TREBALL DE TENIS

Índex

1. Resum de les normes bàsiques

2. Dibuix del cap de joc.

3. Com es puntúa.

4. El colpeig

5. Colpeig creuat I paral·lel

6. Cops liftats I tallats

7. Diferències del joc segons si es fa a terra batuda o superfície ràpida.

8. Recorregut del circuit ATP a través del món .

9. Consició física que ha de tenir un tenista. Intenta posar exemples variats

10. Característiques mentals que ha de tenir un tenista de competició

1. Resum de les normes bàsiques

Pista

-El tennis es juga a una pista rectangular. Les seves mides exactes estan definides segons el sistema anglosaxó de mesures i varien segons si es juga individualment o per parelles. Per a partits individuals mesura 23,77 per 8,23 metres. Per a partits de dobles, 23,77 per 10,97 metres.

-Una xarxa divideix la pista en dues meitats, separant cada oponent a un costat. L'alçada de la xarxa als pals és de 1,07 metres, i al centre de la pista és de 0,914 metres.

-A cada costat de la xarxa hi ha dos rectangles idèntics anomenats quadres de servei que mesuren 6,40 per 4,11 metres, que serveixen per a determinar si un servei és vàlid o no.

Punts

-Els jugadors comencen separats per la xarxa. Un jugador és designat el servidor, i el jugador rival és el restador. El servei s'alterna entre les dues meitats de la pista. Per a cada punt, el servei comença darrera de la línia més allunyada de la xarxa, El restador pot començar a qualsevol lloc al seu costat de la xarxa.

-A un servei legal, la pilota ha de passar per sobre la xarxa (sense tocar-la) i caure sobre el rectangle de servei. Si la pilota toca la xarxa però cau al quadre de servei, serà let, que significa servei nul, i el servidor haurà de repetir el servei.

-El jugador pot servir tantes vegades com serveis de xarxa a un punt i mai seran tractats com a falta.

-Una falta és un servei que surt fora del quadre de servei o que no passa sobre la xarxa. També és falta quan el jugador trepitja la línia de fons o més enllà de la marca central de la línia abans que la pilota caigui.

-Si al segon servei també comet una falta, es produeix una doble falta, i el restador guanyar el punt.

-Després d'un servei legal comença un piloteig, on cada jugador intercanvien llançaments sobre la xarxa.

-Una restada legal consisteix en què el restador colpegi la pilota exactament un cop abans que la pilota hagi botat dues vegades. La pilota llavors ha de tornar a passar sobre la xarxa i botar a l'altra meitat de la pista. El primer jugador que no aconsegueix retornar legalment la pilota perd el punt.

Puntuació

-Un partit de tennis està format per sets, guanya qui aconsegueixi un número predeterminat de sets.

-Cada set està integrat per jocs. A cada joc hi ha un servidor, que es va alternant. Aquests jocs estan formats alhora per punts.

-El primer a guanyar quatre punts amb una diferència mínima de dos punts respecte al seu oponent és el guanyador del joc. Si cap dels jugadors tingues un avantatge de dos punts al arribar a quatre, guanya el joc el primer que aconsegueixi una diferència de dos punts.

-Quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat momentani és de 15, quan guanya dos punts, 30 i quan guanyar tres punts, 40.

-Si els dos jugadors estan empatats a 40, es diu que hi ha deuce o iguals. El primer jugador o parella que guanyi un punt després del deuce, aconsegueix un avantatge, si també guanya el següent punt, aconsegueix el joc. Si no aconseguís el següent punt, tornaria a haver deuce

fins a aconseguir una diferència de dos punts.

-El jugador que guanya sis jocs aconsegueix la victòria al set. Si es dóna que un jugador arriba al sisè joc, però amb una diferència d'un punt (6-5) s'haurà de continuar fins a aconseguir una diferència de dos.

-Al arribar al 6-6 es jugarà un tie-break, on el resultat del set es jugar mitjançant punts fins que algú arriba a set. El guanyador del tie-break també aconsegueix el set.

2. Dibuix del cap de joc.

3. Com es puntúa.

La puntuación en un partido de es una secuencia de cuatro puntos designados como 15, 30, 40 y juego. Un empate a 40 se llama 'igualdad' y el juego continúa hasta que un jugador anote dos puntos seguidos. El jugador que consiga el primero de estos dos puntos que rompen el empate ,se dice que tiene ventaja.Seis juegos ganan un set normal, pero de igual forma que para ganar un juego se debe tener una ventaja de al menos dos puntos, para ganar un set se debe tener una ventaja de dos o más juegos y se continúa jugando hasta que esto ocurra. Cuando un jugador o ha ganado seis juegos y el otro cinco, el juego continúa hasta que un bando gane dos juegos más que el otro. No obstante, cuando ambos lados tienen seis juegos se utiliza un sistema de desempate llamado muerte súbita (tie-break), en el que los jugadores sirven dos veces consecutivas; se aplica una puntuación numérica ordinal y el primer jugador que alcance siete puntos con una ventaja de al menos dos sobre el oponente, es el ganador; de lo contrario, el tie-break prosigue hasta que se consiga una ventaja de dos puntos. En partidos de campeonatos el vencedor es quien consiga más sets de los tres o cinco posibles.En años recientes, se han intentado algunas innovaciones en las puntuaciones de tenis para hacer más excitantes los partidos.

