escola de dirigents 2010: les famíles a l'esplai (conclusions formacions)

ESCOLAescoladedirigents

Les famílies a l'esplai

Hostalets de Balenyà, 23 i 24 d'octubre de 2010

Conclusions formacions

Mòdul de formació:

LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMILIES A L'ESPLAI

Si no observem, no escoltem i no parlem... difícilment participarem i farem participar.


Els monitors som els màxims responsables de la vida i funcionament de l'esplai. Es la nostra responsabilitat obrir espais i processos de participació tant als infants com a les famílies.

Pel que fa a les famílies, és fonamental treballar conjuntament amb elles per acompanyar de manera mes completa l'educació de l'infant, sigui quina sigui la seva edat.

Aquest acompanyament ha de ser ordenat, es a dir, ha d'estar molt clara la posició de cadascú i el rol que juga. Freqüentment, les famílies acompanyen i recolzen els treball dels monitors i aquests condueixen la feina de l'esplai, però és cada esplai qui a de decidir el rol que juga cadascú.

Saber els límits de cadascú, juntament amb una comunicació fluida i clara, afavoreix la creació d'un clima de confiança necessari per reforçar i millorar el nostre projecte educatiu.

Les famílies han d'estar pròximes a nosaltres per millorar l'educació dels infants i el projecte educatiu que desenvolupem amb ells.

PER AIXÒ CAL QUE ENS OBRIM A LA SEVA PARTICIPACIÓ


Voler Participar


Voler Participar


El primer pas que hem de donar per obrir o promoure la participació de les famílies és Voler obrir-la o promoure-la. Però, volem fer-ho?

La resposta a aquesta pregunta ens portarà a parlar de les nostres motivacions i expectatives. I per saber quines son aquestes hem d'aprendre a observar:

• Quins sentiments ens produeix la presencia o absència de les mares i els pares a l'esplai? •Com ens sentim amb ells i elles dins del context educatiu en el qual estem?

• Que esperem d'elles i ells?

Observar les nostres emocions, sentiments i expectatives és el primer pas per saber si volem treballar junts monitors i famílies.

Saber participar


Saber participar


El segon pas o condició que s'ha de donar per a que les famílies participin a l'esplai és que sàpiguen i que nosaltres també sapiguem participar.

Quan parlem del saber participar ens referim a tenir i/o aprendre algunes competències personals bàsiques. Les competències són coneixements, habilitats i actituds. Per estimular la participació de les famílies, considerem que aquestes competències bàsiques són:

• Conèixer l'activitat i finalitat de l'esplai

• Saber escoltar activament, es a dir, interioritzant i valorant allò que es diu, i contrastar-ho amb el propi pensament.

• Saber dialogar

• Saber ser assertiu, es a dir, expressar els sentiments o les opinions pròpies de manera lliure i amb seguretat, sense que els altres percebin aquestes expressions agressives o manipuladores.

• Saber ser respectuós

Saber participar


• Saber ser pro actiu

• Saber ser crític

• Saber ser creatiu per resoldre situacions conflictives i dinamitzar processos estancats

•Saber ser empàtic, és a dir, comprendre les emocions i sentiments externs per un procés d'identificació amb l'altre.

Amb aquestes competències bàsiques assolides, podem encetar un procés de participació i treball conjunt enriquidor per totes parts sense perdre de vista que les dificultats continuaran existint i que serà d'aquestes d'on extraurem bona part de l'aprenentatge.

Poder participar


Poder participar


El tercer pas o condició que s'ha de donar per obrir o promoure la participació de les famílies a l'esplai és poder participar. I per poder participar cal que hagin canals, espais i eines per expressar-nos i treballar conjuntament.

Hi ha diferents tipus d'espais de participació de les famílies. L'espai mes simple i bàsic de participació és la porta de l'esplai, quan les famílies venen a deixar o recollir als infants. És un espai molt quotidià on parlem entre monitors i famílies sobre l'estat dels infants i les activitats de l'esplai. Aquests espai tan simple i quotidià és clau per poder anar ascendint en l'escala de la participació, on trobem les comissions de famílies com a espais de màxima participació.

Poder participar


Els espais de participació han d'estar ben definits, al igual que els rols i el nivell de decisió i responsabilitat que te cada espai.

També és important crear espais amb el suficient grau d'autonomia com per que les famílies trobin el seu lloc i puguin compartir les seves inquietuds i propostes. En aquest sentit, és important que aquests espais facilitin el diàleg entre famílies i esplais per coordinar esforços i fer que l'esplai tingui mes capacitat d'incidència i transformació en els infants i l'entorn.

Per ultim, a mes d'espais, les famílies han de tenir eines per poder participar i expressar-se. Concretament ens referim, en el cas de les famílies, a que coneguin i puguin incidir en els documents orgànics de l'entitat i el programa de curs.

