UNA APROXIMACIO A LA HISTORIA DE

L'ALIMENTACIO ALS PAISOS CATALANS

E. BALAGUER I PERIGUELL

(Universitat d'Alacant)

IntroducciO

I)urant els ant's Vint i trenta del nostrc scLIc. a Furopa. es dduen a tonic CIS primers

intents scriosos d'aproxinmciu al coneixemenl dcls ,istcnics alinicntaris del passat.

Ohre, com IIistoire de I'alimentation vegetale depui la prehistoire j usque a nos

jours, (I'A. NIAtRL/,IO (Palls, 1932); The englishman's food. A history of five

centuries of english diet . dc V. C. Drunnnond i A. AV'ilhrahani (Lon(ires, 1937), o Per

una storia dell'agricoltora e dell'alimentazione , de L. Messedoglia (Piaccnva, 1932)

constitueixcn, juntamcnt amh els trchalls do W. Abel sobre el consum de la earn a

Ale iianya des do I'edat mitjana i Its recerqucs de L. Fchvre sohrc la cuina traditional

trances,, c1 punt de parten4a dc la nova historia dc I'alimentaciu.

I':I tenia reaparcix amh for4a, despres de la Segona Guerra Mundial, a carrec,

fonamentalment, d'historiadors polonesos, conven4uts que Ics solucions aportades, per

una comunitat dif'crcnciada a la resoluci() dels prohlcmes nutritius, depenen de Ics

condicions materials, de 1'estructura social i dcI nivell tecnologic i, per tint, que

I'alinicntacioi cs un dell components basics dc la cultura material de cada pohle.

Aquests historiadors es concentren inicialment en I'analisi do la producciu dell

qucviures, aplicant-hi mctodologics innovadores.

La hist6ria de I'alimentaciu no ha suscitat. fins molt recentment. un gran intcres en

els centres do reccrca hispanics, on s'ha obert pas amh for4a lentitud. Per(') avui ja

disposem d'analisis valuoses i d'aportacions interessants. Per donar-nc un exemple,

csnicnteni el corset impartit el 1985 per la institucio Mila i Fontanals i cl Departament

d'ilisturia Medieval de la Universitat do Barcelona sohrc "I.'alimcntaciu medieval.

Producciu, circulacib i consum do qucviures a la Corona Catalano-aragoncsa".

1:1 prohlema principal ran en its fonts, que per a ,quests tipus do temcs han de ser

necessari:unent molt diverses: arxius de Iota mcna, Ilihres de cuina, tractats d'hilliene.

topografics mediques, etc. En I'apropament que nosaltrcs presentem hem intentat

intcgrar inforniaciu provincnt de lcs diverses fonts csmentades. No of'erim una cvoluciu

sisicnnirtica (lets sistennes d'alinteit tac16, Cream quC nnireIII Lle presertar uns Brans

models que ens permeten explicar cis factors quc han inlluit en I'alimentaciu (lets

ciutadans deis Paisos Catalans.

I,'Alta I+;dat Vlitjana

Per marcar una fita initial partirem de I'any 800 , CI moment de la conquista de

Barcelona i dels acords suhscrits, pot despres , pets carolin"is amh cis omties

cordovesos . I:n aquest moment cs va crear I'amhit espacial de la Catalunya Vella.

La concentraci6 de la pohlaci6, per raons de seguretat, a les terres altos i menys

accessihles , conforma la Catalunya de I'alta eclat mitjana tom un conjunt Lie comrades

muntanyenques , Ines facilment , amb plantejaments ramaders que agraris . Els hoscos, Its

pastures, cis Ilacs i cis rius constituien Ilavors una important font Lie queviures a I'ahast

d'amplis sectors do la pohlaci6 , ja clue la naixent aristocracia feudal no havia aconseguit

encara excloure cis estaments inferiors de la societat del seu aprofitament.

Com a resultat (I'aquesta situaci6 pre-feudal trohem quc calla estament social

desenvolupa un sistema alimentari to r4a variat , en el qual es comhinen Lie mantra

diversa Cis queviures Li origen vegetal amb cis de procedcncia animal . Les capes altos es

Caracteritren , d'entrada, pet let Clue sempre mengen molt . La hulimia ha esdevingut un

senyal de Ior4a, de salut , de prestigi , de riquesa i de nohlesa . Un senyor menjamiqucs is

indigne Cie la categoria d'aristocrata . Ills estaments socials privilegiats, en aquesta

cpoca, merger sohrctot tarn. La ca4a major, feta a I'ast, ocupa un lioc preeminent entre

Ies prefercncics gastronomiques . La tarn, per aI noble de I'alta clot mitjana, es una

vianda imprescindihle i renunciar - hi constitucix sennpre una humiliaci6 pregona. Ids

costums alimCntariS tendeixen a transformar - se en ohligacions socials: el nohle ha (le

menjar molt i , sohrctot , Cant , hen assaonada amh condiments i espccics.

Aquesta aristocracia ohtenia clirectament cl gros (l ets queviures deis erms, clefs

semesters , Cie its vinyes i deis ports de Ies reserves; una altra part important era

aportada, en conccpte de Cells, pets Ilauradors que conreaven Ies tinences. Quan un

pat-inioni nohiliari , per Ies dimensions o per la dispcrsi6 , no era administrable (Ics

d'una seu, per tai Corti aICShores era nnes facil la Circulacid Lie persones que no ci

transport do productcs, horn dipositava cis queviures en diversus magatzems, uhicats en

indrets estratcgics, als quals hi acudia , peribdicarnent , la cort senyorial, Cl',ICOI-Cl Mill) Lill

itinerari estahiert en funcid de Ies estacions , a fi de consumir - ne in situ Ies existcncies.

Mal-rat I ' esnnentat capteniment de ('aristocracia , hi emergeix Lill nit r e modCI de

Comportament , el monastic, que genera una escala de valors for4a dissemhlant de la

Llesenvolupada per aquclla classe. Segons Ies normes de Conducta ideades pets monjos.

388

I-anorexia constitucix una prova dun ferns control de les neccssitats del cos gels

impcratius de I'anima; cl dejuni i 1'ahstincncia s6n, per it aquest coI Iectiu, dos valors

excclsos. La dicta monastica inclou coin it components basics: Ics verdures. cis Ilegums,

cl pa, Ics fruites, foil, i, en menor g*rau, Cl pcix; aliments quc son servits al refetor,

cuinats 0 crux, una o dues vcgades al dia, acompanyats d'ai"ua i Lin Poe de vi. La

dcsconfianca dcls eclesiastics envers lit earn queda clarament reflectida en el testament

redactat I'any S78 per Protasi, chat d'Fixala-Cuixir, en el qual sol•licita al comte Mini

due, quan ell mori, elegeixi, entre lit coniunitat, Lin chat per (al que en Cl f'utur.