4.El colpeig

Els peus s’han de situar a l'altura de les espatlles, les cames i l'esquena flexionades i la raqueta de tennis en posició d'espera, subjecta amb la mà del cop pel mànec de la raqueta de tennis .

Durant el partit s'utilitzen diversos tipus de cops, cadascun amb les seves respectives

tècniques, els cops són:

-Serveiamb el braç inhàbil es llança la pilota cap amunt i lleument cap endavant, mentre tant, el braç hàbil realitza un moviment en dues fases, primer cap a l'esquena posant la mà a l'alçada del clatell, i després d'una lleu pausa, cap a amunt per impactar la pilota en el punt més alt d'abast del braç, per acabar el cop baix, posant la raqueta sota el braç inhàbil

-Drive (derecha)Se debe estar perfilado a la pelota dependiendo con que mano juegue el tenista, la mano izquierda señala la pelota para darle la dirección. El impacto debe darse en la zona comprendida entre hombro y cadera, el movimiento se realiza de abajo hacia arriba, una vez que la pelota impacta en la raqueta, pasar el brazo derecho hacia adelante y cerrando el golpe.

-RevésEl revés es el golpe al lado opuesto al drive. Es muy importante la posición del cuerpo, que debe ser colocado de perfil, utilizándose como técnica para ello, bajar el hombro para apuntarlo en dirección a la red, mientras el brazo derecho en los diestros e izquierdo en los zurdos, pasa sin ser flexionado por debajo del mentón, para ubicarse atrás antes de retornar para impactar la pelota, siempre delante del cuerpo.

-VoleaÉs el cop que es realitza abans que la pilota boti. És executat normalment prop de la xarxa per definir un punt. És un cop que requereix ser realitzat amb gran velocitat i reflex. La raqueta s’ha de trobar en tot moment al capdavant i alt. El cop es realitza portant endavant el peu oposat al costat on es va a impactar la pilota, simultàniament amb el perfilat del cos, de manera que la raqueta pugui fer un breu moviment cap enrere per impactar la pilota endavant i de dalt a baix, aprofitant la força que la pròpia pilota porta

-SmashEl cop es prepara perfilant el cos, portant la raqueta cap enrere i posant-la darrere del clatell, mentre la mà lliure apunta a dalt, cap a la pilota. En el moment de l'impacte, el peu del darrere passa cap endavant, al mateix temps que la raqueta surt de darrere el cos en un moviment similar al del servei. Al moment d'impactar la pilota, el canella s’ha de flexionar cap avall, acabant el cop de manera similar al servei.

5. Colpeig creuat I paral·lel

El paral.lel és un cop sec i fent girar el canell, mentres que el creuat és més natural deixant anar el bras fins al final del seu recorregut natural.

6. Cops liftats I tallats

Cop liftatEl cop liftat és un tipus d'impacte a la pilota, per la qual la mateixa és "raspallada" des de baix, "emboltant-la" amb un gir del canell, imposant un efecte de rotació cap endavant, que fa que quan la pilota boti, surti cap amunt i cap endavant, enviant al jugador contrari cap enrere.

Cop tallatÉs l'efecte invers al liftat, ja que la pilota adquireix una rotació cap a enrere que la porta a "lliscar" al botar, obligant al contrari a haver de impactar més baix. L'efecte s'obté impactant a la pilota des de dalt i estirant el braç com si es travessés la pilota i se la seguís en el seu recorregut.

7. Diferències del joc segons si es fa a terra batuda o superfície ràpida.

Les superfícies on es desenvolupin els partits de tennis tenen una gran importància dins del desenvolupament del joc, el tennis, a diferència de molts esports, es pot jugar en diferents tipus de superfícies que veurem a continuació, això influirà directament, en les possibilitats dels jugadors de guanyar els seus partits i en la tàctica que dïn a terme dins de la pista.

