universitat pompeu fabra ciències polítiques i de l’administració … · 2018-11-05 · tema...

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Estructura Social

Albert Sales 2n Curs 2n trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Estructura Social Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2



Guió de l’Assignatura

Introducció. La sociologia i l’anàlisi de la transició a la

modernitat

1a Part. Introducció a l’estudi de l’estratificació social Tema 1. Què entenem per estratificació social?

2a Part. Mecanismes de reproducció de les desigualtats Tema 2. Les classes socials: anàlisi empíric de l’estructura de classes Tema 3. Pobresa i exclusió social

Tema 4. Exclusió social, criminalitat i comportaments “desviats” Tema 5. Les desigualtats de gènere Tema 6. Desigualtats per origen migratori

Tema 7. Desigualtats en el món global. Globalització i pobresa

3a Part. Com alterar els mecanismes d’estratificació social? Tema 8. Les polítiques públiques i les desigualtats (casos de EUA, Japó i Alemanya) Tema 9. Moviments, lluites i transformacions socials

Avaluació Seminaris: 30% de la nota Examen final: 70% de la nota



Introducció. La sociologia i l’anàlisi de la transició a la

modernitat

• Eixos de desigualtat de la nostra societat: - Classe - Gènere

- Ingressos i patrimoni - Origen: ètnic, cultural, geogràfic

- Relació amb l’estructura productiva

- Edat - Orientació i identitat sexual - Nivell educatiu - Religió - Edat - Xarxes de relació social, capital social

• La disciplina que emmarca la sociologia neix a partir de que uns pensadors

filòsofs es plantegen què està passant al món occidental i com podem caracteritzar la “modernitat”. Els primers els anomenem sociòlegs, sobretot és important Marx - Antic Règim (feudalisme, monarquies absolutes): l’eix sobre el qual es basa

la desigualtat és la sang, la procedència, tot basat en la religió → règim

teocràtic. No hi ha res a dir, Déu ho ha decidit així

- Modernitat (a partir de la Revolució Francesa, amb les revolucions liberals de finals segle XVIII i primera meitat segle XIX): el nou model es basa en l’estratificació, ja no és l’herència sanguínia la que estableix la teva classe sinó en base a la propietat dels mitjans de producció (propietaris vs

proletaris). Aquesta nova estratificació social té a veure amb la resta de processos i canvis que es produeixen. Poder racionalitzat i en base a

l’imperi de la llei.



o Revolució liberal es basa en llibertat, igualtat i fraternitat. L’eix de desigualtat que preocupa als liberals son les desigualtats provocades

per l’herència i els privilegis, en cap cas les necessitats materials. La igualtat liberal és la igualtat davant la llei. Es passa de l’exercici arbitrari

del poder a l’exercici consensuat. Només tenen igualtat els ciutadans (aquells amb propietats a defensar). Ciutadania i població no són sinònims, ni aleshores ni ara.

o Revolució industrial

o El procés d’urbanització: les ciutats esdevenen un nucli de poder, els ciutats creixen acceleradament fins a mitjans del segle XX (cas

europeu). És un procés no conclòs. Es produeix perquè “els foten fora” militarment, expulsió massiva de camperols. No van a les ciutats buscant una vida millor sinó que són expulsats, ja que a les ciutats hi havia males condicions de vida

o Estat Nació: producte de la modernitat o Capitalisme: no com a sinònim de modernitat (el socialisme soviètic era

igual de modern), sinó com a sistema hegemònic de la modernitat - A partir dels 70s, es comença a qüestionar la modernitat i es parla de post-

modernitat i coses similars, és a dir, es comencen a qüestionar els institucions de la modernitat. Tot i així, no se sap quines són les noves institucions.



1a Part. Introducció a l’estudi de l’estratificació social

Tema 1. Què entenem per estratificació social?

• Gràfic 1:

Font: elaboració pròpia a partir del gràfic del Kerbo (2003: pàg. 71).

- Quatre tipus de societats: o Societats comunals primitives (segons el professor no està bé dir

“primitives”): nòmades, caça i recol·lecció. Nivell de benestar material baix (no et curres les infraestructures perquè marxaràs).

o Primers assentaments agraris: s’intenta crear una infraestructura per no

esgotar els recursos amb tanta facilitat. La sedentarització i l’agricultura van junts. És l’època del neolític.

o Societats agràries avançades: assentaments estables a llarg termini (de

generació a generació). Ramaderia diversificada i agricultura que

permeten intercanvi comercial. Des de les primeres civilitzacions fins la industrialització.

o Societats industrials: mercantilització del treball, tant l’industrial com

l’agrari (les terres passen a tenir propietari)



- Com evoluciona el benestar de la gran massa (línia gruixuda) i de l’elit (línia puntejada)? Es parlaria de societats comunals primitives amb molt poca

desigualtat però amb poc nivell de béns i serveis materials. És en les societats agràries avançades on s’arriba al màxim nivell de desigualtat

(monarquies absolutes); contraposició entre les corts de Versailles comparats amb com vivien les masses. La industrialització comporta una reducció de les desigualtats, ja que hi ha un augment de les condicions materials de les masses. D’aquesta visió s’extreu la conclusió de que la

industrialització redueix les desigualtats. Crítica!

o La humanitat funciona així? NO → Visió molt etnocèntrica, des de

l’Europa occidental

• Taula 2: - Aleshores, la mesura de l’eix de les Y del gràfic anterior és una mica difús.

