Transforma 06

El paper dels Casals de Joves a la transformacio social

Conclusions

Les associacions no tenen futur

Reformisme o revolució

Aquest document recull les aportacions dels debats que va fer Casals de Joves de Catalunya en el marc del Transforma 2006.

L’organització del contingut respon a l’organització de les sessions.

Els escrits no són un recull literal de les intervencions sinó un resum “ordenat” de cada una de les sessions realitzades.

En aquests debats, van participar:

Casas de Joventud de Aragón: Diego Escusón, Kike Royo.

Casals de Joves de les Illes: Sara González, Rubén Alarcón, Jaume Morey.

Membres del Secretariat ACJ: Xavier Cabrera, Fidel González, Guillem Gabernet, Marta López, Lluis Ferrer, María Bermejo (secretaría tècnica).

Ponents: Guillem Espriu, Chuiqui Subirana, Txus Sanz, Sandro Macarrone, Joffre Villanueva, David Brunet.

Membres de Casals:

CJ Obriu Pas (Barberà del Vallès): Xavi Puga, Gonzalo Candanedo, Manolo Galeote, Oriol García, Marina Ruíz.

CJ Guineueta (Barcelona):Toni Guilerons.

CJ El Xiroc (Barcelona): Paula Morey.

CJ Casablanca (Sant Boi del Llobregat): Fco. Javier Nicolás.

Casals de Joves País Valencià: Leo Sonia, Pau Vivas, Aida Albons.

1

Els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2006, Casals de Joves de Catalunya, realitza per primera vegada el Transforma. Un es-pai formatiu obert a tothom que vulgui reflexionar sobre el treball que es fa als Casals de Joves, però especialment als dirigents d’aquestes entitats. El Transforma és un espai de for-mació que té com a base la deliberació sobre temes concrets a través de l’experiència de les persones que dia a dia treballen pel foment de la participació i la transformació social a través dels Casals de Joves.

En aquesta primera edició, el Transforma estava dedicat a la transformació social: què entenem com a transformació soci-al, com els Casals de Joves treballen la transformació social, com podem ajudar a aquesta transformació, de quina manera es treballa aquest tema, etc.

Durant aquests tres dies, membres dels casals , a més de diri-gents dels Casals de Joves de València i l’Aragó i les illes, van estar analitzant aquestes qüestions. Aquest document és un resum de les aportacions tant dels ponents que introduïen els temes, com del posterior debat.

2

3

L’actualitat participativa ens diu que la gent jove va poc a votar, que s’implica poc i molt poques vegades a llarg termini, que té poc interès per la política i que no volen assumir responsabilitats que signifiquin un cert esforç.

A l’actualitat existeixen diverses teories i visions sobre la participació. Hi ha un sec-tor emergent que opina que les persones cada vegada participen en estructures poc formals, el que correspondria als Moviments Socials. Una visió que ignora i contraposa aquesta realitat a les persones que parti-cipen en el que s’anomena espais formals,

Les associacions no tenen futur

esplais, partits polítics, associacions cultu-rals... o els Casals de Joves. Aquestes enti-tats, d’una manera més o menys visible, més o menys definida o evolucionada, disposen d’estructures representatives i fomenten la implicació de les persones en projectes amb una continuïtat en el temps.

Ara bé, tothom coincideix en la imatge que quasi tothom té de l’associacionisme en general. Una imatge caracteritzada per la seva institucionalització, verticalitat i estan-cament. Malgrat aquesta imatge, no signifi-ca que sigui d’aquesta manera, i l’exemple el tenim en els propis Casals de Joves.

4

Davant aquest panorama, els casals de joves (que ens definim com a associacions juvenils) hem d’aprendre a explicar bé quin és el nostre projecte i quin sentit té especial-ment davant de dos conceptes eminentment actuals: els joves i la participació. Sense menysprear altres formes d’implicació i par-ticipació, hem de saber dir que formar part d’una associació juvenil SÍ te sentit.

L’organització és una peça clau que assegura la transformació social. La mobi-lització de les persones, només es pot fer amb organització. Ara bé, això no és igual a l’existència de més o menys estructures, burocràcia i democràcia. Cada organització ha d’adequar aquesta organització a la seva realitat, capacitat, objectius i mètode de tre-ball. Les estructures, més o menys visibles, existeixen per antonomàsia. Una assemblea és una estructura, al igual que una Junta di-rectiva. El que les diferència, són els compo-nents i les funcions.

