Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears SETEMBRE

VETERINÀRIA 30

Avepa # col·lectiu de jubilats # VSF # cas clínic # assessoria jurídica # perfil col·legial

Radiografia de la professió:Els veterinaris de camp, de manescal rurala veterinari d’explotació

XVII Jornades Nacionals de Seguretat Alimentària a PalmaEl COVIB celebra Sant Francesc i reconeix Joan Ferrà

Renovam el conveni de gestió del RIACIB amb la Conselleria d’Agricultura

3

editorial

sumari

La nova tasca delveterinari de campSom uns quants els companys als que ens ha tocat viureun dels moments més dramàtics pels que està passant laramaderia. No és un cas aïllat el que passa a les nostresilles, ja que són els efectes de la globalització els quedeterminen el futur aprofitament de cada pam de terra icada litre d’aigua de la mar.

A la conca mediterrània ens ha tocat la zona dels serveis,del descans del personal de les oficines del nordd’Europa, d’on es controlen les indústries que en el seumoment van deslocalitzar de la vella Europa per a renta-bilitzar-les amb mà d’obra poc exigent dels països de l’Est,o del nord d’Àfrica o bé d’Àsia. Hem sofert un “boom”turístic, acompanyat per la conseqüent especulació urba-nística, on l’únic impediment que s’ha trobat ha estat unaagricultura i una ramaderia en decadència i en vies d’ex-tinció. Un sector, el primari, que no ha sabut entendre lesexigències del mercat. Per agricultura i ramaderia ja haarribat tard el tren de la modernització.

El futur d’aquest sector únicament passa per la formaciódel personal, el distintiu de qualitat i procedència delsseus productes, la planificació de la producció i, sobretot,la comercialització conjunta. És aquesta la tasca del vete-rinari de camp, implicar-se dins de la nova orientacióramadera, entendre les seves necessitats i adaptar-se a lescanviants exigències i modes del mercat.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Dirkom. Consell editorial:

Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i

maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA: Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària:

XVII Congrés nacional de Seguretat Alimentària 6

# Veterinaris Sense Fronteres 8

# Portada:

Radiografia actual de la professió:

Veterinaris de camp 9

# Perfil col·legial: Rafel Coll 12

# Reportatge:

Sant Francesc i homenatge a Joan Ferrà 14

# Actualitat • Col·legi 17

# Els nostres centres veterinaris:

Clínica Veterinària Binissalem 18

# Jubilats • Article AMA 20

# Pintura al COVIB • Assessoria Jurídica 21

# Cas clínic 22

El mes de Juny es va fer a l’hotel Tryp Palma el segontaller pràctic d’interpretació d’ECG. Alber toMontoya i Enrique Ynaraja continuaren la feinacomençada l’any passat, aprofundint una mica mésen la interpretació d’electrocardiogrames i tracta-ment d’arrítmies.

El 7 de Juliol vàrem tenir la visita d’Alberto Crosta,veterinari especialista en aus, que fou director delLoro Parque de Tenerife durant molts anys. Amb ell,els veterinaris assistents gaudiren d’unes jornadesteòrico-pràctiques d’aus, en les que presenciarencasos reals d’endoscòpia amb animals vius, així comd’altres tractaments habituals en aus. Des d’aquívolem agrair la col·laboració desinteressada deMaryneland per poder realitzar aquest curs.

Finalment, els dies 7 i 8 d’Octubre, es va fer el darrerseminari de formació continuada d’aquest cicle. ManoloVillagrasa i Ignacio Torrubia ens donaren una aproxi-mació pràctica a l’oftalmologia, amb casos clínics reals iexemples de la clínica diària.

4

avepa

Taller pràctic d’interpretació d’ECG, seminari d’aus i formació continuada d’oftalmologia:els cursos del trimestre a Palma

Nom: Esther Riera.

Edat: 27.

Estat civil: Fadrina.

Fills: No.

Afeccions: Llegir i viatjar.

Quin és el teu menjar preferit? Caragols. I elque més avorreixes? Pèsols i carxofes.

Quin llibre tornaries a rellegir?Qualsevol de García Márquez.

A quin lloc del món tàgradaria perdre’t unsdies? Argentina.

Amb qui hi aniries?Amb bons amics.

D’aquells ideals juvenils, què en queda?Espero que tot. Encara soc jove!!!.

Quin animal t’agradaria ser? Lleó.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Farmacèutica.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Nom: Miquel Oliver.

Edat: 39 anys.

Estat civil: Casat.

Fills: Dos bombons de nines.

Afeccions: Fer bon vi, llegir i estudiar.

Quin és el teu menjar preferit? La majoria demenjars regionals si estan cuinats amb bona mà. I elque més avorreixes? Menjars preparats.

Quin llibre tornaries a rellegir? El Quixot.

A quin lloc del món tàgradaria perdre’t unsdies? Austràlia.

Amb qui hi aniries? Amb els meus TRES bombons.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Els ide-als hi són... la qüestió és dur-los a terme.

Quin animal t’agradaria ser? Qualsevol del quees queda tota la vida amb la seva parella.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Enginyer agrònom.

5

avepa(ve de la pàgina anterior)

seguretat alimentària

6

Més de 150 experts debateren en elGran Hotel la situació del sectordesprés de l’entrada en vigor delsreglaments d’higiene dels aliments

Les jornades, organitzades els pas-sats 19 i 20 d’octubre per AVESAamb el suport del COVIB, foren unfòrum de debat i reunió d’alt nivell

A Espanya hi ha un elevat nivell deseguretat alimentària. Així es desprèndels diferents debats, ponències i taulesrodones que tingueren lloc els passatsdies 19 i 20 d’octubre al Gran Hotel dePalma, en el marc de les XVII JornadesNacionals de la Qualitat de la Carn i laSeguretat Alimentària organitzades perAVESA i amb el suport del Col·legi deVeterinaris de Balears.

Més de 150 experts, entre veterinaris,empresaris alimentaris, legisladors,ramaders o apotecaris, prengueren parten aquestes jornades, que arribaren perprimera vegada a la nostra ComunitatAutònoma. Es varen debatre els temesd’actualitat en un estret programa dedos dies en el que s’incloguerenassumptes de tanta actualitat com l’apli-cació i la situació dels nous Reglamentsd’Higiene dels aliments des de el puntde vista de l’Administració i l’empresa

privada, la seguretat de la carn, el benes-tar animal i la producció d’aliments, elpaper de l’empresari d’escorxador o laseguretat dels aliments en la restauraciócol·lectiva.També es debateren les audi-tories del APPCC, la responsabilitat jurí-dica en relació amb la seguretat ali-mentària o la formació dels professio-nals implicats, ponències i xerrades quetingueren un gran seguiment.

Les jornades varen ser inaugurades pelpresident d’AVESA, Guillermo Cubero,que va estar acompanyat pel directorgeneral d’Avaluació i Acreditació de laConselleria de Salut i Consum, Jaume

Orfila; el director general d’Agricultura,Joan Carles Torrens; el director generalde Sanitat i Consum de l’Ajuntament dePalma, Antolín García; i el president delnostre col·legi, Ramon Garcia. La cloen-da, en la que es llegiren les conclusions(publicades a continuació), va ser presi-dida per la consellera d’Agricultura iPesca del Govern Balear, MargalidaMoner; i hi assistiren el director generalde Salut Pública,Antonio Pallicer; el pre-sident del Consell General de Col·legisVeterinaris d’Espanya, Juan José Badiola;que acompanyaren Guillermo Cubero iRamon Garcia a la taula presidencial. Elsopar de cloenda tancà les jornades.

Gran èxit de les XVII Jornades Nacionals de la Qualitat de la Carn i la SeguretatAlimentària celebrades a Palma

Ramon Garcia, Jaume Orfila, Guillermo Cubero, Joan Carles Torrens i Antolín Garcia,d’esquerra a dreta, inauguraren les jornades.

A les jornades hi prengueren part molts pro-fessionals de diferents àmbits.

Antonio Velarde Calvo, del Centre deTecnologia de la Carn del IRTA, parlà

sobre benestar i sofriment animal.

En el Congrés, malgrat l’estret programa, també hi haguétemps per a un cafè.

seguretat alimentària

7

Las conclusiones de las jornadas

1. Los reglamentos (CE) de higiene delos alimentos que han entrado en vigorel 1 de enero de 2006 introducen unnuevo enfoque de la seguridad alimen-taria que permitirá, con una correctaaplicación, elevar el nivel de seguridadalimentaria en todo el territorio UE.

