ies joan fuster bellreguardiesjoanfuster.edu.gva.es/web/sites/default/files... · principis...

IES Joan Fuster Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques

IES JOAN FUSTER

BELLREGUARD

PROJECTE EDUCATIU(Identitat i Característiques)

IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques

ÍNDEX

1.- Presentació ……………………………………………………………………………………………………………………..…

2.- Fonaments legislatius…………………………………………………………………………..…………………………….

3.- Identitat i Característiques de l’IES Joan Fuster.

(valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre i la consecució dels

fins que establixen la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la llei d’ús i ensenyament

del valencià.)……………………………………………………………..………………………………….

3.1.- Anàlisi de l’entorn i ubicació…………………………..………………………………………………..………………

a.- Característiques socioeconòmiques i culturals de La Safor…………………………….…………….

b.- La zona d’adscripció a l’IES Joan Fuster……………………………………………………….……………….

3.2.- Història de l’IES Joan Fuster………………………………………………………………………………..……………

3.3.- Fonaments primaris de la naturalesa del centre……………………………………………….…………….

3.4.- Principis pedagògics i metodològics………………………………………………………………………………..

3.5.- Banc de llibres

3.6.- Objectius específics dels ensenyaments ofertats...........................................................

Educació Secundària Obligatòria…………………………………………………………………………………….

Batxillerat……………………………………………………………………………………………………………………….

Formació Professional…………………………………………………………………………………………………….

Formació Professional Bàsica……………………………………………………………

3.7.- L’atenció a la diversitat……………………………………………………………………………………………………

L’oferta de matèries optatives en l’ESO…………………………………………………………….…………….

Constitució de grups……………………………………………………………………………………………….……….

Els programes i accions d’atenció a la diversitat…………………………………………….………………..

3.8. Organització de l’institut i participació……………………………………………………………….……………..

4.- La projecció externa…………………………………………………………………………………………………….……..

5.- Procediments d’avaluació de les parts del projecte educatiu de centre………………………..…….

ANNEXOS………………………………………………………………………………….…………………….

2

3

6

6

6

9

11

15

17

19

19

21

23

24

25

25

26

27

29

34

35

37

2


Aquesta part del Projecte Educatiu de Centre anomenat “Identitat i característiques de l’IES Joan Fuster” és

el document aprovat per primera vegada pel Claustre de Professorat, per unanimitat, en la sessió

extraordinària del 15 de maig de 2014; i ratificada igualment per unanimitat per darrera vegada el 13

novembre de 2018.

Així mateix ha estat aprovat pel Consell Escolar de l’Institut en la sessió extraordinària de l'1 de juliol de

2014; i ratificada el 27de novembre 2018.

En ell es troben reflectits els trets d’identitat, la formulació d’objectius, l’expressió de l’estructura

organitzativa i el tractament de les llengües de l’Institut d’Educació Secundària Joan Fuster de Bellreguard, en

el moment actual.

Aquest Projecte Educatiu estableix les línies d’actuació per a tots els membres de la Comunitat Educativa i és,

alhora, el compromís de l’Institut amb la societat.

Els eixos que han guiat i orientat la concreció d’aquest Projecte Educatiu han estat, d’una banda, la gran

experiència acumulada al llarg dels quasi 20 anys de vida acadèmica, i de l’altre, la voluntat de millora de la

qualitat de la tasca docent.

El Centre sempre s’ha destacat per l’objectiu clar i ambiciós de formar persones, en sentit ample i de manera

integral, respectuoses amb els altres, les normes i l’entorn, crítics i actius davant la intolerància i la

discriminació, participatius i atents als canvis i moviments socials.

Podem constatar que el pas de l’alumnat per l’Institut els ha proporcionat, a una gran part, una alta formació

i preparació per accedir a estudis posteriors, a la universitat, i una alta i qualificada inserció laboral. Així

mateix, el centre es caracteritza per participar en els moviments d’innovació i de renovació pedagògica, i per

la formació permanent de les persones que hi treballen.

Tot això ha estat gràcies als milers d’alumnes que han passat per les nostres aules, a les famílies, mares i

pares que han donat suport i facilitat la nostra feina, a les institucions i a les empreses que ens han donat

suport professional i personal, i sobretot a les professores i professors que han realitzat i realitzen la seua

tasca amb il·lusió i diligència dia rere dia.

Tot i que es mantenen els mateixos postulats des de la fundació del nostre Institut, aquest Projecte Educatiu

ha estat adaptat a la nova reglamentació derivada del nou model educatiu.

3

1.- PRESENTACIÓ 1.- PRESENTACIÓ


RESOLUCIÓ de 27 de juny de 2018, del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, per la qual s’aproven les

instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària

Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2018-2019.

En el punt 1 de l’Annex Únic (Projecte Educatiu) es recullen i ordenen els preceptes legislatius que al respecte

s’han anat publicant en diverses normatives i s’estructuren els continguts que ha de contemplar el PEC. Són,

per tant, aquests continguts que recollirem en aquest document i els annexos corresponents.

1. Projecte Educatiu

1. L’equip directiu coordina l’elaboració i és responsable de la redacció del projecte educatiu del centre,

d’acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de

professors, l’associació de pares i mares d’alumnes i el consell de delegats d’alumnes. El projecte educatiu

serà aprovat pel director o directora del centre segons estableix la normativa vigent.

2. Els centres d’Educació Secundària i Batxillerat elaboraran el projecte educatiu tenint en compte les

característiques de l'entorn social i cultural del centre.

Així mateix ha de contemplar els principis coeducatius evitant aquelles actituds que afavorisquen la

discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de

les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal equilibrat de tots els membres de

la comunitat.

L’elaboració i el contingut s’ajustaran al que disposa l’article 121 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de

maig, d’Educació (BOE 04.05.2006), l’article 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern

Valencià, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària (DOGV

08.09.1997), així com la resta de disposicions vigents que establixen la inclusió de determinats aspectes

com a part del contingut del projecte educatiu. A estos efectes, el projecte educatiu inclourà:

a) Valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre

b) Concreció dels currículums.

c) El tractament transversal de l’educació en valors en les diferents matèries, àmbits i mòduls, amb

especial referència a l’educació en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de

conflictes, respectant el principi de no-discriminació i d’inclusió educativa com a valors fonamentals.

4

2.- FONAMENTS LEGISLATUS 2.- FONAMENTS LEGISLATUS


d) El Pla de normalització lingüística.

e) El disseny particular dels programes lingüístics que aplique el centre.

f) El pla de convivència.

g) El pla d’acció tutorial.

h) El pla d’atenció a la diversitat.

i) El pla per al foment de la lectura.

k) El pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria.

l) Els criteris bàsics que han d’orientar:

1. L’organització i el funcionament de l’institut.

2. La participació dels diversos estaments de la comunitat escolar.

3. Les decisions sobre la coordinació amb els servicis del municipi i les relacions previstes amb

institucions públiques i privades, per a la millor consecució dels fins establits.

m) El Reglament de règim interior de l’institut, amb les normes bàsiques de convivència.

3. A més dels continguts anteriors, el projecte educatiu inclourà els aspectes següents:

a) Els procediments per a determinar les matèries optatives que millor s’adapten a les característiques de

l’alumnat del centre.

b) Els mecanismes per a materialitzar actuacions coordinades efectives entre els equips docents en els

processos d’avaluació.

c) Les mesures organitzatives d’atenció educativa per a aquells alumnes que opten per no cursar

ensenyances de Religió.

d) Les vies i procediments de participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat, i en

l’elaboració de propostes per al projecte educatiu.

e) Les fórmules de cooperació amb l’alumnat per a facilitar el seu progrés educatiu.

4. Els centres docents exposaran públicament el seu projecte educatiu, per al seu coneixement per tots els

sectors de la comunitat escolar i els demandants de places escolars.

El PEC es composa de dos parts diferenciades, independents i complementàries que hauran d’anar revisant-

se, actualitzant-se i avaluant-se en la mesura que les circumstàncies ho aconsellen.

5


6

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Identitat i característiques de l’IES Joan Fuster.

Principis pedagògics i finalitats educatives

ANNEXOS

Concreció dels currículums Plans i Reglaments

ESO

BATXILLERATS

PMAR3 / PR4

Cicles Formatius

FPB

Pla de Normalització Lingüística

Pla de Convivència

Pla d’Acció Tutorial

Pla d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa

Pla per al Foment de la Lectura

Pla de Transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria

Reglament de Règim Interior


3.1.- ANÀLISI DE L’ENTORN I UBICACIÓ.

Característiques socioeconòmiques i culturals de la Safor.

Generalitats

L’IES Joan Fuster es troba ubicat a la localitat de Bellreguard a la comarca valenciana de La Safor. Aquesta es

troba situada a 38º 58’ de latitud Nord i 0º 11’ de longitud Oest. Amb una extensió de 426,5 km 2 està

formada per 31 municipis. Els seus límits són: al nord, la comarca de la Ribera; a l’oest, la Costera, la Vall

d’Albaida i el Comptat; al sud, la Marina Alta i, a l’est la Mediterrània.

Pel que fa a la xarxa viària, la Safor gaudeix d’una situació privilegiada: vora costa, és també el punt d’eixida

de les comarques veïnes interiors.

