ud bachillerato

8/18/2019 UD Bachillerato

1/45

UNITAT DIDÀCTICA: EL LITORAL

APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LESCIÈNCIES NATURALS III

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

BARCELONA 20. Febrer. 2016

Elena Rodríguez García

Francesc Sala Carbó


2/45


3/45

Màster en Formació del Professorat | Especialitat en Ciències Naturals Unitat Didàctica | El litoral

Universitat Pompeu Fabra

ÍNDEX

I. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA………......….……...……….. 1

I.1. A qui està dirigida? …………………………………….…….…...……….. 1

I.2. Descripció de la unitat didàctica .……………...….........................…...... 1

II. CICLE, NIVELL I MATERIA …………………............….…...........………... 2

III. CONTEX D’APRENENTATGE …….........….............................................. 2

IV. TREBALL PER COMPETÈNCIES …………………………………...…..... 3

IV.1. Competències generals del batxillerat ……………..….…………..…… 3

IV.2. Competències específiques de la matèria …….....…..…………………. 5

V. OBJECTIUS ……………………………………………....……………………...... 6

V.1. Objectius d’aprenentatge ……….……………….….…………………...... 6

V.2. Objectius actitudinals …………………..………….…………………...….. 6

V.3. Objectius procedimentals .......................................................................

6

VI. COTINGUNTS …………………………………………………………………….. 7 VI.1. Consideracions al voltant dels continguts ........................................... 8

VII. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS .................................................................... 9 VIII. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT …………… 14IX. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ……………………………….……. 15

IX.1. Criteris generals d’avaluació …………………………………………….

15

IX.2. Avaluació. Ponderacions ..................................................................... 16

X. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES ……………………………………… 17 XI. BIBLIOGRAFÍA …………………………………………………………………… 19 ANEXXOS: MATERIAL PER L’ALUMNAT


4/45

Màster en Formació del Professorat | Especialitat de Ciències Naturals Unitat Didàctica: El litoral

Universitat Pompeu Fabra 1

I. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

I.1. A QUI ESTÀ DIRIGIDA?

La unitat didàctica que presenten a continuació porta per títol “El litoral” i

s’impartirà en un total de vuit sessions. Està dissenyada per l’assignatura de

Ciències de la Terra i concretament dirigida als alumnes de 2º curs de

Batxillerat de l’Institut Barcelona Congrés. Es tracta d’un grup de 13

alumnes amb una diversitat cultural molt significativa; no obstant, no

s’observa diversitat a nivell cognitiu. En general, la major diversitat que

podem trobar-hi radica en la diferència d’interessos i motivacions que tenen

els alumnes. Per tal d’afavorir l’aprenentatge dins d’aquestes diferències

d’interessos que podem trobar a l’aula, aquesta unitat didàctica consta d’una

gran varietat d’activitats amenes i dinàmiques, situades en un escenari que

s’espera que pugui ser rellevant i significatiu per l’alumnat. Per últim, dir

que el comportament dels alumnes a l’aula es prou bo, pel que esperem que

les sessions es desenvolupin sense cap mena de problema.

I.2. DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Aquesta unitat didàctica pretén que els alumnes entenguin què es el litoral i

quina és la seva dinàmica de funcionament, amb quins riscos podem trobar-

nos derivats de les dinàmiques de la costa, quins beneficis en pot obtenir la

societat i a través de quines mesures podem preservar-lo.

A més d’aquests objectius d’aprenentatge, la unitat didàctica en proposa uns

altres de tipus més procedimental i actitudinal. Al llarg de la unitat, els

alumnes hauran de cercar i sintetitzar informació, ser capaços de fer una

exposició oral, saber extreure informació rellevant de vídeos i textos

explicatius, treballar en grup de forma eficient, i que desenvolupant

l’habilitat de participar en un debat, respectant els torns de paraula i fent

aportacions que siguin coherents amb el fil conductor de la conversa.

Amb aquesta unitat didàctica també es pretén que els alumnes siguin

conscients del seu propi aprenentatge. Per això es treballarà la co-avaluació,

especialment amb l’activitat en la que exposaran una presentació PowerPoint. Per dur a terme aquesta co-avaluació, s’utilitzarà una rúbrica amb la


5/45



qual els alumnes podran avaluar-se mútuament. A més a més, els alumnes

també treballaran l’autoavaluació i autoregulació del seu propi aprenentatge.

Per fer això, en acabar l’examen final de la unitat, els alumnes tindran

l’oportunitat de revisar-lo omplint una rúbrica que faciliti identificar icorregir els erros que hagin comés, donant un espai per meditar quina hauria

d’haver estat la resposta correcta.

Per últim, la unitat didàctica s’avaluarà de forma continuada. Es durà a

terme una avaluació sumativa, on no només tindrà pes l’examen final de la

unitat, sinó també les petites activitats que es vagin fent al llarg de la unitat.

També es tindrà en compte l’actitud de l’alumne, que serà avaluada

mitjançant una rúbrica d’observació.

II. CICLE, NIVELL I MATERIA

La unitat didàctica ha estat dissenyada per l’assignatura de Ciències de la

Terra d’alumnes de segon de batxillerat.

III. CONTEXT D’APRENENTATGE

Amb l’objectiu de que l’aprenentatge sigui el mes significatiu possible, la unitat

didàctica sencera es desenvolupa seguint el fil d’un escenari que s’espera que

sigui rellevant per l’alumnat.

El escenari que es proposa es el següent:

Els habitants d’una illa es queden sense feina i decideixen fer publicitat del

seu poble com a destí turístic, promocionant tot el que pot oferir la seva costa,

que és molt diversa en ecosistemes i recursos. Arriba un punt que tenen tant

èxit que es plantegen la construcció d’un hotel, amb ressort de vacances, i

també una part del poble decideix invertir en construir una plataforma

d’energies renovables. No obstant, hi ha una part dels habitants del poble que

considera que estan malmetent massa els entorns que tant havien promocionat

i proposen fer un pas enrere. Els responsables de Medi Ambient de la

Generalitat, organitzen un debat on els diversos sectors (hotelers, ecologistes i

els empresaris de la indústria energètica) puguin explicar els seus arguments i


6/45



d’aquesta manera prendre una decisió basada en fets, evidències i raons

argumentades.

IV.

TREBALL PER COMPETÈNCIESIV.1. COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

Competència comunicativa: Aquesta competència es defineix com a “ facultat

de mobilitzar diferents dominis de llengües, tant oralment com per escrit, en

múltiples suports i amb el complement, quan cal gui, d’altres llenguatges

(audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i

finalitats, com a eina per aprendre a aprendre, per relacionar-se i per

interaccionar amb el món”.

Per treballar tot això, els alumnes hauran de preparar tant una exposició oral

en forma de Power Point com un debat, així com realitzar múltiples tasques

en grup. Per a que puguin dur a terme aquestes activitats, hauran de llegir

informació de diverses fonts, així com visualitzar vídeos i documentals

(alguns en anglès). També hauran d’interpretar i sintetitzar informació i

explicar-la posteriorment a la resta de la classe. Això ajudarà a que el alumne

desenvolupi una sèrie d’ habilitats a l’hora de comunicar-se que el permetin

expressar-se amb propietat, fins i tot en contextos científics.

Competència en gestió i tractament de la informació: Són les “capacitats i

destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i

analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant

en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana” .

