vi jornades · de la universitat de barcelona. alejandro enesco, director de l’activitat public...

VI JORNADES PER A PROFESSIONALS

FINANCERS

PATROC INEN:

RESUM I CONCLUSIONS 2011

PROMOUEN: ORGANITZA:

Pàgina 4Mercats i productes per al finançament autonòmic i municipal Andreu Mas-Colell, Conseller d’Economia de la

Generalitat de Catalunya.

Página 5Les posicions dels grans partits. És possible el consens? Octavio Granado, Secretari d’Estat

de la Seguretat Social.

Pilar del Olmo, Consellera d’Hisenda de Castella i Lleó.

Antonio Fernández Teixidó, Portaveu econòmic de CiU al Parlament de Catalunya..

Pàgina 6La situació dels municipis i les comunitats autònomes Joaquim Solé Vilanova, Catedràtic

de la Universitat de Barcelona.

Alejandro Enesco, Director de l’activitat Public Finance de Dexia/Banc Sabadell.

Pàgina 7Quina política? Quins productes? Quant risc? Quina imatge genera? Carlos Guille, Director general adjunt

del Banc Europeu d’Inversions.

Carmen Lumbreras, Directora de Renda Fixa d’InverCaixa.

Albert Carreras, Secretari d’Economia de la Generalitat.

Pilar Solans, Ex responsable d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona.

Edward Hugh, Macroeconomista i col·laborador del Nobel Paul Krugman.

Pàgina 8La relació banca/client. Noves tendències en la gestió de patrimonis Roger Peverelli, Autor del llibre “Reinventar

los Servicios Financieros”.

Pàgina 9Enquesta EFPA sobre l’assessorament financer a Espanyaa Jorge Soley, Professor del departament

financer de l’IESE.

Alicia Miguel, Redactora de Fundspeople.

Marcos Lamela, Redactor en cap d’economia d’EFE a Barcelona.

Pàgina 10Què suposaran la Mifid II i la Ucits IV des d’un punt de vista pràctic? Gloria Hernández Aler, Advocada sòcia

de Deloitte.

Pàgina 11Novetats i tendències en els models de gestió de patrimonis José Daniel Fornos, Director de màrqueting

de Pictet & Cie.

Nuria Trío, Directora general adjunta de Negoci d’Amundi Ib.

Ignacio Lana, Sales-director Spain, Carmignac.

Adelaida Mercier, Assistant-manager Planning a Dexia.

Pàgina 12La reforma financera a Espanya. Situació actual Joaquín Maudos, Professor-Investigador de l’Instituto

Valenciano de Investigaciones Económicas.

Pàgina 13L’estat de la qüestió Pedro Pablo Villasante, Secretari general de

l’Asociación Española de Banca (AEB).

José María Méndez, Director general de la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA).

Pàgina 14La visió des de l’exterior Fabio López Cerón, Conseller delegat d’Equilibra

Capital Management.

Pàgina 15Dues experiències a tenir en compte Carlos Stilianopoulos, Director financer

de Bankia.

Tomás Muniesa, Director general de Caixabank..

Pàgina 16Borsadiner als mitjans

sumari

3

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

ELS MILLORS EXPERTS,ELS ASSUMPTES FINANCERS MÉS PREOCUPANTS

L gravetat de la crisi és tal que les prioritats i els escenaris canvien d’un dia per l’altre. Una evolució tan ràpida és, sens dubte, una enorme

dificultat en l’organització d’un esdeveniment que pretén abordar anualment aquells temes que més preocupen al sector financer. El fet que aquestes jornades s’hagin celebrat una setmana després de les eleccions generals, també va suposar un problema per aconseguir la participació de responsables de l’administració pública, l’absència dels quals va ser compensada amb la participació de grans especialistes del món de la Universitat. Tot i així, les VI Jornades per a Professionals Financers varen aconseguir convocar els millors experts nacionals i internacionals per convertir-se un any més en el centre del debat d’aquells assumptes que resulten claus per a la resolució de la crisi. Va haver-hi unanimitat entre els dos centenars d’assistents a subratllar l’alt nivell de les intervencions que es varen presentar en aquesta edició i la idoneïtat dels temes escollits per al seu desenvolupament.

El finançament autonòmic i municipal va ser el primer tema abordat per al qual es va comptar amb la

participació, entre d’altres, del Director General Adjunt del Banc Europeu d’Inversions, Carlos Guille, i del Secretari General de la Generalitat, Albert Carreras. Un apassionat debat entre responsables del PSOE (Octavio Granado), Partido Popular (Pilar del Olmo) i CiU (Antonio Fernández Teixidó) va servir de pròleg a aquesta sessió.

La segona sessió, que va abordar la relació entre bancs i clients després de la crisi, va afavorir la presentació en exclusiva d’una enquesta realitzada per l’EFPA (European Financial Planning Association). Els resultats, semblants als d’altres estudis apareguts en mesos anteriors, suggereixen que les entitats bancàries haurien de ser més sensibles a la demanda de la seva clientela. La Mifid II i la Ucits IV, de pròxima implantació, varen ser també objecte d’anàlisi i reflexió.

