l'alimentaciÓ del seu fill...

Consell de Cent, 437 · 08009 Barcelona · Tel. 93 231 05 12 · Fax 93 265 50 17 · e-mail: [email protected] · www.hospitaldenens.com

L'ALIMENTACIÓ DEL SEU FILL DIABÈTIC L'alimentació d'una nena/nen amb una diabetis tipus 1, ha de ser semblant a la de qualsevol altre nen de la seva mateixa edat i tan sols precisarà d'alguns ajustaments que li indicarem aquí. L'objectiu és el de mantenir la glucèmia dintre dels límits normals o el més prop d'ells. S'ha demostrat que una dieta regulada permet reduir en 1% els valors d’hemoglobina glucosilada (HbA1c). Per altra banda, ajudarà a mantenir el pes adequat. PER QUÈ CAL PARLAR DEL MENJAR? Perquè és un tema fonamental en la vida diària i si des d'un punt de vista general és important, encara ho és més per al diabètic, ja que convé conèixer la composició dels aliments per a menjar bé. No es tracta de fer grans esforços, ni de complicar l'elaboració dels àpats, sinó més aviat menjar de tot, en quantitat adequada i regulada. Li indicarem una dieta, no un règim desmanegat, pesat i avorrit, ja que l'objectiu és que la/el nena/nen, tinguin un pes i un creixement adequats a la seva edat i que coneguem la quantitat d’hidrats de carboni (sucres) que menja al llarg del dia. Aquestes normes ajudaran en el control metabòlic de la diabetis i ajudaran en la prevenció de les complicacions.

Li explicarem l'alimentació en dues fases, començant per comentar-los uns conceptes generals en primer lloc, per a després cenyir-nos a les normes a seguir en el control de la diabetis del seu fill. PER QUÈ SERVEIXEN ELS ALIMENTS QUE MENGEM? Els aliments ens proporcionen l'energia necessària (calories), perquè funcionin els diferents òrgans del cos i així poder renovar els components que es desgasten. A més, contribueixen al creixement i al desenvolupament del cos. El menjar del seu fill ha de ser similar a la de la resta de la família. No ha de fer-se un menú especial, això donaria més treball i contribuiria a diferenciar-lo de la resta, cosa no aconsellable. QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES DE LA DIETA? La dieta que se li indicarà, serà equilibrada, variada i adequada a la seva edat. És molt important tenir en compte que tot l'entorn familiar ha d'ajudar i col·laborar. Caldrà realitzar uns ajustaments de comportament que han de ser valorats pel nen com aconsellables per a tots i no únicament especials per a ell. Si es fa això últim, ho percebrà com un fet diferencial o com un càstig.


La quantitat de menjar serà la qual li correspon a la seva edat i a la seva activitat física. No se li traurà o reduirà res que necessiti, ja que hem de garantir un correcte creixement i desenvolupament. Les calories han de ser les adequades. El nombre d’àpats és molt important. Actualment els estudis de fisiologia han demostrat que és aconsellable repartir els àpats de forma regular al llarg de tot el dia, de manera que seran: desdejuni, pati (mig matí), menjar, berenar, sopar i ressopó. D'aquesta forma s'evita una sobrecàrrega de funció al tub digestiu i es mantenen uns nivells de glucèmia més regulars al llarg del dia. No s'haurà de picar entre hores. L'horari dels àpats ha de ser regular, procurant que l'interval entre ells sigui el mateix cada dia, incloent els dies festius i en els viatges.

En cas d'acudir a alguna festa d'aniversari d'algun company de classe o familiar, s'haurà d'intentar no exagerar la transgressió i comentar-lo abans, per acordar el que cal fer i establir el suplement d'insulina ràpida corresponent. L'excepció no haurà de transformar-se en norma habitual.


