El conde Keyserling entre nosaltres

L'afusellat de Jaca ("jaca del contrabandista")

SF:'I'Mír'J4wI rn I4ITFITUI W'I 1 P(IAITICtPreu: 30 cèntims • Corts Catalanes, 589 • Tel. 1L430 • Subscripció: 3`50 pesetes trimestre

Any VI. Núm. 306-Barcelona, dissabte, 22 desembre 1934

desitja als seus lectorsi amics unes felices

festes.

Una conversa amb Keyserling MIRADOR INDISCRET

Saludem al comte Keyserling. El lectorrecordi totes les particularitats físiques delfilòsof que la premsa, aquests olies, ha po-pularitzat, «figura gegantina», «rialla in-telligent», (cels seus braços», etc,

Keyserling manifesta—Visc intensament; odio la lentitud;

viatjo ; prefereixo parlar a escriure.L'autor de La Ï'ida Intima exposa les

seves idees en to trepidant, amb poquesparaules, prescindint de filigranes literàriesque puguin alentir la fluiidesa dels seuspensaments.

Amb destinació a MIRADOR ens ha fetunes interessants declaracions.

EL FILÒSOF DAVANT LA LI'rERATL'RA,EL CINEMA 1 LA MÚSICA

Nosaltres li demañem—Us atorada la _lifïrátura;t

pote t Irl ^ q ,. i^t .Vaig Í1eglr ,fes als t>, s; desprsno he agafat5cap més , fflTé 'flègn em lamal; no em prova; físicament no puc re-sistir la lectura de Marcel Proust o d'unaltre autor. L'interessant no és la vida dis-secada i morta, continguda en una novellao en una obra literària, sinó que l'interes-sant és el contacte directe amb la realitat,amb la vida humana, amb el món tangi-ble. Cap literatura no s'ha d'interposar en-tre ]'home i el rnón.

—Potser no teniu temps fer llegir?—Sí que en tinc de temps ! Només u'

diré que cada dia dedico unes hores a pas-sejar. També, així, puc conèixer la gent i

la realitat. Una rectificació. De vegadesllegeixo històries de crims. Aquestes histò-ries em fan de sedant per trobar el son.Em costa molt de dormir ; a les nits no-més descanso unes quatre hores ; sempreem cal recórrer a una sèrie de somnífers.

—Què opineu del teatre, del cinemu i dela música?

--El teatre tant me fa. I el cinema tambéem serveix per a dormir: un excel1ent mit-jà soporífer. No assisteixo als concerts, per-què tots els actes musicals duren més demitja hora. En algunes ocasions, _executoal piano música que jo mateix improviso,que creo, a mesura que vaig tocant.

—1 els vostrés llibres?—Més que escriure prefereixo parlar, ex-

posar, donar conferències. Jo, parlant, ex-poso en una hora, idees que, emmarcadeseu una obra, necessitarien cinc-centes pà-gines de text. Els grans filòsofs grecs totaeren oradors. El grec Sòcrates i el xinèsConfuci no van escriure ni una ratlla. Al-trament, en els nostres temps la gent nollegeix; el; llibres no tenen influència enels bornes; jo cada dia en venc menys.L'autor ha de viatjar d'un extrem a ]'al-tre del món per a inculcar les seves idees.Perquè heu de tenir present que la huma-nitat va perdent la facultat de la compren-sió. Jo m'he llançat a aquesta tasca deproselitisme. Tino cinquanta-quatre anys iencara puc fer-ho ; cada any, interiorment,em :sento més jove.

AVERANYS SOBRE L.S CL'L'rUR.a o'Occirw xi

Amb motiu de recordar-li la frase delpoeta francès lralèry en què afirmava queEuropa, al capdavall, no era sinó un «pe-tit cap de l'Asian, 11 demanem si creu ertl'hegemonia de la civilització oriental i sila cultura d'Occident está en decadència.

L'autor de Diari de Viatge d'un Filòsofaclareix

—Temo sobre la sort de la cultura occi-dental ; no sé si subsistirà gaires segles.Avui a Europa 's'adverteix una manca degenis, només trobeu uns pocs noms en totsels ordres. Einstein, davant aquesta crisique sofreix la nostra civilització, i referint

-se al camp de les ciències, ha predit lapossibilitat que d'aquí dues generacions lafísica quedi estancada i fossilitzada. Ima-gineu-vos, doncs, la fi de la física. De to-tes maneres, ara, la cultura d'Occidentconserva l'hegemonia. La civilització unen-tal queda més endarrera. No oblideu, però,que la nostra supremacia sols fa quatresegles que dura. Fins al segle xvi la cultu-ra de Xina era superior a l'europea.

LA FILOSOFL' MODERN.\ 1 L':1NTIG.1

Continuem preguntant—Entre la filosofia co+dem^orúnia i ¡'an-

terior als nostres dies hi obser vem mies di-

ierències essencials d'orienlació. Veien, que,.per exemple, Descartes, Leibniz, Kant, etc.,obre,z sota un mètode, una dïsciplina, znlrigorisme, i acaben establint un sistema.Els filòsofs actuals, en canvi, alliberant -sed'aquest rigor, fan literatura i no Qassend'escriure assaigs. En aquests assaigs trac

-ten, àdhuc, de temes trivials, Bergson téLe Rire, Sizunzel La filosofia de la Coque-teria, Ortega y Gasset El Hombre intere-sante, etc, No creieu que la filosofia de lanostra època és inferior i més superficialque la tradicional?

lieyserling respon—El filòsof en la seva reflexió ha de des-

1 II iUIre's de sistemes. Per abastar la rea-fitat no cal utilitzar cap sistema. El sis-tema, precisament, limita, empetiteix la n a-litat. 1a realitat no és racional. ,Hegel ha1tt quo tot' ullo que exi git' I' ^ ...i ^ta al ' ..._k ..,. tr.la... Petó- atluegt

hl(-., mo enl,t no erta SïsfI horilzó_nlés ampli; itu vol trove de SO-

, .tmes. Úós em parleu de mètode, de disci-pllna, de rigor. La dialèctica, el sillogisme,,.ren tina gran cosa entre els grecs. Sempredic que la troballa del .iIIogisme a Grècia.equival a la 8escoberta de l'autombbil enel segle xx. El sillogknte en els grecs pro-duí una revolució; fou una estridència. Però.1('tualment, la dialóetica, com la matemà-tica, la física en certs aspectes, està áca-bada. Reconegueu també que la dialècticarepresenta un instrument mlpropi del '.e-le xx .. Jo us diré en cinc minuts alió quo

Plató, en els seus diitlegs, necessita diner-sos • olums.

('Rtst UP: LA UEMOCRÀCIa

Preguntem nosaltres :— Crèieu que la democràcia està en crisi?

Ouin jttdici ais mereixen les dictadures? Pen-seu que la crisi és d'homes? Benes ha dit«No èste,n fías davant rana crisi de la tiemo-crdcia, situí dels individus, d'obra »+anca dedernbcrates;n

Després (!'uns moments de reflexió, elfilósnf contesta

— M'estimaria més que no em parléssiude política. Us diré que crec que la demo-cracia està en crisi. La democrócia ha estatuna excellent invenció per al segle xvit]però potser no és un procediment adequatals nostres temps. Considereu que la huma-nitat canvia.

—.Solt partidari de les dictadures?Jose:r CABRE I OLIVA

(.1e{+neix a l t pàg. 8)

Els Dijous ^.- Elancs

CAMERINOEl coniediògraf nojll ! s'ha sentit batre

el cor amb fortes maelpdes i total no hacaminat gens, però j'!tl caminades men-tals que fatiguen in4ì ue l'ascensió alscims alterosos. El c mdiògraf novell hade visitar, aquest ves k r tot aprofitant unentreacte, la rinieraitrjuu de la coto pa-tayia que, robablet ,, representarà laseva obra inèdita i el'. ase ha vist en nom-brosos fil,ns el cameris de la vedette, s'i-magina que va a enetar en un món tanenlluernador i perfufr al com el que suarali oferia Mae lVestpjbé en aquell altreple de paranys, escoti , metzines i atuellson desplegó la seva rversitat felina laMartene de L'Angel Bllu. Per això, abansde decidir-se a entrar 4l teatre, es fica enun bar i demana u?r s epa doble de conyacde marca i enceta eï.¢agttet de cigarretesegípcies adquirit pers+e convidar la futuraprotagonista, si l'encottre'' és planer.

L'alcohol li ha refdrfat la víscera sen-sible però li ha eneè' la sang. En trucarla porta excusada, h'çij ap si ho fa ben béell i, per tal d'encer ' =se'n, es pessiga elsbraços, es tusta el js ` ' >es passa la mà pelfront. El batent s'o en petita escletxa,obstruït Qel heu de` "cambrera; que ad-verteix : •

—La senyoreta e'É4 vestint.Siinultániatnent es cep el córrer d'una

cortina interior, i 1'; :ds és afranquit. Eldiminut rebedor a cL tuna dependència declínica, amb els seü seients de tub ni-quelat i una vitrina 'tancant roba blancaplegada. El llenç que separa els dos coro-1artiments és prou espès per a celar lasilueta de la dama jove, a desgrat de lallum potent que s'endevina damunt el lo-cador, però la seva i atge es projecta en.la retina de l'autor; ientre en el seu de-dins van rodolant eÈ. versos adorables deVerlatne : i

Blonde en somme, l nez miguon — Aveela bouche encarnadme — D'ailleurs plusfine — Que la mouche qui ravive l'éclat —Un peu niais de l'oij.

La recitado intin t es illústrada beL ma w aea jtartgaas ' ss'tru'izt en

t reesstcet(ees >ifé Zrulyd i el. te aau ¿te "la edaj er la suavitat de la pell. L'actriu es ¡5re-senta en pijama — la indumentària altibquè ha de sortir a escena dintre breus mo-ments — i d'un gest am/ile encaixa arnbel comediògraf

--Ja em perdonarà per l'espera, fierò lestaules són exigelzts, no admeten raons i,a més, avui tinc un mal dio.: la nieva+vare està a quaranta i fa vint-i-quatre ho-res que no he clos els ulls. Per afegidura,després de la representació tenim assaig finsa les quatre de la matinada!

El visitant es sent desarmat i la calorque duia en entrar, ara és ja un foc quel'abrusa. La calefacció 1ròpia d'un boudoirresulta, per a l'home de l'abric, suèter iguants, una torretitada de sol canicular.Un cop alleugerit del pardessú, s'arrisca aparlar-L'obra ja es/ti enllestida, i...Un pic a la porta li (renca la frase. Són

uns adiniradoes impacients que acuden afelicitar l'actriu

—Esteu admirable ; el lo de veia, les ma-tisacions !

—I avui, .firecisaluenl ; sí que sou gen-tils !

L'amiga protegida per la. vedette s'es-muny per l'estretor del passadís i cuita abesar-la amb gran esclat

—Estupenda! Estupenda!Tot d'una, sona el darrer timbre.—Es el tercer? — pregunta l'actriw,, i

desapareix d'una revolada.El comediògraf, cap cot, ta,nbé se'n va,

tot pensant : • «Em sembla que 1'hi he dit.Ja ena farà avisar!»

S.

Un esplai hones4

La penya Nos & Ego, de resultes de lesbravates monàrquiques de l'Albiñana, foutreta cuita-corrents del local que ocupavaal carrer del Duc de la Victòria, on menavauna vida miseriosa i trista, al punt que,en lloc d'estores, tenien a l'hivern estesosa terra uns quants exemplars d'El Debate.

En certa ocasió, hi anaren unes senyo-retes tafaneres de la J. A. P. i, en pre-

guntar el motiu (l'aquella escampadissa, elsfou contestat per un nosiego

—Así podemos pisotear más a gusto laefigie de vuestro jefe!

A cada bugada es perd un llençol

Ara, els Nos & Ego ocupen un pis delcarrer del Cardenal Cassanyes, però llunyde millorar d'estatge, encara hi han perdut,puix que, segons expliquen els seus com-petidors, tant l'entrada com el departamentsón un veritable antre.

El distingit penyablanquista senyor Jo-&. ep Bertran i Güell, en ésser requerit per-què hi donés un cop de mà, responguéolímpicament

—Todavía hay clases!

Promiscuïtat

Aquella dama, presentada temps enreraals nostres lectors, que no volia tornar atastar nata, tot i agradant-li lsojament, finsque el Borbó tornis a trepitjar terra es-panyola, mancà dimarts a la prometençaamb motiu de la seva festa onomàstica.La cosa anà d'aquesta manera : les sevesamistats, per tal de . provar el tremp de laintrèpida monàrquicà, li feren present d'unpastell compost de nata, crema t xocolata.La llaminera, retuda, se'n féu un gran tipi, en disculpar-se'n, exclamava

--('onste que la probé mezclada!—Ah, pues así es usted de los nuestros !

Damos a cursar su alta èn la Ceda !

Competències, no!

En virtut d'una disposició ministerial, hagtued It substituïda la denominació seda arti

g` y #,_ Iq t..ç tugnt i,`.$íJ5,.fabricants, un dels quals ho atribuïa u ma-quinacions de cert contrabandista mediter-rani.

—Tot podria ésser — féu l'altre—, peròjo ho atribueixo a una pressió dels minis-tres gilroblesians, per evitar competènciesi sornegueries.

Ni els cucs..Els treballs que fa la Ceda per a evitar

la competència van més enlla del que sem-bla. No s'acabarà pas tot amb la supressióde la seda artificial.

Maliciós, un periodista lliguer assegu-rava

—Ja veureu com no deixaran ni parlardels cucs de la seda, el dia que tots elsministres siguin seus..

RafiñcanfHem rebut una carta de l'ex-diputat a les

Corts d'Espanya, Dr. Josep Riera i Puntí,encapçalada amb un timbre que diu «ElDiputado a Cortes por Barcelona», en laqual parla de la seva Idionorabilitat políticai ciutadana», malparada «amb conceptes ifets (sic) apareguts en la «Secció MiradorIndiscreto. El paràgraf final, que ens pregade reproduir, diu textualment : «Em cal,però, ratificar la meva posició de sempre alcostat dels amics en catalanisme i esquer

-risme, ara més que mai, disciplinat i ama-tent a fer el que calgui pel triomf dels nos-tres ideals».

L'eco que ha motivat aquesta carta del'ex-diputat senyor Riera i Puntí, publicat

en aquestes columnes en el número corres-ponent al dia a del corrent mes, parlavad'una reunió celebrada per ell amb elementsfederals del Poble Nou, reunió que, si con-vé, nosaltres li assabentarem, amb totaexactitud, el dia, hora i local en qué foucelebrada. Reunió que, finalment, no tin-gué cap efecte perquè, tal com es deia enl'eco, els elements federals no cregueren enI'esquerrisme de l'ex-uEl Diputado a Cor-tes u.

Quant al que en la transcrita carta diuel Dr. Riera i Puntí que «ratifica la sevaposició de sempre», li direm, només, queno pensen pas així els seus ex-companys dela indesviable i benemèrita Unió Catalanis-ta, sempre conseqüents i mai no elegits di-putats, ni per gust ni per atzar.

Creiem que hem dit prou. I és .per aquestmotiu que no ens volem posar sobre unseu paràgraf que comença : «Cert és queen les tristes jornades que vivim, cal fermolts equilibris...»

Reforn a l'expedidorEn alguna publicació estrangera haureu

pogut llegir que tot de presents tramesosal duc de Kent i la seva dona reprenenel camí de les Indies, del Canadà o dequalsevol punt de l'Imperi Britànic.

Una regla inflexible vol que la famíliareial anglesa no accepti altres presents quedels amics personals, dels parents i de lesinstitucions públiques.

Així, amb unes ratlles de cortesia delduc de Kent i (le la seva dona, un es •portiu anglès tornarà a tenir les dotze pi-lotes de golf que regalava al príncep Jor-di, úna anglesa de Bombay podrà portarels dotze parells de mitges de seda de lesIndias que destinava a la princesa Ma-rina, etc., , etc.

1 una casa de Barcelona, més o menysrelacionada comercialment amb Anglaterra,ha vist retornat un magnífic joc de robainterior femenina — confeccionada a ull, ésclar — que havia causat l'admiració de mol-tes dones, entre les quals havia adquirit,per aquest fet, una, major categoria la casaallutdida.Ara podran guardar el trousseou per a

ün,t futl,r,rniïss ò"d1gúna vfdette amàteur:

La quasi ímmortali4afEls nostres immortals de l'Acadèmia de

Belles Arts de Sant Jordi es reuniren suaraen un sopar d'homenatge als vuitanta anysd'Apelles Mestres. A les postres les anèc-dotes sobre longevitats felices i fecundessalten de .plat a plat. L'amfitrió, que és elcomte de Güell, el president dé l'Acadèmia,hi diu la seva, ben bona

El comte de M., mallorquí illustre, teniael costum de venir un cop l'any aestirarles cames a Barcelona. Als vuitanta-quatreanys encara no s'havia desvestit de tan sàcostum. Venia sobretot per a veure donesbelles i ben vestides, perquè als vuitanta

-quatre anys encara s'hi embadalia, i lespiropejava i tot.

—Per Déu, senyor comte... ! A la vostraedat...

Així el reptava el seu acompanyant, homeprudent. El noble mallorquí, fi i atent, s'a-turava uns segons a meditar malencònica-ment el repte, i responia

—Teniu raó... ; qui tingués setanta anys !

CanibalismeEl radicaloide Ciero, en el seu número

de dimecres passat, donant detalls sobrel'ingrés del botxí de Barcelona a la Pre-fectura de Policia, acabava així

«Es tema de comentario el hecho de queel verdugo se trasladó de su domicilio a laJefatura de Policía en un automóvil mar-ca Reo.0

Hi ha moltes maneres de fer propagan-da, i moltes maneres d'agrair el préstecd'un cotxe per a seguir una prova .es-

portiv a.Entre aquestes maneres, però, n'hi ha

que no lliguen amb el decòrum.

Les cames de Margarita NelkenSabíem que Margarita Nelhen, abans d'és-

ser diputat socialista, havia pintat (amb elo-gi de J. Farran i Mayoral) i escrit. Perúels radicals de Renovación ens han deseo-bert alguna cosa més. Deia, en efecte, l'es-mentat diari

,ç Carrera loca, de vértigo, de frenesí, lade la alemana doña Margarita Nelhen, aolivas piernas debe tantodo (sic) como a sulengua sin freno !u

Pel que fa a les cames, la deuen haverconfós amb la ?tIarlene Dietrich.

HumanismeEl diputat de la Lliga senyor Tries de

Bes, com a bon catedràtic, li és difícil desostreure's, en els seus discursos, de l'em-premta docent. En les seves peces oratòriesno acostuma a mancar alguna Ilatinada,sàviament administrada. No fa gaires dies,en la defensa del seu vot particular, elsenyor Tries de Bes en recità una de moltoportuna i una mica extensa.