Els alumnes treballaran aquesta competència cercant, seleccionant,

registrant i processant informació, i elaborar-la utilitzant tècniques i

estratègies diverses per tal de desenvolupar correctament tant l’exposició oral

com la preparació del debat. També en la sisena activitat hauran de fer ús

d’aquesta competéncia.

Competència digital: “Facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses,

de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destresesderivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la


7/45



informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones

pràctiques del seu entorn” .

Aquesta competència es tractarà amb el treball de les idees prèvies

mitjançant l’ús de fonts d’informació actuals i motivadores com el Twitter.

També es desenvoluparà a l’hora de preparar les exposicions orals, on hauran

d’utilitzar internet per documentar-se.

Competència en recerca: “Facultat de mobilitzar els coneixements i els

recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per trobar respostes a

preguntes o per resoldre problemes rellevants, que encara no s’han solucionat

en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es

posseeixen” .

Tot i que de forma parcial, aquesta competència es desenvoluparà durant la

realització de la pràctica POE, , ja que no faran els alumnes l’experiment,

però si que hauran de fer una hipòtesi del que creuen que passarà i després

extreure unes conclusions un cop observada l’experiència. En el debat també

hauran de trobar els problemes que hi hagi en les propostes que facin els

altres rols, i buscar com solucionar els que genera la proposta pròpia per tal

de poder-la defensar amb els arguments necessaris.

Competència personal i interpersonal: “Facultat de mobilitzar el conjunt de

capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el

coneixement dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius”.

Aquesta competència es tractarà durant la majoria de les activitats, ja que

incorporen de diverses maneres la necessitat d’interaccionar amb els

companys, sigui treballant en grups, co-avaluant-se, o “enfrontant-se” en una

discussió en el cas del debat. En totes aquestes activitats, els alumnes hauran

de prendre responsabilitat per dur a terme un treball cooperatiu i equitatiu.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: “Capacitat de

mobilitzar diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la

interacció entre les persones i la naturalesa; i, d’una altra, a la societat i als

valors de la ciutadania. Aquests sabers tenen per objecte la comprensió i


8/45



interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir

reflexivament les accions cap a la seva millora. La competència inclou la

construcció d’un sistema de valors propi, d’acord amb un model de societat

plural, democràtica i solidària, el compromís social i ètic, i la valoració críticade les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena

d’estereotips i prejudicis” .

El debat dóna lloc a entendre les interaccions de la societat i el medi ambient,

les interaccions dins de diversos punts de vista dins de la mateixa societat,

així com les diferents implicacions ètiques de postures ideològiques variades.

També obliga als alumnes a posicionar-se. A més a més, l’alumnat prendrà

consciència de que els problemes ambientals tenen un fort component social, i

que a la resposta científica cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica, la

social i la política, per tal d’arribar a respostes satisfactòries i a possibles

solucions.

IV.2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Competència en indagació i experimentació: Implica la capacitat de dur a

terme una recerca, basada en l’anàlisi dels problemes ambientals. Aquesta

competència es treballa sobretot en les exposicions orals i en el debat, on els

alumnes hauran identificar i acotar prèviament el problema o recerca que

se’ls hi planteja, dissenyar i realitzar les investigacions, registrar i analitzar

dades, valorar-les i treure’n conclusions coherents. Posteriorment, hauran de

saber comunicar tota la informació de manera crítica i argumentar la validesa

d’explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: Els alumnes

veuran com el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i

argumentat en la comunitat científica i divulgat a la societat en el moment en

que hagin de mostrar les seves recerques al professor i a la resta de la classe.

A més a més, l’alumne posarà en joc coneixements adquirits en altres

matèries de ciències i sumarà altres de les ciències socials per poder valorar

alguns dels problemes tractats sobretot al final de la unitat didàctica.


9/45



Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món: Els alumnes

hauran d’entendre el que observen en activitats com les de visualització de

vídeos i pràctica POE. A més a més, amb l’assoliment d’aquesta competència

també es vol que l’alumne prengui consciència de les aplicacions delsresultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les

necessitats humanes, així com valorar els impactes de les activitats humanes

sobre la biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions

aportades per a un desenvolupament sostenible. Aquesta part es

desenvoluparà sobre tot amb l’activitat del debat.

V. OBJECTIUS

V.1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

1. Entendre les relacions existents entre els sistemes de la Terra que

interactuen en el litoral, com son la hidrosfera, la geosfera, la biosfera i

l’atmosfera.

2. Conèixer l’estructuració característica del litoral.

3. Comprendre els processos de formació dels diversos elements que composen

el litoral.

4. Conèixer la diversitat de recursos que ofereix el litoral.

5. Prendre consciencia de la importància dels recursos litorals per al benefici

de la societat.

6. Ser conscients de les conseqüències que poden tenir les accions de l’ésser

humà sobre el litoral.

7. Conèixer les mesures preventives i correctores d’aquests impactes.

V.2. OBJECTIUS ACTITUDINALS

1. Conscienciar-se sobre la importància ecològica que té el litoral per se i per

la societat.

V.3. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS1. Cercar informació de manera selectiva i amb criteri.


10/45



2. Sintetitzar la informació que es trobi.

3. Saber transmetre els coneixements oralment.

4. Treballar en grup de forma eficient.

5. Aprendre a participar en un debat, respectant el torn de paraula i fent

aportacions apropiades.

V. CONTINGUNTS

1. El litoral com a interfase.

1.1. La influència de l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera en la

construcció del litoral

2. La zonació del litoral.

2.2. La zonació produïda per l’onatge

2.4. Zonació originada per la influència de les marees

3. Factors que determinen la morfologia costanera.

3.3. Morfologies costaneres determinades per la biosfera

3.4. Morfologies costaneres determinades per l’erosió de l’onatge

3.5. Morfologia costanera determinada per la sedimentació.

4. La importància ecològica del litoral.

4.1. Els esculls de coralls

4.2. Els manglars

4.3. Les zones intermareals

4.4. Les planes fangoses

4.5. Les praderies submergides

4.6. Les maresmes salobres, les salines i les zones humides costaneres

4.7. Els deltes

5. Riscos derivats de la dinàmica litoral.


11/45



5.1. Riscos derivats de la dinàmica de la hidrosfera

5.2. Riscos derivats de la dinàmica de l’atmosfera

5.3. Riscos derivats de la dinàmica de la biosfera

5.4. Riscos derivats de la dinàmica de la geosfera

6. El litoral com a font de recursos.

6.1. Recursos paisatgístics, culturals i recreatius

6.2. Recursos energètics i hídrics

6.3. Recursos comercials

7. Impactes negatius sobre el sistema litoral.

7.1. Impacte sobre el paisatge i el valor recreatiu, cultural i comercial

7.2. Impactes sobre la qualitat de l’aigua i sobre els ecosistemes litorals

8. Predicció, prevenció i correcció dels impactes negatius sobre el sistema

litoral.

8.1. Mesures per restaurar

8.2. Mesures per remeiar

VI. CONSIDERACIONS AL VOLTANT DELS CONTIGUNTS

Anteriorment a la unitat didàctica del litoral, els alumnes han treballat el

medi ambient i la teoria de sistemes, la informació ambiental, els recursos,

impactes i riscos del medi ambient, l’atmosfera, la mesosfera, la hidrosfera, la

geosfera, la biosfera i la pedosfera. Posteriorment al tema que es treballa en

aquesta unitat didàctica, l’alumnat continuarà el seu aprenentatge sobre les

ciències de la terra amb la gestió mediambiental i el desenvolupament

sostenible.