Els tres eixos fonamentals de comunicació, que s’orienten de nord a sud són: la N-332 de València-Almeria,

l’autopista AP-7 del Mediterrani i el ferrocarril de Gandia-València.

Aquests eixos paral·lels enllacen amb els vials cap a les comarques interiors:

- La C-3322 de Tavernes a Llíria per Alzira, que a la seua vegada enllaça amb l’autovia d’Albacete per

l’interior.

- La de Gandia-Xàtiva per Barx-Simat.

- La C-320 d’Almansa a Gandia per la Vall d’Albaida, via d’entrada i eixida de la meseta.

- La carretera 3318 que dóna pas a Pego i a l’interior de la Marina.

- El camí Reial o carretera de Nazaret a Oliva que la travessa de nord a sud per vora la costa.

Aquesta xarxa esmentada es completa amb una nodrida disposició de carreteres locals que comuniquen tots

els pobles de la comarca i amb una densa xarxa de camins que travessen tots els termes comarcals.

El port del Grau de Gandia, creat amb vista a l’exportació de taronges i al servei de la indústria d’Alcoi, ha

perdut aquesta importància, transformant-se en un port de pesca i transport en general.

Economia

Agricultura. Amb freqüència, la imatge que es té d’una Safor agrícola no és del tot correcta doncs, la base

econòmica de l’agricultura intensiva centrada en el conreu del regadiu (taronger i hortalisses) ha patit un

canvi substancial distingint-se per un ampli desenvolupament del sector serveis i el sector de la construcció

7

3.- IDENTITAT I CARACTERÍSTIQUES DE L’IES JOAN FUSTER.

(VALORS, OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ, D’ACORD AMB LA IDENTITAT

DEL CENTRE)

3.- IDENTITAT I CARACTERÍSTIQUES DE L’IES JOAN FUSTER.

(VALORS, OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ, D’ACORD AMB LA IDENTITAT

DEL CENTRE)


(hui en crisi). No hem d’oblidar però, que l’agricultura ha estat fins fa poc la principal ocupació dels saforencs

i que gràcies a ella i als seus elevats rendiments econòmics, s’ha permés un nivell de vida acceptable, així

com una quantitat no menyspreable de treball a l’hort o als magatzems.

En l’actualitat, la producció de cítrics travessa una crisi greu. El cultiu en bancals, molts d’ells menuts i

separats, impossibilita una mecanització productiva i l’augment de la rendibilitat. També hem d’afegir la

polarització excessiva de la producció envers la taronja, el treball de les terres a temps parcial, l’envelliment

de la població activa dedicada al camp, la comercialització amb un nombre elevat d’intermediaris, l’elevat

preu de la terra i, finalment, l’augment de les grans explotacions molt mecanitzades a altres zones de l’estat,

com Andalusia i Múrcia.

L’activitat agrícola, el comerç i la indústria que d’ella es deriven, van ser fins 1960 la base de l’economia

comarcal i l’explicació a la gran densitat de població, ja que el desenvolupament de l’activitat turística és

molt més recent. Encara al 1970 el sector agrari ocupava a 13.000 persones i representava quasi el 33 % de la

població activa, mentre que en 2001 les xifres absolutes havien baixat a 6.000 i el valor relatiu va descendir al

6 %, per haver crescut en major proporció la resta de sectors econòmics. Cal ressenyar que és molt freqüent

l’agricultura a temps parcial, i que per tant hi ha moltes persones que estan donades d’alta en altra activitat

(indústria, serveis) i dediquen un dia o dos a la setmana a atendre els seus tarongers.

Indústria. Les indústries sucreres del segle XVIII a Gandia i Oliva, o les filatures i teixits de seda encara

importants a mitjans de segle XIX gairebé no han tingut continuïtat, encara que han sorgit altres noves com

la de mobles, cartró, aliments i materials de construcció que han prosperat a l’abric del desenvolupament

turístic.

La baixa activitat industrial a la comarca no té motivació ideològica o tradició. Els capitals inversors no

marxen cap a aquest sector perquè és més atractiu invertir en allò que és més rendible. S’ha de tenir present

que les indústries saforenques són menudes, el 82 % té entre un i set treballadors i ocupa d’un 30 % a un 8

% del sector. Les mitjanes o grans indústries, altrament, representen un 2 % del total però ocupen el 26 % del

sector. La tipologia d’indústries que podem trobar pertanyen al sector alimentari, tèxtil, de la fusta,

construcció, materials de construcció i transformats metàl·lics. També les químiques, gràfiques i pirotècnia,

tenen certa presència.

El turisme i el gran desenvolupament del sector terciari. Sense cap mena de dubte, el gran desenvolupament

que en les darreres dècades ha assolit l’activitat turística és el principal responsable del procés de

terciarització que s’observa en l’estructura ocupacional de la població, especialment en els municipis

costaners. Ja en 1970 el sector terciari era el més nombrós (15.600 ocupats) i representava quasi el 39 % de

la població activa. En 2001 el nombre absolut d’ocupats havia ascendit a 50.700 i la seua representació al 65

8


%. A més ha estat també el creixement d’aquest sector el que, com ja s’ha apuntat, ha arrossegat altres, com

el de la construcció i determinades indústries (moble, alimentació, etc.), i en últim terme el responsable del

creixement demogràfic. L’oferta turística ascendia en 2003 a unes 20.000 places en hotels i altres

establiments semblants, i a 130.000 en apartaments junt a la platja. El turisme de les platges està compost

bàsicament per espanyols, sobre tot madrilenys, molts dels quals posseeixen en règim de propietat el seu

xalet o apartament, al que es traslladen aprofitant els períodes vacacionals. Es tracta, per tant, d’un turisme

de persones fixes, la qual cosa li dona una bona estabilitat.

b.- La zona d’adscripció a l’IES Joan Fuster.

Dels 31 municipis de la comarca, 8 nodreixen d’alumnat a l’IES

Joan Fuster. En el següent mapa comarcal es reflecteixen la

localitat on s’ubica l’institut, Bellreguard, i les altres set. En ell es

pot apreciar com aquesta zona està situada entre els dos grans

nuclis de població de la comarca, Gandia i Oliva. Així mateix

observem com l’alumnat prové tant de poblacions costaneres com

d’interior.

DADES BÀSIQUES DE LA ZONA D’ASCRIPCIÓ1

1 Dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística i del Portal d’Informació de Presidència de la Generalitat Valenciana (Argos)

9

Extensió en Km2 Població

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2001 1.709 1.421 3.912 3.190 1.364 618 2.148 1.367

2011 2.435 1.527 4.756 4.191 2.538 989 2.853 1.471

2013 2.305 1.541 4.765 4.055 2.597 1.003 2.801 1.450

Almoines

Alqueria,

L'

Bellregua

rd

Font, La

Miramar

Palmera

Piles Rafelcofer

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

10,00

2,12 2,15 2,85 9,90 2,56 0,98 3,94 2,03

Almoine

s

Alqueria,

L'

Bellregua

rd

Font, La

Miramar

Palmera

Piles Rafelcofer

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

1.087 717 1.672 410 1.014 1.023 711 919

Almoines

Alqueria,

L'

Bellregua

rd

Font, La

Miramar

Palmera

Piles Rafelcofe

r

Densitat de població. 2013(Habitants/Km2)


Com es pot comprovar, són poblacions petites en extensió. Totes elles sobrepassen els 1.000 habitants i cap

supera els 5.000. En comparació a la mitjana comarcal es tracta de poblacions amb una alta densitat de

població, ja que superen amplament l’anomenada mitjana. L’excepció la trobem a la Font d’en Carrós, que és

l’única que està per davall, encara que és la que compta amb un major nombre d’habitants. L’evolució de la

població al llarg d’aquest segle és molt similar en totes les localitats, observant-se un increment durant la

primera dècada i una tendència a la baixa a partir de la segona, coincidint amb la crisi econòmica que està

patint-se. Cal destacar el gran increment que s’ha produït en l’arribada de persones estrangeres, que en

10

0

100.000

200.000

2001 15.729 142.579

2011 20.760 182.616

2013 20.517 181.031

Total Safor0,00

200,00

400,00

600,00

26,20 426,50

Total Safor 0

500

1.000

919 421

Total Safor

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2000 6 9 34 80 38 8 46 18

2010 214 176 585 802 333 156 555 162

2013 149 172 556 762 322 176 533 119

Almoines

Alqueria,

Bellreguar

F ont, La

Miramar

P almer

a

P iles

R afelcofe

0

20.000

40.000

2000 239 2.906

2010 2.983 36.591

2013 2.789 34.574

Total Safor

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

2013 6,46 11,16 11,67 18,79 12,40 17,55 19,03 8,21

Almoines

Alqueria, L'

B ellreguar

F ont,

La

Mirama

r

P almer

a

P iles

R afelc

ofer

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

2013 13,16 19,10

Total Safor

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

P ersones 246 139 424 369 230 88 215 134

% 15,2 14,5 13,5113,8 13,2 12,5 10,9114,16

Almoines

Alqueria,

Bellreguar

F ont, La

Miramar

P almer

a

P iles

Rafelcofe

Evolució de la poblacióestrangera

0

10.000

20.000

Persones 1.845 18.250

% 13,50 14,86

Total Safor

Percentatge de poblacióestrangera

Taxa d’atur


només 13 anys ha passat de 239 a 2.789, tot i que en els darrers anys ha baixat aquesta població, sens dubte

perquè molts d’ells han tingut que tornar als seus països d’origen degut a l’augment de l’atur i la crisi

econòmica, ja que com es pot apreciar en el quadre, la taxa d’atur mitjana se situava en el 2013 en el 13,5 %,

1,3 punts per baix de la mitjana comarcal.