—Aquí no puede permitirse que a ritole hablen en catalán... — va dir un diputatradical mig alçant-se de l'escó.

Tenis a MoniuïcEls de La Noche, sempre tan ben infor-

mats, en la seva edició ole dilluns passatexplicaven als seus lectors 'que el matx detenis Nusslein-Plàa s'havia celebrat en lapiscina de Montjuïc.

Són proverbials moltes de les facècies iestratagemes del nostre humorista quan dediners es tractava. Bohemi empedernit, ha-via passat moltes temporades primes, enla seva ]larga vida.

Una vegada que, havent enllestit un en-càrrec, es ,presentà a portar-lo i a cobrar-lo,el que l'hi havia fet li preguntà

—Quan vol cobrar, senyor Llanas?—Ahir—respongué l'interrogat davant una

pregunta tan incomprensible per a ell.Recordo haver llegit, a començos d'aquest

segle, en alguns despatxos de procuradorsi advocats, una màxima del popular autorde Don Gonzalo o l'orgull del gec, impresaen grans caràcters i que deia així:

«Recorda que el jutge pot condemnar-te

LES GRANS IMPRESSIONS

—Oh ! Has vist, Ramon?(Marianne. París)

—Està demostrat, senyors jurats, que elmeu defensat esbotzà la caixa. Però, ambla mà al cor, digueu-me : qui no ha tingut,en la seva vida, un moment de feblesa?

(Le Rire, París)

Llanas va morir als setanta-cinc anysdesprés d'una vida feliç i honrada.

Durttnt la seva darierá malaltia, en ucperíode que s'inicia una passàtgcra millo. cel metge indicà que podia pendre algunsopa. Quan Llanas demanava amb Inristència l'aliment, els de casa seva 1i deien

—Un minut... ara la porten...I un dia que trigaven massa, Llanas pie

gustà :--Que ve a peu aquesta sopa?En agreujar-se, la família cridà un c

pellà. Aquest va preguntar al malalt si creien Déu. Potser amb la resposta d'En LInas el sacerdot no va tenir-ne prou i ]i vpreguntar si creia en els sants.

—Ja veurà—contestà el malalt—, tinc tata fe en Déu que a penes me'n queda pals sants.

Quan es va adonar que se n'anava d'quest món, va agafar-se les mans donant-una forta estreta de comiat, i en aqumoment, amb veu ferma i clara, Llanas vpronunciar les seves darreres paraules

— Passi-ho bé, senyor Llanas!

e

PASSEIG DE GRÀCIA, 18

JOIERIA:

RELLOTGERIA:

ARGENTERIA:

agressiu, ni és guillat, ni perseguit, sinóque només és llauna. Es aquell que no po-deu més, però que sempre que gira cuadieu: quin home més pesat! Acostuma engeneral a ésser un senyor satisfet d'ell ma-teix, de la seva dona, dels seus fills, de laseva amiga, de la seva dentadura postissa,del seu negoci, dels seus . dependents, delseu sastre, del seu gos, del seu automòbil ide la llevadora que presta els serveis en laseva llar prolífica. Aquest tipus de llaunagasta una salut excellent, moltes vegades

diu coses que no tenen res de particular ifins són intelligents, acostuma a anar net,acostuma a ésser generós, té gana, té to-tes les gràcies que vulgueu i en certs mo-ments de la seva vida és discret i tot, nous ha ofès mai, alguna vegada us ha donat

un cigar, us ha pagat el tramvia i ha parlatbé de vosaltres. En realitat no hi teniu resen contra, però hi ha una cosa terrible iindefinible que ús el fa pesat, que us el fa

intolerable, que us invita a ]'insult, que usfa desitjar que li passi alguna cosa des-agradable o que la dona li sigui infidel.

Tots aquests tipus són el que podríemdir-ne llaunes absoluts. Llaunes per a tot

-hom, en tots els climes i en tots els mo-ments de la història. Després hi ha elsllaunes relatius, que només ho són per de-terminades persones, les quals poden ésser

també llaunes o tenir un tant per cent dellaunes per a un altre grup determinat depersones.

Esser llauna és una condició humanís-sima i tots en tenim un tant per cent enla formació de la nostra ànima. L'homeque no té absolutament res de llauna noexisteix, però quan parlem de llaunes volem

1 dir els integrals, i si no els integrals, aquellsque la condició de llaunes és el determi-nant més fort de la seva existència.Generalment el llauna pur té a favor seu

¡'estar moltes vegades en estat de gràcia,perquè la facultat d'ésser llauna és tanforta i tan absorbent, que enclou moltesvegades la luxúria, l'avarícia i altres pecatscapitals. Es dificilíssim trobar un assassío un estuprador o un lladre professional din-tre la categoria dels llaunes purs. Es moltpossible però que entre els eremites de laTebaida hi hagués un llauna pur, com tam-bé és possible trobar-lo dins d'aquella clas-se privilegiada d'homes que se'n van delllit del cel.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

en aquestes festes que demanen un regal no oblideu que:

J I ROCA JOIER

PRESENTA

AI costat de la joia degran preu, el joiell discretde gran to i d'execució

impecable.

les màquines de més qua-litat i els models inimita=bles de Patek, longines,Cyma, Zenitk, Vulcain,Movado, liema, Haas

Neveux, etc.

Ultra les creacions pròpies,les darreres troballes del'orfebreria nacional i es-trangera, on el gust mésdepurat s'alia amb I'exe'

cució més perfecta,

«un regal de J. Roca, el joier de moda, és un regal

amb personalitat inconfusible»

2 MI \iIDR

i insospitada orientació, le curses de nata- Es de suposar que seguint aquesta nova 1

u N A N E R S A R I ^' eció que es corren a Montjuïc deuran tenirlloc precisament, d'ara endavant, damunt lespistes de tenis. -^—

I encara diran que En Pich i Pon no ha Els llaunes. - El nostre país, com tots

fet escola !... LA els països clel àmón, est ple de llaunes. En-* * * tre aquests éssers, catastrògeneralment -g

11

no podrà mai confiem- «Els diumenges i festes de guardar, elsrs.--Albert de S. Lla- que desitgin visitar l'amic Llanas fruiran

d'un servei extraordinari, organitzat per launtar contra tan sàvia Companyia.»

*x**x

Albert Llancis

més vehemència sobretot dels que li tiravenen cara que, magníficament enxufat, co-brava de sis o set càrrecs oficials.

Llanas va pendre part en la polèmica,defensant Fabié en un article d'on culloaquesta frase

«El señor Fabié no será filósofo. Confor-mes. Pero habla como un libro... de cocina,que es el .más substancioso de los libros, elde más enjundia, al menos.»

5

Una temporada que plañas va viure aBadalona, tan bon punt trobava un amic,li notificava el seu nou domicili i, perquèse'n recordés, li donava una targeta senzi-llament admirable. S'hi llegia, és clar, elnom, Albert de Sicília Llanas, i aquestaadreça, en vers

cap

s

ecret per a ell. A principis d'aquest se-

Hi constava, també, el nom de Badalona.Però més important que res era el reversde la tarja, on, encapçalats amb la paraulaHorari, constaven les hores de sortida deBarcelona i arribada a Badalona, i vice-versa, del tramvia de vapor que arrencavadel carrer de Trafalgar, aquell mitjà de co-

municació que en aquell temps rebia popu-larment els noms de tramvia de foc i la gui-llotina, per les desgràcies que ocasionava.

Feia de bon llegir, en la targeta d'EnLlanas, al capdavall de l'horari, aquestaadvertència

Martínez Campos, vint-i-dos bis,baixos, primer i segon ¢is.

Albert de Sicília Llanas i Castells — per a pagar, però al qa molts, el senyor Llanas ; per als íntims, nar-te és a tenir cEn Llanas, simplement — va morir a Bar- nas.»celona el Io de desembre de I915, després Què es pot arglde vuit mesos de llit a conseqüència d'una màxima, a veure?caiguda. Foren Vuit mesos de sofriment,però durant els quals Albert Llanas no vadeixar mai el seu bon humor característic. Quan l'acadèmic

Quan, havent caigut, el portaren, mig absurda traducciófet malbé, a pes de braços a casa seva., una els crítics de l'èpcde les filles d'En Llanas va preguntar-liLeopoldo Alas, Cl.si s'havia fet mal. tota raó, contra e

—Quines preguntes més poca-soltes ! — I Fabié es va Jeferespongué el seu pare —. M'hefet un bé, si et sembla, caientescales avall!

^'^'______

EI teatre, la vida entre bastidors, no tenia

gle, va publicar a La Veu una sèrie d'ar-ticles titulats Trenta anys de teatre, quesón una delícia.

Albert Llanas, demés d'autor, fou tambéempresari.

Com a tal, ha deixat una dita que, perella sola, val per molts tractats que s'hanescrit parlant de teatre. Em refereixo— il'he póguda comprovar — a aquella adver-tència que aparegué en el manifest o llistade la companyia del desaparegut Principal,l'any 18çS. Més avall de la llista dels nomsdels actors i de les actrius, en grans caràc-ters destacaven, en el lloc destinat a títolsd'estrenes, aquestes paraules : «OBRAS NUE-\'AS», i tot seguit : «OBRAS SON AMORES».

A Madrid, Llanas fou empresari del Circode Paul, del carrer del Barquillo. Li canviàel nom pel de Teatro de la Bolsa i en elles va revelar el mestre Tomás Bretón ambla popular guajira en una obra de Feliui Codina titulada Viaje de Europa.

Totes les temporades que En Llanas vaI'er d'empresari són recordades com a mos-tres de bon gust i encertada presentació.

Quan va ésser empresari del Circ Barce-lonés del carrer de Montserrat, va guanyarmolts diners amb la sarsuela Los Magiares.Un dels atractius de ]'espectacle era quehi sortia a escena el bopular gigante Be ja-rano. Dos metres vint centímetres d'alçada.Però aquest gegant, habitualment mansoi,es va rebellar un dia contra Llanas. Beja-rano volia sortir al carrer. L'empresari s'hioposava rotundament, allegant, amb raó,que si la gent veia el gigante Bejarano pas-sejant per la Rambla, a la nit no s'acosta-nia al teatre.

Per últim es va trobar una fórmula con-ciliatoria perquè el gegant pogués passe-jar-se i ningú no el vegés. Cada nit, uncop enllestida la funció, e] gegant sortiriapel Passeig de Muralla a donar un tombfins al Portal de Mar. Això sí, acompanyatd'En Llanas perquè no se li acudís transi-tar per altres llocs. Ara que En Llanas novolia sortir acompanyat ú nicament dels dometres vint de l'acreditada estatura del gegant, i cercà dos amics amb els quals podeparlar tot pasturant el Bejarano. Els doamics amb els quals Llanas passejava efenomen eren Josep Maria Pascual, crftimusical de La Publicidad, i el meu parePer ells mateixos ha arribat a mi aquestanècdota de les moltes d'En Llanas.

El gran matx Nusslein-Plàa durà escas-sament una hora. Això, unit al preu elevatdels seients (as pessetes), explica a basta-ment aquesta exclamació d'un insatisfetprofà:

—Ja ho veig; cada pífia de Nussleinm'haurà costat aquelles tres pessetes...

x**Entre el públic que improvisà un discret

aspecte a les grades de la pista de Mont-juïc, es remarcava una nodrida representa-ció de desconeixedors absoluts de l'elegan-tíssim esport del tenis. Això fou la conse-qüéncia que molts espectadors, jutjant pelfísic més que no pas per l'hàbil maneig dela raqueta, atribuïssin al francès Plàa lesglòries del campió mundial Nusslein i alrevés.

Cap al final del matx, moltes veus de lespopulars es manifestaven d'aquesta confu-sionària i divertida manera

—Ara sí que no sé on sóc; aquest Plàa(el pretès Plàa, entenem-nos) no es cansade coilocar i tornar pilotes difícils, i noobstant, Nusslein, que no sap pas on toca,resulta que està fent-se l'heroi de la tarda...

A la teulada del Palau de les Missionsde Montjuïc, veí del camp de tenis, el diadel famós matx Nusslein-Plàa s'hi congre-garen alguns entusiastes de l'acrobàcia il'economia. Els organitzadors els contem-plaven amb visibles mostres d'orgull i ana-ven dient :

—El tenis va fent adeptes. Els especta-dors de terrat i teulada, fins ara, nomésexistien vora els grans camps de futbol.

h^*

Acabat el gran matx Nusslein-Plàa, elcampió mundial fou requerit d'adreçar unasalutació als radioients catalans. I bé ; uncop davant del micròfon, Nusslein s'engegàamb un alemany tan ràpid com cls matei-xos lobs que .prodigà a la pista.

Un cronista de tenis es lamentava—Pobres radioients ! S'hauran quedat amb

un pam de nazis!...

Un canvi modest

La setmana passada els diaris informa-ven l'opinió pública de la detenció, efectua -da per la .policia, de quatre socis del Centrede Dependents, com a suposats complicatsen el moviment del 6 d'octubre, a causad'haver estat trobats dins el casal llurs res-pectius quatre carnets de soci esquinçatsi sense el retrat.

Aquestes detencions, perol, foren deixadessense efecte amb tota diligència uns dosdies després... cosa ben natural, un copexplicada, puix que els quatre carnets tro-bats fets malbé foren esquinçats pels em-pleats oficinistes del Centre quan, poc diesabans dels fets, els interessats anaren acanviar els carnets vells pels nous que feiapoc s'havien posat en circulació.

Piquïponïana

Els components de l'Associació d'Escrip-tors i Artistes Socials de Catalunya — en-titat actualment en gestació —, es reunei-xen un dia la setmana en un cafè de Bar-celona. Allà, tot prenent generalment tilla,parlen de tot allò que abraça l'esfera deIlurs afeccions literàries i artístiques.

Era la setmana passada que la conversas'orbità sobre literatura catalana.

—Les obres escrites en més bon català,són les de la Fundació Bernat Metge —deia un.--L'autor que té el lèxic més florit i ric

— afegia un altre — és Tàcit.—Tàcit? — féu un tercer, estranyat. 1 afe-

gí, parodiant Pich i Pon amb la més granbona fe : — Ah, sí ! En Rafael Tàcit iMarca.

A la manera d'Aladï

A València, al carrer de la Pau, hi hauna sastreria militar el nom de la qual,segons un rètol que hi ha a la fatxada, ésEl Soldado Desconocido.

Ens diu un amic subscriptor que, no fagaires dies, trobant-se a l'esmentada ciu-tat, va passar per davant de la dita sas-treria. Va veure-hi, a dins, que hom preniala mida d'un vestit a un soldat. Li semblàreconèixer en aquell soldat un amic íntimseu, al qual, per cert, li convenia veurei parlar.

Però el nostre bon subscriptor va marxarsense dir-li res. Ens diu

—Com podia dir res al meu amic soldat;si es trobava precisament en El SoldadoDesconocido?

Un pròleg sucu lenf

Fa dos diumenges, a ]a tarda, al CentreCatalanista Badaloní, de la veïna ciutat,fou estrenat el drama El mal que ens portael bé, original del president de la Cambra dela Propietat Urbana badalonina i aspiranta batlle local, senyor Pere Rosselló.

Abans, al migdia, l'autor convidà a undinar la premsa i altres amics i persona-lilats. Entre els comensals, hi havia el co-negut músic Cassià Casademont i el nomenys celebrat dibuixant Passaren.

Tots, doncs, estaven ben predisposats pera l'obra ; i els aplaudiments no foren re-gatejats.

El músic, a la nit, deia—EI que' m'ha agradat més ha estat el

dinar, que en podríem dir el pròleg d'Elmal que ens porta el bé.

—Efectivament — afegí un altre —. Peròaquest suculent pròleg ha estat el bé queens porta el mal.

aAPELLERIA • TINTORERIA

V'

1 lla natics, cal destacaren pnmer oc e u

agressiu. El llauna agressiu és aquell per-sonatge que té tres o quatre punts de gui-llat, que viu dins del núvol de les sevesidees tronadíssimes, el qual núvol no eldeixa toar de peus a terra, i que agredeixtothom que pot amb la manguera soporí-fera de les pròpies idees. Aquest llaunaacostuma a ésser un hipopotàmic ancià, quees creu haver resolt un problema d'ordrecientífic, o bé es creu haver trobat el des-Ilorigador de la política del país o el sis-tema més eficient de cordar-se els elàsticso de fer parir les dones sense dolor. Aquest

llauna s'escolta en una forma allucinant,arrossega les síllabes, i es pròdig en cape-

Ilans, en pessics, en arrapar-vos la solapai en fregar-vos una mena d'alè apostòlicper la punta del nas. Porta constantmentel seu programa sota l'aixella, i atabalabisbes, governadors civils, personatges depas, cambrers je cafè i entretingudes fà-cils. Es fa un 'fïp de passar targeta, i vul-gues no vulgues vol ésser presentat volencabir el terratrèmol de la seva conversa

en aquells precisos cinc minuts desagra-dables en qué esteu fent tard a una cita,o bé esteu sota la influència d'un correntd'aire, o se us ha plantat al clavant vostreel cauro de les escombraries. En aquestscinc minuts, el llauna agressiu us arrapamaterialment pel coll i, insensible a la vos-tra cara de prunes agres i amb una incons-

ciència cruel, us fa encaixar ]a seva (lesco-munal llauna. Dintre el tipus del llaunaagressiu hi ha un subllauna incomprès, des-atès o perseguit. Aquest llauna té un airepatètic que no us arriba a commoure deltot. Es aquell que ha vingut dues-centestrenta-tres vegades a casa vostra, i sem-pre ]i heu fet dir que no hi sou, la qualcosa no priva que ell insisteixi fins a laconsumació dels segles. De vegades les pre-tensions d'aquest subllauna són modestís-

simes, però a vosaltres, sense saber perquè, us horripilen, i fugiu del subllaunafins a gratar la incorrecció.