2. Al ser una legislación menos detalla-da y más flexible que la anterior y alestar dirigida más a conseguir objetivosde seguridad alimentaria que a señalarlos métodos concretos de llegar a ellos,exige un esfuerzo de estudio e inter-pretación importante que requiere unrefuerzo de la cualificación y formaciónde todos los implicados.

3. Es necesario que se analicen lasnecesidades de formación de los técni-cos de la Administración como basepara conseguir una formación adecua-da (y permanente) de los mismos, locual es clave para una correcta aplica-ción de la nueva legislación.

4. El análisis de riesgos es uno de los prin-cipios de la nueva normativa que debeaplicarse para poder conocer y gestionarlos peligros antes de que aparezcan.

5. Para garantizar la seguridad alimenta-ria hay que aplicar sistemas de control entoda la cadena, desde la producción pri-maria hasta la venta al consumidor final.

6. Es de primordial importancia que searticulen lo más rápidamente posiblelos sistemas de transmisión de informa-ción de la cadena alimentaria desde laproducción primaria a los mataderos yla consiguiente retroalimentación conlos resultados de los mismos.

7. El titular de la empresa alimentaria esel responsable principal de la seguridadalimentaria. Para garantizarla debe apli-car procedimientos de BPH y de auto-control basados en el sistema APPCC.

8. Es necesario un esfuerzo de infor-mación y de formación de los peque-ños empresarios para que se compren-dan los sistemas de autocontrol, deBPH y de gestión de registros.

9. Es necesario garantizar la calidad de loscontroles oficiales. En algunas CCAA existenmanuales de calidad de la inspección quepueden servir como modelo a tal efecto.

10. Es conveniente organizar sistemasde supervisión en los diferentes nivelesde la Administración para garantizar launiformidad de los controles oficiales.

11. En España es imprescindible que sedesarrolle la figura del ayudante de ins-pección para mejorar el procedimientode inspección de carnes.

12. Una consecuencia de la aplicaciónde autocontroles en toda la cadena ali-mentaria es la necesidad de desarrollarprocedimientos de auditorías para elcontrol oficial de dicho sistema.

13. Los nuevos planteamientos enseguridad alimentaria exigen que segeneren registros en toda empresa quepermitan garantizar y demostrar que secumplen los requisitos de seguridad ali-mentaria.

14. Los nuevos métodos de gastronomíamolecular suponen un nuevo conceptoen la preparación de alimentos. Para apli-carlos es necesaria una evaluación deriesgos de cada proceso y alimento.

15. El concepto de seguridad alimenta-ria se debe ampliar teniendo en cuentaconsideraciones nutricionales. Los ali-mentos no sólo deben ser inocuos,pueden contribuir a mejorar la salud.

16. En la cría, transporte y sacrificio de ani-males se debe respetar el bienestar animal,

como exigencia social y legal. Por ello es deprimera importancia la formación del per-sonal implicado en la manipulación de ani-males, sea en los mataderos o en la explo-tación ganadera. En ésta y en el transporte,el veterinario asume un papel clave en laformación de los manipuladores.

17.La aplicación de los criterios de bie-nestar animal supone un coste añadidopara el sector ganadero y alimentarioen general, pero se puede compensarpor la mejora en la calidad y seguridadde los productos obtenidos.

18. Los sistemas de trazabilidad que sedeben implantar en toda cadena alimen-taria permiten garantizar el control de losdestinos de la carne de los animales sacri-ficados por determinados ritos religiosos.

19. La complejidad de los procesos deelaboración en la restauración colecti-va, así como la existencia de un grannúmero de ellos, exige un importanteesfuerzo de control. Por ello, en peque-ños establecimientos, una aplicación fle-xible y simplificada de los sistemas deautocontrol basados en APPCC per-mite garantizar la seguridad alimentaria.

20. La norma ISO 22.000 es una herramien-ta útil para la gestión conjunta de los sistemasAPPCC y de aseguramiento de la calidad.

21. La aplicación de los sistemas deautocontrol por parte de los operadoreseconómicos, los controles oficialesimplantados y el esfuerzo realizado porempresarios, administraciones y técnicospermiten afirmar que en España hay unelevado nivel de seguridad alimentaria.

Ramon Garcia, Margalida Moner, Guillermo Cubero, Antonio Pallicer i Juan José Badiola,d’esquerra a dreta, tancaren les jornades.

8

La primera impressió que causa associarel nom de VSF a un projecte d’educaciópot ser de sorpresa, però, per a nosal-tres la raó és òbvia; després de quasi 20anys de treball en les zones més pobresdel nostre planeta, hem comprès quel’únic que fem és alleujar els símptomesque apareixen cada dia (fam, explotació,injustícia...), que la causa que manténaquesta situació no és una altra que elnostre desenvolupament, abusiu i irra-cional, el qual ofega els països en desen-volupament. Per això, a més de sanita-ris/es volem ser educadors/es. Per con-tar allò que sabem, per provocar la refle-xió davant la injustícia i la desigualtat. Deres serveixen les bones intencions ni elsdoblers de la cooperació si no s’acom-panyen d’un canvi d’actituds i d’unaacceptació de compromisos. Per aquestmotiu, educar per a la solidaritat és unaltre dels nostres objectius.

L’any 1996 iniciàrem un projecte d’educa-ció anomenat Peixet, peixet... Qui té lacanya?, dirigit a escolars de primària. L’eixprincipal d’aquest projecte consistia enuna representació de titelles, a càrrec de lacompanyia de teatre Binixiflat, l’argumentde la qual es va dissenyar especialmentper VSF.D’aquest projecte va néixer l’obratitulada La llegenda dels Nats que s’ha con-vertit en una eina de sensibilització sobrecooperació al desenvolupament en la qualuns personatges desenfadats i feliços par-len de la dignitat de les persones, d’uncomerç just i solidari, del respecte a lanatura, de conèixer i saber valorar el nos-tre patrimoni cultural i el dels altres, d’au-toafirmació; però, sobretot, de compartirallò que sabem i allò que tenim.

L’argument és la història d’un poble, elsNats, els quals des de sempre vivienamb i de la natura, fins que reben la visi-ta d’uns éssers una mica diferents,”elspeixos grossos”. Tot just en uns pocsdies aquests acaben amb els seus ani-mals, els seus boscs i els seus déus, dei-xant-los tot sols i dividits, dependentsde l’ajuda que els arriba de l’exterior,fins al moment que coneixen a Vet. Vet

és un individu estranger que els ensen-yarà a pescar i a sobreviure només ambel fruit del seu esforç. Al costat seureconstrueixen el seu món i aprenen aafrontar units el futur.

Els continguts de la representació esdesenvolupen més tard a l’aula amb elprofessor/a, a partir de quaderns d’acti-vitats per a l’alumnat. A més, depenentdel grau d’implicació dels centres itutors/es, aquestes activitats podencomplementar-se amb dinàmiques,debats i jocs que reforcen la reflexió, lesactituds crítiques, i l’anàlisi interna.

A la fitxa pedagògica de l’espectacle esreflexiona i treballa sobre cada un delssegüents aspectes exposats a l’obra com:

• La importància del respecte cap a lesaltres cultures.

• La llibertat de pensament i autoafir-mació.

• El respecte al medi ambient.• El comerç just i el consum responsable.• La defensa dels Drets Humans de

totes les persones.• La necessitat de compartir per crear

una societat més justa.• La solidaritat com a principi de les

relacions entre les persones.• La cooperació como a eina per a

construir nous ponts de comunicació.• La resolució de conflictes de manera

no violenta.

Més de 60.000 nins i nines de tot l’Estathan vist l’obra i han treballat a l’aula elmaterial complementari. El projecte s’ini-cià a Barcelona i s’ha dut a terme tambéa altres comunitats autònomes. La com-panyia de teatre Binixiflat ha actuat ambun gran èxit de públic i crítiques aMadrid, Galícia, Còrdova, Múrcia,Euskadi, Saragossa, Navarra i València.

LLaa lllleeggeennddaa ddeellss NNaattss eess rreepprreesseennttaarràà aaMMaalllloorrccaa ii aa MMeennoorrccaa eell pprrooppeerr mmeess ddeennoovveemmbbrree,, eenn eell mmaarrcc dd’’uunn pprroojjeeccttee ddeeVVSSFF ffiinnaannççaatt ppeerr ll’’AAEECCII ((AAggèènncciiaaEEssppaannyyoollaa ddee CCooooppeerraacciióó IInntteerrnnaacciioonnaall))..