L’existència d’estructures no significa ni manca de democràcia, ni burocràcia, ni manca de flexibilitat, dependrà de l’ús que en fem d’aquestes estructures. Precisament les estructures ben enfocades permeten la

transparència i la democràcia: tothom sap i reconeix diferents espais per tractar temes diferents, es distribueix la feina de manera que no tothom ha de fer de tot, les perso-nes saben quin paper juguen en cada espai i els referents, responsables, portaveus no només estan identificats, sinó que han estat escollits per tothom i d’aquesta manera se’ls pot demanar responsabilitats.

Les estructures estables permeten el treball per la transformació estructural i els espais espontanis o més informals permeten el contrapunt en situacions cojunturals.

5

participativa). Això sí, sempre que tothom tingui la mateixa possibilitat d’implicar-se en tots i cada un dels espais de participació (implicació, responsabilitat i decisió).

Una altra crítica és que les associaci-ons som poc democràtiques ja que l’accés a la informació és limitat i el maneig de la mateixa es concentra en poques persones. Tanmateix, nosaltres considerem que és molt més democràtica l’opció de delegar informació des d’assemblea a un grup, co-missió, responsable, equip, etc, que no pas la d’assumir responsabilitats de manera no pautada i sense el vist i plau de l’assemblea formalment convocada.

Una altra alerta que se’ns fa des del grups de participació informal és el fet que les associacions sovint tendim a la burocra-tització dels processos, confonent, així, els mitjans amb les finalitats; és a dir, de vega-des donem massa importància a les reuni-ons, la documentació, la gestió del correu, les relacions externes..., perdent de vista el sentit transformador de l’associació i dotant de massa importància les accions adminis-tratives.

Una de les crítiques que es fa al món associatiu, tal i com va expressar el David Brunet amb la seva ponència, és l’excessi-va importància que donem al sacrifici. La tendència a vincular esforç i sacrifici és un paral·lelisme que juga en contra nostra. Tan-mateix, des dels casals de joves, aquesta és una observació que ja havíem fet i que, per tant, ens ha obligat trobar-li resposta; és per això que la nostra postura davant d’aquest fet es troba justament en el discurs dels graus de participació.

Els casals de joves no pretenem que to-tes les persones a les quals volem arribar s’impliquin en la mateixa mesura i, per tant, “sacrifiquin” les seves hores de la mateixa manera. No tothom està disposat a invertir el seu temps d’igual forma però, en canvi, sí hem de ser capaços que la inversió de temps dedicada jugui al nostre favor. Això significa que des dels casals de joves contemplem aquesta realitat i procurem que cadascú tin-gui el seu espai dins l’associació, en funció de la seva voluntat d’esforç i implicació. Per tant, no pretenem que ningú es sacrifiqui, sinó que els casaleros/eres visquin el seu projecte com un lloc on resoldre les seves in-quietuds (siguin de més o menys implicació

6

Cal recordar però que són simples eines que han de fer més fàcil la nostra tasca. Les actes, un llistat dels membres, un mailing, la comptabilitat, han de concordar amb el volum i complexitat del projecte. El fet que existeixi una comptabilitat és un element de transparència (tothom sap en que es gasten els diners). Igualment, la seva existència no significa que tothom estigui obligat a fer-la, precisament la distribució de tasques, tal i com es proposa al projecte del casal és que aquestes tasques només són assumides per aquells qui voluntàriament vulguin

Tot i així, val a dir que aquesta forma de fer moltes vegades pot donar una visió de les associacions massa formal, que té el perill de fer-nos allunyar de la societat civil. Si bé considerem que la pauta dels processos ens fa més forts a l’hora de negociar amb l’ad-ministració o d’elaborar discursos concrets propis. Per tant, les associacions juvenils tenim actualment el repte d’apropar-nos als joves, de ser capaços de mobilitzar-los (hau-rem d’aprendre dels moviments socials) i, al mateix temps, hem de saber mantenir una distància òptima amb l’administració, que ens permeti seguir negociant amb la matei-xa; perquè si el que volem és que l’estruc-

tura social es vertebri sobre una societat organitzada, haurem de seguir reclamant als nostres governants que es desprenguin de poder, que deleguin en les associacions i que designin a la ciutadania la capacitat de decidir sobre allò que l’ateny.

No es tracta, doncs, que els casals vagin a la seva, sinó que, com a entitats d’educa-ció per la participació, cal que facin extens aquest missatge tant a la resta de joves no associats com a l’administració (excessiva-ment centralista).

