida

a una cervesa!

En Miguel Ángel Martín,

responsable de Moritz a

l’Hospitalet, ens fa una re-

flexió: “Moritz vol ser una

marca molt propera a la

gent de la ciutat i vol par-

ticipar en allò que la gent

s’ho passa bé en aquests

moments difícils. És im-

portant que la gent pugui

deixar de banda els proble-

mes del dia a dia i descon-

necti. Moritz pretén ser

una marca de proximitat

i el seu mercat es concen-

tra sobretot a Barcelona

i a les seves rodalies. Per a

Moritz, com a marca i com

a empresa, l’Hospitalet és

una ciutat molt important”.

4.000 TIQUETS DE CERVESA

MORTIZ

Page 24: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 25: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 26: Viu l'hospitalet juny 2013

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA

L’empenta d’un jove de 20 anys que abandona Pfaf-fenhofen (Alsàcia), la seva ciutat natal, i que arriba a Barcelona el 1851. Cinc anys després ja és el pro-

pietari d’una petita fàbrica de cervesa al desaparegut car-rer de Cirés, al barri del Raval. El seu nom era Louis Moritz Trautmann i és el fundador de Moritz, la primera cerveseria muntada a nivell estatal i que continua la sisena generació de la família. “No està en mans de cap multinacional, com succeeix amb la majoria”, Miguel Ángel Martín, delegat del Departament Comercial de la zona del Baix Llobregat, ens parla de la importància de la marca, patrocinadora del Quin-to Tapa, i ens presenta la Fàbrica Moritz.

“La fàbrica realment és un museu d’història i de produc-tes, però també un reclam arquitectònic”, continua. Ubicada a la Ronda Sant Antoni i rehabilitada pel prestigiós arquitec-te Jean Nouvel –autor, entre d’altres, de la Torre Agbar–, la Fàbrica Moritz desprèn un aire avantguardista, però sense perdre l’encant de sempre, símbols com els tancs de fermen-tació fets de formigó en temps en què encara no existia l’acer inoxidable. “S’ha fet un gran esforç per recuperar els seus trets característics. El sòl és idèntic a l’original, a una època sense cotxes ni tractors on els responsables del bar anaven a buscar els barrils de cerveza amb els seus carros tirats per animals”, explica Miguel Ángel, que recorda que a la fàbrica hi trobem una microcerveseria on podem tastar una Moritz “més natural i fruital. Un producte viu sense pasteuritzar”. Tastar-la és un dels grans atractius de les visites guiades que s’hi

fan, centrades en la “cultura de cervesa i on s’explica la seva composició, com es prepara, quin és el maridatge ideal, la història de la marca i com ha participat en la vida de la seva àrea metropolitana...”

REFUGI ANTIAERI Perquè durant la Guerra Civil la Fàbrica Moritz es va fer

servir com a refugi antiaeri i representa l’única marca de cer-vesa espanyola present a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va rebre una medalla d’or com a reconeixement. I és un espai d’uns 5.000 metres quadrats amb una àmplia oferta sociocultural i s’hi poden fer esdeveniments especials. A través del web www.moritz.cat es pot sol·licitar una visita guiada per conèixer de primera mà tots els racons d’aquest espai, on el passat setembre es va inaugurar el Bar à Vins de la Fàbrica Moritz, on es pot triar entre gairebé 500 referències de vins i acompanyar-los de saborosos tastets. Moritz també ha participat en la restauració del mític Bar Velódromo, ubicat al carrer Muntaner.

NOUS PROJECTESA finals de 2011 es van fer dues inauguracions de la nova

fàbrica, una per a les institucions i una altra per a la ciutada-nia. “La primera impressió que vaig tenir? Es va portar tot molt en secret. Va ser una sorpresa i una gran satisfacció veure cues de més de 4.000 persones per entrar”, recorda Miguel Ángel, que anuncia que en breu s’hi obrirà un museu sobre la història de la marca i un restaurant a càrrec de Jordi Vilà, responsable de l’Alkimia del carrer Indústria de Barcelona i encarregat del projecte gastronòmic de la fàbrica Moritz. §

La Fàbrica Moritz, un deliciós museu en moviment

26

VI

U L'H

OSPI

TALE

Tsocietat

Imatge de la Fàbrica Moritz.