I'adulteri, I'homicidi, el consum de earn i el mancig (leis diners no penetrin al monestir.

Lis monestirs, fins it la f-i del se-le XI, no duhtaren it produir directament, en

possessions exccntriqucs, cis queviures clc clue freturavcn in situ i organitxar-ne el

transport fins ills magatzcros centrals. La inserci6 dell moncstirs al si de I'economia

rural -com ho ha assenyalat G. Duhy- se situava, clones, exactamcnt al nivell de les

necessitats alinientarics i depenia, per tart, de les prescripcions dictctiqucs dc la regla i

de les successives interpretacions.

Un nitre cas suit cis canon-es regulars. Durant I'alta eclat mitjana varen gaudir, arreu

de I'Occident, d'una dicta intermcdia entrc I'ahundosa i (arnica de I'aristocracia i I'exigua

i vegetariana (leis monjos. Chrodegang de Metz, a lit coneguda Regula canonirorurn,

s'ocupa detingudament del rcgim alimentari especific dels clergues. Hi estahleix clue houl

servira, normaiment, al refectori catedralici: dos apats, I'un al migdia i I'aitre a "poqueta"

nit. 1:1 dinar c.s compondra d'una sopa dc verdures i scmola de cereals, tit) tall de earn.

guarnici6, pa i ties copes de Vi. El sopar consistira en un pellanc de earn o uns altres

aliments no explicitats i dues copes de vi. Els (lies d'ahstincncia hom reempla4ara lit sopa

de verdures per Lin cuinat do Ilegums secs i la earn, per Lin hoes de formatge o per peix, tot

mantcnint inalterada la resta Cie components Cie totes dues men jades.

La normativa promulgada per Lluis el Piadc s el 816 -I'unica quc va estar cn vigor

durant alguns seglcs arreu dc I'Imperi Carolingi i, per tant, a Catalunya-, pcl quc fa a la

earn, despres Cie recordar quc Cl consuni nomes esta vedat ills monjos, recall Lin canon

del concili Ancyritano quc desautoritza el vegetarianisme rigors d'alguns eclesiastics

(Inc es negaven it menjar verdures que haguessin cstat cuinades arnh alguna vianda de

proccdencia animal.

Fins fa pocs anys, cis historiadors sostenien, hasant-se en Lill seguit de Pets hen

docunrentats arreu de ('Occident -la prescncia gairchc sistcmatica dels cereals ills

ecusos en espccie, I'us frequent del Nat com a succedani de la moneda metal.1ica en Ics

hmsaccions i la difusiri del moll d'aigua- quc I'alimentacio (leis pagesos, it I'alta eclat

mitjana, pivotava damunt del pa. Rccentment. M. Montanan . despres d'un examen

acurat de Ics fonts escrites referents it la vall del Po, una area fcrtil i de coloniv.acio

antiga, ha formulat una hips tcsi for4a distinta: cis carnperols, dispcrsos per Lill paiSah'C

389

presidit, rom a conscqucncia dunes taxes de haixa oCupaCio do I'espai, pels hoseos I

pets niatollars, manuals do recrosos i amh una tecnologia (chic, dcgucrcn optar, alnienys

fins a mitjan segle XI, per una explotacio del mcdi do tipus Ines silvo-pastoral quc

cstrictament agrari i. per tart, dificilntent pogueren icr Lill alt consum de pa: tan sots

aixi es troha una explicacio lagica al let quc cis pagesos aconseguiren produir, dintrc de

Ilurs petits semesters, CI gra suficicnt per a menjar, semhrar I'any segucnt i pagan les

corresponents carregucs fiscals i senyorials. GIs cereals, sense desenvolupar-hi Lin paper

marginal, no constituiren, doves, la "hale" (lei sistenia alimentari camperol, dintre del

goal cap vianda no va esdevenir element preponderat. L'aplicacio de la tesi (IC M.

Montanan a la ('atalunya Vella exigeix alguns rctocs ja quc, si he cl reileu, Cl (lima i

una coloniti.acio recent hi afavoriren els models d'cxplotacio do caracter silvo-pastoral,

cl paper de refugi clue va desenvolupar arran de la conquests islamica de la Peninsula

Ihcrica increments I'ocupacio del sal a les contrades mLill tanyenqucs, avan4ant-hi Ies

rompudcs.

Ids caInperols, aleshores, nomes tenien facil accts ale cereals secundaris, Ines

pohrcs en calories quc el Hat, pens for4a mcnys exigents. A Catalunva, mentre tine Cl

torment es conreava a ICS planures assolelladcs i amh this potents i hen drenats. I'ordi,

cl segol i la civada prospcravcn a Ics terres frcdcs i humidcs do la muntanya. I'll pa dels

pagesos era, pertot 11-1-CU. de Inestall, Mill) Lill contingut do hlat (]Lie disminufa ell funcio

de I'altitud. Els cereals secundaris son Ines digerihles cuinats clue panificats. cosy quc

exphea quc cis Ioravilers Tessin de lee Iarinctes cuscusso -rcfor4ades amh petites

quantitate de earn i amh moltes altres viandcs- cl centre del sistema alimcntari. Les

copes tic gra, hen conegudes a kuropa des del neolitic, havien estat eonfinades a ICS

arees perifcriques pct model alimentari roma, hasat cn CI pa, Cl vi i I'oli. Dcspres (let

seglc VI, amh cl triomf dell plantejaments autarquics, Ics farinetcs reaparcixicn amh

for4a pcrtot arrcu, cxccptc a ICS rodalies dels monestirs. on cs fossilitzcn cis patrons

dietetics classics i hi sohreviuen fins pot ahans del 1 100, quan. tom a consequencia de

Ics (Trans rompudcs, la ccrealicultura experimenta una nova cmhranzida.

Al centre matrix (lei sistema alimentari camperol. aparcix, des do Ia post-antiguitat.

I'olla de terrissa, Lill recipient que. tom CI f'utur caldcro de metall, hull lentament,

Llairche sense interrupeio, damunt (f'un petit foe. L'olla i cis fogons -i. Ines endavant, la

eadena (IC la xemeneia, els ereniallers o clemastecs,- varcn ser. (IL)rant seglce, els estris

clam (IC la cuing pagesa occidental i I'aigua lleugerament salada, el "tons" del qual, amh

I'afegit de semola de cereals, Ilegurns, verdures, (lard o sagi, emhotits i alguns trossos

de earn fresca o seta, hom treia una soya clue. molts de (lies degue constituir, per a la

majoria de families foravilcres, el plat unit de Ilurs spats.