Un altre tipus de llauna vulgar dintre lacategoria semi-agressiva, és el llauna ma-lalt o que es pensa estar malalt. Aquest ho-me de color trencat, d'aire borrós, de ges-ticulació insignificant, fa ús de la seva ta-

barra patològica amb la insisténcia musicaldel grill, en els detallets arriba a un realis-me impúdic, i aquest llauna, si és una pla-ga passadora per a la societat de la seva

època, arriba a les proporcions d'un granet

r

enverinat i dolorosíssim per a la pobra fa-

s mília que el té de digerir.l Una altra mena molt corrent de llaunac és el llauna tímid. Aquest llauna tímid és

aquell que se us enganxa i arrossega una

conversa inarrossegable només perquè li

a manca i'esma d'acomiadar-se. Es aquellque quan aneu de pressa pel carrer us atu-

ra, perquè la timidesa en ell es converteixen una mena de vertigen i l'engoleix fatal-ment dins ]'abisme d'un diàleg forçat queés precisament tot el contrari d'allò que elldesitja; perquè el llauna tímid no té capnece;artat ni c z.p interès per aturar-vos nicap ganes de dir-vos res. El llauna tímid

a acostuma a ésser un personatge angèlic,sense gota de fel, fa ús dels llocs comunsamb una candidesa tan mancada d'imagi-nació que moltes vegades frega la zona dellironisme pur. Hi ha llaunes tímids, però,que són capaços d'una traça excepcional i

que podrien, àdhuc, fer coses memorables,a però les seves gràcies i les seves arts pas -a sen ocultes als ulls de 1'a gent, i es mori-a- ran sense que ningú descobreixi les reser-

a ves de mel o de grandesa que hi ha en elfons d'aquests llaunes tímids, perquè la

n seva desconcertant timidesa només els deixaer actuar en el sentit de llaunes.

La majoria de la gent sent odi pel llau-natímid ; acostuma a dir-ne penjaments i

se a tractar-lo amb desconsideració. Ja sabemll que la majoria moltes vegades és injusta, ia en el cas del llauna tímid no ]i sap veure

el borrissol de ploma d'àngel en el seuabric esfilagarsat ni aquella aurèola de co-lor groc tendre que nimba les ales desmaia-

tbié va publicar la sevala Lógica de Hegel,

— entre ells el cèlebrei — s'abraonaren, amb

com va poder, i amb

MASORda. Universitat, 4 - Telèfon 19893

Es reben encàrrecs Per telèfon

VAL per ro per roo de descompte

RAFAEL MORAGAS des del seu barret.El tipus més abundant de llauna és aquell

del llauna nnrm»l que no és tímid, ni és

LA TARONJA 1 LA POESIA

J osep Aguirre i MatiolJosep Aguirre i Matiol és un dels poetes çaria una quantitat per a l'exportació a tall

valencians que es varen formar al voltant (l'assaig i, un cop venuda la taronja expor-dels jocs florals de Lo Rat Penat, per bé lada, es cobraria els avenços i les despesesque no fos un dels més assidus concurrents i lliuraria els guanys als iniciadors. "Tot se-a aquesta mena de certàmens. L'any 1883 guit, els senyors Fournier compraren taron-guanyava, però, la flor natural en uns jocs ges d'Alzira, les acondicionaren en caixesflorals on actuava de mantenedor I'ex-mi- 1 de fusta (com encara es fa, però sense pa-nistre valencià de la primera República Es- per) i les trameteren a la casa Dan Roggerspanyola Josep Cristòfol Sorní. i Companyia, de Liverpool. Poc després, la

Aguirre i Matiol, com a poeta, conreà les casa anglesa comunicava que les caixes tra-notes senzilles i sentimentals, amb una bona meses — cinquanta — havien estat venudesdosi de subjectivisme. Gairebé totes les se- a preus satisfactoris.ves poesies valencianes inte-gren un llibre titulat Ecos dela Caseta Blanca.

La Caseta Blanca era — iés — una finca situada en ter-me de Bétera, en un indret

-. I

amable i joi3s. I la CasetaBlanca era un lloc on es re-

_°"r ;.unien moltes personalitats li- 'ternes de l'època. A la Ca- ` 'seta Blanca, finalment, vamorir el gran poeta valenciàVicent W. Querol.

Però Aguirre i Matiol, que l ,amb tanta sinceritat es lliu-raya a l'exercici poètic, no - 1 „ rera solament un poeta.

Havia nascut a la Vilanovadel Grau (avui Ciutat de Va- i Clència) el dia i5 d'agost de ñ 1 ^ t se1892. Fill d'un agent de dua-nes, fou enviat a Marsellaperquè• estudiés la llengua .x . 1 y^francesa. En tornar, es dedil.a les activitats comercials fins •a la seva mort, esdevingudaen 30 de setembre de rozo.

1 bé : el senyor Aguirre iMatiol pot ésser consideratcom el fundador del negoci . jtaronger, avui tan important c -.per al País Valencià.

Era pels volts de l'any 1870.Pels camps de la Ribera, per.`'Carcaixent, per Alzira, pels

ycamins vorejats de fronda,tsota el cel sense taca, camí- s : • .

naven i caminaven dos ciuta-clans francesos. Ambdós duienel cognom Fournier. Ambdós "tenien per ofici anar vaga-bunds per diversos països. Pera mantenir-se només compta-ven amb les monedes que els Un caracterástic paisatge de tarongers ambdonava el bon poble després palmeres decorativesd'oir llurs concerts, a l'airel liure, de flauta i de violí.

Censura 1 ALMELA I VIVES

0

M0 POk TÓCAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA a CREACIONS EXCLUSIVES

fl^laR LA II LIS GLOo G3^p 9TALC ®Nnl 9^^3 34

Societat Espanyola de Carburs MetàlhIÍcsCerreue: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73oi3

CARBUR DE CALCI; Fibrique a Berga (Barcelona) i Carcu-bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fibnqua aBarcelona. València i Còrdova i : ACETILEN DISSOLT, Fibri-qua a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : t SOCARRIMAT i SECAT dofili i peces seda, cotó i a}tre3 teixit : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoÑ i domàtica :: GENERADORS, SU-FADC„S, MANOMETRES, materialm d'a txrtaci6 per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Un aspecte de la fàbrica Rrupp, a Essen

•,I4i

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Crisî i armaments

mirand

a Foi.iii

Roosevelt en famílii

Els financers americans no estava gairetranquils anib les experiències de Roosevelt.El president erfany a una familia antiga, icom a tal tnolt conseraadora, que no sentmassa confiança per la seva política.

Un cosí del president, Philip Roosevelt, deprofessió agent de canvi, li escriví

aSóc, com saps bé, administrador de lafortuna que et va deixar ton pare. En elsmonients actuals, és impossible saber 015. col-locar diners amb seguretat. Per tant, t'a-grairia que em fessis saber: primer, si tensintenció de desvaloritzar encara més el dé-lar ; segon, si seguiràs despenent els dinersdel país a un ritme que ens durà indefecti-blement a la inflació ; tercer, què peatses ferde la plata metall.»

Des de la Casa. Blanca, el president res-pongué, lacònic : aDear Phil, ets tu l'ad-ministrador.»

Philip s'afanyà a respondre«Estimat • cosí Franklin : Donada la teva

lamentable manca de col.laboració en l'ad-ministració dels teus diners, he cregut bév endre totes les teves accions i esmerçar elproducte en paper de l'Estat. Et demano queet fixis que, així, ara els lla. i'ad;oinistrador.»

La walisa diplomàtica

Els telegrames de les agències han fet sa-ber que et president dè Bolivia, elegit no fa

gaire, Tamayo, hovia estat detingut per unsfacciosos.

Pels volts de rgo8, rodava pel bulevardparisenc Saint-Miclvel un jove bronzejat, decabells de bonús, poeta, pianista i budista,amic de Rubén Darío, que amb veu formi

-dable recitava versos a les xicotes. Era Ta-mayo, el qual, però, aviat se'n tornà al seupaís, on fundà un diari de combat : El Hom-bre Libre.

En 1920 tornà a Europa, com a membrede la delegació boliviana en l'assemblea dela Sacietat de les Nacions. Tamayo haviaconfiat a un secretari, Espada, un d'aquellssacs de cuiro proveits d'un pany de combi-nació, anomenats vatises diplomàtiques.

—Teniu present—recomanà—que el secretés l'ànima de la diplomàcia. No us separeumai de la valisa, però mai, en cap momentni per cap pretext! Si cal, defenseu-la ambles armes !

Espada traginà el sac de La Paz a Mo-lleado, de Moliendo a La Havana, de LaHavana a Nova York, de Nova York aParís, de París a Ginebra, sense perdre'lmai de vista.

Però un dia, el jove secretari va desco-brir que la valisa el secret de la qual haviade guardar àdhuc exposant la vida, noméssolia contenir la roba bruta de Tamayo.

1 Calgué la intervenció dels amics perquè l'en

-furit secretari no li enviés els padrins...

«Male in Austria»

Hitler, Goering i Goebbels discuteixen. ElFührer demana a Goering

—Si esclata la revolució, què fareu vos-altres?

—Jo — respon Goering — me n'aniré enavió.-

-Jo—diu Goebbels—tinc una caseta enun bosc on no ena trobarà ningú.

Pel que fa a Hitler, segueix sense dir resaalgrat les preguntes dels altres. Finaltttent,

respon :—Jo, al capdavall, sóc estranger.

Americana

Gibson Dailey, de la Universitat de Penn-sylvania, s'ha entretingut a calcular que alsEstats Units bé hi deu haver trenta mi-lions d'homes que s'afaiten, uns cada dia,altres dia per altre, de manera que entrebis aquests homes es perden més de milcinc-cents milions d'hores cada any.

Dailey voldria que tot aquest temps fosesnaerpat en l'obra de redreçament nacional.I com que tota ximpleria troba eco, algunsestudiants de Pennsylvania s'han deixatbarba, seguint el consell de Gibson Dailey.

Ara que l'American Weekly comenta que,a jutjar per les notes obtingudes, aquestsestudiants no han esmerçat pas estudiant eltemps que han guanyat no afa.itntít-se.

Propaga nd a

La idea que les majors personalitats deBerlín demanessin diners pel carrer, ha es-tat un èxit.

Goebbels estigué a ptuat de morir esclafatper la multitud i es féu fonedís. Hitler laos'atreví a captar de por d'interrombre eltràfic.

La collecta a plantejar un petit proble-ma : qui dels dos ha recollit més, Goeringo Goebbels? Per tal de no revifar cap sus-ceptibilitat, hom s'ha limitat a dir que en-tre tots dos havien recollit dotze mil marcs.En canvi, el pobre burgmestre de Berlínnomés n'arreplegà cinc-cents. .

La caritat ben entesa

dgaesla capta de Berlín fa recordar unaanècdota de Henri Géroule, un home queha mort fa pocs dies, autor de moltes co-ntèdies representades als teatres dels bule-vards de París, però sempre signades paralgú altre.

Un dia de capta, Géroule donava a totanoia que se li ¢resentava, anrb una genero-sitat incansable.

—Ets molt generós—va dir-li Mirande,que l'acompanyava.

—No t'ho creguis — respongué aclaparatGéroule—, és que sóc tímid.

Ezit en le midaCorbeu. inarrageblee

' Pgemee e boa Dren

JAUME I, ji. Telèfon 11655

Tots els que tenen o es creuen tenir unaautoritat derivada de la seva posició polí -tica o de la notorietat assolida, afirmen queel món està en crisi. Afirmació solemne,però que també pot considerar-se supèrflua,

ja que no hi ha ésser humà que no cons-tati que les coses van malament, i no esti-

gui d'acord a reconèixer que en el passatanaven millor.Però cal que ens entenguem a quin pas-

sat es refereix. Aquell benestar que es pro-duí, una mica pertot, immediatament des-

prés de la guerra, era fictici. El diner circu-lava abundantment, la producció industriali agrícola era àmpliament consumida, i totsemblava que anés bé: Els nou-rics, pro-ducte típic d'aquella època, es creien quellurs fortunes eren inesgotables. Però aquellsdiners tan de pressa adquirits s'esvaïren, ila rarefacció de la moneda no es féu espe-rar. El benestar fictici tingué una duraciómolt breu. La crisi, o, millor dit, la misè-ria, aparegué pertot, i encara dura.Aquell passat, doncs, en qué no existia la

crisi, ha de situar-se en els temps anteriorsa la guerra, abans de 1914?

Recordem els temps prebèllics, i recor-dem que també s'hi parlava de malestareconòmic — no de crisi : qüestió de sinò-nims —, i s'atribuïa a la mateixa causa queavui, per estrany que sembli : a les enor-mes despeses .pels armaments, que consu-mien la major part de les reserves de l'Es-tat. Endebades Bebel a Berlín, Daurés aParis i Turati a Roma alçaven llur veucontra ((les despeses improductives» ; els fa-bricants de material (le guerra seguien te-nint els governs de tots els països com aclients.

Malestar, i no crisi, en l'estricte sentitde la paraula, perquè, malgrat tot, si noentre els gaveras, almenys entre els poblesexistia una recíproca confiança que feia fl-

cils els bescanvis comercials, perquè es po-dia circular cj'una banda a l'altra d'Europasense passaport i la vida era barata, perquè,

en fi, ningú no creia que fos possible unaguerra europea. Ho declara el mateix Bülowen les seves Memòries ; però Bülow diutambé que Alemanya fou empesa a la guer-ra, o almenys a avançar-la, perquè ja nopodia suportar el pes feixuc de les despesesmilitars.

*s*

Com es veu, el malestar que començavaa fer-se sentir en 1 9 10 i la gran crisi actualderiven d'una mateixa causa : les enormesdespeses per armaments.

A més a més, entre altres, un factor hiha que agreuja la crisi actual : la descon-fiança entt2 els pobles, que ha fet més difí-cils les relacions que abans de la guerra

eren normals. I no parlem de tes mesuresadoptades pels Estats, que sota forma pro-teccionista han alçat una barrera infran-quejable a aquella expansió comercial quees un dels principals factors del benestareconòmic.Es deia que la guerra que durà del 3 d'a-

gost de 1914 a l'tt (le novembre de 1918tenia la finalitat d'abatre tots els milita-cismes, de donar al món un assentamentdefinitivament pacífic i poder esmerçar lesenormes sumes que es destinaven als arma-ments, en coses més útils per a donar alspobles aquell benestar a què tenen dret.

II•lusions, tot plegat. Seguides de la mésterrible desillusió, com hem de constataravui.

Efectivament, avui tothom parla de paui tothom prepara la guerra.., una guerraque seria unt guerra de pobles, i no, comen temps menys civilitzats, una guerrad'exèrcits.

Si vis pacena para belluna. Francesco DeSanctis, el gran crític italià, no sols ha de-mostrat que aquesta frase no és de cap es-criptor llatí i no se sap d'on ha sortit, sinóque així mateix ha ,demostrat la seva fal-sedat.Però aquesta màxima segueix essent la

norma. Hitler, després d'haver desenrotllaten Mein Kamp f el. seu programa ultrabelli-cós i ultrahegemònic, es convertí, tot justassolí el poder, en un cantor de la pauperò, a despit dels compromisos adquirits,Alemanya ha donat un increment febril alrearmament del Reich. DIussolini, desprésd'haver preparat la joventut per a la guerra,ha volgut fer marxa enrera i només parlade pau ; però les despeses bèl.liques consu-meixen la major part del pressupost italià.La U.R.S.S. es declara pacifista a ultrança,però es diu que té l'exèrcit més potent delmón. França dedica gran part de les sevesreserves econòmiques a la defensa nacional.

I així tots els altres països d'Europa, i elJapó i els Estats Units no es queden pasenrera.

La voluntat de pau no es mostra sinóen les paraules, però no de fet. I una pauarmada no és pas una garantia de pau.

***

Aquests dies, Benes ha dit que l'any 1935serà àecisiu per a la sort d'Europa. El mi-nistre txecoslovac, que abans era optimista,ja no ho és.

Però, d'on ve el perill, on hi ha aquestaforça misteriosa que manté tot Europa enestat de persistent preocupació, que fa veu-re ]'esdevenidor de colors ombrívols?

Els homes que avui governen Alemanyatenen una mentalitat per l'estil de la delsque manaven en temps de Guillem II.

Després de Versailles, Anglaterra i Fran-ça havien reduït les despeses militrs. Peròdes de t 927 ençà les coses canviaren, i amb-dues hagueren de rependre la política d'ar-maments, havent obert els ulls davant delperill.

I no obstant, els mitjans per a evitar-lono mancaven, fins foren tractats durant laConferència de Versailles.

A propòsit d'això, sigui'ns permès de re-produir un episodi d'aquells temps, no gaireconegut.

^a•x

El i} de març de . i9i9, Wilson, LloydGeorge i Clemenceau estaven reunits a Pa-rís, a l'hotel Crillon. La conversa sobre eltractat de pau feia dues hores que durava,sense secretaris ni intèrprets. Clemenceauexposava amb insistència la tesi francesa ies mostrava poc content de les garantiesque li oferien : desarmament, desmilitarit-zació, Societat de les Nacions, etc.–Cal---dej a Clemenceau—ocupar la ribaesquerra del Rin. Cal que aquesta zonaresti interdita a l'acció política i militard'Alemanya.

Lloyd George i Wilson escoltaven. L'an-glès seia en una butaca amb el cap entreles mans, quiet com una esfinx. Wilsontenia els braços creuats al pit i mirava Cle-menceau fixament. Quan el Tigre haguéacabat, Lloyd George reprengué les objec-cions de Kerr i Clemenceau les de Tardieu.Wilson romania silenciós. Tot d'una, LloydGeorge s'alçà, s'acostà a la finestra, miràtina bona estona la plaça de la Concòrdia,amb el Palais Bourbon i el Quai d'Orsayvelats .per una pluja fina, com si l'especta-cle l'interessés enormement. De sobte, gi-rant-se en rodó, digué a Clemenceau

--Senyor president, i si us ofereixo, encomptes d'una ocupació de la riba esquerra,una aliança militar de la Gran Bretanya,amb la garantia del nostre exèrcit en casd'un atac per part d'Alemanya?

Wilson, impassible, afegí :—En nom dels Estats Units, ofereixo a

França la mateixa garantia militar i en lesmateixes condicions.EI Tigre quedà convençut. L'endemà ac-

ceptava l'oferta dels dos aliats, amb lesclàusules que s'havien estipulat. Fou doncsuna pau anglo-americana.

Què va ocórrer després?EI pacte, la solemnitat del' qual hauria

assegurat la pau a tot el món, fet reduir elsarmaments i evitat en bona part ]a crisisubsegüent, no es conclogué perquò el Se-nat americà no va voler-ho, i perquè LloydGeorge seguí una política precisament apo-sada a l'anunciada en l'entrevista de l'hotel.

Les conseqüències ja són prou conegudes.Alemanya ha reprès ràpidament el lloc peri-llós per a la pau que havia abandonat perpoc temps ; la cursa als armaments cadadia és més una realitat ; les desconfiancess'accentuen, i la crisi també.

Anglaterra s'adona del temps perdut i volreparar-ho. Baldwin, Austen Chamberlain iChurchill hi veuen clar. La sòlida unió deFrança i Anglaterra potser pot evitar laguerra, però no creiem que pugui influirsobre la crisi,

TIGGIS

SI ES-El ECTRIC1 DEL.YOSTRE AUTOMÒBIL

vse^paroranaviat i bé,al

;GIARATGE ELÈCTRICc4e ERMOIÀ,6i8'(AribauiDiagonal)

Els clos francesos, en llur bohèmia erra-bunda, arribaren per tant a esplèndids campsde tarongers. Encara que perdurava als ar-bres la fruita d'or, ja havien esclatat lesfiors sensualíssimes. h els dos francesos,llibertant la fantasia, veieren la possibilitatde negociar amb aquelles esferes lluminosesi saboroses.