A VSF volem propiciar el debat i lareflexió des de l’escola, al professorat,l’alumnat i les seves famílies a fi que, apoc a poc, tots ells es conscienciïn deles diferents situacions d’altres païsosdels quals rebem, de cada vegada més,els seus habitants i els seus infants quecomparteixen la vida i les aules ambtots nosaltres.

XXaavviieerr FFaarrrrééss WWüünnsscchhDDeelleeggaatt ddee VVSSFF aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss

Per a més informació podeu consultar la nostra web wwwwww..vveetteerriinnaarriioossssiinnffrroonntteerraass..oorrgg

o contactar amb nosaltres telefonantal col·legi de veterinaris 971 71 30 49.

veterinaris sense fronteres

Una proposta d’educació per al canvi: la llegenda dels nats

FFoottooss cceeddiiddeess ppeerr XXaavviieerr FFaarrrrééss..

9

portada

Els veterinaris rurals han anatdesapareixent progressivamentper mor de les exigències del sec-tor agrícola i ramader i han anatreconvertint-se en figures mésespecialitzades que porten aterme una gestió sanitària de lesgrans explotacions ramaderes

La figura del veterinari rural patíun ‘boom’ fa quaranta anys ambl’aparició de la ramaderia indus-trial; abans, el veterinari compa-ginava la tasca clínica amb l’ad-ministrativa, però era impensablededicar-se exclusivament als ani-mals

La figura del veterinari rural ha desapa-regut. Aquell professional que al volantd’un vehicle polsós recorria els caminsde la nostra geografia i visitava vaques,gallines o porcs a modestes finques dela ruralia balear ja no existeix. La delveterinari rural és una figura emotiva, ésla figura que va empènyer la majoria deprofessionals de l’actualitat a estudiar lacarrera de Veterinària, però, per desgrà-cia i fent honor al present, forma partdel passat. I és així perquè la feina queportava a terme s’ha adaptat al medi enel que treballa, el medi rural, un pocmés professionalitzat des que els petitsagricultors i ramaders s’han anat agru-pant en associacions agràries i adap-tant-se a les noves tecnologies per sub-sistir en un món replet de dificultats. Elveterinari rural és ara un veterinarid’explotacions: gestiona extenses rama-

deries, vetlla pel compliment dels pro-grames sanitaris de l’Administració i enla seva mà aguanta el futur d’una partmolt important del sector primari.També desenvolupa la tasca clínica,però es tracta d’una tasca residual, pun-tual, que res té ja a veure amb la queportava a terme fa quatre dècades.

En el marc general de la nostra professió,ja hem vist en les dues darreres revistescol·legials, que el número de veterinaris aBalears ha crescut molt en els darrersquaranta anys. En aquell temps, la majorpart dels veterinaris que hi havia a lesIlles eren funcionaris (també anomenatsveterinaris oficials: depenien delsMinisteris de Sanitat i Agricultura), i com-paginaven la seva tasca amb la feina delcamp. Podem dir que es tractava d’unasituació relativament còmoda perquè hi

havia un número definit de veterinarisper a un número definit d’animals.Aleshores, emperò, tingué lloc un fet quecanvià radicalment aquest panorama: l’a-parició de la ramaderia industrial. Es trac-ta d’un moment en el que molts depagesos començaren a veure en la rama-deria la solució a les penúries econòmi-ques que havien passat els seus pares, iles finques començaren a importar ani-mals des de la península i moltes d’elleses convertiren en granges d’engreixa-ment. Aquest increment en el númerod’animals creà per necessitat un nou rolque es personificà en la figura del veteri-nari exclusiu de clínica o veterinari rural,un manescal que es dedicava únicamentals animals, fora de competències del’Administració. Una segona circumstàn-cia contribuí encara més a aquesta‘moda’ veterinària: l’arribada de joves

Ja és hora de donar un cop d’ull a la situació de lanostra professió a Balears. Després de moltsd’anys de canvis o, millor dit, de constant evolució,des de la revista del Col·legi Oficial de Veterinarisde les Illes Balears proposem fer una radiografiade les tres branques en les que, per una qüestió decomoditat, hem decidit dividir la nostra professió,la veterinària, a la nostra Comunitat Autònoma. Si

començàrem per les clíniques veterinàries, dividiesen dos apartats que ompliren pàgines de les duesdarreres revistes, en aquest número donarem pas ala figura del veterinari de grans animals i la sevaevolució i canvi durant les darreres dècades. En larevista del darrer trimestre tractarem d’apro-fundir, per acabar amb aquesta radiografia, en elcamp de sanitat i aliments...

Radiografia de la professió:Grans animals, de veterinari rural a veterinari d’explotacions

10

portada

estudiants amb ganes de guanyar la pri-mera pesseta. Aquest fet que creà unacompetència ferotge en els pobles i, perextensió, una millora en el servei i en lapràctica veterinària, és a dir, progrés.

Una professió pròsperaSom en els anys 60 i xerram de millorade servei i de progrés. Cronològi-cament, primer varen ser les fàbriquesde pinsos les que varen marcar el pasen aquesta tendència, a principis de ladècada. Uns anys més tard, arribaren al’Illa grans partides de porcs importatsde la península, i passaren a ‘conviure’amb la raça autòctona, el porc negre. Escrearen les primeres explotacionsintensives de porc blanc, que passaren amenester una gestió específica.L’arribada d’aquesta raça obligà a can-viar l’allotjament dels animals, el menjar,els tractaments sanitaris... El mateix oco-rregué amb les vaques, que dugué elconegut ‘boom’ econòmic i comercialde la llet. En aquesta època començarena néixer les primeres vedelles fruit deles inseminacions artificials, fet que donàun important cop d’efecte a la indústriaramadera implantada a Balears enaquells anys, ja que es tractava d’animalsamb molta capacitat per produir mésllet. I després passà amb les ovelles, lesgallines, etc. El sector primari havia creatla necessitat i en resposta a aquestademanda, el número de veterinarisrurals havia pujat. Arran de l’eclosió dela ramaderia industrial era estrany el casd’una casa de pinsos, per exemple, ouna empresa relacionada amb la rama-deria, que no tingués a 4 ò 5 veterinarisen nòmina. La professió de veterinarirural havia prosperat.

Especialització i escissióEn el marc de tot aquest canvi, sorgirenels especialistes. Va ser quan molts deveterinaris clínics rurals començaren aveure que els petits animals servientambé per guanyar-se la vida. Aquest fetsignificà el primer símptoma del canvi detendència que es produí en la nostraprofessió en els anys posteriors: el naixe-ment de les clíniques de petits animals.Amés, també ‘canviaren’ les malalties i escomençà a xerrar de còlics, de coixeres,de mal de braguer... que requerien d’unaespecialització tècnica impensable pocsanys abans, quan la penicil·lina arribavade contraban i els manescals havien d’in-ventar-se remeis per curar un animal. Jas’intuïa un canvi de la medicina, que pas-sava de la vessant curativa a la preventi-va. Es milloraren els vehicles, apareguerenels telèfons mòbils i es modernitzaren elsaparells per fer diagnòstics, entre moltesaltres coses.

Aquest canvi al que ens referim, aquestaespecialització, arribà de la mà d’unaaltra circumstància: la progressiva dismi-nució del número d’animals a les finques.L’economia començava a acusar els pri-mers símptomes de sobreproducció iarribà el moment en el que mantenir unanimal costava més doblers que els quedonava: l’animal havia perdut el seu valor.Els problemes del sector agrari repercu-tiren en primer lloc en la feina del vete-rinari (encara ara, la vessant sanitàriacontinua sent el primer factor prescindi-ble quan no hi ha doblers), i per aquí vaser per on es retallà aleshores.A més, elveterinari rural ja no podia viure d’unaclientela fixa: molts de pagesos havienaprès a fer les feines clíniques i es limita-

ven a requerir el veterinari en casosd’urgència. Aquest fet dugué a una pro-gressiva degradació en la prestació deserveis i, amb tot, a la desaparició de lafigura del veterinari rural.

Quines són ara les feines alcamp?Quan xerram de la desaparició de la figu-ra del veterinari rural, no ens referim aque hagi desaparegut la feina veterinària ala ruralia. Ben al contrari, la tasca veterinà-ria al camp es porta a terme en un volumconsiderable, això sí, per part de menysgent. Podem desglossar en tres les feinesque porten a terme els diferents veteri-naris que treballen al camp: la feina a lesexplotacions, la feina a les ADS i la feinade l’Administració. En aquest darrer cas,és important xerrar de l’IBABSA, oInstitut de Biologia Animal de Balears.Aquesta empresa, depenent del Govern ien la que treballen un grup de veterina-ris, és l’empresa més antiga creada perprestar serveis als ramaders. L’IBABSAdesenvolupa una tasca de gestió i pre-venció coordinant les campanyes oficialsde vacunació (brucel·losi, tuberculosi...) igestionant els controls de llet i ferratges,entre altres. En l’actualitat, l’empresa públi-ca recorre a la prestació de serveis perportar a terme les esmentades campan-yes i, molts de cops, suposa una expe-riència professional per a alguns veterina-ris que tenen l’oportunitat de tenir el pri-mer contacte amb el món rural, unapassa imprescindible per dedicar-se enaquesta professió segons hem dit moltesvegades des del col·lectiu.