COM S'APROFITEN ELS ALIMENTS? El que mengem a través de la boca, arriba, una vegada mastegat, al tub digestiu, que s'encarrega de transformar-los en substàncies més petites perquè puguin passar a la sang i ser utilitzades per les cèl·lules del cos. Distingim els següents passos:

QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DELS ALIMENTS? A continuació, passarem a explicar-li unes nocions generals de l'alimentació, perquè pugui orientar-se de forma adequada. Els aliments estan formats per una notable varietat de substàncies nutritives, que són indispensables per al cos. Considerem, de forma general: Hidrats de carboni o sucres o carbohidrats Proteïnes Grasses o Lípids Vitamines Salis minerals Aigua


Les tres primeres, proporcionen calories, és a dir que subministren energia al cos. QUÈ SÓN ELS HIDRATS DE CARBONI? Són substàncies nutritives imprescindibles, que procedeixen sobretot del regne vegetal i que s'aprofiten de forma molt fàcil proporcionant 4 calories per cada gram. Es troben en les fruites, els vegetals i en la llet. Han de constituir un 50%-55% del total calòric diari. Existeixen dos tipus: 1.- els anomenats simples, que són d'absorció ràpida i de sabor dolç;

2.- i els complexos, que tenen una absorció més lenta i el seu sabor no és tan dolç.

Dintre d'aquest apartat cal considerar la fibra. És un hidrat de carboni molt complex, que pràcticament no s'absorbeix i que fa que la digestió es produeixi molt lentament i que la sensació de sacietat sigui intensa.

Hi ha dos tipus: insoluble: es troba en la pell dels cereals, fruites i vegetals. Reté aigua i augmenta així el seu volum. soluble: es localitza en la polpa de les fruites i verdures, així com en els cereals i fècules. Dificulta l'absorció dels greixos. Facilita el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment. La ingestió diària recomanada de fibra, oscil·la al voltant dels 15-30 grams.


Com orientació, serveix aquesta taula: 100 grams d'aliment contingut en fibra olives 4,4 grams bledes 5,6 ametlles 14,3 arròs integral 13,7 avellanes 10,0 cacauets 8,1 flocs de civada 10,0 espinacs 6,3 galetes 5,5 cigrons 15,0 pèsols frescos 5,2 pèsols secs 16,7 pèsols congelats 7,8 faves fresques 4,2 faves seques 19,2 mongetes blanques 25,4 llenties 11,7 nespres 10,2 pa integral 8,5 puré de patata natural 16,5 Com consell general, convé prendre barrejats els diferents tipus d’hidrats de carboni, a fi d'evitar variacions brusques de la glucèmia, ja que són els responsables en les concentracions plasmàtiques de la glucèmia, després dels àpats (postprandials). A més, una ingesta exagerada d’hidrats de carboni, influeix en l'aparició de les caries. QUE FER AMB ELS EDULCORANTS? Per a poder endolcir les begudes o bé altres aliments, poden utilitzar-se els edulcorants artificials, en qualsevol de les seves presentacions comercials, tal com indiquem a continuació:

Haurien de respectar-se les dosis màximes recomanades. A manera d'informació, al final del capítol hi ha una taula amb la composició i característiques dels edulcorants existents en el mercat. Pel que fa a la fructosa, que es presenta com un sucre especial per a diabètics, ha de tenir-se en compte que és un hidrat de carboni que, encara que ajuda a controlar l'augment de la glucèmia després del menjar, afavoreix també l'increment del colesterol. El seu ús no està recomanat.


Poden prendre's amb moderació les begudes “light” ja que en elles, s'ha substituït el sucre per un edulcorant artificial. No obstant això, en cas de dubte, cal recordar mirar sempre les etiquetes i així poder conèixer la composició del que es va a prendre. QUÈ FER AMB ELS ALIMENTS PER A DIABÈTICS? Pel que fa als aliments comercialitzats “especials per a diabètics”, o “de règim”, o “dietètics”, han de saber que de forma general, no es recomana el seu consum. De forma habitual contenen altres tipus d’hidrats de carboni. Solen ser més cars i no són de lliure consum. En aquest grup trobem els anomenats polialcohols (mannitol, xilitol, sorbitol, etc.), que com el seu nom indica són alcohols, amb poder calòric camuflat i que en la fase final del seu metabolisme es transformen en colesterol. Han de prendre's amb moderació i poden produir episodis de diarrea, especialment en els nens petits. Consulti abans de comprar-los i llegeixi l'etiqueta de composició en l'envàs. QUÈ SÓN LES PROTEÏNES? Són substàncies nutritives que serveixen per a promoure el creixement i reparar els teixits alterats. Es troben principalment en els músculs dels animals així com en els llegums i en els cereals. El nostre cos necessita de les dues, encara que les d'origen vegetal tenen un menor poder nutritiu.