Conclusions


Conclusions participació


La participació és un procés que s'aprèn en la pràctica. Algunes famílies no tenen una cultura de la participació, per tant, hem de ser sensibles a aquesta realitat. En aquest sentit, la paciència, la perseverança i la creativitat son de gran ajuda.

La participació és voluntària, per tant, per molt que vulguem, si una família no vol, no tindrem molt marge de maniobra.

L'esplai és de tots, però cadascú ocupa un lloc. Hem de tenir clar, com a màxims responsables de l'esplai, quin és el nostre rol i els dels altres

El fi ultim de l'esplai és l'educació dels infants per transformar la societat, en una societat mes justa, lliure i igualitària. Aquesta ha de ser també la finalitat de la participació.

Mòdul de formació:

LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMILIES: PERQUÈ, QUÈ, COM I QUAN...TRAIEM-LI SUC!


PERQUÈ és important treballar amb les famílies a l'esplai?



Idees principals:

• Reforçar la imatge i funció educativa de l'esplai (vs parking).

• Reconeixement mutu: les famílies de la tasca del monis, els monis de l'experiència i coneixements de les famílies.

•Paper cabdal en el cas d'infants d'origen nouvingut i amb NEE: la proximitat i la confiança de les famílies i l'esplai afavoreix que els infants es mantinguin en aquest.

•Les famílies tenen dret i necessiten un espai per dir la seva (tipus AMPA o AFA). Tenir més en compte les necessitats de les famílies (en relació a l'educació dels seus fills/es).

EN RESUM: causes IDEOLÒGIQUES, PEDAGÒGIQUES I EMOCIONALS

IDEOLOGIQUES (IDEARI) PEDAGÒGIQUES (PEC)

-----------------------EMOCIONALS (ens sentirem millor)-------------------------

QUÈ hem de treballar/compartir amb les famílies?


El nostre ideari


No només el document, sinó que hem de vetllar per a que aquest ideari estigui present en la nostra relació amb les famílies. De forma implícita, present en tot allò que fem (activitats, actituds...) i explicita (donar el document, fer xerrades sobre temes relacionats, mostrar la nostra adhesió a causes afins... què més?).

I no només donar-lo a conèixer, sinó implicar-los.

•Fer propostes per treballar a casa (ex: reciclatge)

•Fer-los partícips dels nostres valors en activitats conjuntes (excursions, 20N, carnestoltes...)

•Promoure la seva participació en tot allò que fem de caire ideològic.

•Fer/revisar l'ideari•Xerrades i debats •Signar manifestos, accions reivindicatives•Muntar una cooperativa de consum

Criteris educatius


Nosaltres creiem i duem a terme en un estil educatiu democràtic i participatiu. Per afavorir la sintonia hem de promoure aquest estil en la família. Com?

• Sent un model: actitud d'escolta, respecte, interès, confiança... en l'infant.

• Donant responsabilitats assolibles als infants, posant límits amb fermesa però sense haver de recórrer a l'autoritarisme i al càstig sistemàtic.

• Reforçar les actituds i pràctiques positives dels pares

CREAR UN CLIMA DE CONFIANÇA AMB ELLS.

Suport a la parentalitat.


Perquè?

• Les famílies no són experts en educació.

• Mestres, monitors, educadors som experts.

MATÍS: no és blanc o negre, tots sabem coses i es tracta d'enriquir-se mútuament, però per formació i experiència sabem coses que els podem ensenyar:

1. Característiques evolutives de l'infant

2. Estil educatiu

3. Estratègies de resolució de conflictes

4. Com posar límits

5. Com comunicar-se amb el seu fill

6. Temes que coneixem bé: excursionisme, natura, ecologia, DDHH i DDII, com ser inclusius, participar en la societat...

Preocupacions i alegries


Quan ens preocupa alguna cosa de l'infant o de la família o del funcionament de l'esplai o quan volem compartir aspectes positius.

Sobretot en el cas de les preocupacions, és important tenir en compte que el que hem de buscar és compartir criteris educatius i estratègies, en un marc de confiança mútua, per això és molt important:

a) Primer de tot escoltar les famílies: necessitem entendre qui tenim al davant, com pensen, com funcionen, les seus costums, hàbits...

b) A partir d'aquí treballar per apropar criteris.

COM i QUAN podem treballar amb les famílies?


1. Analitzar els canals de comunicació que tenim per a cada cas.

2. Analitzar les eines i habilitats socials que cal que tinguin els monitors/es.

CANALS DE COMUNICACIÓ: entrades i sortides, reunions, excursions, xerrades, comissions, festes obertes al barri, cartes, mails, revista, xarxes socials, web, tríptics... (tenir en compte quins són de comunicació interna i externa i els objectius i característiques de cada tipus de comunicació).

HABILITATS SOCIALS:• Assertivitat

•Confiança: donar-ne, tenir-ne (autoconfiança i confiança en les famílies)

•Entendre les necessitats de les famílies

•Anticipar-se i preveure les possibles preguntes o dubtes

•Saber parlar en públic

•Mediació i resolució de conflictes

•Promoure la seva participació i el diàleg bidireccional

•Saber aprofitar els seus coneixements


Mòdul formació:

DIVERSITAT FAMILIAR: UNA GRAN OPORTUNITAT PER SER INCLUSIUS!


