L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és el codi que conté la informació necessària per a la construcció i el funcionament d’un organisme. Podríem dir que és

el manual d’instruccions dels éssers vius. Els nucleòtids de l’ADN s’agrupen en conjunts que anomenem GENS. Els gens codifiquen la informació de tots els caràcters de l’organisme, des dels més externs, com ara el color dels ulls, fins als més interns, en què la codificació de les proteïnes serveix per regular i mantenir totes les funcions fisiològiques dels éssers vius. L’ADN és el material hereditari, el que passa de pares a fills.

Els éssers vius tenen una còpia de l’ADN al nucli de totes les cèl·lules de l’organisme. Per tant, a cada cèl·lula hi ha la doble hèlice d’ADN que conté tota la informació genètica; els filaments de la doble hèlice no es creen els uns als altres, sinó que simplement estan junts, no estàticament, sinó movent-se en una dansa de separació i recombinació que crea noves persones1.

Des d’aquest sentit també podem mirar cada persona com una combinació d’informació nova i a la vegada heretada que ens fa ser qui som i que determina una naturalesa concreta i tan humana en nosaltres. Així doncs, l’ADN ens mostra en una petitíssima i microscòpica porció d’espai una dinàmica de vida des del més íntim de cadascú, quelcom que portem molt endins i que ens configura com a persones.

L' ADN ?

Hola amic i amiga!Ja tens a les mans el document marc basat en el lema d’enguany de la Pasqua de les Avellanes que hem elaborat l’equip de Pasqua: «Amb Maria, activistes de la novetat» per posar-te en camí i reflexionar-hi. El lema de la Pasqua et convida a fer-te teu el que celebrarem i compartirem del 13 al 16 d’abril a les Avellanes i a poder-te preparar tant personalment com grupalment per a aquesta experiència.

Amb Maria i com Maria

Segurament t’ha cridat l’atenció un canvi significatiu des d’altres anys a la Pasqua: Però... la Pasqua no és «amb Crist»? Aquest any és «amb Maria»? Doncs sí,

aquest any tenim l’oportunitat de viure la novetat amb Maria i com Maria, la mare de Jesús i la seva primera deixebla. Per què? Doncs perquè a través dels seus ulls tenim l’oportunitat de fer un camí amb Jesús i cap a Jesús, íntim i personal. El Crist és el centre de la Pasqua i tu, com a jove d’aquesta Pasqua, n’ets el/la protagonista, però enguany ho fem des de Maria i les seves actituds. Amb Maria farem aquest camí tot assumint que:

1 Dansa de la Missió. Carta del Superior General. G. Emili Turú.2 José María Castillo. Teología sin censura. Blog personal.

L’ADN ens evoca a qüestionar-nos a nosaltres mateixos preguntes tan curtes però tan desconcertants com «qui sóc jo?» o «a què estic cridat?».

L’ADN ens fa mirar endins, el detall mínim, allò concret, allò pur i inseparable, allò essencial i real a la vida, més enllà de l’aparença, sense enganys, interpretacions o màscares.

L’ADN ens fa reflexionar sobre la història de la nostra vida, sobretot allò que hem viscut, allò que hem rebut gratuïtament, tot el que ens han estimat, el dolor que ens ha trencat i també allò que incondicionalment hem heretat i fem present cada dia.

L’ADN és compartit pels homes i dones aproximadament en un 99,9%. Això fa evident la igualtat que hi ha entre els humans.

Així doncs, podem dir que l’home i la dona, per aquesta naturalesa inscrita dins nostre, estem cridats a realitzar-nos a nosaltres mateixos i construir el nostre entorn. Tenim un anhel sempre incomplet de buscar sentit a la pròpia existència, un horitzó pel qual caminem per ser cada dia més humans. L’ésser humà busca, es pregunta, camina, s’equivoca, cau i torna a començar sempre que és conscient del protagonisme a la pròpia vida. Podem dir, doncs, que l’home busca Déu i, de la mateixa manera, Jesús també ens crida des de dins perquè el deixem sortir.