Així doncs, els casals sí tenen futur i sí responen a una necessitat social, en tant que existeixen. Responen a la voluntat de participar dels joves, a la voluntat de millo-rar l’organització social, la voluntat d’assu-mir responsabilitats. També a la voluntat de transformar pacientment amb allò dels “petits canvis són poderosos”, més enllà de desgastar energies puntuals; perquè sabem que, si ens autodenominem entitats educati-ves, és perquè som conscients de la impor-tància d’un canvi a través de les persones i això és un procés lent i gradual.

7

Si ve ja hem vist que les associacions te-nen futur com agents de la transformació, és aleshores important entendre de quin tipus de transformació estem parlant. Reformis-tes o revolucionaris?

Després d’aquest debat, sembla que dues conclusions van ser clares: D’una ban-da, que el reformisme i la revolució no són termes antagònics i, de l’altra, que revolució no és sinònim de “forma de lluita violenta”.

Si consultem el diccionari veurem que defineix revolució com un “canvi en profun-

ditat, global i dràstic de les institucions polí-tiques i socials o de les estructures econòmi-ques d’una societat”. En cap cas, la definició fa referència a les formes de lluita, sinó que la seva importància recau en el grau de pro-funditat del canvi.

Tal i com va expressar el Sandro Ma-carrone (secretari general del Col·lectiu de Joves Comunistes), a la seva ponència on defensava la revolució com a mètode per transformar les estructures socials i econò-miques (és a dir, entesa com un canvi quali-tatiu), del que es tracta és de transformar els

Reformisme o revolució

8

pilars que sostenen el capitalisme, a fi que es produeixi aquest canvi “radical” o de fons. En aquest sentit, quan parlem de pilars, ens referim a l’economia (de mercat), a l’estruc-turació de l’estat (classista), a les formes de participació i control del poder (democràcia representativa) i a la ideologia que se’n deri-va (pensament únic).

Si consultem, en canvi, la definició de reformisme trobarem que es tracta d’una “actitud política segons la qual la transfor-mació d’una societat, d’un règim o d’un sis-tema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents...”. De nou, la definició no fa referència a les formes sinó que, en aquest cas, la importància recau en el agents. Tal i com va presentar el Guillem Espriu a la seva ponència, des del reformis-me es confia en la idea que el motor del canvi social pot donar-se (i, en el seu cas, diu que s’està donant actualment amb el govern socialista –ell és militant del PSC-) a partir de les reformes proposades pel mateix po-der polític.

Fet i fet, situar els casals de joves en el sí del reformisme o de la revolució no és tasca senzilla.

9

Sabem que som capaços d’organitzar-nos de manera alternativa i sabem, també, que aquesta forma d’organització és un pro-cés d’aprenentatge per aquells qui la practi-quen. Tanmateix, no sabem si això és revolu-cionari o no, però, en tot cas, podem dir que es tracta d’un canvi profund que ens prepara per afrontar-ne de nous.

No només això, sinó que sabem també que les nostres propostes van més enllà del reformisme polític, ja que ens definim com a agents controladors del propi sistema. Això significa que hem de ser capaços de negoci-ar i al mateix temps pressionar.

Per tant, i de manera molt resumida, po-dem dir que el nostre projecte treballa pel canvi, que el seu creixement ens fa guanyar posicions davant l’actual sistema, que, si po-dem, ens aprofitem de les reformes i que, finalment, apostem per les petites revoluci-ons sorgides del dia a dia dels casals.

Així doncs, reformistes o revolucionaris?

Si considerem que la revolució és el dar-rer canvi del procés transformador, diríem que nosaltres només som el camí i, per tant, no en formem part. En canvi, si considerem que els diversos camins que ens condueixen al canvi substancial (i, per tant, dels pilars sostenidors del sistema capitalista) són part del procés revolucionari, els casals ens con-vertim en agents d’especial importància en tant que som una eina tan per combatre la democràcia representativa (recordem que el projecte de casal de joves es fomenta en una microsocietat organitzada en democrà-cia participativa), com per combatre les for-mes de fer i de relacionar-se del pensament únic.

D’altra banda, si entenem que les asso-ciacions són institucions vàlides i establertes dins el sistema actual, diríem que, per molt motor de canvi que siguin, es situaran sem-pre dins el reformisme, en tant que agents aposentats en el sistema.