Per a això es varen posar en comunica-ció amb el senyor Francesc Sagrista i Coll,consignatari de vaixells i home expert enafers. A l'esmentat senyor li exposaren llurpropòsit d'exportar taronja, cosa en la qualningú no havia pensat fins aleshores. I comque no tenien mitjans econòmics per con-vertir el propòsit en realitat, per això acu-dien al senyor Sagrista i Coll. Però aquestno veia ]'assumpte clar i els donà una con-testació dilatòria, 'que implicava una nega-tiva.

Aleshores va intervenir el senyor Aguirrei Matiol, que era dependent de la casa ique havia escoltat les paraules dels fran-cesos. Així es va arribar a un acord, mit-jançant el qual la casa Sagrista ï Coll aven-

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Teléfon 55723

BARCELONA

Aquest número hapassat per la prèvia

I així va començar un negoci que avuies compta per molts milions de .pessetes iuns quants milions de caixes ; un negocitan poderós que ha aconseguit canviar elpaisatge de molts pobles. Així com a lesdarreries del segle xv[tt fou quan començitel conreu de tarongers en certa escala, ales darreries del segle xtx — per la circums-tància explicada — començà el conreu detarongers en una escala molt més gran, (lecara a les amples possibilitats de l'exporta-ció. ])'aquesta manera, molts pobles quenomés tenien algun taronger isolat, conver-tiren gairebé tot el terme en camps de ta-rongers, determinant 1'alludida transforma-ció del paisatge.

Altrament, el senyor Aguirre i Matiol ini-cià altres negocis d'exportació, com el de laceba, que primerament va adreçar a Liver-pool i que després va pendre una gran vo-lada, arribant fins als mercats nordameri-cans.

També va comprar una partida de • tomà-quets de l'horta de Torrent i la va trame-

tre a Liverpool. La casa corredora haguéde regalar-los, perquè allà no els coneixienencara. En el vaixcll següent, el senyorAguirre i Matiol envià una doble quantitatde tomàquets, que ja assoliren preu, en-cara que no bastant per a cobrir les des-peses. No obstant, el senyor Aguirre i Ma-tiol seguí les trameses fins arribar a laconsolidació d'un negoci que importava unsquants milions anuals a base dels tomà

-quets de l'horta (le Gandia : negoci queavui ha desaparegut a causa de les tarifesprohibitives.

I heus ací com es pot ésser poeta i co-merciant. Josep Aguirre i Matiol fou, amés, un home (le bons sentiments que, perexemple, aixoplugà a casa seva el generalcarlista Dorregaray i el general revolucio-nari García Villacampa. Per tot això, bémereix la làpida que el recorda en un lloctan estratègic com l'Estació Marítima delPort de València.

CAMISERIA I GÈNERES DE PUNTDarreres novetats en gèneres de punt de totes classes

Especialitats en camises a mida i trajos interiors de llana

Mitges ubur, exclusives

ANTIGA CASA COLLDEFORNS $ALMERON, 9q TELÈFON 94574

PANTASIOD1A 24, NIT

L'obra dm del director rus

Alexís Granowsky

amb l'orquestra

tzígana ,

Alfred Rode

í el colós de

A

la pantallafrancesa

HARRY BAUR

I.es tres «vedettes» del film : Williain Poseen, Myrna Loy i el awire-hairedternera

O Anna Sien en «Iiaramasoff»

nava com una força autèntica de la natura.Però els americans — aquests americans !

— la descobriren. I ens l'arrabassaren. Aixíque va arribar a Hollywood, la tancarenamb pany i clau dins un laboratori mis-teriós. 1 l'hi han tingut amagada durantdos anys. Durant dos anys ningú no l'havista. Perú tothom n'ha sentit parlar. Els .diaris se n'han ocupat copiosament. Totel món s'ha assabentat que Anna Stenaprenia lentament, molt lentament, l'anglès.Que ja el :parlava a la perfecció. Que elseu productor, descontent del primer filmamericà que ella va interpretar, el va des-truir i el va refer totalment... Breu : unapublicitat tan colossal com poc inte • igentva convertir Anna Sten en una cosa fa-bulosa i rara. Finalment, el producte tanlaboriosament elaborat ha aparegut a lesnostres pantalles. Amb el film La dama delbulevard, ja comentat ací, Anna Sten s'hapresentat encarnant la Nanà de Zola. UneNana assez ahurissan.te, com ha dit Jac

-ques Deval, el gran autor teatral i críticcinematogràfic.

Fa temps, vam veure a l'Olympia unspallassos que feien un experiment molt cu-riós. L'enfarinat tirava dins un aparell unapila d'ingredients. I, després d'unes diver-tides manipulacions, la màquina vomitavauna noia encantadora. L'august, freturósd'imitar el seu company, repetia l'experi-ment. Però equivocava les dosis. I de l'a-parell sortia un monstre repugnant. Del la-boratori misteriós, en el qual, com hemdit, tancaren Anna Sten, ha sortit tambéun monstre. Un monstre exsangüe i arti-ficial. Tan exsangüe com les figures de ceradel Museu Grévin i tan artificial com ladona artificial de Metròpolis.

Hem dit que l'Anna Sten de Karanwsoitera personal, simple, sincera, directa, na

-toral i humana. L'Anna Sten americanoés impersonal, complicada, insincera, silluo-sa, artificial i deshumanitzada. I marlenejaescandalosament. Els americans han volgutfer-ne una adversària de Marlene. 1, pera batre aquesta, han volgut emprar lesmateixes armes seves. Marlene Dietrich ésuna dona acabada, exhaurida, amaneradai afectada. Tot el que vulgueu i una micamés. Ensinistrar una actriu durant dos anysper tal que reïxi una imitació perfecta d'unacosa tan tronada com la Marlene, és unapensada que només es pot acudir a unamericà.

Pobra Anna Sten ! Oui l'ha vista i quila veu ! No és ni ombra del que era. Po-bre rostre! Els ianquis l'han ribotejat.l'han perfilat, l'han retocat, l'han porquelatfins a treure-li el vestigi més infinitesimald'humanitat, fins a fer-ne una imatge lamés a prop possible de la nina. Una en-dlulació sòlida : metàllica, amb uns buclesde llauna o de celluloide, que semblen ha-ver-se evadit d'un aparador de pentinadora.

I unes celles obliqües de japonesa (vampi-ressa made in U. S. A.). I unes pestanyes

que el rimmel ha petrificat . I una boca in-solentment maquillada. I quin joc! Quinaafectació ! Quina impassibilitat volguda !Davant aquest posat ahuri, aquest aire llu-nyà i absent, cal recórrer a la fredor delmarbre de l'estàtua, a la frase estereoti-pada de tots els caps de publicitat, méscursis que intelligents. Uns ulls oberts iespantats, que claven una mirada lenta-ment assajada davant el mirall, una veutènue i estudiada -- Marlene ! —, i unesposturetes i uns saltironets falsament in-genus, completen el bagatge expressiu del'Anna Sten que han fabricat els americans.

Ah, els procediments americans! Tothom

MIRADORSub.cripcíó: 3`50 pies. trimestre

Redacció i Administració:

Coros Catalanes, núm. 589Telèton 11430

rie. Així fabriquen les redettes. Ah, la stan-dardització

I, per a acabar, els indispensables quatremots entorn de l'eterna història : l'odiósdoblatge. El Principal i el Bosc, dos ci-nemes de Gràcia, només projecten versionsoriginals. Per què? Perquè, a comença

-ments de temporada, l'empresari va fer unplebiscit entre el seu públic. I els especta-dors que es pronunciaren contra els dables

foren majoria. Què diran ara els distribuï-dors que pretenen que el públic de barriada

exigeix el dnbbing? Però què saben els dis-lribuïdors installats en el seu despatx! Esl'empresari que coneix les preferències delpúblic. I si tots els empresaris imitessinl'actitud lògica del de Gràcia, potser delsdobles no se'n cantaria ni gall ni gallina.I ara, després d'agrair els mots amablesque l darrer número de Cinema Amateurdedica als nostres articles sobre aquest tema,üem (le dir que a França la crítica solventha iniciat una campanya decidida contra elfamós procediment. Jean Fayard en pro-testa des de Candide. L'esmentat Deval,que no cal presentar, ha dit a Marianne«Jamais, au grand jamais, je ne rendraicompte d'un film áoublén. I ha justificatla seva decisió amb arguments definitius.1 André Lang, des de Gringoire, en anun-ciar una sèrie de comentaris contra el do-blatge, el tracta de vulgar imitació que cal-dria perseguir en justícia, de traïció artís-tica i de crim.

SEBASTIA GASCH

SABEN

les nostres noies "bien"

guisar, portar la casa i

cuidar els nens?

VEGEU AL

FEMINAavet ,t • f

F0

^lO iUna comèdia optimista

. , ^,^ .El.. CINEMA

p,4QMUna altra víctimaEncara que conegut sobretot pels seus

films sobre països llunyans, la veritat ésque el director W. S. Van Dyke ha conreattota mena de gèneres. Darerament ha pro-vat diverses vegades el film policíac, peròmentre que amb L'assassinat a la terrassai Mans culQables no feia sinó conformar-sea la tònica dominant, sense renunciar peraixò a la personalitat en l'estil, en canviamb El sopar dels acusats, bé podem dirque ens ha sorprès de ciebò, oferint-nos

amb aquest film quelcom de personal i demolt nou dins les regles del gènere. EnEl sopar dels acusats, efectivament, l'hu-mor passa davant del misteri i la intrigaqueda projectada a segon terme per a dei-xar lloc a la diversió, puix que si volgués-sim qualificar amb poques paraules aquestacinta, diríem : El sopar dels acusats és unade les pel.lícules més divertides que hemvist enguany.

Aplegant els tòpics del gènere, estilit-sant-los sota la influència polaritzadora del'humor, W. S. Van Dyke ha bastit unfilm policíac que sembla ésser una bromasobre les regles del gènere. 1 ara no aneua creure que la intriga sigui poc seriosa,en el sentit d'arbitrària, posada aquí coma pretext. Res d'això. W. S. Van Dykeno ha cercat de facilitar-se la tasca, obli-dant-se del rigor de l'anècdota en beneficidels gags i detalls pintorescos imaginatsper e11. Ha sabut, al contrari, jugar perpartida doble, bastint una intr iga complexa,aixà sí, complexa a gratcient, i no deixant-se al mateix temps dominar per la serietatde l'assumpte, sinó dominant -lo amb aque-lla esplèndida ironia que comunica al filmel seu sabor tan especial.

William Powell i Myrna Loy centralitzen

CATALUNYATofs els dies la millor realització de

BENITO PEROJO

MA RINO pe

BAR RETO,ANTOÑITA COLOMÉ,

' ANGELILLO'' iPEPE CALLE

un film que marca un innegableprogrés en la producció nacional

EXCLUSIVES BALART I SIMO

l'interès del film. Res no hem de dir res-pecte al primer, que no podia sorpendre'ns,per tal com ja fa temps que el tenim perun dels millors actors de Hollywood. Encanvi, Myrna Loy está aquí com mai nol'havíem vista. Plegats, fan una parellatan feliç que donen enveja, i efectivament,entre el públic en sortir podien sentir-seexclamacions com : «Quin marit !» o 'bé((Quina muller!» Dominant amb un bonhumor inalterable tots els trencacolls de 1'a-

Publi CinemaQuan ens vàrem referir aquí a Moni-

serrat, muntanya santa, documental projec-tat al Publi Cinema, no l'havíem vist en-cara en projecció pública, per això no dèiemres de la retolació del film, per la qual —més val tard que mai — devem felicitar]'empresa, puix que aquesta va tenir elbon gust de fer-la en català. Creiem queval la pena d'assenyalar aquest fet, rigo-rosament excepcional en les nostres pan-talles.

Dijous, al C. E. de C.Dijous, al Centre Excursionista de Ca-

talunya, tindré lloc la conferència del doc-tor Jeroni Moragues : Arqueologia del ci-nema. Visió humorística amb presentacióde peces anatòmiques.

Forma part del cicle de conferències iprojeccions organitzat per la Secció de Ci-nema de l'esmentada entitat.

Una revísfaEntre les revistes de caràcter cinemato-

gràfic que han sortit darrerament, devemdestacar Cine Arte, indiscutiblement la mésimportant de totes des del punt de vistamaterial. Naturalment que si d'això sola-meat es tractés no n'hauríem dit res, peròés que aquesta revista revela a més unaorientació molt consoladora dintre el pallo-1 ama descoratjador que aquestes publica-cions acostumen a oferir.. I sabem queaquesta orientació es marcarà encara mésen el proper número.

S'ha tractat de fer una revista per algros públic sense plànyer res de totes aque-lles bagatelles i frivolitats que el gènerecomporta, però sens oblidar de prestar aten-ció a tot el que sigui insinuar, enmig de totallò, una literatura preocupada de culturacinematogràfica autèntica.

Pefiifes notíciesW. S. Van Dyke, l'autor d'Ombres blan-

ques, del qual acabem de veure aquest di-vertit Sopar dels acusats, ha rebut l'encàrrecde corregir i procedir a l'acabat del Vel 15in-tat, la darrera ,producció de Greta Garbo,film del qual els productors no estaven gairecontents. Es parla també de Van Dyke pera dirigir una nova versió, sonora ara, ésclar, d'Anna Karenin.

Mere Oberon, l'actriu anglesa que ha tre-ballat amb Douglas Fairbanks en La Vidade Donjuan, debutarà en el cinema ameri-cà, seguint l'intercanvi establert entre Elstreei Hollywood, en UO film el títol del qualserà Folies Bergère de París, amb MaurrceChevalier d'intèrpret principal.

.mai - -- ----7 T.1^

iíAlb¢rF [J[Íln "'o

1 ° ÇECPE'TOPI DE una pd' flO(HE. 1^r

IØW¡ ,' . 1*s ^

1

IT-

HUMOR i MISTERI

«El sopar dels acusats» RLa dona del meu marit„Hem anat a veure La dona del ?neu marit

simplement perquè es tractava d'un filmColumbia, la marca que amb Furs humansi Succeí una nit ha evidenciat una orien-tació molt esperançadora.

La dona del nieu marit no és ni ombradel que són aquells dos films, però de totesmaneres cal considerar-lo. Si David Butler,el director, s'hagués mostrat més agosarat,hauria pogut fer uan cosa important. Caliaconduir el film vers un clima decididamentlíric, sense compromisos amb la realitatmaterial dels fets.

Es tracta d'un home que en arribar alsquaranta-nou anys d'una vida dedicada totaella als negocis, sent amb una aguda in-tensitat la recança d'una vida malversada.Vol ésser-hi a temps encara i es ]]ençaaixí a una recerca febrosa del temps perdut.A la seva edat, fuig de casa amb una noiai per un any tracta d'enganyar-se. Es l'e-vasió fictícia. Un motiu exce•lent. Illusióque es desploma aviat, deixant l'aventuraal mateix lloc d'un any abans.

• Una altra víctima dels americans : AnnaSten. Vam conèixer aquesta actriu amb elfilm alemany Salt mortal. Tenim un recordmolt vague del seu treball en aquella pel

-lícula. En canvi, no oblidarem mai la sevaactuació en Karamasoff. En aquesta obrade Fedor Ozep, Anna Sien ens va emo-cionar profundament. Poc maquillada, sim-ple i sincera, natural i humana, fresca iespontània, directa, amb un joc molt per

-sonal i en tots moments animat per unasubtil ,palpitació vital, Anna Sten impressio-

ha (le passar per l'adreçador. Així que po-sen els peus a Hollywood, totes les actriuscontractades han d'avenir-se, esmaperdudes,a deixar-se anullar la personalitat i a con-vertir-se en un dels mil saldats d'una tropauniformada. A esdevenir noies d'uniforme.Els americans s'empesquen allò que ellscreuen ésser el resum i compendi d'un ti-pus de dona. I totes les actrius han d'as

-semblar-se a aquest arquetipus. Quan uncotxe és declarat perfecte, tots els altres

1 seran igual. 1 en fabricaran milers en sé-

ventura, donen un espectacle reconfortantde debò.

Com que el públic està molt distret ambles peripècies marginals que són la sal delfilm i el desenllaç, per no contradir l'es-perit del gènere. arriba precipitadament id'improvís, moltes persones queden un xicdesorientades i poc satisfetes de la solució.La culpa no és del film, que com ja hemdit és seriós en aquest sentit, sinó de ladistracció de què ells han estat víctimes.Precisament ens trobem davant d'un filmen el qual l'espectador pot per ell sol ar-ribar a la solució, o almenys a sospitar-la.

Efectivament, a partir del moment quehem identificat el cadàver de Wynant, hau-ríem de descobrir el gran impostor que ésMacCaulay, l'advocat. Per dues vegades,MacCaulay de visita a casa de Nick, el de-tectiu, ha rebut comunicació per telèfon denoves que donen fe de vida de Wynant.La darrera vegada afirma que s'acaba d'as

-sabentar que Wynant ha tractat de suïci-dar-se. Naturalment, quan sabem que Wy-nant està enterrat fa tres mesos als sòtansdel seu laboratori, queda evidenciada lafalsedat de totes aquelles crides telefòniquesdestinades a desorientar el detectiu i pertant la culpabilitat, si no pròxima, almenysmediata, de l'advocat.

Així queda tot aclarit des del principi.Quan Wynant en reclamar a la seva se-cretària els diners sostrets per aquesta, so-lament pot recuperar-ne la meitat, sospitaque entremig hi ha un home. La dona,esverada davant de l'actitud decidida ambquè Wynant es llança al carrer, avisa aMacCaulay que es posi en guàrdia. Aquests'avança i mata Wynant i després tambéla secretària. Amb aquest doble crim, l'ad-vocat creu haver fet una tasca perfecta quel'ha d'alliberar de tota sospita. La policiaacusarà de l'assassinat de la secretària alseu amant, que és Wynant, i així estaràllançada damunt d'una pista sense sortida,ja que Wdnant, mort, no podrà mai con-tradir-la. Quant a la desaparició del difunt,que a la llarga hauria pogut comprometrel'advocat, queda explicada. Es la desapa-rició voluntària d'un home que fuig de lapolicia.

Hem fet una cosa que no acostumemmai, i és referir l'argument. Ho hem fetper creure-ho útil en aquest cas.