I des d’aquesta analogia que estem fent, quin seria l’ADN dels cristians? Doncs allò que va més enllà d’una religió exacta o un poder diví. L’ADN dels cristians radica en la defensa, el respecte, la promoció, la tendresa i el foment d’allò més humà. L’ADN que imprimeix Jesús en nosaltres és la seva profunda humanitat transformadora que ens crida també a «ser» nosaltres mateixos, cada dia més humans en la nostra vida, i a denunciar tot allò d’inhumà que hi ha al nostre entorn proper i llunyà.2

1Equip de Pasqua 2017 - Germans Maristes . Evarist Arnús, 44 - 08014 BCNTel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes

• Maria és portadora de la novetat, ella va portar Jesús a les seves entranyes, al més profund del seu ésser i per això diem que és plena de Jesús. I, en aquest estat de plenitud, surt de pressa a l’encontre de la seva cosina per portar-li la bona notícia i per servir-la. Ella ens porta Jesús, ens mostra Jesús i el camí per apropar-nos-hi. Ens mostra com és la vida en clau de novetat, a prop de Jesús i des del servei.

• Maria és qui va acompanyar Jesús al llarg de la seva vida fins al peu de la creu i durant tota la seva passió; des del divendres, fins al matí del diumenge de la Pasqua no va perdre mai l’esperança. El seu amor és l’expressió suprema d’estimar incondicionalment, per això diem que el cor de Maria és font de pau, consol, esperança i misericòrdia.3

• Maria és la primera deixebla de Jesús. En ella descobrim totes les característiques del deixeble: l’escolta amorosa i atenta; l’adhesió a la voluntat de Déu; la seva actitud profètica, i la seva fidelitat acompanyant el seu fill. Però com a deixebla de Jesús no podem oblidar que és continuadora del somni de Jesús i de la missió heretada per nosaltres, juntament amb els altres deixebles, acompanyant el desencís i la por de tots ells en els moments més difícils dels primers dies de la primera comunitat de l’església.

• Maria és un model d’esperança, ella és qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb poca cosa, amb uns bolquers, i amb una muntanya de tendresa. Ella sempre està atenta perquè el vi nou de Jesús no falti mai a les nostres vides tot dient: «Feu el que ell us digui».4

Una esglesia que porta Maria a l'ADNI quin ADN té l’Església? Podem dir que la nostra Església

porta Maria a l’ADN? Moltes vegades ens arriben missatges contradictoris i fins i tot incomprensibles de

l’Església. Però des de la certesa que els canvis profunds es produeixen des de dins cap enfora, podem comprendre com n’és de complexa la nostra realitat per actuar i transformar poc a poc.

Església ve de la paraula grega Ekklesia, que significa «assemblea». En aquesta primera comunitat essencial que va sorgir de l’experiència de viure amb Jesús i ser testimoni de la seva mort i resurrecció, a l’Església del orígens, hi era Maria, i hi va jugar un paper fonamental acompanyant els deixebles en els primers moments.

Una Església que porta Maria a l’ADN és una Església amb rostre marià perquè en la seva manera de fer hi podem trobar les seves actituds mogudes per la fortalesa i la decisió. El seu ADN va més enllà d’una Església jeràrquica: té com a prioritat servir les persones i amb les persones. Com diu el papa Francesc, una Església que surt a les perifèries, que fa olor d’ovella i que s’embruta per l’altre. Si l’Església no surt té el perill d’emmalaltir-se en ella mateixa. Igual que nosaltres, si no ens obrim als altres podem quedar paralitzats pel nostre narcisisme. L’ADN marià comporta una Església fraternal que assumeix el risc de descobrir la mística de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos, d’agafar-nos de les mans, de donar-nos suport, de participar en una marea una mica caòtica que pot convertir-se en una experiència de solidaritat.6

• Maria està atenta a la realitat concreta que li toca viure, acull la novetat dels esdeveniments de la seva vida i vol endinsar-s’hi per captar-ne el significat. Maria és un model de fe i confiança en Déu. Perquè des del primer moment i amb humilitat accepta fer la voluntat de Déu. S’abandona des de la disponibilitat per ser la mare de Jesús amb tot el que li ha de comportar. El «sí» incondicional de Maria és un exemple de vida esperançada i de valentia, un cor obert sempre disponible a la crida i la necessitat del temps que li toca viure, però també amb una mirada confiada al futur. És capaç de respondre amb confiança a les crides, més enllà de les pròpies pors.

