Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

CIÈNCIES SOCIALS

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

A la mort de Carlemany, l'Imperi es va esquerdar. Així l'any 843 (Tractat de Verdún), els successors de Carlemany van dividir l'Imperi en diferents regnes. A més, una sèrie de pobles van realitzar atacs i invasions en els segles IX i X; els normands (víkings) pel Nord, els musulmans pel Sud i els hongaresos per l'Est.

En esta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. No podien protegir a la població, ni recaptar impostos, ni mantindre un exèrcit fidel i estable. Per a poder governar i mantindre unit al seu regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles, amb els que van establir un sistema de relacions personals conegut com vasallatge.

Molts dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics (bisbes i abats) i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals de forma vitalícia i transmetien el seu càrrec per herència. Al seu torn, esta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seues pròpies terres ( feusi) perquè visqueren, les governaren i mantingueren un xicotet exèrcit. A ells acudien, a la cerca de protecció, els llauradors, atemorits.

El vassallatge s'establia per mitjà de la cerimònia de l'homenatge, en la que el vassall, de genolls davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell, ajuda militar i econòmica. A canvi el rei li entregava el feu (investidura) perquè ho governara i visquera d'ell. Eixe va ser l'origen del feudalisme.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

La societat es trobava dividida en estaments (grups socials): per un costat estaven els privilegiats dins d'ells es distingien dos estaments que posseïen la major part de les terres (feus) i ostentaven el poder militar, religiós i econòmic –

• La noblesa que es dedicava a la defensa militar i a la guerra-COMBATEN (Bellatores) eren els cavallers i les seues famílies –

• El clero, capellans i monjos, dedicats a l'oració per a aconseguir la salvació espiritual de les persones i a la iglesia-RESEN (Oratores)

• Per un altre costat es trobava l'estament o orde dels no privilegiats (llauradors i artesans i comerciants) la seua funció era treballar i mantindre als altres dos estaments s’ocupaven de produir i vendre els aliments i els productes que necessitava la societat.

Estaven sotmesos a ells i no tenien qualsevol derecho.-TREBALLEN (laboratores).

i Les paraules en roig poden eixir com a vocabulari

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat al rei (terres atorgades pel rei o per un noble a un altre senyor feudal). Estes terres rebien el nom de feu o senyoriu. En cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, unes quantes aldees, en les que vivien els llauradors que depenien del senyor, i terres de cultiu, pastos i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els mansos

La reserva era la part de la terra explotada pel propi senyor. Els cultius que s'obtenien en ella pertanyien en la seua totalitat al senyor eren les millors terres i les treballaven els serfs. En elles solia estar el castell, així com els prats i els boscos propis

Els mansos eren porcions de terra que el senyor concedia als llauradors per al seu suport. A canvi d'estes terres, els llauradors havien de pagar al senyor unes rendes. Estes rendes podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animales...), i sobretot, servicis personals, com treballar determinat temps les terres del senyor gratuïtament (corvees). A més, en el feu podien existir terres que eren propietat d'altres llauradors lliures o de l'Església (monestir)

En el feu hi havia grans extensions de boscos, que eren propietat exclusiva del senyor, i este decidia quan els llauradors podien caçar o buscar llenya en ell. En els seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els llauradors havien de pagar un impost quan usaven el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del señor. A més els senyors cobraven impostos als comerciants quan travessaven els seus dominis ( peatge) i quan creuaven els ponts (pontazgo).El senyor feudal posseïa el dret de jurisdicció, és a dir podia dictar lleis i ordes, impartir justícia, controlar tots els servicis (ponts, el molí...),

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

La noblesa feudal: el rei i els seus vassalls

En la cúspide de la societat feudal se situava el rei. L'Església cristiana havia establit en els primers segles medievals que els monarques eren representants de Déu en la terra, amb la missió de governar al seu poble i de mantindre unit al seu regne. El rei era conegut com el primus inter pares, és a dir, el primer entre iguals Els seus iguals eren els seus vassalls, la gran noblesa (condes, ducs, marqueses), i les principals autoritats religioses (obispos i abades) amb els que el monarca compartia el govern del seu regne. El rei tenia poques atribucions exclusives

• Dirigir campanyes militars, a les que havien d'acudir els vassalls amb els seus exèrcits (mainada), si no volien ser considerats traïdors i perdre el seu feus .

• Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, bodes, etc..

• Exercir de jutge suprem en litigis o pleits, però no podia interferir en els feus dels seus nobles, o de l'Església .

Els reis van utilizar també els pactes matrimonials per asegurar-se el domini sobre el territorio, segellar aliances amb senyors rivals o firmar la pau.