Com els alumnes ja han estat treballant temes relacionats amb el litoral, es

evident que tindran algunes idees prèvies i conceptes que pot ser siguin

erronis. Dins d’aquests erros conceptuals podem trobar, per exemple, que

l’alumnat cregui que els canvis que succeeixen en el relleu són principalment


12/45



destructius (l'erosió) i tenen efectes poc importants; que els canvis importants

del relleu són provocats per catàstrofes; que els processos constructius de

relleu són exclusivament d'origen volcànic; que la construcció de relleus es

produeix per l'acumulació de materials o que el nivell del mar augmenta odisminueix amb molta facilitat.

Un cop finalitzada la unitat didàctica, s’espera que els alumnes puguin

eliminar aquestes idees prèvies errònies i hagin entès la dinàmica de

funcionament general del litoral.

VI. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

PRIMERA SESSIÓ

FASE DE MOTIVACIÓ, EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES I INTRODUCCIÓ

AL TEMA

Es tracta d’una primera part on s’aprofitarà per explorar les concepcions

prèvies dels alumes mentre se’ls presenta el tema i se’ls engresca i motiva

amb els continguts del temari.

Activitat 1:

Es mostrarà als alumnes una sèrie de Tweets per a que diguin que pensen al

respecte (si consideren que la informació que apareix en ells es veritable o no).

D’aquesta manera es farà un treball d’idees prèvies que tindrà una duració de

15 minuts. Quan es detecti que els alumnes mostren idees prèvies errònies o

conceptes equivocats, s’intentarà corregir l’error al moment a base de

preguntes, però també es recolliran per anar-les corregint a mida que avanci

la unitat.

Activitat 2:

S’utilitzarà un esquema on apareixeran el sistemes hidrosfera, biosfera,

atmosfera i geosfera i es demanarà als alumnes que facin la relació amb el

litoral, responent a la pregunta de com interactua cadascun d’aquests

sistemes amb la resta. L’activitat es dividirà en tres parts: la primera seran


13/45



cinc minuts de treball individual, la segona seran 10 minuts de treball en

petits grups (aclarint que no es poden repetir...) i, la tercera i última fase,

seran 10 minuts que consistiran en la posada en comú i la construcció de

l’esquema, que els alumnes també hauran de recollir a les seves llibretes.

SEGONA SESSIÓ

Activitat 3:

Es mostrarà un vídeo curt que il·lustri el procés de formació de dunes, on

s’il·lustra molt clarament l’estructura bàsica del litoral. Donarem als alumnes

una fitxa amb preguntes relatives al vídeo i els demanaren que la completin

al llarg de la visualització i durant els 10 minuts següents. Un cop hagin

respost la fitxa, els demanarem que la canviïn amb un company i es farà una

avaluació en comú amb el professor.

Avaluació: Per avaluar aquesta tasca s’agafarà la nota posada per els

alumnes (un cop revisada per el professor) i es farà la mitja entre la nota

posada pels alumnes i pel professor.

Materials: Els materials necessaris seran el vídeo, la fitxa i la rúbrica.

Activitat 4:

Es durà a terme una activitat POE per representar els processos de formació

de diverses morfologies del litoral com poden ser els penya-segats i les

plataformes d’abrasió. Aprofitant que l’activitat anterior s’ha fet a partir d’un

procés situat a la platja, es començarà treballant morfologies relacionades

amb aquestes. Els alumnes hauran de fer un diari de laboratori on hauran

d’escriure tant la predicció abans de començar, com les conclusions finals de

cada simulació.

Materials: Safates, sorra, aigua, pedres, fitxa i vídeo i/o presentació Power

Point amb imatges il·lustratives del que s’està fent al aula.


14/45



TERCERA SESSIÓ

Activitat 4:

Es continuarà amb l’activitat 4 començada el dia anterior. En aquesta tercera

sessió es treballaran els aspectes relacionats amb penya-segats, illes, etc...

que no s’hagin pogut treballar el dia anterior.

Avaluació: Aquesta tasca serà avaluada pel professor.

FASE DE DESENVOLUPAMENT DEL TEMA DINS D’UN ESCENARI

Segona part del cicle d’aprenentatge on s’aprofundirà dins del tema per

assolir els conceptes competències bàsiques.

Activitat 5:

Se’ls explicarà als alumnes la següent activitat que hauran de realitzar i se’ls

donarà temps perquè puguin preparar l’exercici a la mateixa classe.

L’activitat s’exposarà a la propera sessió.

L’exercici consistirà en que els alumnes, per parelles, facin una presentació

Power Point d’un dels ecosistemes que composen el litoral. La presentació

haurà de tenir uns apartats clars: una introducció general, les

característiques principals del ecosistema que tinguin assignat, i ressaltar els

punts mes atractius del mateix amb l’objectiu d’augmentar el nombre de

turistes a la zona. La presentació tindrà una duració no superior a 10 minuts.

Quan hi hagi una parella presentant el seu treball, la resta d’alumnes hauran

de prendre nota del que considerin més rellevant de la informació que donin

els seus companys. A mes, es farà una co-avaluació amb unes directrius

establertes prèviament en forma de rúbrica, que tindrà lloc durant els 2

minuts següents desprès de cada presentació. Aquesta activitat estarà

emmarcada dins de l’escenari proposat.

A valuació: En quant a l’avaluació, la nota final d’aquesta tasca serà la

mitjana entre la nota posada pels alumnes i la nota del professor.

Materials: Els materials necessaris seran les presentacions Power Point, i la


15/45



rúbrica amb les directrius.

QUARTA SESSIÓ

Activitat 5:

En cas de que els alumnes no hagin acabat la presentació, se’ls donarà temps

per acabar i a continuació es procedirà, durant la resta de la sessió, a la

presentació oral, per parelles, dels treballs realitzats.

CINQUENA SESSIÓ

Activitat 6:

Continuant amb el context, es diu als alumnes que la campanya funciona.

Cada cop més i més turistes s’acosten al poble a passar les vacances però

últimament s’ha detectat que hi ha hagut uns quants incidents que han

preocupat a l’ajuntament. El consell de l’ajuntament es vol reunir per fer una

llista amb quins són els perills que es poden trobar derivats de les dinàmiques

costaneres per iniciar un pla de prevenció.

Per fer-ho, la classe es dividirà en quatre grups que hauran de trobar tots els

riscos possibles que se’ls acudeixin associats a una de les components la costa

(atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera). Els alumnes podran fer ús

d’ordinadors i mòbils per buscar informació o idees. Aquesta primera part

tindrà una duració d’uns 10 minuts.

Es farà una posada en comú amb les idees que han sorgit que trigarà al

voltant d’un 20 minuts. Per cada fase, primer el grup encarregat de la

fase/component explicarà el que se’ls ha acudit, i després la resta podran

aportar noves idees que no hagin sortit. El professor apuntarà les idees a la

pissarra.

Materials: Power point amb imatges dels perills estudiats, ordinadors i

mòbils.