Cal mirar altres indicadors - Esclavistes, castes i feudal són sistemes de societats avançades agràries, i

el de classe és un sistema industrial Sistema Rangs Ubicació Forma de

legitimació Fonaments de la desigualtat

Comunal Primitiu

Molt pocs rangs marcats, molt

poques diferències d’estil de vida i poca desigualtat.

Les persones poden canviar

de rang, per la pròpia evolució del cicle vital

Per la tradició, mitjançant

rituals de pas

No és econòmic o

material, sinó per edat. Estatus-honor

Esclavista (agrari avançat)

Generalment tancats, en alguns casos es

podia passar de

ser esclau a ser

Adscripció normalment (per naixement)

Textos legals, importants perquè

marcaven els

períodes

Econòmic, condicions molt diferents

segons estatus



home lliure d’esclavatge Castes (agrari avançat)

Tancats

Índia, Japó…

Adscripció

religiosa, per naixement

Justificació

religiosa de sistemes

d’esclavatge, ideològica

Estatus-honor

Feudal (agrari avançat)

Tancats fonamentalment

Adscripció, naixement

Ideologia legal Econòmics

Classe (industrial)

Fonamentalment obert, hi ha

permeabilitat social

tècnicament

Barreja entre naixement i

assoliment, hi ha

mecanismes per moure’s

Ideologia legal sorgida de les

revolucions liberals

Econòmics, i de posició dins

la maquinària burocràtica

estatal

- Reflexió: avui en dia ja no es valora a la gent gran, com es feia abans, i això es dóna perquè avui en dia l’experiència no val res. La societat és tan canviant que habilitats que podem aprendre de les persones grans no son valorades han quedat fora. En societats agràries o comunals primitives hi ha un respecte cap a la vellesa, ja que les persones grans son les que

permeten la reproducció de la societat i les que coneixen les coses.

• Societats industrials: - La teoria que la industrialització millora desigualtats és qüestionable, tot i

que és la visió generalitzada - La idea que s’està reduint la pobresa extrema (menys 1,25$ ppc/dia), que

és veritat, no té en compte la gent que pot tenir menys però amb accés a béns comunals, per exemple. És una assumpció cultural pensar que amb uns ingressos mínims concrets es redueix la pobresa

- Fer bandera de la reducció de la pobresa gràcies a la globalització és fer bandera de quelcom que s’hauria de posar en entredit si és bo o dolent



• Piketty: la 2a GM i les polítiques posteriors aturen les desigualtats, les redueixen i a partir dels 70 el capitalisme va tornant a la desigualtat

característica del sistema, amb polítiques neoliberals - Els EEUU del segle XIX eren menys desiguals que Europa - La renda mitjana s’ha mantingut els últims 50 anys, el 20% més ric ha

crescut una mica i el top 5% ha crescut moltíssim



- Aquests nivells tan alts d’”encarcelament” dels EEUU (i d’Espanya) tenen a veure no amb el nivell de criminalitat sinó amb les polítiques penals o Espanya llei penal 1995 del PSOE, any 2003 i 2006 incrementen els

supòsits de penes de presó → reacció institucional al conflicte social

passa per un sistema penal més actiu i més dur



2a Part. Mecanismes de reproducció de les

desigualtats

Tema 2. Les classes socials: anàlisi empíric de

l’estructura de classes • No hi ha respostes absolutes per a preguntes sobre classes

• Marx és el primer en parlar de classes socials. El funcionalisme més endavant

parla també de classes socials d’una manera diferent. Weber també en parla, i altres…

• La desigualtat es manté en funció que aquesta és motor de progrés. En el moment en què ja no serveix, no és funcional, la desigualtat muta

La desigualtat

Crític No crític

Conflicte Marx (marxisme, materialisme

històric…) Webber

No conflicte Funcionalisme (Durkheim, i

Davis i Moore)

- Marx: o Les desigualtats de classe son font de conflicte o Aquest conflicte s’articula en forma de programa polític

- Webber:

o L’intel·lectual no ha de tenir programa polític - Funcionalisme:

o Les desigualtats socials formen part de la manera d’organitzar els societats complexes



o Les desigualtats canvien en la mesura en que les desigualtats generin uns equilibris de poder

o És natural en les relacions humanes que hi hagi unes relacions de dominació

o Quan les estructures materials del poder canviïn i algun sector social es posicioni més de cara al poder, les desigualtats mutaran

La perspectiva marxista

• Societat dicotòmica: propietaris i proletariat

• La única forma de generar riquesa per part dels obrers és tenint fills (la prole)

• La industrialització és el canvi d’una societat estamental (nobles vs plebeus) a una societat industrial (propietaris vs proletariat)

• Si traslladem l’estructura a la societat actual, veiem com la terminologia marxista no s’adapta a la nostra quotidianitat. El tema de la propietat no és tan senzill.

• Avui en dia hi ha molts temes que no s’adapten a la teoria marxista. La propietat dels mitjans de producció és difusa, i cada vegada més (a partir dels

70s). Això fa que el plantejament marxista avui està molt limitat a l’hora de

plantejar la confrontació de classes. L’estructura de classes marxista no ens aporta per entendre les classes.