Tots els nobles no eren igual de poderosos. Els seus poders eren molt diferents si pertanyia al grup dels magnats, els més próxims al rei (ducs,comtes o marquesos) o a la baixa noblesa, cavallers que buscaven fortuna en la guerra. La guerra era la principal activitat dels cavallers. Lluitaven a cavall i les seues armes eren la llança, l'escut i la maça. En èpoques de pau, realitzaven caceres, tornejos i justes, per a divertir-se i entrenar-se en el combat. Els fills dels nobles començaven la seua educació militar des que eren xiquets. De xicotets servien com a patges i escuders d'un noble important, amb el que aprenien les distintes tècniques del combat. Quan arribaven a la majoria d'edat passaven a ser cavallers després d'una cerimònia específica. Les cerimònies i els ritus contribuiran a crear un món de normes i valors: valentía, lleialtat, cortesía, honor i heroisme, en defensa dels dèbils i de la Cristiandat, reflectit en cantares i llegendes.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

La muralla. Tot el recinte va assetjat d'una alta i grossa muralla amb un camí que la recorre en la seua part superior (adarve). De tram en tram, s'intercalen en la muralla torrasses que permeten diversificar els angles de tir i defendre's. Tots els llenços solen estar rematats per merlets per a la protecció dels defensors. Al peu de la muralla i rodejant-la per l'exterior s'obri a vegades un foso per a impedir l'aproximació de l'enemic; se salva amb ponts llevadissos

Torre de l'homenatge. És la torre principal, la que servix de residència del senyor i complix amb les funcions més destacades del castell, albergant les estades principals i, de vegades, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbira la resta de les defenses, esta torre proporcionara un últim refugi

Torre barbacana : És una obra de fortificació situada enfront de les muralles i protegint una porta d'accés. Podien comptar amb portals propis fortificats de pas obligatori per a accedir a la porta principal

El pati d'armes: És un espai central entorn del pati on es distribuïxen determinades estades, com la capella (cuando l'hay), la sala de recepcions, les naus per a aquarterament de la tropa, etc. L'entrada al castell es produïx a través del pati d'armes; des d'ell s'accedix a la resta de les dependències.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Els LLAURADORS eren la majoria de la població 90%. Molt pocs eren propietaris de les seues terres, la majoria vivia en un feu i treballaven les terres d'un senyor Encara que naixien i morien amb eixa condició, podem distingir dos categories:

• Los llauradors lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seua terra, quelcom poc freqüent, i disposar lliurement de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici, decidir els seus actes personals, etc...Treballaven els mansos del senyoriu i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però disposaven de la resta de la collita. També pagaven el delme a l'Església, un percentatge de la collita .

• Els serfs que no tenien llibertat i estaven obligats a la terra del senyor sotmesos a la seua autoritat. En conseqüència no podien abandonar les terres, ni casar-se, ni deixar herència sense permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament per al senyor, bé cultivant les terres de la reserva senyorial o realitzant els treballs domèstics. A canvi el senyor els alimentava i mantenia molt pobrament. La condició de serfs passava de pares a fills .

L'aldea medieval no va ser una mera continuació de les aldees i poblats anteriors, sinó una nova forma de poblament i organització de

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

la vida rural que es va desenrotllar a Europa a partir de l'any 1000. Els llauradors que fins llavors, vivien dispersos en cases aïllades enmig dels camps de labor o es desplaçaven sovint d'un lloc, es van concentrar en aldees agrupades entorn d'un castell, una torre o una església parroquial. Estes comunitats d’aldea van ser creades pels llauradors per protegir-se de les arbitrarietats del señor i defendre millor els seus interesos. La comunitat estaba formada per tots els residents i solia ordenar l’ús de les zones comunals (pastos i boscos). En alguns casos podien exercir la justicia. Estes comunitats actuaven reforçant els llaços entre els llauradors, i en alguns casos, van aconseguir cartes de franquícia, atorgades pels senyors, en les que es definien clarament els seus drets i llibertats.

Les seues vivendes eren molt pobres, fetes d'atovó, fusta i canyes. Tenien una sola habitació en què tota la família menjava i dormia. Els llauradors eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven, s'alimentaven amb el que cultivaven i es vestien amb la roba que teixien les dones. El treball en el camp era molt dur. Tota la família, inclosos xiquets i ancians, treballaven de sol a sol amb ferramentes molt rudimentàries. Com no tenien abonaments, cada any cultivaven només la mitat de la parcel·la. L'altra mitat es deixava en guaret, és a dir sense cultivar, perquè la terra recuperara la seua fertilitat. Açò provocaven que la producció agrícola fóra molt baixa.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

ELS CLERGUES: En l'Edat Mitjana els hòmens i les dones dedicats a l'Església formaven part del grup privilegiat encara que podem diferenciar entre alt i baix clero. Cal tindre en compte que la major part de la població europea era cristiana. L'Església mantenia la unitat dels creients, i s'encarregava de fixar les seues obligacions religioses Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l'Església. L'església era una institució molt rica, posseïa immensos feus i cobrava als cristians el delme (impost per a mantindre el clero). L'església catòlica és una institució que estava present en tota Europa occidental.

