treball d'investigació

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer

tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl

zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv

bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyui

TREBALL D’INVESTIGACIÓ

SALUT, MALATIA I CULTURA

CURS: 2011-2012

FUTURS GALENS


1 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012

Membres: Javier Bodoque Cubas, Oriol Rodríguez Queraltó, Belén Luna Molero, Manuel

Granell Marqués.

Grup: 2n Grau de Medicina V

ÍNDEX

1. Introducció i proposta

1.1. Qüestions prèvies

Objectius generals

Objectius específics

Mitjans

Tècniques

1.2. Motius per l’investigació

1.3. Plà temporal del treball

2. Característiques del lloc de recollida de dades

3. Treball de camp

3.1. Entrevistes

4. Anàlisi de les dades

4.1. Anàlisi individual

4.2. Anàlisi general

4.2.1. Generalitats

4.2.2. Cerca d’informació sanitària

4.2.3. Pàgines cercades i grau d’especificitat

4.2.4. Reaccions davant informacions contraposades

4.2.5. Impacte de la cerca en la relación metge-pacient

4.2.6. Posada en comú de la informació

5. Interpretació de les dades recollides

5.1. Introducció

6. Conclusions

7. Bibliografia



FASE I. INTRODUCCIÓ I PROPOSTA

1. QÜESTIONS PRÈVIES

TÍTOL IMPACTE D’INTERNET EN L’ACTUACIÓ DEL PACIENT FRONT LA

MALALTIA I EL PROFESSIONAL SANITARI

OBJECTIUS

GENERALS

Delimitar si el pacient busca informació en Internet i com

ho fa.

Determinar el nivell socieoconòmic, cultural, l’edat i el sexe

de pacients de l’Hospital Clínic Universitari de València.

Estratificar els pacients establint una relació amb la recerca

d’informació en internet

OBJECTIUS

ESPECÍFICS

Identificar si la recerca de la informació es realitza

prèviament o posteriorment a l’entrevista del professional

sanitari.

Especificar les fonts d’informació.

Identificar el tipus d’informació cercada i grau

d’especificitat.

Tractar de conèixer la finalitat de la cerca d’informació.

Definir la reacció del pacient si la informació cercada es

contradiu amb el diagnòstic del metge.

Identificar el nivell de fiabilitat de la font on es cerca la

informació.

MITJANS Comunicació dels membres del grup mitjançant la ret social

twitter emprant el hastag “treball SMC”.

Emprada de Google calendar per a establir un pla temporal

de treball.

Utlització de Google Docs per l’intercanvi d’informació

entre els membres del grup.

TÈCNIQUES

Entrevista semiestructurada.

- Preguntes generals:

1. Inicials.

2. Edat.

3. Nivell d’estudis

4. Ocupació

- Preguntes específiques:

1. Quines pàgines Web empra per obtenir informació del camp

sanitari?

2. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?

3. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?

4. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la



proporcionada pel seu metge?

5. Comparteix amb el metge la informació cercada?

6. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut

millora o dificulta la relació metge-pacient?

Consulta de bibliografia

2. MOTIUS PER L’INVESTIGACIÓ

Les noves tecnologies constitueixen l’eix al voltant del qual gira la nostra “societat de

progrés”; un progrés continu que canvia de forma constant els esquemes de la nostra societat.

Actualment la revolució d’Internet ha envaït totes les àrees de la nostra vida sense excloure

l’àmbit de la medicina.

Internet s'ha convertit en una font important d'informació mèdica, també per a molts no

professionals. Encara que la informació varia en termes de qualitat i precisió, actualment hi ha

unes 10.000 pàgines web sobre problemes de salut, que van des de dolències menors fins a

malalties mortals. Aquestes pàgines web també inclouen articles de les publicacions mèdiques

més importants, i aquesta informació es troba a l'abast de qualsevol persona que tinga una

connexió a Internet.

La intenció d’aquest treball és avaluar la influència del fenomen web en la relació metge-

malalt, però no des de la perspectiva del metge sinó des de la visió del malalt, que moltes

vegades es descuida com hem pogut observar en el material bibliogràfic, a costa de posar tota la

atenció en com afecta a la pràctica mèdica o més bé al professional de la Medicina. Després de

buscar informació hem observat certa controvèrsia sobre si la consulta d’informació a Internet

és beneficiosa o, per contra, degrada la relació metge-pacient.

Nosaltres entenem la necessitat d’informació del pacient que es troba desorientat dins d’un

camp ple de tecnicismes. En moltes ocasions el pacient manca d’informació durant la consulta

mèdica de manera que necessita recórrer a altres medis d’informació, essent Internet un dels

més rellevants. De fet aquest medi està agafant cada cop més rellevància com mostren alguns

fets com la creació d’una pàgina de Google especial per a la recerca de símptomes clínics.

Després d’haver consultat el material bibliogràfic ens hem adonat que s’està donant un

creixement exponencial del nombre de pacients que recorren a Internet per trobar informació

sobre la malaltia que pateixen. Aquest treball, doncs, respon a la necessitat de trobar

explicacions a aquest fenomen que està trastocant els esquemes clàssics de la relació metge-

pacient.

3. PLÀ TEMPORAL DEL TREBALL

Un cop decidim el tema del treball i es consulti les fonts sobre el tema, s’establirà l’objectiu

general i es procedirà a definir els diferents objectius específics així com els mitjans per a duer-

los a cap . Un cop publicada la proposta de treball s’esperarà la verificació i un cop el tutor doni

el vistiplau es procedirà a realizar el treball de camp per a poder cumplir els objectius establerts

i un cop s’obtinguin les respostes es procedirà a exposar les dades i a analitzar-les, extraient

conclusions al final. Per últim això està distribuït en un calendari utilitzant la eina “Google

Calendar”.



FASE II. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC DE RECOLLIDA DE DADES

El germen de l’hospital Clínic Universitari fou creat en 1787 al introduir-se el plà d’estudis

plantejat pel rector Vicente Blasco, que va aconseguir que la Facultat de Medicina de València

estiguera al nivell de les exigències modernes, pròpies de la il·lustració. En definitiva, aquest

plà d’estudis introduïa l’ensenyament al “costat del llit del malalt”.

L’HOSPITAL CLÍNIC EN EL SEGLE XIX

L’impacte de la Guerra de la Independència i del regnat de Felip VII sobre els estudis de

Medicina i, en genral, sobre el sistema universitari espanyol fou devastador. Els successors de la

càtedra de Medicina de València i de les seues instal·lacions hospitalàries (José Chicoy

Gosálvez i Rafael López Esbrí) tractaren de mantenir una certa continuïtat en el nivell

aconseguit amb el pla anterior.

Durant la meitat del segle XIX, que ocupà gran part del regnat d’Isabel II (1834-1868),

s’introduí al sistema universitari la visió centralista de l’Estat. D’aquesta manera la Facultat de

Medicina de València va estar a punt de ser suprimida, quedant reduïda a “l’escola de pràctiques

de l’art de curar”. Al 1847 es consolidà la Llei Moyano, que restituïa la Facultat de Medicina el

seu poder anterior. Al final del 1870, 400 alumnes estaven matriculats en la nova llicenciatura

de Medicina i Cirurgia i la Facultat de Medicina de València es constituí com la Universitat amb

més afluència d’estudiants.

Durant aquest període les instal·lacions de la Facultat de Medicina de València estaven

distribuïdes en distints punts que, en conjunt, constituïen l’Hospital Provincial. Dins de la

facultat es van introduir les noves càtedres de:

Clínica Mèdica.

Clínica Quirúrgica.

Clínica Obstetrícia.

Malalties de la Dona i dels Xiquets.

Així doncs, el nucli del futur Hospital Clínic s’amplià a 3 sales: una de Clínica Mèdica i una

altra de Clínica Quirúrgica (ambdues amb 35 llits) i una tercera Clínica Tocoginecològica i

Pediàtrica que en tenia 20. Dins de les càtedres, a més, s’havien creat noves subdivisions i es

diferenciaven: Professors Clínics, Ajudants Clínics i Alumnes Interns.

Al segle XIX la Facultat va contar amb professors que seguien majoritàriament corrents

experimentalistes (més modernes). Ocuparen les càtedres d’Anatomia Pelegrí Casanova, qui va

introduir l’estudi de la morfologia basada en l’evolució darwinista; i Santiago Ramón y Cajal,

qui va dur a terme la seua genial obra histològica. Aquesta “Edat de Plata” de la Medicina

Valenciana va desbordar per complet les instal·lacions de la Facultat, conduint d’aquesta

manera a la fundació de l’Hospital Clínic. Les dificultats que plantejava la dispersió dels locals

de l’Hospital Provincial va intentar superar-se amb la formació d’un nou edifici de dos plantes

situat en el cantó entre el carrer de l’Hospital i Guillén de Castro. Els plans s’aprovaren en 1875

però les obres no van concloure fins a 10 anys després. Junt a les aules s’ubicaren en ell

instal·lacions de les disciplines mèdiques bàsiques i laboratoris com l’Histopatològic.



L’HOSPITAL CLÍNIC AL SEGLE XX

En 1889 es va acordar la creació de l’Hospital Clínic Independent, i en 1894, sols 9 anys

després de la creació de l’hospital al cantó de Guillén de Castro, es començà a plantejar la

creació d’un major. La primera pedra del nou edifici es va col·locar el 1913 i les seues obres no

finalitzaren fins 1935. D’aquesta manera, durant la Guerra Civil i l’inici de la Postguerra fou

emprat com a hospital militar. Després de la devolució de l’Hospital Clínic a la Universitat

començà a traslladar-se progressivament la docència a aquest centre. El 1960, degut a la falta de

capital del Ministeri d’Educació, l’Hospital Clínic careixia d’un pressupost adequat, i ni tan sols

la Diputació Provincial fou capaç de subvencionar-los.