[Is Ilcgums sees, rice en proteInes i minerals, descnvolupen, en la dicta camperola,

Lill paper important, encara que inferior al dels cereals; els mcs consumits son Ics faves i

390

cis pesols. I:Is pagcsos comparteixen , lemhc amh cis n onjos . cl gust per Ics vcrdures;

riisposen sempre , at costat (IC la Casa, (Fun hort , on conreen inintcrrompudament : cehcs,

ails, cols, porros, earahasses i naps. Les hortalisses fresques , pel let que apareixen a taula

no cols com a condiments de Ics sopes sin() tamhc trues , asseguren als foravilers, amh

cls fruits silvestres , una aportacib minima - i esealonada at liar, de I'any- de vitamines.

La earn provenia do la ramaderia menor i de la caca , i la pagesia en devia f'cr un

consum escas. El pore era, aleshores , Punic animal que hom criava expressament per la

earn. L'alta rendihilitat en lies , la possihilitat d ' aprofitar - ho gairehc tot, la facilitat de

Conservacili del porquim i una alimcntacio complementaria de la de I ' home expliqucn

que el camperol optcs pel hacoi . A entrada d ' hivern. Ies families foravileres Cs reunion

per celchrar Ics matances i menjar - se fresqucs ICS poqucs parts do I'aninial que no crcn

capaces de conservar ; amh el gros do la earn I'cicn , en canvi, salums , emhotits i funiats,

a f'i de dosar- ne cl consum at Ilar- do I'any. Dcl garri n ' ohtcnicn tambc ( lard i xulla,

greixos clue empraven per a enriquir Ics farinetcs gairehc quotidianes . EIs masovers, due

n'espcraven sohretot Ilana i ]let, nomcs sacrificaven cis xais i Ics ovclles accidentals o

vet Is. la earn dels quals -mcs rica en prbtids que el porquim - eonsumicn prefcrcntment

fresca. Totes Ics explotacions familiars , adhuc les Hies petites, disposaven de bestial'

noenor; la (tuantia (IC la cabana depenia en cada cas do ICS pastures disponihles , encara

(tile poqucs vcgades haixava, entre pores i ovellcs, dels deu caps . Mcs cseadusscra devia

esscr encara la presencia do I aviram en cis menus dcls estaments haixos 1-Urals. La

necessitat (I'assegurar - se aprovisionament minim d ' ous i el let - hen documentat- que

una part (IC Ies ails (ICI corral cis era sostreta peribdicament pets senyors , mitjan4ant cis

censos. ohligaven als pagesos a rcfrenar - se en el consum de pollastres , oques i antes,

viandes (t ile devien reserver , seguift I ' exemple dell monjos, per ais malalts , veils i

infants. La ca4a va constituir, durant l ' alta cdat mitjana. una activitat molt familiar per

als campcrols, de resuites tant de I'ahundancia de hoscos com de la inexistcncia d'un

control el'cetiu de Ics arees forestals per part (]cis poders factics de l'epoca.

I:Is (lies dc magre tamhc crcn prcecptius per als camperols . que intcntaven salvar-los

suhstituint en Ilurs menjades, quan aixo cis era factiblc , cl petit tall de earn per

formatgc, ous o prix . El formatgc ha csdevingut , per als estanicnts rurals subalterns, Cl

succedani mcs assequible de la earn , a la fahricaci6 del qual destinaven Iota la ]let dc

Ics ovellcs. Aqucsta vianda , molt nutritive i facil de conscrvar , gaudcix do gran

acceptacki entre cis pagcsos, que no duhtcn a incloure-la - al revcs que cis senyors- en

cis apats cxtraordinaris . La dil'usioi (lei molt d'aigua , la resclosa dcl qual s'cmprava corn

a viver , va Contrihuir a estimular cl consum de peix at si de la ruralia , tot acostant-lo a

nioltes Col Iectivitats locals que fins Ilavors tan sols n'havien let un consum escadusscr.

Les cspccies mcs apreciades n'crcn la truita i I'anguila , que apareixen a taula fresqucs,

salaries o fumades.

391

his paecsos ohtenen del hose, a rncs de la ca4a, molls (Yaltres queviures. Deis aglans

i de les castanycs, for4a ahundants en moltcs contradcs muntanycnques. en fan farina

per a I'olla, amh la qua] supleixen, durant I'epoca do la "soldadura" i en CIS anys de

Hula collita, la scmola de cereals; tamhe se'Is mengen sencers, crux o suits. Les mores,

Ics nesples, ICS maduixes, CIS gcrdons, CIS nahius i altres fruits silvestres aportcn, ell

moments deterniinats, vitantines I un xic d'alcgria a la dicta caniperola. his hotels, arch

un alt contin'-'ut protcic, tamhc son rccollits sistcmaticamcnt: una part es consumcix

directament I una ultra es conserva, en salmorra. per a mss endavant. Del forest prove

igualment la met, I'unic edutcorant de I'epoca, I'clahoracio de III qual scree a carrec tart

do Ics ahclles salvatges corn dell cixams domesticats quc CIS nnisovers de la rodalia

introduien (IC taut en tans.

A la dicta dcls camperols, corn a la (lets nobles i a la dcls monjos, no hi solia mancar

Cl vi. Malgrat quc la graduacio depen do la intensitat (Ic la insolacio i do la pluviositat

de In zona, el vi pages devia ser (lc qualitat inferior at senyorial i al monastic, corn a

consequencia d'una elahoraci6 i (I'una conservacio menys acurades, I es devia picar

aviat. Mopes families foravilcres, per tat quc la producci6 pri^pia CIS bastes per a tot

I'any, aiegien aigua al vi.

LI rcgim alimentari dels camperols, durant I'alta edat mitjana, es caracteritza, doncs,

per la precarictat quantitativa, la varictat dell components i la monotonia dels menus,

quc given sempre al voltant de les copes de cereals secundaris i Ilegums. Dols tres

cstamcnts cxaminats, el pages es I'unic quc produeix, arch el sell trehall, quasi tots CIS

queviures clue necessita i una bona part (lets que apareixen diariarnent a les hen

assortidcs taules senyorials, canonicals i monastiques.