• Maria va «de pressa» per donar resposta a les necessitats, no dubta, no retarda, té clar el que se li demana. Però Maria no va «amb pressa», no es deixa arrossegar pels esdeveniments, la immediatesa, els estímuls, la moda, ni l’afany. Ella «ho meditava tot en el seu cor». Ens ensenya a viure de dins cap enfora, per viure la nostra exterioritat des del sentit, la convicció i el discerniment.5

SERVEI: com a actitud de disponibilitat constant cap a les persones properes en el nostre quotidià i també restant atents per actuar en aquelles situacions on trobem persones vulnerades en la seva dignitat. Mirant el món des de la perspectiva de Jesús, que es posa a rentar els peus i ho mira des de «baix», posant-se en les mateixes condicions que els altres.

AMOR: creant família on tots tenen igual dignitat, on es respecta la diversitat i s’acull la diferència. On es viu de manera senzilla i humil, on es viu l’amor, la tendresa i la compassió. Una comunitat que acompanya, que acull en lloc de condemnar, en definitiva una comunitat humana.

ESPERANÇA: tots tenim pors, tenim dubtes, però l’Evangeli de Jesús ens convida a viure en clau d’esperança quan hem de prendre decisions importants a les nostres vides.

Dit d’una altra manera, una Església que els maristes anomenem «l’Església del davantal», on tots, homes i dones, i especialment tu, jove de la Pasqua, estem cridats a viure en clau de: 7

3 Papa Francesc, L’Evangeli de Maria. Per un jubileu de misericòrdia, p. 55.4 Papa Francesc, Evangelii Gaudium, p. 284.5 Papa Francesc, L’Evangeli de Maria. Per un jubileu de misericòrdia.6 Papa Francesc, Evangelii Gaudium, p. 877 G.Emili Turú, Ens donà el nom de Maria.

2

La novetat de Jesus de NatzaretLa novetat de Jesús és el Regne de Déu. És el centre del seu missatge i és la novetat. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera: allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona es pot relacionar amb ell. El Regne es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones. Quan es viu en aquesta clau, aquest Regne de Déu, Déu mateix, ja és realitat. Per tant, la novetat de Jesús per al nostre context d’avui pot ser:

LA MISERICÒRDIA: una vida engrescada per la compassió que Déu-Abbà té envers tothom. LA HUMANITAT: un món on busquem la justícia i la dignitat per a tot ésser humà, començant pels últims; on acollim tothom, oberts a la convivència i la solidaritat, i on guarim la vida alliberant les persones i la societat sencera de tot esclavatge deshumanitzador.EL SERVEI: una religió que està al servei de les persones, sobretot dels més desvalguts i oblidats, on vivim acollint el perdó i l’amor gratuït (la misericòrdia) del Déu-Abbà.

LA FRATERNITAT: com a principi que tots estem cridats a ser germans i germanes. En aquest sentit estem convidats a viure el valor de la solidaritat universal i, per fer-ho, cal que entenguem que totes les persones són lliures i iguals.

EL SENTIT: la realitat que ens obre Jesús a sentir-nos estimats per un Déu que és com un pare i com una mare i que ens embolcalla per caminar amb confiança i amb sentit a les nostres vides. La resposta a la nostra realització personal no passa només per un mateix, sinó pels altres. Amb Jesús podem descobrir aspectes del nostre ADN que mai ens haguéssim pogut imaginar.

Jesús, en el seu temps, va ser una novetat escandalosa per al context en què vivia. Dos mil anys després, aquesta novetat de Jesús és encara actual, perquè impacta en un sistema

injust basat en el mercat i no en la persona. Per Jesús la persona és el centre, perquè cada rostre que és il·luminat per la llum del sol és únic i irrepetible. Però, per què creiem que és novetat en el món d’avui?

La societat en què vivim, de caràcter neoliberal, està influenciada pels valors de l’individualisme, l’egocentrisme i el materialisme. El subjecte absolut són els diners, l’economia domina la nostra societat, sacrifica la persona en favor dels diners i genera situacions injustes i individus buits de sentit. Tenim el risc de viure en una bombolla d’indiferència: estem molt acostumats a ser espectadors de desgràcies, però som impermeables en la nostra pell per generar transformacions i canvis al nostre interior. Podem tenir la temptació de centrar els nostres somnis i projectes en el benestar personal. Somnis individuals que responen als nostres propis desitjos i conquestes. Poques coses són gratuïtes, el que vivim també pot tenir un preu, una recompensa o una satisfacció. Sembla com si les vivències també les poguéssim trobar en una màquina expenedora per consumir al nostre gust. Tot això ens pot evocar a viure com a individus aïllats, emmirallats en una selfie constant mentre es perd el valor de la comunitat.