L’Hospital Clínic Universitari als anys 70

A partir del 1972, en virtut d’un conveni exigit per l’Institut Nacional de Previsió, l’Hospital

passa a convertir-se en un Hospital ADMINISTRAT, quedant els seus òrgans a la direcció del

I.N.P. però mantenint les seues estructures administratives i règim jurídic personal. Aquesta

època destaca pel gran desenvolupament dels hospitals de la xarxa de Seguretat Social. A més,

l’Hospital Clínic es consolidà com a l’únic Hospital Universitari de la ciutat de València.

En l’estiu de 1986, un incendi va destruir els magatzems de l’Hospital i les unitats

d’hospitalització ubicades en l’edifici de la Facultat de Medicina, el que va obligar a remodelar

el centre. Al 1988 la Conselleria de Sanitat i Consum va decidir remodelar l’hospital. Les obres

s’iniciaren en 1990 i van concloure en 1994.

L’HOSPITAL CLÍNIC UNIVERSITARI EN L’ACTUALITAT

L’Hospital Clínic universitari rep actualment pacients de diverses poblacions, distribuïdes de la

següent manera:

Municipi Total Homes Dones N/C

Albalat dels Sorells 3.960 1.787 1.903 0

Alboraia 15.600 7.640 7.959 1

Albuixec 3.014 1.457 1.557 0

Alguer 15.226 7.465 7.759 2

Almàssera 5.964 2.848 3.116 0

Benimaclet 36.973 17.673 19.299 1

B. Magdalena (Massamagrell) 2.306 1.172 1.134 0

Bonrepós i Mirambell 2.684 1.318 1.366 0

Casa del Mar 391 200 191 0

Chile (València) 14.351 6.808 7.540 3

Foios 5.451 2.621 2.830 0

La Pobla de Farnals 3.070 1.493 1.577 0

La Punta (Natzaret) 501 248 253 0

Malva-Rosa (València) 17.345 8.377 8.697 1

Massalfasser 1.419 705 714 0

Massamagrell 10.998 5.422 5.576 0

Meliana 9.551 4.695 4.856 0

Museros 4.317 2.153 2.164 0

Natzaret (València) 8.315 4.110 4.205 0

Rafelbunyol 5.535 2.679 2.854 0



República Argentina (València) 20.550 9.795 10.754 1

Salvador Pau (València) 23.893 11.122 12.769 2

Serrería 1 (València) 24.482 11.629 12.852 1

Serrería 2 (València) 23.694 11.445 12.245 4

Tavernes Blanques 8.430 4.103 4.327 0

Trafalgar (València) 20.386 9.860 10.525 1

Vicente Bruil (València) 9.969 4.709 5.26 0

Vilanesa 2.423 1139 1284 0

Total 300.528 144.673 155.836 19

RECURSOS DE L’HOSPITAL CLÍNIC UNIVERSITARI

Llits instal·lats 578

Quiròfans programats 12

Quiròfans urgents 4

Paritoris 3

Locals de consultes externes 93

Locals consultes externes C.E 24

Sales de reconeixement d’Urgències 16

Sales de cura d’Urgències 4

Sales d’algeps d’Urgències 2

Llits en la unitat d’observació d’urgències 12

Llocs d’hospital de dia:

Oncohematología.

Obstetricia.

Unitat de malalties infeccioses.

Pediatria.

Endocrinologia.

16

3

5

4

4

Ecògrafs (radiodiagnòstic) 5

Ecògrafs (resta de serveis) 12

Ecògrafs Doppler 5

Mamògrafs 1

TAC 2

Angiògrafs digitals 1

Sales d’hemodinàmica 4

Gammacàmeres 2

Ortopantomògraf 1

Bombes de cobalt 1

Accelerador linial 1

Màquines d’hemodiàlisi 15

Resonància magnètic 1



PERSONAL

FACULTATIU

FORMACIÓ PLANTILLA

Departament facultatiu 4

Servei facultatiu 30

Secció facultatiu 68

Metge documentalista 3

Facultatiu documentalista 228

Metge unitat d’hospitalització

a domicili

5

Metge a curta estància 4

Metge urgència hospitalària 1

Facultatiu especialista 28

Metges interns residents 190

TOTAL 190 371



FASE III. TREBALL DE CAMP

1. ENTREVISTES

PACIENT 1

Inicials: R.J.C

Edat: 49 anys.

Sexe: Dona

Nivell d’estudis-Formació: Llicenciada en Història i Geografia.

Ocupació: Professora d’institut.

1. Consulta freqüentment la Web?

La veritat és que si i cada vegada de forma més freqüent. Abans solia consultar pàgines web de

periòdics com EL PAÍS, però ara també gaste prou el Facebook, així que...

2. Quines pàgines Web empra per obtindre informació del camp sanitari?

Pàgines generals, és a dir, les primeres que apareixen quan “li dones a buscar en Google”. Si té

sóc sincera no tinc ni idea de quines pàgines he gastat; de tota manera també t’he de dir que no

ho he fet freqüentment, tan sols una vegada quan vaig començar a tindre la menopàusia i em

manarem dos o tres medicaments que no havia sentit mai.


Home, com que no tinc ni idea de Medicina ni res relacionat amb la ciència, no calien massa

dades per a que em fiara d’ells (riu). Mira, quan vaig buscar informació dels fàrmacs que hem

receptaren sobre tot em vaig fixar si la informació estava ben escrita.


La vegada que ho vaig fer, va ser després d’anar al metge. I si ho tornarà a fer també, perquè

com t’he dit no m’entere massa” d’eixes coses i no vull clavar-me en “fregaos”.

5. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu

metge?

Per sort, no vaig trobar res estrany. Més o menys ficava lo que m’havia dit la meua metgessa,

així que em vaig quedar prou tranquileta. Però bueno, fent un esforç d’imaginació supose que si

se contradiguera m’entraria un poc de por, però no sé fins a quint punt perquè sé que li donaria

més importància a lo que m’ha dit el metge.


Jo no li vaig dir que havia buscat coses, però també és veritat que no vaig fer res de l’altre món.

Tan sols, vaig entrar en tres o quatre “paginetes” fins que em vaig quedar tranquil·la. Però en el

suposat de que lo que me “diuen internet” no se correspon amb lo que me diu el metge si que li

ho comentaria pel simple fet de llevar-me eixe “run-run” que portes quan tens un problema de

salut.



7. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació

metge- pacient?

Jo crec que hem de confiar en els metges i no hem de buscar-nos nosaltres la vida per ahí, que

per això estudien tant. Personalment, jo crec que no l’empitjoraria, però tampoc la millora. A mi

personalment, no m’importaria sempre i quan m’ho digueren educadament.



PACIENT 2 Inicials: V.T.G.

Edat: 46 anys.

Sexe: Home

Nivell d’estudis: Llicenciat en econòmiques.

Ocupació: Bancari.


A diari i, a més a més, de forma molt freqüent, quasi com vosaltres (referint-se al jovent). No et

vaig a mentir, ho faig en el temps lliure que hem queda després de rebre als clients, però no et

cregues que estic ahí tot el dia, mire SUPERDEPORTE i poca cosa més.


Sols consulte, Medline. Anem a veure, no és que jo entenga molt sobre això però resulta que el

meu germà és metge i me la recomanà, perquè he d’admetre que sóc prou hipocondriac.


Venint del meu germà no sé (riu); no home, sí considere que ho són. A més, em va dir que tenia

relació amb una institució finançada pel govern dels Estats Units i, escolta, cregues que no et

dona confiança.


Sempre abans, perquè clar, jo vaig al metge perquè veig que “algo” no funciona. L’última volta

que vaig buscar coses “d’estes” va ser perquè tenia un soroll en l’oïda. Moltes vegades he

buscat coses relacionades amb els meus fills, problemes de febre i constipats.


metge?

L’última volta molt bé perquè em digueren que no era res (referint-se al malestar a l’oïda) i jo

havia llegit que podia ser càncer de cervell.


Amb el meu no, però amb el pedriata dels “nanos” sí.


metge-pacient?

Amb lo que me cobra el pediatra, que és privat, més li val no enfadar-se amb lo que li dic (riu).

Entenc que els pot molestar perquè a lo millor pensen que estic posant-los en evidència però

també entenc que ells com a metges m’han de tindre ben informats. De la mateixa manera que

ells em diuen el que tinc que fer, jo també tinc dret a dir-los el que pense; mentre hi haja un

clima de respecte no crec que empijore res el que li comente.



PACIENT 3

Inicials: C. Del V.R.

Edat: 50 anys.

Sexe: Dona.

Nivell d’estudis: Llicenciada en Biologia.

Ocupació: Professora d’institut.


No massa. Tenim un ordinador a casa, però no el gaste massa.


Si mire per internet, més que pàgines centrades en l’àmbit de la Medicina busque pàgines

relacionades amb la biologia que és la branca que m’interessa de la ciència. Solc, mirar pàgines

com “National Geographic” o el “Discovery Channel” però no busque pàgines massa tècniques;

me cansa llegir sobre la pantalla de l’ordinador, si he de llegir alguna cosa m’grada que siga en

paper.


Com que no he consultat cap, no t’ho puc dir. Però considere que la informació d’internet no

està contrastada, ahí cadascú escriu el què vol sense valorar la repercussió de lo que està dient.


Jo confie plenament en el sistema sanitari, per això mai he consultat res fora de la consulta.


metge?

Tinc una amiga que si busca informació sobre coses que li passen als fills i s’ho passa fatal,

perquè moltes voltes pensa que tenen coses gravíssimes. Després va al metge i res, però diu que

li relaxa i jo pense “de veritat li relaxa” però si és una angoixa continua. Crec que, on no sabem

no ens hem de ficar.


(No es realitzà la pregunta).


metge-pacient?