Som conscients que la situació socioeconòmica té una repercussió directa sobre l’activitat al Centre; entre

altres, el plantejament d’activitats extraescolars que precisen de l’aportació econòmica de les famílies, o la

convivència al centre, la qual requereix d’actuacions especials, tant de prevenció com de resolució de

conflictes, que s’han de contemplar en el Pla de Convivència.

Com hem vist, el 13,6 % de la població de la zona és estrangera, la qual cosa fa que l’institut gaudesca d’una

important diversitat. L’alumnat originari d’altres països, a grans trets, ja està integrat en la cultura local i,

majoritàriament, utilitza el valencià com a llengua vehicular al Centre. Aquest alumnat és originari d’altres

cultures, però no és nouvingut, i la seua immersió lingüística i cultural es va produir durant els primers anys

de la seua arribada. En l’actualitat, i prenent com a referència l’alumnat de 1r d’ESO del curs 2012-2013, les

llengües vehiculars en l’entorn familiar són les següents:

Valencià 45.66%Castellà 27.17%Ambdues 19.08%Altres: àrab, francés, anglés, ucraïnés, búlgar, romanés i polonés 8.09%

3.2. Història de l’IES Joan Fuster.

Bellreguard, per trobar-se equidistant a les dos grans ciutats de la comarca, Gandia i Oliva, va fer que amb

l’aprovació de la LOGSE en aquesta població es projectara la construcció d’un centre de secundària que

recollira l’alumnat de les poblacions properes. La qual cosa li confereix la característica de ser un “centre

zonal”. L’ adscripció dels centres de primària de vuit poblacions sempre ha suposat un repte organitzatiu en

quant a coordinació i adaptació a les diferents realitats.

El Centre va començar a funcionar al curs 1994-1995 amb dos grups de 3r d’ESO (45 alumnes) amb la

concepció LOGSE i desenvolupant l’aprenentatge en valencià (PEV). El 16 de març de 1995 es va inaugurar

oficialment, i al curs 1995 -1996 ja en tenia dos grups de 1r d’ESO, dos grups de 2n d’ESO, 5 grups de 3r

d’ESO, 2 grups de 4t d’ESO, un grup de 1r de Batxillerat Humanístic i un grup de 1r de Batxillerat Tecnològic.

La Formació Professional va arrancar també aquest any amb un Mòdul III experimental d’Electrònica. El total

d’alumnat matriculat al Centre va ser de 315 alumnes.

11


L’evolució de la matrícula des del curs 2005-2006 fins els 994 alumnes del curs 2018-2019 es pot apreciar en

la comparativa amb l’alumnat actual:

Procedència de l’alumnat.

La procedència de l’alumnat del curs 2018-2019 és: Alumnes:

Localitats adscrites BELLREGUARD 210

LA FONT D'EN CARRÒS 99

ALMOINES 101

PILES 146

L'ALQUERIA DE LA

COMTESSA

55

MIRAMAR 116

RAFELCOFER 59

PALMERA 64

Localitats no adscrites 73

Les característiques comunes dels centres de procedència són:

Tots són centres públics.

Tots els centres utilitzen el valencià com a llengua vincular.

Tots els centres s’ubiquen a la comarca de la Safor, a una distància inferior als 5 km de l’IES.

Les característiques diferenciadores dels centres de procedència són:

Les línies metodològiques del procés d’ensenyament-aprenentatge.

El nombre d’alumnat de cada centre.

Els recursos didàctics de cada centre.

12


Oferta educativa actual de l’IES Joan Fuster.

L'oferta educativa de l'IES Joan Fuster en el moment actual és la següent:

A) EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

B) BATXILLERAT: dues modalitats:

1) Científic i Tecnològic

2) Humanitats i Ciències Socials

C) FORMACIÓ PROFESSIONAL:

1) FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA:

a) INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES I MECÀNICA. 1FPB

b) Fabricació Mecànica 2FPB

2) CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ: Manteniment Electromecànic

3) CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: Mecatrònica Industrial

13


Alumnat matriculat al curs 2018/2019

NIVELL TOTAL GRUPS

1rESO 173 7

2nESO 180 7

3rESO 183 7

4tESO 124 4

FPB 1 18 1

FPB 2 9 1

1rBAT 70 3

2nBAT 74 3

1CFGM 23 1

2CFGM 8 1

1CFGS 22 1

2CFGS 22 1

3.3.- FONAMENTS PRIMARIS DE LA NATURALESA DEL CENTRE.

Entenem que la tasca de l’IES Joan Fuster és:

Formar, orientar i acreditar l’alumnat d’acord amb els objectius i finalitats desplegats a les lleis educatives i a

la identitat pròpia de l’institut, per tal que assolesquen els coneixements, les habilitats, les actituds, els valors

i les capacitats que facilitaran el seu desenvolupament integral com a individus a la societat. De tal manera

que siga persones responsable, competent i tinga esperit crític, que contribuesca al progrés i

desenvolupament de la societat, des d’uns valors de llibertat, tolerància, solidaritat, respecte al medi

ambient i amb una perspectiva saludable de la vida.

14


Les disposicions legals que regulen la identitat, organització i funcionament dels centres públics docents són

el principal instrument per fixar les seues senyes d’identitat.

El caràcter públic d’aquest institut és la primera i fonamental nota definitòria.

Creguem en una educació pública, gratuïta i de qualitat per considerar-la l'eina més poderosa que té una

societat per a assegurar un futur democràtic, econòmic, polític i social.

A més, l'educació pública, gratuïta i de qualitat és la millor oportunitat que pot tenir qualsevol persona,

especialment els infants, independentment del seu origen social, per a créixer i construir el món al costat

d'altres xiquets i xiquetes, siguen semblants o diferents, encara que, en qualsevol cas, diversos. És aquesta

diversitat la que els ajuda a assolir el protagonisme de la seua pròpia vida, comprendre i intervenir

racionalment en el món que els envolta i fer-ho des del respecte i amb l'ajuda dels altres.

Des d'aquest model d'ensenyament públic, gratuït i de qualitat és des d'on la preparació cap a la vida ha de

facilitar-los una immersió i experimentació progressiva en el saber científic, en el tecnològic, en l'humanístic,

en l'artístic, en l'àmbit de la salut, del medi ambient i del coneixement de la realitat social. L’ensenyament,

d'altra banda, ha de propiciar experiències valuoses

generadores de pensament innovador, treball

col·laborador, capacitat d'indagació i capacitat de

creació i d’actuació.

Així mateix, considerem elements definitoris de similar

importància els següents:

Ser un centre inclusiu i compensador de desigualtats

que responga a la diversitat de tot l’alumnat, que

respecte i reconega les seues diferències i les seues singularitats, que oferesca les oportunitats educatives i

les ajudes necessàries –curriculars, personals i materials- per al progrés acadèmic i personal de l’alumnat.

Treballarem les condicions arquitectòniques i físiques de l’IES no suposen cap entrebanc per ningú.

El principi d’aconfessionalitat. L’entenem com l’abandonament de tota pràctica proselitista de caire religiós i

polític, per tal d’afavorir el pluralisme ideològic i garantir la llibertat de pensament, expressió i consciència de

tots i cadascú dels membres de la comunitat educativa.

Així doncs, la laïcitat (és a dir, l’aconfessionalitat religiosa) i la neutralitat (l’aconfessionalitat política) hauran

de presidir totes les activitats (lectives i complementàries, escolars i extraescolars) contemplades en la

Programació General Anual.

15


La inequívoca vocació democràtica. Que queda posada de manifest en la defensa i promoció de valors que

s’entenen com a universalment desitjables: la justícia, la llibertat, la benevolència, la tolerància, el respecte,

la participació, el pluralisme, el diàleg o el respecte a les llibertats personals i col·lectives, dins el marc solidari

i respectuós de les normes de convivència que a l’efecte ha establert el centre amb la publicació del Pla de

Convivència i del Reglament de Règim Intern.

És per això que l’institut orienta l’educació cap a la recerca de tots els aspectes que fomenten una educació

per a la igualtat i la no discriminació per raons de sexe, ètnia, religió, grup social, nacionalitat, capacitats

físiques i psíquiques.

L’ús del valencià com a llengua d’ús vehicular i social a tots els àmbits (administratiu, acadèmic i de relacions

sociofamiliars i amb l’entorn) es convertirà, així mateix, en un dels nostres objectius prioritaris mitjançant

l’estricta observància del Pla de Normalització Lingüística i la implementació dels Programes d’Educació

Plurilingüe. Desitjar una educació valenciana i en valencià (des de l’Educació Infantil a la Universitat) és

desitjar una educació plurilingüe, multicultural i arrelada al medi.

La coeducació i l’educació igualitària. Entesa com una educació integral de l’alumnat sense discriminació per

raó de gènere o identitat sexual .