La novetat de Jesús, que ell anomenava el Regne de Déu, està plenament relacionada amb el seu estil de vida, amb els valors que proposa amb les paraules i amb els fets, capaços de portar l’ésser humà al seu desenvolupament màxim i a omplir la seva vida de sentit.

La novetat de Jesús va ser involucrar-se per alliberar els seus contemporanis, no solament de les estructures que en el seu temps generaven marginació com la llei i el temple, centre de la vida d’Israel i en el qual es concentraven els poders polítics, econòmics i religiosos, sinó que va atendre personalment tots els que, al seu voltant, patien marginació, menyspreu i desamor.

La novetat de Jesús va ser que per ell, els darrers de la societat del seu temps, els que eren a les perifèries, eren els primers. Amb la seva vida no només fa una proposta religiosa a les persones, sinó que també hi va unit l’aspecte social i personal de la seva realitat.

Som actius o som activistes? Què és el que ens mou a actuar i a prendre les opcions en el nostre quotidià? Podem caure en la «moda» d’un tipus d’activisme que respongui a la

projecció de la imatge que volem tenir de nosaltres mateixos o cap als altres. També podem ser tan actius que ens deixem portar per una espiral descontrolada d’esdeveniments i vivències a la vida sense la possibilitat d’anar a totes. D’on surt la teva inquietud? Què et mou a actuar pels altres? Podem seguir la inèrcia del propi context o podem actuar com a conseqüència d’una reflexió personal, d’una creença o una convicció. Potser ens pot moure un impuls ideològic o un impuls fratern, de tendresa, de compassió... Com ens situem com a «activistes de la novetat»?

Ser activistes de la novetat és la conseqüència de ser testimoni del Crist ressuscitat. Perquè interpel·lats per l’estil de vida de Jesús de Natzaret, les seves obres i les seves paraules, podem comprendre el sentit de la seva mort i resurrecció, un esdeveniment que és plenament coherent amb el que Ell va viure fins a les darreres conseqüències. Això és el que revivim i celebrem a la Pasqua amb el Crist ressuscitat cada any.

Activistes De la Novetat

Per tant, la novetat de Jesús és una utopia, un somni, un projecte que ja ha començat perquè, de ben segur, de la mateixa manera també existeixen realitats, gestos, opcions i iniciatives plenes d’esperança en el nostre entorn proper, en les quals ja hi estem participant. La novetat de Jesús ja ha començat però també és la utopia el que ens fa mirar un horitzó amb l’esperança que es realitzarà plenament.

Quan en aquest dinamisme de recerca de sentit ens trobem el Crist, quedem transformats, tocats per la seva novetat, canviem la mirada, és un encontre que ens obre nous horitzons a la vida. Per tant la novetat del Crist ens mou a ser persones noves tant en la nostra interioritat com en la nostra exterioritat. D’alguna mane-ra Jesús es mou primer de tot perquè a partir d’una relació molt íntima amb Déu és impulsat a mostrar amb els seus gestos un Déu «Abbà» que és el dinamisme de l’amor en majúscules. I amb Maria com a model, acompanyats de la seva incondicionalitat i amb les seves actituds, ens fem activistes reals de la novetat del Regne.

3 Papa Francesc, L’Evangeli de Maria. Per un jubileu de misericòrdia, p. 55.4 Papa Francesc, Evangelii Gaudium, p. 284.5 Papa Francesc, L’Evangeli de Maria. Per un jubileu de misericòrdia.6 Papa Francesc, Evangelii Gaudium, p. 877 G.Emili Turú, Ens donà el nom de Maria.

3

Un nou comencament

Quina meravellosa tasca, la de col·laborar en aquest nou començament i amb la confiança posada en la Bona Mare, com li deia Marcel·lí Champagnat.

La Pasqua és una trobada de persones que intenten ser activistes de la novetat malgrat els dubtes, les limitacions o les incoherències. Estàs convidat/da a venir a la Pasqua de les Avellanes, a compartir les teves inquietuds, allò que vius i allò que et mou. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència diferent a la del teu dia a dia. Esperem que aquest document t’ajudi a preparar-te i t’acompanyi en aquest temps de Pasqua d’enguany. Tot i així, cal saber que també són importants els teus descobriments i les teves experiències, que resten dins teu com una novetat en tot el que vius abans i durant la Pasqua. Per això comptes amb el teu grup i els teus animadors, que et poden ajudar a fer camí. Que aquestes línies t’acompanyin i et serveixin per pensar i pregar aquests mesos.