Josep PALAU

ENDING AMERICAN LIBRARYFONTANELLA, 70

Si per posar-nos d'acord d'una vegada so-bre què és això del teatre popular de quètant s'ha parlat, s'ha escrit i s'ha discutiti de què tant s'ha de parlar, d'escriure ide discutir encara, decidim què hem de con-siderar com a tal aquell teatre que obtél'adhesió més nodrida i l'aplaudiment mésentusiasta per part d'un públic més aviatprimari que complicat i més aviat insipientque culte — criteri que no seria pas deltot descaminat, ni molt menys —, no caldràpas que ens amoïnem per gaire cosa més. Deseguida ens haurem entès i se'ns oferirancom a paradigmes del gènere cents i milersde drames, comédies, sainets i melodramesque s'han emportat darrera seu gentades in-commensurables, que han fet plorar, riure,gemegar, fruir i sofrir els seus públics a pe-petides represes, però — ai las ! — no comp-ten per a res en la història del teatre, enl'evolució del ,pensament, dels sentiments odels costums, ni han constituït cap fita lite-rària enlloc. Obrant damunt cercles més omenys amples i per tm temps més o menysdilatat, s'ha extingit l'efervescència que pro-duïen sense deixar cap ressò digne d'éssertingut en compte i ja no se n'ha parlatInés.

No volem, ni voldríem de cap manera, re-gatejar gens ni mica als autors d'aquestamena de teatre el perfectíssim dret que tenena conrear-lo amb tot l'entusiasme de què esseñtin capaços, i més encara si el fruit d'a-quest conreu es tradueix en allò que és llurprincipal mòbil que, per obvi, no cal asse-nyalar. Però, admès; acceptat i reconegutaquest dret, no ens pensem que sigui un ex-cés cl'exigéncia per la nostra banda creureque podem opinar sobre aquest teatre de lamanera que ens sembli.

Per altra banda, quan amb tanta i tantainsistència aquests autors ens diuen que llursuprema i més álta ambició és la de ferteatre popular — manifestació prou sovintacompanyada d'algunes no massa amablesper a tot alió d'altre que aspiri a cert nivellmtellectual —, bé és (le pensar que, acon-sguit aquest objecte,. tota la resta els seràindiferent. Si no és així, però, no és pasculpa nostra ; cada ú té la lògica que pot, iés ben possible que a hom li desplagui queli sigui dit que el que fa no s'adiu amb allòprecisament que pretén menysprear.

Poal -Aregall ha estrenat a I'«Apolon unanova producció que encaixa perfectament ibrillantment dins la trajectdria iniciada ambaquella Gloriosa de tant d'èxit i tanta glòriali va reportar ; una trajectòria esplèndida peral que són els seus anhels. Poal -Aregall,amb aquest gènere a què es dedica amb tan-ta afició, assisteix al triomf .més desitjableper un autor; sentir el públic vibrar a l'uní-son amb els seus personatges, compartir lesseves virtuts, abominar dels seus vicis, ce-lebrar les seves frases, aplaudir les sevessentències i deixar-se endur, lliurat en cos iànima al joc de l'acció i totes les seves vis-situds. A Les verges caigudes, que és l'obraestrenada, no hi falta cap dels elements co-adjuvadors a aquest fi. Des del frare predi-cador que canta les veritats als rics, passantpel noble arruïnat i sense escrúpols, als pares

TIVOLIEL FILM MÀXIM

DE"

RAIMUTARTARIN

DE

TARASCONLa glòria de Tarascó...EI celebèrrim Tartarín...L'ànima meridional...Segons l'obra de

ALPHONSE DÀUDET

Diàleg radiant, viu,crepitant, de

MARCEL PAGNOL1

Realització de

RAYMONDBERNARD

Producció

PATHÉ NATÁN

Es una Exclusiva CINAES

Le film orgueil de la France!

Le film orgueil du monde!

desnaturalitzats carregats de diners queIen casar-hi la seva filla per l'enlluernamdel títol, el minyó artista de sentimentsvats, el senyor que enganya les minyonetcètera, fins a la noia deshonrada i bef,pel seu seductor, el nostre autor, comdiu vulgarment, no s'ha estat de res.tre popular, popular amb tots els ets iQuant a la resta — aquella resta a quèamunt ens referim —, el millor serà dei.la de banda ; no creiem gens que I'a

Ï

Lluís Elias

s'hagi encaparrat pas massa per a ac.guir-la.

Hi ha, però, un altre gènere de teatregeneralment, juga, com aquest que damb tots els tòpics i llocs comuns sentifals i intellectuals, que recerca, com ellbé — i com tots —, l'adhesió de la mdel públic corrent i senzill, que defuigcomplicacions i encaparraments. Es.unacre que, per bé que no tan explícitapopular com l'anterior, per a nosaltresésser-ho considerat més legítimament.són tractats els assumptes amb forçafinor, hi és defugida la truculència i laroeria i encara que, com diem, vol ija l'aplaudiment del gran púbic, semblnir aquest en molt millor concepte qugènere anterior. Aquesta segona neneatre popular és el que té en el pensa

Lluís Elias, aquest autor que ens hagairebé sense adonar- nos-en — i sensenar-se'n tampoc gaire ell mateix finss'hi ha trobat —, el qual amb la sevaclame, al Poliorama, se'ns va donarnèixer amb una empenta i un instinttral formidables.

El Coliseu Pompeya, que la setmanasala finia la seva temporada per abandment de l'empresa que hi estrenà Valende Soldevila, i iliercuri i els metges, dclal Jover, reobrí les seves portes, amateixa companyia, diumenge passatmans d'una nova empresa formada peagrupament d'amics entusiastes del nteatre.

Aquesta represa d'activitats ha estatlitzada amb la presentació d'una altrade Lluís Elias, El fill del senyor Goldmè Ga entrenadora, animada i plena depresa. Inferior a Vladame, evidentment,que aquesta és reeixida de cap a peu.però, prou bones qualitats dins allò aaspira el seu autor perquè pugui éspassada per alt .més d'una falla en virila seva vivacitat i interès.

Però hi ha un gènere que no és poni és probable ,que ho arribi a ésserEs aquest deis Brillants • de l'oncle demon Vinyes, que s'estrenà dimecres pal Poliorama. Una espècie de teatre poirealista, amb ben pocs punts de contactela realitat i no massa amb la poesia,qual, pel to que afecta, per l'ambicióassenyala, són molt més notables elfectes que s'hi troben. Una idea encertm pensament agut i uns quants tipuslents, es perden lamentablement en.0leg envitricollat i uns parlaments emf,on es barregen vulgaritats i pseudo-prditats en profusió espantosa, en unaesllanguida i en un deixatament vadels caràcters, que s'esfumen com asense arribar a la categoria de símbquè sembla aspirar.

Una mostra (le l'afectació del llengd'aquests personatges i que ens potper a fer-nos una opinió sobre les ideesràries de l'autor, és la reiteració de la((la meva propera esposan per part deltagonista, no referint-se a una esposatingui a prop en relació a una de llunsinó a aquella dona amb la qual s'casar.

EI millor de l'obra és, inaubtablemetercer acte. El diàleg hi és més mol'acció més atraient ; ací Ramon Vinyposa el punt central de la seva obra adéscabdellament d'idees no excessivaoriginals, però sí brillants i encertad

JOAN C

-La setmana passada, la salut del meupobre oncle em va tenir amoinadíssim.

—I ara no?—Oh, ara ja és mort.

• , í) L

EL. TEATRELES ESTRENES

UN TEMA INEXHAURIBLE

CIRC A L'OLYMPIA

Del teatre popular i del que no ho é Reflexions sobre el teatre

R

w La temporada teatral d'enguany ens hareservat fins ara, pel que es refereix a I'es-

` O - cena catalana, algunes sorpreses imprevi-ent sibles. Sorpresa el fracàs immediat de 1'o-ele- bra d'Avelí Artís amb la qual començà laes, temporada. Sorpresa l'estrena amb tots elsada honors d'una obra já estrenada a dues o

es tres bandes i d'un autor gairebé descone-Tea- gut, com aquesta illadame, d'Elias. Sor-uts. presa encara més gran l'èxit extraordinarimés que l'esmentada comèdia ha assolit i quepar- encara perdura, a despit de crítics i dels

^ toi vaticinis més plausibles. Sorpresa l'excel-lent acollida de Valentina, de Soldevila, en

. un teatre de barriada i amb funció diària.No ha estat cap sorpresa l'èxit normal deSagarra amb La Plaça de Sant Joan, peròl'empresa de Romea s'ha encarregat de do-nar la sorpresa en liquidar la temporadade català abans de la segona estrena per allançar-se novament en braços del melodra-ma castellà que tantes pessetes li ha donatamb Madre Alegría., La Margnesona i queara creu poder explotar satisfactòriamentamb La Papirusa. Sorpresa el final brusc(le la temporada clel Coliseu Pompeia, tanben orientada, i sorpresa la represa de latemporada de ]'Apolo, amb la fidelitat com-movedora al seu habitual proveïdor Poal-Aregall, després del final desastrós de laprimera tongada que liquidaven Les niaresdels altres. I sorpresa, per últim, que unautor que havia desvetllat grans esperan-ces en la comèdia psicològica, després dela publicació de La senyoreta Oest, s'em-parés en els seus coneixements dels trucsi receptes del teatre melodramàtic, per a fer,amb un èxit molt reduït, la seva primera

,i sortida damunt de les taules amb Illercurii els lletges.

Totes aquestes sorpreses, que no deuranpas ésser les primeres, han vingut a auámentar la perplexitat amb la qual semprehe considerat les coses del teatre. Una per-

onse- plexitat que la conversa amb crítics habi-tuals i intei•ligents de teatre, la lectura d'o-

que, bres i teories escèniques estrangeres, i, periem, últim, l'observació directa del públic i denen- les seves reaccions, no fa sinó augmentar.tam- Què diastre deu ésser el teatre? Quinesassa normes deuen regir-lo?- Quins dogmes im-

les posa als seus fidels? Suposo que la con-ge- testa a aquestes preguntes deu variar se-

ment gons els climes i les latituds. A casa nos-pot tra, les contestes deuen justificar de sobresHt I divorci, que Carles Soldevila retreia en

més q ^^ article recent i optimista, dels escriptorsbar- catalans i l'escena pairal. Hi hauria un tal

desit- confusionisme, una tal manca de claredata te- i de Ibgica en la resposta als interrogantse el que he exposat, que hom comprèn perfeo.a de tament que els noucentistes preferissin elment goig solitari i desinteressat de polir un bellsortit onet a la tasca millor retribuïda i popula-ado- ritzadora el'escriurje uns actes dramàtics.fue Ara he llegit, precisament, un llibre d'un

autor madrileny que, si no té un talenta 1_O- autèntic, gaudeix d'un enginy prou original

tea- i d'un humorisme prou destacat entre labarrila infeliç de la literatura teatral espa-laas- nyola per a remarcar elogiosament les se-

ona- ves obres. El llibre es diu Tres comediastina' on un solo ensayo i l'autor és Enrique Jar-

am 1a (bel Ponceda, novellista posseïdor d'un me-anis^me humorista una mica artificial, però

' en divertit, i que ha escrit obres .teatrals esti-r un mables com aquesta recent Angelina, o elastre honor de un brigadier. Més interessant queles comèdies recollides en el volum resulta

obra encara ]'assaig que les precedeix, en elqual Jardiel Poncela estudia l'estat de l'ac-co- tual teatre espanyol i analitza els tres fac-sor- tors essencials, segons ell, de la crisi quepuix travessa, i que són els autors, els actors is, té,

què els crítics. Ham subscriuria volenterosa-ser-li ment moltes de les seves afirmacions, tantut a la que diu que per escriure teatre no cal

saber escriure ; perquè el Teatre no és unpular art, sinó un instint, com la que atribueixmai. a la joventut la missió de fer el viratge ne-Ra- cessar[ per a renovar i vitalitzar el teatre

assat espanyol. Hom voldria poder aplicar a l'es-tico- cena catalana aquesta darrera asseveració,amb però hom no pot tampoc oblidar la primera.

en el Ja té la nostra joventut literària l'instint,que el do del teatre, l'ofici del teatre? Ja ha

s de- llegit prou literatura teatral de tot el món,tala, ja ha escrit i estripat prou drames i comè-excel- dies, ja ha estudiat prou els trucs i secrets

n dià-de l'ofici per a llançar-se a l'aventura escè-àtics q ica? Si el jove literat és un bon escriptorofun- i no té prou ]'instint del teatre, el públicacció s'ensopirà amb les seves obres i les tro-garós barà, amb coincidència amb els empresaris,reals antiteatrals, com trobaria les de Bernardals a Shaw, de Pirandello o cl'Eugene O'Neill.

Si té l'instint del teatre i prescindeix deluatge gust i de la intelligéncia i de l'audàcia, se-xervir gurament agradarà al públic, un cop do-lite- mini tots els secrets de la tècnica i apliqui

frase amb un dosatge perfecte totes les emocionspro- o tots els gags. Però val la pena, per a unque escriptor, de renunciar a les seves quali-

yana, tats més , personals per a sotmetre's a unaha de recepta per tal de fer pessetes? En els tea-

tres de Barcelona es fan centenàries, so-nt, el vint, obres en les quals no hi ha ni unagut i engruna d'enginy, ni de gràcia ni de intel-

es ex- ligència, sinó un coneixement perfecte delsmb un trucs del teatre. I el públic s'hi extasia, i

ment riu fins a les llàgrimes o plora com unes. beneit. D'altres obres fines, i originals, i

TES audaces i ben escrites, es perden en l'oblitde les set representacions. Obres estran-geres que arreu del món han estat ben aco-

llides, ací no interessen a ningú, i gairebécap dels nostres èxits no seria exportable.

Teories sobre el teatre? Cada dia me'nfaria una de nova, i cada dia hi veig menysclar. Celebro' que s'hagi acabat el divorcidels escriptors catalans amb el teatre ; ce-lebro que vuit o deu joves literats tinguincadascun d'ells dues o tres obres a puntl'estrenar. Però, tot i creure, com el cas-tellà Jardiel, que la renovació està a lesmans de la joventut, em temo que llur es-forç sigui eixorc, .que la manca d'ofici noafolli llurs creacions, i que al capdavall elcontacte amb el públic i amb les taules not. r a ... _ .: r .. , a,.. ^...

- \o insistiu sobre la marxa enrera.Un general no recula mai !

Programa de Nadalcellent treball, també. La particularitat delcaball del senyor Oscar és que executa elsexercicis sota el compàs de ritmes moderns,i no sota el de les senzilles musiquetes tra-dicionals.

L'èxit extraordinari i merescut que hanassolit els elefants i el cavall del senyor Os-car han fet passar mig desapercebut el nú-mero dels Faludys, que clou' la primera partdel programa. Bé és veritat, però, que de lafreda acollida que han trobat aquesta ve-

f1i equilibri d'un dels elefants d'Oscar

es troben a Barcelona a punt d'ésser con-

tractades. Així, per exemple, beco aplaudituna vegada més el famós Caballero Fabra,que amb les seves divertides—i força reeixi-eles—imitacions bucals de bèsties, criaturesi instruments, ens ha recordat els enyoratstemps de la Sala Balmes. Així, també, becotornat a veure, vestits com (le costum ambaquella mena d'uniforme de prestidigitador(le finals de segle passat, els ombrimans an-glesos Joannys, marit i muller que seguei-xen alternant l'art d'animar les ombres queels surten del dits amb l'explotació d'un col-

naado a Sardanyola. Així, igualment, ens

ha estat possible de fer honor a la bonavoluntat i modèstia d'una parella de clownsintegrada pe] conegut august Toni i el seu

fill Caprant, xicot que haurà emprat comartista el cognom de la seva mare per a(vacar d'una manera continuada aquell circambulant que trenta anys enrera portaval'alegria d'una banda a l'altra (le Cata-lunya.

No són pas, aquests, uns números massabrillants. No ho són, tampoc, el trapezistaLeopold Lécusson — equilibrista segur i emacionant —, ni els acròbates a la catifa Ca-nadians, ni els cascadors Nesley. Però ser-veixen per a relligar les atraccions de mésrelleu i donar al conjunt del programa lacohesió necessària. El que passa és que, enaquesta ocasió, a més (l'haver-hi, potser, unexcés d'aquests números que en podríem dirde palla, s'ha abusat en la duració d'al-guns d'ells i no s'ha tingut prou encert asituar-los.

Per fortuna, els elefants d'Oscar fan obli-

dar totes les falles del programa. Es tracta(l'un número excepcional que en un altrepaís que no fos el nostre hauria fet còrrerla, a hores d'ara, tothom cap a l'Olympia.Han vingut a Barcelona números molt bonsd'elefants ; cal esmentar només els elefantsde Rossi, els de Power i la parella Jennyi Piccolo. Però mai no havia vist jo, enuna atracció semblant, una tan meravellosarapidesa i agilitat en els exercicis. Donarun ritme viu a un treball de dressatge d'e-lefants no és cosa gens fàcil, Doncs, bé : elsenyor Oscar pot apuntar-se aquest mèrit.Els seus elefants, facin el que es vulgui, no

ofereixen en cap moment la sensació de len-titud o de pesantor. Es un número àgil iprecís. Com equilibristes, sobretot els ele-fants d'Oscar són, indiscutiblement, els pri-mers. I com a divertits, o, si voleu, com ahumoristes. Aquell Charlot i aquella balla

-rina de rumba no tenen rival.El senyor Oscar presenta, ultra els ele-

fants, un número d'alta escola amb un for-mosfssim cavall blanc que el públic no cessad'admirar des que apareix a la pista. Ex-

Ha estat renovat el cartell de l'Olympia.Del programa inaugural d'aquesta tempora-da de festes de Nadal i Any Nou, resten solsa troupe xinesa Chekian, els perxistes Da-Iotas i els clowns Alex i Filip.Feta excepció dels acròbates hongaresos

Faludys, número ja antic de saltadors a labàscula, i dels elefants que presenta el jove

alemany Oscar, tota la part nova del pro-grama actual ha estat formada cuita-correntsamb atraccions de les que gairebé sempre

gada els Faludys a la nostra capital sen'hauria de carregar un tant de culpa a ellsmateixos. Els vestits típics hongaresos queporten perjudiquen molt la visualitat de llurtreball. Després, no es preocupen que aquesttreball sigui alegre. Una .part del públicestimarà, com és degut, aquell magnífic salten pirueta a tercera alçària i altres nomenys sorprenents de llur repertori, peròserà una part molt reduïda. La majoria,prescindint de tota consideració d'ordre tèc-nic, dirà que els Faludys, en relació a unsAlfredos — molt inferiors —, són apagats,per no dir tristos. I 1a tristesa, al Circ, és elmal pitjor.