L'U;dat \lit,jana i I'E'dat Moderna

Corn Hies variada i complexa Cs una dicta molt rncnvs vnlnCrahlc resulta davmt eI.

pcriodes d'escassetat. Les crisis agraries, cnteses corn una insuficicncia pregona do

cereals, no produeixen entre la pagesia de I'alta eclat mitjana CIS Cfectes devastadors tie

engendraran el si (lets cstamcnts suhalterns de la haixa edit mitjana, l'alimentaci6 (lets

quals pivota al voltant del pa. La penuria do gra, ahans del 1100, constitucix una realitat

recurrent, Pero no sera fins despres do ICS grans rompudes dcls seglcs XII i XIII, quan

les esiructures productives s'orienten clararnent cap al conrcu dels cereals, quc la roll/fin

poni.v esdevindra una ohscssio tart per als cstamcnts haixos do la societal corn per als

consclls municipals, controlats pcI patriciat urha.

PcI quc fa als costums alimcntaris de I'estarncnt superior. poc degucren do canviar

fins al Renaixentent. ILn tin document de 1328 del rei Alfons III (IV). es fa referencia al

392

eontingut dun sopar quc CI 15 de maig otcri el rci: 50 arictes, 2 vaqucs, 2 vedclls, 30

parclls do gallines, 20 parclls do pollastres, 500 ous, 130 pans, 150 pixers do vi do la

mcsura ccsar-augusta ('dc Saragossa'), gingebre, safra, canclla. etc.

El clcricat regular, si mes no algun ordc. ahandonara progressivament I'austcritat

alinientaria en favor de la earn. En Lill cstudi cic Teresa M. Vinyolcs i Vidal sohrc el

rcbost i la taula dcl monestir barccloni do santa Anna al segle XV, ocupat flavors per

I'ordc de sans Agusti, descriu la dicta scgiicnt: cada (rare tcnia dret, calla dia,

aproximaclament, a Lin quilogram de pa, a mes d'un litre de vi. a cent grams do

cansalada, a tin quart de quilo de earn do moltli 0 de pcix, cuinat (IC niancra adicnt i a

una escudclla do potatgc per a dinar: per als novicis cl tall es rcduia a la mcitat i per als

familiars, a una terccra part. EI sopar era Lin plat talent per a tota la comLill itat,

conipletat amh el pa i CI vi Clue tcnicn. Hi havia, a mes, cis anomenats dies dobics, cn

quc cs menjaven dos plats de earn i Lin de potatgc o he Lin do pcix i dos potatges Si era

dia d'ahstinencia, i cis apats de Its clew Testes mes importants de Pally. Per cxcmplc, el

dinar de Nadal: Lill capoi per dos traces, o una gallina per Lin, fet al torn amh cassola i

potatgc de salsa do pago: earn d'olla i fideus, formatge torrador, neules i dares. EIs

sopars dcls "Dijous gran" (d'Advcnt i de Quaresnia): conills amh almadroc. 0 el dinar

cic Santa Anna: hou suit a I'olla amh cansalada, potatgc do carabasses amh canclla,

formatgc do Mallorca, pores, moscatcll i prunes, etc.

IIi ha dos Ilihres de cuina due varcn tcnir una gran importancia: cl Llibre do sent

Sovi, cscrit possihlcmcnt vcrs I'any 1324, i, sobretot, el conegut com a Llihre de coch

de Rupert do Nola o dcl mcstrc Robert. Se-ons sembla va scr dcdicat al rci Cie Napols.

Ferran I d'Arago (1458-1494), fill natural d'Alfons cl Magnanim. I per he quc la

primcra edicio va aparcixer el 1520, possihlement es cbpia d'un text mes antic.

Alnicnys sc'n varcn fcr tine editions catalancs i mes do non en castella. Del son

continpit, podem concloure quc el material hasic a la taula dcls estamcnts superiors no

canvia, peril I'ciahoracio es molt mes acurada. Per cxcmplc, Rupert de Nola ens dona

una scrie cle receptes per a ter salses autcnticament delicioscs: ''Dc pimentos de clareya,

la capon gingihrc Mane, canyclla, calvclls do giraffe, sous d'ccharch, vi i mcl". Aixi

matcix, el nombre de plantes utiliV.ades com a condiments is molt ahund6s: alfahega,

alcaravia, all, ceba, celiandre, comi, ,lulivcrt, Ilor, matafaluga, mcnta, orenga, poliol,

roman!, sajolida, salvia, etc.

Pct quc fa a I'estament mitja, podem alhirar quina era in scva alimcntacili segons els

queviures hahituals al mcrcat. V.L. Salavert i V. Graullcra Ilan estudiat cl mcrcat de

Valencia al se-le XVI i pc1 quc fa a la earn, vcrdures i truites hi ha una constant al

periodc anterior, tan sots trohem una major prescncia cic! peix com ara la tonyina, Ics

sardines, cis Ilu4os i el hacalla. Aixi matcix, es palesa Lin rigoros control de la qualitat

deis aliments, amh referencia, tins i tot, a la forma de fcr alguns emhotits. Aixi, Its

393

hotifarres Homes es podicn Ier Mill) sang (IC purr i ICs Ilonganieses "deguen eetar tars

es facer de earn dc porch: a(lueIIa sia magre, entreverada al pehre hlanc e fenoll". I pet

clue to als pastissos, CIS pastissers nomcs podien ter-los de "carn de vedella o cahrit,

cordcro dc [let o moltd, c no d'altra carn alguna".

La dicta era un (leis capitols importants do la mcdicina galcnica tradicional. EI

mcnjar i la heguda, una de les "sex res non naturalcs" que calia regular, cstaven

suhjectes a prescripcions tipificades en cis llihres d'higiene individual. Li>gicament

aquest tipus (IC tcxtos anava adre4at cxclusivament it I'cstamcnt alt i determinava for4a

el scu habit alinientari. [I Poe us del prix quc fcia aquest grup social esta esi retament

rclacionat ara, no cols pct prestigi do la earn. sin( pci dc,prc,tiL,i tic] prix. l'n merge de

la importancia do Lohera de Avila, en Cl sea Libro (lei regimen do la salad (1551

arriba a afirmar clue CIS pcixos nienjats ;unh let o fornnat'r cnLcnhlravcn Icpra. El

matrix Arnau do Vilanova, en el sell Regimen sanitatis , de tanta infiucncia fins al segie

XVIII. en glib tocant al peix, fa 1'advcrtcnria sohrc una scrie do precaucions: el prix

blare i amh estates cs mcs sa i es pot men jar a1 torn o a la hrasa a I'hivcrn o be bullit a

1'estiu; Si es con amh vi blanc es pot consumir en qualscvol epoca. Ills pcixos grossos

com la halena i la tonyina es podcn menjar un poc. en quaresma, amh espinacs.

