una mirada al món la terra està rodejada de deixalles...

2
El relat Les granotes i el recipient de crema Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient de crema. Immediatament van sentir que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar molt de temps en aquella massa espessa com arenes movedisses. Al principi, les dues van intentar moure’s per la crema per arribar a la vora del recipient però era inútil, només acon- seguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar- se. Van sentir que cada vegada era més difícil sortir a la superfície a respirar. Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí, aquesta matèria no és per nedar. Ja que moriré, no veig per què allargar aquest dolor. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç inútil. " I dit això, va deixar de moure les cames i es va enfonsar amb rapidesa essent literalment engo- lida per l'espès líquid blanc. L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, es va dir: "No faré cas! Res es pot fer per avançar en aquesta cosa. Però ja que la mort m'arriba, prefereixo lluitar fins el meu úl- tim alè. No voldria morir un segon abans que arribi la meva hora. " I va seguir picant de peus i xipollejant sempre en el mateix lloc, sense avançar un centímetre. Hores i hores!. I de sobte ... de tant picar de peus i agitar, agi- tar i picar de peus, la crema, es va transformar en mantega. La granota sorpresa va fer un salt i patinant va arribar fins a la vora del pot. Des d'allà, només li quedava anar raucant alegre- ment de tornada a casa. Jorge Bucay. Del llibre "Recuentos para Demián" No voler rendir-se és apostar per l’èxit. La valentia és l'actitud a imi- tar en totes les situacions de la nostra vida. Dilluns 5 de novembre Una mirada al món La terra està rodejada de deixalles espacials. Les escombraries rodegen els nostre planeta y poden arribar a ser un problema. És la cara més bruta de la investigació espacial. Les escombraries espacials que orbiten la Terra han arribat als 16.530 objectes compostos per satèl·lits i coets, segons es desprèn de l'últim informe trimestral de l'Oficina del Programa de la NASA de Restes Orbi- tals. Per “escombraries espacials” s'entén la quantitat de satèl·lits actius o inactius que han estat llançats o bé baixats de les seves òrbites per ser enfonsats al mar, així com coets espacials antics i en funcionament, i al- tres objectes procedents de la fragmentació de residus, generats per exemple en explosions. El programa de la NASA té com a principal objectiu detectar, controlar, catalogar i identificar aquests objectes fets per l'home i que orbiten al voltant de la Terra. Així mateix, s'encarrega de predir quan i on caurà un objecte de nou a la Terra, quina és la seva posició en l'espai, detectar nous cossos residuals en l'espai i a quin país pertanyen, EP 20 de octubre de 2012 Ara més que mai és necessària una defensa de la nos- tra terra. Quin món heretaran els nostres descendents? Comencem per evitar les deixalles en el nostre entorn.. Dimarts 6 de novembre Pregarock Sin miedo. Rosana Sin miedo, lo malo se nos va volviendo bueno Las calles se confunden con el cielo Y nos hacemos aves, sobrevolando el suelo, así Sin miedo, si quieres las estrellas, vuelco el cielo No hay sueños imposibles ni tan lejos Si somos como niños Sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír. Sin miedo sientes que la suerte está contigo Jugando con los duendes abrigándote el camino Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido Mejor vivir sin miedo. Sin miedo, las olas se acarician con el fuego Si alzamos bien las yemas de los dedos Podemos de puntillas tocar el universo, sí Sin miedo, las manos se nos llenan de deseos Que no son imposibles ni están lejos Si somos como niños Sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír. Rosana Seria fantàstic, per descomptat, poder anar constru- int la nostra vida amb assaigs previs que ens per- metessin provar si el que pretenem fer resultarà bé o si, per contra, fracassarem. La realitat és que mai tindrem totes les certeses, però si no deixem la por de banda, mai acabarem sortint d’on estem. Dimecres 7 de novembre

Upload: others

Post on 08-Mar-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Una mirada al món La terra està rodejada de deixalles ...santadria.gabrielistas.org/file/2012-13/reflexions/Esobat5-11-12.pdf · coets, segons es desprèn de l'últim informe trimestral

El relat Les granotes i el recipient de crema

Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient de

crema. Immediatament van sentir que s'enfonsaven: era

impossible nedar o surar molt de temps en aquella massa

espessa com arenes movedisses. Al principi, les dues van

intentar moure’s per la crema per arribar a la

vora del recipient però era inútil, només acon-

seguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-

se. Van sentir que cada vegada era més difícil

sortir a la superfície a respirar. Una d'elles va

dir en veu alta: "No puc més. És impossible

sortir d'aquí, aquesta matèria no és per nedar.

Ja que moriré, no veig per què allargar aquest

dolor. No entenc quin sentit té morir esgotada

per un esforç inútil. "

I dit això, va deixar de moure les cames i es va

enfonsar amb rapidesa essent literalment engo-

lida per l'espès líquid blanc.

L'altra granota, més persistent o potser més

tossuda, es va dir: "No faré cas! Res es pot fer

per avançar en aquesta cosa. Però ja que la

mort m'arriba, prefereixo lluitar fins el meu úl-

tim alè. No voldria morir un segon abans que

arribi la meva hora. "

I va seguir picant de peus i xipollejant sempre

en el mateix lloc, sense avançar un centímetre.

Hores i hores!.

I de sobte ... de tant picar de peus i agitar, agi-

tar i picar de peus, la crema, es va transformar

en mantega. La granota sorpresa va fer un salt

i patinant va arribar fins a la vora del pot. Des

d'allà, només li quedava anar raucant alegre-

ment de tornada a casa. Jorge Bucay. Del llibre "Recuentos para Demián"

No voler rendir-se és apostar per l’èxit. La valentia és l'actitud a imi-

tar en totes les situacions de la nostra vida.