Objectius


• Analitzar quin tipus de diversitat existeix actualment a l'esplai (funcional, comportamental i d'aprenentatge (NEE), cultural/orígen, socioeconòmica, identitat sexual, composició familiar, adopcions, etc.)

•Reivindicar la necessitat de tenir informació sobre TOTS els infants (necessitat de confiança i comunicació)

•Fer entendre l'enriquiment que suposa l'aprenentatge en la diversitat amb la vivència directa pels infants (ja que als esplais pot ser viscut com un obstacle; La diversitat, enriqueix i suma!)

•Reflexionar sobre les diferents reaccions davant de la diversitat

•Fer prendre consciència sobre les diferències entre inclusió i integració [fins a on estem disposats a obrir-nos sense deixar de ser nosaltres?]

•Reflexionar sobre els obstacles per la participació dels infants a l'esplai

Objectius


• Debatre sobre el rol que juguen els diferents agents educatius en el procés d'inclusió (monis, families dels infants en qüestió i de la resta dels infants)

• Analitzar les possibilitats i límits dels esplais

• Centrar-nos en el factor d'inclusió que sembla més complicat: diferent origen [ja que ens fa replantejar la identitat com esplai]

Diversitat (= oportunitat)


Diversitat (= oportunitat)


En primer lloc es va fer una presentació de les realitats dels esplais participants a partir del tipus de diversitat existent a la seva realitat, que va resultar molt variada (origen, edat, competències, etc.).

Es va utilitzar l'afirmació següent per donar peu al debat, “La gran diversitat existent a l'esplai és un obstacle per l'aprenentatge de la majoria dels infants”; amb les següents conclusions:

• La diversitat és una OPORTUNITAT per l'aprenentatge• Però hi ha límits: ens calen eines per a poder fer front a la diversitat.• La diversitat pot ser un obstacle però amb les eines adequades transformar-se en oportunitat

Consciència dels propis límits


Consciència dels propis límits


El debat va prosseguir amb una nova afirmació pel debat, “S'ha d'estar sempre obert a tot tipus de diversitat”, que va donar lloc a les següents conclusions:

• No si hi ha manca de recursos per integrar els infants

• Ser conscients de les limitacions

•Sobretot quan es parla de monis, la diversitat ideològica pot no encaixar amb l'ideari de l'esplai

•Sovint no estan clars els límits amb les famílies

•Sovint no es coneix prou bé el PEC

Així doncs, vinculat a la temàtica anterior, cal fer una reflexió profunda per prendre consciència dels propis límits: què som? Què volem? Fins a on estem disposats a moure els límits que ens defineixen?

Inclusió


Inclusió


Durant la sessió parlem de la diferència entre integrar i incloure.

Els esplais apostem per la inclusió.

Arrel d'aquests conceptes parlem dels models de gestió de la diversitat, que tot i que sovint es refereixen a la diversitat d'orígen o cultural, pot ser extrapolable a tota la diversitat.

integració inclusió

Inclusió


MULTICULTURALISTA (principalment anglosaxó): èmfasis en el respecte i reconeixement de les diferències i, en canvi haver dedicat menys esforços a reforçar els elements comuns que uneixen els ciutadans. El fet de no reforçar aquests vincles ha facilitat algunes tendències segregadores i de fragmentació social, que no són favorables per garantir un bon nivell de cohesió.

ASSIMILACIONISTA (principalment francès): èmfasi en el principi d'igualtat a través de la necessària adopció dels valors, la identitat i la cultura de la societat d'acollida, que ha tendit a ofegar les diversitats provocant desafeccions d'identitat que tampoc han afavorit la cohesió.

INTERCULTURALITAT: Combina el reconeixement i el respecte de les diferències però, al mateix temps, posa l'èmfasi en els vincles comuns que ens unexien més que en els que ens sxeparen. Repte per a la majoria de les societats modernes. Complex equilibri entre unitat i diversitat.

Triangle: famílies – esplai – escola



Triangle: famílies – esplai – escola

És important reconèixer els vincles entre els tres agents educatius ja que això ens pot ajudar en la nostra tasca educativa.

infants

esplai

famíliaescola

+ altres agents

educatius

Eines (La família com una eina per treballar la diversitat )


Eines (La família com una eina per treballar la diversitat )


És per això que, tot i que podem veure la família des de diferents perspectives, en aquesta formació ens hem centrat en la família com una eina i recurs per facilitar la feina dels monitors i monitores per fer front a la diversitat a l'esplai. Per aconseguir la inclusió de l'infant el paper que juga la família és bàsic (tal i com s'ha explorat al “rol playing” del matí).

escola de dirigents 2010: les famíles a l'esplai (conclusions formacions)

Education