valls de valiravallsvalira.ddl.net/fotos/vallsvalira//normes dptop... · 2012-01-26 · comarca i...

VALLS DE VALIRA Alt Urgell

Memòria i normativa específica

Març 2010

Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya ALT PIRINEU I ARAN

Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a l’Alt Pirineu i AranLes Valls de Valira ALT URGELL

_INFORMACIÓ Territori El terme municipal de les Valls del Valira, el segon en extensió de l'Alt Urgell, està situat al nord de la comarca i és fronterer amb Andorra. S'estén des del pic de Salòria, al nord-est, fins al puig Punçó, a llevant, i pel sud, arriba fins a gairebé tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d'Urgell. Té una superfície de 171,2km2 i limita al sud amb els municipis de la Seu d’Urgell i Estamariu; a l’est amb els municipis de El Pont de Bar, Les de Cerdanya, i a l’oest amb Montferrer i Castellbó, Farrera i Alins. El municipi és emplaçat al llarg de la vall del riu la Valira, a excepció de les terres de Bescaran que es situen al llarg del Segre. El relleu és molt accidentat on s’hi troben les muntanyes de més altitud de la comarca amb una altimetria superior a 2.000m, excepte el fons de les valls principals. Els boscos i les pastures ocupen la majoria de la superfície del terme, el qual és creuat en sentit nord-sud pel riu la Valira. Les vies principals de circulació que creuen el terme són la carretera N-145, que transcorre en sentit sud-nord resseguint el curs de la Valira, des de la Seu d’Urgell fins a Andorra i la carretera N-260 pel sud del municipi, en sentit est-oest .Cal destacar que l’accés al nucli d’Ós de Civís es realitza per territori andorrà pel trencall que hi ha a Aixovall, cinc quilòmetres més amunt de la frontera. Pràcticament a tots els nuclis habitats del terme s'hi arriba per carretera asfaltada. Població, economia i habitatge Segons les dades de l’lnstitut d’Estadística de Catalunya de l’any 2007, les Valls de Valira té una població de 875 habitants, distribuïts en 257 llars, de la qual un 19,9% amb una edat superior als 65 anys (2007) i per tant, una taxa negativa de creixement de la població del -2,2 per mil habitants en el quinquenni 1996-2001. La població activa és del 38,75% i l’activitat principal de la població són els serveis (62,7%), seguit de l’agricultura (15,2%). Al terme hi predomina la ramaderia de llet, encara que últimament s'hi ha anat introduint el bestiar vacú i equí de carn. Hi pasturen també alguns ramats d'ovelles. L’any 2005 es van acabar 10 habitatges i iniciats 22; l’any 2006 se’n van acabar 37 i iniciats 95. El nombre total d’habitatges del municipi és de 427 unitats distribuïts en 257 principals (60,18%), 87 de secundaris (20,37%) , 64 de vacants (14,98%) i 19 d’altres tipus (4,4%). D’aquests principals el 87,20% dels habitatges són de propietat, el 38,10% tenen més de 120m2 de superfície i el 31,10% tenen entre 90 i 119m2. Morfologia urbana El municipi de les Valls de Valira es composa de diversos nuclis històrics de diferent dimensió. En concret comprèn Anserall, cap del municipi, Arcavell, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calbinyà, Civís, Os de Civís i Sant Joan Fumat; i els llogarets d’Arduix i la Farga de Moles. A la zona dels Baixos de Calbinyà, per proximitat a la Seu d’Urgell, s’han format unes noves barriades, que en part pertanyen a la Seu d’Urgell i en part a Les Valls de Valira : la barriada del Poble Sec, el barri de Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni. Els antics llocs avui despoblats, com són Morters, Llirt, Estelareny, Feners, Cortingles, Ministrells, Escàs, Farrera dels Llops i Cervòs. I també les bordes del Ras de Conques, el Garu i el Colomer d’en Ruf. Alguns d’aquests nuclis es troben abandonats i d’altres, tot i que continuen habitats, les seves reduïdes dimensions, fan que es mantinguin com agregats rurals. Així doncs aquest document considera com a nuclis urbans els següents:

Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament ALT PIRINEU I ARAN Direcció General d’Urbanisme - Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Os de Civís Civís Ars Asnurri Sant Joan Fumat Arduix Argolell La Farga de Moles Arcavell Bescaran Anserall Calbinyà Barriada de Poble Sec Urbanització de Sant Antoni Barri de Sant Pere

El nuclis més antics són els d’Anserall, Arcavell, Ars, Bescaran, Civís i el llogaret de la Farga de Moles. Cal assenyalar, com aspecte morfològic més rellevant de la majoria de nuclis, que la tipologia existent es basa en l’agregació per juxtaposició d’edificacions orgàniques, les quals són fruit de l’agrupació de diversos volums amb diferents usos a l’entorn d’una era o pati, conformant la unitat de llar. L’edificació es desenvolupa al voltant d’un espai lliure concentrat. Els carrers són delimitats per les edificacions o per les altes tanques de pedra de les eres i tenen un traçat i amplada irregular. Aquesta característica comporta que si bé el carrer es troba ben delimitat, el buit (l’era) tingui tanta importància com el ple (casa) en la formació del teixit urbà. La disposició de les edificacions s’adapta geogràficament i assoleix diferents imatges. Aquest model és bàsic per mantenir les característiques espacials d’aquests pobles, molt diferent de la tipologia d’habitatges aïllats de la ciutat jardí que puntualment trobem en alguns nuclis i que distorsiona la continuïtat dels nuclis històrics. En general es reconeix fàcilment el límit urbà del no urbanitzable. Cal assenyalar que en els nuclis més propers a la Seu d’Urgell es troben altres tipologies morfològiques vinculades a creixements urbans propis d’aquests nuclis més grans. Aquests són relativament nous i la tipologia és d’alineació a carrer. Així trobem les cases en filera, blocs plurifamiliars amb patis interiors i alguna casa aïllada a les rodalies. Planejament vigent Estat actual Aquest municipi disposa actualment d’una delimitació de sòl urbà de l’any 1989, redactada per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. En aquest document es delimita el sòl urbà i es regula la normativa urbanística del sòl urbà i del sòl no urbanitzable. Així mateix, es delimiten diferents àrees de ruïna generalitzada i de creació de nous serveis urbans, establint la necessitat de redactar estudis de detall per a desenvolupar els seus objectius que respectivament són:

- Establir alineacions i rasants dels espais públics i ordenació dels volums d’acord amb les preexistències.

- Establiment de les alineacions viàries; ordenació dels creixements a produir en el seu marge; definició respecte l’entorn paisatgístic; establiment de la parcel·lació; etc.