16/45



Activitat 7:

Se’ls explicarà als alumnes la següent activitat que hauran de realitzar i se’ls

donarà temps perquè puguin preparar l’exercici a la mateixa classe.

L’activitat s’exposarà en la propera sessió.

Es farà un joc de rol amb posicions assignades prèviament. En aquest joc hi

hauran els ecologistes, que voldran conservar el medi ambient i es situaran en

contra de qualsevol tipus d’interferència; una empresa anomenada Hotelasa,

que voldrà construir un hotel en la platja i un port, amb totes les implicacions

que comporta, i per últim una altra empresa anomenada Apenkoa, que voldrà

construir una plataforma d’energies renovables. Els alumnes hauran de

defensar amb arguments sòlids i basats en els continguts del tema la seva

posició davant la resta de la classe. L’activitat es desenvoluparà durant 30

minuts.

Avaluació: La avaluació la faran els professors mitjançant la valoració dels

arguments i evidències aportades pels alumnes.

SISENA SESSIÓ

Activitat 7:

En cas de que els alumnes no hagin acabat la preparació del debat, se’ls

donarà temps perquè puguin fer-ho i a continuació es procedirà, durant la

resta de la sessió, a la representació del debat.

Es reservaran 10 minuts al final per extreure conclusions tant del

funcionament del debat com de idees que hagin anat sortint, com pot ser com

de connectades que estan societat i medi ambient, o com podem trobar moltes

opinions diverses que duen a conclusions diferents davant la mateixa situació.

SETENA SESSIÓ

REESTRUTURACIÓ I SÍNTESI


17/45



En aquesta fase es durà a terme una recopilació de tot el que s’ha treballat al

llarg de les sessions, fent recull de tot allò que sigui més important. A més a

més, es farà un exercici als alumnes en el que se’ls hi preguntarà quins

creuen que son els conceptes més importants de tot el que han après, i queper tant creuen que sortiran al examen final que es farà per tancar la unitat

didàctica. Amb tot això, s’espera que els alumnes recuperin les idees

essencials i tinguin clar què es el que hauran d’estudiar per resoldre l’examen

amb tot l’èxit possible, ja que els resultats acadèmics dels alumnes milloren

quan es fa una síntesi amb ells i tenen clar què es el que han de saber.

VUITENA SESSIÓ

FASE D’ AVALUACIÓ I TANCAMENT DEL CICLE

A banda de totes les petites avaluacions fetes al llarg del tema, es durà a

terme un examen final amb preguntes relatives als continguts treballats

durant les sessions. La propera sessió el professor entregarà als alumnes els

exàmens corregits i juntament amb els alumnes es farà referència als errors

mes comuns observats a l’examen perquè tots els dubtes quedin resolts.

VII. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Encara que comptem amb un grup relativament homogeni, es contemplarà la

diversitat de l’alumnat que hi ha a l’aula tenint en compte diferents criteris.

En primer lloc, en cas de detectar algun alumne amb alguna dificultat que li

impedeixi arribar al nivell de la resta de companys, se li demanarà major o

menor concreció a l’hora de corregir les produccions. A més a més, amb

l’objectiu d’atendre les diferents diversitats cognitives, s’utilitzarà una gran

varietat de formats tant per fer les explicacions com a l’hora de demanar-los

les produccions: PowerPoint, vídeos, imatges, esquemes, textos, etc.. Cal dir

que moltes de les produccions no tindran un format tancat, fet que afavoreix

la creativitat de l’alumne i facilita el treball. Es donarà atenció personalitzada

a tots els alumnes que manifestin dificultats per seguir les sessions.


18/45



VII. AVALUACIÓ

IX.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

1. Ser capaços de fer una descripció completa sobre que és el litoral.

2. Enumerar els beneficis que la societat pot extreure del litoral.

3. Saber com la societat pot ajudar a mantenir la sostenibilitat del litoral.

4. Reconèixer els perills que podem trobar associats a la dinàmica litoral que

afectin a la societat.

5. Entendre que el litoral constitueix una interfase en la qual conflueixen la

hidrosfera, la geosfera, l’atmosfera i la biosfera i ser capaços de completar

esquemes senzills amb les relacions existents entre aquests sistemes.

6. Poder identificar quina es la zona submergida, la zona de rompent, la zona

de deflació i la zona d’acumulació del litoral.

7. Saber identificar la zona submareal, intermareal i supramareal.

8. Ser capaços de descriure els dos mecanismes principals de formació de

dunes al litoral.

9. Saber explicar la funció que tenen les plantes en la formació de les dunes.

10. Saber identificar si les dunes d’una platja són artificials o naturals.

11. Reconèixer alguns dels diferents tipus de morfologies costaneres a partir

de la observació d’una activitat pràctica dins de l’aula, com son els penya-

segats, les plataformes d’abrasió o les platges de sorra.

12. Reconèixer els diferents ecosistemes que podem trobar dins del litoral.

13. Explicar les característiques principals d’aquests ecosistemes.

14. Argumentar raons per les quals aquests ecosistemes tenen valor ecològic i

han de ser conservats.

15. Ser capaços de realitzar una exposició oral clara i concisa, dirigida al

públic, mostrant domini dels continguts i seguint un ordre lògic i amb una

estructura adequada.


19/45



16. Conèixer els principals recursos que pot oferir el litoral, com son els

paisatgístics, culturals, energètics, hídrics i comercials.

17. Saber defensar amb criteris fonamentats en un debat una posició

específica.

18. Discernir les avantatges i inconvenients de l’explotació dels recursos

costaners.

19. Descriure els tipus d’impactes negatius que la societat pot causar al litoral

com a conseqüència de l’ús que es fa dels seus recursos.

20. Saber exposar amb claredat mesures de prevenció i correcció dels

impactes negatius sobre el litoral i explicar les principals diferències entre

elles, així com tenir coneixement sobre les diferències entre mesures

correctores per restaurar i mesures correctores per remeiar.

21. Respectar el torn de paraula i saber quan i com intervenir en un debat,

aportant arguments consistents i coherents amb el fil de la conversa.

22. Ser capaç de buscar i aportar informació actualitzada i rellevant en totes

les activitats el més original i creativa com sigui possible.

23. Utilitzar el vocabulari adequat per expressar-se i/o argumentar postures.

IX.2. AVALUACIÓ: PONDERACIONS

Els factors que tindrem en compte a l’hora de fer l’avaluació seran:

Produccions (90%): al llarg de les sessions, els alumnes aniran elaborant

diverses produccions.

- Fitxa sobre la formació de dunes. (5%)

- Diari de laboratori de la pràctica POE. (10%)

- Presentació d’un ecosistema. (15%)

- Debat.(20%)

- Examen final. (40%)

Actitud (10%): al llarg de les sessions, també es tindrà en compte els aspectes

actitudinals següents, més desenvolupats a la rúbrica d’observació annexa:

- Assistència (0,33)


20/45



- Participació a l’aula (0,33)

- Disciplina (0,33)

X. CONNEXIÓ AMB ALTES MATÈRIES

El caràcter de les ciències de la Terra i del medi ambient afavoreix

l’establiment de nombroses i complexes relacions amb altres matèries.

Biologia: Els éssers humans formen part de la natura com una espècie més

entre totes les existents en l’actualitat i les que han existit en el passat, pel

que el punt de vista biològic resulta molt important a l’hora de plantejar la

matèria: cal detectar tant les conseqüències de les nostres activitats sobre la

resta dels éssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el

medi en què viuen per quantificar la importància d’aquests impactes.