Es potenciarà la superació dels rols tradicionals bigènere, proporcionant a l’alumnat imatges diversificades i

no convencionals de diversitat .

El respecte i potenciació de l’estudi d’altres llengües i cultures. En aquest sentit compartim els objectius a

promoure en la política educativa del Consell d’Europa en matèria lingüística:

El plurilingüisme: entenent que tots tenen dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en

un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seues necessitats.

La diversitat lingüística: Europa és multilingüe i totes les seues llengües són modes de comunicació i maneres

d’expressar les identitats igualment valuoses; el dret a usar i aprendre la llengua o les llengües d’una persona

està protegit per les Convencions del Consell d’Europa.

La cohesió social: La igualtat d’oportunitats per al desenvolupament personal, l’ocupació, la mobilitat, l’accés

a la informació i l’enriquiment cultural depèn de l’accés a l’aprenentatge de les llengües al llarg de tota la

vida.

La comprensió mútua: L’oportunitat d’aprendre altres llengües és una condició essencial per a la comunicació

intercultural i l’acceptació de les diferències culturals.

La ciutadania democràtica: La participació en processos socials i democràtics en les societats multilingües es

facilita per la competència plurilingüe dels individus.

16


El principi de responsabilitat compartida. Entre professorat, alumnat i famílies.

El principi d’inclusió i equitat.

3.4.- Principis pedagògics i metodològics:

Partint de les capacitats i talents de cada alumne i alumna volem que adquiresca les competències

fonamentals per superar les dificultats i proporcionar-los expectatives de futur, perquè no dubtem que

l’educació és la clau per formar persones actives amb autoconfiança, curioses i participatives.

Des del respecte a la llibertat de càtedra i a les atribucions que cada departament té legalment assignades, es

procurarà que la línia metodològica estiga sempre presidida per aquests trets:

Atenció a la diversitat, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge, dins de les possibilitats que

permeten els recursos humans i materials concedits al centre.

Desenvolupament en els i les alumnes del sentit crític sobre aspectes socials, per tal que siguen conscients

de la societat on viuen i de la qual formen part.

Manteniment d’un ambient de disciplina i ordre, entès com a marc necessari per al respecte a tothom i

per a l’èxit de la tasca docent i discent.

Qualitat de l’ensenyament i exigència en el nivell de coneixements, per tal que l’alumnat accedesca als

estudis posteriors amb una base sòlida i s’integre a la vida laboral amb una bona preparació.

La coordinació és un element fonamental per poder portar a terme els principis, per la qual cosa cal tenir

en compte temps i condicions adequades perquè aquesta siga efectiva.

Per això l’IES Joan Fuster

Dóna una formació personalitzada que propicia una educació integral pel que fa a capacitats, destreses i

valors de l’alumnat en tots els àmbits de la vida personal, familiar, social i professional.

Aquesta formació es concreta en:

• Desenvolupar les capacitats motrius, creatives i de l’esperit crític.

• Desenvolupar de manera integral la personalitat de l’alumnat.

• Adquirir hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics,

humanístics, històrics i estètics.

• Afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats intel·lectuals i professionals.

• Preparar per a la participació activa en la vida social i cultural.

17


Promou processos actius d’aprenentatge, desenvolupant metodologies centrades en l’alumne, que

afavoreixen l’aprenentatge autònom, fent que l’alumne siga el protagonista del seu aprenentatge.

Educa per al treball individual, en grup i cooperatiu.

Educa per l’autonomia intel·lectual.

Educa pel temps d’oci i les activitats complementàries culturals, esportives, lingüístiques i

mediambientals.

Educa amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Practica una metodologia basada en l’aprenentatge significatiu.

Es planteja l’educació com una tasca col·lectiva i d’equip. La responsabilitat pedagògica i tutorial ha de ser

compartida per tot l’equip docent.

Proporciona atenció psicopedagògica i orientació personal, acadèmica i professional a tot l’alumnat.

Fa un seguiment de l’evolució de l’alumnat de manera individualitzada.

Avalua el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera continua i global.

Presta una atenció especial a la diversitat de capacitats, d’interessos i de ritmes d’aprenentatges de

l’alumnat.

Estableix una col·laboració constant amb les famílies per tal de contribuir a una millor consecució dels

objectius educatius.

Promou l’ampliació i actualització permanent dels coneixements del professorat, així com de les

estratègies metodològiques i de renovació pedagògica.

Promou l’educació per a la salut.

Promou el coneixement i el respecte al medi ambient.

18


3.5.- Banc de llibres, XARXALLIBRES:

Amb l'objectiu de dotar els centres escolars d’un banc de llibres i de material curricular a què es puguen

acollir voluntàriament les famílies de l’alumnat matriculat en centres educatius, s'ha regulat la implantació

d'un programa de reutilització per mitjà de la creació de bancs de llibres de text i material curricular en els

centres docents sostinguts amb fons públics, a través de l'ORDRE 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria

d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i

renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs

de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana,

i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i

centres docents de titularitat de corporacions locals.

Aquesta ordre té, com a finalitat última, avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació i fomentar els valors

de la solidaritat i la responsabilitat compartida entre els membres que conformen la comunitat escolar,

incentivar l’ús sostenible dels llibres de text i el material curricular, i fomentar l’autonomia pedagògica i de

gestió dels centres.

Cada lot de llibres ve acompanyat d'un document on la família pot registrar l'estat de cada llibre que li

s'assigna . L'objectiu de documentar l'estat dels llibres compleix una doble funció: d'una banda, donar

confiança a les famílies de que no hauran de tornar els llibres en millor estat del que els van rebre i, d'altra

banda, proveir el centre d'informació fefaent .

S'adjunta aquest document a l'ANNEX I

19


3.6.- OBJECTIUS ESPECÍFICS DELS ENSENYAMENTS OFERTATS:

▪ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA2

Finalitat

La finalitat de l’educació secundària obligatòria consisteix a aconseguir que l’alumnat adquirisca els

elements bàsics de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic;

que desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball; preparar l’alumnat per a la incorporació als estudis

posteriors i per a la inserció laboral, i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i deures en la vida com a

ciutadanes i ciutadans responsables i respectuosos amb els principis democràtics de convivència.

Objectius de l’etapa

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en les i els alumnes les capacitats que els

permeten:

a) Conèixer, assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres,

practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg,

refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-

se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició

necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament

personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la

convivència en els àmbits escolar,

familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi

essencial de la Constitució, la igualtat de

drets i oportunitats de totes les

persones, amb independència del seu

sexe, i rebutjar els estereotips i

qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els

altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i

resoldre pacíficament els conflictes.

2 DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

20


f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític,

nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la

informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com

conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de

l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa

personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats,

així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en

castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del

castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.

Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana,

d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i

societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per

la dels altres.

l) Conèixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conèixer i apreciar els efectes

beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació,

incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als

drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a

aquests.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers

vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions

artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

El treball de les Competències bàsiques

1. Les competències bàsiques, com a elements integrants del currículum, són les fixades en l’annex I del Reial

Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En les distintes matèries de l’etapa es presta una atenció especial

21


al desenrotllament d’estes competències, iniciat en l’educació primària, que l’alumnat haurà d’haver

adquirit en finalitzar l’ensenyança bàsica.

2. La finalitat de treballar per competències és doble, per una banda, cal integrar els diferents aprenentatges

i, d’altra s’han d’assumir estratègies per utilitzar-les de forma efectiva en situacions quotidianes.

3. L’expressió dels sentiments i idees, la comprensió de la realitat i l’expressió de forma escrita i oral és una

competència transversal fonamental. Per això la lectura constituïx un factor primordial per al

desenrotllament de les competències bàsiques i en la pràctica docent de totes les matèries es dedicarà un

temps a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

▪ BATXILLERAT3

Finalitat

1. El batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té com a finalitat proporcionar als

alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i les habilitats que els

permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

2. Les ensenyances del batxillerat capacitaran els alumnes per a accedir a l’educació superior, tant a

l’ensenyança universitària com a les ensenyances artístiques superiors, la formació professional de grau

superior, les ensenyances professionals d’arts plàstiques i el disseny de grau superior i les ensenyances

esportives de grau superior.

Objectius

El batxillerat contribuirà a desenrotllar en

l’alumnat les capacitats que li permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una

perspectiva global, i adquirir una consciència

cívica responsable, inspirada pels valors de la

Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció

d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i

desenrotllar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

3

22


c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar

críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb

discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament

de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer les obres literàries

més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així

com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la

modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els

principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu

entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics.

Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions

de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip,

confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i

enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.

o) Conèixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de

les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social i natural, orientant la

sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenvolupat pels jóvens.

23


▪ FORMACIÓ PROFESSIONAL4

Finalitat.

1. La formació professional comprèn el conjunt d’accions formatives que capaciten pel desenvolupament

qualificat de les diverses professions, l’accés al treball i la participació activa en la vida social, cultural i

econòmica.

2. La formació professional, en el sistema educatiu, té per finalitat preparar a l’alumnat per l’ activitat en un

camp professional i facilitar la seua adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de

la seua vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania

democràtica.

Objectius.