Tanmateix, ateses les cartografies disponibles en el moment de redacció del document, la delimitació no defineix amb precisió l’espai públic (places, carrers, espais lliures,...) del privat ni qualifica els sòls de sistema (vials, torrents, esglésies, ajuntaments, escoles,...) dels que no ho són.


Planejament territorial El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat definitivament el juliol de 2006, preveu l’estratègia de desenvolupament de creixement de reequilibri per els nuclis urbans d’Anserall, Arcavell, Bescaran i Civís i l’estratègia de millora i compleció per els nuclis d’Argolell, Ars, Asnurri, Calbinyà, Os de Civís i Sant Joan Fumat. A part, està prevista una estratègia específica per al nucli de Farga de Moles. Per una banda, l’estratègia de reequilibri en àrees i nuclis urbans de poca extensió, limitada connectivitat o poca disposició de sòl apte, és, preveure creixements necessaris per les dinàmiques demogràfiques i econòmiques endògenes, no essent aconsellable preveure’ls per raons exògenes. Aquestes determinacions es realitzaran en el moment de l’elaboració i revisió del POUM. D’altra banda, els pobles on es preveu una millora i compleció tenen com a objectiu la recuperació i millora d’aquest nuclis, i per tant el planejament urbanístic s’ha de centrar en el manteniment, reconstrucció de les trames urbanes existents, amb especial manteniment de la tipologia arquitectònica dominant. Tot i que el planejament, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà, pot plantejar petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament i la regularització de la franja perimetral. Així mateix, mes del 50% del terme municipal es troba protegit per la legislació sectorial i territorial. En concret, la part nord del terme és inclòs dins el PEIN de Vall de Santa Magdalena incloent els nuclis de Civís i Os de Civís i la part est dins del PEIN de Beneïdor, on s’inclou el nucli de Bescaran. Pla en tràmit Actualment el municipi està redactant el document de Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).


_CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES Les dades socioeconòmiqes de la població reflecteixen un municipi sense creixement de població tot i tenir una majoria de població activa. L’existència d’un 14,98% d’habitatges vacants i un moviment edificatori poc actiu, sobretot en els nuclis situats a més altitud, ens mostra un municipi amb poques necessitats de creixement per causes endògenes. El planejament vigent de l’any 1989 ja estableix una delimitació de sòl amb àmbits de transformació o creixement que aquest document analitza i en molts casos manté o no segons l’evolució urbanística de cada poble. Al mateix temps s’ha donat molt èmfasi a la salvaguarda i preservació del espais oberts que envolten els nuclis per tal de garantir la seva imatge paisatgística dins l’entorn com a valor turístic a desenvolupar i explotar. Així aquests sòls es qualifiquen de sòls de protecció paisatgística en sòl no urbanitzable. D’altra banda es contempla la reconstrucció d’edificacions en ruïnes als efectes de donar continuïtat al teixit urbà i recuperar l’estructura originària del nucli. Puntualment es proposa la delimitació de polígons d’actuació urbanística i/o plans de millora urbana als efectes d’aconseguir sòls de cessió per a sistemes d’espais lliures i equipaments en terrenys vacants així com la millora de la vialitat i la creació de noves zones d’aparcaments molt necessàries e inexistents en molts d’aquests nuclis. També es proposa el reconeixement del nucli d’Arduix, que no estava contemplat com a sòl urbà, ja que les seves característiques d’accessibilitat i serveis el configuren com a nucli urbà. Tanmateix, cadascun d’aquest nuclis té les seves pròpies característiques que analitzem seguidament:


Nucli: 1. Ós de Civís

Les Valls de Valira Descripció També anomenat Aós, es troba situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.405m), el cim més occidental de la serra d’Enclar . En general, el poble conserva l’encant d’un llogaret d’alta muntanya on des de dalt del turó presideix l’església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, peculiar per la seva porxada, ja que antigament havia estat un castell. La disposició dels vessants de coberta orientats a la vall, perpendiculars a carrer, i d’altres trets curiosos com els fanals de forja recuperats i les grans xemeneies de pedra, acaben de configurar aquesta imatge paisatgística característica de poble de muntanya. L’accés es produeix a través de la N-145 pel trencall d’Aixovell i discorre per terres andorranes durant 6 km seguint el curs del riu Aós. L’entrada al poble es fa per un carrer força ample amb comerços i hostals a ambdós cantons. Des d’aquí s’agafen diversos camins empedrats i costeruts que van pujant fins arribar al punt més alt del nucli on es troba l’església.

Hostals i comerços a l’entrada del nucli Morfològicament el poble es caracteritza pels forts desnivells en sentit nord-sud, amb el màxim pendent del vessant. Les cotes altimètriques varien entre de 1.480m fins a 1.523m. Això comporta carrers amb forta pendent i desnivells al llarg del nucli. L’estructura resulta bastant compacta, on destaca un solar buit de dimensions considerables situat just al centre del nucli. En general, l’estructura dels carrers és irregular i laberíntica, amb espais residuals entre les agregacions, escales i rampes pronunciades i passos soterrats. En la part oest trobem els carrers amb pendents més fortes, estrets i de circulació no rodada.


La tipologia edificatòria és la típica d’alta muntanya, cases amb era amb alineació a carrer per la pròpia edificació o pel mur de tanca de la respectiva era, amb els vessants de coberta perpendiculars a carrer i callissos, separacions d’1m aproximadament entre les edificacions veïnes per desaiguar les aigües pluvials. El nucli més antic es troba a la part oest amb una tipologia més compacta, amb cases entre mitgeres i alineades a carrer. A la carretera d’accés al nucli es situen els grans volums edificats destinats a serveis: hostals i comerços, edificacions relativament noves de tres plantes d’alçada.

Església de Sant Pere La majoria de cases han estat restaurades gràcies a l’esforç dels veïns del poble. Així com l’església que ha estat restaurada desprès de temps de restar entre ruïnes.