Una altra dada clue advoca per la hipotesi esmentada Cs el tipus d'alimentacio en CIS

hospitals. Com a exemplc esmcntarc I'estudi de Mari Luz Ldpcz. Terrada (1986) sobre

('Hospital general do Valencia entre 1512 1 el 1600: cIs Ilihres de comptahilitat registren

la dcspesa major en I'adquisici6 do Nat, moltons, gallines, ous, oli i vi en quantitat. A

Hies, Cl Ilihre Qiierns del comprador, on es registraven els productes adquirits en

quantitate petites, fa refercncia a petites quantitats do prix, que cs consumia en

quaresma (cIs tolls cstaven, perb, exempts (I'aqucsts preceptc), arras, codonyat, lucre,

''mcI do sucrc", confitures i panscs, quc scgons Arnau (Ic Villanonga tenen propietats

curatives en ccrtes malalties. Tots aquests aliments eren prcparats en la cuing i, a partir

(leis estris invcntariats el 1548. podem deduir clue es consumicn rostits (apareixen

diversos "acts" I ..gracllcs"), mentre quc altres crcn cuinats en olla i paelies.

Ohscrvau I'escassa prescncia (IC fruitcs i verdures. Tan sots la lietuga d'cncisam

consumida crux aparcix en CIS Qiterns del co/nprador. Aquest habit alimcntari estir

tamhe en la linia (lei quc aconscllen CIS "regiminn". Arnau do Vilanova esmenta Ics

cchcs, hiedes, espinacs, carahasses i alhargines, quc no s'han de mcnjar emus i

I'alhargina, si cs possible, mai. Amh el none d'arrels city ails porros. cchcs, ails. raves,

naps, nap-i-cols, pastenagues i xirivies. De Ics quatre primcres han de I'ugir CIS coleus

hen complexionats. In el rigor de I'hivern es podcn consumir alguna vegada en guisats;

Pero CIS qui patcixen morcnes quc hateguen no ban do men jar mai porros, ails, raves,

cchcs morales i escaiunycs. Les prescripcions per a mcnjar verdura son tan complexes

quc (lificilment podria complir-les el pohic pla, aixi. per exemple, a la carahassa se Ii ha

394

dr M AI Cn COHICr-Ia IiL•t kl,;IInL•tll;t I^rryud nu l id.! ni,il ik rci ii. I a Ia hul^ta. ;tl,^un;i

cega hlanc a pcrquc no l'a4a ntal a I'intesti i ulls Cie ctrl pcrquc no Ii I,t4,t ntal a I ' cstunutc,

i, a ntcs, tirar-Ii un polsim de canclla quan s'haja escudcllat.

Un ait r e tans podem afirmar de Ics fruites. Arnau de Vilanova aconsclla quc cls

cossos tcmpcrats no han d ' ahusar de la fruita , que sots es convenient a I'estiu i a la

tardor quan per la sequdat de la sang s ''' asutila i adelga : a" i per a tempcrar-la Cs

convenient prendre I'ruites humides i iredes. En qualscvol cas. el ronsum ha d'oheir a

trey regles : consumir - Ics quan hagen madurat a I'arhre; abstenir - se'n quan tingucn cues

o estiguen "entecades "; no s'han do mcnjar a la vcgada I'ruites difercnts. Si es mengen

prunes per a ailuixar Cl venue no han de mesclar - se amb les circres : ni Ics figues amh el

rains (pcrquc augmcntcn la niol-liric de I'cstumac ). "I'ampoc s'han de mcnjar alhora cis

pressees i cis melocotons ( els qui tinguen el fet(e calent i sec). etc . Els pressers o Ics

magranes dcspres de sopar mitiguen la sequedat i 1'ardor de Ics parts superiors i

provoquen una son suau . tics noun danyen Cl cap , I'estomac i cis ulls i sun hones per a

defensar- nos dcl veri del prix que ntengem.

Per ultint , Si hcu ohservat la segiicncia cn quc cis monjos dcl monestir de Santa

Anna eonsumien la earn , rccordareu quc primer era la rostida i dcspres la cuita. Aixit

ohecix tanthc a regles dietetiques. Segons Lohcra d'Avila la earn rostida per ser mcs

dura i fihrosa va al ions de I'cst6ntac, que is calent , i la cuita es dirigcix a Ia part

superior de I'i>rgan . quc is h-ed. En eonsuntir primer la earn rostida la digestiu is menys

pesada. quc Si fora al revcs. Tampoc totes ies parts de I'animai tenen el matrix podcr

nut-11M , ICS mcs proximes al cor, din Arnau do Vilanova , sun Ics mcs principals pcl

hencl'ici quc rehen dcl valor natural . AixZ no ohstant, cl cor no cs ho per als cossos

tcmpcrats i coteries pcrquc fan la sang grossa. Si quc ho cs , pent, cl cor do ccrvol. i aixo

ho al'irma tamhe Lohcra , i cls cervatclls do Ilehre i cunill quc anth la morella dc Ics

gal hues sun Ics uniques visccres quc es podcn men Jar.

I.'ahundant consent de vi ohecix tamhe a criteris dictctics. Lohcra I'aconsella per a

confortar la digcstib i potcnciar Cl valor natural , i no duhta en afirmar que cl vi, prey

amh ntoderaciu , ajuda it eonscrvar ntcs Ii.uga la vida quc no I'aigua.

I,'I^:poca contemporania

La inuroducciu a Europa do noes aliments proccdents d"America. Coil] la patzlia. la

tomata, la dacsa, etc., no rcpcrcutiran en el sistema alimentari fins el seglc XVIII i.

sohrctot, a partir dcl XIX. Ike la mateixa forma, la importaneia de I'arros com a hasc do

I'alintentaciu en algunes eomarques valencianes s'ha de fixar tamhc per aqucixes dates

eoineidint amh una gran difusiu d'aquest conrcu.

395

I , c l ; 1 c ' O I I c I ACI ck I I I I I ) I I " . I I I I I I 1 1 I i l l c 1 I ) c I I O k I c c ow c i I 1 p n l , l l l l . I c " t ^ ) i ( I_' I, I I ICS

nncdiqucs son una font de gran precis16. Vcgcm- ne al,uns exemples relents it

pohlacions dcsTIuals.

I'd 1878 puhlicava Joan - Baptista Peset i Vidal la Topog ralia me'dic • a dc, Valencia v

su zona, una de Ies mss completes Clue van vcurc la llum en cl vuit-cents. Respecte del

sect contingut conve destacar clue , en alto tocant a la hromatologia. se seoueixen en gran

mcsura vcIles idees dels "regimina sanitatis " n'es una mostra , per cxcmple, lcs

multiples citations d'1-lip6cratcs i Gale en ICS scuts interpretations. Aix/. cs mante la

idea do la convcnicncia de no men jar pa dur , com afirnlava Arnau do Vilanova, o la

hondat de la earn de pore per a individus rohustos i que fan trchalls pesats, etc.