Page 27: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 28: Viu l'hospitalet juny 2013

28

VI

U L'H

OSPI

TALE

Tracó de l'anunciant

100 montaditos, entusiasmats per sorprendre

Li va agradar molt el produc-te, el preu i l’ambient que es va trobar en un local de 100

montaditos de Barcelona i Alfred Gui-met (Lleida, 1977) es va decidir a obrir-ne un a l’Hospitalet –el va inaugurar el 22 de març– i, en concret, a la Rambla Just Oliveras, que té “un encant espe-cial”. En aquesta entrevista, el seu res-ponsable ens fa cinc cèntims del seu 100 montaditos. Hi tornarem al juliol, perquè el local serà el protagonista de la Ruta Gastronòmica.

– El client cada vegada és més exigent.La nostra intenció és oferir un servei

excel·lent, proper, ràpid i de qualitat. La fórmula per continuar millorant i ser més eficients és treball i treball, i formació i for-mació. El nostre motor és l’entusiasme. És un negoci que ens apassiona. Estem oberts de nou del matí a dotze de la nit. Els caps de setmana ampliem una mica el nostre horari. El nostre producte es fa al moment. És la nostra diferència bàsica [amb la competència]. El pa és exclusiu –el tenen registrat– i sempre el servim crui-xent, al seu punt. En tenim de normal, de ceba, de cereals, de xapata i de xocolata.

– De xocolata? Sí, és deliciós. Sobretot ens el dema-

nem per al berenar i les postres. Tenim cinc montaditos dolços amb pa de xo-colata [amb cookies&cream; amb llet condensada, amb dragees de xocolata i cacauets, amb nata muntada amb dra-gees de xocolata i cacauets; i amb nata muntada amb cookies&cream].

– Parlant de montaditos. En teniu 100, doncs?

Sí. I la carta es va renovant. El monta-dito estrella és el de pernil ibèric i també ens funciona molt el de xistorra, tant el que porta bacó i salsa brava com el que té formatge brie o el de pebrot verd amb pa de xapata.

– Molt simpàtics els pans personalit-zats que teniu en aquell cartell d’allà. N’hi ha un que representa un científic; un altre, un nen amb flotador; encara un altre que sembla un lluitador o un superheroi... Una bona campanya per indicar que arribeu a tot tipus de públic.

Ens adaptem al client. Aquí la gent ve a esmorzar, per exemple, una torrada de pa rústic o un croissant a la planxa i un cafè amb llet per només 1’80 euros, a dinar, a sopar... També pot gaudir d’una cervesa a mitja tarda i a molt bon preu: una canya a 70 cèntims i una gerra de més de mig litre, a 1 euro.

– Alfred, quan és la promoció Euroma-nía?

És una d’especial per als dimecres i els diumenges, quan tota la carta, ex-cepte les amanides, costa un euro.

– Tot l’any, però sobretot a l’estiu, és un moment ideal per a una bona amanida.

I aquí en tenim de cinc tipus diferents [Cèsar, del Xef, Mediterrània, de Salmó i Francesa], fetes al moment i ben fres-ques.

– Veig que també feu fustes...És la iniciativa de Tablamanía. En

tenim la Destroyer, amb set montadi-tos, la Gourmet, la Clàssica i la Ibèrica. Aquestes cinc inclouen cinc montadi-tos. Per sis euros, tens una fusta i per dos, 10.

– I per picar... Natxos amb dues salses [guacamole

i cheddar], patates fregides [amb maio-nesa i ketchup], patates xips, les fustes de salsitxes o olives de l’àvia. Boníssi-mes! §

Alfred, a 100 montaditos.

100 MONTADITOS. Rambla Just Oliveras, 25

(l’Hospitalet de Llobregat) Web www.100montaditos.com

Page 29: Viu l'hospitalet juny 2013
Page 30: Viu l'hospitalet juny 2013

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Text TONI DELGADO

“Nedar és molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava ‘4.000 metres’... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que

m’arribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la família: per què li deixes fer això a la nena, se li farà una esquena d’home! Però tenia molta facilitat. Vaig començar a l’escola, en uns cursets, i a la final vaig treu-re sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig començar a entrenar-me. Vaig batre el rècord d’Espanya i, sense adonar-me’n, vaig ficar-me en aquest món”, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplèndid reportatge pu-blicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la natació a l’Estat –i, en concret, de l’esport femení, sempre maltractat– i el corat-ge de la primera catalana en arribar a una final olímpica, a Mèxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat l’or als Jocs Mediterranis de Tunísia i, l’any 1966, finalista a l’Europeu d’Utrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esque-na, 200 i 400 estils –i de relleus 4x100–, i 200, 400 i 800 lliures.