Finalment i donant continuïtat a les edicions anteriors, aquestes jornades varen abordar la situació en la qual es troba la reforma financera a Espanya. Sis experts de primera fila varen analitzar, fonamentalment, els reptes pendents d’un sector del qual depèn, sens dubte, la credibilitat d’Espanya a l’exterior.

Inau

gura

ció

4

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

“La resposta a les incorreccions a la zona euro ha de ser la d’una política fiscal comú entre tots els membres”

SESSIÓ D’INAUGURACIÓ

MERCATS I PRODUCTESPER AL FINANÇAMENTAUTONÒMIC I MUNICIPAL

Andreu Mas-Colell, Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

“La crisi manifesta la importància dels

professionals financers”

El repte més important al qual ens enfrontem en aquest moment és el d’aconseguir estabilitzar les

expectatives que tenen els agents del mercat sobre nosaltres. I és que, ens trobem davant d’un nou escenari, completament dominat per les expectatives dels operadors sobre les accions que duen a terme

altres operadors, els països. Per això, l’objectiu comú és el de romandre tots junts dins de la zona euro.

La veritable protagonista en aquesta nova situació en la qual ens trobem les Administracions és

Alemanya, que és de qui depenem. Hi ha massa confusió als mercats, tanta, que fins i tot la crisi i la desconfiança generalitzada també afectarà aquesta potència econòmica. Cal ser conscients que no ens trobem davant d’un fenomen transitori, sinó davant de quelcom més profund i estructural: si alguns països caiguéssim, les conseqüències serien gravíssimes, no només per a nosaltres, sinó per a tota la zona euro.

Per això, és bo saber com resoldrà Alemanya el dilema que té al davant: es tracta d’un intens

debat a favor de l’euro. Davant d’aquesta

disjuntiva, tinc la confiança que Alemanya optarà per una postura clara a favor de l’euro. De fet, és quelcom que ja ha passat en d’altres ocasions. Quan es va instaurar la moneda única, hi havia incongruències entre els diferents països que la formaven. I la resposta a aquestes incorreccions va ser la d’obligar-nos a realitzar una mateixa política fiscal comuna entre tots els membres de l’euro. I això és el que està

succeint ara. En l’àmbit de Catalunya, ens hem vist obligats a presentar uns pressupostos en els quals l’únic clar és que cal reduir el dèficit a l’1,3% de cara a l’exercici de 2012.

La crisi econòmica està demostrant que ens trobem davant d’un món financer extremadament

complex. I també ens ha posat damunt la taula una altra realitat: que existeixen productes financers d’una nova tipologia, adequats per a un moment diferent i que serveixen per afrontar una crisi com l’actual. Per això, el paper que juguin els professionals del sector serà clau. Amb aquesta crisi en la qual ens trobem, augmentarà i millorarà la importància que els hi donem i que tenen els professionals del sector financer a la nostra societat.

5

SESSIÓ D’INAUGURACIÓ

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

La situació més greu en què ens trobem les Comunitats és que hem d’endeutar-

nos per realitzar qualsevol petita operació, perquè ja han desaparegut les entitats estrangeres que ens finançaven. Abans, aconseguíem finançar-nos a 10 anys, i ara hem de fer-ho entre tres i cinc anys i, sobretot, utilitzar l’endeutament a curt termini, perquè, donades les incerteses, és impossible fer-ho d’una altra manera. Davant d’aquesta situació, el primer que hem de fer és avançar en la disciplina fiscal, amb mesures austeres i una major coordinació entre totes les Administracions. També cal dur a terme reformes estructurals, entre elles, la del model de finançament autonòmic, per fer-lo més suficient, encara que jo no aposto per un tomb total d’aquest. Estem en moments molt complicats que exigeixen acords entre tots els partits.

La crisi ha aguditzat un problema que es venia gestant des de fa anys, quant

a despesa i endeutament. Els ciutadans han de saber que hi ha coses que han de canviar. Si més no, en allò referent al finançament autonòmic, perquè no pot ser que Catalunya tingui un dèficit estructural tan elevat en comparació amb l’Estat. Per això, hi ha d’haver un esforç comú equitatiu i compartit. Davant l’actual situació en què ens trobem, nosaltres volem una relació bilateral entre Espanya i Catalunya; també demanem allò que diu l’Estatut, això és que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos. I exigim un pacte fiscal, amb una quota aportada a l’Estat pels serveis prestats. Amb això, Catalunya no renuncia a la solidaritat, però aquesta ha de tenir un límit: no pot ser que quant millor estiguin els altres, nosaltres anem a pitjor.