Jo considere que la dificulta. És com si a mí em ve un alumne i em diu que lo que li he explicat

està malament; a mí personalment no m’agradaria. A veure, sí que entenc que es puguen

contrastar informacions i dades però no fins al punt de rebatir el que t’està dient el professional.



PACIENT 4

Inicials: C.P.S

Edat: 29 anys.

Sexe: Home.

Nivell d’estudis: Dimplomatura en Magisteri Infantil

Ocupació: Mestre d’escola primària.


Sí, a diari. Sobre tot, li pegue una ullada a la premsa.


No ho he fet moltes vegades, tan sols un parell de voltes quan algun alumne es trobava

malament i els pares no podien vindre a recollir-lo. Al “cole” tenim un botiquí amb uns

quants medicaments generals per si a algun alumne es cau i es fa una ferida o té mal de cap.

Una vegada un xiquet es va caure de morros i li sagnava molt el nas i no podiem parar-li la

hemorràgia. Vaig buscar com parar hemorràgies i, bó, tècnicament no em va servir de res

buscar informació a internet perquè no em deien res que no puguera saber.

Si recorde que una vegada, un xiquet va tindre una reacció al·lèrgica brutal. El xiquet no

portava la medicació. Vaig tractar d’esvrinar si algun dels medicaments que teniem al

col·legí servien i no vaig aclarir-me gens. Al final, el varem portar a l’ambulatori.


Al menys tracte que siguen fiables. La vegada que vaig buscar informació de com frenar

l’hemorràgia vaig mirar si la web estava relacionada amb alguna universitat.


No he gastat la web per buscar informació sobre les meues malalties.


metge?

Com t’he comentat, mai he buscat informació però en el cas de fer-ho suposes que no

m’agradaria. Li demanaria que m’explicara bé el que em passa.


(No es realitzà aquesta pregunta).


metge-pacient?

No crec que la millore ni la dificulte. Més que relació de metge-pacient parlaria de “contacte

metge-pacient” perquè una relació entre dues persones s’estableix si els es veuen freqüentment.

Al tractar-se de contates puntuals el que hem de tractar es de ser respectuosos amb la feina que



fan els metges de la mateixa forma que jo vullc que els xiquets em respecten a mí quan faig les

classes.



PACIENT 5

Inicials: C.C.O

Edat: 27 anys.

Sexe: Dona.

Nivell d’estudis: Llicenciatura Periodisme.

Ocupació: Estudiant Màster de Periodisme Digital i Direcció de Projectes Digitals

1.Per a obtindre informació del camp sanitari, ¿quines pàgines web empra o es basa en

cercadors com ara Google?

“Les meues primeres cerques en Internet relacionades amb qualsevol malaltia es van basar

simplement en escriure els meus símptomes en Google i visitar entre els cinc o deu primers

enllaços de la primera pàgina, la majoria dels quals dirigien a fòrums en què una persona exposa

el seu problema i els usuaris responen a què es pot deure, independentment de la seua formació.

Vaig eliminar ràpidament esta tàctica de cerca [somriu] per la quantitat d’informació errònia

que existeix en les dites pàgines, ja que en la majoria de casos es donen pronòstics basats en

l’exageració, sense tindre en compte que hi ha molts graus en una malaltia i que un mateix

símptoma es pot deure a raons molt distintes en cada pacient. Per a diagnosticar el problema

d’un pacient és necessari tindre en compte el seu historial mèdic, el seu estil de vida i els seus

antecedents, per la qual cosa intentar trobar en Internet una resposta global que ens ajude a

adivinar què ens succeïx resulta una utopia [sarcàstica]. Una de les opcions de cerca per

Internet que utilitze per a saber què em pot estar ocorrent quan algo s’escapa del meu

coneixement és per mitjà de l’aprofundiment del que es diu en eixos fòrums o en les pàgines de

medicina. [gesticula amb les mans]

És a dir, si en les mateixes s’al·ludeix a diversos problemes que podrien estar relacionats amb

els meus símptomes, cerque directament les malalties a Wikipedia [somriu], analitze si els

símptomes són els mateixos en la seua totalitat, visite els enllaços que em recomana i valore si

és això el que m’ocorre. No conec cap pàgina fiable la veritat [somriu], encara que estic segura

de què existeixen, ja que Internet conté tot el que algú siga capaç d’imaginar. A pesar d’això,

continue pensant que la millor forma per a fer-me una idea dels meus problemes és comparant

distints tipus de malalties. Es tracta d’un procés més durador i complicat però que em dona

millors resultats que donar per fet qualsevol informació donada per un usuari que no coneix res

de medicina.”


“Considere que són correctes algunes informacions però que en cap cas serveixen per a

diagnosticar una malaltia a un usuari [gesticula amb el cap la negació]. Poden servir

d’orientació per a un anàlisi posterior de les dites malalties, com ja he comentat abans. Si, per

exemple, un usuari diu que té un “bultet” [gesticula amb els dits el signe de comilles] de greix,

per molt que explique detalladament la zona en què es troba, el tacte, la seua dimensió i la seua

textura, l’única cosa que podran respondre-li són suposicions [somriu] que en cap cas

suplantaran la necessitat d’acudir a un especialista.”




“Sempre cerque la informació abans d’anar al metge, la visita em tranquil·litza i ja no veig la

necessitat de consultar més. A pesar d’això, considere que si patirà alguna malaltia important

[es toca el pit amb la mà dreta] continuaria visitant eixes pàgines després d’anar al metge,

buscant solucions alternatives, naturals o qualsevol aportació que poguera servir-me per a viure

millor, encara que tindria sempre en compte l’opinió d’un especialista per damunt de qualsevol

informació d’Internet.

En realitat, Internet obri un món de possibilitats als usuaris, i és molt positiu que un pacient

continue cercant els seus símptomes en la xarxa perquè el metge mai li reconeixerà com es

reconeix ell mateix. La clau està en saber buscar i fixar-se bé en quin tipus de pàgines es visiten,

qui les elabora i com de correctes són les seues informacions.”

4. Com reacciona si l’informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu

metge?

“Confie més en el meu metge i, en cas de no estar segura de què es tracta el diagnòstic correcte,

consulte amb un altre metge i visite a més especialistes. És evident que un metge sabrà millor

que jo quina malaltia puc tindre, però d’humans és errar, [es rasca la palma de la mà] per la

qual cosa si totes les meues dades m’asseguraren que tinc una malaltia concreta i el metge

diguera que no, intentaria assegurar-me. A pesar d’això, açò passava abans de que existira

Internet, des del boca a boca de sempre i els llibres, fins a l’aparició de la TV i ràdio. Sempre

s’ha donat informació sobre malalties i els afectats han tingut l’oportunitat d’aprofundir en el

seu anàlisi. Internet el que fa és millorar eixa informació i ampliar-la [gest d’inmensitat amb les

mans], fer-la més accessible i inclús més fàcil d’entendre, sempre que l’usuari siga conscient de

la informació que ha de rebutjar, clar. [somriu]

5. Comparteix amb el metge l’informació cercada?

“Normalment espere a que em diga el que tinc i, si a l’acabar ho veig oportú, li pregunte sobre

la possibilitat de que siga el que he llegit. Així i tot, torne a dir que si es tractara d’una malaltia

important segur que si que la compartiria i intentaria que m’explicara les diferències entre la

meua informació i la seua.”


metge-pacient?

“Per a mi millora la relació [gesticula la afirmació amb el cap]. És normal que una persona amb

una malaltia s’informe i vullga anar més enllà del que dura una consulta amb el seu metge. Un

metge ha de ser capaç d’entendre açò i no veure-ho com un atac a la seua professionalitat [un

poc indignada], sinó com un acte totalment normal en una persona que vol curar la seua

malaltia. Així mateix, pot inclús servir d’ajuda en casos en què el pacient estiga ben informat i

interactue amb el seu metge, ja que qui millor es coneix és un mateix. L’única cosa que podria

empitjorar la relació entre metge i pacient seria el fet de que la quantitat d’informació

acumulada pel pacient ho portara a una situació d’hipocondría, però no és culpa d’Internet, ja

que un simple comentari d’un veí comparant els símptomes amb els d’un familiar mort

[bromeja] també desenvoluparia la hipocondría d’eixe pacient [somriu].”



PACIENT 6

Nom: MC.O.G

Edat: 22 anys.

Sexe: Dona

Estudis: Batxillerat

Ocupació actual: Estudiant Enginyeria de l’Edificació

1.Per a obtindre informació del camp sanitari, ¿quines pàgines web empra o es basa en

cercadors com ara Google?

“Utilitze Google, i em fixe en els enllaços que apareixen i ja decidisc quina pàgina consultar i

quina no”.


“Crec que són fiables segons la font d’on s’haja tret la informació, és a dir, si són del Ministeri

per exemple, encara que crec que no hi ha [dubitativa], bueno… no ho sé si hi ha [somriu]. La

veritat és que intente cercar informació d’articles científics o pàgines que siguen d’alguna

associació que tinga relació amb el que estic cercant, encara que ara no et sabria dir cap

[pensant i mirant al sostre]. Així pense que són almenys un poc més fiables”


“Abans d’anar al metge per a saber si el que en teoria em passa és alguna cosa important com

per acudir al hospital o és algo sense importància que pot evitar-me anar a visitar al metge, és a

dir, algo passatger o momentani [referint-se a la malaltia].


metge?

“Solc fer cas sempre al metge perquè és el que realment sap sobre la intensitat i símptomes que

puc tindre. Realment, fins a un cert punt em puc basar en la informació que hi ha per Internet.

Cada persona és un món, no? [somriu].


“No, simplement li dic els meus símptomes i deixe que ell siga el que dirigisca la consulta. No

solc oposar-me al que ell em diga [es rasca el monyo]. La cerca d’informació és simplement,

com he dit abans, per a saber més o menys si pot ser algo greu o no com per a anar al metge.”


metge-pacient?