JOAN TOMAS

Vegi's a la pàg. 8 la continua-

ció de la secció de Teatre

cCATALUtIA37 Te1:1170

Tots els dilluns canvi complet de programa

Setmana del 24 al 30 de desembre

Un programa d'optimisme i bonhumor apte per a nens de 6 a 6o anys

Más difícil todavíaUna divertida còmica en z parts deBUSTER KEATON (PAMPLINAS)

(Exclusiu).

Un knock-out tècnicamb SHIRLEY TEMPLE, ((La nú-via dels menuts((, batejada per ells

amb el nom de (Raig de Sol».(Exclusiu)

MESTRES DE MÚSICALa famosa obra de Hmndel

ALELUYAcantada per un cor infantil.

(Exclusiu)

Las carreras de IrlandaDivertit dibuix animat sonor de la

famosa marca Terry Toons.(Exclusiu)

Noticiari Alemany de Bavaria Films(Exclusiu)

Noticiari Fox mundialamb els darrers esdeveniments cl'Es-

panva i de la resta del món.

EI món en què vivimReportatges especials del Cinema

Actualidades.(Exclusiu)

Un programa interessant i divertit.

El programa sencer apte per a nens.

Deixeu-los fruir les seves vacancesrient i aprenent.

Sessió contínua de 3 tarda a t mati-nada. Butaca a t pta.

'( «ssions infantils a les i i a dosquarts de quatre

Dimarts, dia 25 (Nadal),dimecres, 'dia 26 (Sant Esteve),

diumenge, dia 30.Sessions especials numerades a. les

6 tarda.

(Le Rire, Parid t RAeaEL TASIS 1 MARCA

(Mariatu e, París)

Hi ha un públic que vol llegir

Esos paQeles azulesque alu)&Jrait letras doradas.

Exemples com és ara aquest abunden enl'obra calderoniana. Aquest poeta era nat

Retrat de Calderón (orlados sacraì entalesn,Madrid, 17) 7)

per a la línia recta del paisatge castellà : elrealisme nu, que és el seu geni

Cayó del balcón al mar:¡vive Dios que pudo ser!

Ezit en le mide

Cetbatee inarrugable,

' Ptjamc, a boa preu

JAUME I, ii

Telbfon 1165á

—Que sap tocar el piano, Enric:'

—No. I vostè, Lluïsa?

(Ric et Rac, 'París)0

$

LE/ LLETRE/CcalCJC^rÓC^lo Call

pO^f^aP. Miquel d'Esplugues: El mis=

sa/ge d'Israel. — J. Massó Tor=rens: Cinquanfa anys de vida liferária

ELS LLIBRES p Arnould Galopiner la novella o ularDesprés d'una operació a l'estómac, Ar-

nould Galopin ha mort en una clínica deParís, on havia estat traslladat pocs minutsdesprés d'haver acabat una novella, que ha-via d'ésser la darrera ele la llarga sèrie deles se'es.

Res no li desplaïa més que sentir-se ano-menar anovellista popular», potser perquèsuposava que aquesta definició disminueixel valor literari. Temia que el confongues-sin amb Montepin i altres que tant han fetplorar, però, en canvi, tan poc han contri-buït a la glòria de la literatura francesa.Però, volgués o no volgués, Galopin era unnovellista popular, les obres del qual asso-lien tiratges eti rmes i traduccions a totsels idiomes.

En aquestes pàgines ha parlat molt sovint A més, ara que es parla tant de crisi, no

Rafael Tasis i Marca del problema de la tempta ningú la probabilitat de guanyar di-

inexistència entre nosaltres de la novella ners escrivint? Quan per guanyar-se la vida

popular, és a dir, de la novella que sense es fan tants equilibris, pot espantar ningé

renunciar a una dignitat artística cerca ober- la falsa vergonya d'adoptar un gènere adre-tament la simpatia del gran públic. N'ha çat a tothom, encara que això forci a sortir

tornat a parlar recentment en un comentari ele la capelleta dels models de moda? Noadreçat a mi, que li agraeixo molt, i en el dubteu que el problema no és de vergonya,

qual m'ha produït la satisfacció de confir- sinó d'amor propi. Molt respectable, certa-mar una coincidència de punts de vista que ment; però ara convé gent que sàpiga so-

ja sospitava. Tant coincidim, que per Befen- breposar-s'hi. Sobretot perquè fer novella

sar cada un dels dos un autor preferit, tots per a tothom no vol dir fer novella dolenta.

dos opinem que el nostre és més divertit Cal per a posar-s'hi un coneixement de l'u-que l'altre. Tots dos sentim

ben bé la importància d'aquestaspecte.

Jo crec, com ell, que acímorim del mal de no sentiraquesta importància. A les al-tures l'aire s'enrareix, i al lec-tor normal li plau respirar aple pulmó. Els novellistes dela nostra generació, salvantrares excepcions, cerquen desde la seva primera obra resol-dre algun problema transcen-dental, cosa que en si potserés lloable, però que els distreude recordar-se que el lector sino es diverteix no llegeix.(.Això a part que també els faoblidar que .per a fer novellescal saber l'ofici, i que per tantno seria cap disbarat comen-çar per un tema més senzill.)Resultat : que s'adrecen a unpúblic que ha (l'ésser molt es-collit, i com que el públicescollit és sempre escàs, re-sulta que fins quan reïxen ve-nen molt pocs exemplars.

Reconeguem que un novel-lista català difícilment es faràmilionari, però l'aspiració deguanyar diners venent novel-les, a més de legítima, és per-fectament realitzable. Tant hoés, que hi ha hagut qui sen'ha sortit. Hi ha, almenys,un cas evident. Diran moltsescriptors que no els interessafer aquella mena de novella.Bé. Però hi ha un públic ques'interessa per llegir-la, i aaquest públic una cosa o altrase li ha de donar. Perquè, siseguim no donant-li res, nocrearem mai el gran públic de lectors delcatalà que ens exclamem de no tenir, i mai,però mai, un escriptor ele categoria no arri

-barà a vendre un nombre respectable d'exem-plars.Em deia un dia una senyora francesa, do-

tada (l'un sentit molt agut per a la literatura,que a la base de tot el seu interès per lescoses literàries més 'difícils i niés pures hitrobava sempre la simple afició a la lecturaque havia adquirit amb la progressió Com-tessa de Ségur - Jules Verne - AlexandreDumas. 1 que per a reposar el seu esperittrobava encara un gran plaer a rellegir

aquests autors que havien omplert cada und'ells una edat de la seva vida. Jo ho trobo

tan lmmà i tan exacte això! 1 d'ací ve el

nostre mal, perquè nosaltres no tenim encatalà l'equivalent d'aquesta progressió cl'es-criptors. No estem malament ele literaturainfantil, però després, prou. 1 per a la fina-litat primordial de crear un publcc pel català,no és solució llegir les obres estrangeres ; nitan sols traduïdes.Es evident que entre les novelles de gran

públic n'hi ha de perniciosíssirttes per algust del lector, n'hi ha que exploten la sevasensibilitat i la destrueixen. Entre aquestes

gràfiques i pseudo-cinematogràfiques, la im-posaria jo, a part de les publicacions pomo-mensa majoria de les novelles anomenadesroses, que no és el mateix que blanques.Les roses són aquelles que volen satisfer

una sèrie d'instints de diversa mena, peròd'una manera disfressada, polida, de cplorde rosa, perquè si anomenaven les coses pel

seu nom perdrien el públic. Hi hauria molta parlar sobre aquesta mena de llibres. Tandifosa, tan acceptada com a literatura tourjeunes filles, i comercialment de les mésproductives. El que és evident és que el que

es dóna a llegir-la està estèticament perdutés molt difícil que tm llibre bo li plaguisempre hi trobarà a mancar d'aquell false-jament mòrbid de la realitat característicdel gènere.

Però, en canvi, ningú no haurà perdut res

en finor de gust, en seguretat de criteri, en

delicadesa de percepció, després de llegir finsa la saturació novelles (le Jules Verne—,o, si voleu, de -Ridder Haggard, o d'EdgarWallace, o fins tantes novelles truculentes defulletó. t així, a més de no perdre-hi abso-lutament res, haurà adquirit el gust per la

lectura.L'amic Tasis ha ,assenyalat temes, ha po-

sat exemples, que semblen decisius. Bé val-dria la pena d'intentar una cosa tan útil.

Antonio Machado té la seva tribuna enun diari de Madrid. Hi parla, gran neces-sitat dels temps —i, a Espanya, de moltesd'èpoques —, contra ei barroc. Es útil quehom exposi a un franc menysteniment, comfa aquell noble poeta, dites així de Calde-rón (hom parla del cel i dels estels)

Però tot seguit que se li acut de treballaren volutes, es torna l'encarnació explosivadel mal gust. Vol semblar difícil, i és ne-gligent. Substitueix la volubilitat d'associa-cions de la musa fresca i alada per un pro-cés metòdic d'acudits tan insignificants comestirats pels cabells. Les seves hipèrbolesno fan sinó engavanyar. Les seves imatgessón d'una sofisticació en fred i tot sovinten prosaic. I després, té aquesta gràciaque quan és dolent, és llarg. Hom recordala sortida de Luis Vélez de Guevara, quefeia de Pare Etern en l'auto sagramentalque els poetes de la cort de Felip IV im-provisaren en la mateixa representació, perordre del monarca : Calderón — Adam—,acabava de dir, en desvetllant-se del no-res,un romanç interminable, i aquell altre poe-ta no sabé estar-se d'exclamar

Por el cielo superiorque con mi marta loe formado,que me pesa haber creadoun Adán tan hablador.

La part insuportable de Calderón ha es-tat fecundíssima, perquè afalaga la igno-rància, la inflor, l'eixutesa i aquesta malasubstitució de la profunditat que és, entermes de Gracián, la sutileza y arte deingenio. N'han estat descendents Don Her-mágenes i Fray Gerundio de Campazas.Però el barroc, que a les seves mans noassoleix ni les troballes eventuals de Gón-gora, esdevé en ell nacionalitzat, respostal paisatge sense tendresa, a una humani-tat sense gaire humor cordial ni ironia in-tellectual, on la senyoria era sobretot enra-venament i l'art pogué somiar de raure enuna marrada pomposa cap a la insignifi-cància. Si en acabat llegiu alexandrins deRacine, i els admirables pròlegs de les seves tragèdies, o bé aquell assaig de Mon-taigne on l'equitat del seu gust parla defalses belleses que hom podria trobar enCiceró, o bé, encara, la faula més artísti-cament senzilla de La Fontaine, us sem-blarà de trobar-vos en un altre hemisferi(i, certament, el bo).

En la part aberrant (quantitativament im-portantíssima) de Calderón, veig un avís sa-ludable contra el separatisme intellectual,contra els indigenismes indigents. Tota obraliterària intradu'ible és dialectal. Tota pro-vatura de creació recolzada en els defectesnacionals és herètica. 1 això és ben pitjorque les secessions polítiques, i amb infinita-ment menys d'esdevenidor.

JoSEe CARNER

Les darreres novetats enllibres francesos les troba-reu primer que enlloc a la

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, '9

Telèfon 231I 8

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

Ha estat una coincidència el fet que ha-gin aparegut en els mateixos dies el llibrepòstum del P. Miquel d'Esplugues, mortfa poques setmanes, i un dels volums dela Bíblia que publica la Fundació BíblicaCatalana, de la qual fou director 1'illustrecaputxí. I més coincidència i més simbo-lisme per tal com aquest Missatge d'Israelés, per la intenció explícita del seu autor,Lb n homenatge a la Bíblia com a llibre reve-lador d'un missatge indeclinable i un intentd'extreure'n el sentit misteriós i providen-cial del destí collectiu, extraordinari i única la histbria, de la nació jueva.

Israel, Jesús, Sant Pau. Tres etapes d'unamissió collectiva que Déu havia confiat alpoble jueu i el compliment de la qual haestat la màxima glòria i la màxima con-demnació per als fills de l'astut Jacob.

Profetisme del poble d'Israel, que les se-ves caigudes impenitents feien més dramà-tic i ressonant. Culminació de les profecies,amb Jesús, concreció del Missatge de laRevelació. Expandiment i estructuració, urbiet orbi, d'aquest Missatge, amb Sant Pau,un altre jueu, com els apòstols.

Ultra la part apologètica i filosòfica delllibre del P. i\iiquel d'Esplugues, en la qualno m'escau d'immiscuir-me, la caracterís-tica més colpidora d'aquesta exposició d'unamissió d'un poble, és la simpatia envers lanació jueva que traspua i es fa explícitaen gairebé tots els capítols del llibre. Llunydels odisselvàtics d'alguns catòlics, que s'ex-tasien amb les seleccions racials que per-meten a Hitler racionalitzar el Qogrom, lacomprensió liberal i cristianíssima de l'au-tor cl'El Pare Nostre li fa escriure, en elproemi del seu llibre, aquests mots gene-rosos : «La glòria triomfal de dinou segles,no serà prou per a fer-nos magnànims ambIsrael, Pare del Crist, perquè, víctima poco molt inconscient d'una anomalia suïcida,però tan comprensible, s'enderiá, oh mis-teri!, afer perdre el fruit diví de les sevesentranyes, si és precisament gràcies a aquestdesvari que es féu efectiva la salvació delllinatge?))

EI paràgraf que acabo de transcriure ser-veix perfectament per a representar l'estildel P. Miquel d'Esplugues : impetuós, ambabrandaments lírics, amb una riquesa deconceptes que de vegades perjudica la con-cisió, però amb un sentit íntim de la dis-ciplina que endevineu com va posant ordrei jerarquia en el doll de les idees que acu-den, generoses, al servei de la fe segurai encesa de l'illustre caputxí, català de cori d'intelligència.

R. T. i M.

*5*

La comissió organitzadora de l'homenat-ge a Jaume Massó Torrents, amb motiudel cinquantenari de la publicació del seuprimer llibre Lo Freser, ha editat luxosa

-ment els records personals de l'intelligenti infadigable filòleg de fets esdevinguts enla nostra vida literària durant el seu darrermig segle.

Feia molt de temps que Massó Torrentsno produïa obres literàries originals, peraixò cal confessar que aquesta darrera hasorprès a molts a causa, sobretot, d'un en-cís innegable de la seva prosa que té eldo d'evocar les coses passades de la ma-n^ra més colpidora. Això fa que • qui co-mença a llegir els Cinquanta anys de vidaliterària no pot despendre-se'n i ha d'aca-bar-lo d'un sol cop. En el número correntde La. Revista, Jaume Massó Torrents ensdóna el relat dels seus records d'infantesa,d'una tendresa i d'una gràcia innegables.Però en l'obra de què parlem només hiconsten els records de vida Iiterória. Així,resseguim els orígens de L'Avenç, les sevestransformacions, el pas de •diari a collecciópopular, la fundació de l'Institut d'EstudisCatalans, de la Biblioteca de Catalunya.

El que és més característic i més per-sonal de l'estil de Massó Torrents és eldomini de la perfecta evocació d'un perso-natge donant-ne només un petit tret de laseva figura o una anécdota escadussera.

Trobem, en les pàgines de Cinquantaanys de vida literària, els personatges mésdestacats del segon període de la nostra re-naixença i actuals : Ramon Casas, JosepMaifrèn, Marian Aguiló, Rubió i Ors, Fre

-deric Soler, Angel Guimerà, Mossèn Cinto,Narcís 011er, Ramon D. Perés, López Oms,Eudalcl Canibell, Conrad Roure, ApellesMestres, Francesc Matheu, Valentí Almi-rall, Cortada, Casas Carbó, Fabra, etc.

Molts d'aquests eren companys de J. Mas-só Torrents ; d'altres, vells quan ell era jove,li foren amics o mestres, principalmentManuel Milà i Fontanals, al darrer curs delqual tingué la sort ele .poder assistir.

Respecte a la proverbial distracció eleMilà i Fontanals no em puc estar cl'explicardues anècdotes que em contà el propi Mas-só Torrents. En Milà, que era crític tea-tral, arribà una nit a casa seva i sentífam. Abans d'anar-se'n a dormir entrà alrebost i tallà un tros de pernil, i el trobàtan bo que hagué de repetir. L'endemà bodigué a la seva mare la qual es meravelktforça del fet, perquè no hi havia pernil acasa, i descobrí que En Milà s'havia rrnenjatdos talls de carn crua. En Milà tenia moltsovint la distracció d'oblidar-se de cordarels botons dels pantalons, i al mateix tempsli agradava molt de fer visites. Una ve-gada, estant (le visita en una casa (l'unamics concorreguda per moltes senyores,s'assegué en una cadira coberta amb unafunda blanca amb volants. A mitja con-versa s'adonà que entre les cames li sortiauna roba blanca i, cregut que era la ca-misa, es ficà endintre un volant de la fun-da i es cordà bé. Quan hagué de marxar

ja us podeu imaginar l'escena, en caurela cadira rera En A4ilà i les penalitats d'a-quest per descordar-se i tornar-se a cordardavant de tothom. (Perdó.)

M.\RTÍ DE RIQUER

—Com és que no ets ai llit ?—Ha entrat un mosquit...—I t'ha picat?—No, però ha vingut tan a prop que he

sentit la seva hèlice.(London Opinion)

Literatura i políticaLa Nouvelle Revue Franfaise, emparant

-se en un programa deliberadament literari,es vol despendre del padrinatge que AndréGide concedeix al moviment comunista.

En el seu darrer número, Jean Schlum-berger ha publicat una Nota sobre le polí-tica que entona el mea culpa per hacer atre-pitjat, prudentment o impr (1 dentment, el ter-reny polític)), i, parlant clarament de Gide,dio:

aHi ha relliscada d'un pla en el quall'autor prova, baldament sigui amb ingè-nues il-lusions, d'aportar pensaments quepoden ésser acceptats universalment, a unaltre pla en el qual l'autor parla conscient

-ment com home de partit.nEl director de la N. R. F., Jean Paulhan,

escriu, assenyalant la importància d'aquestaNofa sobre la política:

ccLa N. R. F., ordinàriament, es deixatractar amb paciència de comunista pelsreaccionaris, de reaccionària pels comunis-tes, i (l'anàrquica per tothom. Qualsevullaque sigui, d'altra banda, el seu respecte perla política, pel coratge que sovint implica(i pel coratge d'esperit, no menys comú,que consisteix a pronunciar-se sobre qües-tions que hom coneix bastant malament),cal que recordi de tant en tant que la sevaprimera preocupació és literària, que el seuprograma podria ésser epolítica després,, ique la literatura, finalment, si hom no hiteu pas simplement una distracció, li sem-bla una cosa infinitament més greu i apre-miant, i més perillosa àdhuc, que tota po-1ítica.n

Hauptmann prepara

una novella shakespeariana

A les seves velleses, Gerhardt Hauptmannés dels que s'han adherit al Tercer Reich.Però aquesta adhesió, fins ara, no li ha do-nat pas uns grans resultats. La nova Ale-manya observa envers ell una gran indife-rència. No el maltracta perquè és una glòrianacional, però el considera d'un altre tempsi gairebé d'un altre món.