Els continguts principals que es treballen ren relació a l’assignatura de

biologia i amb les ciències per al món contemporani son:

- Biodiversitat i ecosistemes.

- Valoració de la biodiversitat.

-

Flux d’energia i cicle de la matèria.

Matemàtiques: Cal que l’alumnat disposi d’un mínim d’eines matemàtiques

que li permeti analitzar, quantificar, valorar i avaluar els fenòmens estudiats.

En aquest sentit, resulta especialment important el domini dels gràfics en

totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogràfics

com temàtics, blocs de diagrama, columnes estratigràfiques, talls geològics)

per representar de manera entenedora la informació obtinguda o elaborada.

Els continguts principals que es treballen en relació a l’assignatura de

matemàtiques son:

- Funcions a partir de taules i gràfics.

- Utilització de funcions per a la interpretació de fenòmens científics.

- Distribució bidimensional.

- Interpretació de fenòmens amb dues variables.


21/45



Física: A l’hora d’estudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta

resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes físics que els

controlen. Són especialment importants els conceptes termodinàmics bàsics

per comprendre la dinàmica tant de les capes fluides dels planeta, com la dela geosfera.

Els continguts principals que es treballen ren relació a l’assignatura de física

son:

- Rendiment i avaluació de l’eficiència energètica de sistemes senzills.

- L’obtenció i el consum d’energia.

- Mesures d’estalvi d’energia.

- Anàlisi de processos de conservació i degradació d’energia.

- Contaminació acústica.

Química: Proporciona el suport necessari especialment quan s’analitzen els

materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinàmics (reaccions i la

seva velocitat, equilibri químic i els factors que el modifiquen, etc.) permetran

superar el model d’un planeta estàtic.

Els continguts principals que es treballen ren relació a l’assignatura de

química son:

- Contaminació generada pels motors de combustió.

- Valoració de biocombustibles.

- La duresa de les aigües.

- Relació entre l’absorció de la radiació IR i l’efecte hivernacle i entre

l’absorció de la radiació UV i la concentració d’ozó a l’estratosfera.- La pluja àcida. Sòl, pH i agricultura.

Tecnologies de la informació i la comunicació: La recerca d’informació a

través d’Internet, la selecció de la informació subministrada per la xarxa, la

representació gràfica de les dades recollides aprofitant les potencialitats dels

fulls de càlcul i els diversos programes gràfics, la presentació de resultats de

les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentació

multimèdia serien algunes de les seves principals aplicacions.


22/45



Ciències socials: Constitueixen un referent en el desenvolupament de les

ciències de la Terra i del medi ambient. També destaca l’interès pel temps i la

visió històrica dels esdeveniments que marquen el nostre present. Cal

insistir també en els aspectes ètics de les nostres actituds i pràctiques enversel medi. L’alumnat ha d’entendre causes, processos, conseqüències, valorar

impactes i riscos, tot adoptant actituds crítiques i positives i de canvi, a escala

individual i col·lectiva.

Llengua: Cal interpretar críticament de manera científica els textos

periodístics relacionats, examinar de manera crítica textos produïts per

científics, tant actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen

transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Així

mateix, cal posar molt d’èmfasi en el domini de la llengua, tant a escala oral

com escrit, imprescindible per comunicar les idees i afavorir la comunicació

entre el professorat i l’alumnat.

Els continguts principals que es treballen ren relació a l’àmbit de les llengües

son:

-Lectura, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals.

- Identificació i localització, amb rigor, de la informació

VIII. BIBLIOGRAFIA

Currículum Batxillerat. Generalitat de Catalunya. Departament

d’ensenyament.

http://www.youtube.com/watch?v=5W3_y5_3w9A Two ways to make a

dune. NPR.

http://www.youtube.com/watch?v=5W3_y5_3w9Ahttp://www.youtube.com/watch?v=5W3_y5_3w9Ahttp://www.youtube.com/watch?v=5W3_y5_3w9A


23/45


24/45

Màster en Formació del Professorat | Especialitat en Ciències Naturals Unitat Didàctica | El litoral

Universitat Pompeu Fabra

ANNEXOS

ANNEX 1: Full d’activitat 1





ANNEX 5: Rúbrica de co-avaluació d’activitat 5.



ANNEX 8: Rúbrica d’avaluació d’activitat 7

ANNEX 9: Examen final

ANNEX 10: Criteris d’avaluació de l’examen final

ANNEX 11: Rúbrica d’autoavaluació de l’examen final

ANNEX 12: Rúbrica d’observació


25/45

Tema 11 | El litoral

Activitat 1. Respon les següents preguntes. Pots utilitzar

els tweets per ajudar-te a trobar idees.

1. Què és el litoral? Com ho definiries?

2. Quins beneficis ens aporta el litoral?

3. Quins perills suposa el litoral per la societat?

4. Quins perills suposem la societat per el litoral?

5. Com podem ajudar a la sostenibilitat del litoral?


26/45


Activitat 2. Com creus que interactua cadascú d’aquests

sistemes amb la resta?

HIDROSFERA

BIOSFERA

ATMOSFERA

GEOSFERA


27/45


Activitat 3. Responeu les preguntes següents relatives al vídeo que

aneu a visualitzar.

1. Quins sons els quatre factors responsables de la formació de les dunes

de forma natural?

2. Per què no hi ha plantes a la zona de deflació?

3. Per què la sorra s’acumula a la zona d’acumulació?

4.

Què passaria si no hi ha haguessin plantes a la platja?

5. Per què creieu que posen tanques?

6. Quin tipus de platges creus que son les de Barcelona? Com es

mantenen?

7. Quines son les diferències principals entre els dos tipus de formació

de dunes?


28/45


Activitat 4. Es farà una pràctica POE que il·lustri els fenòmens

associats a la dinàmica de materials a la costa.

Materials:

Palangana ample (si en tenim més d’una, més que millor)

Aigua

Sorra de platja seca

Pedres de diverses mides

Cases de monopoli, arbres i cotxes de joguina...

Una planxa de plàstic o quelcom pla i dur per generar les onades

Cubell

Draps i motxo

Dispersor d’aigua (flis-flis, ampolla de netejavidres...)

En general, la pràctica consistirà en simular la formació de diverses

morfologies litorals utilitzant:

1. Una palangana que contindrà la simulació.

2. La sorra per simular tant la sorra de la platja com les roques fàcils

d’erosionar.

3. Les roques o pedres simularan les roques poc erosionables que

formen illots.

4. L’aigua servirà per simular el mar.

5. Les onades es simularan amb l’ajuda de la planxa de plàstic.

6. Les cases i cotxes de joguina serviran per donar una noció de l’escala

amb la que treballarem en cada moment i per introduir la dimensió

catastròfica que poden tenir alguns d’aquests processos.

7. El dispersor d’aigua ajudarà a accelerar l’erosió o servirà per

humitejar la sorra.

8. El cubell, els draps i els motxos serviran per recollir la pràctica.

Escenaris a reproduir:

Erosió de la platja.

Creació de barres arenoses de diversos tipus (cordons litorals, fletxes,

maresmes, llacunes litorals)

Formació de penya-segats (lligat amb la formació de platges de còdols)

Formació d’illots i caps a partir de diferències en la litologia dels

materials (plataformes d’abrasió).