Objectius i propostes Aquest document proposa una delimitació de sòl urbà ajustada a la existent, excloent el creixement a la part sud del nucli, entre el riu d’Aós i la carretera, que es classifica de sòl no urbanitzable per ser terrenys inundables i que caldria preservar dels futurs creixements d’Ós de Civís. Caldria mantenir el creixement compacte del nucli i evitar ocupacions a la banda sud del riu. Malauradament no s’ha arribat a temps ja que, actualment s’està executant la urbanització de l’estudi de detall d’Ós de Civís situada entre el riu d’Aós i la carretera proposat en l’antiga delimitació de sòl. El present document planteja la restauració i consolidació de les edificacions en ruïnes situades sobretot a la part nord-oest del nucli per tal de garantir la imatge tan característica del nucli. També delimita dos polígons d’actuació urbanística (PAU) per tal de completar el límit est del nucli i per a consolidar la trama urbana en un buit situat al centre, alhora que dotar al nucli d’un espai de plaça central. El PAU-1 situat en un buit central del nucli, té per objectiu la obtenció d’un espai central de plaça per al poble, que actualment no disposa, i completar amb edificació el front est d’aquest espai tancant la plaça i consolidant el carrer donant-hi front. El PAU-2, situat a l’extrem nord-oest del nucli, preveu un creixement per completar aquesta part del poble amb edificacions i aconseguir una zona de sistema d’equipament, d’espai lliure i d’aparcament, amb la millora de la vialitat. Es proposa també edificar una parcel·la en el límit nord a prop de l’actual equipament per tal de conformar l’espai lliure existent i protegir els sòls no urbanitzables al voltant de l’església com a valor reconegut paisatgístic.


Nucli: 2. Civís

Les Valls de Valira Descripció El nucli urbà es situa a 1.511m d’altitud, al marge esquerra del riu de Civís, de manera que un dels torrents, afluent d’aquest riu, creua el nucli. Aquest no és visible en la part central del poble perquè passa canalitzat. Probablement, aquet motiu condiciona l’estructura singular del poble que presenta tres àmbits, dos d’ells a la riba dreta del torrent i l’altre a l’esquerra més avall. La zona central que va de nord-est a sud-oest s’ha mantingut lliure d’edificació. Es distingeix un carrer principal en sentit est-oest, a partir del qual es desenvolupa la resta del poble, i un espai central amb forma ovalada delimitat per un mur de pedra que conté uns terrenys d’horta. Aquest espai constitueix una peculiaritat dins del nucli. La part més compacta del nucli es troba a la zona sud, per sota del carrer principal, i, a mesura que es va pujant a dalt del carrer, el desnivell és més fort i les edificacions tenen una ocupació més reduïda. A la cota més alta destaquen unes cases que completen la imatge del poble. La tipologia del poble es caracteritza per edificacions alineades a carrer amb un pati o era generalment al darrere o al costat. La majoria de cases són de pedra rústega i cobertes de pissarra. Gairebé totes consten de dues i tres plantes. Actualment l’estat de l’edificació no és bo, la majoria de les edificacions no han estat rehabilitades i resten per edificar algunes parcel·les encara buides. Cal destacar un gran buit central davant de l’església del nucli, on conflueixen els diferents àmbits a través dels quals s’estructura el poble.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. Aquest document ajusta el límit del sòl urbà al territori i proposa completar el nucli amb la reconstrucció d’alguna runa i la possibilitat d’edificar parcel·les urbanes per tal de configurar i tancar la imatge en els límits del nucli. També es delimiten tres polígons d’actuació (PAU) a efectes d’aconseguir espais lliures prop dels equipaments existents del nucli i el completament i consolidació de la trama urbana a través de la reparcel·lació d’alguns solars. El PAU-3, situat a la part nord, té per objecte la reparcel·lació de dues propietats per a ús residencial exclusiu. El PAU-4 és un polígon discontinuo i comprèn aquells terrenys buits situats al centre del poble. Per una banda l’espai buit central davant de l’església i més al sud l’espai amb forma ovalada delimitat per un mur de pedra. La dificultat i complexitat d’aquestes operacions radica en obtenir sistemes per al nucli millorant les condicions i estructura urbana del poble en sòls urbans situats en parts centrals que actualment es poden edificar, tenint en compte que la propietat d’aquests sòls està molt repartida. I per tant, la proposta en aquests àmbits pretén reparcel·lar la propietat tot aconseguint aquests espais singulars i necessaris per al nucli. L’objectiu principal d’aquest polígon és obtenir completar i regularitzar aquest gran buit obtenint uns espais lliures representatius del poble. Així mateix, a la banda al nord s’obté un espai davant l’església acompanyat d’una reserva per a equipament i al sud l’espai lliure d’horts com a espai singular i particular del nucli. Precisament, aquesta zona d’horts és la que es vol mantenir intacta preservant el seu mur de pedra, ja que constitueix un dels elements característics del nucli. Per altra banda també preveu l’ampliació de l’actual ajuntament relacionant aquest espai amb la zona verda i equipament proposats. D’aquesta manera es busca l’associació dels sistemes d’equipaments i zones de verd públic situats al mig del poble per tal de donar continuïtat a aquests espais i millorar la seva connexió. La ordenació proposada s’adaptarà topogràficament permetent en tot moment les visuals que es tenen de la vall i seguirà els models tipològics del seu voltant. Finalment, el PAU-5, situat a la part sud, també al costat de l’ajuntament, té per objecte reparcel·lar dues propietats urbanes per a ús residencial exclusiu.


Nucli: 3. Ars

Les Valls de Valira Descripció A la Vall de Sant Joan, que s’obre a l’esquerra de la Farga de Moles, hi trobem el poble d’Ars, a 1.362 metres d’altitud, un altre bon exemple d’aquests bonics racons pirinencs de l’Alt Urgell. El nucli té una forma compacta i les agrupacions es distribueixen al llarg del carrer principal baixant des de la cota més alta fins a la més baixa assolint forts desnivells. L’església, l’edifici mes representatiu del poble, es situa al final del carrer principal tancant el nucli principal en forma d’ametlla. Aquesta i el seu campanar rodó formen part d’un bell exemple del romànic llombard amb finestres geminades i arcuacions a la part superior que per la seva tipologia s’inclou dins un reduït grup de construccions circumscrites a una àrea molt concreta dels Pirineus, i que destaca per la seva excepcionalitat.

La tipologia del poble es caracteritza per edificacions totes alineades a carrer que configuren un espai molt compacte a la part més central del nucli, al llarg del carrer principal, mentre que més obert a les corones més perifèriques. La juxtaposició de les agregacions proporciona una predominança del ple a la part central respecte el buit, mentre que la presència de nombroses eres o patis a la part més externa del nucli canvia la imatge general marcada per una alternança de ple amb buit. Aquesta característica comporta que el buit tingui tanta importància com el ple en la formació de l’espai urbà. La majoria d’edificacions són de pedra rústega i les cobertes són de pissarra. Moltes han estat restaurades a excepció de la part sud on trobem buits i edificacions enrunades.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha consolidat. Aquest document ajusta el límit del sòl urbà al territori i delimita un únic polígon d’actuació urbanística (PAU-6), just al límit nord del nucli, en sòls delimitats com urbans en el planejament vigent, als efectes de consolidar la trama urbana al llarg d’aquest carrer existent, connectant aquest amb la carretera de Sant Joan Fumat situada més avall a través d’un camí per a vianants, alhora que preveure la cessió d’un espai d’aparcaments just en aquesta entrada al nucli.