Possiblement sigui necessari elaborar una nova Llei d’Estabilitat, però cal

recordar que ni tan sols hem arribat a acomplir fidelment la que teníem fins ara. Per això, el que no podem estar fent és canviar la legislació cada poc temps. Si la Seguretat Social té un desenvolupament i unes finances millors que altres Administracions és perquè les seves normes gaudeixen d’una major estabilitat, i això li treu problemes de sobre. En el cas del finançament autonòmic, no podem pactar un model de finançament, com el de fa dos anys, i ara exigir-ne la seva revisió, una altra vegada. És veritat que els acords són possibles entre els grups polítics, però també és cert que cal respectar la legislació vigent, i més si és tan recent. Jo crec que, fins ara, hem millorat en els models de finançament territorial i això ha permès un millor desenvolupament d’Espanya en els darrers anys.

Octavio Granado, Secretari d’Estat de la Seguretat Social.

Pilar del Olmo, Consellera d’Hisenda de Castella i Lleó.

Antonio Fdez. Teixidó, Portaveu econòmic de CiU al Parlament de Catalunya.

LES POSICIONS DELS GRANSPARTITS. ÉS POSSIBLE EL CONSENS ?

SESSIÓ D’ANÀLISI

6

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

MESA D’EXPERTS

LA SITUACIÓ DELS MUNICIPISI DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Joaquim Solé Vilanova, Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Alejandro Enesco,Director de l’activitat Public Finance de Dexia/ Banc Sabadell.

Les Administracions Públiques espanyoles són entitats fortament inversores. De fet, de mitjana, s’assoleixen gairebé dos terços de

contribució a la inversió pública per part dels ens territorials, a la vegada que l’aportació al dèficit o al deute és, proporcionalment, molt menys elevada. El que ha provocat la crisi econòmica és que ha alterat l’evolució de les despeses: els estrictament financers han prosseguit una evolució erràtica, pels tipus d’interès; a més, hi ha hagut un gran creixement de les despeses corrents, que s’havien contingut una mica durant la crisi, a l’igual que les despeses de personal; quant a les despeses socials, són difícils de controlar; i on hi ha hagut un esforç pressupostari més gran és en les despeses d’inversió. Pel que fa als ingressos, hi ha hagut una gran dispersió entre països: a Alemanya hi ha un elevat pes d’impostos i un altre baix de subvencions; en d’altres, com a Holanda, ni tan sols tenen tributs territorials. Jo crec en la capacitat de les administracions territorials, en general, per acudir a la compra del seu deute “retail”. Cal tenir en compte que la finalitat primordial de les emissions de deute, com les autonòmiques, és la de la inversió, i no la del finançament de la despesa corrent, que és allò que estan fent molts organismes públics en aquest moment.

La reducció dels ingressos en les Administracions s’ha produït bàsicament pel retrocés del sector immobiliari. De fet, l’Impost

de Béns Immobles (IBI) s’ha demostrat que és un tribut que serveix en temps de crisi, com ara està succeint, sobretot en els municipis amb noves valoracions cadastrals, perquè ajuda a mantenir els ingressos dels municipis. El problema dels ajuntaments és que no compten amb un sistema de finançament propi. Però sí és cert que compten amb un model tributari molt ampli, amb taxes i preus que molts consistoris no han utilitzat com ho haurien d’haver fet; també compten amb un gran impost sobre la propietat, com és l’IBI; i nombroses subvencions. Amb una reforma legal no resolem aquest problema, però sí amb un canvi de comportament en la gestió dels municipis. Per aconseguir aquesta transformació, els consistoris han d’elaborar uns comptes fidedignes; calcular el cost real dels principals serveis; comunicar als ciutadans quina és la situació financera del municipi i les mesures a prendre; elaborar plans de sanejament; elaborar unes guies de bones pràctiques en situacions d’emergència, com l’actual; actualitzar el tribut relacionat amb el Cadastre; i replantejar-se quin tipus de taxes s’han de cobrar als ciutadans, per determinats serveis que utilitzen.

7

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

MESA D’EXPERTS

QUINA POLÍTICA? QUINS PRODUCTES ?QUANT RISC? QUINA IMATGE GENERA?

Som conscients que hem de desenvolupar productes que

no consumeixin als ens públics la seva capacitat d’endeutament. Per això, treballem juntament amb la Unió Europea, amb productes que utilitzin com a forma d’apalancament els Fons Estructurals i de Cohesió. Els fons ja pactats haurien d’emprar-se per iniciar projectes d’inversió, encara que hi ha poca liquiditat.

Carlos Guille, Director general adjunt del Banc Europeu d’Inversions.

Sempre exigim a les Administracions austeritat,

perquè és bàsica en aquests moments. La cara “dolenta” d’aquesta austeritat és que repercuteix en el creixement, amb el que podem crear un cercle viciós. També necessitem l’ajuda d’Europa, i ser conscients que toca apretar-nos el cinturó. Si no s’executen bé aquestes mesures, hi ha perill en el finançament futur.

Carmen Lumbreras, Directora de Renda Fixa d’Invercaixa.