Tómbols

Formació de deltes i estuaris. (dinàmiques dels rius)


29/45


Proposta de preguntes que hauran de respondre en el diari de

pràctiques.

Veient la disposició de l'escenari actual, imagineu-vos que pot passar a mida

que passi el temps.

Abans de començar, pensa i contesta:

1. Quan hagi passat un temps, creus que el model haurà patit

canvis? Quins?

2. Fes un dibuix esquemàtic de l’estat inicial del sistema.

Un cop feta la simulació:

3. Quina formació geològica s'ha format?

4. Quins són els agents que han provocat el canvi?

5. Quin tipus de procés ha patit?

6. Fes un dibuix esquemàtic de l’estat final del sistema.


30/45


1

Activitat 5. Descripció de l’exercici:

Per parelles, heu de preparar una presentació Power Point d’un dels

ecosistemes característics de la platja del vostre poble. Amb aquesta

activitat preteneu donar a conèixer la vostra terra i d’aquesta maneraaugmentar el nombre de turistes que us visiten cada any. En la presentació

heu d’incloure una introducció general de l’àrea, les característiques

principals del ecosistema que us hagi estat assignat, fotografies del mateix i

les raons per les quals creieu que es interesant que sigueu visitats (ecologia,

activitats a fer-hi...).

- Els esculls de coralls

- Els manglars

- Les zones intermareals

- Les plantes fangoses

- Les praderies submergides

- Les maresmes salobres, les salines i les zones humides costaneres

- Els deltes


31/45

Rúbrica co-avaluació Tema 11 | El litoral

Rúbrica d’avaluació activitat 5

CRITERIS’AVALUACIÓ

G1 G2 G3 G4 G5 G6 G7

Domini delcontingut

Mostra completa

comprensió del tema i

l’exposa amb claredat. 3

Mostra bona comprensió del temai l’exposa amb claredat. 2

Mostra bona comprensió

d’algunes parts del tema.L’exposició no es del tot

clara. 1

No mostra bona comprensió

del tema i l’exposició no es

clara. 0

ocumentacióProporciona informació

actualitzada de fonts fiables

i referencia-des. 1,5

Proporciona informació

actualitzada però no sempre les

referencia. 1

Proporciona informacióactualitzada. 0,5

La información

proporcionada no es

correcta ni actualitzada. 0

Vocabulari iortografia

Utilitza vocabulari científicsense faltes d’ortografia. 2

Utilitza vocabulari científic peròhi ha algunes faltes

d’ortografia. 1,5

El vocabulari científic esescàs i a més hi ha faltes

d’ortografia. 1

No utilitza vocabulari

científic i a més hi ha unagran quantitat de faltes

d’ortografia. 0

SeqüenciacióBona estructura i ordre

lògic de la presentació 2L’estructura i la lògica es bastant

correcta. 1,5

Hi ha petits errors deestructura i lògica de la

seqüència. 1

El fil de la presentació nosegueix un ordre lògic i

repeteix ideesconstantment. 0

ostura del cosontacte visual

Es mostra relaxat i segur de

si mateix. Es capaç d’establircontacte visual amb la resta

de persones de l’aula. 1

Encara que sembla relaxat de

vegades no es capaç de mantindrécontacte visual amb la resta de

l’aula. 0,75

Sembla nerviós i només devegades es capaç d’esta-

blir contacte visual amb la

resta de persones del’aula. 0,5

No es mostra relaxat nisegur de si mateix. Tampoc

es capaç d’establir contacte

visual amb la resta depersones de l’aula. 0

Tempsestablert

El grup s’ajusta al tempsestablert. 0,5

El grup sobrepassa lleugeramentel temps establert. 0,4

El grup sobrepassa molt eltemps establert. 0,25

Sembla que el grup no a

ficat atenció a aquest

element. 0

OTA FINAL


32/45


Activitat 6.

Context:

La campanya funciona. Cada cop més i més turistes s’acosten a Mareamunt

a passar les vacances. A la última temporada alta, els hostals anaven plens i

la gran majoria de negocis han aconseguit tirar endavant o reinventar-se

per satisfer alguna de les necessitats dels nouvinguts. Les platges van

plenes i els clubs de submarinisme i de lloguer d’embarcacions abunden.

Últimament, però, s’ha detectat que hi ha hagut uns quants incidents que

han preocupat a l’ajuntament. Des que hi ha gent que no coneixen els perills

de la zona, hi ha hagut picades de medusa, ensurts amb uns fotògrafs que es

van acostar massa a les onades un dia de tempesta i discussions amb joves

que intenten demostrar la seva valentia acostant-se massa als penya-segats.

El consell de l’ajuntament es vol reunir per fer una llista amb quins són els

perills que es poden trobar derivats de les dinàmiques costaneres per iniciar

un pla de prevenció.

L’activitat:

La classe es dividirà en quatre grups que hauran de trobar tots els riscos

possibles que se’ls acudeixin associats a una de les fases de la costa

(atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera). Podran fer ús d’ordinadors i

mòbils per buscar informació o idees. També hauran de pensar o buscar

mètodes de previsió, de prevenció i predicció que puguin ajudar a minimitzar els

riscos.

Es farà una posada en comú amb les idees que han sorgit. Per cada fase,

primer el grup encarregat de la fase explicarà el que se’ls ha acudit, i

després la resta podran aportar noves idees que no hagin sortit. El professor

apuntarà les idees a la pissarra, i els alumnes també les hauran de recollir a

la seva llibreta.

Més tard, a través de vídeos s’ il·lustraran millor els fenòmens que han

anomenat, i s’aprofitarà per afegir els que el professor consideri pertinents.


33/45


Activitat 7. Com habitants del poble, heu fet molt bona feina promocionant els

recursos i ecosistemes de la vostra costa i heu aconseguit augmentar molt més del

que esperàveu el nombre de turistes que us visiten cada any. No només heu

reactivat l’economia, sinó que ja comenceu a rebre propostes d’inversions i millores

a fer al poble. Per exemple, una empresa anomenada Apenkoa pretén construir un

parc eòlic marí per abastir la demanda creixent d’energia (bars per turistes que

obren fins tard, hotels...). A més a més, una empresa hotelera,

anomenada Hotelasa, vol construir un hotel a primera línia de platja i finançar en

part la construcció d’un port al poble que sigui apte per a creuers. No obstant, hi ha

una part del poble, els ecologistes, que estan preocupats per l’impacte que ja estan

causant els turistes en l’entorn de l’illa, i que han decidit demanar conservar i

protegir els espais naturals del poble. L’ajuntament, que es troba dividit, ha decidit

delegar les decisions al departament de medi ambient, que ha organitzat una taula

rodona on totes les opinions hi tindran veu.

Departament de Medi Ambient

Objectiu: Sou inspectors del Departament de Medi

Ambient. Heu estat enviats a la illa de Rocaseca per

avaluar els futurs projectes que s’hi planegen.

Sabeu que hi ha bastants conflictes entre diversos

grups: els ecologistes, que demanen protegir una

part dels espais i controlar l’afluència de turistes,

els hotelers, que volen tirar endavant un projecte

d’un hotel amb port per assegurar el futur econòmic

i turístic de l’illa, i els de l’empresa energètica Apenkoa, que planegen construir un parc eòlic

marí. La vostra feina és escoltar les disputes que

puguin sorgir entre ells, i buscar una solució que

satisfaci les necessitats econòmiques i energètiques

del poble, equilibrant-ho amb la conservació del

medi ambient. Prepareu-vos per prendre decisions

difícils.