• Tot i així, el marxisme ens segueix servint en la teoria que diu que el capitalisme porta a la polarització i l’augment de la desigualtat, la distribució

del capital → dinàmica de concentració de capital en poques mans

• La lectura marxista es queda coixa en algunes coses, per tant



Webber

• De la època de Marx, coneix la seva obra

• Weber afegeix molts matisos → la classe obrera de Marx no és una classe

homogènia. La consciència de classe no és automàtica. Les classes no només depenen dels mitjans de producció

• Classe social depèn de: - Propietat - Estatus: combinació de

o Accés al coneixement →No es pot identificar com a classe treballadora

un metge, per exemple, tot i no tenir la propietat dels mitjans de

producció o Prestigi o Poder burocràtic

- Partit: estructures ideològiques en les quals ens ubiquem → no hi haurà

consciència de classe si no s’estructura la identitat política en forma de partit

Avui en dia, què?

• Per què el 80% de la població se sent de classe mitja?

- Avui en dia la classe obrera està mal vist formar-ne part

- Abans la gent militava i estava orgullosa de ser classe obrera

- S’ha demonitzat la classe obrera - S’ha atribuït a la classe obrera característiques del que abans s’atribuïen a

les “classes perilloses”, es culpabilitza a la classe obrera i s’atribueixen característiques negatives

- Si tenim consciència de classe mitjana, atribuirem qualitats que creiem desitjables a aquesta classe



- A EEUU classe mitjana és el somni americà

• Avui en dia què és classe mitjana? - Temps lliure - Viatjar - Fer esport

• Aspirem a un estil de vida de classe mitjana, que inclou el 80% de la població

• L’estructura social té un valor simbòlic. Qui queda fora de l’estàndard de les classes mitjanes se’l considera fora de la normalitat. Tot i així, sociològicament

les classes mitjanes no existeixen.



Tema 3. Pobresa i exclusió social

• Quin és l’estil de vida dels joves de classe baixa? - Precarietat laboral

- Ni-ni - Alcohol

- Droga - Delinqüència - Embarassos - Sexualitat no controlada

- Desafecció política

- Poca cultura - Violència i agressivitat - Paràsits - Anticultura - Famílies desestructurades - No cívics - Immigrants - Bandes - Perifèria

Què bé tu. Nice. Tot són estereotips, que no es comproven estadísticament.

• Darrere la creació de la classe mitjana hi ha la voluntat de definir els límits de la normalitat i la no normalitat - A l’hora de marginalitzar i acusar de parasitisme, s’acudeix a la idea de les

classes baixes, i amb això a la immigració, el racisme…

- “Normal” (avui en dia): allò que les classes mitjanes fan, diuen i pensen - Disciplinament: maneres de forçar a les persones a “normalitzar” les

conductes, per part del poder (Foucault) - Tothom aspira a ser normal, perquè ser normal és ser acceptat - La renúncia a ser normal ve de no sentir-se acceptat, se sentir-se rebutjat



- No és cert que la joventut de classe baixa tingui característiques diferents a la resta. Estem construint una alteritat, els donem una rellevància diferent

o Ho fem per recordar-nos que “jo no sóc com ell. Jo sóc normal” - Hi ha un altre diferent amb pautes diferents, susceptibles d’intervenció

social

La intervenció social i l’Estat del Benestar

• La marginalitat neix en la mesura què hi ha estils de vida que no coincideixen amb els estil de vida predominants

• Època entre 2a GM i 70s:

- Fort creixement econòmic

- Polítiques keynesianes, que comporten una forta intervenció de l’estat. L’administració de l’Estat passa a ser el principal actor econòmic amb diferència, tant en l’oferta com en la demanda. Es generen una sèrie de polítiques basades en: o Transferència de rendes: per invalidesa, pensió de jubilació, atur,

viudetat, orfandat… pretén amb això sostenir el nivell de demanda agregada (independentment del cicle econòmic)

o Provisió de serveis (que en molts països es converteixen en universals): educació, sanitat, transports (a vegades)… Es generen unes condicions en les quals tothom es pot sentir part d’un projecte de país. En la

majoria de projectes de l’Estat del Benestar són sanitat i educació dirigides a les classes mitges. Les elits voluntàriament es queden fora

d’aquest projecte, tant els hi fot. A part, queda fora la gent que considerem que està en situació de “marginalitat”. Per això, l’Estat del

Benestar CREA marginalitat. Perquè pobresa i marginalitat no eren

sinònims abans de l’Estat del Benestar



• La pobresa prèvia a l’Estat del Benestar és pobresa integral, com a conseqüència de la dinàmica socioeconòmica

- Es converteix en marginal quan passa a ser una opció minoritària i quan aquesta població creiem que “és culpa seva”

- Perspectiva liberal: no s’esforça prou (JUASJUASJUAS) - Perspectiva socialdemòcrata: per problemes d’inserció. Els col·lectius

marginals requereixen algun tipus d’intervenció social per integrar-se en el projecte de classes mitges que és l’Estat del Benestar. Per això creem els

serveis socials → conduir a classes marginals a estils de vida majoritaris

• Causes que fan que la gent persisteixi en situació de pobresa (s’estudia post 2a GM): [visió dels megafans de l’Estat del Benestar]