Acabam analitzant la feina del veterina-ri d’explotacions i del d’ADS. En el cas

11

portadadel primer, podem dir que és l’hereudirecte del veterinari rural i desenvolu-pa una tasca clínica en algun cas puntuald’urgència; el segon, en canvi, desenvo-lupa una feina més preventiva i de ges-tió. Per a molts de nosaltres, l’idealpassa perquè s’unifiquin les dues feinesi donar així més uniformitat a la profes-sió, una circumstància que es dóna enalguns casos. En aquests professionals,els que treballen per a una ADS, ensdetenim a continuació.

Veterinaris d’ADS, previsiósanitària per a les explotacionsramaderes

Com hem dit, el veterinari que treballa ala ruralia s’ha especialitzat, ben exacta-ment igual que han fet els ramaders, queamb el temps han anat agrupant lesseves explotacions en ADS, oAgrupacions de Defensa Sanitària. Lesprimeres ADS sorgiren en els anys 80,gràcies al patrocini oficial de Madrid, peròaquesta situació anà variant poc a poc apartir de que el Servei de Ramaderia dela Comunitat les distribuí en districtes i/ocomarques per facilitar el seu control igestió. Actualment reben subvencions amitges del Govern Central i de l’ExecutiuAutonòmic. La feina a una ADS és l’úni-ca manera que té un veterinari de campde poder guanyar-se la vida. Porta aterme campanyes de sanejament, cam-panyes de vacunació, visites a explota-cions... La tasca del veterinari és la gestióde tot el programa sanitari. No obstantaixò, la tasca del veterinari d’ADS no tansols és clínica, es tracta d’una feina valo-rable des del punt de vista econòmic, jaque els manescals que hi fan feina donenconsells orientats a la optimització derecursos i a la consecució d’un resultatfinal bo per a l’explotació. Actualment, aBalears hi ha un total de 23 ADS, mésuna de propera creació que agruparàcriadors d’abelles. Desglossades, el majornúmero d’ADS correspon al sector oví-caprí, ja que hi ha 13 agrupacions d’ove-lles i una de cabres; n’hi ha 4 que agru-pen explotacions de porcs blancs i unade porc negre, tres del sector boví i unad’estruços.

Sílvia Jiménez començarà la seva jornadade dimecres a la finca de Can Center,entre Felanitx i Porto Colom.Ha de treu-re sang a totes les vaques lleteres de lafinca, que pertany a l’ADS de Lleters deMallorca, agrupació per a la que treballa

Sílvia des de fa cinc anys. “El veterinarid’ADS és un metge de capçalera de l’ex-plotació i la seva tasca s’orienta cap a laprevenció més que cap a la feina clínica. Elveterinari de l’ADS no sempre és elmanescal clínic de les explotacions d’a-quella ADS, però crec que la tendènciahauria de ser aquesta”, explica Sílvia.Jaume és l’amo de la finca. Camina pelcorral i tanca el bou que hi ha a l’explo-tació, que pasturava a les seves amples alcostat de les vaques lleteres mentre Sílviafa la seva feina.“La relació entre el veteri-nari i el pagès ha de ser de confiança totali crec que ells se’n han adonat que des deque treballam plegats la seva feina hamillorat”, comenta Sílvia mentre extreusang. Jaume confirma aquest extrem:“Des

de que na Sílvia ve, estam més tranquils.Abans els veterinaris venien una vegadacada any i quan havia una emergència, araels tenim aquí cada 15 dies. Per unabanda pot ser pitjor perquè,per exemple,amb la seva presència les vaques esposen nervioses i produeixen manco llet,però a llarg termini és millor per a l’ex-plotació, i per a nosaltres”.

Uns quilòmetres més al centre de l’Illa hitrobam Miquel Nicolau, veterinari de l’ADSde porquí de la comarca de Palma i del’ADS de porquí de la comarca d’Inca, queés a la finca de Son Bauló, a Lloret, bara-llant-se amb un centenar de truges. Miquelvisita unes 90 finques en les que realitzaseguiments dels animals, que divideix perlots. Porta un control exhaustiu de totes lesfinques que gestionen ambdues ADS. “Ésuna feina més preventiva que de clínica”,explica Miquel, que duu cinc anys treballant.“Feim vacunacions cada quatre mesos irealitzam extraccions de sang una vegada al’any”, afegeix. “El més laboriós és tota lapaperassa que has d’omplir per dur la ges-tió eficient d’una explotació com aquesta(Son Bauló)... te passes hores escrivintnúmeros als papers a la fi de dur el controlde la finca”, diu. Demanat sobre la sevarelació amb el pagès, Nicolau assegura que

“el pagès és el que realment fa la feina dedia a dia. És important que s’estableixi unabona comunicació entre manescal i pagèsperquè, del contrari, tot se’n pot anar enorris. En el meu cas en concret, sens dubtem’afavorí el fet de tenir una granja amb ani-mals i això ha provocat que es perdés lapossible desconfiança inicial del ramadercap a un veterinari que no coneixia d’a-bans”. Miquel Nicolau clou: “Sense ADS il’administració no es podria dur un controldel cens d’animals que hi ha a Balears i, perexemple, és més fàcil prendre mesures encas d’alarma sanitària”.

Dirigint-nos a la part d’Es Raiguer arri-bam a Sencelles, on hi trobam la fincade Son Fransoi, que pertany a l’ADS oví

del camp mallorquí. La finca, per on pas-turen més de 300 ovelles, ha rebut lavisita del manescal de l’ADS,Tolo Palou,que es persona a la finca dos cops al’any per portar a terme les campanyesde vacunació. “El veterinari és l’encarre-gat de fer complir el programa oficial. Estracta d’una feina de gestió i burocràticaseguint les regulacions de la ComunitatEuropea, més que de la feina clínica quefa anys sí complien els veterinaris rurals.Ara la feina clínica es limita a lesemergències”, explica Tolo, que amb l’a-juda de l’amo, en Ramon, vacuna unaovella que s’ha mesclat amb el ramatd’un veí de la zona. Igual que els seuscol·legues, Tolo Palou considera “vital”tenir una bona relació amb el pagès:“Elshas de fer saber que el que dius és realper tal que et facin cas quan dones unconsell o fas una observació. És gentque en moltes ocasions està acostuma-da a lluitar contra les adversitats i quesap que quan s’acabin les subvencionsinstitucionals el camp està fet. Per aixòés important que et facis escoltar”. “Dela mateixa manera –afegeix Tolo- la nos-tra tasca sense la feina diària del pagèstampoc no tendria sentit”.Aquest és, ensuma, el darrer reducte d’una professióque no ha perdut l’encant del passat.

12

perfil col·legial

Néixer a Menorca i ser aficionat alscavalls semblen dos conceptes que nopoden anar separats. Històricament, elscavalls sempre han estat la principaleina de la pagesia per treballar el camp,i Menorca no n’ha estat una excepció.Si a això li afegim que en són els prota-gonistes de totes les festes popularsque se celebren a l’Illa al llarg de l’estiu,des de les conegudes festes de SantJoan a final de juny, fins a la Mare deDéu de Gràcia de principis de setem-bre, adquireixen encara més importàn-cia. Això li passà a Rafel Coll Rosselló,maonès (12 de febrer de 1957), veteri-nari clínic de petits animals i coordina-dor de Seguretat Alimentària a l’Illa.També és marit, pare de família, caçadori mariner. “M’encanta sortir en llaüt apescar amb la família i a passar els capsde setmana”, explica.