• El papa de Roma era el cap de l'Església posseïa els seus exèrcits, però el seu poder militar era escàs. Ara bé, el papa tenia gran influència; si considerava que un rei no s'estava comportant adequadament, l'excomunicava, és a dir ho expulsava de l'Església i i els seus súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat. L’Esglèsia aspirava a detindre el poder polític pel que es va enfrontar a les monarquies.

• Per davall del papa, l'Església estava dividia en dos branques: el clero secular i el clero regular.

• El cap del clero secular eren els bisbes, que controlaven un extens territori cridat diòcesi. Cada diòcesi comprenia unes quantes parròquies, on realitzaven la seua labor els sacerdots.

• El clero regular ho formaven les ordes religioses Cada orde estava encapçalada per l'abat principal. Per davall d'ell estaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares, els monjos i les monges L'orde religiós més important en els primers segles de l'Edat Mitjana va ser la dels benedictins, fundada per Benito de Nursia a Itàlia en el segle VI. Cada orde tenia una regla en què s'explicaven la seua estructura i la seua organització, les obligacions de tots els seus membres i l'horari de totes les activitats

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

La labor de l’Església medieval és immensa, ja que el seu objectiu no és només espiritual, sinó modificar els costums de tota la societat. El temps del treball i de les festes

depenia del calendari religiós. La gent buscaba protecció en la fe, acollint-se al culte a la Mare de Déu i els sants, la verenació de relíquies i els peregrinatges. Però la fe no era només protecció, sinó també temor. El temor a un Déu justicier, el pes del pecat i la condemnació eterna, feia necessària la penitència i la pregària. Tots aquells que qüestionaven el poder o les ensenyances de l’Església es van convertir en heretges. L’Església rebia més donacions, tant terres com tresors, a canvi de resos per a la salvació de les ànimes. Les ordes monàstiques més importants van transformar els senyorius en explotaciones molt rendibles i en les catedrals i abadíes es guardaven i copiaven antics llibres. Art i cultura estaven en mans eclesiàstiques. Els alts càrrecs de l’església aconsellaven els reies o actuaven com a tutors, profesor o confessors. Això els donava una influencia molt important en les decisions polñitiques.

LES CROADES

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Es denomina com a Croades a la sèrie de campanyes, comunament militars, que a partir del segle XI es van emprendre des de l'Occident cristià contra els musulmans per a la recuperació de Terra Santa. Estes campanyes es van estendre fins al segle XIII i es caracteritzaven per la benedicció que els va concedir l'Església, atorgant als particulars indulgències espirituals i privilegis temporals als combatents

En el segle XI, Jerusalem va ser ocupada pels turcs, un poble islamitzat, molt bel·licós, que va començar a impedir l'accés a la ciutat o a maltractar els pelegrins. Per estes circumstàncies, l'any 1095, el papa Urbà II va cridar els cristians per a alliberar Terra Santa dels infidels (no cristianos), prometent la salvació eterna, a tots els que participaren

Un profund esperit religiós va mobilitzar dones, hòmens i xiquets. Però, a més, van participar xicotets nobles, desitjosos d'aconseguir terres i poder, aventurers i mercaders interessats a comerciar amb els ports d'Orient Pròxim

Des de finals del segle XI, el cessament de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avanços en les tècniques agrícoles van afavorir l'augment de la producció agrària i el creixement de la població a Europa occidental.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

Els llauradors talen els boscos, ampliant l’espai cultivat amb noves rompudes. Per tal d’augmentar les collites es colonitzen terres ermes i es dessequen pantans. De forma lenta, però constant, es van difondre noves tècniques agrícoles que van permetre augmentar la producció. El guaret és substituit per la rotació trienal (ordi, bla, guaret) de manera que la terra quasi sempre està productiva. Els cavalls, més ràpids i lleugers, subtituïxen els bous com a animals de tir i el nou aladre, de roda y orelló, produïx solcs més profunds, preparant millor la terra per a rebre la llavor. Els molins hidràulics aprofiten l’energia dels rius per moldre cereal. Els llauradors milloren així el rendiment de la terra per primera vegada en segles i això fa posible l’augment de la població