- Falta de qualificació professional → inserció laboral

- Drogues, delinqüència, comportaments desviats → intervenció social

- Tot això genera una sèrie d’estereotips que són útils per veure com els sociòlegs veien la gent “pobra”: mare soltera afroamericana amb diverses

criatures (rollo pelis americanes), jove ni-ni que no vol, que no s’esforça,

s’enganxa a drogues i alcohol, home adult → patrons sobre els quals han

d’incidir els serveis socials. Els serveis socials són els destinats a reduir i disciplinar aquests comportaments fora de la normalitat

(tot això en perspectiva sarcàstica eh) • Amb aquesta perspectiva, s’entén que el sistema no marginava a ningú de

manera inherent. Si no marginava a ningú, per què la majoria dels barris on es

donaven aquests problemes eren afroamericans? Perquè els afroamericans són genèticament més vagos? (LOL) - A nivell espanyol tenim els gitanos - La construcció de l’alteritat passa per l’etiquetament d’aquesta gent i

veient-la com una subcultura, amb estructuració social segregadora - Quantes generacions fa que el poble gitano es pot integrar en

l’escolarització “normal” catalana i espanyola? Fa tan sols dues

generacions (i a Espanya menys)



- Atribuïm problemes individuals a col·lectius i individus que han estat segregats generació darrere generació, on han patit marginalització

institucional

• Pensem en els Estats del Benestar des de l’òptica de classes mitges, que efectivament redueix pobresa. Però també es l’Estat del Benestar qui genera

una nova estratificació. Els conceptes de classe es dilueixen fent una gran classe mitjana que identifica els que es queden fora com a classes perilloses i

marginals. Això ens permet entendre com les classes marginals estan en el punt de mira a l’hora d’atribuir la crisi de l’Estat del Benestar. “La crisi de l’Estat del Benestar no és nomes causada per la globalització, sinó també

perquè hi ha gent que se n’aprofita” → aquesta retòrica no neix amb el

neoliberalisme; es una retòrica que ja havia nascut en els Estats del Benestar (abans de Reagan i Thatcher) i s’utilitzava pe estigmatitzar aquelles persones que quedaven fora del sistema institucional que suposadament aconseguia incloure a tothom. - La gent que forma part dels serveis socials o ONGs no tenen finalitat

estigmatitzadora, però acaben estigmatitzant - La pobresa es viu de portes endins i intenta no explicar a ningú - Les polítiques de bona voluntat acaben portant a estigmes

• La nostra societat no està disposada a acceptar estils de vida no majoritaris

- Amb l’educació pública estem fent que tots els estils de vida inclosos a la nostra societat s’adaptin a la nostra normalitat

- La nostra societat no és inclusiva, i amb l’educació ho veiem clar. Quan ets

disfuncional, intervenen:

o Els cossos policials si ets molt disfuncional → control social dur

o Els serveis socials si ets poc disfuncional → control social tou



• Crítica llibertària als Estats del Benestar beu de la marginalitat: canvi de paradigma

- Paràmetres socialització → marginalitat → millor que ho reguli el mercat, i

no l’Estat

• Polítiques keynesianes permeten reducció social pobresa, però permeten increment consum i despesa de les llars. La ideologia de les classes mitges se sustenta en aquest progrés material que tenen les persones vinculades al

mercat laboral. El mercat laboral constituïa la forma mes estesa d’integració

social. Per formar part de les classes mitges, s’havia de seguir el model del “bon ciutadà”: passar pel sistema acadèmic, obtenir una titulació, i passar a

formar part del mercat de treball. - Manera convencional de formar una família és la única acceptada fins als

80s; hi havia el concepte de des estructura social per a aquelles famílies que no complien aquest estàndard

- Hi ha un seguit d’estructures que consoliden aquesta idea de classes mitges en base a l’Estat del benestar: o Transferències de diners per mantenir el nivell de despesa de les

famílies i del conjunt de la societat - Bauman: l’Estat del Benestar és qui exclou als pobres, i qui vincula a les

classes mitjanes a la societat (tot el que hem dit, vamos) - Els serveis socials són una política focalitzada cap a un segment de la

població, i per tant s’han entès com la lluita contra la pobresa i la marginalitat. La sanitat pública i l’educació, en canvi, són universalistes.

Pobresa i exclusió social

• Aleshores, què és la pobresa a la nostra societat? Què és ser pobre a Barcelona?

- No tenir les necessitats bàsiques cobertes: o Menjar



o Sostre o Llum i aigua

o Transport - No poder fer front a les factures relacionades amb les necessitats bàsiques

- No tenir un sou mínim - La pobresa està vinculada a la precarietat, a viure al dia i no saber si en un

futur tindràs capacitats - També està vinculat a la pobresa el fet de tenir un mínim espai d’oci

- Etc.