Segons reconeix, varen ser els cavallsde muntura menorquina els que, als14 anys, acostaren Rafel Coll al mónrural i, per extensió, a la veterinària. Enacabar el batxiller i el servei militar, enl’any 1976, se’n va a Lleó a estudiar lacarrera. “No me’n volia anar fora perno allunyar-me dels cavalls i per aixòvaig fer la ‘mili’, però després d’estartancat a una oficina durant molteshores, decideixo estudiar per dedicar-me a la meva vocació: la veterinària”,reconeix. Durant la carrera, Rafel Collviu dues experiències que el posen encontacte directe amb el món ruralque tant li agradava: “A l’estiu de ter-cer de carrera vaig començar a Alaioramb J. Bosco les pràctiques orientadesal ramat boví. I en l’estiu de quartme’n vaig anar a Santander amb DonJuan Abascal i els seus fills, que treba-llaven exclusivament clínica de vaques.Fou una experiència inoblidable quevaig repetir en el 81, en acabar lacarrera. Ser a Santander era un para-dís per a un clínic de boví: hi haviamilers de vaques, 40.000 ramaders i

un paisatge meravellós. S’establí unarelació d’amistat entre nosaltres queencara avui es manté”.

Després d’una bona experiència a labarcelonesa clínica de petits animalsdel doctor Cidón, Rafel Coll retornaa Menorca, on comença e exercir coma clínic de petits animals. “Era l’any 82i tenia molta il·lusió... però molts pocsmitjans. En aquella època s’empravenel fonendo, el termòmetre, les tiresd’urianàlisi o el detector de metalls.Passava clínica en una petita habitaciódel pis, fins que tres anys més tard, enel 85, vaig decidir obrir una consulta”.“Els començaments no varen ser gensfàcils –explica Rafel Coll- però a poc apoc vaig anar aconseguint clients”. Enaquesta època Coll porta a terme fre-qüents viatges a Mallorca, “on passava–recorda- petites temporades amb els‘mestres’ Pep Aguiló i Pere Pujol”.“Vaig aprendre molt d’ells, com gaire-bé tots els meus col·legues de gene-ració”, afegeix.

El nostre protagonista compaginàaquesta tasca clínica amb l’estudi iaconseguí una plaça de funcionari aAlaior que desenvolupà fins a la rees-tructuració de l’Administració.Actualment exerceix com a coordina-dor de Seguretat Alimentària, peròsense abandonar la clínica.“El que sí heabandonat –es lamenta Coll– és elmón rural, un fet que al començaments’esdevenia imprescindible”.

Des de la seva experiència, Coll repas-sa el sector de la veterinària a la nostracomunitat: “Crec que hi ha una prolife-ració important de professionals veteri-naris i moltes facultats. El que per unabanda podria ser preocupant ho deixade ser ben enfocat, és a dir, obri novesexpectatives al sector: hi ha molt a feren seguretat alimentària (traçabilitat,appcc), en veterinària de cavalls, diversi-ficació i especialització en petits animals,etcètera.Tot això fa pensar en un futurde cap manera pessimista, si la tascaveterinària s’enfoca òptimament”.

Rafel Coll:

De l’amor pels cavalls ala veterinària

Foto cedida per Rafel Coll

13

actualitat

14

El col·lectiu rendí homenatge a Joan Ferràen el tradicional sopar del nostre patrónomenant-lo col·legiat d’honor per la sevatasca al nostre costat al llarg de més detres dècades.

Emotiva celebració la que acollí el passat 7 d’octubre el res-taurant Bahía Mediterráneo de Palma, habitual seu del sopar deSant Francesc. Celebràrem el nostre patró en família i tambérendírem homenatge a Joan Ferrà, un excepcional professionalque ens ha facilitat molt la nostra tasca al llarg de les tres darre-res dècades des del seu lloc a la Conselleria d’Agricultura iPesca, nomenant-lo col·legiat d’honor, un fet que ocorre perprimera vegada amb un professional no veterinari.

Uns 120 veterinaris i familiars ens reunírem en una amenavetllada en la que cada any abandonam les nostres preocu-pacions diàries per passar unes hores de tertúlia amb elscol·legues i amics. A més del sentit homenatge a Joan Ferrà,al que se li va fer entrega d’un diploma i una insígnia delCOVIB, tingué lloc el particular record als veterinaris que fa50 i 25 anys que es col·legiaren i als recent arribats, als quees feu lliurament, respectivament, de les insígnies d’or, or iplata, i plata. Entre els primers, recolliren la seva insígnia JoanAlorda Oliver i Jaume Colom Pizà. La insignia d’or i argent vaser per a Gabriel Puigserver Gil de Sola (254). Mentre queles de plata les recolliren Antoni Oliver Far (710), Pau AlordaGayà (712) i Aina Rotger Cerdà (723).

De la mateixa manera, les entitats i associacions quecol·laboren amb el COVIB (Felixcan, Axa, Solbank,Veterpalma, La Caixa, Sa Nostra, Papererias J. Company(Ofiexperts), Amadip-Esment, Veterinarios sin Fronteras,Ramaders Agrupats de Felanitx, Sanitas, Azasa (All Flex), LealFeito-Merial, Prodivet, Ca’n León, Comercial AgroquímicaBalear, Copema,Virbac, Ama, Banc de Sabadell, Avid y RettoExpres, SL - MRW), participaren en la vetllada amb diferentsregals que es sortejaren amb els presents. Després de lespostres arribà el toc d’humor, que el posà el trio ‘Buffons’,amb un original ‘show’ de monòlegs i diàlegs que feu les delí-cies dels assistents. En suma, un Sant Francesc ben emotiuque es perllongà fins ben entrada la matinada.

Emotiva celebracióde Sant Francesc

Ramon Garcia i l’homenatjat, Joan Ferrà.

< VSF subhastaren diversos regals entre els assistents.

‘Buffons’ amenitzaren la vetllada.

< Moment del sopar al restaurant Bahía Mediterráneo.

reportatge

15

reportatge

Joan Ferrà Capllonch (Esporles, 2 degener de 1947) se’n recorda de tots elsveterinaris amb els que ha fet feina desdels començaments dels anys setanta,quan entrà a treballar a la DelegacióProvincial del Ministeri d’Agricultura aBalears com a controlador pequari, iassegura que ha après molt de tots ells.No és veterinari, però com si ho fos.Duutota una vida treballant amb manescals iper això el Col·legi li ha volgut retre unhomenatge a pocs dies de la seva jubila-ció nomenant-lo col·legiat d’honor.

CCoomm eennttrraauu eenn ccoonnttaaccttee aammbb eell mmóónnrraammaaddeerr ii,, ppeerr eexxtteennssiióó,, aammbb eell mmóónn ddeellaa VVeetteerriinnààrriiaa??La veritat és que per una casualitat. Podriaaplicar el tòpic de ser en el lloc adequaten el moment oportú. En acabar el batxi-ller vaig rodar per un parell de llocs i des-prés de treballar en una empresad’Esporles vaig acabar en el sector del’hosteleria. Amb 25 anys, i fent una feinasense horaris, miro de trobar una sortidai començo a preparar unes oposicions perSa Nostra i pel Banc de Biscaia. Per altrabanda, me vaig assabentar de les proves aun lloc del Ministeri d’Agricultura, pel qualhi havia dos requisits: tenir el carnet deconduir i fer una pràctica. Era l’any 72 ime’n vaig anar amb un veterinari de laDelegació Provincial, Alfredo Mus, a lafinca de Son Boreó, a Santa Maria. Era l’è-poca de la pesta africana i havíem de sacri-ficar 40 truges. Ell ho va fer amb duesdavant jo i em tocà fer la necròpsia.Vaigextreure els ronyons, els ganglis limfàtics ila melsa i ho vaig introduir dins pots ambpenicil·lina per enviar-ho a Madrid.Aquestva ser el meu primer contacte amb totaquest món. En aquell moment vaigcomençar a treballar amb Bartomeu

Anguera, Rafel Pizà, Sebastià Cardell, BielFerriol, Pedro Mas i el propi Alfredo Mus.

RReeccoorrddeeuu aa ttoottss eellss vveetteerriinnaarriiss aammbb eellssqquuee hheeuu ttrreebbaallllaatt??És complicat dir els noms perquè perventura te’n pots deixar un, però des delprimer dia fins avui he treballat envoltatde veterinaris i no puc dir una parauladolenta de cap d’ells. He fet feina ambmolts a la Conselleria d’Agricultura itambé he estat molt en contacte ambveterinaris de la Conselleria de Sanitat iamb veterinaris titulats. Fins i tot me’nrecordo que quan vaig començar hihavia 96 veterinaris col·legiats.

QQuuèè hheeuu aappoorrttaatt aa aaqquueesstt ccooll··lleeccttiiuu iiqquuèè vvooss hhaa aappoorrttaatt eellll??El que és clar és que els veterinaris mevaren formar. Jo no sabia res d’animals iells m’ho ensenyaren tot. Després, ambl’arribada de les següents generacions,començaren a treballar professionals mésjoves que tenien molts coneixementstècnics i estaven més preparats, però enla pràctica sí que havien d’aprendre algu-na cosa. No he ensenyat res a ningú, sim-plement he col·laborat amb ells.