La formació professional en el sistema educatiu contribuirà a què l’alumnat adquirisca les capacitats que li

permeta:

a) Desenvolupar la competència general corresponent a la qualificació o qualificacions objecte dels estudis

realitzats.

b) Comprendre l’organització i les característiques del sector productiu corresponent, així com els

mecanismes d’inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i obligacions que se’n deriven

de les relacions laborals.

c) Aprendre per sí mateixos i treballar en equip, així com formar-se en la prevenció de conflictes i en la

resolució pacífica dels mateixos en tots els àmbits

de la vida personal, familiar i social. Fomentar la

igualtat efectiva d’oportunitats entre homes i

dones per accedir-hi a una formació que permeta

tot tipus d’opcions professionals i l’exercici

d’elles.

d) Treballar en condicions de seguretat i salut, així

com prevenir els possibles riscos derivats del

treball.

e) Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions a l’evolució

dels processos productius i al canvi social.

f) Refermar l’esperit emprenedor pel desenvolupament d’activitats i iniciatives empresarials.

4

24


▪ FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA5

Article 2. Finalitat

LA FPB constitueix una oferta formativa bàsica, adaptada a les necessitats específiques de l’alumnat que, o

bé corre el risc d’abandonar l’ensenyança reglada, o bé ja ho ha fet sense haver aconseguit els objectius

previstos en l’Educació Secundària Obligatòria i tenen una triple finalitat:

a) Professionalitzadora: aconseguir una qualificació de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions

Professionals.

b) Finalitat madurativa: afavorir el desenrotllament positiu i la maduració dels jóvens per mitjà d’un clima

educatiu de suport i orientació.

c) Finalitat propedèutica: completar la formació bàsica per a possibilitar l’accés als cicles formatius de grau

mitjà.

Article 3. Objectius

Els objectius generals de la formació professional bàsica són els següents:

1. Desenrotllar capacitats i destreses suficients perquè l’alumnat aconseguisca les competències

professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1, d’acord amb el Catàleg Nacional de Qualificacions

Professionals i tinguen la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria d’acord amb les seues

possibilitats i expectatives personals.

2. Refermar la seua maduresa personal i el seu nivell d’empleabilitat, per mitjà de l’adquisició d’hàbits i

capacitats que els permeten desenrotllar un projecte de vida personal, social i professional satisfactori,

així com escometre la busca activa d’ocupació i la promoció personal per mitjà d’un aprenentatge

autònom.

3. Aconseguir que els alumnes es reconeguen a ells mateixos com a persones valuoses capaces d’aprendre i

treballar amb els altres.

5

25


4. Possibilitar la seua experiència i formació en centres de treball com a persones responsables, posseïdores

de actituds i hàbits, tant de seguretat laboral com de respecte al medi ambient, en l’exercici real de la

seua qualificació professional.

5. Refermar les competències pròpies de la formació bàsica de l’educació secundària obligatòria, amb

l’objecte de facilitar als alumnes la seua transició des del sistema educatiu al món laboral i, si és

procedent, fomentant una bona disposició en ells cap a la formació permanent i la prossecució d’estudis

per les vies previstes en la legislació vigent.

3.7.- L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

Entenem la diversitat com la identificació dels trets individuals i la planificació d’accions per aconseguir les

competències bàsiques. Atendre la diversitat és, per tant, tenir present les característiques personals de

l’alumnat (físiques i psíquiques), així com les seues competències bàsiques (conceptuals i procedimentals) i

les actituds que se’n deriven, afavorint el seu desenvolupament integral i integrador. Per tant, treballem en

dos vessants, la primera per tractar de fer aflorar les potencialitats de cada alumne i la segona per tractar

d’evitar l’abandonament del sistema sense haver assolit unes competències mínimes.

La primera vessant la podem fer possible amb una acurada oferta de matèries optatives que s’adapte a les

necessitats i a les expectatives de l’alumnat; la segona amb les actuacions i programes que ajuden a

l’alumnat a assolir uns mínims desitjables.

És per això que amb les estratègies de diversificació posem una atenció especial. En aquesta tasca tot el

professorat ha de ser copartícip, per la qual cosa l’equip directiu cercarà el suport, el consell i la complicitat

del Departament d’Orientació en el disseny i seguiment de les mesures a desenvolupar i la implicació del

Claustre en la presa de decisions, el desenvolupament i l’avaluació de les mateixes.

▪ L’OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES EN L’ESO6

L’optativitat s’introduïx en el currículum en un moment en què els interessos de l’alumnat es manifesten de

forma diferenciada per a cada alumne i cada alumna. Les matèries optatives són una ferramenta fonamental

per a conciliar la formació comuna i l’atenció a la diversitat, i proporcionen una varietat d’opcions per a

adaptar els processos d’ensenyança i aprenentatge a la complexitat pròpia de l’etapa associada a la varietat i

evolució dels jóvens en estes edats.

Les matèries optatives, que no siguen d’oferta obligatòria, seran oferides als diferents cursos sempre que

siguen assumides per un departament didàctic.

6

26


Elecció de matèria

1. L’alumnat cursarà una matèria optativa del catàleg de matèries previst en l’ordre de 27 de maig de 2008

en cada un dels quatre cursos de l’Educació Secundària Obligatòria.

2. Els tutors i les tutores, amb el suport del Departament d’Orientació del centre, assessoraran l’alumnat en

l’elecció de les matèries optatives, per mitjà del Plan d’Acció Tutorial i d’Orientació Acadèmica i

Professional, a fi que aquestes responguen als seus interessos, les seues capacitats i les seues necessitats

formatives.

3. En els casos en què un alumne o una alumna haja de repetir curs podrà canviar de matèria optativa.

4. En tercer i quart curs, els alumnes i les alumnes triaran dos matèries optatives d’entre les que oferisca el

centre.

5. L’alumnat no podrà estudiar la mateixa optativa en més d’un curs d’Educació Secundària Obligatòria,

excepte les matèries d’oferta obligada Segona llengua estrangera i Informàtica.

Amb l’objectiu de poder donar satisfacció als preceptes abans assenyalats en la formació dels grups, es tindrà

en compte la matèria optativa elegida per l’alumnat o, en el seu cas, la matèria optativa instrumental

assignada, per presentar dificultats d’aprenentatge.

Pel que fa a les optatives, el centre dissenyarà els grups tenint en compte que:

- L’alumnat que haja cursat francés en 1r d’ESO puga tindre continuïtat en segon, per la qual cosa

tindrà preferència qui l’haja aprovat en 1r.

- Tot l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, que ho desitge, puga donar informàtica en algun dels dos cursos. Per

la qual cosa tindrà preferència l’alumnat de 2n que no l’haja cursat en 1r.

- En el cas de les matèries optatives instrumentals sempre tindrà preferència l’alumnat que presente

dificultats d’aprenentatge en eixa matèria.

- En la resta de casos, en cas d’haver-hi més alumnat que demana d’una optativa que places

disponibles seran adjudicades atenent a la nota mitjana del curs anterior.

▪ CONSTITUCIÓ DE GRUPS

Segons la Resolució de 1 de juliol de 20167 els equips directius confeccionaran els grups d’alumnat tenint en

compte els criteris següents:

a) Els grups han de ser homogenis quant al nombre, i se n’exclourà de la composició tot criteri discriminatori.

7

27


b) Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials permanents escolaritzats en els centres d’Educació

Secundària hauran d’estar distribuïts de forma homogènia entre tots els grups d’un mateix curs, i se

n’exclourà de la composició tot criteri discriminatori.

c) Els alumnes que romanguen un any més en un curs, seran també distribuïts de forma homogènia.

d) En els centres docents que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, i que escolaritzen

alumnes amb necessitats educatives especials permanents, la reducció de ràtio estarà determinada per la

Resolució de la Direcció Territorial competent en matèria d’educació, tenint en compte el dictamen

d’escolarització. El nombre d’alumnes màxim d’estes característiques serà de dos per unitat amb caràcter

general. Pel primer alumne amb Necessitats Educatives Especials permanents degudament dictaminat, es

reduirà la ràtio en tres alumnes; pel segon alumne amb Necessitats Educatives Especials permanents

degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en quatre alumnes més.

A més dels criteris preceptius es tindran en compte els següents:

Els informes dels tutors i tutores i de l’equip docent sobre idoneïtats i incompatibilitats entre alumnes.

La distribució equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials, tenint sempre present les

recomanacions que es facen del departament d’orientació.

El repartiment equilibrat de l’alumnat dels centres d’origen, evitant (especialment en el 1r de l’ESO) que

cap alumne reste sense companys del poble de procedència, llevat de casos excepcionals.

▪ ELS PROGRAMES I ACCIONS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’IES Joan Fuster té una llarga experiència en l’aplicació de mesures d’Atenció a la Diversitat, cal, doncs,

aprofitar eixe bagatge per consolidar, potenciar i recuperar (si és el cas) les mesures i programes que al llarg

dels anys d’aplicació han demostrat la seua eficàcia i han acomplert les seues finalitats, però a més caldrà

experimentar amb altres mesures que ens puguen fer avançar.