Dilluns 5 de novembre

Una mirada al món La terra està rodejada de deixalles espacials. Les

escombraries rodegen els nostre planeta y poden

arribar a ser un problema. És la cara més bruta de

la investigació espacial.

Les escombraries espacials que orbiten la Terra han

arribat als 16.530 objectes compostos per satèl·lits i

coets, segons es desprèn de l'últim informe trimestral

de l'Oficina del Programa de la NASA de Restes Orbi-

tals.

Per “escombraries espacials” s'entén la quantitat de

satèl·lits actius o inactius que han estat llançats o bé

baixats de les seves òrbites per ser enfonsats al mar,

així com coets espacials antics i en funcionament, i al-

tres objectes procedents de la fragmentació de residus,

generats per exemple en explosions. El programa de la

NASA té com a principal objectiu detectar, controlar,

catalogar i identificar aquests objectes fets per l'home i

que orbiten al voltant de la Terra.

Així mateix, s'encarrega de predir quan i on caurà un

objecte de nou a la Terra, quina és la seva posició en

l'espai, detectar nous cossos residuals en l'espai i a

quin país pertanyen, EP 20 de octubre de 2012

Ara més que mai és necessària una defensa de la nos-

tra terra. Quin món heretaran els nostres descendents?

Comencem per evitar les deixalles en el nostre entorn..

Dimarts 6 de novembre

Pregarock Sin miedo. Rosana

Sin miedo, lo malo se nos va volviendo bueno

Las calles se confunden con el cielo

Y nos hacemos aves, sobrevolando el suelo, así

Sin miedo, si quieres las estrellas, vuelco el cielo

No hay sueños imposibles ni tan lejos

Si somos como niños

Sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír.

Sin miedo sientes que la suerte está contigo

Jugando con los duendes abrigándote el camino

Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido

Mejor vivir sin miedo.

Sin miedo, las olas se acarician con el fuego

Si alzamos bien las yemas de los dedos

Podemos de puntillas tocar el universo, sí

Sin miedo, las manos se nos llenan de deseos

Que no son imposibles ni están lejos

Si somos como niños

Sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír. Rosana

Seria fantàstic, per descomptat, poder anar constru-

int la nostra vida amb assaigs previs que ens per-

metessin provar si el que pretenem fer resultarà bé

o si, per contra, fracassarem. La realitat és que mai

tindrem totes les certeses, però si no deixem la por

de banda, mai acabarem sortint d’on estem.

Dimecres 7 de novembre

Page 2: Una mirada al món La terra està rodejada de deixalles ...santadria.gabrielistas.org/file/2012-13/reflexions/Esobat5-11-12.pdf · coets, segons es desprèn de l'últim informe trimestral

Un minut per pensar No tinguis por

Hi ha moments en què tot se't cau a sobre.

Sense dramatitzar, sense sorolls, quietament.

Sents que s'enfonsa el terreny en què construei-

xes teves il·lusions i esperances. Et pesa la soli-

tud. Dubtes sobre el que fas, però no veus mol-

tes alternatives. I en aquestes ocasions et ve-

nen al cap preguntes que ni tan sols voldries

formular: Què estic fent amb la meva vida?, Tot

això per a què?, Què he de realment valgui la

pena?.

És habitual sentir a gent del nostre entorn que

se sent aclaparada per aquests moments d'an-

goixa. De vegades fins i tot ens falten paraules

per expressar aquest neguit. I acabem dient

que estem malament o simplement callem. Pen-

ses llavors que ningú pot sentir-se tan mala-

ment com tu, tan abatut ...

Però això és part de la vida. Del camí de tots els

homes i dones que decideixen construir alguna

cosa, somiar alguna cosa, estimar alguna co-

sa ... Perquè quan apostem per alguna causa

que ens omple, al mateix temps que ens engan-

xem al vagó dels dubtes, acceptem ser vulnera-

bles i exposar el nostre ésser profund. I en

aquests moments necessitem saber que no

anem sols. Mai.

Des d’aleshores, de mil formes, creiem en un

Jesús que està en els camins. Unes mans se se-

gueixen obrint cap a les nostres, i un murmuri

imperceptible segueix cantant: No tinguis por.

No et quedis parat. I busca’m, que em trobaràs.

Dijous 8 novembre Testimonis La Fundació Amancio Ortega destina 46 milions

d'euros a projectes socials

Segons la publicació, sota el lema de “Arribar al major

nombre de gent possible”, la fundació -que es va po-

sar en marxa l'any 2001– està treballant, actualment,

en tres projectes que, per la seva dotació econòmica i

pel nombre de beneficiaris, constitueixen la major

obra social privada d'Espanya i a Europa.

Es tracta de:

28 milions d'euros per a la nova seu del centre

benèfic social Pare Rubinos a la Corunya

11 milions al Projecte Escoles Infantils.

7 milions d'euros a la nova seu del Projecte Home

Galícia, a Santiago de Compostel·la.

La setmana passada també es va signar un conveni

amb Càritas pel qual es van donar 20 milions d'euros

al programa d'atenció bàsica que l'organització porta

a terme a Espanya, destinat a ajudar a les persones i

famílies més necessitades en matèria d'alimentació,

ajuda farmacèutica, serveis d'habitatge i material es-

colar, entre d'altres.

L’home considerat el tercer més ric del món es capaç

de donar el 8% dels seus beneficis per ajudar a les

persones més necessitades. Està molt bé que, sent

ric, pensi en els altres d’aquesta manera.

Divendres 9 de novembre