Les grans difcrcncies amb els sistemes anteriors raucn ell la incorporaciG do noun

aliments i en la valoraciu positiva del prix que, tot seguit Gale, cl recomana per a

suhjectes de vida sedcntaria , ancians i malalts, peril no per a trehalladors de vida activa.

Aix/ nlatcix , s'hi fa palesa la inlluencia deis noun sistemcs de transport en els productcs

alimentaris perihlcs: el peix cs consumia en grans quantitats a Valencia,

sin embargo deho anadir clue ha hajado en la actualidad su

consumo (IC on 010(10 extraordinario , rescrvandosc los do huena

calidad para la mesa de los ricos, unica Clue pucdc soportar sus

altos precios , desde que el term - carril ol'rcce facilidades para

su transporte y ahasteci01icnto do otros puntos".

I.cs classes Ines modestes s'alimentaven de salmi, fonamentalinent de hacallil.

sardina i tonyina.

"En Codas partes es el alimento principal del pohre. (Inc por sus

circunstancias y Cl /mprobo trahajo a Clue Sc dcdica rcquiere los

mis sustanciosos : pero la Providcncia Ic acudc con fucrias

digcstivas y hucn apctito , hij0s do csa misma class do

cjcrcicios, quc suclcn faltar al rico, y son los mejores

clcmcntos , ausiliados por un sumo sin cuidados, para leparar sus

perdidas".

La tr/ada vegetal mes important a tot Cl Pals Valencia el ConStittlCiXCII Clue

"%u/-ma la base ele la comido principal 41c'1 dia la dacsa, "pairs, dc lai,rimas (Iv las

fi)1rthum.c modcstas". i cremIla. " llamada cl pan de los pnhres''. Pet quc fa a Ics hortalisses

fa practicamcnt la matcixa relacio quc en els tcxtos cs01entats anteriorment i hi al'egeix,

com Arnau de Vilanova, quc proporcionen gran quantitat de material nutritiu a

I'cconomia, i olcrcixcn ccrta resistencia a la funcio digestive. La irrupcio de la xocolata

en I'ali01entacio de Ics classes ntitjancs i altes cs espectacular i es consumeix, pet cap

haix, tres voltes al dia.

396

El rcgini de men jades per classes socials es molt diilerent. EI nietode de dues

menjades. (lit a la francesa, es el preferit per les persones riques. Hom esmoriava de Ies

onic a Ies dotzc hores i es menjava do sis a set de la vesprada. 'Pant I'esmori.ar corn el

dinar, que era rncs ahundant, es componia d'una 0 mcs lopes I algun potatge, al goal

segueixen earn de vedella. motto i aus, preparades de manera diversa, alternant amh el

peix ntcs exquisit i algun plat de ]let i ous. i s'acahava amb diversos postres de

formatges i alntihars, fruits secs i fruitcs do teniporada. Previament, horn prcnia entrants

variats de Ilonganissa, llom, pernil, olives, conserves de verdures i peix, etc. Es hevien

hoes vies amh modcracio i amh cl Cafe algun licor o ]'anomenat vi de postres o ''vi

hipocras", Compost per vint-i-cinc Iliures de vi ranci, vuit de lucre candi, CHIC Unces Lie

canella fins a sis grams d'almesc. A aqucstes dues nenjades fortes s'afegeixen dues

refocil lacions: e1 desdejuni anth xocolata o cafe amh ]let, que es repeteix poc ahans

d'anar-se's a dormir.

I.es persones que pertanyen a la classe mitjana has de I'cr nornialment ties ntenjades:

esnmrzar, dinar i sopar, afegint-hi dues de menors anomenades desdejuni i herenar. El

desdejuni en al4ar-se del Hit consta d'un xocolata o care amh ]let i torrades: cap a Ies

non del coati s'esmoria una sopa, xulles torrades i ous o peix fregits. Al dinar, sohre Ies

dues de la vesprada, hi ha constantment present I'arrbs, preparat amh hrou dc I'Olkl, Clue

es eonsumia despres de la sopa, cnsalada i en families mes riques un poc de earn o de

peix i postres. La condimentacid lets plats era seniilla: safra, pehre roig, sal, oli, Ilima i

vinagre. Per descomptat, tot acompanyat amh una quantitat arhittaria de pa y Lill POC (IC

vi see del pals. El herenar o he era una xocolata amh hescuits o els mes joves, pa amh

dol4 o fornmtge. Per ultim el sopar, a les nou 0 Ies deu de la nit, consistia en una

ensa]ada, a]gun fregit de earn, o puss o peix, uns pstres Ileugers. pa i vi.

Les classes mes modcstes practiqucn Cl sistenia de men jades do la classe mitjana

peth variant la composicio. F'I desdejuni for4a generalitzat consistia en Lill aotet

d'ai^-Iuardent i, a vegades, alguna pasta o fruits secs. L'esmorzar, que alguns soles

suprintir-lo, es una sopa, o una sardina amb allioli o algun emhotit inferior, corn el

hotilarrd. Al ntigdia es menja un arras amh vcrdures i un poc de earn, Cansalada,

hotifarra o hacal]a: sempre Cuinat en paella. i una cnsalada de postres I files rarament Lill

poc do fruita. I.1 sopar, a poqucta nit, consisteix en una sopa de pa o caldo de crcilles, at

qual s'afegeix un poc de cansatada: Si no, es prep una salsa de caragols en el camp i un

fregit de laves. Utilitzen tin pa anomenat comu i un vi de mala qualitat consumit mes

(lei compte.

Vcgem ara dos exemples d'alimentacib en medis rurals: el que ens descriu el Dr.