“Crec que si la gent ho fa com jo per a buscar símptomes amb els que poder decidir o no si anar

al metge no ho empitjora. Però per exemple, per als hipocondríacs, el poder d’Internet si que fa

que hagen problemes en la relació metge-pacient pel fet de que poden arribar a obsessionar-se

llegint coses que no són del tot certes o que estan exagerades [fent un gest amb la mà

d’exageració].”



PACIENT 7

Inicials: M. R.

Edat: 43 anys.

Sexe: Dona.

Nivell d’estudis: Batxillerat.

Ocupació: Administrativa.

1. Empra vostè la Web per a cercar informació sanitària?

(S’ho pensa un moment) Depèn, no sempre. Algunes vegades...

2. Com que algunes vegades? Què vol dir?

Pues que depèn del que em diga... (No acaba de trobar la forma d’expressar-se, li indique

amb llenguatge no verbal que continue) Vull dir, si és un constipat no, però si és algo que

no conec, o que crec que pot ser pitjor, a vegades sí ho busque.

3. Comprenc. I té alguna pàgina de referència o utilitza un buscador de l’estil Google?

Ho busque en Google., però no em solc quedar amb lo primer que ix... Hi ha cada

barbaritat!

4. Aleshores, pel que ha dit, pareix que primer va al metge i després busca la malaltia a

internet. És sempre així o alguna vegada busca primer els símptomes?

Alguna vegada sí que buscava els símptomes quan em trobava mal, però pel que ficava a

internet sempre pareixia que m’anava a morir, així que vaig deixar de fer-ho per por (Riu,

pareix que està més relaxada).

5. No li ha passat mai que el que li ha dit el metge no coincidisca amb el que vostè ha

trobat?

No, la veritat és que no. Les poques vegades que he buscat algo, ha coincidit amb el que el

metge m’havia dit... (Pareix que dubta un poc)

6. Completament?

Bé, completament alguna vegada no, però molt semblant sí.

7. I què ha fet vostè en eixos casos en els que no era exacte? Ha seguit les indicacions del

metge, les que ha trobat, ha tornat a demanar cita per parlar-ho amb ell...?

No, no, a quin sant! (Riu) Sempre he seguit les indicacions del metge, i no tinc queixa,

sempre m’ha anat bé.

8. Bé, ja estem acabant. La informació que vostè busca sol ser per a vostè o per a algú

més: pares, germans, fills, parella...?

Per a mi poques vegades, la veritat, sobretot busque informació per al meu home que té gota

i per als meus fills.

9. Per últim, alguna vegada ha buscat informació sobre el seu metge?

No, no, això no, no sóc tan cotilla! (Riu)



PACIENT 8

Inicials: A. M.

Edat: 48 anys.

Sexe: Dona

Nivell d’estudis: Educació secundària

Ocupació: Mestressa de casa


Sí, molt. Fa poc que estic usant l’ordinador i el internet, i ara que acabe d’aprendre un poc

com va, estic tot el dia en el facebook! (Riu) Així que, quan em trobe un poc mal, sempre ho

busque a internet, a vore si me diu què me passa. (És una dona prou oberta i xarradora,

està prou relaxada).

2. Però després va al metge o es fia del que troba?

Home, si és un poc de mal de cap no, però si em trobe pitjor sí. De totes formes, no me fie

mai massa del que posa ahi... Qualsevol pot ficar el que vullga! Jo sempre li faig cas al

metge, que és el que sap. (Al dir açò últim s’ha posat més seriosa)

3. Pel que diu, puc deduir que no té cap pàgina de referència...

Què?

4. Vull dir, que si va a alguna pàgina de medicina a buscar la informació o si ho busca en

algun buscador web.

Ah! No, no, jo ho pose en el Google este i mire en el que ix. Però no ho faig per intentar

curar-me jo soles, eh? No vull llevar-los treball als metges! (Riu) Ho busque simplement per

curiositat.

5. Així que no es pren seriosament el que busca, ni ho contrasta amb el metge ni res...

No, no, jo si em trobe mal vaig al metge, al que posa ahi no li faig cas. És més la novetat,

saps? Ara que he descobert el internet, pues ho faig per riure’m, vore què fica la gent... Però

sempre em fie del metge.

6. I no ha buscat mai informació sobre el seu metge?

Això com es fa? (Riu) No, no, el conec de tota la vida, hi ha confiança.

7. Potser que eixa confiança en el seu metge influisca en el fet de no fiar-se de internet i

fiar-se d’ell únicament?

Ai, fill, no sé... potser. La veritat és que porte molts anys amb ell i sempre ha anat bé.

També és que no em fie de qui puga ficar coses en internet, com ahi pot escriure qualsevol...

8. Bé, per últim. Vostè busca més informació per a vostè o per a algú més com fills,

marit, pares...?

Els meus fills ja són majors, i el meu home no se fia de res. (Riu) No, busque per a mi, però

el que ja he dit, no en serio, si em trobe mal, sempre vaig al metge.



PACIENT 9

Inicials: J. P.

Edat: 38 anys.

Sexe: Home

Nivell d’estudis: Estudis universitaris.

Ocupació: Enginyer informàtic.


Sí, la veritat és que sí. Pel meu treball estic molt de temps amb un ordinador, així que

utilitze prou internet per a pegar un ull al que em diu el metge.

2. Ajá. Coneix alguna pàgina de referència o utilitza cercadors Web estil Google,

Yahoo...

No, no conec cap pàgina web especialitzada en medicina, simplement introduisc el

diagnòstic del metge als cercadors per informar-me. Bueno, sí (se li ocorre de repent) el

meu germà té psoriasis i és membre d’un fòrum per a malalts de psoriasis, però no sé com

es diu...

3. Així que busca informació després d’anar al metge... Busca també abans d’anar els

seus símptomes?

No... (dubta) Bueno, bé, potser alguna vegada (somriu) però principalment si tinc algun

problema vaig al metge i després ja m’informe del que m’ha dit.

4. S’informa? Vol dir que el seu metge no li dóna prou informació o que vostè prefereix

buscar-la a preguntar-li?

Bé, normalment sí m’informa bé, em diu el que tinc, com es tracta... Però de totes formes

m’agrada informar-me per mi mateix. (Es fica lleugerament nerviós, potser la pregunta ha

sigut massa directa, rebaixem el to a partir d’ara) No és que no em fie, eh? Simplement

m’agrada mirar-ho jo.

5. I alguna vegada el que li ha dit el metge ha variat del que ha trobat?

Bueno, alguna vegada en el tractament, però no variava massa.

6. I què va fer en eixa situació: li ho va comunicar al metge, va seguir el que ell li deia, va

deixar de prendre’l...?

No, no, no. Vaig seguir amb el que em deia el metge, i em va anar bé, així que no vaig fer

res més.

7. I no ha buscat mai informació sobre el seu metge?

No. (respon molt secament, pareix que no anem a traure més d’aquest aspecte)

8. Ja acabem. La informació que busca és per a vostè, o per a algú més: pares, parella...?

No, per a mi, la meua dona no vol saber res d’internet (Somriu) I dels demés, cadascú es

busca lo seu, com el meu germà, que he dit abans.



PACIENT 10

Inicials: R. M.

Edat: 50 anys.

Sexe: Home.

Nivell d’estudis: Estudis secundaris.

Ocupació: Construcció.


No, la veritat és que no.

2. Per què no?

Perquè els ordinadors i jo... (Riu)

3. I utilitza alguna altra forma d’informar-se com revistes, llibres...?

No. Bueno... (pensa i somriu) Li pregunte a la meua dona.

4. I la seua dona sí que busca?

Sí, ella sí, però sobretot lo dels xiquets. Jo tampoc la moleste. És que jo, de tota la vida, em

pose mal molt poques vegades, saps? I per a dos “vegaes” que vaig al metge, pues tampoc

fa falta mirar res.

5. Bueno, però alguna cosa tindrà...

Lo de sempre, el colesterol, que tinc que menjar més peix, “menos” cervesa... Només que

me lleven coses! (Riu)



PACIENT 11

Inicials: A. P. M.

Edat: 45 anys.

Sexe: Dona.

Nivell d’estudis: Formació professional.

Ocupació: Gestora immobiliària.

1. ¿Utiliza algún tipo de herramienta a la hora de buscar información acerca de temas de

salud?

¿Cómo herramienta?

2. Si utiliza algún recurso, como por ejemplo si consulta a familiares, amigos, internet…

Sí, utilizo libros y internet

3. ¿En el caso de internet, qué acostumbra a utilizar?

Google básicamente. (Silencio) Bueno también hablo con el médico eh! (Sonrie) Ahora no

penséis que no le consulto cosas.

4. No se preocupe, nosotros sobretodo queremos hablar sobre internet.

Ahh vale, vale (más aliviada)

5. Usted cuando utiliza Google sobre qué páginas accede?

Buff, pues no sé, porque no me las apunto (rie) Pero se refiere a las páginas que uso?

6. Sí, por ejemplo Wikipedia o otras. (No acabo la frase)

Sí! Wikipedia si que la visito.

7. ¿Cuántas páginas acostumbra a visitar?

Pueess (se lo piensa)…Sobre 3 o 4 páginas más o menos.

8. ¿Hay alguna página que consulte en especial?

No

9. No hay ninguna, cualquiera que la visite más frecuentemente.

La wikipedia esa que sale en la entrada

10. ¿Cuáles son los motivos que la llevan a realizar la búsqueda?

Dudas que tengo sobretodo… (Se queda en silencio)

11. ¿Dudas e inquietudes no?

Sí, sí, dudas e inquietudes. Bueno son lo mismo no? (Parece que no quiere hablar mucho

sobre esto)

12. ¿La búsqueda la realizó antes o después de la consulta con el médico?