Ens trobem en una situació en la que algú ha de demostrar

què o qui es troben rere l’euro, perquè es tracta, en realitat, d’un paper i només val quelcom si hi ha garanties que algú respon per aquest. Hi ha tres solucions possibles: un fons d’estabilitat; l’actuació del Banc Central Europeu com a comprador de bons perifèrics; i la creació d’eurobons, abans o després.

Edward Hugh, Macroeconomista i col·laborador del Nobel Paul Krugman.

Pensàvem que les emissions de deute de la Generalitat eren

perilloses encara que finalment han tingut molt èxit. En qualsevol cas, no ens agrada haver d’acudir tant al mercat. Per ara, seguirem ajustant en tot allò que sigui obra nova i minimitzarem les subvencions. L’objectiu és assolir el dèficit de l’1,3% del PIB al 2012 i per això cal ser conscients de les mesures a prendre.

Albert Carreras, Secretari d’Economia de la Generalitat.

Les finances no consisteixen en demanar diners, sinó en que

te’ls ofereixin. Cal pensar amb les vistes posades en el llarg termini. Perquè el ser solvent, no és un fi en sí mateix, sinó que ajuda a reduir costos financers i a alliberar diners que serveixen per a d’altres prioritats i a mantenir oberta la capacitat d’endeutament. A l’interlocutor financer cal donar-li tota la informació que ens demandi.

Pilar Solans, Ex responsable d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona.

El fort creixement dels ingressos durant el “boom” econòmic no va deixar preveure una situació com l’actual, en la qual els tributs no donen més de sí, i es va apostar per una despesa molt important que ara és difícil de mantenir.S’han de realitzar reformes en diversos àmbits, des del finançament autonòmic fins al dels propis municipis, per clarificar amb quin tipus d’ingressos es pot comptar i quines són les partides que cal prioritzar a l’hora de fer inversions.En el cas dels municipis, l’IBI s’ha configurat com un tribut vàlid. A la vegada, els ajuntaments han de saber utilitzar millor tot el ventall de possibilitats amb que compten, des de les taxes fins als impostos. I, alhora, han de definir quins són els serveis que poden continuar o no finançant.Les emissions de deute per part de les Administracions han estat protagonistes durant el 2011, encara que, perquè siguin eficients, l’emissor ha de ser el més transparent possible de cara als mercats.

CONCLUSIONS

Mercats i productes per al lafinançament autonòmic i municipal

MESA D’EXPERTS

8

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11


LA RELACIÓ BANCA/CLIENT.NOVES TENDÈNCIES EN LA GESTIÓ DE PATRIMONIS

Roger Peverelli, Autor del llibre “Reinventar los Servicios Financieros”.

“Els ciutadansvolen serveis més

personalitzats”

En el món del “màrqueting”, qui diu que no sap com pot diferenciar un producte d’un altre, de cara a la galeria, és que no té ni

idea d’on està treballant. El futur d’aquest sector, a l’igual que el de les finances, passarà per trobar zones de diferenciació en els productes i en les experiències que s’ofereixin als clients. Existeixen alguns exemples d’empreses financeres que ja han aprofundit en aquest camí de la innovació, com Open, una companyia en la qual el director explica en un vídeo quina és la política d’inversió de l’empresa; o un banc italià que ha col·locat sofàs a les seves oficines, a més d’utilitzar un ambient en colors suaus, perquè els clients es sentin a la mateixa alçada que els treballadors de l’entitat. Són diferents maneres d’establir experiències per diferenciar un producte o un servei en un mercat tan global i competitiu com el financer. Entre les claus del nou sistema financer en trobem, per tant, dues d’essencials, com són la proximitat amb el client i el fet que existeixi un concepte, el d’ètica, del qual també cal valer-se perquè l’empresa tingui èxit. Un altre

aspecte fonamental perquè una empresa financera aconsegueixi els seus objectius és que la companyia ha de ser conscient que hi ha una tendència a l’autodirecció per part dels clients. Això és, que els ciutadans cada vegada més volen tenir les coses a les seves pròpies mans, prendre ells mateixos les decisions, com succeeix a la banca “on-line”. Tot i que aquesta modalitat és encara molt deficient a

Espanya, està creixent de forma important entre les noves generacions, és a dir, entre aquells que ara tenen entre 15 i 20 anys, a l’estar més enganxats al món digital: prefereixen realitzar diverses accions bancàries (transferències, per exemple), a través

de la “web” sense necessitat d’anar a les oficines. I tot i que és cert que molta gent sobrevalora la seva capacitat de moure’s com un inversor, també cal saber aconsellar-los abans que actuïn pel seu compte. En qualsevol cas, el millor consell que se li pot oferir a la banca de cara al model de negoci que pot existir en el futur és que han d’intentar diferenciar-se, perquè entitats ja n’hi ha moltes, amb els seus respectius productes i serveis.