De l’anàlisi de les mesures i programes que es porten a terme a l’ institut s’extrau una conclusió molt

positiva, que està treballant-se amb l’alumnat de tots els cursos i nivells, amb una oferta d’actuacions ampla

(treball per àmbits al primer curs d’ESO, desdoblaments, grups de reforç, Adaptacions Curriculars Individuals,

PMAR, PR4, etc).

A més a més , durant el curs 2018-2019 s’ha implementat una mesura de reforç en l’àrea cientifico-

matemàtic en horari no lectiu per a alumnat voluntari dins del Programa Proeducar.

28


En definitiva, el nostre objectiu és arribar a aconseguir un Pla d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa

(PADIE) basat en el DECRET 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis

d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià. Un plat que respectant les característiques de cada

alumne i de cada alumna puga donar resposta a les necessitats individuals. Tot això dintre del marc d’un

ensenyament obert i flexible, que ens permet adaptar el currículum oficial a les condicions generals del

centre, d’un grup d’alumnes i, fins i tot, d’un alumne o alumna en concret mitjançant el PAP (Pla d’Actuació

Personalitzat).

Per atendre a la diversitat educativa, l’IES Joan Fuster compta amb recursos del Pla d'Actuació per a la Millora

els quals, junt amb els recursos propis, permeten les actuacions següents: grups de reforç en les matèries

instrumentals en 1r i 2n d'ESO, així com grups, amb ràtio reduïda, d'adaptació curricular grupal en 3r d'ESO i

4t d'ESO.

Tot això coordinat pel Departament d’Orientació, que compta amb dos places de Psicopedagogia i una o dos

de Pedagogia Terapèutica.

Així mateix considerem fonamental la coordinació amb el centres de primària amb la finalitat de detectar les

necessitats de l’alumnat de nova incorporació i poder planificar la seua atenció. Les accions i estratègies

estan recollides en el Pla de Transició que es revisa i avalua conjuntament cada curs escolar.

PROTOCOLS D’ACTUACIÓ PER A LA INCLUSIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ALUMNAT EN SITUACIÓ DE

VULNERABILITAT

La conselleria d’Educació, de vegades conjuntament amb la Conselleria de Sanitat, ha desenvolupament una sèrie de protocols, en diferents decrets i resolucions, adreçats a dotar els centres educatius d’una ferramentaeficaç que els permeta transformar-se en espais de llibertat i d’igualtat, en què totes les persones que conformen la comunitat educativa, i en especial l’alumnat més vulnerable, se senten lliures d’exclusió, coaccions de qualsevol tipus i en condicions de construir la seua realitat personal amb plenitud.

L’assumpció d’aquests protocols al nostre Projecte Educatiu de centre ens resulta útil i eficaç per tal

d’aconseguir uns objectius d’inclusió que tots i totes compartim.

- ALUMNAT NOUVINGUT

Normativa aplicable:

Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es

dicten instruccions i orientacions per a actuar en l’acollida d’alumnat nouvingut, especialment el desplaçat,

als centres educatius de la Comunitat Valenciana.

Protocol d’actuació per a l’acollida de l’alumnat nouvingut descrit al PLA DE Convivència del centre.

29


- ALUMNAT AMB MALALTIES CRÒNIQUES

N ormativa aplicable

Resolució de 13 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria

de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions i orientacions d’atenció sanitària

específica en centres educatius per a regular l’atenció sanitària a l’alumnat amb problemes de salut crònica

en horari escolar, l’atenció a la urgència, així com l’administració de medicaments i l’existència de

farmacioles en els centres escolars.

Protocol d’atenció sanitària específica en centres educatius i Procediment d’actuació davant una situació

d’urgència sanitària, desenvolupats al Reglament de Règim Intern del centre.

- ALUMNAT AMB DIFICULTATS PER A EXPRESSAR LA SEUA IDENTITAT DE GÈNERE

La vulnerabilitat de l’alumnat amb una identitat de gènere divergent a l’assignada per la societat o de l’alumnat amb una anatomia sexual i reproductiva atípica en termes binaris, i les dificultats a què s'ha d'enfrontar, fan necessària l'assumpció d'una sèrie de mesures educatives, administratives i organitzatives amb la finalitat de garantir el lliure desenvolupament de la seua personalitat, la no-discriminació, així com facilitar processos d’inclusió, protecció, sensibilització, acompanyament i assessorament a l’alumnat, a les seues famílies i al professorat.


Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el

protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la

intersexualitat.

Mesures i actuacions desenvolupades al PADIE.

- ALUMNAT AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL

Qualsevol sospita de trastorn mental o símptomes importants d’aquests en un alumne o alumna escolaritzat

al centre, tot i que l’alumne o alumna no estiga diagnosticat encara, encetarà el protocol d’actuació

establert a la RESOLUCIÓ conjunta d’11 de desembre de 2017.

Aquesta sospita pot ser en relació a: – Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) – Trastorn per Dèficit

d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) – Discapacitat intel·lectual amb comorbiditat psiquiàtrica – Trastorns

alimentaris – Trastorns del control dels impulsos i de la conducta – Trastorns d’ansietat – Trastorns de l’ànim

– Trastorns de l’excreció – Trastorns psicòtics – Conducta suïcida: ideació, pla, temptatives de suïcidi –

Conductes autolesives – Altres que es detecten

30



RESOLUCIÓ conjunta d’11 de desembre de 2017 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i

de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per la qual es dicten instruccions per a la detecció i

l’atenció precoç de l’alumnat que puga presentar un problema de salut mental.

Protocol desenvolupat al PADIE.

3.7. ORGANITZACIÓ DE L’INSTITUT I PARTICIPACIÓ.

La gestió institucional de l’institut pretén ser participativa, democràtica i efectiva en tots els òrgans que el

composen, per mitjà dels representants elegits per cada un d’ells.

Es per això que es potenciaran totes les vies de participació fins aconseguir una unitat de tots els membres

que intervenen en el seu desenvolupament (alumnat, famílies, professorat, personal no docent i

d’administració i serveis).

Es dóna una gran importància als procediments i a les vies de comunicació interna i externa per garantir un

ús democràtic de la informació i una participació responsable, és per això que té una gran rellevància al

manteniment de la nostra pàgina web http://iesjoanfuster.edu.gva.es/web/, amb ella es pretén tenir una

eina al servei de tota la comunitat educativa que per garantir la democratització de la informació i potenciar

així la participació en tots els òrgans.

L’alumnat, a més de la participació en el Consell Escolar, disposa d’un representant delegat per classe,

s’organitza en la Comissió de Delegats i Delegades i de manera més àgil forma una comissió permanent.

També té veu a través de les enquestes, i els canals previstos de reclamació i suggeriments, i el que és més

important el tracte directe i la possibilitat en tot moment d’adreçar-se a qualsevol membre de la comunitat

educativa, dins de les normes establertes al Reglament de Règim Intern.

La participació dels pares, mares i responsables legals de l’alumnat, com a principals responsables de la

formació i educació dels seus fills i filles, es garanteix a través de la seva presència en tots els òrgans en què

està legalment establerta com a través de l’Associació de Pares i Mares d’alumnes, tot divulgant entre els

pares, mares i responsables informació sobre les activitats del centre, canalitzant les inquietuds i iniciatives

que puguen fer arribar a l’equip de directiu, sensibilitzant-los sobre la importància del fet educatiu i, en

definitiva, millorant la comunicació i la col·laboració entre el Professorat, l’Alumnat i les seues Famílies.

31

http://iesjoanfuster.edu.gva.es/web/


Pel que fa a la participació institucional, en consonància amb la normativa vigent 8-9 i la identitat pròpia del

centre tenim definit un sistema d’organització i gestió amb els següents criteris generals:

Òrgans Col·legiats.

El Consell Escolar de l'institut i el Claustre de Professorat són els òrgans de participació i gestió, i és en

aquestes entitats col·legiades on es prenen totes les decisions estratègiques del centre.

El Consell Escolar de l'Institut és l'òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa

en el govern dels centres.

Està compost per:

La directora de l'institut, que és la presidenta.

Els caps d'estudis.

Una regidora de l'Ajuntament de Bellreguard.

Huit representants del professorat.

Sis representants dels pares i mares d'alumnes, un dels quals és designat per l’AMPA.

Cinc representants de l'alumnat.

Un representant del personal d'administració i serveis.

El Secretari de l'institut, que hi actua de secretari, amb veu però sense vot.

El Claustre de Professorat l'òrgan propi de participació d'aquests en el govern de l'institut i té la

responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes docents del

centre.

A més, hi ha reunions col·legiades d’Equips Docents, de blocs de professorat per àmbits educatius (FP i

FPB, ESO, Batxillerat, PMAR i PR4), de Departaments Didàctics, de tutors i tutores, i de l’Equip Directiu.

Òrgans de govern unipersonals.

Són: Direcció, Vicedirecció, 2 Caporalies d’Estudis, Secretaria i Vicesecretaria. Tots ells conformen l’Equip

Directiu.

Òrgans de coordinació docent:

8 DECRET 234/199 7, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s 'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d 'educació secundària.

9 RESOLUCIÓ de 10 de juliol de 2013, de les direccions generals de Centres i Personal Docent, i d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent en els centres que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2013-2014.

32


Comissió de coordinació pedagògica.

Està integrada per la Directora, que és la presidenta, els Caps d’Estudis, els Caps de Departament i el

Coordinador de Secundària.