No s’és pobre, es pateix una situació de pobresa

• Tenim aquest imaginari col·lectiu que les persones en situació de pobresa no saben gestionar la seva vida. I no li volem donar diners perquè pensem que no sabrà destinar-los. - Fem judicis de valor sobre persones que demanen caritat i es queden en

tan sols judicis de valor, perquè les pautes que segueixen aquestes persones són molt diferents

- Qui estableix quines són necessitats bàsiques? Criteris subjectius

• Hi ha un conjunt de gent que porten l’etiqueta de pobres. Construcció social. Aleshores les necessitats bàsiques trontollen: què és necessitat bàsica? La racionalitat és subjectiva, nosaltres en situació similar decidim de la mateixa

manera. Ens creiem superiors, hi ha una projecció de moralitat. Nosaltres ens trobem en una situació social concreta perquè ens ho mereixem, o perquè els nostres pares han treballat per arribar-hi.

• El disseny de polítiques públiques ha d’anar en concordança amb les situacions de cada persona en situació de pobresa

• La pobresa és una construcció social, i és relativa. En funció de quin és l’estil

de vida majoritari



Pobresa

MarginalitatExclusió social

• Paugam: intenta - Pobresa integrada: pobresa que forma part del paisatge social

- Pobresa marginal: en societats industrials i post industrials, la dels Estats del Benestar. La que queda fora de les estructures de benestar que generen els països industrialitzats. Es relaciona amb pautes de comportament subculturals

- Pobresa desqualificadora: pobresa que viuen les classes obreres en els processos de reconversió industrial. El nostre sistema de reproducció

cultural culpabilitza les víctimes de pobresa del seu propi destí, i això fa que la pobresa es converteixi en un problema individual, un fracàs. Tu subjectivament sents que estàs fora de les estructures socials i de les classes mitjanes.

• Triangle conceptual:

- Pobresa - Exclusió social - Marginalitat

- La visió multidimensional de la pobresa la hem traslladat a l’exclusió social:

la pobres ha quedat reduïda als aspectes purament econòmics

- S’han establert indicadors: o Llindar del risc de pobresa: ingressos familiars per sota dels quals una

família està en situació en risc de pobresa



o Llindar de risc de la pobresa: és el nivell d’ingressos definit com el 60% de la renda mediana. Es mesura en €

- Exclusió social: se sumen certs factors que no et permeten portar un nivell de vida establert a la societat. No és només pobresa econòmica

- La marginalitat es allò que neix quan considerem que la gent que viu fora els estàndards de les classes molletanes se’ls atribueixen característiques que els fan semblar diferents. Conductes no acceptables, delictives. Economies de subsistència vinculades a activitats econòmiques irregulars.

És l’estigmatització de la pobresa extrema - Uns índexs molt elevats d’exclusió social malmeten la cohesió social, i per

això l’Estat ho intenta evitar

• La frontera de la pobresa és simbòlica, no material. És autopercebuda i percebuda pel conjunt de la societat. - Pobre és aquella persona que no compleixi els estàndards de vida de la

classe mitjana dins el sistema capitalista en què vivim - Construcció social - La pobresa és social segons l’entorn diferent en què ens movem - Comparar pobresa fa que li traiem importància a les situacions de pobresa

que vivim al nostre voltant - La pobresa és un estigma. És una etiqueta construïda socialment

- És una característica que avergonyeix - Les institucions europees han comptabilitat la pobresa en base als

recursos econòmics



Pobresa econòmica

• Com ho comptabilitzem? Perspectiva absoluta i relativa: - Perspectiva absoluta:

o Llindar per considerar a algú pobre: (ONU; FAO; OMS…) 1,25$ ppp/dia. Consideren que una persona serà pobre si ingressa menys del

què es pot comprar en el seu país equivalent a 1,25$ al dia § Resultat: taxa de pobresa absoluta a Espanya és 0. § Per tant, aquest llindar serveix per comparar situacions

internacionals

§ En els darrers 30 anys, hem tingut milions de persones que passen d’una vida fora del mercat laboral a una vida dins

§ Concepció etnocèntrica de la pobresa § Bangladesh: les famílies del camp s’han dedicat a enviar als fills a

treballar a la ciutat, això ha incorporat molta gent al mercat laboral. Segueixen estan en la pobresa, però incorporades al mercat laboral.

§ És tot una mentida capitalistaaa o Cistella bàsica: es configura en base a què es considera les necessitats

bàsiques, i es calcula el seu cost § També és tot una mentida § A Catalunya, per una persona sola, son 600€ aproximadament

- Perspectiva relativa: o Taxa de risc de pobresa: percentatge de població que esta per sota del

llindar de risc de pobresa, que és per sota del 60% de la mediana dels

ingressos familiars de totes les llars de la societat. § Si mirem dades, aquesta taxa els últims 8 anys no ha canviat. No hi

ha crisi (LOL) → tota la població ha baixat ingressos. Per tant la

mediana ha baixat, i per tant el llindar ha baixat també. Si la mediana baixa, tindrem sempre els mateixos números.

§ Aquest indicador és sensible a canvis d’ingressos en tota la

població



o AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion): recull el % de població que està en risc de pobresa i exclusió social. Es consideren tres variables:

§ Risc de pobresa: per sota el llindar de pobresa que acabem de definir

§ Privació material severa: no poder-se pagar un seguit de electrodomèstics…

§ Baixa intensitat laboral: si prenem totes les potencials hores de treball remunerat d’aquella llar en un any, les persones declaren

haver treballat menys d’un 20% d’aquestes potencials hores § Aquest indicador és menys sensible a canvis d’ingressos de tota la

població § Hem passat a Catalunya d’un 22% a un 26% § Cal qüestionar les dades oficials, ja que es fan amb enquestes.