L'any passat mateix, L':Irha d'or, presen-tada a Munic i no a Berlín, tingué un escàsnombre de representacions.

Actualment Hauptmann escriu els seusrecords de joventut i una nove l-la inspiradaen Hamlet. Ja fa alguns anys, el mateixHauptmann va dotarla cèlebre obra de Sha-kespeare d'un final diferent del de l'original.Aquesta versió fou representada a Dresde imolt discutida. Veurem ara qué tal se'nsurt de la novella.

x^*

Aquest escriptor normand ajuntava a la^obustesa física una fantasia inexhaurible,sovint acoblada a un enginy viu i de vega_les mordaç. Havia volgut provar diversesmenes de novella, des de la dita científicaa la psicològica, passant per la d'aventu-res. Són aquestes darreres les que més hancircdlat i les que li feren guanyar celebritatsense haver estat mai premiat ni passat percap jurat literari, i el feren arribar a tirat

-ges que no assoleixen uns premis Goncourti Fémina plegats.

En les novelles psicològiques és analistaagut; en les científiques demostra més co-neixements dels que calen en general pera fer novelles; en les d'aventures ha es-merçat una fantasia fèrtil comparable a lesdels grans noms del gènere. Però si, perexemple, Jules Verne no es mogué mai dela seva casa dels voltants de París i tot eique sabia de viatges era gràcies a un oncleseu, capità de la marina mercant, Galopinhavia viatjat molt, per mar, per terra i perl'aire.

Haraucourt deia que Galopin no sols s'es-merçava a escriure, sinó que volia que elsseus llibres fossin educatius i instructius,judici que al novel-lista el complagué mol-tíssim.

^x*

En trenta anys de treball, aquest homeha escrit més de cinquanta novelles, a mésa més d'algun llibre ele poesies.

Entre les seves obres més conegudes, ci-tem només les Memòries d'un lladre, Ma-thurin le Clerc, El sergent Bucaïlle, El pe-rillós descobriment del professor Jack, ElDr. Omega, El Bacil, etc.E1 personatge d'Edgar Pipe — el lladre

gentleman, enemic dels actes de violència—,que ha estat .protagonista de diverses no-velles, és potser la creació mós popular deGalopin. La darrera encarnació de Pipe servíper a fer una sàtira aguda de les repúbli-ques sudamericanes tan propenses a lesguerres civils i a les ràpides transformacionsde govern, sàtira que després estengué ala Meca del cinema.

e• # ^

No pretenem pas de colocar Galopin en-tre els grans noms de la literatura francesa,sinó solament reconèixer en ell un escriptorcèlebre, popular, i carregat de bones inten-

cions, apreciat en els medis literaris per laseva manca absoluta d'afectació i perquè

incansablement prestava el seu ajut moralo material a tots els que el necessitaven.

A. N.

-^^11 11110111111111110111111111010i100 11n1100111111i1111111^

El millor Present per Nadal és

un bon llibre

Visiteu la nostra Llibreria on hi

trobareu el més gran assortiment en:

LLIBRES RELLIGATS

EDICIONS DE LUXE

ESTOIGS PELL

LLIBRES PER A INFANTS

Llibreria Catalònia3, Ronda d® Sant Pere, 3

fIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIII1111111111111111111111I1111^

fiei que .manca a la immensa majoria delsnostres novel-listes. Cal un sentiment d'hu-manitat que no és pas cosa vulgar ni menys-preable. Calen unes dots de creació moltmés interessants estèticament que • tots elq,refinaments d'un temperament analític. 1quan s'hi posa una bona dosi de tot això,

es tenen possibilitats de fer, tot mirant elpúblic, coses definitives. Un exemple nomésDickens. Es que no renunciaríem de bonagana als majors èxits d'escola o de moda perassolir la immortal popularitat del creadordel Pickwick? No cree que sigui cosa depensar-s'hi ni un minut.

MAURICI SERRAHIMA

VARIETATS

solt i objectiu, en el qual bi ha aquell sim-pdtic regust de la màniga de camisa estival Ha mort als vuitanta-cinc anys, desprési l'acuitat que proporciona saber-se allunyat l'una carrera gloriosa gairebé des del de-del gust d'un client determinat. but, des que a l'edat de disset anys exposa-

Aquesta exposició cal veure-la sense pre- a per primera vegada, fins avui mateix.jutjar res del que desvetlla la idea genèrica Fa j ust un any que encara Albert Besnard

organitzava a París una expo-• icíó de les seves darreres pm- -

r tures, exposició ressonant i dis-cutida com en els bons temps ïde la seva eclosió.

Fill d'artistes, emparentatamb artistes, emmaridat a unacscultora famosa, pare d'unpintor que fa parlar, Albertliesnard sembla un predesti-nat a les Belles Arts. Les Mu-ses estan per -ell : el pintor ha

t, de preocupar-se només d'anarfent. La seva vida es descab-della fructífera i esplendent sen-

y_ se que ell hagi de sol.licitar nin -wUgú t tots els honors i favors licauran als braços a desgrat de

^ é la seva esquerperia, de la sevat . quasi incapacitat. Besnard ama _____t

la solitud iavorreix les ante-sales. El públic, la crítica, ]iho fan pagar, el repudien, elcombaten. Justament aquestaoposició és el contrapès quemancava a la seva carrera mas-sa fàcil. A París no s'és granmestre sense oposició, i aques-ta el més agressiva possible.

t No obstant, l'obra de Bes-vnard no és pas una obra fàcil, s

I sinó tot el contrari; és obra1de titans, com ho és tota l

s pintura mural bona. Cal éssermolt fort per a triomfar en la

t l rticul rment

Besnard — Plafó per al Théátre Franfais

MIRAWR

LES ARTS I ELS ARTISTESLe exp©^6cЩFEI pintor Albert Besnard

P ncapitals; perquè és en aquestes

de l'amateur. Aleshores pot determinar-se ciutats universalment famosesalguna cosa ben estimable referent a les n es troben els més exigents.bones disposicions pictòriques que la sos- Cal ésser fort de músculs i Besnard — Retrat de Mme. Réjanetenen.

Anna CasanovasLa raresa que ocasiona en el nostre país

l'existència d'una clona que parteixi les se-ves aficions artístiques amb la pràcticad'ofici tan noble com per exemple la relli-gadura, ens ha dut a examinar i a haver demanifestar l'excel.lència de les mostres quea les Galeries Syra n'ha exposat Anna Ca-sanovas.

L'esmentada artista arriba a excellir enles relligadures per mitjà (le les disposicionsnaturals en tot pintor.

L'exigència que l'ofici comporta respectea l'ús del color i el concepte establert sobrel'estructura, fa que els llibres que AnnaCasanovas ens ha mostrat constitueixin no-tables unitats d'aquesta espècie.

Es potser en La légende du Cid Campéa-dor on l'autora aconsegueix major pertec-ció. A remarcar també l'austeritat valuosade les monografies sobre Renoir i Cézanne.

Acompanyen aquestes demostracions delseu enginy artístic uns quants dibuixos queens la presenten així mateix com posseïdorad'una sensibilitat remarcable.

ENRIC F. GUAL

^ d'esperit.L'obra de Besnard és realment titànica.

EI sostre del pati del Théátre Français, ladecoració de la Facultat de Farmàcia, lesde;•oracions que féu per a la Sorbona, per al'Hotel de Vi11e, per al Museud'Arts De-coratives, per a les cases Bing i Vitta, lacúpula del Petit Palais, obres totes elles aParís ; la decoració que féu en la seva jo-ventut per a l'Hospital de Berck, són, cadauna per ella sola, obres de gran empentatotes plegades són treball de cíclop.

Besnard no es limità pas a la pinturamural: els seus retrats, particularment elsfemenins, no tenen parió pel que fa a llurvivacitat i optimisme. Evoquein tan solsaquell retrat en marxa de la Réjane, el cloude pintura en l'Exposició Universal de Pa-

. rís de l'any Igoo; aquest retrat féu parlaren pro i en contra tan apassionadament comel Balzac, de Rodin, el clou de l'esculturaen la mateixa exposició. En contra hi haviala pròpia Réjane. El retrat de la Réjane ésuna meravella. Albert Besnard ha fet pin-tura de cavallet deliciosa. AI Museu de pin-tura de Lisboa hi ha la potser millor pintu-ra de cavallet d'Albert Besnard : una menade sirena moderna en una caverna mari-na. Allí el color és un prodigi. També Bes-nard féu aiguaforts, cartells, cartons per a

vidrieres, aquarelles, en un mot, tot el quevolgué. Als setanta-un anys emprengué elviatge de l'índia i en portà una tan granquantitat d'olis, aquarelles, pastells, gra-vats i dibuixos com en la mateixa durada

d aquell viatge no haurien pogut produirlots plegats dos o tres artistes joves.

La personalitat de Besnard es determinaperò en la pintura mural. Quan debutava

J. Puigdengoles — Paisatge pm ura muro , pa aen la intura mural de les grans

J. PuigdengolesLa Sala Barcino tanca aquests dies la

trentena de teles de Puigdengoles, amb lesquals aquest artista dóna la seva nota desempre.

A La Pinacoteca i al matemàtic acordde la caiguda de la fulla, l'aquarellista Sa-baté ens ha dut una gran recensió postesti-val que val per a un melangiós record delstres mesos d'estar a fora i per a sosteniramb tot l'interès un completíssim volum deturisme nacional.

L'artista, al qual s'endevina un enamoratcategòric de tot allò que té marge per a lesambicions quietistes naturals en ]'estiu, ensexpressa amb la seva antologia una manerade pintar en la qual és digne de recordarl'esperit purament anecdòtic i en el qualles més altes pretensïnns pictòriques no hifan cap falta.

Técnica d'estiu, en una paraula, en unpintor en el qual la idea ha estat recopilar,el més eclècticament possible, tot el mate-rial geogràfic abandonat que hi ha per

aquests mons de Déu de la nostra terra.Així, doncs, la collecció Bells Indrets de

Catalunya, portada a cap per Sabaté Jaumà,

és un llarg comentari poemàtic que, no afe-gint cap partícula de notabilitat al seu autor,li concedeix el títol honorífic de l'home queha realitzat un cicle d'aquarel.la amb vistesargumentals, valent-se més aviat de l'emo-ció del lloc que no pas de l'enfarfec de lagran pintura, amb el qual segurament nohauria fet una obra tan francament cate-quística.

J. Bonet del RioA les mateixes galeries del carrer de la

Diputació exposa una considerable quanti-tat de teles l'amateur Bonet del Río.

Ens hem referit repetidament al rol quej uga en l'art contemporani la gran profu-sió d'amateurs que tenim. Fet i fet sónl'equip reserva que en cas de desapariciódel primer i després d'una tongada faculta-

tiva d'entrenament, podria sortir a recon-quistar els llocs que aquells abandonaren.

Això, és clar, fa que ens els mirem ambun gran respecte. 1 més encara en el cas

del qual parlem, en què Bonet es diferenciad'altres amateurs en les emboscades ganesde vendre i en la qualitat del que portaá cap.

En general la seva pintura és molt agra-dable, particularment el paisatge, molt re-

Exlt en le niJtCorbata inatratsb1e.

' Pij&mee a bon prea

JAÜM G I, il

Telèfon ii65i

en la pintura, Albert Besnard ja es trobavamadur i gairebé consagrat l'art de Puvis deChavannes, que és com la contraposició delz. pintura de Besnard. Aquell és potser ellarrer pintor mural primitivista, el darrerprerafaelista, el més acostat a Rafael. Bes-nard és el primer neobarroquista, el pri-mar dels artistes moderns dedicats a la pin-tura mural que s'aparten de Rafael. Ben bécl primer, no; perquè abans ja barroquitzàla pintura mural dels temps moderns elgran Delacroix. Peró, en parlar de pinturamoderna, Delacroix recula gairebé a la pre-història. Besnard estudià, comprengué i ad-mirà molt el Rafael de les Stanze, però enrealitat s'estimà més Delacroix, el pintorbarroc quasi modern, i, sobretot, Rubenslambe els vereciacs, els barrocs de l'anti-gor. Però tot això passat per l'impressio-nisme. Perquè Besnard fou, abans que tot,un pintor impressionista, un desenvolupador(le l'impressionisme. Ell, més que ningú,féu amb l'impressionisme pintura murald'alta escola. Es cert que Monet, amb laseva sèrie de Les Nímf ees tendí a la pin-tura mural, però aquella sèrie no podrà maiésser considerada sinó com a ampliació denotes de cavallet, encara que faci una ad-mirable pintura mural ; moltes objeccionspoden fer-se a Les Nímfees de Monet entant que pintura mural. També es pot par-lar de la pintura mural puntillista, ço és,més impressionista que l'impressionisme,que conrea Henri Martin ; però seria eiu-]ós ara haver de negar el pa i la sal aaquest pintor verament important. El certés que el pur concepte de la pintura muralque tingueren els venecians i Rafael fou elmateix que sentí Besnard. El mateix enessència, perquè en la realització Besnardresulta un heretge del rafaelisme i un supe-rador dels venecians : l'impressionisme,amb la seva més centrípeta i alhora méscentrífuga entenimentació del color i de laforma, amb la seva major sensibilitat, ambla seva major penetració i escrutació de lavida fenomènica, portà el color a la sevamàxima expressió : mai els mestres holan-

desos, francesos i anglesos del millor ^mo-ment no pogueren sospitar les possibilitatsde l'escola impressionista ; mai els vene-cians no pogueren imaginar la intensifica-ció clel color que aconseguiria, amb un pro-cediment i amb una paleta que preludienl'impressionisme, el gran Delacroix. I aquestpoc degué pensar que, anys a venir, un con-temporani seu, aquest Albert Besnard quel'atzar féu viure, Infant, a la seva mateixacasa del carrer Furstenberg, superés encaraaquella paleta prodigiosa.

Jean-Louis Vaudoyer diu de la pintura deBesnard si és Veritat i Poesia. Es certaquesta definició està molt ben trobada. Elsimpressionistes, els holandesos, els caste-llans, Rafael, posem per cas, persegueixenla veritat ; la poesia, ni la cerquen ni larebutgen ; si ella s'ofereix, li fan la benvin-guda; si no es presenta voluntàriament, nose n'estiraran pas els cabells, ni tan solsl'enyoraran. En canvi els venecians, Puvis,sol.liciten principalment la poesia i no podenexpressar-la sinó en formes reals, la veri-tat objectiva segons els sentits corporals, se-gons el consens general. Delacroix cercaúnictiment la poesia (la imaginpció, diu ell),si bé la seva pintura resulta preponderant

-ment realista : la veritat, la realitat, es so-breposa a la seva voluntat d'irreal. Besnardequilibra preconcebudament els dos concep

-tes i els realitza : com el nostre escenògrafSole, i -Rovirosa, excellent en les obres demàgia tot servint-se 'de les formes del mónexterior, tot posant a contribuc;ó les cisesi els éssers de la vida quotidiana. No s'eva-deix del món, com els lírics desaforats : tansols s'evadeix del concepte desolat de lavida, com se n'evadeixen els pintors ho-landesos del segle xvn i els anglesos i fran-cesos del segle xvut. Besnard hi perdriaamb l'evasió, perquè aquest món és proubell i grandiós, prou variat i ric per aven-turar-se a baratar-lo amb un altre, sigui elque sigui. 1 és evident que el seu lirismeens colpeix i encisa més que el de tots elspintors preconcebudament evasionistes.

Besnard féu dintre el lirisme peculiar dela pintura mural el que féu Gustave Moreau,però amb més llibertat, amb més optimis-me i sense ni un pensament de la pedante-nia del gran pintor mistagog del carrerLa Rochefoucauld. Besnard donà ales al nos-tre Josep Maria Sert, tan distint, tan antico-lorista.

Albert Besnard és un dels incomptablesastres de la constellació França. París ésmés gran i magnífic per l'aportació d'a-quest pintor. Besnard ha afegit grandesa ala secular granclesa de la capital francesa.Ha obrat sobre París com un tità i ha vis-cut a França, a la Villa Mèdicis, arreu, comun semidéu. Ca}ia que MIRADOR no deixéspassar l'avinentesa de rememorar aquestavida de gran artista que acaba de finar ma-jestuosament.

Josx SACS

Es un pintor innat, íntim de la conse-qüència, que va mostrant-se tothora amb laIdèntica marxa de quan va començar a estardefinit, per la raó que essent un observador

` directe molt notable, no té res a afegirmentre el nucli del qual treu la seva . pro-ducció no ofereixi la possibilitat que s'efec-tuï canvi.. La qualitat d'immanent del paisatge faque Puigdengoles tingui aquella gran con-fiança en ell mateix que li reso] el problemade totes les consecucions desitjades.

En aquesta ocasió el .pintor ha volgut do-nar el caràcter de novetat mitjançant l'ex-posició d'unes figures. Tractades amb aquellto abundant i fluvial de la seva paleta, te-nen la virtut de desvetllar l'opinió de nofer-se estranyes amb la producció general,que ja hem considerat çom d'un mèrit posi-tiu. Puigdengoles, a ]'edat en què és moltcomprensible encara el dubte i la marxaenrera, ha arribat aconstituir-se en un pin-tor d'una invariabilitat que si tenim encompte la seva qualitat francament bona,haurem de reconèixer-li una excepcional po-sició entre tots els que encara no han tro-bat el desllorigador que porta a produir-sepersonalment.

Al mateix temps, con v inguem que, d'anarprosseguint aquesta ruta, la crítica tindràun moment en què no podrà sostreure's derepetir els mateixos conceptes, i podrà fer-seperfectament usant retalls de premsa de l'anypassat.

P. Sabadé Jeumá

CODORNIU

Perspectives confortablesL'esdeveniment més interessant de la nos-

tra vida musical durant la darrera setmanaha estat, sense cap mena de dubte, d'entreuna quantitat respectable d'altres concertsdels quals no esmentarem més que un re-cital de música moderna i clàssica del cé-lebre guitarrista Sáenz de la Maza, la ses

-sió de música moderna dels països baleé-nics que diumenge passat ens ofert RàdioAssociació de Catalunya. Aquest concert re-marcable, confiat al notable i jove directord'orquestra romanès lonil S. Patio, mereix

1ruinent de corda són una veritable petitasimfonia que voldríem escoltar ben aviatper segona vegada en una execució millorpreparada. Finalment, Romania, el paísnatal del mestre Patio, era representat perDragoi, amb un Divertinnent rústic moltfort i — com a número final de tot el pro-grama — un esbós, per a instruments devent i piano a quatre mans, Dos balls ro-ntanesos, petita strmvinskiada de Rogalski.S'encarregaren del piano els mestres Joa-quim Serra i Joaquim Salvat.