Segurament, la riquesa del debat no sigui doncs l’establiment d’un adjectiu pels casals de joves, sinó saber amb claredat qui-na és la feina que fem i quins són els límits d’actuació.

10

El paper dels casals de joves

L’activitat també pot ser reivindicativa. Tot i que la importància recaigui en la for-ma, tenim clar que cal treballar certes te-màtiques, que suposin un valor afegit a l’oci més populista. Podem fer activitats on el principal objectiu sigui la recerca de joves amb inquietuds per un oci més generalitzat (com seria un taller de graffiti), però, igual-ment, cal que seguim apostant per un oci re-alitzador, crític i reivindicatiu. En la mesura que creix el sentit d’escola de participació dels casals de joves, ha de créixer el seu sen-tit crític.

El punt de mira dels casals de joves són les consciències. La participació en l’orga-nització de l’oferta d’oci que es fa des dels casals ens fa establir relacions que no tin-dríem; i és aquest sentit cohesionador, el que ens canvia com a persones. La primera transformació ha de començar per les pròpi-es persones. I serà en l’aprenentatge menci-

Una de les nostres revolucions és l’acti-visme social que promovem. Des dels casals de joves considerem prioritaris els proces-sos i no pas els resultats de les activitats. És per aquest motiu que no importa què fem (concerts, xerrades, tallers...), sinó com ho fem. Aquesta autenticitat del nostre projec-te i l’arma que utilitzem per afrontar l’indivi-dualisme; el treball col·lectiu, encarat a ob-jectius comuns, converteix a la persona que el practica, en una agent actiu socialment; i, això, hauríem de dir-ho més sovint.

El fet que donem importància al pro-cés, és perquè identifiquem que en tot pro-cés, existeix un aprenentatge. A participar s’aprèn participant, per tant, amb l’acció que fem, estem adquirint una experiència i per tant un aprenentatge. Aquest és el principi de l’educació popular, pel que podríem de-nominar el Casal de Joves com una escola de democràcia.

a la transformació social

Algunes anotacions interessants sobre la nostra tasca...

11

onat anteriorment, en la tasca educativa del Casal que estem fent el primer pas transfor-mador.

Aprendre a participar és alternatiu i transformador. Davant la realitat social ac-tual, la participació és una alternativa al sis-tema; per tant, la pròpia existència del casal ja és transformadora.

L’activisme polític també pot ser dins el casal. De la mateixa manera que el ca-sal ha de satisfer les inquietuds d’aquelles persones que tenen voluntat d’organitzar un concert, també ha de satisfer a aquelles persones que es mouen per un interès po-lític (que no partidista). Per tant, les activi-tats d’aquest tipus complirien dos objectius: la forma d’organitzar-les (participativa, de consulta assembleària) i el sentit reivindica-tiu (pel propi contingut).

Al casal cal que hi hagi persones consci-ents de la intencionalitat última del projec-te. Pel procés d’aprenentatge que suposa la participació dins un casal de joves, és obvi que un casalero/a que fa poc que pertany a l’entitat no vegi el seu sentit transformador i en formi part simplement per veure resol-

ta una de les seves inquietuds. Serà amb el pas del temps i amb la participació reitera-da dins l’organització, i per tant a través del seu aprenentatge, quan prengui consciència tant del canvi personal que li ha suposat com de la voluntat de canvi col·lectiu que proposa el projecte. És per això que cal que el Casal disposi de persones que assegurin la promoció del mètode i treballin per a la resolució dels objectius. Aquestes persones seran els dirigents de l’entitat, que han de li-derar els processos i han de transmetre els valors a la resta de membres del casal, per tal de facilitar l’aprenentatge participatiu.

El paper del casal és també despertar consciències. La nostra forma de fer, cohe-rent amb la nostra idea de món (més just, més igualitari, més respectuós...), és l’eina que fem servir per fer palesa la possibilitat d’una alternativa viable. Practicant altres formes (allunyades de la individualitat, prò-pia del sistema consumista), ens fem consci-ents del valor de la nostra feina.

12

Una de les nostres revolucions és l’activisme social que promovem.

L’activitat també pot ser reivindicativa.

El punt de mira dels casals de joves són les consciències.

Aprendre a participar és alternatiu i transformador.

L’activisme polític també pot ser dins el casal.

Al casal cal que hi hagi persones conscients

de la intencionalitat última del projecte.

El paper del casal és també despertar consciències.

Transforma 06

de Martorelles

Can Girona

Santa Margarida

10, 11 i 12 novembre 2006

casaldejoves.org