Coses a tenir en compte per defensar la vostra postura:

Alguns dels ecosistemes són més rars i més aptes per ser protegits que uns

altres. Decidiu en quins voleu prioritzar la seva conservació.

Les vostres decisions no han de portar necessàriament a tenir un

“guanyador” ni a buscar el punt mig en el que tothom surti mig guanyant.

Decidiu quines són les vostres polítiques, escolteu les avantatges i

inconvenients de cada proposta i decidiu en conseqüència.


34/45













protegir els espais naturals del poble.

L’ajuntament, que es troba dividit, ha decidit delegar les decisions al departament

de medi ambient, que ha organitzat una taula rodona on totes les opinions hi

tindran veu.

Hotelasa S.L.

Objectiu: Representeu els interessos del l’empresa

Hotelasa, que ha sentit a parlar de l’allau de

turisme a l’illa, pel que preteneu construir un

hotel de luxe a primera línia de platja, que és on

hi ha les millors vistes, amb tot tipus de

comoditats (piscina, centre comercial...). No només

oferiu la possibilitat de que puguin venir mésturistes a gaudir dels serveis de l’illa, sinó que

també oferiu crear llocs de feina pels habitants

dins de l’hotel i finançar en part un port més gran

que permeti que els creuers puguin atracar a l’illa

(omplint l’hotel i l’illa de turistes consumidors).

També heu sentit que hi ha una proposta de crear un parc eòlic prop de la costa per

satisfer la demanda creixent d’energia, que en part estarà provocada pels turistes.

Us preocupa que les vistes es veuran afectades pels molins, i que hi haurà una àrea

restringida on no s’hi podrà practicar el submarinisme. Idealment, preferiríeu una

central tèrmica. Caldria importar el combustible, però el port pot ajudar a facilitar-ho.


Atracció de turistes que compraran i consumiran els serveis dels illencs

(botigues, clubs nàutics i de submarinisme, restaurants...).

Millora de les infraestructures del poble (port)

Creació de llocs de treball

Compte amb els ecologistes, buscaran pessigolles pel tema del port.

Assegureu-vos que sabeu defensar els seus avantatges.


35/45
















tindran veu.

Ecologistes

Objectiu: El col·lectiu ecologista de Mareamunt s’ha

format a partir d’un grup de veïns que comença a

preocupar-se per les onades de gent que pateix el

poble des que es va fer popular. Tal quantitat de

gent està començant a malmetre els espais dels que

tant orgullosos es sentien els Mareamuntins, no

només pel pas constant de persones, sinó també perles deixalles que alguns deixen o per les coses que

alguns agafen (corall, per exemple). Per acabar de

molestar a l’associació, ara descobriu que s’està

negociant un pla per construir un hotel a primera

línia de platja que atraurà encara a més gent, i un

port que pot posar en perill la platja del poble.

També heu sentit que hi ha una proposta de crear un parc eòlic prop de la costa per

satisfer la demanda creixent d’energia, que en part estarà provocada pels turistes.

L’energia renovable us sembla una bona idea, però com que encara no han

concretat on es construiran, us preocupa que les obres afectin a alguns delsecosistemes marins que haurien d’estar protegits (especialment els coralls), així

com als peixos de la zona.


Moral

Deteriorar els espais naturals acabarà fent que vulguin venir menys

turistes

Els peixos donen feina als pescadors

Estètica.

Efectes del port a la platja


36/45
















tindran veu.

Apenkoa

Objectiu: Sou representants de l’empresa

Apenkoa, dedicada a la creació de centrals

d’energia renovable. En el cas de

Mareamunt, l’Ajuntament preveu un

augment de demanda energètica degut als

turistes, pel que volen aprofitar els vents

que bufen des del mar per fer un parc eòlicmarí, ja que la resta d’opcions requereixen

exportar combustible, contaminar o perdre

part del poc terreny del que disposa.

Després dels estudis preliminars, les zones

més rentables per construir els molins es

troben al sud-oest, però la zona està plena

d’esculls de corall. La següent zona més interessant és a la costa est, en una de les

moltes zones amb praderies de posidònia. Aquí es preveu que hi hagi menys vent,

pel que els molins no produiran tanta energia. Fer-ho aquí implicarà construir més

molins, que produiran menys, pel que tindreu menys ingressos. Des de l’empresadecidiu apostar per intentar tirar endavant la primera opció aprofitant que els

esculls encara no estan protegits (tampoc cal treure el tema si ningú pregunta) i

només oferir la segona opció com a últim recurs. La resta de zones no són viables.


Poca contaminació

No ocupeu espai dins la costa

Ocupareu un espai que hauria d’estar protegit. Prepareu-vos arguments

contra les possibles queixes.

La primera opció abaratirà costos i requerirà menys molins.


37/45

Rúbrica d’avaluació del debat Tema 11 | El litoral

Aspectes

prioritzatsExcel·lent Acceptable Millorable

ArgumentacióEs capaç de crear noves

argumentacions ben tramades, que sap

enllaçar amb les pròpies opinions.

1

Es capaç de crear noves

argumentacions a partir de les que ja

ha escoltat, enllaçant allò analitzat

amb les seves opinions. 0,6

Es capaç d’argumentar allò que ha

escoltat però només repetint els

arguments 0,4

Crítica

Es capaç d’elaborar opinions crítiques i

de defensar-les fins i tot en situació de

minoria amb argumentacions

consistents. 1

Es capaç de sumar-se a les opinions

crítiques d’altres i d’argumentar el

seu suport basant-se en el

coneixement de diferent àrees. 0,6

Es capaç de sumar-se a les opinions

crítiques d’altres, i les defensa amb

argumentacions pobres . 0,4

Disciplina

Sempre respecta el torn de paraula i

se’n adona del moment oportú per

intervenir. 1

No sempre respecta el torn de paraula

i només de vegades es conscient del

millor moment per intervenir. 0,6

No respecta el torn de paraula i no

se’n adona del moment oportú per

intervenir. 0

Utilització dels

fets

Tots els punts principals es veuen ben

sustentats amb fets rellevants,

estadístiques i exemples. 1

Cada punt principal està

adequadament sustentat amb fets i

estadístiques, però no tots son

rellevats. 0,6

Els punts principals no estan

sustentats per fets. 0

Presentació i

llenguatge

Els alumnes mantenen el contacte

visual, nivell d’entusiasme i llenguatge

d’una forma que manté l’atenció de

l’audiència. 1

Els alumnes de vegades mantenen el

contacte visual, nivell d’entusiasme i

llenguatge d’una forma que manté

l’atenció de l’audiència. 0,6

Els alumnes no mantenen el

contacte visual, nivell d’entusiasme i

llenguatge d’una forma que manté

l’atenció de l’audiència. 0


38/45

EXAMEN FINAL TEMA 11

1. Entenem litoral com una interfase. Com hi interaccionen la hidrosfera i

la geosfera? I la hidrosfera amb la biosfera? (1,2 punts).