II aaqquueessttaa ccooll··lleeggiiaacciióó dd’’hhoonnoorr,, qquuèèssuuppoossaa ppeerr vvooss??És un honor, una manera molt especiali emotiva que té tot el col·lectiu derendir-me homenatge per boca delCol·legi. Estic molt satisfet.

QQuuiinnaa ccoonnssiiddeerraauu qquuee hhaa eessttaatt llaa vvoossttrraattaassccaa dduurraanntt ttoottss aaqquueessttss aannyyss??Primer, crec que la nostra principal tasca,abans d’exigir, és la d’ajudar al pagès.Ajudar-lo a que compleixi amb les nor-matives sanitàries i que s’adapti als

temps que corren. A més, és un sectorque té el futur negre perquè les norma-tives de cada vegada els exigeixen més,treuen baixa rentabilitat del que pro-dueixen i la mitjana d’edat de la gent quetreballa al camp és elevada, hi ha moltspocs joves que s’hi vulguin dedicar.Apartd’això, en els 80 vàrem fer els primerssanejaments de brucel·losi i tuberculosiarran d’un parells de casos que hi haguéen humans a Santa Maria,Algaida i Inca.Me’n recordo, fins i tot, que un grapatde manescals agafaren la brucel·losi,se’n dugueren un bon ensurt. Tambévetllam pel compliment del PNIR (PlaNacional de Investigació de Residus),realitzam inspeccions d’oví-caprí per ala Comunitat Econòmica Europea, ins-peccions a zoològics, fàbriques de pin-sos i distribuidores, agafam mostres aescorxadors...

HHoo eennyyoorraarreeuu??Sens dubte. Professionalment he viscutuna vida apassionant, molt interessant.No tenc cap dubte que si tornàs acomençar seria veterinari.

HHeeuu ttiinngguutt mmaallss mmoommeennttss??Sí, hi ha hagut moments de molta ten-sió amb la pesta africana, la llenguablava, les vaques boges, els casos de clo-ramfenicol, clembuterol, etc. Però ambels anys te vas quedant amb el positiu, ien la meva feina, per sort, hi ha hagutmolts de moments positius.

II aa ppaarrttiirr dd’’aarraa??Per fortuna la meva senyora també esprejubilarà i podrem dedicar el temps ales nostres dues filles i la nostra néta.També aniré a caçar tords amb filats, acercar bolets, a pescar...

“Si tornàs a començar la meva vida estudiaria veterinària”

Joan Ferrà Capllonch,controlador pequari,es converteix en soci d’honordel Col·legi després d’una vidalligada a la nostra professió

Antoni Real, Ramon Garcia, Joan Ferrà, Federico Sbert iCatalina Bennàssar.

16

17

Altes:

LLaauurraa GGoommiillaa MMaarrqquuééss Telf: 666 402 115DDaanniieell ddee CCeelliiss DDoommíínngguueezz Telf: 619 288 298SSaarraa BBaaeezz SSeeaarraa Telf: 687 761 824

AAmmppaarroo OOrrttúúññeezz NNaavvaarrrroo

Telf: 630 618 135

MMªª PPiillaarr OOrrtteeggaa OOrrtteeggaa Telf: 647 511 528

XXaabbiieerr EEgguurrrroollaa HHoorrmmaaeettxxeeaa Telf: 619 344 922

RRaammoonnaa DDeelliiaa SSaalleennoo Telf: 670 306 563

Baixes:

PPeeddrroo BBaauuzzàà VViillaa Per jubilació.MMoonnttsseerrrraatt GGaarrccííaa GGaarrccííaa Per trasllat a una altra província.

Altes de Clíniques:

CCllíínniiccaa VVeetteerriinnaarriiaa SSaanntt MMaarrççaallCasa del Poble Esq. Andreu Juan BatleLocal 8. Cabaneta - MarratxíTelèfon: 971 603 212Titular : Belinda Valls Moldenhauer

RRuubbiinnccaa CClliinnVVeettC/ Balanguera, 96 B. IncaTelèfon: 971 880 669Titular : Pere J.Torrens Llabrés

Baixes de Clíniques:

CCeennttrroo VVeetteerriinnaarriioo MMeerrccaaddaallC/ Virgen de Monte Toro, 10. Es MercadalTitular : Mª José Rubio Pascual

CCllíínniiccaa VVeetteerriinnaarriiaa FFeerrrreerriiaassC/ Bisbe Sever, 40. FerreriesTitular : Miquel Allés Pons

La consellera d’Agricultura i Pesca delGovern Balear, Margalida Moner, i el pre-sident del Col·legi Oficial de Veterinarisde Balears, Ramon Garcia, varen donar elpassat 28 d’agost una passa més per faci-litar la tasca del nostre col·lectiu amb lasignatura, per cinc anys, del conveni decol·laboració per a la gestió del Registred’Identificació d’Animals de Companyia(RIACIB). La col·laboració entre elCOVIB i el Govern Balear en aquestcamp s’inicià en el 1999, però no ha estatfins ara quan ambdues institucions hansubscrit una col·laboració més perenne,fet que sens dubte permetrà un millorfuncionament del Registre.

En roda de premsa, Ramon Garciaexplicà les novetats que s’han inclòs en lagestió del RIACIB, així com també des-tacà la importància del seu bon funciona-ment per garantir la identificació dels ani-mals de companyia, fet que sens dubteoptimitzarà el seu benestar i delimitaràles responsabilitats dels seus propietaris.Així, el RIACIB, que també inclou elRegistre d’animals perillosos de la CAIB,podrà ser consultat ‘on line’ pels veterina-ris autoritzats a través de la pàgina webdel Col·legi (www.covib.org). D’aquestamanera, els veterinaris podran localitzar aqualsevol hora el propietari d’un ca sense

esperar que les oficines del Col·legi deVeterinaris romanguin obertes.

Per la seva banda, la consellerad’Agricultura i Pesca, Margalida Moner,destacà durant la signatura del convenique els ciutadans estan més conscienciatsamb la responsabilitat de registrar els seusanimals de companyia i amb la incorpora-ció d’un xip d’identificació. Moner exem-plificà les seves paraules dient que el pas-sat anys s’implantaren a Balears 18.585xips a cans,mentre que uns anys abans, enl’any 2000, la xifra es quedà en 3.500.

Una altra de les novetats que impulsa elCOVIB és que el RIACIB estarà connec-tat al REIAC, mesura que amplia de lesIlles a tot el territori nacional l’àrea derecerca d’una mascota extraviada.A més,el COVIB es converteix en responsablede tot el que ha de veure amb edició, dis-tribució i control de xips i documents ofi-cials (inclòs el passaport per a cans, moi-xos i fures, que té la consideració de car-tilla oficial al territori de la ComunitatAutònoma).

COL·LEGI actualitat

El COVIB i Agricultura perllonguen per cinc anysla seva col·laboració en lagestió del RIACIB

al marge

El passat 23 d’octubre es va publicar alBOIB l’Acord del Consell de Govern de13 d’octubre de 2006, pel qual s’aprova lamodificació puntual de la relació de llocsde treball corresponent al personal fun-cionari al servei de la ComunitatAutònoma.

Amb aquesta modificació hem aconseguituna reivindicació històrica de la nostra pro-fessió, que és la incorporació de la llicencia-tura en veterinària als requisits de determi-

nades places de la conselleria de MediAmbient.

En particular, els veterinaris podran accedir ales places de directors dels espais i parcsnaturals de: Parc de Llevant, Albufera,Albufereta, Mondragó i Serra deTramuntana, a Mallorca; Cala d’Hort i SesSalines a Eivissa i Albufera del Grau aMenorca (8); 1 plaça a la D. G. de Caça; 2 ala D .G. de Biodiversitat; així com a dos llocsbase del Conseller.