Ramon Pujadas Serratosa en la seua Memoria medico-topo,grafica de Sentmanat (I889),

i el Dr. J. Falp Plana en la seua Topografia Modica de Solsona distritos advacente.s

(191)1 ). Sentmenat, enelavat a la comarca del Valles Occidental, es el tipic exemple do

397

la utilitzaciu de tots cis recursos del mcdi per a proporcionar aliments. Aixi, vein quc a

mcs de les aus hahituals hom tonsumeix Cl mussol i la cigonya. 'l'ames Cs frequent en

els guisats la tortuga de terra, la granola i els pcixos de riu, els caragols, etc. El rcgim

alimentari deis camperols cs molt semi!!: en al4ar-se de dormir es fa III -Xupina- '11111)111)

Llll tru4 tle pa torrat mullat amh vi Mane: per a 1'esrnorzar, pa, vi i fesols, ciprons,

creilies o cols, amh prix salat o sense peix o cansalada; a les 12 hares el dinar i en

tornar a Casa del trehall, el sopar. En totes dues es prenen els matcixos aliments quc it

I'csmorzar, sense ohlidar at Ilarg del Lila algunes " hegudcs", un tro4 tic pa i vi. his dies

tic Testa, i algunes families els dies de cada dia, fan la traditional olla amh molt(),

cansalada, etc. Arcs quc es tracta d'una zona rica en vinyes, com hem vist, Cl tonsunt

del vi es important. El doctor Pujadas afirma que:

"Los hay quc hehen mas do dos litros diarios pretextando quc las

lahores del cameo son pesadas y que gracias al mosto pueden

resistirlas I...^ alguna quc otra mujcr, tal vcz por teller sus

quchateres mas cerca de I a hodega que los hombres, saludan a Rico

mas de lo que tlchicran, presentando Iucgo cl rcpugnantc

espectaculo tic teller sus fihras relajadas en vez de tonizadas".

11.1 doctor Fall) Plana, en I'estudi sohre cl Solsoncs. no expressa una simpatia

especial pets jornalcrs i pagesos (IC la zona, fins i tot afirma (ILIC ''^ente aelrenedi;.a de

los numtes de Celnaldo r de Sallent ell sit rnavoria, no recornendable.s corns ejemplares

de laboriosidael (01010/la. Es I'excmplc d'una economia hasicamcnt rural amh

dil'ercncics hen marcades entre propictaris, mitgers i jornalers. La descripciu dels

costums alinicntaris (I'aqucsts ultims cs patdtica. El blat i la crcilla formen la base de

I'alimcntacib, pct-6 atcsa I'escassa quantitat do blat quc es put recol•Icctar "hay %anri/ia

o,t'ricola que con ocho o nueie cuarteras de trigo rite ludo el ccrto". Anih aixii

fahrigticn till pa quc "sabe a tierra, lo qual es de sit gusto porque sienelo menos

apetecible them rmis tiempo. Al,i,'unos dejanle secar V !rast0 emnohecer, en sit afan de

economiZelrlo". his liegums i hortalisses segueixcn en importantia al pa i sols en ICS

grans Testes s'inclou la earn en la dicta, sobretot el conill. [Is aus ohtinguts (IC I'avirani

es vencn at mercat, ja que gencralment ells no cis consumcixcn. ''Bello en trio do

enferrnedad v chin por excepcicin, acuclen los paveses al corral, do tal modo que son

rmcchas los carnpcsinas rice no saben matar on polio". Pohres i rics niaten el pore, pcru

mentre aqucsts I'utilitaen per a Ia seua taula, cis altres enviaven la earn magra a Sant

Llorcn4 do Morunys, on hi havia fahriqucs de Ilonganisses "v los a,gricultore.c se

reserran .columcnie let ,;,'rasa V Cl tucino quc, en pequeflas cemtidades v catkin, emplearr

Cara elelobar !a .cnpa".

A causa do la Ilcugeresa do Ics menjades calia fcr-Ics sovint. ''peso a Cesar ele todo,

se consen'an robustos con aqucllas caldcradas de patellas V rules moll cocidas, teas

398

c nvc) ^r niuuc niu 01010!? rnnrntc s /uc 11/c) 1Ir piniic n:ny \ 1010(11( C. 1,a 1C11dL'11CM 'I

I'aiCo^holismc es denunCiada reitcradaiCnt pcl l)r. Fall):

"parsec hasta paradbjico -otirma clue Ia indiferencia con yuc

?ratan campcsinos dcI pals a Ia vid. cuyo ciltivo ban

ahandonado por compicto, vaya aunad11 11 CStc haduico desorden yuc

les impele a alcoholizarsc ^...^ afortunadamentc no Soil propellsos

a la horracheru, pucs 110 crco yuc llegucn al I por 100 Ios chrios

hahituales, do to contrario no tcndria nada yuc envidiar a la

Berra do la manzanilla".

tln cas diferent es el de la dicta de I'ohrer en Ling ciutat industrialitiada corn

Sahadell. Per a guanyar en hrevctat cm limits a reproduir cl text d'Agustin Rius y

Tarraco:

"Come en sus horas reglamentarias por la fucria (ICI tf-a1M.jO N' 110

picrde (an f,icilmente esa costumhre I...I on plate de escvrdClla

catalana, compucs(a generalmentc do carnc, tocino, patatas,

judias, babas o garhanzos y arroz. De csta mczcla alimcnticia hay

costumhre dC hacer dos platos; Lino to conatituyc la sopa (arroi.

(T cncralnicntc, o hien otra pasta cualyuiera, (IC 1115 mochas

variadas claws (1uc hay') y cl otro csta forniado por la carne,

tocinu, judias o 11M-hanios V patatas; adenias dC su

correspondicntc pan i vino ahundantC.

Por la !Liebe ccna, on plato (IC sopa (IC pan condimcntado con agua

y accitc; vcrdura variada y tocino o hicn Lin puce do hacalao, al

yuc cs hastantc aficionado.

Por la nianana a la horn del alniueriu acustumhra a comer on plato

(IC vcrdura frita y tomates y pimientos crudos arreglados con

accitc i sal.

Y por la tarde mcrienda on troio de pan con tonuate N' Lill hLICII

trago do vino.

Clara esta yuc esto varia segue el estado economico de la

fanuilia, de todos modus los domingos y Bias f'cstivus Sicmprc

acustumhra ha pacer al(1un extraordinario.

C'unio no frccucnta las tahernas, preficre tomar dcspu6s de collier

alguna hehida arumatica, siendo su predilecta una infusion de

cafe.

Si Ia faniilia es acomodada, varia la forma de hacer Ia escudclla,

pucs suprimc 1115 judias y las hahas, y pone galling o

chorizo, salchichon o butifarra tierna o conscrvada, y la clasica

399

L , u:il I1c' Ii u'' c^ inn, dill' ''1111C

y ainasada con hucvo y ntiga dC pan ; resultando do esta ntczcIa.

despucs do una chullici6n de unas trey horns o mils , un caldo do

gran Valor nutritivo".