L’enquesta es fa a una mostra representativa de 2.500 llars. Per tant hi ha un marge d’error del 2%. Canviar en dècimes no és RES



Tema 4. Exclusió social, criminalitat i comportaments

“desviats”

L’exclusió social

• Neix a la sociologia crítica francesa als anys 60: visió des dels drets - Es planteja que hi ha una estructura social que exclou a les persones de

forma estructural. No hi ha un problema individual, sinó que la societat a

través de les institucions exclou a una part de la població dels seus drets socials

- Ex: gitanos, ja que no tenen casa fixa i per tant no tenen dret a la sanitat pública, a l’educació…

- No hi ha persones excloses, hi ha persones que pateixen exclusions

• Concepció de l’exclusió social identificada amb marginalitat

• Fins als anys 70, per parlar de la gent més fotuda parlem de pobres. Però a partir dels 80-90s, el terme pobresa passa a estar referit a termes econòmics, i la línia de continuïtat ens la dóna parlar d’exclusió. Què passa als 70s i endavant per a fer aquest pas?

- Crisi de la modernitat industrial - Nova etapa, anomenada modernitat post industrial, modernitat líquida,

post modernitat… hi ha unes transformacions de fons de la societat - Canvia la nostra estructura de riscos socials

- Durant la època de la modernitat industrial, la inserció en el sistema productiu, l’ocupació, marcava la inserció social

- En canvi, en la postmodernitat no és aquesta relació la que marca la

inserció social



• Postmodernitat. Característiques: - Canvis grans en la relació amb el mercat laboral (sempre pensant en

societats europees i americana) - L’estructura ocupacional passa de valorar l’estabilitat i l’especialització a

valorar la flexibilitat i la multidisciplinarietat

• Modernitat líquida: es refereix a la capacitat de les institucions socials d’adaptar-se al nou context. El líquid s’adapta al continent. - La família és una institució líquida, ja que s’adapta a la societat

• En aquest context, no tot és qüestió de diners. Hi ha molts altres aspectes que conformen la possibilitat de tenir un mode de vida acceptat a la societat - L’exclusió social parla dels obstacles que tenim per arribar-hi

• Sistematització de la valoració de l’exclusió social: - Ha servit per orientar les polítiques d’exclusió social a Catalunya

• Edat mitjana: la funció social de la pobresa era expiatòria. Mitjançant la caritat la gent rica es guanyava el cel. El pobre accepta el patiment perquè li envia Déu.

• Aquesta gent comença a fer nosa a la ciutat quan la revolució industrial es duu a terme. Hi ha molta gent que treballa moltíssim i malviu, i gent demanant

caritat i també malvivint al mateix nivell. Qui voldrà treballar? (lògica liberal) - Per general incentius per treballar en el mercat laboral, la opció de quedar-

se fora del mercat laboral ha de ser molt pitjor (què bonic tu) → principi de

menor elegibilitat - Avui en dia continua vigent en les polítiques socials actuals



• Aleshores, com es generen les condicions per a què la gent vulgui treballar? - Posant al cap a la gent que tenir una feina és el que et converteix en un

ciutadà → es fa mitjançant l’Església protestant on es comença a inculcar

la ètica del treball

- Treball que dignifica i que porta al cel (s’obvia a les dones, ejem ejem)

• El treball dignifica. Això ve de fonaments cristians que ens inculquen que la

feina és necessària. Tots aquí, des de esquerra fins a dreta, tenim interioritzat

que treballar és bàsic i necessari

- EL MERCAT LABORAL ARTICULA LA VIDA - Però al mercat laboral no hi ha espai per tothom

- I aquells que no treballen son uns desviats - Quan s’abandona la teocratització i es comença la secularització, es passa

al nacionalisme per justificar el treball - Necessitat mística del treball

• Aquesta ètica del treball deixa a la gent fora del mercat laboral. Per tant hem de fer que estar al carrer no sigui suficientment atractiu com treballar en una fàbrica - Les persones desviades eren castigades durant la època feudal: tallar parts

del cos - La proporcionalitat de les penes es donava a través del suplici. Com més

greu el delicte més greu el suplici

- Però i les persones que no volien treballar? També estaven transgredint. Es van començar a crear les lleis contra vagos y maleantes, i comença

l’higienisme urbà. Consisteix en treure als indesitjables dels carrers, i se’ls enviava a les cases de treball

- Cases de treball: es treballava a canvi de menjar. Se’ls ensenyava els “bons camins” de la vida

- Al sud d’Europa estava regulat per institucions religioses - A les prostitutes se les internava també en cases de treball

- Son els embrions del tractament penitenciari



- Arriba un moment que les dues maneres de condemnar convergeixen i s’acaben creant els centres penitenciaris

• Les dinàmiques de penalització de la pobresa

- Continuen sent un problema avui - Les bosses de marginalitat es gestionen a partir d’aquesta penalització

• Durant la època dels estats del benestar hi ha la voluntat d’acabar amb la pobresa però JAJAJA. Visió neoliberal: - A les constitucions apareixen idees com la reeducació i la reinserció social

per justificar les penes punitives

- A partir dels 70 comença el procés d’inflació penitenciària - Està estudiat que a menor despesa social major proporció de població

reclosa - El control de l’espai públic - Delegació de la filantropia: ONGs que tracten aquests temes. Però el

problema és que no votem a aquestes persones. Estem dipositant drets en institucions privades.