Nucli: 4. Asnurri

Les Valls de Valira Descripció Aquest nucli urbà es situa al marge esquerra del riu de Civís i es desenvolupa en forma compacta a partir de la cota més alta (1.200m) situada al costat de l’església de Santa Eulària, assolint forts desnivells al llarg de tot el nucli. El carrer principal parteix de l’església i la forta pendent del primer tram es resol amb escales. Les edificacions s’alineen al carrer i configuren el nucli central més antic. Al seu voltant es desenvolupa la resta del poble mantenint un límit clar respecte del paisatge del seu entorn, tot i que la morfologia del lloc va afavorir una major ocupació de la zona de llevant. Arribant al poble per la carretera que ve de Sant Joan Fumat, es percep una imatge compacta del nucli. La tipologia del poble es basa en la juxtaposició d’edificacions orgàniques alineades a carrer amb la única diferència que a la part central del nucli, que és més compacta, hi ha predominança d’espai edificat mentre que la resta del poble, per la proximitat al camp, està caracteritzat per cases amb pati o era més grans que configuren l’ alternança de buit i ple. La majoria de cases estan ben arreglades i segueixen els mateixos criteris constructius de la zona utilitzant materials com la pedra rústega i les cobertes de pissarra.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. Aquest document ajusta el límit del sòl urbà al territori, i delimita un polígon d’actuació urbanística (PAU) i un pla de millora urbana (PMU) en els terrenys vacants previstos en el planejament vigent. El PAU-7, es troba al perímetre est del nucli i té la finalitat de dotar al nucli d’un espai d’aparcament i consolidar aquest extrem amb edificacions similars a les del voltant. Es preveu també l’ampliació del vial existent per tal de facilitar l’accessibilitat. El PMU-1 està situat a l’extrem oest del nucli i conté uns terrenys amb força pendent. L’objectiu és estudiar el perímetre oest per tal de millorar l’accessibilitat en tota aquesta part preveient una comunicació rodada que permeti l’accés als nous habitatges proposats i un recorregut per a vianants que connecti i doni continuïtat a les diferents parts del nucli. Com a particularitat cal destacar que les edificacions es disposaran segons les franges topogràfiques existents.


Nucli: 5. Sant Joan Fumat

Les Valls de Valira Descripció El nucli urbà que es situa al llarg del riu de Civís, es caracteritza per ser un sòl urbà dividit en dos zones formades per agregats de cases, una disposada al costat de la carretera i l’altra, que esdevé el nucli principal, a la riba dreta del riu del que destaca, just a l’entrada, l’església de Sant Joan. Els dos sòls urbans es troben separats pel prat del Trullà i el bosc de ribera al costat del riu. Aquesta gran parcel·la buida del prat, juntament amb la massa forestal, configuren l’espai escènic on destaca l’església emergent i tot plegat constitueix la imatge característica del poble. Mentre el sub-nucli situat al llarg de la carretera està constituït per edificacions entre mitgeres amb alineació a carrer, el sub-nucli principal s’estructura de forma compacta i s’organitza al voltant de dos carrers principals. Curiosament en el centre d’aquest i limitant amb el barranc trobem un solar buit per consolidar. La tipologia és la de cases amb era i es basa en l’agregació d’edificacions que alineades al carrer defineixen l’amplada i l’era o pati de les cases que es posa al costat o al darrera configurant una alternança de buit amb ple. Sub-nucli alineat a la carretera Sub-nucli principal Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia, sobretot en el nucli compacte, que l’actual planejament urbanístic encara no ha ocupat. Aquest document ajusta el límit del sòl urbà al territori, de manera que es classifiquen de sòl no urbanitzable els terrenys inundables i es delimita un únic polígon d’actuació urbanístic (PAU-8), situat al centre de la part compacta, que preveu completar l’edificació mantenint l’alineació existent i aconseguir una petita plaça central.


Nucli: 6. Arduix

Les Valls de Valira Descripció Aquest nucli, de petites dimensions, situat a una cota altimètrica de 1.370m, s’ha configurat fruit de la convivència de tres cases amb era. El nucli no disposa de cap equipament ni servei comunitari. L’accés es produeix des de la carretera local N-145 que va de la Seu d’Urgell a Andorra, a través d’un trencall a mà esquerra on s’accedeix a la Carretera de la Fraga de Moles a Argolell. El nucli es composa d’un únic carrer de curtes dimensions, perpendicular a la carretera local, que dona accés a les diverses cases. La tipologia edificatòria és la de grans eres amb construccions amb graners, alguns en funcionament i altres reconvertits en habitatge. Es constata que dues de les tres famílies hi viuen tot l’any i que majoritàriament es dediquen a la agricultura i ramaderia. Objectius i propostes Aquest nucli no està contemplat en l’actual delimitació de sòl urbà. Aquest document proposa delimitar com a sòl urbà les tres eres existents, amb l’objectiu de preservar la imatge intacte d’aquest nucli i reconeixent les construccions actuals.


Nucli: 7. Argolell

Les Valls de Valira Descripció Situat al marge dret del riu d’Arduix i a la cota altimètrica de 1.130m, trobem un nucli constituït per agrupacions d’habitatges i amb predomini de granges. L’església del nucli es situa a la part superior, a l’entrada del poble i esdevé l’únic edifici representatiu de caire comunitari. L’accés es produeix, com a Arduix, des de la carretera local N-145 a través d’un trencall a mà esquerra on s’accedeix a la Carretera de la Fraga de Moles a Argolell.

Les agrupacions d’habitatges es conformen, com en la majoria de pobles de la vall, mitjançant l’agrupació de diversos edificis d’usos diversos al voltant d’una era o pati. Morfològicament el nucli es desenvolupa en dos branques gairebé perpendiculars a través de dos carrers on es van disposant les edificacions. Aquesta manera de disposar les edificacions ha fet que no es consolidés l’espai central situat en la unió d’aquestes dues branques, creant un buit on actualment trobem un cobert. Aquest espai queda delimitat en el marge sud-est per un mur de pedra continuo que caracteritza la imatge d’aquest nucli. A l’oest es situen la majoria de granges, amb construccions de grans dimensions i forma irregular fruit de la juxtaposició de varies edificacions. A la part nord-est trobem un grà edificatori més petit amb edificacions amb alienació a carrer. En el nucli han començat a aparèixer noves tipologies edificatòries. Trobem dos habitatges unifamiliars aïllats a l’entrada del nucli i un edifici d’habitatges plurifamiliars, encara en construcció, ubicat en el carrer de Baix i donant façana a aquest buit central. Les seves dimensions i la seva alçada contrasta amb les construccions de l’entorn malmetent i distorsionant la imatge del conjunt del nucli, de manera que caldria evitar l’aparició d’aquestes construccions dins el conjunt edificat.