“És bàsic que l’entitatmantingui unes relacionspròximes amb el client,tant en el fons com enla forma”

9


Hi ha una conclusió clara en el món de l’assessorament i és la manca de confiança

entre banca i client. El que cal destacar és que els assessors i les entitats ho saben, perquè el 95% d’ells saben que aquesta confiança ha disminuït arran de la crisi; i el 65% diuen que canviarien d’assessor, això és, que no hi ha una fidelització, pel baix prestigi que tenen els bancs. També és clau el tema de la percepció d’interessos, perquè el client té aquesta sensació que van més a vendre-li i a col·locar-li alguna cosa que a assessorar-lo. Cal treballar molt en aquest sentit. Hi ha una important percepció d’engany en la ciutadania, en un 70%, i això és força escandalós. També hi ha cada vegada més reclamacions dels clients i fins i tot els bancs perden un 12% de clients l’any perquè no saben satisfer bé les reclamacions. Els clients perceben que els bancs es centren molt poc en ells.

Hi ha alguns problemes pel que fa a l’assessorament. La banca s’ha allunyat

del client quan aquest més el necessita, ara que no pot acudir a l’interbancari ni al deute subordinat. Hi ha una gran desconfiança cap el sector financer. L’entorn macroeconòmic fa molt més difícil donar rendibilitats. També hi ha un problema general d’imatge, en què la societat té la percepció que els banquers són molt dolents. És veritat que cal apropar-se al client i oblidar-se una mica dels objectius trimestrals. A més, cal tornar a conèixer al client i a saber qui és i no estar tan pendent dels resultats que li exigeixin al comercial. En la mesura que es faci un esforç gran per apropar-se al client, li anirà molt millor, com per exemple, oferir-li el despatx a uns clients perquè solucionin un conflicte. Així s’obté una major confiança.

Existeix una realitat en l’assessorament, cada vegada és més important, i

és que la gent jove realitza les seves pròpies carteres i això pot tenir un gran un impacte en el volum del negoci. Un altre tema important és que cada vegada es valora més el servei. Sabem que a Espanya ha estat sempre molt difícil traslladar al preu final el valor del servei d’assessorament. Si ara hi ha aquesta tendència, serà també bo. Pel que fa al baix prestigi dels assessors entre la societat, recollim el que en la societat es diu, perquè fins i tot en els dibuixos animats apareixen els assessors banquers amb molt mala imatge. A Dinamarca, per exemple, l’educació financera es dóna en el Batxillerat. Per últim, tot allò que fem en la recuperació de la confiança, pel que fa al tema de la reputació que afecta als bancs i als assessors, benvingut sigui.

Jorge Soley, Professor del dpt. financer de l’IESE.

Alicia Miguel, Redactora de Fundspeople.

Marcos Lamela, Redactor en cap d’economia d’EFE a Barcelona.

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

ENQUESTA EFPA SOBRE L’ASSESSORAMENT FINANCER A ESPANYA

MESA D’EXPERTS

10

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11


L ’assessorament ha anat guanyant terreny davant de la venda, en el cas de les entitats financeres. Perquè quan una entitat ven entre els seus clients

productes sofisticats, s’està produint unassessorament implícit. Qui entendrà, sinó, aquest

nou producte, si no hi ha una explicació prèvia sobre aquest?

A través de la directiva que aprova la Mifid II es crea una nova categoria, la de l’assessorament

independent. En aquest cas, perquè una entitat pugui dir al seu client que és independent, ha de complir, al menys, amb dos requisits: que cobri del client – no pot ser via retrocessions – i que examini un número mínim d’instruments financers abans d’aconsellar un determinat producte, fins i tot de la competència.

A més, a la Mifid II es prohibeix que es rebin incentius per part de la banca tant en el servei

discrecional de carteres com en l’assessorament independent. Aquest canvi suposa un replantejament

estratègic per a les entitats en àmbits com les carteres de fons d’inversió, que funcionaven via retrocessió de comissions.

Un altre aspecte important és que canviarà el règim dels dipòsits estructurats i la tendència ens

encamina cap a normes de Mifid que s’estenguin també als productes bancaris i no només als d’inversió. També és destacable que el “servei auxiliar de custòdia” passa a ser un servei d’inversió, com a “sistema organitzat de negociació”.

En el cas de la UCITS IV, recull nous conceptes com el de “passaport de producte”, això és la

possibilitat d’operar a través d’un passaport comunitari en diferents Estats membres de la Unió Europea,

independentment d’on es trobi ubicada la gestora.

D’una altra banda, és probable que aquesta

directiva sigui menys longeva que l’anterior. Amb la UCITS IV es regulen, per primera vegada, les cessions transfrontereres de fons, cosa que permetrà fusions, davant del llarg procediment que calia seguir abans si dos fons es trobaven en diferents països. A més, s’imposa la “Key Investor Information”, un fulletó de només dues pàgines, però molt concís per explicar les característiques del fons, davant dels amplis fulletons que hi havia fins ara.

“A un inversor, allò que liinteressa és saber quantpot guanyar o perdrei quant li costa aquestaoperativa de fons”

Gloria Hernández Aler, Advocada sòcia de Deloitte.