La Pasqua és l’esdeveniment que ens impulsa a viure plegats «un nou començament». El Crist ressuscitat ens convida a néixer de nou constantment en el nostre camí

de la vida. En aquest sentit i en aquest any 2017, en motiu del bicentenari marista, fem present la crida constant que Déu ens fa d’actualitzar les nostres vides i la nostra història a la llum de l’Evangeli. Per als Maristes «un nou començament» dóna sentit a tota la història recorreguda en dos-cents anys, des de la intuïció de Marcel·lí Champagnat per donar resposta a les necessitats contemporànies, fins al dia d’avui, però sempre mirant cap a un futur de novetat i esperança. La convocatòria del XXII Capítol general es fa amb l’eslògan «un nou La Valla», que ens inspira, no a reproduir la primera comunitat de germans de La Valla, sinó més aviat a actualitzar-nos com a maristes des de l’essència de La Valla en aquests inicis del s. XXI, quan un nou món està emergint. Deia la filòsofa María Zambrano:8

«L’home té un naixement incomplet: no ha nascut ni crescut del tot per a aquest món, ja que no hi encaixa, ni sembla que hi hagi res preparat perquè s’hi acomodi; el seu naixement no és complet ni tampoc el món que l’espera. Per això ha d’acabar naixent del tot, i també ha de fer-se el seu món, ha d’estar de part sense parar d’ell mateix i de la realitat que l’allotgi.

Persones amb tarannà utòpic que

posen la mirada en el futur. Però també amb

la vida de la història; no es tracta solament del futur que

transcendeix tota història, sinó del futur històric, el futur de la Terra

i de la creació, que és el futur de totes les persones que treballen per una

humanitat millor i un món més habitable.

SÓN UTÒPIQUES Inconformistes davant la realitat injusta i

contradictòria on de vegades són inevitablement conflictives, no des de la

convivència sinó sent constructores de la pau, que s’enfronta a totes les formes de violència.

SÓN INCONFORMISTES Persones que viuen amb impaciència i

esperança la vida. La novetat de l’Evangeli no tranquil·litza ni aplaca, sinó que empeny cap al futur de la humanitat,amb el ferm convenciment que la utopia és possible.

SÓN DINÀMIQUES

T’esperem a les Avellanes, a la primavera, per gaudir de la Pasqua! Una forta abraçada!

l’Equip de Pasqua 2017

Com diu el papa Francesc, la vida se’ns complica meravellosament amb el compromís, amb l’en-torn i amb l’altre. Per tant, com a activistes de la novetat assumim un compromís durable en la nostra realitat que ha de ser una experiència que ens posi en diàleg amb la nostra fe i que

ens transformi. Els activistes són místics perquè van a fons en les pròpies vides; són profetes perquè estan atents als signes del temps i denuncien allò que esdevé injust per a les persones, i estan en missió perquè volen actuar d’acord amb la novetat de Jesús, el Regne de Déu, ara i aquí. Ser activista de la novetat s’expressa mitjançant la manera de viure, mostrant a la pràctica els valors que regeixen la vida, sabent que els del nostre voltant poden tenir altres ètiques, altres visions del món, davant les quals mantindrem un diàleg i denunciarem les situacions injustes que coincideixin amb la vulneració dels drets humans. Parlar del marc dels drets humans i parlar de la concepció de la persona des de la dimensió cristiana és el mateix. Ens podríem arriscar a dir que si avui existís Jesús de Natzaret seria un gran defensor dels drets humans. Sent activistes de la novetat també ens estem refe-renciant cap a una promoció dels drets humans, participant de la voluntat d’un Déu que ens vol dignes i estimats. Ser activista de la novetat en gran part pot ser això. Ser activista de la novetat, com Maria, ens mou a ser «persones espe-rançades», però, per què es caracteritzen aquestes persones esperançades?

8Carta del Superior general, Un nou La Valla, 8 de setembre de 2016.

4

Persones que no s’han deixat vèncer per l’endormiscament del benestar,

el conformisme i les falses promeses d’una societat consumista.

SÓN DESPERTES