En ser cuinades (bullit, planxa o fregit) es facilita la seva absorció. Han d'aportar un 15%-20% del total calòric diari i proporcionen 4 calories per cada gram. No modifiquen l'absorció dels hidrats de carboni. La seva ingesta només està limitada en algunes circumstàncies especials. QUÈ SÓN ELS GREIXOS? Coneguts també com lípids, serveixen per a subministrar energia al cos, representen la reserva calòrica fonamental i formen part de les cèl·lules i de diverses hormones del nostre organisme. Serveixen també de transport per a l'aprofitament de nombroses vitamines i són responsables del manteniment del sabor del menjar. A partir del colesterol, es fabriquen les hormones sexuals. Es troben en els aliments d'origen animal i en els d'origen vegetal, sent més recomanable proveir-se dels segons, sense eliminar per complet els primers. Han de suposar un 30% del total calòric diari i proporcionen 9 calories per cada gram.


Existeixen tres tipus de greixos:

- monoinsaturats: localitzats en l'oli d'oliva. Promouen l'augment del colesterol HDL (bo). - poliinsaturats: en els vegetals i en el peix. Ajuden a controlar el colesterol total i faciliten la disminució dels triglicèrids. - saturats: localitzats en la carn animal, oli de coco i el sagí de cacau. Augmenten el colesterol total i els triglicèrids. La seva presència en la dieta ha de ser inferior al 7% del total calòric diari.

Per cuinar els aliments convé usar l'oli d'oliva i escórrer el producte després. Si s'utilitza la fregidora, procurar no sobrepassar els 170º, ja que es desnaturalitza el greix (s'altera la seva composició química). El colesterol ha de formar part de l'alimentació i no eliminar-se per complet, només es limitarà la seva entrada a menys de 200 mil·ligrams al dia. En algunes ocasions convé regular la ingesta de colesterol, si en el control analític s'obté una xifra elevada o si el seu augment és de tipus familiar. Com orientació, en la següent Taula s'indica el contingut en alguns aliments: 100 grams d'aliment contingut en colesterol rovell d'ou 1500 mil·ligrams ou sencer 600 paté de fetge 420 vísceres 400 mantega 250 marisc 250 vedella 250 porc 70-100 salsitxes de porc 100 nata 100 pollastre 60-90 formatge gras 75-90 embotits 90 anyell 70 gall dindi 15-60 galetes 50 brioixos fleca 45 gelats bola o barra 45 peix 40 formatge baix en greix 30 mató 15 llet sencera 10. És recomanable menjar peix blau unes dues vegades per setmana, ja que així s'aporten els àcids grassos omega-3 que són molt útils per a la prevenció dels problemes cardiovasculars. No és aconsellable menjar les barretes prefabricades. Actualment es parla molt dels greixos “trans”, que són un grup d'àcids grassos que es van crear per a substituir als greixos saturats. Són saborosos, particularment sòlids i no es descomponen. S'utilitzen per a afegir a altres aliments i per millorar el seu aspecte. Si s'utilitzen per a fregir, es poden utilitzar diverses vegades. En aquests moments estan totalment desaconsellats per al consum humà, ja que s'ha vist que augmenten encara més el risc cardiovascular. QUÈ SÓN LES VITAMINES? Són productes que el cos no pot fabricar i que són necessàries per al correcte creixement, per al manteniment de les funcions vitals i per a mantenir les defenses. Es troben sobretot en les fruites i en les verdures.


Atès que es destrueixen per efecte de la llum i de la cocció, s'aconsella prendre aquests aliments crus o després de període curt de cocció (olla de pressió, microones). QUÈ SÓN ELS MINERALS? Són elements necessaris per a la formació dels diferents teixits del cos i per al correcte funcionament (enzims) de les cadenes de fabricació d'altres substàncies. Com exemple tenim el Calci, necessari per als ossos, el Ferro, imprescindible per als glòbuls vermells, el Zinc, necessari per a mantenir un correcte creixement, el Seleni, per al correcte funcionament de la glàndula tiroide i el Magnesi, que intervé en la funció de multitud de glàndules endocrines.