“L’assessorament haanat guanyant terreny

davant de la venda pura”

QUÈ SUPOSARAN LA MIFID II I LA UCITS IVDES D’UN PUNT DE VISTA PRÀCTIC?

11


RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

NOVETATS I TENDÈNCIES EN ELS MODELS DE GESTIÓ DE PATRIMONIS

Davant l’actual situació dels

mercats, les alternatives passarien per: ampliar la diversificació de productes en cartera; abandonar l’enfocament d’aquesta en base a la capitalització; ampliar el rang de blocs de construcció de la cartera; anticipar-se a les tendències futures; començar a separar l’índex Alpha de la Beta; augmentar l’exposició a companyies de petita capitalització; i, si es fa per zones geogràfiques, apostar més pels mercats emergents.

La gestió del valor és molt important,

perquè portem anys prometent rendibilitats i, en molt comptades ocasions, hem estat capaços d’oferir resultats satisfactoris als clients. Per això, la gestió “value” és una bona forma per trampejar la crisi. Cal tenir en compte que el preu al qual es compri un actiu ha d’oferir un marge de seguretat suficient, com per a no fallar, fins i tot en etapes en què, com ara, les expectatives siguin baixes.

Ens trobem davant d’una dissociació

entre dos móns. Per una banda, tenim un creixement negatiu a les grans potències i un de positiu entre els emergents. Per això, qui té ara la solvència i la liquiditat són els mercats emergents. Només cal veure com han evolucionat les rendes fixes d’aquests països en els darrers mesos. En renda variable d’emergents, cal fugir dels clàssics favorits d’aquest mercat. I pel que fa a evolució de divisa, som positius.

Hem afegit un nou servei per als

clients amb la creació d’una eina informàtica que ens permet fer projeccions a futur de tots els casos d’inversió. Aquesta eina es basa en un model probabilístic, anomenat Montecarlo, que mesura volatilitat i inflació. S’hi incorporen totes les dades dels client pel que fa al seu patrimoni i se li ofereixen diferents solucions adaptades al seu perfil en l’àmbit fiscal, d’inversions o de cara a la jubilació, entre d’altres.

José Daniel Fornos, Director de “màrqueting” de Pictet & Cie.

Nuria Trío, Directora general adjunta de Negoci d’Amundi Ib.

Ignacio Lana, Sales-director Spain, Carmignac.

Adelaida Mercier, Assistant-manager Planning a Dexia.

Entre les claus del nou sistema d’assessorament financer se’n troben dues d’essencials: la proximitat amb el client i el fet que existeix un concepte, el d’ètica, del qual també cal valer-se perquè l’empresa tingui èxit. A més, la companyia ha de ser conscient que hi ha una tendència a l’autodirecció per part dels clients, que volen manejar directament els productes, sobretot entre els més joves. En allò relatiu a la proximitat amb el client, les entitats financeres ha de deixar d’actuar com a simples col·locadores de productes i realitzar recomanacions adients a les necessitats dels clients, per guanyar-se la seva confiança.

Existeixen dues normatives europees noves, que arribaran a España, la Mifid II i la Ucits IV, que ajudaran a millorar elssistemes d’informació cara al client, perquè aquest tingui una idea molt més fidedigna del producte que contractarà, ja siguid’estalvi o d’inversió.Hi ha multiplicitat de productes en els quals s’hi pot invertir, i que són els que ara més recomanen els experts. En l’àmbitde la renda variable internacional, destaquen les inversions en països emergents. A més, el deute corporatiu ben valorat pot suposar un valor afegit per diversificar correctament una cartera.

CONCLUSIONS

MESA D’EXPERTS

La relació banca/client. Noves tendències en la gestió de patrimonis

12

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11


“A l’avaluar el deutesobirà, cal analitzarels ajuts a la banca”

Joaquín Maudos, Professor-Investigador de l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas.

La banca s’enfronta a una sobrecapacitat, instal·lada sobretot a les caixes; a una elevada quantia d’actius problemàtics; a una elevada

dependència del finançament a l’engròs; i a una crisi de deute i de necessitats de capital. Per això, les sortides a les quals es pot enfrontar el sector financer són:

- Queden més fusions d’entitats financeres, que han de produir-se aviat.

- La banca està obligada a reduir encara més la capacitat instal·lada. Per tant, caldrà tancar més oficines, alleugerir les plantilles i eliminar alguns serveis centrals. Entre els anys 2000 i 2008 es varen crear moltes oficines, per això ara seran unes 2.000 les que sobrin, a més de les vinculades als solapaments després de les fusions.

- Cal millorar la transparència informativa, separant el que són bancs “bons” dels “dolents”. És a dir, no convé generalitzar.

- També és necessari continuar amb el sanejament de l’actiu, a través de l’augment del capital. En principi, finançar aquestes operacions sense ajuts públics serà molt difícil. Però el Govern ha de dir què farà, si

crearà un banc dolent, si augmentarà les exigències de provisions, etc.