Objectius i propostes El planejament vigent estableix una delimitació de sòl urbà que engloba el conjunt del nucli sense concretar els espais públics dels privats. Aquest document conserva la delimitació de sòl urbà antiga i delimita un polígon d’actuació urbanística, el PAU-9, situat en l’espai central del nucli no consolidat que té per objectiu unificar el conjunt del nucli tot obrint un nou vial i aconseguint una zona de sistemes d’equipament i d’espai lliure que ajudin a configurar una centralitat dins del nucli. La ordenació proposada es situa en un nivell inferior a la zona verda de manera que es garanteixin les vistes sobre el territori. Caldrà també, per tal de mantenir la imatge del nucli, la conservació del mur perimetral de pedra situat en la part inferior de l’àmbit.

.


Nucli: 8. La Farga de Moles

Les Valls de Valira Descripció Situat a la dreta de la carretera N-145 és l’últim nucli abans d’entrar a Andorra. Rep aquest nom d’una antiga farga per a la obtenció de lingots de ferro fundada per la família de els Moles a meitat del segle VIII que va estar en funcionament fins al segle XIX. Actualment s’hi troben les instal·lacions de la duana espanyola. El nucli es composa de grups de cases disperses a banda i banda de la carretera. A la banda dreta es situa la duana espanyola i unes edificacions de dues i tres plantes alineades a la carretera amb acabats de monocapa i les cobertes de teula, oferint la imatge de serveis de carretera. Darrere aquest front s’hi troba una indústria de grans dimensions. A l’oest de la carretera N-145 existeixen dos àmbits més de sòl urbà on es reconeix per una banda el conjunt de dos eres i per l’altra, ubicat sobre la carretera de la Llosera, es delimita la borda Cavaller i altres construccions associades a l’activitat del càmping. Objectius i propostes El planejament vigent actual preveu una delimitació urbana ajustada a les edificacions existents i una zona de possible creixement a través d’un estudi de detall el qual actualment es troba edificat. Aquest document proposa una delimitació del sòl urbà que inclou estrictament les edificacions existents, dibuixant tres àmbits urbans amb l’objectiu de mantenir el sòl actualment consolidat.


Nucli: 9. Arcavell

Les Valls de Valira Descripció El tret característic d’aquest nucli és la seva disposició en forma de V entre dues branques, una situada al llarg d’un carener i l’altra descendeix buscant la llera de El Runer, afluent del riu La Valira. En el punt d’inflexió o ròtula de les dues branques emergeix l’església en el centre del nucli creant una plaça mirador. Paisatgísticament la imatge del conjunt resulta curiosa des de la carretera ja que el nucli sembla un turó embegut en les muntanyes. L’accés es produeix des de la carretera local N-145 que va de la Seu d’Urgell a Andorra, a través d’un trencall a la dreta on trobem la carretera d’Arcavell. En arribar al nucli, la carretera es bifurca en dos carrers, un inferior que va a parar a la plaça de l’església i l’altre superior que arriba fins la part més alta del nucli i que posteriorment descendeix fins arribar a la llera del riu.

Entrada al nucli cap al centre d’aquest Fortes pendents en els carrers

Morfològicament el poble es caracteritza pels forts desnivells en sentit nord-sud, amb unes cotes altimètriques que oscil·len entre 1.098,5m fins a 1.152,5m, de manera que la cota més alta es situa en el vèrtex de la V. Això comporta carrers amb forta pendent i desnivells al llarg del nucli. En general, l’estructura dels carrers és irregular i laberíntica, amb espais residuals entre les agregacions, escales i rampes pronunciades i passos coberts. En la part nord trobem els carrers amb més fortes pendents, estrets i de circulació no rodada. Un tret particular del nucli és la disposició dels dos vessants de les cobertes de les edificacions orientades a la vall.


Passos soterrats Runes en la part nord del nucli La tipologia del poble es basa en l’agregació per juxtaposició d’edificacions orgàniques, les quals són fruit de l’agrupació de diversos volums amb diferents usos a l’entorn d’una era o pati, conformant la unitat de llar. Els carrers sempre estan delimitats per les edificacions en alineació a carrer o bé per les tanques de pedra de les eres d’alçada considerable. Aquesta característica comporta que el buit tingui tanta importància com el ple en la formació de l’espai urbà. La majoria d’edificacions que conformen el nucli compacte són de dues i tres plantes. A l’entrada del poble trobem una era separada del nucli i a una cota diferent existeix un petita capella amb dues construccions a banda i banda. En a la part inferior del nucli, a la llera del riu, es troben unes granges i terrenys cultivables. Actualment, resten per rehabilitar algunes edificacions, sobretot a l’extrem nord del nucli, on trobem moltes ruïnes. Cal constatar, que s’està construint una nova edificació de caire plurifamiliar en el límit sud-est del poble just a l’entrada. Aquesta nova edificació, tot i que busca la integració amb l’entorn utilitzant materials com la pedra, fusta i la incorporació de balcons i acroteris, desataca dins del casc antic existent degut a la seva gran volumetria. Aquestes tipus de construccions no haurien de ser admeses en aquests nuclis ja que trenquen la seva imatge i per tant les noves construccions han de buscar la seva integració.


Objectius i propostes La delimitació de sòl urbà del planejament vigent proposa una línea més àmplia que l’actual sòl consolidat i planteja un estudi de detall a la part nord-est del nucli, just en terrenys inundables. Aquest document proposa delimitar com a sòl urbà l’actual àmbit consolidat amb l’objectiu de preservar la imatge intacte d’aquest nucli i el reconeixement de les construccions actuals i la reconstrucció de les runes existents, sobretot a la part nord del nucli. Els terrenys inundables que contenen terrenys amb horts es treuen del límit del sòl urbà i es preserven com a terrenys de valor paisatgístic i ecològic els situats a l’extrem oest entre el nucli i la llera del riu.