El mestre Patio amb l'orquestra de Ràdio Associació de Calalun'a

--Si fos la primera vegada et perdonaria,

però és que ya vas arribar així el t3 dedesembre de 1922.

(London Opinion)

La doila del malalt. — Que te'n recordessi el metge ja m'ha vist amb aquest vestit?

(The Humorist, Londres)

t384tI11i1111f111Nlilllplllill!l911EIII111111l1111111lt11lIIIIftNIl11111!illltUl11111111!llililül!!il16lldf^

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rapidesa t Màxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral. 1 Telèfon 17047 : BARCELONA

III Illlllllllllillllllilllllltllllllllllllllllllllilllllillllllllll IIIIIIIl111111i11111It11111111111111111111111k

Una conversa amb Keyserling

(4'e de la primera página)

—Atenció! No m'exigiu que fixi actituds.Sóc filòsof. Però comprovo que avui tenimdictadures a Rússia, Estats Units, Itàlia,Alemanya, etc. Registro que les dictaduresmodernes tenen un sentit diferent de lesd'altres temps. Abans era un individu o unaoligarquia que s'imposava al poble. Araés la massa que ella mateixa elegeix i s'im-posa un dictador. La dictadura tradicionalva de dalt a baix ; la dictadura moderna vade baix a dalt. Sols la dictadura de Mus-solini s'imposa des de dalt; però Mussolinité la intuïció del que .vol la massa i la sapinterpretar. Les djctadures d'avui són ex-periments ; no hi, vegeu més que provatu-res; d'aquests experiments naixerà la for-ma nova cle governar els pobles. Estem enuna època de transició. Cal cercar un .nouprocediment polític per a l'esdevenidor.

RÚSSIA SOVIÈTICA .

Sotmetem a l'autor de La Revolució Mun-dial la següent qüestió

—El verilable carácter, del règi)n soviètices descobreix estudiant el dret Qrivat dela U.R.S.S. L'estudi del dret civil i mer

-cantil dels Soviets conslifueix una revela-ció. Es una sorpresa. Rússia, a. les seveslleis, reconeix i regula la propietat privadai el dret de successió. Rússia, en ordre aobligacions, admet el préstec anab interès,sense límit ; la compra-venda. ; ¡'arrenda

-inent amb preu de lloguer; la pignoració;la lletra de canvi amb protest en cas demanca de paganient i tants d'altres contrac-tes burgesos. Rússia àdhuc ha creat diver-sos Registres de la Propietat i reconeix leshipoteques. Creieu, doncs, que Rússia és unEstat d'institucions burgeses a^nab etiquetesi noms comunistés?

—No vull. opinar sobre Rússia — continuaKeyserling—. En general, sense concretar,us diré que, com que els problemes econò-mies i jurídics, tant en règim capitalistacom comunista, són els mateixos, no es po-den inventar noves solucions. Això us expli-carà aquesta coincidència que m'assenya-leu. No cloneu importància als noms. Fatres mil anys que ja existia el capitalisme.I, en canvi, el nom s'ha trobat ara. Enessència, el capitalisme de l'Asia Menor nodiferia del capitalisme americà d'avui. Elque canvia, 'en el transcurs del temps, ésla classe dirigent. A Rússia, abans, eral'aristocràcia ; ara és el proletariat. Veureusempre una classe que domina l'altra.

ESPANA

El comte de Keyserling porta més de cincquarts parlant. Les idees el desborden. Riu,braceja i s'entusiasma amb els seus propispensaments. Per acabar dedica unes parau-les a Espanya

—Admiro Espanya. La cultura espanyolaés la més antiga d'Europa ; una culturapre-ròmana ; una cultura que va precedirtotes les europees. Espanya, el primer focusde la cultura d'Europa !

Keyserling, amb paraules vives i llampe-guejants, va d'una idea a l'altra. Aquí vaacabar l'interviu. Després hem pogut co-nèixer noves opinions t judicis del filòsof.

—Procuro—ens confessava — que en elsintervius no em facin dir allò que no emconvé. Tinc Luía experiència en l'art de res-pondre.

Ens recordava l'amistat amb Paul Va-léry ;

—Pau•Valéry i. jo som molt bons amics.Adhuc ens admirem. Encara que ben es-tablert un pacte tàcit : cada un no llegeixles obres de l'altre.

Sobre la discussió assegurava—Detesto la discussió i no vull parlar

amb persones que em discuteixin.Keyserling, davant cada qüestió, troba la

frase intel•igent, la ironia, la boutade ade-quada.

Josep CABRE I OLIVA

BATALLA • SASTREALTA COSTURA — ECONOMIA

MUNTANER, 6, entresol 2.°-Telèfon 33494

NOTES 1 COMENTARIS

1 «Els homesforts», què?

Quan, I'anv passat, fou atorgat el PremiIgnasi Iglésies, el senyor Gassol, en 1a sevaqualitat de conseller de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya,digué públicament, iho digué més d'una vegada, que l'obra afa-vorida amb el Premi seria estrenada en lavetllada inaugural de la temporada de tea-tre català que patrocinaria la Generalitat.Però no fou així. De boca en boca va co-mençar a córrer la nova que la comèdiapremiada era un rave, i vencent àdhuc lapressió del propi senyor Gassol, decidit finsa darrera hora que Els homes forts alcessinel teló del Poliorama, es reeixí que fos inau-gurada la temporada amb una comèdiad'Avelí Artís que des del senyor Paus i Pa-gés, director artístic de la companyia, finsel darrer dels membres del Comitè del Tea-tre de la Generalitat, consideraven, segonses deia, d'èxit segur. Sense voler discutir elsmèrits de Les ales dei temps ni eseatir-neles causes del fracàs, la veritat és que l'èxitque s'esperava no va aparèixer per enlloc.A cuita-corrents hagué d'ésser posada enescena, a les nits, una comèdia de LluísElies — Madanle —, ja estrenada, que ladirecció artística del Poliorama reservavaper a les tardes i els mèrits de la qual, niles raons del seu èxit, tampoc volem discu-tir ni escatir. Madame, després d'aguantaral cartell com una senyora de debò, co-mençà a decantar el coll i calgué pensara cercar-li substitut. Els homes forts, perfi? No. Es parlà primer de reposar amb totsels honors, coincidint amb les festes de Na-dal, una obra 'del senyor Pous i PagèsSenyora àvia vol marit, comèdia de la qualnomés sabríem fer-ne elogis. Sembla, però,que la sug.. estió no anà gaire endavant,per no dir gens ; si hem de creure els eternsmurmuradors, la senyora Nicolau fou laprimera de tirar-hi terra al damunt, car esveia o bé sense paper, o bé en el cas d'ha-ver d'alterar ]'edat de la protagonista, cosaque si fou possible en Madame, a la qualse li afegiren anys, no és factible, en abso-lut, en la comèdia del senyor Pous, tot iels descobriments del doctor Voronoff. Ales-hores ?... Aleshores varen aparèixer nova-ment damunt la taula Els homes forts. L'ar-gument que per a obrir el foc calia unaobra de conjunt, ja no podia ésser cotitzat.Tampoc podien ésser posats en joc d'altresque foren esgrimits en el moment de lainauguració de la temporada. 1 no obstant,Els holnes farts han tornat a ésser arreco-nats. Per què? Nosaltres no coneixem aques-ta obra, i estem inclinats a creure, pel quehem sentit contar, que més aviat deu ésserfluixa que consistent. Però, i si tots ple

-gats, començant per la senyora Nicolau iel senyor Pous i Pagès, ens equivoquéssim?No s'ha sofert ja una primera equivocacióamb Les ales del temps? No ha estat tambéun error l'obra de Ramon Vinyes? La co-mèdia del senyor Piera serà bona o dolenta,però porta almenys la garantia d'haver estatpremiada. L'avalen els senyors Puig i Fer

-reter, Alavedra i Guansé, que són, sembla,els que la votaren. Què hi diuen aquestssenyórs? Mentre Els bornes forts dormin alcalaix del senyor Pous i Pagès, els senyorsPuig i Ferreter, Alavedra i Guansé estandesautoritzats. Ells tenen la paraula.

UNA CARTASentint-se directament alludida en l'inter-

viu que el nostre collaborador Sebastià Gasch

féu a Wassilieff, la Srta. Josefina Cirera

ens ha troniès una llarga carta que no hem

tingut ovni espai on encabir.El número que ve la publicarem, junt

amb un petit comentari, a part de la res-

/5osta que jutgi convenient donar-hi el colla-

borad.or al qual va adreçada.

una atenció tant més parlicudar •que ha estatprecisament la ràdio la que s'encarregàd'una empresa de tanta importància.

Coneixent com coneixem l'actitud dels'dirigents de l'estació E. A. J. 15 en lesqüestions del programa musical, hem deconfessar que ens sentírem sincerament sor-presos per aquest concert. Per primera ve-gada d'ençà de mesas i mesos el ràdio-oient ha pogut escoltar des d'una estacióbarcelonina una sessió musical que l'ha fetparticipar a l'actualitat vivent de la rea-litat musical. Per fi hem pogut .gaudir d'unconcert radiofònic que ahora que modern,interessant i inacostumat, ens ha propor-cionat una profunda satisfacció estètica iemocional. Aquest concert ha tingut la vir-tut de provar d'una vegada per sempre queels interessos comercials són perfectamentcompatibles amb els bons programes mu-sicals. Es que és creia potser que la massade ràdio-oients no volia escoltar res mésque les bestieses fades de les comèdies ide les sarsueles, les banalitats mil vegadesrepetides dels tangos argentins o dels val-sos vienesos? Gros error! Ben al contrari,l'eficàcia dels anuncis, base indispensable detota organització privada de ràdio, augmen-ta a mesura que augmenta la importànciacultural d'una estació.

Ningéi no gosarà suposar que les socie-tats radiofòniques dels Estats Units, perexemple, negligeixin o actuïn en perjudicide llurs interessos econòmics. Doncs béd'ençà d'un llarg nombre d'anys aquestesestacions es fan una competència acarnis-sada per a gastar — fixeu-vos que no par-lem d'estalviar, sinó de gastar — sumes In-imaginables de dòlars per a fer incloureen llurs sessions els més cèlebres instru-mentistes o les més famoses stars. I podeuestar ben segurs que el gran director d'or

-questra, Sir Henry Woocl, que sovint éscridat per a dirigir exclusivament concertsde ràdio, no travessarà ('oceà sense un boncontracte a la butxaca!

Però no cal que anem tan Iluny. L'èxitenorme dels dos concerts extraordinaris delsdarrers mesos, 1'afiuència de públic al con-cert Joan Manén, i al del programa set-manal Ford — bell concert a càrrec de lanostra Banda Municipal amb cooperació dela meravellosa Concepció Badia — ens de-mostren a bastament que també a casa nos-tra la ràdio com a tal pat aspirar a unarepercussió creixent entre les masses del pú-blic si sap donar un atractiu artístic alsseus programes.

En la persona de Joaquim Serra, RàclioAssociació de Catalunya disposa actual-ment d'un director artístic que, a part deles seves qualitats administratives, té totel temperament espontani, tot l'entusiasmeintelligent del veritable músic. El mestreSerra no consentirà mai cap experimentestéril en els estudis de la ràdio, i ambraó. El concert de música balcànica potésser el bon començament d'una nova orien-tació artística d'aquesta emissora. Fou, enrealitat, una . sessió de joves músics i dejoves compositors. Deixant a part el capde l'escola hongaresa, Béla Bastók, que re-presentava alhora la seva pàtria i Romaniaamb els seus genials Balls t cançons po u-lars romaneses per a petita orquestra, tots,gairebé tots els compositors representats enaquest concert són fills del nostre segle. Elmés important és potser, de tots ells, eliugoslau Josep Slavenski, jove director delConservatori reial de Belgrado ; es revelacom un veritable mestre de la polifoniafolklòrica i d'un art d'instrumentació pro-digiós. El seu quintet En el poble per aflauta, clarinet, violí, viola i contrabaix, ésuna veritable meravella que ens suggereixamb una força extraordinària tres escenestípiques de la vida rústica del seu paísun ((ball serbia, una «cançó nocturna» i el«ball de mitja nih) , peça d'un contrapuntingeniós i impressionant.

Grècia estigué representada per Tres can-ons populars gregues, arranjades per a or-

questra per Constantin Psachos, la segona

de les quals permeté al clarinetista JoanRius d'excellir en un solo emocionant. Lapeça més difícil correspongué al búlgar IRo-nomoff. Els seus Tres preiad{s per a is-

MUSICA IRADIOLA VIDA MUSICAL A BARCELONA r

Noticies de tot el mon

Tot el conjunt de la música dels poblesb 1 ' ,4,,,,-.;f d la liversitat d'as ec

ANGLATERRA

L'orquestra de la British BroadcastingC'orporation dóna la Persèf.ona de Stra-vinsky sota la direcció de l'autor. RenéJiaison s'encarrega de la part de tenor.Ida Rubinstein declama el paper de l'he-roïna «en un to tan estrany a les habitudsangleses que és difícil pendre's la cosa se-riosament» (Sunday Times).

— A la Prince's Galleries s'han inaugu-rat els Music Lover's Smoking Concerts.Sota aquest títol, els amics de la músicai del tabac han organitzat el primer d'una

sèrie de sis concerts que donaran d'aquífins. a fi de març. El programa aclareixque «actualment, Anglaterra és la naciómés musical (!).

AUSTRIA

Clemens Krauss, fins ara tlirector d'or-questra a ]'Opera de Viena, ha accedit asubstituir Furtwàngler a ]'Opera de Berlín,amb un contracte per a deu anys. La raóprincipal, però, no ha estat aquest poderós

atractiu. Ha estat la temença,molt fona -mentada, de no veure's renovat el contracteanual que finia el mes entrant, car enaquests darrers temps havia perdut, i ambraó, molt de prestigi en els medis musicalsvienesos.

ESPANYA

El monument a Albéniz serà alçat al Pa-velió del mateix nom, convertit en museuinstrumental, al Parc de Montjuïc de Bar-celona.

HOLANDA

El Concertgebouw d'Amsterdam donaràdurant els mesos de gener, febrer i marçde l'any vinent un cicle de concerts de-dicats a set nacions : Holanda, Espanya,Txecoslovàquia, Anglaterra, Austria, Rús-da i França.

— M. Meugelberg, nomenat professor dela Universitat d'Utrecht, ha inaugurat lesseves funcions amb un discurs-programa.

a cames, a espí e p -tes que ens ofereixen les seves composi- PI'ALIAcions, té diversos trets comuns que produei-xen una impressió molt simpàtica. Musi- Mascagni es troba a Milà, on es van acalment parlant, els Balcans representen — començar a la - Scala els assaigs de la seva.malgrat matisos característics — una unitat nova òpera Nerone.folklòrica. La influència turca, sobretot, es — A 1'Accademia Filarmonica elpianistadeixa sentir encara en tots els dominis de portuguès Macario Santiago Kastner i ell'art, fins en les fórmules melódiques de tenor francès Yves Tina re han executat

yla cançó popular. No ens ha sorprès doncs peces per a clavecí i cant dels se-que el ser Slavensld, en un Impuls es- giverses

xvu i xv[n.aléspontani d'exaltació, dediqui el seu impetuós

quintet a «M'ahoma, fundador de l'Islam, PORTUGALen testimoni cíe profunda admiración. I noens ha estranyat tampoc de retrobar ce La Casa Schott, de Magúncia, està pre-totes les composicions un mateix inputs parant l'edició d'una interessantíssima col-vital i fogós, una manca de preocupació lecció de clavecinistes portuguesos, recollitsromàntica, una meravellosa immediatitat per Kastner.(l'expressió, signes de la força verge cl'a-quests pobles en formació. Sobre aquests SUISSAjoves compositors no pesa el lirisme nou-centista, sinó que tots ells s'inspiren en les El Carillon que fou constituït l'any pas-fonts directes del ric folk-lore de llurs pal- sat a Ginebra amb l'objecte de fer conèixersos respectius. Els mitjans musicals de què les noves obres musicals en un quadro fa-es serveixen per a expressar-se, són els dela música moderna, fet llurperò pel que tim, ha continuat coratjosament la seva ac-

modernitat prové d'una música popular ben tivitat durant aquest any. Tres obres hanestat presentades en primera audició en el

vivent, no corren el perill de derivar maiabstracte i intellec-cap a Lm extremisme concert inicial de la temporada : un con-

tual. Les melodies que són la base o el cert de Kaminski, un divertiment per a so-

model de llur inspiració, són les que canten Prano i cinc instruments cíe Dellapiccola ide Falla fou

els pastors dels Càrpats o dels Balcans i el concert per a clavecí queescoltat amb el major interès.són els seus ritmes els que regeixen les

danses dels camperols. Aquesta arrel po-pular fa compondre immediatament aques-ta i a tot arreu — especialment amúsica La venjança d'un compositorEspanya on s'ha conservat relativament in-

tacta la tradició folklórica — malgrat els Un compositor anglès i director d'orques-ritmes tan complicats, les harmonies so- tra, Henry Wood, va presentar al públic,vint torturants, la sonoritat a voltes es- fa algun temps, una toccata i fuga en retranva de les petites orquestres de què es menor, escrita per a orgue per Bach i trans-serveixen gairebé tots els compositors bal- crita per a orquestra per Paul Klenowsky.cànics.

El mestre load l S. Patin, per la seva Els programes afegien que aquest Kle-iiowslcy, umúsic de geni, mort loveníssim

procedència, la seva vasta cultura musical : a Moscú», havia estat deixeble de Glazu-i la seva grao experiència orques+ral, està nou, el qual el considerava com un dels méspredisposat a la interpretació de la música gran genis de l'orquestració, almenys entrede l'Europa oriental que ens fa conèixer els iones.ara per primera vegada. La seva gran tèc- E1 públic de Londres féu una acollidarica .manual, la seva meravellosa mtensi- entusiasta a I'obra del jove rus desconegut,tat interior, amb la qual sabé arrossegar i la crítica no es mostrà pas avara en elsel petit conjunt de músics de l'Orquestra

gelo is.

de la Ràdio Associació cap a una execució I vetaquí que Henry Wood acaba de re-molt -personal, li asseguraren un èxit es- velar que Klenowsky no ha existit mai iclatant. Esperem retrobar ben aviat aquest que l'autor de l'orquestració no és altreexceldent músic davant d'una tasca més que ell mateix. Com que, en la seva opinió,vasta per tal de poder jutjar encara millor Henry Wood no ha tingut mai, del públicla seva personalitat artística, i de la crítica, el tracte a què té clret, es

va permetre aquesta mistificació alliçona-OrTO HAVER dora.

IMPRESOS COTAr(ou de le Remble, 45

■AACELONA