1. Unitat 4. Els Guerrers de Riace 1. Context histric: Democrcia (sistema equilibri social i poltic interclassista i entre els valors individuals i collectius), segle V-IV a.C. maduren les ms importants i fecundes idees naturalistes, al classicisme del segle V tendncia forta al naturalisme i al desig de mesura i ordre (desig d'idealitzaci), l'antagonisme naturalisme/idealisme s causat per les tensions socio-poltiques (produits pel conflicte entre valors individuals i collectius de la democrcia), a la histria del classicisme hi predomina el naturalisme o l'idealitzaci (sempre enllaats de manera inseparable), dinmics comenaments del segle (Mir), frmula de sntesi (Policlet) i relleus del Parten (Banquet dels Dus), a finals dels segle els valors individualistes guanyen importncia (Praxteles i Lisip) i aquest individualisme est relacionat amb l'antropocentrisme de l'poca.2. Documentaci general: 2.1. Catalogaci: Autor: Annim. Ttol: Guerrers de Riace. Cronologia: 460-430 a.C. Localitzaci: Museu Nacional de Reggio de Calbria. Estil: Grec clssic.2.2. Anlisi material: Dimensions: 2,05 m. Material: Bronze. Tcnica: Fosa. Formes: Exempta. Tipologia: Dempeus. Cromatisme: Restes de policromia. Estat de conservaci: Atacats per l'aigua de mar, per ben restaurats (s'han perdut algunes coses).Recuperats al 1972 a les costes de Reggio (Calbria. Itlia).3. Hiptesis sobre l'autor: Alcmenes: deixeble de Policlet i Fdies (per aix es diu que coneixia totes les seves tcniques). Pitgores de Reggio: nascut a Samos per va viure a Reggio di Calabria, atribuci de la composici en X (tisora o xiasmos) i va ser el primer en reproduir venes i tendons del cos a l'escultura.4. Anlisi formal:4.1. Caracterstiques d'ambdues escultures: Dos homes madurs i vigorosos, barbuts (barbes rinxolades d'estil jnic), dempeus, completament nus, gran naturalisme (se'ls veuen les venes i els tendons dels braos, mans i peus), celles de plata, ulls de materials compostos (marfil i calcaris per les colnies i pasta vtria i potser mbar per l'iris i les pupilles), llavis de coure, dents de plata, braos esquerres doblegats pels colzes, conserven restes del lligat d'un escut, els braos drets cauen al llarg del cos amb naturalitat i tenen la m tancada, fent el gest d'agafar una llana o una espasa, no hieratisme, contrapposto (dreta aguanta el pes, esquerra aixecada i flexionada), el cap mira en direcci contrria a la cama relaxada.

2. 4.2. Guerrer 1 (B): Home ms gran, solidesa i experincia, cert cansament, forma aplanada cap (potser un cas), expressi ferotge, contrapposto, li falta un ull de vori i detalls realistes afegits.4.3. Guerrer 2 (A): Home ms jove, nu, cabells sense recollir i detallats, expressi ms arrogant i tranquilla, contrapposto, cos equilibrat, restes lligat d'un escut bra esquerre i gira el cap a la seva esquerra.5. Interpretaci: Es creu que els guerrers es van portar de Grcia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven van anar a parar al fons del mar. No se sap on eren els guerrers, els grecs diuen que havia escultures com aquestes als carrers i temples de les seves ciutats; es van fondre (quasi totes) a l'Edat Mitjana per aprofitar-ne el metall.6. Circumstncies: Potser sn dus o herois (representats com a guerrers), han perdut les armes (l'espasa i l'escut rod), el guerrer 1 podia dur casc o una corona, que s'ajustaria a la banda del cabell i amb un solc a la part ms alta del cap, resseguit amb plom, potser per encaixar l'objecte.Ambdues poden haber estat una parella o formar part d'un grup que expliqus una histria, home nu element ms important de l'escultura grega (un noi normalment, dit efeu, cos atltic i cara juvenil, sense barba i trets suaus), guerrer 1 s un home fet, que ha deixat la delicadesa primera.7. Possible significaci: Aias o iax, heroi de l'antiguitat grega (Rei de Salami o Salamina), tamb es diu iax el Gran o iax de Telam (fill de Telam, germanastre de Teucre i cos d'Aquilles). Segons l'Illada "gran estatura" "de cos colossal" "baluard dels Achaeans", el segon en fora (el primer s Aquilles). Entrenats pel centaure Chiron que havia entrenat als seus pares (Telam i Peleus), en el combat manava les tropes amb una destral i un escut de set pells de bou i una capa de bronze, una de les principals bases de l'exrcit d'Agammnon. A cap de les batalles de la Illada ha estat ferit i s l'nic que no rep ajuda dels dus a les batalles (Paradigma de treball dur i perseverana).8. Models i influncies: Encara tenen caracterstiques arcaiques (frontalitat, rigidesa i geometrisme a certes parts del cos), bastant dinamisme i naturalisme (detalls anatmics, moviment,...), porten a l'antropocentrisme propi de l'etapa clssica, cerca de la bellesa ideal i l'equilibri del cos hum mascul. Sn importants perqu sn dels pocs originals en bronze grecs conservats i serveixen per estudiar la tcnica de la cara perduda tal i com es feia en l'Antigua Grcia.