Un altre dels canvis importants que marquen esta época va ser el renaixement de les ciutats. El seu creixement es deu en gran part als canvis ocorreguts en l’agricultura que ara oferia els recursos suficients per alimentar una població major i que podia dedicar-se a altres activitats com la producció artesanal o el comerç. D’esta manera, la ciutat, ara anomenada burg, va tornar a ser centre de producció i de comerç: tèxtils, cerámica…tot allò que necessitava el camp que la rodejava.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

La ciutat medieval es protegia per mitjà d’un recinte fortificat al que s’accedia per unes poques portes (funció defensiva). La plaça del gran mercat era el cor de la ciutat (funció comercial). Molt prop d’ella, s’alçava la catedral (funció religiosa). Altres xicotets mercats li donaven i estaven assortits dels productes del camp que la rodejava, del treball dels artesans o de les mercaderies portades d’Orient. Algunes ciutats van assenyalar uns dies especials per a realitzar el mercat, fires, mercats periòdics de grans dimensions on es compraven i venien grans quantitats de productes.

En la ciutat es construïxen nous edificis com els palaus dels nobles o del bisbe (funció residencial), els Ajuntaments (funció administrativa) i les seus dels gremis, funció econòmica (és l’assciació de tots aquells que es dediquen al mateix ofici, controla tot allò que es produïx, com es produïx

i quan val). Tots ells manifesten, amb la seua riqueza i amplitud, els nous poders que actuen en la ciutat.

Els burguesos, o habitants de la ciutat, vivien en barris diferents d’acord amb la seua condició social, el seu ofici i, en alguns casos, la seua religió.

El comerç europeu medieval es va desenvolupar gràcies al creixement de la producció agrícola. A això se suma la recuperació de les activitats artesanals i de l’us de la moneda. No obstant, el transport era lent i car.

- Per terra s’utilitzaven carros tirats per mules.

- Els barcos feien que el transport marítim fóra més ràpid. La major part del comerç tenia un carácter local i regional. Però cal destacar el renàixer del comerç internacional organitzat al voltant de dos grans centres que integraven els mercats regionals i es complementaven:

*el comerç mediterrani que va tornar a posar en contacte a les ciutats italianes amb Constantinople i el món musulmà

* l’Hansa: una agrupació amb més de 70 ciutats associades que es regixen per nomes comunes entorn al mar del Nor

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

L’afirmació del poder monàrquic: A partir del segle XII els monarques van aprofitar el creixement econòmic i l'auge de la burgesia per a intentar imposar la seua autoritat sobre la noblesa feudal. Els burgesos necessitaven una llibertdad personal i una seguretat que els permetera desenrotllar la seua activitat comercial per camins, mars i ciutats. Alguns reis van recolzar els burgesos a l'oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. A canvi del suport i dels privilegis reals, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per a les seues lluites contra els nobles. En les reunions del Consell Real, format pels representants de la noblesa i del clero, es va acceptar la presència dels representants de la burgesia reconeixent la seua importància a més de demanar-li subsidis. Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clero i burgesos) rebien el nom de Parlaments.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu

A mitjan segle XIV, la humanitat va suportar una de les més grans catàstrofes demogràfiques de la seua història. Una gran epidèmia que des de 1347 a 1350 va assotar a quasi tot el continent europeu, es va tractar d'una epidèmia de Pesta Bubònica. Durant l'Edat Mitjana, les malalties es propagaven amb molta rapidesa atés que no es comptava amb els avanços el camp mèdic que tenim en la societat actual. El ser humà només podia confiar en el seu sistema immunològic per a defendre's de l'atac de virus i bacteris. Lògicament és esta època les epidèmies es propagaven amb molta rapidesa ja que a més les mesures d'higiene en les incipients i amuntegades ciutats eren precàries i l'alimentació solia ser prou deficient Però d'entre totes les epidèmies que van enfosquir l'Edat Mitjana, va ser la de la Pesta Bubònica, coneguda com 'Peste Negra' la que entre 1348 i 1400 va assolar a la població europea. La malaltia es produïa quan una puça infectada picava a una persona o quan esta s'infecta amb materials contaminats que entren per algun tall en la pell. Als pacients se li unflaven i feien mal els ganglis cridats bubons, tenen febra, mal de cap, eriçons i se senten dèbils. Això de 'muerte negra' es va deure al fet que el símptomes venien acompanyats de taques ocuras en la pell que delataven a qui començava a patir la malaltia.

Unitat didáctica 2. La consolidació del món feudal europeu