2. Quines diferencies hi ha entre les dunes artificials i les naturals?

Argumenta quin tipus t’agradaria si tinguessis una platja al costat de

casa teva. (1 punt).

3. A través de quin procés es forma un penya-segat? Descriu-lo

detalladament. Que se’n fa dels sediments resultants? (1 punt).

4. Observa les fotografies i anomena quin tipus d’ecosistema s’hi mostra.

(0,8 punts).


39/45

5. Escolliu un dels ecosistemes treballats (encara que no surti a les

fotografies), descriu-lo i argumenteu si creieu que té importància

ecològica o econòmica. (1 punt).

6.

El litoral pot presentar una sèrie de riscos a la societat. Anomea iexplica 2 riscos relacionats amb la hidrosfera. (1 punt).

7. La construcció de parcs eòlics marins del mar del Nord, allunyats de la

costa i en zones poc profundes, és una manera de generar energia neta.

Es tracta d’aprofitar un recurs renovable i de minimitzar l’impacte que

poden produir les parcs eòlics terrestres. Catalunya té en projecte la

construcció de parcs eòlics marins. (2 punts).

a)

Abans de projectar un parc eòlic, s’ha de fer un estudi d’avaluaciód’impacte ambiental (AIA) que en determini la viabilitat. Comenta

breument dos aspectes que s’han d’incloure en aquest estudi.

b) Esmenta i comenta dos impactes que causen els aerogeneradors a

terra.

c) Quins avantatges tenen els parcs eòlics marins respecte als parcs

eòlics terrestres? I quines desavantatges?

d) Esmenta i comenta altres energies renovables en què l’aigua intervé

en els diversos processos.

8. Al poble de Mareaball (a prop de Mareamunt), hi ha un acalorat debat a

l’Ajuntament. La raó és que la construcció del passeig marítim,

inaugurat amb solemnitat fa poc temps, ha comportat la desaparició de

la platja, que es disposava paral·lelament al mur de contenció del

passeig esmentat. (2 punts).

a) Podries explicar el procés que ha determinat la desaparició de la

platja?

b)

Valora si tindria sentit regenerar la platja amb sorra del fons maríproper.


40/45


CRITERIS DE CORRECIÓ DE L’EXMEN FINAL

Pregunta 1: (1,2 punts)

a)

Hidrosfera i geosfera: - La hidrosfera actua com a agent geològic mitjançant l’onatge i corrents de

deriva. (0,2)

- La geosfera té morfologies característiques deguts a processos d’erosió i

sedimentació duts a terme majoritàriament per l’aigua. (0,2)

- L’onatge i els corrents de deriva produeixen una classificació dels

sediments, de manera que els distribueixen per les diferents zones segons

la mida. (0,2)

- Els terratrèmols en el fons oceànic poden originar tsunamis. (0,2)

b)

Hidrosfera i biosfera: - La biosfera forma estructures de grans dimensions, que afecten l’onatge,

la circulació de corrents marins i la subsidència. (0,2)

- La hidrosfera transporta el fòsfor dels excrements de les aus marines cap

a la costa. (0,2)

Pregunta 2: (1 punts)

Diferències (0,75):

- La natural es regenera sola, mentre que la artificial requereix de

maquinària per reposar la sorra. (0,15)

- L’artificial es construeix més ràpidament que la natural. (0,15)

- L’artificial implica una inversió econòmica. (0,15)

- L’artificial permet mantenir cases a prop de la costa, sempre que es

mantingui de forma constant. (0,15)

- L’artificial requereix una base que doni estabilitat. (0,15)

Arguments (0,25) - Utilitzant la opinió pròpia i els arguments que valori oportuns,

argumentar de forma raonada la seva decisió.

Pregunta 3: (1 punt)

Anomena a través de quin procés es formen els penya-segats (0,2)

Explica detalladament el procés de formació dels penya-segats (0,4)

Explica el que succeeix amb els sediments resultants (0,4).


41/45


Pregunta 4: (0,8 punts)

a) Manglars (0,2)

b) Esculls de coral (0,2)

c) Estuari amb planes fangoses // Planes fangoses (0,2)

d) Praderes submergides (0,2)


Descripció de l’ecosistema triat:

- Descriu l’ecosistema molt detalladament, anomenant la flora i fauna

característica del lloc. (0,4)

Argumentació:

- Argumentació consistent i amb fonamentació de la importància

ecològica i/o econòmica que pugui tenir l’ecosistema. (0,6)


Anomena dos riscos relacionats amb la hidrosfera.- L’onatge (0,2)

- Els corrents litorals i la ressaca (0,2)

- Qualsevol altre que es consideri adequat.

A més a més, explica dos riscos relacionats amb la hidrosfera.

- L’onatge (0,3)

- Els corrents litorals i la ressaca (0,3)

- Qualsevol altre que es consideri adequat.


a) Comenta breument dos aspectes que s’hi poden incloure en l’estudi que es

cita. (0,5). // Només en comenta un (0,25).

b) Esmenta i comenta dos impactes que causen els aerogeneradors a terra.

(0,5) //. Esmenta i comenta un dels dos impactes que causen els

aerogeneradors a terra (0,25). // Només esmenta però no comenta els

impactes (0,1) // Només esmenta un dels dos impactes (0,05).


42/45


c) Amb parcs eòlics marins es fa servir un espai que normalment no

s’utilitza gaire (0,10) . A més a més, es sol tractar d’un entorn obert en el

que hi acostuma a haver més vent que on s’instal·len els parcs terrestres, fet

que afavoriria el funcionament del parc (0,15). // Més cara i més difícil

d’instal·lar (0,05) i de mantenir (0,05) que el parc terrestre ; es destrueix la

flora i fauna marina (0,15).

d) Esmenta i comenta amb detall altres energies renovables en què l’aigua

intervé en els diversos processos (0,5).


a) Han d’anomenar (1):

- Procés erosiu. (0,25)

- Produït per l’onatge. (0,25)

- Manca d’espai per desplaçar la sorra més enllà i formar dunes. (0,5)

b) Han tingut en compte (1):

- Factors econòmics (turistes, cost de reposar la sorra...) (0,5)

- Factors ecològics (si pot destruir el fons marí en el procés...) (0,5)


43/45

Rúbrica d’autoavaluació de l’examen Tema 11 | El litoral

Pregunta ErradaQue hauria d’haver

respost


44/45

Rúbrica d’observació Tema 11 | El litoral

Aspectes

actitudinalsExcel·lent Molt bé Millorable Insuficient

Asistencia

Assisteix a totes les classes

amb puntualitat i es queda

durant tota la sessió. 1

Assisteix a quasi totes les

classes i només algun cop ha

arribat amb retràs. 0,75

Ha faltat bastants dies i

sol arribar amb retràs.

0,4

Quasi mai assisteix a

classe. 0

Participació al

aula

Participa a classe activa-

ment sense distraccions i fa

aportacions coherents. 1

Participa a classe activament

però de vegades sembla

distret. Les aportacions son

coherents. 0,75

No participa gaire a classe

i en ocasions les aporta-

cions no son coherents. 0,3

No participa a classe. 0

Disciplina

El seu comportament es

excel·lent durant tota la

sessió. 1

El seu comportament es bo

durant total la sessió. 0,75

El seu comportament es

regular durant tota la

sessió. 0,3

L’alumne no es comporta

be durant la sessió. 0


45/45

ud bachillerato

Documents