- Cal una millora en el governament de les caixes d’estalvis, per reduir la influència dels polítics en aquests organismes.

- I, per últim, els reguladors hauran de millorar els sistemes de supervisió financera.

Per ara, els mercats no confien en la banca espanyola, i no perquè aquestes entitats no siguin eficients o no tinguin rendibilitat. El mercat ens penalitza per aspectes diferents, com l’elevada dependència del finançament a l’engròs, per l’alta taxa d’atur que registrem, etc.

A més, cal recordar que els ajuts públics injectats a Espanya han estat del 2,1% del Producte Interior Brut; als Estats Units, han suposat un 3,10%; a Alemanya, fins a un 12%; i a Irlanda, fins a un 38%. Per tot això, cal tenir cura amb les comparacions entre països a l’hora de valorar la seva solvència, perquè si es reben molts ajuts públics per part de la banca, és un aspecte a destacar a l’hora de analitzar l’evolució d’un determinat país emissor de deute.

“Els mercats no confienen la banca, no tant perquèno sigui eficient, sinó per lesxifres macroeconòmiques del nostre país”

LA REFORMAFINANCERA A ESPANYA.SITUACIÓ ACTUAL

13


RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

José María Méndez, Director general de la Confederación Española de Cajas de Ahorros.

Pedro Pablo Villasante, Secretari general de l’Asociación Española de Banca (AEB).

La reforma de les caixes, que ens permet actuar com a bancs, és bona, perquè els requeriments de capital que ara ens obliguen

a complir no es poden realitzar només a base de reserves. De tal manera, que cal considerar-la com una reforma ineludible. D’altra banda, hi ha dubtes sobre si l’ampliació de capital és l’eina que resoldrà el problema actual, perquè hi ha qui pensa que una major supervisió també hi podria ajudar. I, per últim, cal saber que les exigències de capital haurien d’anar acompanyades d’una homogeneïtzació comptable, perquè, ara mateix, els requeriments no compleixen amb aquesta característica. Amb la nova directiva europea de Crèdit al Consum, la Mifid, la Ucits i altres normatives damunt la taula, hi haurà conseqüències per als usuaris. La primera és que s’encariran els costos dels productes, per això és lloable el procés de consolidació de caixes. A més, anem cap a l’anomenada “comoditització” dels productes financers, en els quals serà molt difícil diferenciar-se cara a la clientela. I, per últim, ha aparegut un dur competidor per a la banca: el deute públic. Serà molt difícil oferir productes financers tan atractius com el deute públic, i amb una rendibilitat tan alta. És quelcom que hauria de corregir-se, si volem que romangui actiu el mercat de “retail” que tenim al nostre país.

Hem defensat sempre que la banca espanyola té una estratègia clara, que és la de seguir actuant pels seus propis mitjans, sense ajuts

públics, perquè no hem acudit a aquest tipus d’ajuts de capital mai, ni pensem que aquesta sigui la solució al problema al qual ens enfrontem. Per això, farem el que calgui per reestructurar-nos i realitzar les combinacions de negoci necessàries per evitar els ajuts públics i gravar així els comptes de l’Estat, que ja es troben prou deteriorats. D’una altra banda, mantindrem el model d’intermediació financera de banca comercial i domèstica, sense banca d’inversió ni altres modalitats opaques. Nosaltres intermediem amb l’estalvi de les famílies i empreses i de mercats. A més, tractem de seguir sent un sector que mantingui la seva capacitat competitiva, mitjançant l’enfortiment del balanç, a través del capital, i preservant la nostra eficiència operativa. A més, diversificarem la nostra expansió geogràfica pel que fa a fonts d’ingressos. I és que, des de que va començar la crisi, la banca espanyola ha mantingut els beneficis, menors, però mai no hem registrat pèrdues, com ha succeït a altres competidors internacionals. El nostre benefici atribuït des de 2007 ha estat de 73.000 milions; hem augmentat el rati de cobertura al 81% i preservem una eficiència operativa per sota del 50%.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

MESA D’EXPERTS

14

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

LA VISIÓ DES DE L’EXTERIOR

“S’aproxima un feixucprocés de sanejament

als bancs”

Fabio López Cerón, Conseller delegat d’Equilibra Capital Management.


“Hem d’acostumar-nosque les entitats venguinpart dels seus actius ambdescomptes respecte alvalor d’adquisició”

grans començaran a emetre deute privat, amb unes rendibilitats a venciment força atractives. D’altra banda, hi ha oportunitats que s’utilitzi l’arbitratge pel que fa al valor de la banca. I, sobretot, que les grans empreses compten amb uns ingressos globals i diversificats molt importants. Tanmateix, però, existeixen també una sèrie d’aspectes negatius que no es poden obviar. D’una banda, hi ha una gran

desconfiança al voltant de l’euro. A més, el sector immobiliari és una gran xacra per a l’economia. Les cèdules hipotecàries no tenen l’acolliment que havien tingut sempre als mercats internacionals, i això és un problema per a la banca que es vol refinançar. I hi ha

una gran dependència empresarial de la despesa pública. Les mesures que s’han de prendre a Espanya passen, d’una banda, per una major austeritat tant en la despesa pública com en la privada. A més, cal ser conscients que s’aproxima un feixuc procés de sanejament de bancs i caixes. I tampoc cal descartar vendes dels actius de les entitats amb descompte, quelcom al que haurem d’acostumar-nos.