Nucli: 10. Bescaran

Les Valls de Valira Descripció Aquest nucli es situa a la riba esquerra del mateix riu Bescaran i té una forma complexa i bastant compacta que es desenvolupa aproximadament a la cota 1.300m assolint desnivells considerables. Els carrers tenen un traçat que, encara que sigui irregular, estan ben definits per les alineacions de les cases i les tanques dels espais privats. La zona més alta, es presenta més compacta i millor conservada, mentre que, baixant cap al sud-oest vers el riu, la presència de moltes ruïnes i d’un desnivell més pronunciat, fa que la imatge sigui menys clara i el límit entre el nucli i el paisatge menys evident, accentuat per la presència de la vegetació que colonitza les parcel·les buides. Part més compacta del nucli Part de ruïnes L’estructura del nucli és bastant laberíntica en el sentit que no es distingeix un carrer principal a partir de qual es desenvolupa la resta del poble i, en general, hi ha moltes escales i rampes que donen accés a les edificacions amb un diferencia de nivell des de la part més alta a la més baixa del nucli de 60m. La tipologia del poble presenta l’agregació de diversos volums a l’entorn d’una era o pati.


Cal destacar la presència de noves tipologies corresponents a cases en filera, situades a la part nord del nucli, que no responen a les tipologies trobades en la majoria d’aquests nuclis sinó a altres models propis de nuclis amb creixements més grans. Així l’aparició d’aquestes noves edificacions distorsiona la resta no només pel seu volum sinó també per l’espai lliure que genera. Objectius i propostes El planejament vigent estableix una delimitació de sòl urbà bastant àmplia, però sense precisar els espais públics del privats. Aquest document planteja un ajust del límit del sòl urbà i delimita un polígon d’actuació urbanística (PAU-10), situat just al límit nord del nucli que té per objecte completar el límit del poble amb una tipologia edificatòria similar a la de l’entorn i aconseguir un espai lliure públic ampliant l’existent mirador sobre el riu Bescaran.


Nucli: 11. Anserall

Les Valls de Valira Descripció Aquest nucli urbà es caracteritza per situar-se al marge dret del riu la Valira disposat longitudinalment al llarg d’aquest. A 300m al nord del nucli es troba situat una part del que fou l’abadia benedictina de Sant Serni o Sant Sadurní de Tavèrnoles d’origen visigòtic situat al bell mig de l’antic camí real de la Seu a Andorra, i catalogat com a BCIN (Bé Catalogat d’Interès Nacional). S’intueix la importància que deuria tenir el monestir segurament convertit en lloc d’acolliment i hostatge. Destaca la seva implantació al tenir l’absis orientat a oest, contràriament a com s’orientaven habitualment cap a l’est, segurament per motius topogràfics. L’accés es produeix directament des de la carretera local N-145 que va de la Seu d’Urgell a Andorra, en travessar el riu es bifurca en dos carrers que s’uneixen i circumscriuen el nucli produint-ne l’accés. A través d’aquest carrer s’accedeix també al monestir. A banda i banda del nucli, en sentit longitudinal, hi ha un inter-espai el·líptic de sòl no urbanitzable ubicats entre aquests carrers i el nucli.

Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Tot el nucli i voltants es troben a una cota altimètrica de 725m aproximadament, el que en resulten carrers amb poca pendent i alçades regulars. El nucli s’estructura de forma compacta a través d’un carrer (c/major) paral·lel al riu Valira i unes edificacions alineades a aquest on la majoria consten de dues plantes. De forma perpendicular es situa un altre carrer que s’obre formant una plaça al centre del nucli, la plaça Calvinyà. En el límit est trobem eres disperses situades longitudinalment paral·leles entre el carrer i el riu. Entre aquestes cases apareixen uns passatges amb una amplada màxima de 2m que permeten l’accés a les eres i al riu. La majoria d’aquestes construccions han estat arreglades.


La tipologia edificatòria principal és la de cases que donen front a carrer, la majoria amb dos vessants de coberta perpendicular a aquest, i amb l’era a la part posterior. Al final del nucli trobem construccions noves unifamiliars en filera de tres plantes, disposades segons alineació a carrer en el mateix sentit longitudinal.

Objectius i propostes El planejament vigent estableix una delimitació de sòl urbà ajustada, però sense definir amb precisió els espais públics del privats. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl urbà a les edificacions existents, classificant de sòl no urbanitzable de protecció paisatgística els sòls en el límit oest amb el monestir per tal de mantenir la imatge d’aquest i desclassificant els solars vora el riu que tinguin risc d’inundabilitat. A la vegada proposa dues zones d’aparcament a prop dels accessos principals al nucli.


Nucli: 12. Calbinyà

Les Valls de Valira Descripció El nucli urbà de Calbinyà es troba al marge de la carretera N-260 en direcció nord. Aquest té una configuració particular ja que es disposa resseguint la topografia del lloc, caracteritzat per àrees allargades, que, de forma compacta baixen amb un desnivell moderat de una cota superior als 1000m fins a 980m d’altitud. La imatge que es té del poble arribant des de la carretera és clara i compacta, encara que hi hagi una zona amb moltes ruïnes a la part central del nucli. D’aquestes, una gran part ja s’està rehabilitant. Els carrers tenen una dimensió bastant regular que es produeix per alineació de les edificacions i juxtaposició de les llars que generalment tenen era o pati. Hi ha força diversificació respecte a l’estat de conservació del patrimoni immobiliari: al costat d’una casa en ruïna es troba tant una nova edificació com una casa rehabilitada o una casa vella en bon estat, tot i que en general encara hi ha força edificacions per rehabilitar. Objectius i propostes El document proposa la delimitació de sòl urbà ajustada a la realitat existent i en concordança amb la delimitació actual. Es permeten la reconstrucció d’edificacions enrunades. També planteja un únic polígon d’actuació, PAU-11, situat a l’extrem sud-oest del nucli que té per objectiu millorar l’accessibilitat per aquesta part del nucli aportant un espai d’aparcament just a l’entrada del poble i consolidant el front d’aquest carrer amb edificacions.