Es troben en els fruits secs, en les fruites i en les verdures. Ja que es dissolen en l'aigua en ser cuinats, s'aconsella aprofitar el líquid sobrant per a fer sopes, consomés o brous, més elaborats, en altre moment. PER QUÈ AIGUA? No aporta calories i ajuda a l'absorció dels aliments. Representa el major component del cos humà, amb un 70% del pes total. És necessària prendre-la amb els menjars i com suplement regular al llarg del dia, doncs té un efecte de sacietat que ajudarà molt en el control del pes.


QUÈ SÓN ELS ALIMENTS PREBIÒTICS? No hi ha aliments que guareixin malalties, encara que poden ajudar a superar alguns símptomes. En la nostra societat actual, les possibilitats de modificar els aliments habituals, és molt notable. Els denominats “prebiòtics” es defineixen com ingredient alimentari que no es digereix, que en el colon (intestí gruixut), estimula selectivament el creixement o l'activitat d'un nombre limitat de bacteris considerats beneficioses per a la salut. Habitualment i en el nostre mercat, aquesta forma d’hidrats de carboni formen part de nombrosos productes lactis i la seva eficàcia està per demostrar ja que en la seva estructura han de salvar la barrera àcida de l'estómac per a poder exercir el seu efecte teòricament saludable. No està demostrat que siguin eficaços i per això la seva regulació legislativa és precisa en aquests moments. No posseeixen una acció curativa demostrada. ÉS CORRECTA LA PUBLICITAT DELS ALIMENTS? La composició que posen les etiquetes és l'adequada, però no sol ser així quan es fa la propaganda en els mitjans de comunicació, especialment per televisió. Convé ser crític de forma habitual i acostumar-se a llegir la composició de cada producte, comentant quan alguna cosa no s'entengui.

Recentment, en el nostre país, s'ha elaborat el Codi d'Autoregulació de la Publicitat d'Aliments dirigit a menors, per a la prevenció de l'Obesitat i Salut (Codi PAOS), que intenta implicar a tots els sectors d'alimentació en la correcta informació al consumidor, especialment als nens, per a evitar els detalls erronis o que poden ser interpretats de forma equivocada. QUANTES CALORIES ES NECESSITEN? En condicions normals i per a l'activitat física habitual, en situació prepuberal es calcula el nombre diari de calories de la següent forma: 1000+(100 x edat en anys). Per exemple, un nen de 6 anys necessitarà: 1000+(100 x 6)= 1600 calories al dia. Naturalment caldrà suplementar en més, si l'exercici físic és més intens. En els adolescents, aquest càlcul varia, ja que a l'estar en un període de creixement ràpid i intens, les necessitats són majors. Les calories aconsellades es presenten en la Taula següent:

Activitat Lleugera Moderada Intensa NENS Calories

10-14 anys 2200 2500 2800 15-18 anys 2450 2750 3100 NENES Calories

10-14 anys 1800 2200 2500 15-18 anys 1950 2350 2750

Activitat física lleugera: la del col·legi exclusivament. Activitat física moderada: l'el col·legi tres vegades per setmana o 1-2 hores cada dia. Activitat física intensa: de competició i entrenament.


Des d'un punt de vista didàctic, la piràmide representa l'esquema d'alimentació en els nens prepuberals. Les racions de cada grup d'aliments, dependrà de la indicada per a cada nen.


En el cas dels adolescents i adults, la piràmide recomanada és la representada en aquest esquema. Les racions s'adequaran a cada cas en particular.

Cereals, pa, arròs, etc.

PIRÀMIDE D’ALIMENTACIÓ PELS ADOLESCENTS


QUINES SÓN LES PRECAUCIONS AMB ELS GELATS? En cas de prendre'ls, és millor evitar els pols ja que la barreja d'aigua amb sucre és d'absorció ràpida. És poden menjar amb moderació els gelats de bola. No obstant això, cal conèixer la composició per a poder fer l'equivalència corresponent en hidrats de carboni i comptabilitzar les calories que proporcionen, en el cas que calgui controlar el pes. Convé recordar que les terrines poden contenir diverses boles de gelat i que no es pot fer l'equivalent amb el cucurutxo. Els preparats especials per a diabètics, no són de lliure consum i cal conèixer també la composició, sobretot el tipus d'edulcorant i el contingut en greixos. QUINA CURA CAL TENIR AMB L'ALCOHOL? Pres amb moderació, en els adolescents: l'equivalent d'un got de vi al dia en les noies i de dues en els nois, no planteja problema. És millor prendre'l barrejat amb altre tipus de menjar sòlid i no de forma aïllada, ja que si se sobrepassen aquests límits, el risc d'hipoglucèmia és notable, mentre que si es pren en major quantitat, a causa del seu contingut calòric i el seu poder hiperglucemiant,