Depende, aunque normalmente antes.

13. ¿Antes sobre qué se informa?

¿Cómo? ¿Sobre que busco? Pueeess.. Alergias…Dolores articulares, la menopausia… (Mira

el reloj)

14. Ya estamos terminando

Ah pues así no es muy larga.

(La llaman por télefono, nos pide disculpas y contesta)

15. ¿ Cómo reacciona si la información que encuentra se contradice con la proporcionada

con el médico?

¿Cómo reacciono?

16. Sí, exacto, qué hace.

Pues no sé… (duda), pon que me quedo con la del médico.

17. Entonces, ¿se queda con la del médico?

Sí, sí, ya sabes lo que dicen, de internet no te lo puedes creer todo.



18. ¿Comparte con el médico la información encontrada?

Sí, sí, eso es verdad.

19. ¿El médico cómo responde ante la situación?

Perfecto, muy positivamente. Con lo que me tomé yo una vez se lo recetó a una amiga mía

como si lo hubiera descubierto ella (la doctora).

20. ¿Cómo fue la situación?

Uy ( se nota que quiere que indaguemos), me vino la compañera diciendo que le había dado

“seroxil” y yo se lo había mencionado a la doctora tiempo antes porque me había ido muy

bién y resulta que la doctora va y se lo receta a ella.

21. Muchas gracias por todo

A vosotros.



PACIENT 12

Inicials: P. H.

Edat: 20 anys

Sexe: Dona.

Nivell d’estudis/ Ocupació: Estudiant universitària.

1. Utiliza algún tipo de herramienta a la hora de buscar información sobre temas

relacionados con la salud?

Sí, libros, internet… y un familiar que es médico!

2. En internet, ¿qué utiliza para buscar la información? Buscadores, páginas…

Una página que se llama medl.. ah no espera era… bueno ahora no me acuerdo como se

llama…es una científica. Ya lo miraré.

3. ¿Utiliza algún buscador?

Sí, utilizo Google.

4. ¿Cuando utiliza Google a qué páginas accede?

Pues esa que te he dicho.

5. ¿Considera que la información de Medline es completa?

Sí, está muy bién, yo te la recomiendo, está estructurada y hay mucha información.

6. ¿La búsqueda la realiza antes o después de la consulta con el médico?

Después.

7. ¿Cómo reacciona si la información del médico contradice la información encontrada

en internet?

Procuro fiarme del médico (sonrisa).


Mmmm…Generalmente no (se muestra pensativa), normalmente lo veo cada 3 o 4 meses

más o menos y no me acurdo ya.

9. ¿Cree que la búsqueda de información sobre el estado de salud mejora o dificulta la

relación con el médico?

Si eres consciente de la información que buscas no tiene por qué ser mala.



PACIENT 13

Inicials: G.Q

Edat: 43 anys.

Sexe: Dona

Nivell d’estudis: Formació professional.

Ocupació: Ajudant docent.

1. ¿Utiliza algún tipo de herramienta para buscar información acerca de temas de salud?

Como familiares, internet…

Libros e internet… Bueno sobretodo internet que está al día de todo.

2. En el caso de internet, ¿a qué recurre? Buscadores, páginas…

Depende… O voy directamente a la página o buscador, dependiendo de lo que sea.

3. ¿Cuando utilizas el buscador es Google?

Sí, Google porque está muy bien y es fácil manejarlo.

4. ¿Cuando utiliza Google a qué paginas accede? Las del principio, muchas…

Acostumbro a entrar en las primeras o si no voy buscando.

5. ¿Hay alguna página que consulte con más frecuencia?

No….(silencio) No…(se queda pensando)

6. ¿Ni Wikipedia, ni otras similares...?

No, no (Tono más seguro)

7. ¿La página Medline la conoce?

No, ¿qué es, para médicos? ¿Tipo “tu otro médico”?

8. Es una página editada por una institución médica de EEUU que tienen información

médica veraz.

¿Y cómo has dicho que se llama?

9. Medline

¿Con “t”?

10. No, con d de Medicina.

Ahhhh

11. ¿Qué motivos la llevan a realizar la búsqueda?

Por curiosidad o… cuando te da la información el médico, pero sobretodo por curiosidad,

ya que por ejemplo el problema que tengo con lo de los pies pues lo busqué por internet

porque no me lo supieron decir aquí (en referencia a los médicos).

12. ¿La búsqueda la realiza antes o después de la consulta con el médico?

Pues algunas antes y otras después. Por iniciativa propia o después…

13. ¿Cómo reacciona si la información encontrada contradice a la proporcionada por el

médico?

Bueno, busco una segunda altrenativa, o sea, voy a una segunda opinión con otro médico.


Sí.

15. ¿Crees que la búsqueda mejora o dificulta la relación con el médico?

Mejora, bueno… (duda y se queda pensando), sí, mejora.

16. Pues eso es todo. Muchas gracias.



PACIENT 14

Inicials: E.C.G

Edat: 38 anys

Sexe: Dona

Nivell d’estudis: Llicenciatura Arquitectura

Ocupació: Arquitecta

1. Per obtindre informació del camp sanitari quines pàgines web concretes empra o

utilitza un cercador com ara Google?

“Normalment comence per Google i a partir d’ahi ja ens deriva a págines médiques, intente no

anar a foros ni res d’aixó (negació amb el cap), que és lo primer que ix”.

2. Considera que les pàgines web que vosté consulta són fiables?

“La veritat és que considere que lo més fiable és anar al metge, ja que la informació que puga

trobar a internet no está acotada, és a dir, n’hi ha tanta (gesticula amb les mans la inmensitat)

que és impossible saber quina es la que t’afecta directament”.


“Normalment sempre és després. Per a llegir algo més relacionat amb lo que el metge m’ha

dit…sóc molt curiosa” (somriu).


metge?

“No m’ha passat mai el cas”.


“No, si tinc dubtes intente preguntar-li sempre al metge”.

6. Creu que la cerca d' informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació

metge-paciente?

“El tindre la informació tan a má, pot ser, si no s’utilitza correctament o si no s’entén

correctament (i aixó sol passar ja que no som professionals en la materia), un problema entre la

relació metge-pacient, perqué pot fer que el pacient no tinga la suficient confiança amb el

metge, i crega que el metge no li está diagnosticant bé o que no está prenent-se el temps o la

dedicació amb el pacient. Per aixó lo millor és parlar amb un metge i no intentar trobar la

solució al teu problema amb un ordinador (somriu).

Com anécdota però no personal, que pot extendre-se al tema de la entrevista, está el cas, de que

una vegada feta una gammagrafia a un familiar, al llegir la informació i diagnóstic que el metge

havia escrit, els pares del pacient, al llegir-ho, va entendre tot lo contrari a la informació que

aquest deia, amb lo qual es va generar una situació molt tensa (expressió “uff”). Finalment,

quan un metge, persona entesa en la materia va llegir el mateix que ells, els va dir que no tenien

de que preocupar-se, al contrari de lo que ells havien llegit (riu). És exactament, lo que pot

passar si tratem de cercar informació a internet. Podem trobar molta quantitat (gesticula amb les

mans la inmensitat), pero no sabrem mai com interpretarla, per aixó, per a no fer-nos mal a

nosaltres mateixos, hem d’anar directament al metge i tractar de resoldres els dubtes que pugam

tindre amb ell”.



PACIENT 15

Inicials: P.C.

Edat: 50 anys.

Sexe: Home.

Nivell d’estudis: Educació secundària.

Ocupació: Parat, anteriorment electricista.

1. ¿Utiliza Internet para buscar información sanitaria?

¿Cómo? (Cara de confusión, reconducimos la pregunta).

2. Es decir, ¿busca enfermedades o síntomas en internet cuando se siente mal?

¡Ah! Pues no… No soy muy de ordenadores.

3. Entonces, ¿utiliza otras formas para informarse? Como por ejemplo revistas, libros…

No, bueno, una vez miré la Larousse, pero no ponía nada.

4. Podemos suponer que entonces sigue estrictamente las indicaciones de su médico.

Ay, pos claro, pa algo ha estudiao. Llevo toda la vida con él y me fío. Además, recuerdo

que una vez me dijo la enfermera que era uno de los mejores del hospital.

5. ¿Nunca le ha picado la curiosidad de saber cuáles podrían ser las consecuencias de lo

que le decía el médico?

¿Las consecuencias? (Piensa) No, bueno, alguna vez, pero yo de eso no entiendo, ¡como si

hablara en chino! (ríe)



FASE IV. ANÀLISI DE DADES

1. ANÀLISI INDIVIDUAL

PACIENT 1

En el pacient 1 que es tractat d’una dona de 49 anys i llicenciada podem observar que si que

utilitza internet freqüentment, sobretot pàgines com diaris digitals i xarxes socials. Respecte a la

información sanitaria empra el buscador Google, no obstant acaba reconeixent que no coneix

exactament les pàgines que ha visitat, el nivell de fiabilitat es alt i ella creu que no té

coneixements per a decidir si aquesta informació és veraç. La informació és cercada després de

la visita del metge.

En referència a la reacció que té si la informació es contradiu, és que prevaleix la informació del

metge sobre la cercada. La pacient no comparteix la informació amb el metge i no li dóna

importància al fet de visitar aquestes pàgines. Encara que si es contradigués en algun tema de

salut important, reconeix que faria algun comentari. La confiança en el seu metge i en els seus

coneixements i fa un exercici de empatia dient que a ella no li importaria què li fessin sempre

que fos educadament.

PACIENT 2

En el pacient 2 que és un home de 46 anys i llicenciat diu que utilitza internet en el temps lliure

sobretot per a consultar la prensa esportiva. Respecte a les pàgines consultades sobre informació

sanitària només consulta Medline i la coneix perquè el seu germà, que és metge, li ha

recomanat. Respecte a la fiabilitat de la pàgina web, després de fer una broma, diu que es fia

perquè el seu germà li va explicar que estava finançada pel govern americà.