Les expectatives que planegen tant per a 2012 com per a 2013 són encara pitjors que els registres d’aquests dos anys. Des de fora, tots

els agents del mercat confirmen aquesta situació. Per exemple, des de Merril Lynch diuen que les mesures d’austeritat que cal prendre suposaran més atur i menys creixement a curt termini. En el cas de JP Morgan, també esperen un any pitjor per a Espanya. De fet, consideren que l’economia és molt feble, però que hi ha determinació per prendre mesures d’austeritat noves i creuen que cal recapitalitzar uns 26.000 milions d’euros. Per part d’UBS, creuen que hi pot haver una recessió més profunda i consideren que encara que l’economia espanyola no és líquida, sí que és solvent. Per últim, allò que més preocupa a Morgan Stanley és el problema de la morositat als bancs. A Espanya tenim una sèrie d’avantatges amb les que cal saber comptar. D’una banda, hem de tenir en compte que la situació del deute públic és un problema més de liquiditat que de la nostra pròpia solvència. A més, diverses empreses


15

DUES EXPERIÈNCIES A TENIR EN COMPTE

Hem realitzat la fusió més gran i, probablement, la més complexa d’Espanya en els darrers anys dins del sector financer, i, a més, en un temps

“rècord”. A més, totes les caixes integrades a Bankia estaven molt implantades al seu territori, amb una obra social molt arrelada. Nosaltres volíem ser líders del sistema financer espanyol i ho hem aconseguit tant en productes d’actiu com del passiu. El que hem fet ha estat una fusió entre set caixes, amb la qual tots els actius i passius d’aquestes s’han transferit a l’entitat matriu, mentre que les caixes es queden amb les accions del Banco Financiero y de Ahorro (BFA) i amb la gestió de l’obra social. És a dir, que allò que es percep com a dividends de BFA és el que s’utilitza per als projectes de l’obra social.

Després dels canvis duts a terme durant 2011 a La Caixa, Criteria i Caixabank, hem aconseguit crear un banc amb una important fortalesa,

amb participacions en empreses com Repsol i Telefònica, les quals aporten grans dividends. A més, la nostra estructura millora respecte al que s’exigeix a Basilea III, superant el 9% de “core capital”. També hem assolit un nou accés al mercat de capital i hem aconseguit preservar allò essencial, això és, mantenir l’estructura i la forma de fer negoci bancari, però, alhora, sense tocar la tasca social, tal i como la coneixem. De fet, som l’entitat que menys recapitalització necessita, hem aconseguit una quota de mercat que va guanyant terreny, tenim sòlids ingressos per comissions i som els primers en nòmines.

Tomás Muniesa, Director general de Caixabank.

Carlos Stilianopoulos, Director financer de Bankia.

RES

UM

I C

ON

CLU

SIO

NS

20

11

La banca s’enfronta a problemes com una sobrecapacitat instal·lada durant els anys del “boom”, una elevada quantia d’actius problemàtics i una crisi de deute i necessitat de capital. Davant d’aquests problemes, la solució passaria, entre d’altres aspectes, per les fusions, per diferenciar la banca “bona” de la “dolenta”, per millorar la supervisió financera, per augmentar el capital amb productes innovadors i per deixar de dependre dels polítics. Per assolir alguns d’aquests objectius, s’ha modificat la llei perquè les antigues caixes d’estalvis puguin convertir-se en bancs,perquè ens trobem en un mercat cada vegada més competitiu en el que cal saber diferenciar-se.

Encara que és cert que el conjunt dels bancs espanyols necessita un sanejament important a mig termini, la seva solvència no està qüestionada, i el que més els influeix en les seves emissions és el context del país, Espanya, en el qual es troben amb unes xifres macroeconòmiques que no agraden als inversors internacionals.Dos exemples de la reestructuració que han sofert algunes entitats financeres són els del Banco Financiero y de Ahorros (Bankia) i Caixabank. Tot i que són dos models de conversió diferents, ambdues entitats han apostat per desfer-se del seusactius més problemàtics per poder així reforçar el seu capital i mantenir l’activitat d’obra social tan bàsica en aquestes entitats.

CONCLUSIONS

MESA D’EXPERTS

La reforma financera a Espanya. Situació actual

25 d’octubre de 2011

20 de novembre de 2011


Borsadiner als mitjans de comunicació







vi jornades · de la universitat de barcelona. alejandro enesco, director de l’activitat public...

Documents