Un relat que sembla prehistòric, però que no té tants anys. Forma part de la trajectòria d’un esport que en poc més d’un

mes viurà el 15è Campionat del Món, del 19 de juliol al 4 d’agost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la natació com a competició a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres l’any 1837, fou la primera organització de nedadors. Anys després, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Associa-tion, que es transformaria en l’Amateur Swimming Association (ASA). L’any 1896, als primers Jocs Olímpics de l’era moderna, a Atenes, la natació estava inclosa al programa –fins al 1912 no es va incloure la femenina– i el 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder cele-brar les proves entre afeccionats.

Molt abans, però, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor d’idiomes, va escriure Colymbetes, el que es con-sidera el primer llibre sobre natació de la història. La intenció de l’autor, que, entre d’altres, explicava la tècnica per apren-dre la braça, era reduir el risc... d’ofegament!

Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olímpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olímpics de Munic 1972 –acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupció de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rècords amb els seus vuit ors a Pequín i l’any passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olímpiques. Les mateixes, però, que Teresa Perales, una lle-genda de l’esport paralímpic. §

La natació com a competició

sabies que...

Page 31: Viu l'hospitalet juny 2013

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

cnl

Com s’escriu un

correu electrònic?

Sembla una qüestió molt sen-zilla, oi? Molts de nosaltres escrivim correus electrònics

a diari, tant personals com de feina, i no creiem que això pugui suposar gaires problemes. Ara bé, escrivim de la mateixa manera a uns amics per confirmar-los un sopar que a un client per disculpar-nos per l’endarreriment d’una comanda? Evidentment no.

Sigui quin sigui el tipus de text, abans d'escriure ens hem de fer les següents preguntes: a qui escric? (destinatari), sobre què escric? (tema), per què es-cric? (finalitat) i com vull escriure? (grau de formalitat).

Tot i que sol ser un text breu, el cor-reu electrònic té les seves pròpies re-gles formals. Cal saber expressar les idees clarament i en ordre, escriure amb correcció (gramàtica) i amb l’ade-quació necessària perquè el contingut del missatge i el grau de formalitat s’adeqüin al destinatari.

Així doncs, un cop escrit, l’hem de re-passar i preguntar-nos: s’entén el que vull dir? (propòsit), el text està correc-tament escrit? (correcció), s’adequa al propòsit i al destinatari? (formalitat).

També cal tenir en compte la dispo-sició del text en l’espai (en aquest cas en la pantalla!); que hi hagi separació entre paràgrafs i que el conjunt sigui agradable visualment.

Ara veurem les parts de què consta un correu: salutació/nom del destina-tari; missatge o cos del text (que ha de constar d’una introducció, desenvolu-pament i una conclusió), comiat i nom de l’emissor (que podem tenir configu-rat com a signatura). És convenient que a primer cop d’ull es vegin separament la salutació, el cos del text i el comiat.

Quant a la salutació i el comiat, les formes més habituals, amb les abrevi-acions corresponents, són les següents (de més a menys formalitat):

Un error molt freqüent del missatge és canviar la forma de tractament a mit-jan text; és a dir, començar parlant de vosaltres/vós i acabar parlant de vostè. Per exemple: “Us enviem (a vosaltres) el catàleg..., si té (vostè) qualsevol dub-te... ”. Recordeu que en textos formals ens podem adreçar a l’interlocutor tant de vós/vosaltres com de vostè, però

que reservem el primer ús a situacions especialment formals.

Un altre error habitual, en aquest cas d’adequació, és introduir paraules mar-cadament col·loquials (el correu que dèiem del sopar) en un text formal (el correu als clients). La immediatesa del correu electrònic no ens l’ha de fer con-fondre amb un WhatsAap! §

CNL DE L'HOSPITALET. Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat)

Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

Troba’ns al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh

SALUTACIÓ COMIAT

Senyor/Senyora, (Sr./Sra.,) Benvolgut senyor/Benvolguda se-nyora, (Benvolgut/uda senyor/a,)

Us saludo atentament. Atentament, Rebeu una salutació cordial.

Companys,Amic/amiga,

Cordialment, Una abraçada,

Nom de la persona destinatària, Fins aviat, A reveure,Petons,

Page 32: Viu l'hospitalet juny 2013