Hi ha quatre tipus bàsics de superfície :▪ Gespa verda: la més ràpida de totes, la característica és l'escàs toc de la pilota, patina en comptes de picar alt, surt més ràpid del que ve i els tocs són molt irregulars a causa de les diferències en la gespa i en el sòl▪ Argila (pols de maó, terra batuda o argila verda): és la més lenta, al seu voltant es pot lliscar sense travar, la pilota pica i surt a la mateixa velocitat, encara que és relativament més lent aquest toc, es juga molt de fons , et dóna més temps de preparar els cops.▪ Dura: El toc és sempre regular, més ràpid que la pols però no tant com la gespa, aquí els cops són més plans i de menor armat. La velocitat depèn de la pintura que s'utilitza i si té més o menys sorra en la composició.▪ Sintètica d'interiors o moqueta: són les "catifes" indoor de goma, n'hi ha semi-ràpides, ràpides i molt ràpides, amb característiques similars al ciment. Excepte en les molt ràpides, on el toc és més baix.

8. Recorregut del circuit ATP a través del món .

El campionat de l’ATP World Tour, està format per 4 grups de tornejos, segons els punts que es poden obtenir en guanyar-los. Els més importants d’aquest són els 2 primers grups, on assisteixen els millors jugadors del mon, tan pel prestigi que suposa guanyar-los com pels punts per la classificació general. Al 2011 la llista dels més importants d’aquest campionats i la seva agrupació és la següent:

GRUP PUNTS CAMPIONAT CIUTAT EDICIÓ DATES SUPERFICIE

Grand Slam 2.000Open Australia Melbourne 98 17 a 30

GenerAsfalt

Roland Garros Paris 43 22 maig5 juny

Terra

Wimbledon Wimbledon 143 20 juny3 juliol

Gespa

Us Open New York 127 29 agost11 setembre

Asfalt

Barclays ATPFinals

Londres 3 20 a 27novembre

Dura

Masters 1000

1.000 LondresRoma ParisMadridMontecarloShangaiCincinnatiMiamiIndian WellsMontreal

ATP500

500 BarcelonaRotterdam Beijing ....

ATP250

250 AtlantaEstoril....

9. Consició física que ha de tenir un tenista. Intenta posar exemples variats

Resistència general :Activitat i condicionament continu i gairebé sense recuperació. Utilitat: Mantenir el ritme dels entrenaments sense fatiga durant totes les sessions programades.• Resistència muscular : Utilitzar grups musculars durant un període llarg de temps. utilitat: Músculs braços-espatlles en jugador de servei-volea, durant jocs de molts serveis (avantatges).• Flexibilitat : Permet realitzar moviments en la seva màxima amplitud depenent de l'elasticitat muscular i dels lligaments tendinosos. Utilitat: Màxima extensió per arribar a una bola.• Força (Potència) : Màxima càrrega executada a ma-major velocitat controlada. Utilitat: Un servei, un cop guanyador, etc.• Velocitat : Cercar la màxima rapidesa possible en l'execució dels moviments sota control voluntari. • Agilitat : Destresa per guanyar la posició, canviar-la o ajustar-la, així com per canviar la direcció en els desplaçaments.

10. Característiques mentals que ha de tenir un tenista de competició

L’estat mental del tenista te una gran influència en el seu rendiment en general per tant és tant important potenciar el control de la respiració, les seves actituds I fins I tot el sentit del humor com treballar les condicions físiques. La força mental no és algo innat, sino que es guanya dia a dia a través d’un entrenament serio ,rigurós, continu, sitemàtic I ben planificat.

Les característiques psicologiques d’un tenista han de ser:

-Alta motivació.:Conducta dirigida a un fi determinat .-Correcte establiment d'objectius:Fixació d'unes metes de millora per part del jugador.-Concentració :Direcció de l'atenció cap a aspectes concrets .

-Control de les emocions (ansietat i estrès):Resposta del tennista a la situació d'incertesa que suposa el partit. Nerviosisme, inquietud, augment de pulsacions, rigidesa muscular, pèrdua de flexibilitat, sudoració, por a l'adversari, etc.-Gran autoconfiança: Seguretat que el tennista té en si mateix per guanyar un partit .-Molt esforç, lluita i sacrifici:Capacitat del tennista per donar-ho tot durant el partit-Maduresa personal:Estat de desenvolupament individual en el qual el gran campió aconsegueix un equilibri general en la seva vida que afecta tots els aspectes de la mateixa i que, per tant, afavoreix el rendiment en el tennis.-Capacitat per aprendre:Habilitat dels grans jugadors per poder desenvolupar nous cops i aprendre a jugar en superfícies en les quals no són grans especialistes-Capacitat per adaptar-se a les situacions: Habilitat per aconseguir adequar les pròpies característiques de joc i la mentalitat del tennista a les condicions variables de l'entorn i de les diferents situacions que es donen en el tennis, tant a nivell específic d'un partit com a nivell general de la carrera del tennista .-Diversió i optimisme quan es juga: Sensació de gaudi que experimenta el jugador a practicar el tennis.