Els veterinaris podran accedir a places a la conselleria de Medi Ambient

18

coneguem millor les cliniques veterinàries de Balears

La CCllíínniiccaa VVeetteerriinnààrriiaa BBiinniissssaalleemm ésl’únic centre d’aquestes característi-ques que podem trobar a Binissalem.En un carrer estret del municipi delraïm, Mateu Amengual aixecà la sevaclínica ara fa dotze anys i treballa totsol: atén els clients, opera, vacuna i,fins i tot, ha de xerrar idiomes (en elmoment de l’entrevista atengué unasenyora major, estrangera, amb unamescla d’anglès, alemany i castellà,sol·licitant un consell). Amengual esrefereix a la professió veterinàriadesprés de ser demanat sobre si hiha massa veterinaris clínics a Balearsi si hi ha bona sintonia dins el col·lec-tiu: “No crec que siguem tants vete-

rinaris a Balears perquè trobes moltpoques clíniques que tanquin, queseria una senyal de que sí som massa.Si bé és cer t que el nombre de clí-nics ha crescut en els darrers anys, josom de l’opinió que si crees feina, hiha feina. Per exemple, si portes aterme medicina preventiva amb unnúmero raonable de clients pots tirarendavant el negoci”. “Sobre l’altraqüestió –respon- suposo que és mésfàcil tenir bona sintonia amb elscol·legues si ets tot sol a Binissalemque si treballes, per exemple, aPalma, i hi ha un centre veterinari aprop de la teva clínica i competeixenpels clients”.

Amengual, com molts altres col·leguesde professió té molt clar cap a on cami-na la veterinària:“Fa uns anys que treba-llam cap a l’especialització. Comencem atenir recursos tècnics per fer feina enaquest sentit i la nostra preparació ésadient.Ara, a Balears encara no hi ha ungran hospital d’aquests que sí existeixenen altres països i a Espanya mateix, i querealment ens permetria especialitzar-nos sense perdre clients, però sí crecque pot arribar en uns anys”. Aixímateix,Amengual explica que “la nostraprofessió ha experimentat un canvimolt gran en els darrers anys. La vete-rinària s’ha convertit en preventiva iaquesta tendència va molt lligada al

Voleu que els vostres col·legues coneguin com ion feis feina? Si estau interessats en que la vos-tra clínica surti a la revista VETERINÀRIA, noheu de fer res més que posar-vos en contacteamb el Col·legi mitjançant la pàgina webwww.covib.org

Clínica VeterinàriaBinissalem

19

tracte amb el client i al màrquetig: ara ja no esperes que arri-bi el client, el cerques i l’avises”.

Finalment, Mateu Amengual es refereix a un tema que haocupat portades d’alguns diaris en aquest passat mes d’agost:els cans perillosos.“Es tracta d’una qüestió problemàtica queha estat legislada per tapar un buit legal. S’ha aprovat una lleique no entén ningú i que no ha evitat ni evitarà els atacs per-què no va a l’arrel de la qüestió. Es tracta de posar traves ientrebancs burocràtics per comprar aquests animals i el fonsde la qüestió és un altre: conscienciar els propietaris delpotencial agressiu que poden tenir els animals. És importantestablir una relació amb el propietari per detectar les possi-bles patologies dels animals, així com també estar formats enetologia, per exemple. Aquí ens trobem davant una qüestiócomplexa que no s’arregla amb una llei, i manco amb unacom la que s’ha aprovat”.

FITXA

NNoomm ddee llaa ccllíínniiccaa:: Clínica Veterinària Binissalem.

TTiittuullaarrss ddee llaa ccllíínniiccaa:: Mateu Amengual Pons.

AAddrreeççaa:: Carrer Catedràtic Llabrés, 28 · 971 51 20 63 · Binissalembinivet@hotmail.com

TTeenniiuu oobbeerrtt ddeess ddee:: Abril de 1994.

EEqquuiipp hhuummàà qquuee ccoonnffoorrmmaa llaa ccllíínniiccaa:: Una persona.

EEqquuiipp ttèèccnniicc:: RX, bioquímica, hematologia, microscopi, anestèsiainhalatòria, quiròfan i hospitalització.

EEssppeecciiaalliittaattss:: Petits animals (cans i moixos).

NNúúmmeerroo aapprrooxxiimmaatt ddee cclliieennttss aall mmeess:: Un centenar.

UUnn ccoommeennttaarrii ssoobbrree llaa pprrooffeessssiióó::

“El nivell de la veterinària depetits animals a Balears és molt

bo, segurament pels mestresque hem tingut. Jo li posariauna nota de notable alt.A

Balears, de moment, els veteri-naris arriben i tenen feina. Laveritat és que hi ha pocs atu-rats. En aquest sentit podem

estar contents”

20

Hace unos meses efectuamos una visita al Museo Krekovic,sito en el Polígono de Levante de esta ciudad. Nuestro com-pañero Arturo Lope se brindó a explicar y comentar lasobras del pintor Kristian Krekovic, que nació el 28 de febrerode 1901 en la ciudad de Koprivna (Croacia). Después de susestudios en Viena y París se trasladó al Perú para estudiar lostipos más puros de la raza indígena, plasmando en sus lienzoslas civilizaciones precolombinas e incaicas. En sus viajes reco-rrió estados Unidos, España y Austria, llegando a Mallorca en1960, eligiendo nuestra Isla como residencia definitiva, y falle-ciendo en Palma el 21 de noviembre de 1985.

El museo que visitamos fue inaugurado por Su Majestad laReina Doña Sofía, el 4 de septiembre de 1981. En la obra deKrekovic destaca el poderío de sus magistrales composicio-

nes pictóricas. Krekovic presenta en esta exposición unaextraordinaria serie de telas, la mayoría de gran tamaño,hecho que pone de relieve un dibujo de gran descriptividad,así como un excepcional manejo de los pinceles y la paleta.

El Museo consta de 150 telas expuestas en tres salas. La pri-mera está dedicada al Imperio de los Incas y civilizacionesincaicas. La segunda, a España y Baleares, y la tercera al Perúy a la paz mundial.

Los 21 asistentes a esta visita fuimos obsequiados con unacomida de compañerismo en la que se trató como temapreferente todo lo referente al museo visitado.

FFrraanncceesscc SSoollàà

AA..MM..AA.. pone a disposición de todos losMutualistas que suscriban una NuevaPóliza de Autos a partir del 1 de juliode 2006 y sin coste adicional alguno,nuevas coberturas dentro de la garan-tía de Ocupantes. Estas nuevas cober-turas se incluirán automáticamente conla renovación de las pólizas de la carte-ra de automóviles para todos losmutualistas de A.M.A. también SSIINNCCOOSSTTEE AADDIICCIIOONNAALL AALLGGUUNNOO..

Estas coberturas se añadirán a las yaexistentes y, básicamente, incluirán todolo concerniente a la atención, coordina-ción y servicios funerarios en caso defallecimiento de cualquiera de los ocu-pantes del vehículo asegurado:Traslados de fallecidos al lugar de lainhumación-incineración, trámites cua-lesquiera en juzgados o servicios fune-rarios, gastos del servicio (no incluyen-do los gastos suntuarios tales comoceremonias u ornamentos florales...)

También se incluirá una cobertura deasesoramiento jurídico y tramitación dedocumentos, poniendo a disposicióndel asegurado o los causahabientes delos fallecidos un servicio de asesora-miento jurídico telefónico (con excep-

ción a consultas relativas a derechoextranjero) atendido por abogados delunes a viernes de 9 a 21 horas y de 9a 14 horas los sábados.

Asimismo se incluirá en la garantía: laTramitación de Pensiones, Documentaciónadministrativa y una primera cita con undespacho de abogados en su caso.

NNuueevvaa ccoobbeerrttuurraa ddeell ccaarrnnéé ppoorr ppuunnttoossCon la entrada en vigor (1 de julio de2006) de la Ley que regula el nuevo“Permiso de Circulación por Puntos”,AA..MM..AA.. ha querido anticiparse a las con-secuencias que de la aplicación de estanormativa puedan ocasionarse a losconductores de los vehículos asegura-dos en la Mutua, poniendo a su dispo-sición en su póliza de Seguro deAutomóvil ppoorr uunn ccoossttee ddee ssóólloo 3300eeuurrooss (más impuestos) por conductoruna nueva garantía que básicamenteincluirá las siguientes coberturas:

1. Indemnización por retirada del carné300 € mes (máximo 3.000 € por siniestroy año).

2. Ampliación del número de recursospor sanciones.

3. Coste de los Cursos de Sensibilizacióny Recuperación de puntos perdidos(hasta 200 € en pérdida parcial y 400 €

en total).

4.Tasas de los exámenes de Recuperaciónde Puntos (hasta 100 €).

5. Solicitud de fraccionamiento o aplaza-miento en pérdidas temporales.

Estas coberturas ampararán a todos losconductores asegurados con cualquiervehículo que conduzcan (y esté el vehí-culo o no asegurado en AA..MM..AA..).