Té les competències següents:

1. Analitzar, des del punt de vista educatiu, el context cultural i sociolingüístic de l'institut a fi de proposar

a l'Equip Directiu el Pla de Normalització Lingüística i el disseny particular del Programa o programes

d'Educació Bilingüe que aplique el centre, per a la inclusió en el Projecte Educatiu de l'institut.

2. Establir les directrius generals per a l'elaboració i la revisió dels Projectes Curriculars d'Etapa, escoltat el

claustre.

3. Coordinar l'elaboració i responsabilitzar-se de la redacció dels Projectes Curriculars d'Etapa i de les

seues possibles modificacions.

4. Analitzar i informar el claustre sobre la coherència entre el Projecte Educatiu de l'institut, els Projectes

Curriculars d'Etapa i les seues possibles modificacions, la Programació General Anual i el conjunt de

Programes d'Atenció a la Diversitat que el centre establisca.

5. Establir les directrius generals per a l'elaboració de les programacions didàctiques dels departaments,

del Pla d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional i del Pla d'Acció Tutorial, inclosos en el

Projecte Curricular d'Etapa.

6. Proposar al claustre de professorat, per a la seua aprovació, els Projectes Curriculars i el Pla d'Avaluació

d'aquests.

7. Coordinar el desplegament dels Projectes Curriculars d'Etapa en la pràctica docent de l'institut.

8. Promoure i col·laborar amb els Caps d'Estudis en la coordinació les activitats de perfeccionament del

professorat.

9. Proposar al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació, d'acord amb les decisions

incloses en els Projectes Curriculars d'Etapa, i el calendari d'exàmens o proves extraordinàries.

10. Promoure l'ús del valencià en totes les activitats que li competeixen.

Departaments Didàctics:

Els Departaments Didàctics són els òrgans bàsics encarregats d'organitzar i desplegar els ensenyaments

propis de les àrees, matèries o mòduls formatius corresponents i les activitats que els siguen pròpies, dins

l'àmbit de les seues competències.

33


Estan compostos per tot el professorat que imparteix l’ensenyament propi de les matèries, àmbits o

mòduls assignats al departament.

Són els següents:

Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física i Esportiva, Filosofia, Física i Química, Francés,

Geografia i Història, Anglés, Informàtica, Cultura Clàssica, Castellà: Llengua i Literatura, Matemàtiques,

Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura, Religió, Família Professional d’Instal·lació i

Manteniment, Formació i Orientació Laboral i Economia.

Departament d'Orientació.

El Departament d’Orientació està compost per les especialistes d'Orientació Educativa i pels mestres de

Pedagogia Terapèutica o altres professionals, en funció de les necessitats del centre: mestre o mestra de

l’especialitat Audició i Llenguatge, educador o educadora d’Educació Especial i fisioterapeutes; així com el

professorat temporalment adscrit durant el curs que imparteix programes específics (PMAR i PR4)

Equip docent del grup.

Està compost pel conjunt del professorat que imparteix docència al grup o classe. Aquest actua

coordinadament per a establir els criteris necessaris que garantisquen la convivència, així mateix s'ocupa

de la resolució dels problemes que afecten el grup i de la informació als pares, mares o tutors legals de

l'alumnat. El professor o professora tutor coordinarà l'equip docent del grup, que constituirà la junta

avaluadora d'aquest.

Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars.

És l’encarregat de promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d'activitats.

Està integrat per la vicedirecció, que exerceix de cap del departament, un membre, almenys, de cada

departament didàctic, per delegats de l'alumnat i per representants de l’AMPA.

Altres coordinacions.

Coordinador o Coordinadora de Secundària

Coordinador o Coordinadora de l’Aula d’Informàtica

Coordinador o Coordinadora de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.

Coordinador o Coordinadora de Formació en el Centre

Coordinador o Coordinadora de Convivència i Igualtat

34


Tots aquests càrrecs i estructura organitzativa pretenen situar el Projecte Educatiu de Centre en el eix

vertebrador de la gestió de l’institut. Promoure la participació i la coordinació de les persones que formen

part de la comunitat educativa en la gestió del centre, potenciant els canals de reflexió i participació, i fer-les

corresponsables en la línia estratègica del centre.

Aquest Projecte Educatiu no es pot desplegar al marge de la realitat que l’envolta ni amb els recursos

exclusius del centre. L’entorn educatiu ha de ser un instrument per assolir-ne els objectius. Estem

convençuts que la col·laboració amb altres centres educatius, empreses, entitats i institucions locals no és

sols profitós per a la comunitat educativa pel que fa a recursos, sinó que també ens obri a altres propostes,

donant-nos l’oportunitat d’interactuar i de donar-nos a conèixer. Altrament, l’activitat interna roman

desconeguda a la societat, transcendint només allò més cridaner.

Per aquestes raons l’institut es proposa:

Continuar fomentant la profitosa col·laboració establerta amb l’Ajuntament de Bellreguard i ampliar

aquesta col·laboració a la resta de poblacions adscrites, i els centres educatius i culturals.

Incloure en la programació educativa de l’institut, sempre que siga possible, la utilització dels recursos i

activitats de les institucions.

Fer possible la participació de l’institut en activitats ciutadanes.

Facilitar la utilització pública de l’edifici i de les instal·lacions i equipaments de l’institut per a que,

mitjançant acords amb l’Administració Local, puguen realitzar-se activitats formatives i culturals

adreçades a la població en general sense ànim de lucre i amb finalitats d’interés social. Amb el permís de

la Direcció Territorial d’Educació.

Promoure l’establiment de convenis amb les Administracions Locals, i amb les organitzacions

empresarials i empreses per tal de facilitar la transició de l’alumnat, de l’escola al món laboral.

Per assolir els objectius abans exposats no partim de zero, ja hi ha molt de recorregut fet amb altres entitats i

institucions, els més significatius que volem mantenir i ampliar en la mesura de les possibilitats són:

Participem en projectes conjunts amb l’Ajuntament de Bellreguard en temes sobre igualtat, respecte i

convivència positiva.

35

4.- LA PROJECCIÓ EXTERNA 4.- LA PROJECCIÓ EXTERNA


Gaudim de una fluïda i molt profitosa relació amb els centres de primària adscrits a l’IES Joan Fuster. La

relació i coordinació amb aquests centres s’articula en l’actualitat mitjançant el Pla de Transició.

Mantenim forts lligams amb centres educatius d’Alemanya i França.

Hi ha una importantíssima col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de La Safor. Des de Serveis

Socials, en l’actualitat, l’educadora social manté una reunió estable amb els Caps d’Estudis per tal de fer

un seguiment dels casos que precisen, o podrien precisar, de la intervenció de Serveis Socials. Aquesta

col·laboració s’amplia, quan cal, a altres serveis de la Mancomunitat com el SEAFI (Servei Especialitzat

d’Atenció a la Família i la Infància), que és fonamental per al Centre pel recolzament que ofereix a

l’alumnat i a les famílies amb una considerable problemàtica en les seues relacions.

Formem part del Pla d’Absentisme Escolar de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, el qual treballa

els possibles motius d’inadaptació, retard o fracàs escolar, intentant corregir en l'alumnat les desigualtats

derivades de factors socioeconòmics que actuen limitant el seu nivell de formació i rendiment.

Ens coordinem tant amb la Policia Municipal de Bellreguard per l’absentisme, com amb la Guàrdia Civil

d’Oliva pel control del consum de substàncies tòxiques a l’entrada del Centre, és molt fructífera. De

manera regular es produeix un intercanvi d’informació entre la direcció del Centre, la Policia Municipal de

Bellreguard i la Guàrdia Civil d’Oliva per tal de afrontar conjuntament els conflictes que puguen sorgir.

Hi ha una relació fluïda amb les empreses de la Safor, així com amb empreses de les comarques del

voltant, que col·laboren en la formació en centres de treball i en la formació professional dual del nostre

alumnat.

Treballem conjuntament amb l’àrea de Salut Pública de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, la qual

és molt activa en quant a programes que aborden problemàtiques molt comunes entre els adolescents,

especialment el PIES (Programa Integral d’Educació Sexual) i el DITCA (Programa de Detecció de Trastorns

en la Conducta Alimentària). Considerem que aquests dos programes són imprescindibles, ja que estan

estretament relacionats amb la nostre projecte PENSA, que és fonamentalment un programa de foment

de la salut.

La Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) de la Mancomunitat de Municipis

de La Safor. Per evitar casos de consum de marihuana i d’addicció a les xarxes socials entre l’alumnat;

l’UPCCA ofereix assessorament tant en l’àmbit comunitari com en l’escolar i familiar per tal de prevenir

les drogodependències.

36


L’avaluació és en si mateixa un dels objectius fonamentals d’aquest projecte educatiu. Qualsevol projecte

comença amb el plantejament d’unes necessitats, la definició d’uns objectius, el disseny d’un procés

d’assoliment dels objectius marcats i d’una fase d’avaluació de tot el procés, la qual és fonamental per a

l’adreçament, millora o adaptació dels plantejaments inicials. És a dir, l’avaluació és l’eina sense la qual és

impossible créixer, evolucionar i adaptar-nos a les necessitats reals del Centre.

PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNAQUÈ? QUI? INDICADORS COM? QUAN?

Rendiment

acadèmic

▪Dep.

Didàctics

▪CCP

▪Equip

Directiu

▪CE

▪Grau d’assoliment

d’objectius generals i

específics.

▪Grau d’ajustament dels

continguts i els objectius a

les possibilitats reals a l’aula.

▪Grau d’adequació del

mètode.

▪Grau d’adquisició de

competències bàsiques.

▪Reunions Dep.

▪Equips docents

▪CCP

▪CE

▪Trim

estr

alm

ent.

Projectes

lingüístics,

mediambiental

s i de foment

de la salut

▪Alumnat

▪Famílies

▪AMPA

▪CCP

▪Equip

Directiu

▪CE

▪Altres

entitats

▪Grau d’assoliment dels

objectius

▪Relació entre els continguts i

els objectius

▪Adequació de les activitats

als objectius

▪Interés i utilitat dels

recursos

▪Planificació i distribució de

continguts.

▪Grau d’adquisició de

competències bàsiques.

▪Enquestes alumnat

▪Enquestes famílies

▪Reunions Dep.

Didàctics.

▪CCP

▪Reunió Equip

Directiu

▪CE

▪Reunions amb

altres entitats

▪Intercanvis: al

llarg del procés

▪E-PEL:

anualment

▪FCT Europa:

anualment

▪Projecte

PENSA:

anualment

37

5.- PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LES PARTS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 5.- PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LES PARTS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE


Oferta

educativa

▪Alumnat

▪Famílies

▪Equip

Directiu

▪Inspecció

▪Grau d’assoliment dels

objectius de l’oferta.

▪Grau de satisfacció de la

demanda.

▪CE

▪Informe de l’Equip

Directiu per a

Inspecció.

▪Anu

alm

ent.

La convivència

▪Alumnat

▪Famílies

▪AMPA

▪Claustre

▪CCP

▪CE

▪Equip

Directiu

▪PAS

▪Grau de satisfacció respecte

del clima general del Centre.

▪Agilitat en la mediació i

resolució de conflictes.

▪Eficàcia en la prevenció de

conflictes.

▪Grau de coneixement i

aplicació del Decret 39/2008.


▪Reunió Consell

Delegats i Equip

Directiu.

▪Claustre

▪CCP

▪CE

▪Trim

estr

alm

ent.

PAT

▪Alumnat

▪Tutors i

tutores

▪Dep.

Orientació

▪Grau d’implicació del

professorat

▪Grau d’implicació de

l’alumnat

▪Ajustament dels materials a

les necessitats

▪Enquestes

alumnat.

▪Reunions tutors i

tutores amb el Dep.

D’Orientació ▪Trim

estr

alm

ent

PLA D’ATENCIÓ

A LA

DIVERSITAT

▪Claustre

▪CCP

▪Equip

Directiu

▪Dep.

Orientació

▪CE

▪Grau d’adequació dels

recursos

▪Quantitat i qualitat de

recursos


d’objectius

▪Rendiment acadèmic

▪Claustre

▪CCP

▪CE

▪Reunions Equip

Directiu amb Dep.

Orientació. Trim

estr

alm

ent.

La participació

diferents

sectors

Tota la

comunitat

educativa

▪Nombre de participants

enprojectes, programes i

protocols

▪Valoració dels canals de

dinamització

▪CE ▪Anualment

La gestió i

adequació dels

Tota la

comunitat

▪Grau d’idoneïtat de l’ús dels

espais

▪CE ▪Anualment

38


espais educativa ▪Grau de manteniment

La

documentació

del Centre

▪AMPA

▪CCP

▪Claustre

▪CE

▪Està actualitzada

▪És àgil

▪Grau d’adequació a la

realitat

▪Adequació a la normativa

▪CCP

▪Claustre

▪CE

Anualment

Canals de

comunicació: la

web del centre

▪Tota la

comunitat

educativa

▪Nombre de visites de la

pàgina

▪Consulta a la Web

▪Trim

estr

alm

ent.

L’avaluació

▪Tota la

comunitat

educativa


d’objectius

▪Exhaustivitat de les

avaluacions

▪CE

▪Anualment

PLANS I

PROTOCOLS:

Pla

d’Emergències,

Prevenció de

Riscos,

Protocol

d’Accidents

▪Tota la

comunitat

educativa


d’objectius

▪Rapidesa i efectivitat de

l’evacuació

▪Grau de coneixement de les

mesures d’emergència

▪Adequació de la

senyalització del Centre.

▪Exhaustivitat de la prevenció

de riscos

▪Adequació dels materials de

tutoria

▪Adequació de la dotació de

farmacioles


▪Enquestes Claustre

▪Enquestes PAS

▪CE

▪Anualment

39


PLA DE

TRANSICIÓ

▪AMPA

▪Famílies

▪Centres

primària

▪Equip

Directiu

▪Coordinador

ESO

▪Departamen

t Orientació

▪Fluïdesa en les

comunicacions

▪Utilitat de les comunicacions

i transferència de

documentació

▪Reunions

Equip Directiu amb

directives dels

centres de

primària, amb les

famílies i amb

l’alumnat

nouvingut.

▪Reunions entre

departaments

d’orientació

▪Trim

estr

alm

ent

PAF

▪Claustre

▪Equip

Directiu

▪Grau de satisfacció de les

necessitats del professorat

▪Grau de satisfacció de les

necessitats del Centre


▪Equip Directiu ▪Anualment

PEC

▪Representan

ts de tota la

comunitat

educativa

▪Adequació a la realitat

▪Grau de compliment

▪Sessió CE

▪Anualment

GESTIÓ

DIRECTIVA

▪Representan

ts de tota la

comunitat

educativa

▪Assoliment d’un entorn

favorable per a la pràctica

docent

▪Grau de participació dels

diferents sectors

▪Eficàcia dels programes i

plans

▪Impuls i lideratge suficient

▪Grau general de satisfacció

dels sectors

▪Agilitat en la resolució de

conflictes

▪Sessió CE


▪Enquestes AMPA

▪Enquestes famílies

▪Enquestes

alumnat.

▪Anu

alm

ent

▪

40


- Reglament de Règim Intern

- Pla de Transició de primària a secundària

- Pla d’Igualtat i Convivència

- Pla d’Atenció a la Diversitat i d’Inclusió Educativa

- Pla d’acció Tutorial

- Pla d’emergència

- Pla de Foment de la Lectura

- Pla Anual de Formació del Professorat

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ I APROVACIÓ PER LA DIRECCIÓ DEL CENTRE: 05/11/2018

41

ANNEXOS ANNEXOS


ANNEX IXARXALLIBRES 2018/2019

Benvolguda família,

Us demanem que llegiu aquest document detingudament abans de signar-lo, i que reviseu l'estat dels llibres que se vos deixa en préstec. A classe, amb la supervisió deltutor/la tutora, el vostre fill/la vostra filla ha encerclat el número que reflecteix l'estat de cada llibre del lot que custodiareu aquest curs. A casa, si ho considereu convenient,podeu modificar-ho i afegir observacions sobre l'estat de cada llibre.

ALUMNE/A CODI LOT

CURS I GRUP TUTOR/A

1r d'ESO

TÍTOL LLIBRE ESTAT OBSERVACIONS

MATEMÀTIQUES 1

Volum I 1 2 3 4 5

Volum II 1 2 3 4 5

Volum III 1 2 3 4 5

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

Llibre text 1 2 3 4 5

ANNEX 1 2 3 4 5

CASTELLÀ: LENGUA Y LITERATURA 1 2 3 4 5

VALENCIÀ Volum I 1 2 3 4 5

Volum II 1 2 3 4 5

Volum III 1 2 3 4 5

ANNEX 1 2 3 4 5

GEOGRAFIA I HISTÒRIA Llibre 1 2 3 4 5

Annex MAPES 1 2 3 4 5

MÚSICA CLAVE A. 1 2 3 4 5

TECNOLOGIA. 8 quaderns 1 2 3 4 5

ANGLÉS: ENGLISH IN USE. Student's 1 2 3 4 5

VALORS ÈTICS. 1r ESO 1 2 3 4 5

* 1=NOU, 2=SEMINOU, 3=SENYALS D'ÚS, 4=ALGUN DESPERFECTE, 5= DETERIORAT

Confirme la recepció del lot de llibres indicat, en l'estat que faig constar en aquest document. Em compromet a folrar tots els llibres que he rebut en prèstec, vigilar el seu estatal llarg del curs i tornar el lot complet en l'estat en el qual els he rebut, tenint en compte l'ús adequat què en farà el meu fill/filla. Sóc coneixedor/coneixedora que, comreflecteix la RESOLUCIÓ de 24 de maig de 2017, CAPÍTOL II, Article 10, « El deteriorament dels materials per mala utilització o la pèrdua d'aquests suposaràl'obligació, per part dels representants legals de l'alumne o alumna, de reposar el material deteriorat o extraviat».

…....................................., a …............... de setembre de 2019

MARE/PARE/TUTOR/TUTORA LEGAL VIST-I-PLAU del tutor/la tutora

42

ies joan fuster bellreguardiesjoanfuster.edu.gva.es/web/sites/default/files... · principis...

Documents