• L’exclusió afecta de manera important quan es dóna en diversos d’aquests

set àmbits

• Dues perspectives: - Perspectiva inserció social: durant els 80s, estats del benestar. Es vol

reinserir a les persones amb estils de vida diferents. Disciplinament. - Perspectiva inclusiva: en la postmodernitart es planteja la possibilitat que

tots els projectes de vida se sentin còmodes. Actualment no sabem cap a on disciplinar. Cal generar estructures inclusives on tothom pugui desenvolupar estils de vida. o Exemple: transport públic, intentar que el màxim de població possible

pugui utilitzar-lo. Tenir en compte les necessitats de col·lectius especials acaba ajudant a tothom

Els comportaments “desviats”

• Edat mitjana: la funció social de la pobresa era expiatòria. Mitjançant la caritat la gent rica es guanyava el cel. El pobre accepta el patiment perquè li envia Déu.

• Aquesta gent comença a fer nosa a la ciutat quan la revolució industrial es duu a terme. Hi ha molta gent que treballa moltíssim i malviu, i gent demanant

caritat i també malvivint al mateix nivell. Qui voldrà treballar? (lògica liberal)



- Per general incentius per treballar en el mercat laboral, la opció de quedar-

se fora del mercat laboral ha de ser molt pitjor (què bonic tu) → principi de

menor elegibilitat - Avui en dia continua vigent en les polítiques socials actuals

• Aleshores, com es generen les condicions per a què la gent vulgui treballar? - Posant al cap a la gent que tenir una feina és el que et converteix en un

ciutadà → es fa mitjançant l’Església protestant on es comença a inculcar

la ètica del treball

- Treball que dignifica i que porta al cel (s’obvia a les dones, ejem ejem)

• El treball dignifica. Això ve de fonaments cristians que ens inculquen que la feina és necessària. Tots aquí, des de esquerra fins a dreta, tenim interioritzat que treballar és bàsic i necessari - EL MERCAT LABORAL ARTICULA LA VIDA - Però al mercat laboral no hi ha espai per tothom - I aquells que no treballen son uns desviats - Quan s’abandona la teocratització i es comença la secularització, es passa

al nacionalisme per justificar el treball - Necessitat mística del treball

• Aquesta ètica del treball deixa a la gent fora del mercat laboral. Per tant hem de fer que estar al carrer no sigui suficientment atractiu com treballar en una fàbrica - Les persones desviades eren castigades durant la època feudal: tallar parts

del cos - La proporcionalitat de les penes es donava a través del suplici. Com més

greu el delicte més greu el suplici

- Però i les persones que no volien treballar? També estaven transgredint. Es van començar a crear les lleis contra vagos y maleantes, i comença l’higienisme urbà. Consisteix en treure als indesitjables dels carrers, i se’ls

enviava a les cases de treball



- Cases de treball: es treballava a canvi de menjar. Se’ls ensenyava els “bons camins” de la vida

- Al sud d’Europa estava regulat per institucions religioses - A les prostitutes se les internava també en cases de treball

- Son els embrions del tractament penitenciari - Arriba un moment que les dues maneres de condemnar convergeixen i

s’acaben creant els centres penitenciaris

• Les dinàmiques de penalització de la pobresa - Continuen sent un problema avui - Les bosses de marginalitat es gestionen a partir d’aquesta penalització

• Durant la època dels estats del benestar hi ha la voluntat d’acabar amb la pobresa però JAJAJA. Visió neoliberal: - A les constitucions apareixen idees com la reeducació i la reinserció social

per justificar les penes punitives - A partir dels 70 comença el procés d’inflació penitenciària - Està estudiat que a menor despesa social major proporció de població

reclosa - El control de l’espai públic - Delegació de la filantropia: ONGs que tracten aquests temes. Però el

problema és que no votem a aquestes persones. Estem dipositant drets en institucions privades.



Tema 5. Les desigualtats de gènere

• Són les que afecten a una proporció més gran de la població. És un eix de desigualtat que no s’ha tingut en compte en les lluites d’emancipació social

• Per què parlem de desigualtats de gènere avui? - Igualtat formal davant la llei

• Bretxa salarial: primera desigualtat de la que més es parla - Verticalment hi ha una divisió social del treball: millors posicions de

comandament pels homes - També hi ha una divisió sexual del treball: metge, infermera, hostessa, pilot

→ divisió horitzontal, especialització social

- La nostra societat remunera millor les especialitats masculines - No és tant un sou diferent per fer la mateixa feina, que és denunciable

- → estem carregant totes les desigualtats de gènere en el mercat laboral,

és una MENTIIIRA • Relegació de les dones a un espai subsidiari l’àmbit recreatiu: punt de vista

androcèntric, relega a les nenes a posicions secundàries. Des de ben petites, les nenes tenen una posició secundària, i acaba sent normal

- S’ha utilitzat com un insult tot allò que és femení

- NO ÉS UNA QÜESTIÓ DE SALARIS - És una qüestió de socialització

• A què es deu la socialització sexual del treball: història - Valors atribuïts a homes o dones són diferents, diferenciació “natural” - El bressol de la humanitat és l’Àfrica tropical on la gent vivia de la caça i la

reproducció, però no hi havia grans animals com mamuts → la distribució

de la caça (típica dels llibres de text) és un mite fundacional. És fals. La

divisió sexual del treball no era la que ens imaginem.