La consulta a les pàgines web la realitza sempre abans de visitar el seu metge. La reacció si es

contradiu és confiar en el metge perquè l’últim cop va llegir que els símptomes d’una infecció

d’oïda que tenia podia resultar un càncer. La informació cercada la comparteix la majoria de

vegades en el cas dels nens però en els seu cas no. En referència a la relació metge-pacient, creu

que la informació la millora sempre i quan hi hagi un bon clima entre els dos.

PACIENT 3

El pacient 3 que és una dona de 50 anys i llicenciada no consulta freqüentment internet i els

pocs cops que ho fa és relacionat amb els seus estudis que són ciències biològiques com per

exemple en National Geographic o Discovery Channel. En aquest cas no consulta pàgines web

sobre informació sanitària perquè confia plenament en el sistema sanitari i comenta que una

amiga seva busca informació sobre coses que li passen als seus fills que li porta a confusió

pensant que són malalties més greus de les que pateixen, la entrevistada qüestiona si de veritat

tranquilitza a l’amiga la recerca d’informació a internet. En aquest cas la pacient creu que

dificulta la relació metge-pacient ja que a ella no li agradaria que li ho fessin, no obstant entén el

contrast d’opinions basat en el respecte.

PACIENT 4

El pacient 4 és un home de 29 anys i diplomat que utilitza internet diàriament per a consultar la

premsa, afirma que alguns cops ha utilitzat internet per a buscar informació de l’àmbit sanitari

però no ha dit quina concretament, únicament explica dos situacions d’emergència en què va



haver d’utilitzar internet sense obtenir la informació que necessitava. El pacient diu que les

pàgines que busca sí que són fiables ja que intenta que estiguin associades a alguna universitat.

El pacient diu que no ha utilitzat internet per a buscar les seves malalties. En cas de què hi

hagués contradicció voldria que el metge li expliqués millor què li passa. Després de fer un

aclariment diu que es manté igual sempre que hi hagi respecte.

PACIENT 5

El pacient 5 es una dona de 27 anys llicenciada que diu que al principi utilitzava Google però es

va adonar que la conduïa a fòrums amb informació errònia va passar a utilitzar wikipedia

sobretot i alguna pàgina mèdica que no concreta, basant-se en la recerca dels símptomes i en la

comparació de diferents tipus de malalties.

Respecte a la qüestió sobre la fiabilitat de les pàgines, diu que son fiables però no han de servir

per a autodiagnosticar-se però sí per a orientar-se. No obstant remarca que sempre s’ha d’acudir

a un especialista. En referència a quan realitza la recerca diu que ho fa sempre abans de la

consulta amb el metge ja que la visita al metge li aporta tranquil·litat i no li cal a posteriori. Tot

i que, en cas de què patís una malaltia important, fent al·lusió a un tumor de mama sí que

consultaria després però sempre respectant el que diu el metge.

Quan la informació cercada contradiu amb la del metge la pacient es fia del metge tot i que diu

que el metge es pot equivocar i en cas de què el diagnòstic fos confús s’asseguraria de què es el

correcte sense necessitat de què fos en internet ja que prèviament a la existència a internet, es

verificava en llibre o familiars. En quant si comparteix la informació amb el metge no ho fa

sempre, únicament quan dubta si la comparteix. La pacient diu que la recerca d’informació

millora la relació metge-malalt a més diu que el metge ha d’entendre que el pacient vulgui

informar-se fins al punt que pot servir d’ajuda.

PACIENT 6

El pacient 6 amb una edat de 22 anys i estudiant universitària que utilitza Google el qual el porta

a diferents enllaços dels quals elegeix, aquestes pàgines consultades creu que són fiables i per a

fer-ho busca a pàgines relacionades amb associacions o articles científics. La informació que

busca és abans d’anar a visitar el metge per a saber si es tracta d’una cosa important. Si la

informació es contradiu preval la informació del metge. La informació trobada no la comparteix

amb el professional sinó que la utilitza per a orientar-se. Diu que en el seu cas la informació

cercada ni millora ni empitjora perquè la utilitza per a orientar-se, en canvi si hi ha algú que és

hipocondríac i busca informació pot obsessionar-se amb coses que no són veritat i ser dolent.

PACIENT 7

El pacient número 7 és una dona de 43 que ha cursat estudis de batxillerat. Empra internet per

buscar informació sanitària de forma esporàdica quan la malaltia no és “un simple constipat”.

Fonamentalment cerca en Google però tracta de filtrar bé la informació ja que considera que la

informació de la que es disposa a la web pot arribar a ser molt poc fiable.

La informació es cercada després d’anar al metge; no obstant, amb anterioritat la cercava abans

d’anar al metge però deixà de fer-ho ja que li induïa a fer suposicions massa exagerades sobre al

gravetat de la malaltia. En el cas de que la informació no coincidisca sempre segueix la

informació del metge. Hem d’aclarir que la informació la sol buscar per als seus familiars.



PACIENT 8

El pacient número 8 és una dona de quaranta vuit anys que ha cursat l’educació secundària

obligatòria. Utilitza internet de manera freqüent per accedir, fonamentalment, a xarxes socials.

Quant a la cerca de la informació sanitària, que és la que ens interessa, no cerca pàgines

especialitzades sinó que busca informació general a cercadors web com Google.

Malgrat això, la pacient considera que la informació de la que disposa a la web no està

contrastada i, per tant, no es fiable; en conseqüència, cerca informació sanitària per curiositat i

per conèixer informació d’un camp que li atreu, la Medicina. Al no considerar aquesta

informació fiable no la comparteix amb el facultatiu, del qual es fia plenament.

PACIENT 9

El pacient número 9 és un home de trenta vuit anys que ha cursat estudis universitaris

(Enginyeria informàtica). Degut al seu treball, considera freqüentment la web i, dins del camps,

de la informació sanitària no empra cap web especialitzada, tan sols, cercadors web generals

com Google o Yahoo. Coneix un fòrum especialitzat destinats a pacients amb malalties crònics

(aquesta informació fou proporcionada pel seu germà, malalt de psoriasis) que no utilitza.

Aquest pacient cerca la informació abans de visitar al professional sanitari. Confia plenament en

l’opinió del metge, encara que, per curiositat li agrada conèixer informació sobre la seua

malaltia. En cas de que la informació cercada no coincidisca amb la informació proporcionada

pel metge es fia únicament de les indicacions del professional.

PACIENT 10

El pacient número 10 és un home de 50 anys que ha cursat l’ensenyança sencundària

obligatòria. Aquest pacient no utilitza internet de forma quotidiana i menys encara per obtindre

informació del camp sanitari. No obstant, la seu dona cerca informació sanitària per informar-se

sobre possibles malalties que poden patir els seus fill; malgrat això no coneix quines pàgines

cerca ni el grau d’especificitat d’aquestes.

PACIENT 11

El pacient número 11 és una dona de 45 anys que ha cursat un cicle formatiu de grau superior.

Aquesta pacient, utilitza tant llibres com internet per trobar informació relacionada amb el camp

sanitari. Dins la web, empra fonamentalment el cercador Google i tret de Wiquipèdia no

consulta cap pàgina especialitzada.

La informació sanitària es cercada abans d’anar al metge i es compartida amb el professional

sanitari que considera positiu que la pacient s’interessi pel seu estat de salut. Tot i això, si la

informació cercada i la informació proporcionada pel metge es contradiuen sempre segueix les

indicacions del metge.

PACIENT 12

El pacient número 12 és una dona de 20 anys que està cursant estudis universitaris. Per trobar

informació relacionada amb el camp de la salut empra internet, alguns llibres i, a més a més,

consulta informació a un familiar metge. Dins la web, empra fonamentalment el cercador

Google per trobar informació general; encara que, també sol consultar pàgines específiques com



Medline. La informació es cercada després de visitar al metge i conèixer les seues indicacions.

La informació no ha sigut compartida en cap moment amb el professional sanitari i en cas de

que es contradigui amb la proporcionada pel metge segueix exclusivament les indicacions

d’aquest.

PACIENT 13

El pacient número 13 és una dona de 43 anys que ha cursat un cicle formatiu de grau superior.

Aquesta pacient empra internet i llibres inespecífics per obtindré informació sanitària. Dins de la

web, es decanta per utilitzar cercadors generals com Google i no consulta cap web

especialitzada. Malgrat això, coneix la web com “Tuotromédico”.

La informació es cercada abans i després de visitar al metge i es compartida amb el professional

sanitari. Si la informació cercada es contradiu amb la que li proporciona el facultatiu busca una

segona opinió. Aquesta pacient, considera que la cerca i posada en comú de la informació

millora la relació metge-pacient.

PACIENT 14

El pacient número 14 és una dona de 38 que ha cursat estudis universitaris (Llicenciatura en

arquitectura). Utilitza el cercador Google per obtindre informació sanitària i sol consultar

diverses pàgines sense consultar alguna de forma predeterminada; no obstant, la pacient remarca

que sempre tendeix a evitar la consulta de fòrums al considerar que la informació que

proporcionen no està contrastada.

La informació sense ha sigut cercada abans de visitar al metge i ho fa per simple curiositat. La

informació cercada no es compartida amb el metge i aquesta mai s’ha contradit amb la

proporcionada pel professional. La pacient considera que si la informació cercada no es de

qualitat, el fet de compartir-la amb el metge pot dificultar la relació metge pacient.

PACIENT 15

El pacient número 15 és un home de 50 anys que ha cursat l’ensenyament secundari obligatori.

Aquest pacient no empra mai internet. Confia plenament en la informació i indicacions

proporcionades pel seu metge, al qual coneix des de fa molt de temps. Aquest pacient considera

que el llenguatge científic es extremadament complex.