Para mayor difusión al respecto y parafacilitar la contratación de la “Garantíadel Carné por Puntos” en el pasadomes de junio remitimos a todos nues-tros mutualistas con póliza de auto-móviles en vigor, una comunicación atal efecto; en todo caso en cualquierade las oficinas de AA..MM..AA.. o en nuestrapágina web: www.amaseguros.com,podrá ampliar y recibir toda la infor-mación que necesite sobre cualquierade las novedades descritas o sobrecualquier producto o servicio deAA..MM..AA.. nnuueessttrraa MMuuttuuaa..

jubilats

actualitat

El Colectivo de Jubilados experimenta las sensaciones de Kristian Krekovic a través de sus telas en el Polígon de Llevant

Nuevas garantías para su seguro de automóvilNuevas coberturas para la garantía de ocupantes

21

Mercedes Laguens García neix a Tarazona(Saragossa) el 1953. El 1977 es llicencia enBelles Arts a Barcelona i un any més tardes trasllada a Palma de Mallorca, on fixa laseva residència.

En 1993 obté una beca de gravat pertreballar en els tallers de Joan Miró, a laFundació Pilar i Joan Miró, a Palma. Dosanys més tard aconsegueix una beca dela Fundació per treballar en estampació

a Edimburg (Escòcia). En 1997 obté unamenció d’honor en el Premi especialPilar Juncosa i Sotheby’s de la FundacióPilar i Joan Miró. Roman (1998) a MiltonKeynes (Anglaterra) dins els programesd’intercanvi de la Fundació Pilar i JoanMiró. En 2002 rep una menció d’honoren els Premis Ciutat de Palma. Ha publi-cat el llibre “Desde otro lugar”, de l’edi-torial Calima, col·lecció Serviola (Palma,2004).

art al COVIB

assessoriajurídica

Mercedes Laguens exposa la seva obra en el col·legi

Así como aparece formulada la pre-gunta interpretamos que la utilizacióndel término “salvar” implica que noshallamos ante un caso de urgencia vitalpara el animal. Esto es importante por-que la existencia o no de dicha urgen-cia cambia absolutamente el sentidode la respuesta.

Por otra parte, es preciso advertir quelas reglas que se articulan sobre estacuestión son de orden ddeeoonnttoollóóggiiccoo,es decir, se trata de un deber u obliga-ción sometida a principios éticos,morales o de conciencia. En este senti-do, el Código para el Ejercicio de laProfesión Veterinaria del ConsejoGeneral de Colegios Veterinarios deEspaña (aprobado por la Junta Plenariael 15 de diciembre de 1989 y por laAsamblea General de Presidentes deColegios de 9 de junio de 1990), esta-blece con carácter general, en su artí-culo 6, que “El veterinario está mmoorraall--mmeennttee obligado a responder, en el límitede sus posibilidades, a toda llamada quese le dirija para dar cuidados a un animalenfermo …”, y más específicamente, enel artículo 7, que en casos de uurrggeenncciiaael veterinario tiene la oobblliiggaacciióónn deprestar llaa pprriimmeerraa ccuurraa a los animales,salvo que comporte peligro personal oexista otra causa justa.

Sin embargo, el ar tículo 6, matiza laobligación de responder a toda llama-da, al exonerar de ella cuando “elrequirente no haya correspondido a loshonorarios debidos” o “que el clientesea notoriamente moroso”. Es decir,entendemos que estas normas deon-tológicas que acabamos de analizarexigen oobblliiggaattoorriiaammeennttee al veterina-rio la prestación de primera cura encaso de uurrggeenncciiaa (ar tículo 7) y para elresto de supuestos asistenciales exis-te una obligación de atención veteri-naria pero a eexxcceeppcciióónn de que elcliente ya adelante que no quiere ono puede pagar (no correspondenciaa los honorarios debidos o notoriamorosidad).

A esto cabe añadir, en la medida queconsideramos que abunda en la ante-rior conclusión, que en el ConsejoGeneral de Colegios Veterinarios deEspaña ha elaborado un proyecto deCódigo Deontológico de la ProfesiónVeterinaria (que debe ser aprobadopor el Consejo General de ColegiosVeterinarios) en cuyo aarrttííccuulloo 1188..33 seindica que “el veterinario, en cualquiercaso, tiene la obligación de prestar cuida-dos de uurrggeenncciiaa a todo animal enfermoeenn ppeelliiggrroo iinnmmeeddiiaattoo, a no ser que se ase-gure de que otros veterinarios, por razón

de su especialidad, puedan prestar estaatención de forma inmediata”.

A la vista de este artículo, de resultaraprobado el futuro Código en estosmismos términos, parece queda confir-mado que el factor que determina laobligatoriedad del veterinario de pres-tar auxilio a un animal, a sabiendas queel propietario no asumirá el pago de loshonorarios, es el de la urgencia, con-cepto que queda mejor delimitado enla redacción de este último artículo alañadir “en peligro inmediato”.

En conclusión, creemos que todoveterinario está obligado a prestarauxilios o cuidados de urgencia antela llamada efectuada por el propieta-rio de un animal enfermo que se halleen peligro inmediato, y ello aunqueconozca, “a priori”, que sus honora-rios no serán satisfechos. En caso con-trario podría ser denunciado ante elColegio al que pertenezca y podríaser sancionado por infringir los estatu-tos colegiales que exigen en su articu-lado el deber de todo colegiado derespetar las normas deontológicas desu profesión.

BBUUFFEETTEE AANNTTOONNIIOO FFOONNTTAABBOOGGAADDOOSS

¿Qué obligación tiene el veterinario de salvar a un animal, el propietario del cual aseguraque no puede pagar?

22

CASO 1:

¿QUÉ ESPECIE Y QUÉPATOLOGÍA ES LA QUEAPARECE EN LA IMAGEN?

CASO 2:

¿QUÉ PATOLOGÍA PADECE ELCONEJILLO DE INDIAS DE LAIMAGEN SI SABEMOS QUEREPENTINAMENTE HA APA-RECIDO CON PARÁLISIS DELAS EXTREMIDADES POSTE-RIORES Y SINTOMATOLOGÍANERVIOSA?

CASO 3:

¿QUÉ PATOLOGÍA PRESENTALA TORTUGA DE LA IMAGEN?¿QUÉ VENTAJAS TIENE ELUSO DE ESTA TÉCNICA?

CASO 4:

¿QUÉ PATOLOGÍA PUEDEHACER NECESARIA UNATRANSFUSIÓN EN UNAHURONA? ¿QUÉ PRONÓSTICO Y QUÉOTROS TRATAMIENTOS HAYPARA ESTE SÍNDROME?

cas clínic

resolució

CASO 1:Tortuga de Florida,Chrysemys scripta.Otitis en una tortuga de florida porfalta de vitamina A.

CASO 2:Cobaya, Cavia porcellus.Virus de coriomeningitis linfocitaria encobaya. Produce parálisis de patas tra-seras y meningitis. Suele ser máscomún en ratones y hámsters. Es unazoonosis y en personas puede produ-cir una meningitis y síntomas similaresa los de la gripe. No tiene tratamientoy se transmite por orina y aerosoles deorina seca, así como por vectores.

CASO 3:Tortuga mediterránea, Testudohermanni.

Colocación de un trocar para tratarneumonía, de forma local en un ejem-plar de tortuga mediterránea. Losresultados en el tratamiento de neu-monías en quelonios cuando sólo afec-tan a una porción de los pulmones sonmucho mejores si se administra el tra-tamiento antibiótico directamente en elpulmón a través de un trocar que, aca-bado el tratamiento, habrá que retirar.

CASO 4:Hurón, Mustela putorios furo.Transfusión intraósea en hembra dehurón con aplasia medular por estró-genos, tras un celo sin monta. El pro-nóstico es muy grave,… realizar unacirugía (ovariohisterectomía) en ani-males afectados por una aplasiamedular con un peso inferior a 2 kiloses un procedimiento muy arriesgado

y la mayoría mueren tras la cirugía. Nose deben administrar inyecciones deGCH (Gonadotropina CorionicaHumana) si ya ha habido varios celospersistentes, sin monitorizar de cercaal animal. Se establece como protoco-lo al menos una medición de hemato-crito antes de la cirugía, lo que nosdará buena información acerca de sies necesaria una trasfusión prequirúr-gica o no.

Las huronas salen en celo y persistenen celo, o con celos intermitentes sino son montadas por un macho,hecho que desencadena una ovulacióny el final del celo. Por este motivo serecomienda realizar ovariohisterecto-mías a las hembras entre los 6 y 8meses de vida.

Casos clínicos presentados por EXÓTICOS VET.Sergio Sarmiento Valiente

23