- La caça i la recol·lecció s’atribuïa a tot un col·lectiu - El que alimentava a la gent era la recol·lecció i la caça petita, i no la gran

caça → si ho mirem amb la visió dels llibres, aleshores eren les dones les

que alimentaven - En època de l’escalatge, les dones eren més cares perquè menjaven

menys i produïen igual

- La divisió sexual del treball vinculada a factors biològics és una mentida! - Altres mites fundacionals:

o Els homes tenen més capacitat abstracte, i les dones tenen una visió

més amplia → no encaixa amb l’evolucionisme, i les diferències són

mínimes. No té sustentació empírica

o Als JJOO hi ha les dues categories per gènere → no ens alimentem

pels esports, al dia a dia la capacitat de desenvolupar un treball no passa per veure qui corre més en una pista de 100m llisos. Els esports no reflecteixen la realitat

- Aleshores, si la divisió sexual del treball no és la que ens havíem imaginat

en temps immemorials, on neix la divisió actual capitalista? → la separació

entre l’esfera pública i l’esfera privada. En el moment en què l’home passa a rebre una remuneració, posa a la dona en situació de subordinació. o La ideologia liberal fa una clara divisió de l’esfera pública i privada de la

vida. Els homes es desenvolupen en l’esfera pública, i les dones en

l’esfera privada. § Homes: treball

§ Dones: cura

Esfera privada Esfera pública

Dones Homes

o En època feudal, no hi havia distinció clara entre tasques productives i

reproductives. Hi ha un repartiment sexual del treball sense una divisió de l’esfera pública i privada, tot és esfera privada. Formes una unitat de

producció familiar.



o La idea de l’esfera pública i privada, i que l’esfera pública és on es genera el TREBALL, és el que divideix.

o És amb la industrialització que se situa l’activitat reproductiva com a no treball i la releguem a l’esfera privada i s’atribueix només a les dones

o Això ens porta a pensar que hi ha una construcció social que canvia amb el temps, que és modelable, i que per tant entra dins els espais de cadascú i cadascuna el fet d’exercir els rols que cada persona desitgi

• Mites del funcionament de la nostra societat: - Quan s’incorporen les dones a aquest “treball” (assalariat i dins el mercat

laboral)? o Versió hegemònica de llibre de text: amb les guerres mundials

o Les dones en sectors socials més precaritzat (vamos, pobres) sempre han estat incorporades en el mercat laboral. Les dones amb més salari o burgeses no s’incorporen fins ben entrat el segle XX. § Les posicions més precàries del mercat laborals són ocupades per

dones (i això segueix sent així a països en VD) - No considerem que el treball sigui només pel mercat laboral. A més, les

dones no s’incorporen a partir del segle XX. Són les dones de classes acomodades, no entren al mercat per necessitat, sinó per buscar la realització personal.

- Les dones estan relegades a una posició de no ciutadanes, pel fet que les revolucions obreres tracten els drets per les persones treballadores. La nostra articulació al voltant del treball és completament androcèntrica

(patriarcat i capital, aliança criminal <3)

• Els rols de gènere són construïts socialment. El sexe i el gènere són coses diferents. - Anem a suposar que la sexualitat és binària (que nah però bueno)

- La nostra societat identifica gènere i sexe. Hi ha moltes societats on existeixen 3, 4 gèneres diferents



o En algunes societats, rols de gènere vinculats a l’espiritualitat, no determinat pel sexe sinó el dia en què neix o un determinat fenomen

meteorològic o Totes les societats americanes pre-colonials contemplaven múltiples

sexes - Altre mite: el gènere no canvia al llarg de la vida. És típic de societats

modernes - Tot això ens aporta trencar amb la idea que som així perquè biològicament

som així, perquè la biologia ens fa així. L’observació d’altres societats humanes (antigues i actuals) ens indica que hi ha gran diversitat, i que per

tant és una construcció social - Per tant, quines diferències atribuïm?

o Sensibilitat, cura o Violència, agressivitat o Racionalitat / emocionalitat

o → aquestes diferències, són socials o apreses? Naturalitzar que per

definició venim programats per ser així, ens genera acabar-ho pensant i ens porta a les dones a situacions de desavantatge. Hi ha una naturalització assumida per la societat.

- La dominació neocolonial passa perquè tothom assumeixi que el progrés és això. La dominació masculina passa per assumir que les desigualtats son naturals.

• Estructures de dominació: - Manera de vestir (comoditat…) - Capacitat de control dins una relació

- → Imposar aquestes actuacions ho duen a terme tant homes com dones.

En la mesura que assumim aquesta dominació com un aspecte natural de la vida social, aquesta dominació es perpetua.

universitat pompeu fabra ciències polítiques i de l’administració … · 2018-11-05 · tema...

Documents