Durant tot CI mdn modern i hona part del seglc XIX es percep unit notable

amhivalcncia al voltant del cos prim. En tin text tan influent corn Cl l)isrursi cle /u rite

sobria (1558-1562) del noble italic Luigi Conrado (1467-1565), la primesa estava unida

al vi-or, al rejoveniment, a la honcstedat i la virtut, pcru ell termes socials passava per

ser tin signs de deshonra i una marca dc gasiveria. La grassor, dc fet, no tenia una

considcraci6 negativa. A partir do mitjan seglc XIX la grassor va comcn4ar a ser

considerada do forma sospitosa i dcsconfiada.

Per aquestes dates, cis henelicis de la revoluci6 industrial comen4aren a assolir una

quantia Considerable en els paisos mss desenvolupats, dde mantra quc Cl prohlcma

central de I'economia va deixar de ser el de I'cscassesa per a passar a ser el de

I'ahundancia, coin van demostrar Ies successivcs crisis econumiques a partir do la

clccada dels scixanta. El prohlema Cie la sohreproducciti en cl cos social va I'cr quc la

sohrenutricio del cos individual es considerara corn una Cosa amena4adora tambe des

del punt cle vista social. La imatge del Bras, de ser tin home protector, detentador

d'autoritat i mereixedor de respecte per haver assolit I'exit, va csdevenir una Cosa

pesada, lletja i inefica4. Paral•lelament, de la matcixa mantra clue I'economia capitalism

va comen4ar a desenvolupar mitjans per a evitar quc cl superavit es convertira en el lies

mort del tren economic, aprimar-se va set- I'est-atcgia aconsellada per a evitar cls orals

Causats pcl pcs mort de la sohrealimentack . Aixi doncs, en Ilihres de cuina i de

divulgaeit medica van comen4ar a rccomanar-se ICS mcnjades mss Ilcugeres, la

conveniencia d'evitar I'alcohol, les cre'illes, els Ilegums, la mantega i cis dol4os, etc.

L'ohesitat, amh el canvi de segle, s'havia transformat ja clarament en una malaltia. Peru

aquest problenw, ja ho hem vist, no afecta per igual totes les classes socials. L'ohrer, el

jornaler, el Ilaurador, etc., Poe podia preocupar-se de I'estctica del seu cos.

Bihliografia

i. ArnaU de Vilanova. Ohres ratalanes. Velum II . Escrits medics a corn Miqucl Ratllori.

Barcelona: Barcino, 1947.

2. Arnau (IC Vilanova . El Maravilloso regirniento y orden de vivir . Introducci6n y cstudio por J.

A. Paniagua Arellano. Zaragoza : Catedra de Ilistoria de la Medicina, 1980.

400

Iw, dC Iccon^uIIccI d"1111 '11111w111,111 S,11vIdcll d"

eeIe. ,lciin d'l:nrogrufiu de ('utulunvo 1989, 7: 113-136.

4. Claramunt S. Dos aspectes de I'alimentacio medieval: dell canonges a les ''miserahiles

personae". Fn: Alimentacio i societal a la Catalunya medieval. Barcelona: CSIC, Institucio

Mila i Fontanals, 1988: I-26.

5. Codina J. L'AlimentaciO humana a I'Hospitalet de Llobregat durant el segle XVII. Colegio

Notarial de Barcelona. Est. hilt. y doe. de los Archivos Protocolos IV. Barcelona, 1974: 271-

296.

6. Conde y Delgado de Molina R. Fonts per a I'estudi del consum alimcntari cn els temples

niedievals: fonts de I'Arxiu de la Corona d'Arago. En: Alimentaci6 i societat a la Catalunva

medieval. Barcelona: CSIC, Instituted Mila i Fontanals, 1988: 27-50.

7. Danon J. Visi6 histbrica de ('Hospital General de la Santa Creu de Barcelona. Barcelona:

Fundacid Salvador Vives Casajuana, 1978.

8. Duhy G. Le Monachisme et 1'economic rurel. Paris: Flammarion, 1988.

9. I ;Ilp Plana J. Topografia mcdica dc Solsona v distintos adyacentes. Barcelona: Topografia de

la Casa provincial do Caridad, 1901.

10. Garcia i Fortuny J. La Condimentacid a la Catalunya medieval. Aportacions al sell estudi, En:

Alimcntaci6 i societal a la Catalunva medieval. Barcelona: CSIC, Instituted Mila i Fontanals,

1988: 51-69.

1 I. Gonzales de Pahlo A. La Significaci6n de la alimentacil n en el proceso de civilizaci6n. Juno.

1992: 52 (989): 83-88.

12. Jordi i Gonzalez R. Notes histbriyues sohre adulterations i control d'aliments (segles XVIII-

XIX). Actcs II Congres Historia de la Medicina Catalana. Vol. II. Barcelona: [s.n.], 1975:

175-185

13. Llihre de Sant Sovi, edited do Rudolph Grewe. Barcelona: Barcino, 1979.

14. Lopez Terrada M. L. El Hospital general de Valencia en ci siglo XVI (1512-1600) 1tesi

doctoral. Valencia: Universidad de Valencia, 1986.

15. Manero Ii. Estudios sohre la topografia mcdica de Alicante. Alacant: Imprenta de Carratal5 y

Gadea, 1883.

16. Mestre Roherto. I.lihrc de Coch. Tractat de cuina medieval. 2a ed. Edici< de Leimgruher.

Barcelona, 1982.

17. Montanan M. L'Alimentazioni contadinc nell'Alto Medioevo. Napoli: Liguori, 1979.

18. Peset V Vidal J. 13. Topografia mcdica de Valencia y su zona. Valencia: Imprenta de Ferrer de

Orga, 1878.

19. Pujada Serratosa R. Recopilacidn de algunos apuntes para Una menuxi,t medico-topograIii ca

de Sentinanat. Barcelona: Insp. de J. Balmas Planas, 1889.

20. Riera i Miclis A. Sistenies alimentaris i estructura social a la Catalunya de ('Alta F.dat

Mitjana. En: Alimentaciu i socictat a la Catalunya Medieval. Barcelona: CSIC, Instituciu Mill

i Fontanals, 1988: 1-26.

401

2I. Riu.ti i Fa r;u To pogI aIfa n edica do Sahadcll. Barcelona : Imp. J. I luguet, suns. do Ino Iada

& cia ., 191.3.

22. Salavert I Fahiani V. I.., Grauller Sant V. Professi6 , cicncia i societal a la Valencia del segle

XVI. Barcelona : Curial, 1990.

23. Vinyolcs Vidal M . T . GI Rebost , la taula i la cuing dcls frares harcclonins al 1400, En:

AlimentaciG i Societal a la Catalunya Medieval. Barcelona: CSIC. Ilmdacid Mika i Fontanals,

1988: 137-166.

402