Nucli: 13. Barriada del Poble Sec

Les Valls de Valira Descripció Aquest barri es caracteritza per pertànyer municipalment al terme de les Valls de Valira i al terme de la Seu d’Urgell. Està situat a la dreta de la carretera N-260 en direcció la Seu d’Urgell. La part que pertany al municipi de les Valls és la que queda a la part nord-oest del barri. La tipologia edificatòria és més urbana que en altres nuclis, corresponent a blocs d’habitatges , cases entre mitgeres i cases adossades amb alineació a carrer de dos i tres plantes. La majoria amb vessants de cobertes perpendiculars a carrer. Bàsicament s’organitza a través d’un carrer principal regular que ressegueix tot el barri, i d’altres secundaris que pengen d’aquest. Trobem moltes edificacions noves i en construcció. Cal destacar una última construcció, situada en la part més elevada al final del barri, en una zona amb forts desnivells, on la seva implantació resulta totalment inadequada ja que distorsiona la imatge del nucli i ofereix un fort impacte des de la carretera N-260.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació que s’ajusta bastant a l’existent. El present document proposa l’ajust d’aquesta delimitació i proposa tres polígons d’actuació urbanística (PAU) per tal d’aconseguir millores en la vialitat i espais d’aparcament El PAU-12, situat al centre del nucli, té per objecte la cessió d’un vial i el seu retorn a través de la transformació d’una granja. El PAU-13, situat al nord del nucli, proposa dotar al nucli d’un espai d’aparcament i facilitar un retorn per al vial existent. Alhora consolidar aquest extrem amb edificacions que segueixin una continuïtat de les veïnes. El PAU-14, és discontinuo i està situat a la part sud del nucli.Té per objecte millorar la vialitat dotant d’un espai d’aparcament just al centre del nucli, alhora que regular les construccions per consolidar el carrer principal ja existent.


Nucli: 14. Urbanització de Sant Antoni

Les Valls de Valira

Descripció Aquesta urbanització pertany en part a la Seu d’Urgell i en part a les Valls de Valira. La zona que pertoca a aquest municipi es situa a l’est de la urbanització i engloba una sèrie d’edificacions alineades a un carrer perpendicular a la carretera N-260, la qual dona accés a la urbanització. Les tipologies edificatòries que trobem són a mà esquerra habitatges plurifamiliars entre mitgeres de dues i tres plantes i a mà dreta unes cases amb era. Cal destacar que al final del carrer s’està construint un bloc d’habitatges plurifamiliars. Objectius i propostes

El planejament vigent preveu una delimitació urbana molt àmplia que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. També proposa una zona de creixement a través d’un estudi de detall en la part nord-est del nucli. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl urbà i no es contempla cap creixement per les fortes pendents.


Nucli: 15. Barri de Sant Pere

Les Valls de Valira Descripció Seguint per la carretera N-260, més enllà de la Urbanització de Sant Antoni en direcció Puigcerdà es troba el barri de Sant Pere, que també pertany en part a la Seu d’Urgell i en part a les Valls de Valira. La zona que pertoca a aquest municipi es situa al nord-est i engloba una sèrie d’edificacions entre mitgeres alineades a carrer. Cal destacar que s’estan construint dues edificacions d’habitatges plurifamiliars. La majoria d’edificacions són de tres plantes. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant similar al desenvolupament urbanístic actual. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl urbà estrictament al que està consolidat.


PAU - 1 Plaça CentralÓs de Civís Valls de Valira

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 661,0m2 100%

Sistemes X vialitat 364,3m2 55%

Total 364,3m2 55%

Zones 1d2 Nucli obert 296,7m2 45%

Total 296,7m2 45%

HABITATGES 2 hab

SOSTRE MÀXIM 237m2st 100%

Residencial 237m2st 100%

Condicions d'ordenació

Situat al centre del nucli

La creació d’un espai lliure central i acabar de consolidar amb edificació el front de carrer.

Àmbit

Objectius

Altres

Condicions de gestió i execució

Usos

Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat.

Ús dominant: ResidencialÚs compatible: Els admesos en les diferents zones


PAU - 2 Torrent de MontanerÓs de Civís Valls de Valira

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 4.164,6m2 100%

Sistemes X vialitat 1.548,5m2 37%V zona verda 409,6m2 10%E equipament 254,5m2 6%

Total 2.212,6m2 53%

Zones 1d1 Nucli obert 1.952,0m2 47%

Total 1.952,0m2 47%

HABITATGES 10 hab



Altres



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats d'equipament, zona verda i vialitat.Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.

Usos Ús dominant: ResidencialÚs compatible: Els admesos en les diferents zones

Àmbit Situat al nord-oest del nucli

Objectius Aconseguir una zona d’equipament, d’espai lliure i d’aparcament, amb la millora de la vialitat.


PAU - 3 Part NordCivís Valls de Valira



Sistemes

Total 0,0m2 0%


Total 352,0m2 100%

HABITATGES 2 hab



Altres



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació.


Àmbit Situat al nord del nucli

Objectius La reparcel•lació de dues propietats per a ús residencial exclusiu.


PAU - 4 Ampliació ajuntamentCivís Valls de Valira



Sistemes V zona verda 1.007,3m2 33%E equipament 316,9m2 10%X vialitat 144,0m2 5%

Total 1.468,3m2 48%

Zones 1b Nucli compacte 1.601,7m2 52%

Total 1.601,7m2 52%

HABITATGES 11 hab



Àmbit Situat al centre del nucli, compost de tres sectors, una part a davant de l'església, una altra al costat de l'ajuntament i la última just al sud de l'ajuntament, en un solar característic que conté uns horts.

Objectius Reordenar l'àmbit i obtenir una zona d¡espai lliure davant de l'església a més de possibilitar l'ampliació de l'actual ajuntament i crear-li una zona verda just darrera. També mantenir el solar que conté uns horts com a espai lliure característic del poble.

Altres El manteniment del mur de pedra de l'espai d'horts al sud del nucli.



Es fixa un polígon d’actuació urbanística discontínuo. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació.S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat, zona verda i equipament.Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.



PAU - 5 Part SudCivís Valls de Valira



Sistemes

Total 0,0m2 0%


Total 527,7m2 100%

HABITATGES 2 hab



Altres



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació


Àmbit Situat al limit sud del nucli

Objectius La reparcel•lació de dues propietats per a ús residencial exclusiu.


PAU - 6 Sant BartomeuArs Valls de Valira




Total 546,9m2 31%

Zones 1d2 Nucli obert 1.238,4m2 69%

Total 1.238,4m2 69%

HABITATGES 8 hab



Àmbit Situat just al límit nord oest del nucli

Objectius Consolidar el front de carrer amb edificacions i aconseguir un espai d'aparcament alhora que la millora de la vialitat a través de la connexió d'un carrer de vianants.

Altres



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació.S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat.



PAU - 7 Extrem EstAsnurri Valls de Valira




Total 383,7m2 34%


Total 746,5m2 66%

HABITATGES 6 hab



Altres





Àmbit Situat a la part est del nucli

Objectius La millora de la vialitat amb l'ampliació de la secció del carrer, la cessió d’un espai d’aparcament i la consolidació amb edificacions similars a les del voltant de la façana est del nucli.