2. ANÀLISI GENERAL

2.1. Generalitats

El nombre de persones que consulten la web per obtenir informació relacionada amb el món de

la salut està augmentant de manera exponencial. No obstant, l’accés ràpid a un gran ventall

d’informació sanitària que, en moltes ocasions, no està contrastada pot provocar un greu perjuí

en la conducta del pacient i en la forma en que aquest enfronta la malaltia.

El nostre objectiu és avaluar l’impacte de la cerca d’informació sanitària a la web en un grup

de pacients de l’Hospital Clínic Universitari de València. Hem sistematitzat el nostre anàlisi

atenent als següents criteris:



+ Cerca de la informació sanitària. Nombre de persones que cerquen/No cerquen

informació sanitària i moment de la cerca (en cas de que la contestació siga

positiva).

+ Pàgines cercades. Grau d’especificitat.

+ Reaccions davant informacions contraposades.

+ Impacte de la cerca en la relació metge-pacient.

+ Posada en comú de la informació.

2.2. Cerca d’informació sanitària.

Dels quinze pacients consultats, dotze cerquen informació sanitària a la web i tan sols tres no ho

fan. Aquesta dada corrobora el fet que hem comentat a l’apartat anterior; a saber, que un major

nombre de persones consulten internet per informar-se sobre processos patològics, símptomes,

fàrmacs, en definitiva, informació relacionada amb la medicina i les ciències de la salut.

El perfil de les persones que no consulten informació sanitària a la web es correspon amb un

subjecte d’edat avançada que no posseeix estudis superiors; la qual cosa, a priori, no implica

una limitació per emprar Internet com a mètode per torbar informació però potser sí per



entendre determinats tecnicismes que s’empren dins del camp sanitari. D’aquest grup, dos dels

enquestats eren de sexe masculí i un de sexe femení.

Per contra, el perfil de persones que consulten informació sanitària a la web es correspon amb

subjectes amb estudis mitjans i superiors d’edat adulta. Sis dels dotze enquestats que

respongueren afirmativament a la pregunta cerca/no cerca informació sanitària a internet,

realitzen la cerca de manera prèvia a la consulta amb el professional sanitari. Cinc dels dotze

enquestats ho feien amb posterioritat i tan sols un pacient realitzava la cerca abans i després de

visitar al metge. D’aquest grup, nou dels enquestats eren dones i tres eren homes.

Malgrat que el nombre d’enquestats ens impedeix traure conclusions estadísticament

significatives podem dir que el fet de que la major part de les persones que cerquen informació

sanitària a la web siguen dones rau en que aquestes solen estar més implicades en el

desenvolupament dels fills. El nostre treball constata que la major part de les dones enquestades

cercaven o coneixen a mares que cercaven informació sanitària sobre possibles malalties

infantils o contraindicacions de determinats fàrmacs emprats per pal·liar malalties freqüents en

xiquets.

2.3. Pàgines cercades i grau d’especificitat.

Respondre a aquesta qüestió té una gran rellevància. Moltes són les pàgines que s’estan creant

per donar resposta a totes aquelles persones que s’interessin pel seu estat de salut des de simple

fòrums a pàgines subvencionades per institucions estatals com Medline. No obstant, dins

d’aquesta àmplia gama de possibilitats ens troben un gran quantitat d’informació errònia que pot

preocupar al pacient.

Dels dotze individus que respongueren afirmativament, nou cercaven informació emprant

buscadors com Google, dos cercaven pàgines web específiques i un emprava mètodes

alternatius, com ara llibres, revistes, enciclopèdies... Fins i tot, s’ha donat algun cas de consultar

a familiar que es dediquen a la Medicina com a recurs per a mantenir-se informat sobre el propi

estat de salut.

En el cas de les webs específiques, l’elegida pels pacients que en consultaven era Medline. Per

altra banda, analitzant els pacients que empraven cercadors web, molts es decantaven per

consultar entrades de Viquipèdia, o les primeres opcions que trobaven, en comptes de seguir

buscant a les pàgines següents.

També trobem casos de pacients que, tot i que utilitzaven cercadors web generals, essent Google

l’utilitzat per la gran majoria, també consultaven pàgines específiques com Medline. De fet, en

ocasions arribaven a consultar Medline després d’una cerca a través de Google.

Cal destacar el cas del pacient 9, que coneixia un fòrum especialitzat en malalties cròniques a

través d’un familiar, però que no emprava cap web especialitzada en la sanitat. Aquest pacient

utilitzava el cercador Google per a obtindré informació.



2.4. Reaccions dels pacients front a informacions contraposades

En altre punt del nostre treball, vam intentar analitzar com reaccionaven els pacients que

empraven la web per a consultar informació sanitària si la informació que ells consultaven i la

que els donava el metge no coincidien. Ací queda patent la confiança dels pacients en els

professionals de la sanitat, ja que, dels 12 enquestats, 11 seguirien els consells i indicacions del

facultatiu, mentre que sols un es decantaria per buscar una segona opinió.

En concret, la pacient que busca segona opinió és una dona de 43 anys (Pacient 13) que no

utilitza cap web específica, sinó que empra cercadors com Google. Malgrat tot, en coneix

algunes com “Tu otro médico”.

Dels onze enquestats que segueixen les indicacions del metge, trobem que alguns sols cercaven

la informació com a mera curiositat, sense perdre de vista el consell i l’opinió del metge.



2.5. Impacte de la cerca en la relació metge-pacient.

Aquest punt no preocupa en excés a la mostra estudiada. De 15 pacients enquestats, 13

consideraven que la cerca d’informació no alterava la relació metge-pacient, 2 opinaven que

contribuïa a millorar-la, i una opinava que podria dificultar-la.

Aquesta pacient (Pacient 14) opina que una informació de mala qualitat pot interferir en la

relació metge-pacient, així que, tot i que ella cerca informació a Google sobre l’estat de salut, no

la comparteix amb el metge per eixa raó.

Si parlem dels dos pacients que opinen que aquesta informació millora la relació metge-pacient

(Pacients 2 i 13), cal dir que apunten que, encara que pot millorar-la, la informació ha de ser de

qualitat, provinent d’una font fiable, no de qualsevol pàgina o fòrum que es trobe.



2.6 Posada en comú de la informació

Aquest és el punt on els resultats estan més igualats. De les 12 persones que afirmen cercar

informació a la web sobre el seu estat de salut, trobem que 4 la comparteixen amb el seu metge,

4 no ho fan, i altres 4 no contesten o no són enquestats sobre aquesta qüestió.



FASE V. INTERPRETACIÓ DE LES DADES

1.Interpretació

1.1Introducció

En les diverses entrevistes que s’han realitzat, s’ha detectat una utilització de medis com llibres

de temàtica sanitària o consultes a familiars, tant implicats amb el món sanitari com

independents d’ell, sobre l’àmbit mèdic. Alhora, s’ha evidenciat, que així com hi ha gent que no

utilitza Internet, majoritàriament la que té educació obligatòria, també hi ha gent que utilitza

quotidianament Internet per a ús ociós així com per a la recerca d’informació d’àmbit sanitari,

demostrant que la població no és aliena al món de les TIC, sinó que aquestes es troben

integrades en la seva vida, inclús en els àmbits mèdics.

1.2 Interpretació de les fonts consultades

Tenint en compte que Internet està a l’abast de qualsevol usuari actualment, l’accés a la

formació informàtica i a la xarxa que proporciona l’ensenyança universitària o estudis de

formació professional, ofereix una facilitat de cerca i de coneixements tècnics que, per contra,

no tenen aquells que no posseeixen estudis superiors. És açò el que marca el perfil de subjectes

que cerquen informació, d’edat avançada i amb estudis mitjans i superiors.

No obstant, això no vol dir que subjectes del nostre estudi amb formació obligatòria no cerquen

informació sanitària com és el cas del pacient 8, el que evidencia que l’ús d’Internet no es limita

a individus més formats acadèmicament. Una possible hipòtesis que explica aquest fet és la

popularització de l’ús de la xarxa per a la recerca. Particularment, s’observa una major

utilització de cercadors i, alhora, hem constatat que Google és el cercador per excel·lència, ja

que en les quinze entrevistes realitzades no ha aparegut un altre cercador que no sigui aquest.

Hi han hagut dos subjectes de l’estudi que han enunciat que utilitzaven pàgines en particular, el

que no exclou la utilització de Google, ja que dos subjectes de l’estudi utilitzen tant Google

como pàgines específiques.

La possible explicació d’això és la gran popularització de Google com a cercador, fins al punt

que hi ha gent que pensa que el cercador Google es tracta d’Internet i que no existeixen altres

pàgines amb la mateixa funció, pel que és normal que en aquesta visió que té la societat

d’Internet i Google, aquest jugui un paper fonamental en la recerca d’informació sanitària en la

xarxa.

En referència a les pàgines específiques trobem que els pacients consulten les webs Medline

(que es tracta d’un portal mèdic informatiu que conté guies, enciclopèdies, tutorials interactius i

notícies sobre el camp sanitari) i Wikipèdia (enciclopèdia col·laborativa, gratuïta, lliure i

accessible a tothom). Més concretament hi ha dos entrevistats que mencionen Wikipèdia i dos

altres que mencionen Medline.

Cal mencionar que hi ha un altre subjecte que al llarg de la entrevista menciona Tuotromedico

que es tracta d’una pàgina on apareix informació de tipus sanitari així com un directori dels

principals metges i que es patrocinada per diferents asseguradores.



Els motius que condueixen a consultar la pàgina Medline són dos principalment: d’una banda,

per recomanació de familiars relacionats amb l’àmbit sanitari i assabentats de la existència

d’aquesta pàgina i per altra banda per els coneixements adquirits durant la formació de

l’estudiant universitària. Això indica una possible hipòtesis de què les persones de l’àmbit

sanitari o les persones relacionades amb aquestes consulten pàgines amb informació veraç i

contrastada com és Medline, al ser editada per la National Library of Medicine.