ens farà més difícil el control metabòlic de la diabetis. Són desaconsellables les begudes destil·lades i de sabor dolç,

tipus ginebra o licors, ja que el contingut en sucre sol ser exagerat. Convé recordar que la ingestió d'alcohol a la tarda, pot augmentar el risc d'hipoglucèmia nocturna. Les begudes amb 0% d'alcohol, una vegada comprovat en l'etiqueta que és real, poden prendre's amb moderació: el contingut en alcohol és baix, però tenen poder calòric.


Racions: 16. Calories: 1200-1400

Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 2

Mig mati h 1

Dinar h 2 1 1,5

Berenar h 0,5 1,5

Sopar h 2 1 1,5

Ressopó (opcional) 1

Quantitat d'aliment que conté una ració (10 grams d’hidrats)


Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . . . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . . . 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) . . . 15 Llegums (cigrons, llenties). . . . . 20 50 Pèsols, faves. . . . . . . . .60 95 Patates, moniatos. . . . . . 50 70 Patates fregides “chips”. . . . . . . 25 Patates en puré. . . . . . . 15 Pasta italiana. . . . . . . . . 15 45 Castanyes. . . . . . . . . . . . .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....………… 50 Peix y marisc.............……………. 75 Embotits………………......……… .40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . …………………………………………… .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. …….......................................................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . . .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . . . . . . . . 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . . . . . . . 100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. …50 Fruits secs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ……………......... 80 Làctics Llet (sencera, descremada)……………..……………... 200 Iogurt. ………………………………………...........2 unitats Formatge fresc………………………. ……………..…..250 Llet en pols…………………………... ……………..….. 20 Greixos Oli o maionesa…......…………………………....1 cullerada Olives...........……………………………………..……….40 Margarina o mantega...............…………….……………..10

Raciones: 20. Calorias: 1500-1700

Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 2

Mig mati h 2

Dinar h 3 1 2

Berenar h 0,5 1,5

Sopar h 3 1 2


Quantitat d'aliment que conté una ració (10 grams de hidratos)


Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles)…………20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... .. 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís…………..15 Ensaïmada, croissant ……………...15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . ..15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. ……………15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) ……….. 15 Llegums (cigrons, llenties)………... 20 50 Pèsols, faves……………....60 95 Patates, moniatos………...50 70 Patates fregides “chips”. ……………25 Patates en puré……………………...15 Pasta italiana. …………….15 45 Castanyes…………………………...20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....……………50 Peix y marisc.............………………...75 Embotits………………......………....40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . . .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. ……......................................................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . ………………………………………………………….150 Fruites Meló, pomell, síndria …………………………………..200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural………………………100 Poma, pera, mora………………………………………..80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues……………………………………………………. 50 Fruits secs. ………………………………………………80 Làctics Llet (sencera, descremada) …………………………… 200 Iogurt……………………………………………....2 unitats Formatge fresc. ………………………………………...250 Llet en pols………………………………………………20 Greixos Oli o maionesa…......……………………….…..1 cullerada Olives...........………………………………...……………40 Margarina o mantega...............……………..……………..10

Racions: 25. Calorias: 1800-1900

Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 2

Mig mati h 2,5 1

Dinar h 4 1 2

Berenar h 0,5 3

Sopar h 4 1 2




Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles)………………………….20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. …………….15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro)…………..15 Llegums (cigrons, llenties). . . . …... 20 50 Pèsols, faves…………….....60 95 Patates, moniatos………….50 70 Patates fregides “chips”…....25 Patates en puré. …………..15 Pasta italiana. . . . . ……. . . . 15 45 Castanyes. . . . . . . ….. . . . . .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....………………50 Peix y marisc.............………………..….75 Embotits………………................……...40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . . .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. ……...................................................………………………..200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . . .150 Fruites Meló, pomell, síndria …………………………………....200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural……………………….100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues……………………………………………………...50 Fruits secs. ……………………………………………….80 Làctics Llet (sencera, descremada) …………………………… 200 Iogurt. ……………………………………………...2 unitats Formatge fresc. …………………………………………250 Llet en pols. ……………………………………………...20 Greixos Oli o maionesa…......……………………..……..1 cullerada Olives...........………………………………………………40 Margarina o mantega...............……………...……………..10


Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 2

Mig mati h 3 1

Dinar h 5 1 2

Berenar h 0,5 3,5

Sopar h 5 1 2




Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . . . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . . ….. 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) . ….... . 15 Llegums (cigrons, llenties). . . . …... 20 50 Pèsols, faves. . . . . . . ….... .60 95 Patates, moniatos. . …... . . .50 70 Patates fregides “chips”. . . . …….. . . 25 Patates en puré. . . ……………... . . . 15 Pasta italiana. . . . . . . . …... 15 45 Castanyes. . . . . . . . . . . …. .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....……………50 Peix y marisc.............……………..….75 Embotits………………......………….40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . …………………………………………… .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. ……........................................................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . …………………………………………….. .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . . . . ………………….... . . . 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . . . . . . ……... 100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . . . . . ……………….... .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. . . . . . . . . . . . . ……………………………………………….. . .50 Fruits secs. . . . . . . …………………. . . . . . . . . . . . . . . . 80 Làctics Llet (sencera, descremada) . . . . . . . . . . . …………..… 200 Iogurt. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . ………………….2 unitats Formatge fresc. . . . . . . . . . . ………………… . . . . . . . 250 Llet en pols. . . . . . . . . . . . ……………….... . . . . . . . . . 20 Greixos Oli o maionesa…......……………………..……..1 cullerada Olives...........………………………………………………40 Margarina o mantega...............…………………....………..10


Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 2

Mig mati h 3 1

Dinar h 6 1 2

Berenar h 0,5 3,5

Sopar h 6 1 2




Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . . . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . . . 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) . . ….. 15 Llegums (cigrons, llenties). . . ….. . 20 50 Pèsols, faves. . . . . . . ….. .60 95 Patates, moniatos. . …. . . .50 70 Patates fregides “chips”. . . . . …… . 25 Patates en puré. . . . . . …. 15 Pasta italiana. . . . . . . ….. . 15 45 Castanyes. . . . . . . . . . . ... .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....……………50 Peix y marisc.............………………..75 Embotits………………......……..….40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . …………………………………………… .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. …….........................................................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . ……………………………………………. . .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . ………………….... . . . . . . 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . . . . ……... . . 100 Poma, pera, mora . . . ………………… . . . . . . . . . . . . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. . . . . . . . . . . . . . ……………………………………………….. .50 Fruits secs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . …………………. . . . 80 Làctics Llet (sencera, descremada) . . . . . . . . . . ……….... …… 200 Iogurt. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . ………………….. . .2 unitats Formatge fresc. . . . . . . . . . . . . …………………. . . . . . 250 Llet en pols. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ………………… . 20 Greixos Oli o maionesa…......………………………...…..1 cullerada Olives...........………………………………………………40 Margarina o mantega...............…………………...………..10


Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 3

Mig mati h 3 1

Dinar h 7 1 2

Berenar h 0,5 3,5

Sopar h 7 1 2




Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . . . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . . . ….. 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) 15 Llegums (cigrons, llenties). . . . . 20 50 Pèsols, faves. . . . . . . . .60 95 Patates, moniatos. . . . . .50 70 Patates fregides “chips”. . . . . . . 25 Patates en puré. . . . . . . 15 Pasta italiana. . . . . . . .. . 15 45 Castanyes. . . . . . . . . . . .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....…………50 Peix y marisc.............…………..….75 Embotits………………......…...….40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . …………………………………………… . . . .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. …….........................................................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . …………………………………………….. .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . . . . . . . …………………..... 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . . . …….... . . . 100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . . . ………………..... . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. . . . . . . . . ……………………………………………….. . . . . . .50 Fruits secs. . . . . . . . . . . . . . …………………. . . . . . . . . 80 Làctics Llet (sencera, descremada) . . . . . . . . ……….... . . …… 200 Iogurt. . . . . . . .. . . . . . . . . ………………….. . . . . .2 unitats Formatge fresc. . . . . . . . . . . . . . . …………………. . . . 250 Llet en pols. . . . . . . . . . . . ………………… . . . . . . . . . 20 Greixos Oli o maionesa…......…………………………....1 cullerada Olives...........………………………………………………40 Margarina o mantega...............………………………….....10


Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 3

Mig mati h 4 1

Dinar h 7 1 2

Berenar h 0,5 4,5

Sopar h 7 1 2

Ressopó (opcional) 1 1



Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . . . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... . 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . . . 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) . . . 15 Llegums (cigrons, llenties). . . . . 20 50 Pèsols, faves. . . . . . . . .60 95 Patates, moniatos. . . . . .50 70 Patates fregides “chips”. . . . . . . 25 Patates en puré. . . . . . . 15 Pasta italiana. . . . . . . . . 15 45 Castanyes. . . . . . . . . . . . .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....…………50 Peix y marisc.............…………….75 Embotits………………......……….40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . . . .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. ……...................................................…200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . . .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . . . . . . . . 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . . . . . . . 100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. . . . . . . . . . . . . . . .50 Fruits secs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Làctics Llet (sencera, descremada) . . . . . . . . . . . …… 200 Iogurt. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .2 unitats Formatge fresc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 Llet en pols. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Greixos Oli o maionesa…......…………..1 cullerada Olives...........………………………………40 Margarina o mantega...............………………………..10


Làctics

Farines

Verdures

Proteïnes

Greixos

Fruita

Desdejuni h 1 3

Mig mati h 4 1

Dinar h 8 1 2

Berenar h 0,5 4,5

Sopar h 8 1 2

Ressopó (opcional) 1 1



Farines Galetes, brioixeria Pa (blanc, integral, angles). . . … . 20 Pa torrat, bastonets, rallat). . . .... 15 Galetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Brioix, pa de pessic, suís. . .. . . . . 15 Ensaïmada, croissant . . . . . . . . . . .15 Cereals del desdejuni.. . . . . . . . . .15 Cereals llegums y pasta Cru Cuit Arròs blanc. . . . . ….. . 15 45 Farina o sèmola (blat, arròs, blat de moro) . . . ….. 15 Llegums (cigrons, llenties). . . . ….. 20 50 Pèsols, faves. . . . . . …... . .60 95 Patates, moniatos. . . …. . .50 70 Patates fregides “chips”. . . . ……. . . 25 Patates en puré. . . . . . …………….. 15 Pasta italiana. . . . . …... . . . 15 45 Castanyes. . . . . ..... . . . . . . .20 Canalons ( 3 ) = 2 ½ raciones Proteïnes Bou, conill, pollastre, porc, Conill, vedella……….....……….……50 Peix y marisc.............…………...…….75 Embotits………………......………….40 Un ou

Verdures Bledes, albergínies, creixes, carbassó, cards, col, coliflor, escarola, espàrrecs, espinacs. Endívies, enciam, cogombre, pebrots, raves, bolets, xampinyons, tomàquets, api. . . . . . . . . . . . . . . . …………………………………………… . .300 Cebetes, naps, porros, mongeta verda. ……...................................................……………………….200 Carxofes, ceba, pastanagues, remolatxa, cols de Bruselles . . . . . .... . . . …………………………………………….. .150 Fruites Meló, pomell, síndria . . . . . . . . …………………… . . . 200 Albercoc, pruna, maduixes, gerds, magrana, quiwi, préssec, mandarina, taronja, pinya natural. . . . . . . ……... . . . . . 100 Poma, pera, mora . . . . . . . . . . . . ……………….... . . . . .80 Cireres, plàtan, raïm, nespres, xirimoia, caquis, figues. . . . . . . . . . . . . . ……………………………………………….. .50 Fruits secs. . . . . ………………...... . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Làctics Llet (sencera, descremada) . . . . . . . . . . . …… 200 Iogurt. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .2 unitats Formatge fresc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 Llet en pols. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Greixos Oli o maionesa…......…………..1 cullerada Olives...........………………………………………………40 Margarina o mantega...............……………....……………..10

Treball elaborat el Julio del 2008 Dr. Pavia Sesma Servei D´Endocrinologia de l’Hospital de Nens de Barcelona Sra. Sonia López Infermera. Educadora diabetològica Servei d´Endocrinologia de l’ Hospital de Nens de Barcelona

l'alimentaciÓ del seu fill...

Documents