PAU - 8 Sant Joan Fumat oestSant Joan Fumat Valls de Valira




Total 124,0m2 26%

Zones 1b Nucli compacte 359,0m2 74%

Total 359,0m2 74%

HABITATGES 2 hab



Altres





Àmbit Situat al centre del subnucli oest del poble

Objectius Aconseguir una petita plaça al mig del poble i completar el teixit del nucli.


PAU - 9 Plaça MajorArgolell Valls de Valira



Sistemes X vialitat 558,8m2 19%V zona verda 446,3m2 16%E equipament 145,6m2 5%

Total 1.150,7m2 40%

Zones 1b Nucli compacte 1.726,8m2 60%

Total 1.726,8m2 60%

HABITATGES 12 hab



Altres La conservació del mur perimetral de pedra de la part inferior de l'àmbit.



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació.S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats d'equipament, zona verda i vialitat.Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.


Àmbit Situat al centre del nucli

Objectius Aconseguir una àrea d’espai lliure i equipament a la vegada que obrir un vial per donar accés als habitatges nous que ajuden a unir l'estructura urbana


PAU - 10 El ColomerBescaran Valls de Valira



Sistemes X vialitat 263,3m2 16%V zona verda 600,0m2 37%

Total 863,3m2 54%

Zones 5 Cases agrupades 739,9m2 46%

Total 739,9m2 46%

HABITATGES 4 hab



Altres



Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de zones verdes i vialitat.


Àmbit Situat just al límit nord del nucli

Objectius Aconseguir una àrea d’espai lliure que actua com a mirador sobre el barranc i el paisatge que l’envolta.


PAU - 11 Perimetre OestCalbinyà Valls de Valira




Total 822,7m2 59%


Total 579,3m2 41%

HABITATGES 4 hab



Àmbit Situat a l’extrem sud oest del nucli

Objectius Millorar l’accessibilitat per aquesta part del nucli aportant un espai d’aparcament a l'entrada del nucli i consolidant el front d’aquest carrer amb edificacions.

Altres






PAU - 12 Poble SecBarri del Poble Sec Valls de Valira




Total 243,7m2 29%


Total 591,5m2 71%

HABITATGES 3 hab



Àmbit Situat al centre del nucli

Objectius La cessió d’un vial i el seu retorn a través de la transformació d’una granja.

Altres






PAU - 13 Cul de sacBarri del Poble Sec Valls de Valira




Total 652,0m2 62%


Total 400,0m2 38%

HABITATGES 4 hab



Àmbit Situat a la part nord del nucli

Objectius Dotar al nucli d’un espai d’aparcament i facilitar un retorn per al vial existent. Alhora consolidar aquest extrem amb edificacions que segueixin una continuïtat de les veïnes.

Altres






PAU - 14 Front de CarrerBarri del Poble Sec Valls de Valira




Total 178,0m2 19%


Total 743,0m2 81%

HABITATGES 5 hab



Àmbit Situat a la part sud del nucli

Objectius Millorar la vialitat dotant d’un espai d’aparcament just al centre del nucli, alhora que regula les construccions per consolidar el carrer principal ja existent.

Altres



Es fixa un polígon discontinuo d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de vialitat.



PMU - 1 Marge oest del nucliAsnurri Valls de Valira

Pla de millora urbanaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 1.123,6m2

Sistemes X vialitat 25%

Total 25% mínim

Zones

DENSITAT BRUTA 7hab/Ha

EDIFICABILITAT BRUTA MÀXIMA 0,7m2st/m2s

Àmbit Situat al límit oest del nucli.

Objectius Millorar l’accessibilitat en tota aquesta part preveient una comunicació rodada que permeti l’accés als nous habitatges proposats i un recorregut per a vianants que connecti i doni continuïtat a les diferents parts del nucli.


Tipologia a desenvolupar amb zona nucli antic obert (1d3)


El sector es desenvolupa mitjançant un únic polígon Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de zona verda i vialitat. Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.


Altres La disposició de les edificacions segons les franges topogràfiques existents.


Fitxa normativa de l’edificació Os de Civis,Civis,Arcavell,Arduix,Ars,AsnurriBescaran i Sant Joan Fumat

PlanaUn vessant

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosaPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35%>35% X

XVolat amb bigues XVolat amb estructura complexaAmb cornisaEnrassatsAcroteri *

XCarejadaRústega XTotxanaObra vistaMorter *Fusta

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadradesComplexes *

Amb arc Mig puntApuntatRebaixatRogencsTerresGrisencs XClaresMitges XFosquesMates XSatinadesBrillants

Coure XCeràmicsGalvanitzats *

Vernissada/Tenyida/Natural XPintadaAnoditzat fosc *Lacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossadesFusta Metàl·liquesCeràmiques<0,80 m0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X

X Opció dominant * Opció compatible justificadament

Tanques

Ràfecs

Solanes/ porxos/ eixides/galeries

Dues vessants amb el carener paral·lel a carrerDues vessants amb el carener perpendicular a carrer

Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC

TIPOLOGIA Cobertes Forma

Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Cromatisme façanes

Forma

X

*

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

Balcons

Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra


Fitxa normativa de l’edificació Calbinyà, AnserallPlanaUn vessant

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosaPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35%>35% X

XVolat amb bigues XVolat amb estructura complexaAmb cornisaEnrassatsAcroteri

XCarejadaRústega XTotxanaObra vistaMorter XFusta

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadradesComplexes *

Amb arc Mig puntApuntatRebaixatRogencsTerres XGrisencs *Clares XMitges *FosquesMates XSatinadesBrillants


Vernissada/Tenyida/Natural XPintadaAnoditzat fosc *Lacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossades *Fusta Metàl·liquesCeràmiques<0,80 m0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X


Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

Balcons


Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Cromatisme façanes

FormaTanques

Ràfecs



Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC


Fitxa normativa de l’edificació Poble Sec, Sant Pere, Sant AntoniPlanaUn vessant

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosa XPissarraLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35% X>35%

XVolat amb biguesVolat amb estructura complexaAmb cornisa XEnrassatsAcroteri

XCarejadaRústega XTotxanaObra vistaMorter XFusta

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadrades *Complexes

Amb arc Mig puntApuntatRebaixatRogencsTerres XGrisencs *Clares XMitges *FosquesMates XSatinadesBrillants


Vernissada/Tenyida/Natural XPintadaAnoditzat fosc *Lacat mate *Blanc *ColorOpaques XCaladesMixtes *Pedra XArrebossades *Fusta Metàl·liques *Ceràmiques<0,80 m *0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X


Tanques

Ràfecs



Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC


Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Cromatisme façanes

Forma

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

Balcons

Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra


valls de valiravallsvalira.ddl.net/fotos/vallsvalira//normes dptop... · 2012-01-26 · comarca i...

Documents