Altres pacients, més concretament dos, consulten Wikipedia i una possible causa és que apareix

com una de les primeres entrades quan es realitza la recerca en Google encaixant amb la dada de

què els que consulten Wikipedia, també utilitzen Google com a cercador. De les dos persones

que han afirmat que utilitzen Wikipedia una es de formació professional i l’altra d’universitat

pel que no podem establir una possible associació entre un factor com la formació i l’utilització

de la Wikipedia.

Per tant podem observar una tendència de la gent en consultar les primeres pàgines que

apareixen com a resultat de la recerca però per a demostrar-ho caldria una major grandària

mostral i un tracte estadístic.

Hi ha un subjecte dels entrevistats que consulta fòrums com Infopaciente (que es tracta d’un

fòrum per a pacients i professionals de la medicina en que els pacients exposen un problema i

altres pacients i/o professionals de la salut intenten solucionar-ho) que té formació universitària

i el possible motiu és la necessitat d’intercanvi d’experiències i inquietuds entre els diferents

pacients així com els professionals.

Així doncs, tenint en compte que és una mostra de 15 persones, únicament una ha mencionat un

fòrum amb informació sanitària, el que és indicatiu de què existeix poc ús dels fòrums de

pacients a Espanya, al contrari del que succeeix en altres societats com en la dels EEUU

d’Amèrica on hi ha una forta influència d’aquestes comunitats d’internautes formades per

pacients pel que és normal que es realitzin més estudis tal i com es pot observar durant la

recerca bibliogràfica.

1.3 Interpretació de la distribució segons gèneres i formació

Fent incís en els gèneres, hem trobat una clara evidència entre homes i dones ja que

majoritàriament, són les dones les que cerquen més informació de tipus sanitari. Açò es pot

deure a que solen estar més implicades en el desenvolupament de la salut dels seus fills, al tenir

una visió més paternalista, i necessiten tindre al seu abast més informació per a solucionar les

inquietuds i curiositats que puguin aparèixer.

No obstant s’ha detectat que en la població masculina amb títols universitaris hi ha una alta

prevalença de la utilització d’Internet, al contrari dels que no tenen estudis universitaris; mentre

que en les dones no s’observa una utilització d’Internet segons la formació acadèmica. No s’ha

trobat una explicació com apareix aquest fenòmen d’associació entre formació i sexe en el cas

dels homes i no apareix en el cas de les dones.

Comparació amb article:

“Internet information and medical consultations: experiences from patients' and

physicians'perspectives.”



Aquest article publicat en la revista Patient Education and Counseling de la Editorial Elsvier per

Sommerhalder K et al. té moltes similituds amb el nostre i alguna diferència. Per començar en

ambdós estudis s’han realitzat entrevistes semi-estructurades, però en el present estudi s’han

realitzat únicament a pacients, mentre que en el mencionat ho fan a metges i a pacients.

Respecte al número d’entrevistes, el present estudi ha fet 15 entrevistes a pacients, mentre que

el publicat n’ha fet 32 a pacients.

Els motius d’haver fet únicament en pacients i un nombre de 15, és perquè estàvem limitats de

recursos i ademés ho hem enfocat desde una única perspectiva, la del pacient.

En l’estudi han estimat que hi ha un 30% de les persones de Suècia que utilitzen Internet, però

en el present estudi no s’ha pogut fer una estimació correcta al tenir una mostra de grandària

insuficient de forma que si ho realitzéssim cauríem en l’error de no tindre una mostra

representativa, apareixent biaixos que portarien a conclusions errònies.

Una altra diferència, és que, mentre que en aquest estudi hem utilitzat únicament pacients de

serveis hospitalaris, els de l’estudi que comparem ho han fet en metges d’atenció primària,

especialistes i els respectius pacients. També hi ha la divergència de què en l’estudi que

comparem, descartaven les persones que deien que no utilitzaven intenet, i en aquest estudi s’ha

preferit integrar dos de les persones que deien que no, per a saber quins eren els motius que les

portaven a no consultar Internet de forma que teniem una visió més global.

Respecte la edat, s’ha triat un interval d’edat més baix, ja que en el present estudi s’han acceptat

persones desde els 18 anys fins els 50 anys, mentre que en l’estudi que comparem l’edat va dels

19 als 79 anys, el motiu d’aquesta selecció, va ser que es va considerar que en els individus per

sobre dels 50 anys, l’ús d’Internet seria mínim i d’aquesta forma s’agafava un rang més

assequible per a interpretar-lo.

Les similituds són diverses, entre les que es troben les diverses opinions que tenen els pacients

sobre l’ús d’Internet, com per exemple utilitzar-lo abans per orientar-se sobre uns símptomes.

No obstant, en els dos estudis es planteja que es troba molta informació i que tota no és veraç,

pel que es necessària en última instància la figura del metge, que com es mostra en les

entrevistes, hi ha una confiança dipositada en ell, fins al punt que predomina el seu criteri sobre

el que diuen les pàgines d’Internet; tot i que hem trobat una pacient que prefereix demanar una

segona opinió.

Una altra semblança és la utilització de buscadors per a buscar conceptes o símptomes així com

la preferència de les primeres pàgines sobre la resta.

Respecte a la opinió de si millora la relació metge pacient, en els dos estudis hi ha diversitat de

punts de vista, desde els que creuen que és útil representant una eina pràctica fins als que creuen

que ni l’empitjora ni la millora, s’ha trobat una excepció que creu que l’empitjora.

Cal reiterar que en tots els casos, es representa al metge com una autoritat que posseeix

coneixement per a interpretar i tindre un criteri vàlid i fiable, tant en el present estudi com en el

publicat a la revista Patient and Education Counseling.

1.4 Moment de la rcerca d’informació sanitària

Del total d’enquestats que cercaven informació a Internet, 6 cercaven la informació abans de

visitar al seu metge i 5 ho feien després. Aquestes dades ens poden indicar que la major part de

la població sanitària cerca informació per conèixer possibles símptomes associats a allò que

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=%22Sommerhalder%20K%22%5BAuthor%5D



produeix un perjuí en la seua salut.el fet que alguns cerquen aquesta informació després de la

consulta amb el professional sanitari pot deure’s a que en moltes ocasions el facultatiu empra

massa tecnicismes en l’entrevista i no sempre el pacient ha comprés totes les recomanacions del

metge. En conseqüència, el pacient, preocupat per la seua salut, cerca en Internet les respostes a

les seues preguntes.

Quant al pacient que cerca informació tant abans com després de l’entrevista, pot deure’s tant a

una falta de confiança en el seu metge com a un excés de preocupació pel seu estat de salut.

No obstant això, la cerca d’informació generalment no implica una manca de confiança en el

metge, sinó més bé una necessitat de comprendre conceptes relatius a un camp massa específic

però molt proper a ells, ja que es relaciona amb la seua salut.

Finalment, cal assenyalar que el nombre d’individus que cerquen informació abans de la visita

mèdica és molt semblant a la quantitat de pacients que cerquen el diagnòstic de forma posterior.

Cal entendre que el fet de cercar la informació abans o després conté una diferència essencial:

els pacients que cerquen la informació prèviament a la visita al metge solen informar-se dels

seus símptomes, mentre que els que cerquen després s’informen del diagnòstic que han rebut.

1.5 Relació metge-pacient.

Un dels punts més importants és l’anàlisi relació metge-pacient. Abans, la medicina paternalista,

entessa com la depositació cega de les preferències o accions del pacient sobre la figura del

metge, era la protagonista d’aquest escenari,. En el poder del facultatiu en la relació metge-

pacient no es questionava.

No obstant, al suposar un abús del princi de beneficència aquesta visió ha trontollat en un món

que defèn a ultrança l’autonomia dels individus. Aquesta nova concepció pot generar una manca

de confiança en el professional; el pacient, doncs, busca nous medis per informar-se,

fonamentalment, l’Internet, un camp d’informació quasi ilimitada.

En el nostre estudi, la major part dels pacients enquestats consideren que la relacio metge

pacient no es veu afectada pel fet de cercar informació en internet. Un d’aquest considera que

repercuteix de forma negativa i un altre de forma positiva.

FASE VI. CONCLUSIONS

Els resultats obtessos al nostre treball confirmen una de les nostre hipòtesis inicials; a saber, que

un major nombre de pacients recurreixen a internet per obtindré informació sanitària. El

moment de cerca es variable; encara que la majoria cerquen la informació amb anterioritat a la

visita del metge. Cap pacient buscà informació en pàgines específiques, com revistes

científiques sinó més bé cercaven pàgines on la informació està ben relatada, com Medline o

Tuotromédico.

Ens ha sorprès que molt poca gent valorava la repercussió que podia tindre la cerca

d’informació sanitària sobre la seua relació amb el seu metge. Molts pacient ocultaven aquesta

informació al metge de mode que podem deduir que, a pesar de no haver-ho manifestat

explícitament, prefereixen evitar una possible confrontació amb el metge.



FASE VII. BIBLIOGRAFIA

1. Internet complica la relación médico-paciente. La Flecha [Internet]. 2009 Sep 2;

Disponible en: http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/internet-complica-la-

relacion-medico-paciente.

2. La relación médico-paciente mejora con Internet. medicosypacientes.com [Internet].

2009 Jul 8;(1363). Disponible en:

http://www.medicosypacientes.com/noticias/2009/07/09_07_08_internet.

3. Cockerham WC. Sociología de la Medicina. 8ª ed. Madrid: Prentice Hall; 2002.

http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/internet-complica-la-relacion-medico-paciente

http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/internet-complica-la-relacion-medico-paciente

http://www.medicosypacientes.com/noticias/2009/07/09_07_08_internet

treball d'investigació

Documents