DIARI DE LA PAUSegona època n° 10 0,50 € Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003

Vaga contrales bombes

•*

••

•

o

• ••

•

•

Acte per la pau a la Plaça de Catalunya, Barcelona

SUMARICULTURA DE LA PAUAlfons BandaMestres per Bòsnia

LA MEDITERRÀNIATunísiaJesús García-LuengosVirginie Locussol

L'ENTREVISTACarme SansaAnna Ortiz

CONFLICTES OBERTSLa crisi de l'ONUSantiago Castellà SurribasJosé Antonio Sanahuja

TEMA CENTRAL

El conflicte a PalestinaMònica LeivaRedacció

REVOLTA QUOTIDIANALa vaga generalRedacció

REFLEXIÓManuel Vzquez MontalbánTeresa Pàmies

MITJANS DE COMUNICACIÓObservatori de Cobertura deConflictes, UAB

HUMORAnthony GarnerPilarín BayésPhilip Stanton

IQ EDITORIAL10 d'abril,tots a la vaga

La realitat deixa en evidència elsdiscursos bel•licistes. No hi habombes intel•ligents. No hi haexèrcits humanitaris ni atacsquirúrgics. A l'Iraq hi ha qui espregunta per què els mateixosque assassinen tantes persones iels destrueixen les cases i elsedificis, al mateix temps reparteixen aigua i aliments. Per quèels governs responsables d'unembargament que durant 12anys ha desembocat en la mortdiària de 300 persones per malnutrició i manca de mitjansmèdics es pengen l'etiqueta d'aIliberadors.

Les bombes que delmen el poblede l'Iraq arrosseguen una llargahistòria de destrucció. El bombardeig de Guernica va ser ellaboratori dels nazis per a la IIaGuerra Mundial. A partir d'aquellmoment la població civil s'haconvertit en la principal víctimade les guerres. Han passat dècades però els atacs militars encara recauen sobre els més vulnerables.

Nosaltres formem part de lapoblació civil. L'atac cau tambésobre nosaltres; i de nosaltresha de sortir la resposta. Hemd'augnnentar la pressió per aturar la guerra. El boicot mundialcontra les empreses que sostenen aquesta barbàrie ja està enmarxa, però no n'hi ha prou. Calalçar la veu més alt. I la manerade fer-ho és la vaga general.

Davant de la mort de centenarsde persones només hi veuen lesxifres de guanys i pèrdues. Ésl'única cosa que els importa.Ataquem, doncs, per aquí. Femuna vaga general i que puguinveure les xifres de pèrdues benclarament. Donem una respostaeconòmica al seu plantejamenteconòmic.

El 10 d'abril demostrarem fentvaga que hi ha coses molt mésimportants que l'economia.L'Iraq és un país bombardejat iaixò passa per davant de tot.

El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya

2 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

PERLES

"La culpa de todo esto la tiene laputa democracia".Juan Carlos Santos, regidor delPP a l'Ajuntament de Gijón.

"El combat contra els agressorsinfidels és una oportunitat queDéu ens ha concedit, la primeraen segles"Saddam Hussein

"L'única cosa que es pot negociaramb aquest règim [Iraq] és laseva rendició incondicional".Donald Rumsfeld, secretari deDefensa d'Estats Units

"[Fent referència a les víctimesiraquianes del bombardeig] Avegades això és inevitable, jaque Sadam utilitza la poblaciócom escuts humans".Pilot nord-americà

"De forma lenta però seguras'estan guanyant els cors i lesments del poble iraquià perquèveu un augment de la seguretata les seves àrees i dels subministraments humanitaris".Ari Fleischer, portaveu de laCasa Blanca

"Es lamentable que haya genteque todavía justifique los huevosantes de que vengan las piedraso antes de que vengan las bombas"José Maria Aznar

"La nostra manera d'entendre laseguretat internacional es basaen un compromís comú amb lademocràcia, la llibertat i l'Estatde Dret".Jordi Moragas, secretari executiu de relacions internacionalsdel PP

"La guerra va bé".George Bush

"Yo también habría dicho queestoy contra la guerra si el CISme hubiera preguntado"José María Aznar

"Nosotros no hemos votado sí aninguna guerra; nosotros hemosvotado el camino màs cortohacia la paz"Gustavo de Arístegui, Diputatdel PP

Protesta sorollosaDavant la injustícia i el despotisme del Govern de l'Estat espanyol amb el seu suport irracional ala intervenció armada a l'Iraq,milers de catalans ens handemostrat que estan disposats afer soroll en contra d'aquestaguerra il-legal. I aquest soroll elva convocar per primera vegadala Plataforma Aturem la Guerrala nit del dimecres 26 de marçentre les 22.00 i les 22.15. Estractava d'apagar les llums i fersonar les cassoles, paelles ialtres tipus de recipientsmetà1•lics per expressar el rebuiga la política bel•licista dels EstatsUnits i dels governs que li donensuport.

Tots els districtes de la ciutatcomtal i de diferents punts de lageografia catalana van participaren la protesta sorollosa, acompanyada en alguns casos dellançament de petards i de multitud de tocs de clàxon de cotxesque circulaven en aquellmoment. Per fer la cassolada,l'organització va convocar puntsde trobada a la plaça Rius iTaulet del barri de Gràcia, a laMarquesina de Nou Barris i a laPlaça Orfila de Sant Andreu.

L'acte es va repetir a laVia Laietana i laDiagonal, així com endiversos carrers del'Hospitalet deLlobregat. Unes 200persones es van concentrar a la Plaça Catalunyadurant la cassolada i enmolts indrets de la ciutatvan baixar famílies senceres al carrer.

Però la protesta eventual s'ha convertit enuna manifestació diària iespontània. Al diasegüent, ciutadans delsdiferents barris deBarcelona i de totCatalunya van tornar asortir als balcons amb tota menad'estris per mostrar el seu rebuiga la guerra. Molts havien baixat aanimar el carrer i molts dels conductors que havien de circular esvan afegir a la protesta fentsonar els clàxons dels vehicles.

LA BONA NOTÍCIA

L'èxit rotund de la protesta sorollosa al més pur estil argentí hasorprès fins i tot els convocants.La Plataforma Aturem la Guerraja ha anunciat que, a partir

d'ara, tindrem cassolada cadadimecres. Com és habitual, esproposa que la protesta acústicas'acompanyi d'una apagadageneral a tots els habitatges:cada casa ha de romandre a lesfosques i amb la televisió sensefuncionar. Tot i la decisió presaper l'assemblea de la Plataforma,són moltes les propostes de noesperar el proper dimecres i ferque les cassoles s'escoltin cadavespre.

35.000 veus contra la guerraLa campanya d'oposició a la guerra va afegir un nou èxit a lacadena de convocatòries. Unmacroconcert, convocat per laPlataforma Cultura contra laGuerra, va omplir de gom a gomla muntanya de Montjuïc el passat diumenge dia 30. Més de35.000 persones van ballar, cantar i aplaudir les cançons i intervencions que destacats músics,escriptors, actors i periodistesvan fer en contra de la invasiónord-americana de l'Iraq.

La integració i la convivència decultures es van fer paleses ambla barreja de ritmes i danses detot el món, poesia, actuacions itestimonis que van prendre laparaula contra la guerra des del'escenari situat al peu de lesfonts lluminoses de Montjuïc.

Malgrat que el dia no acompanyava, la música es va encarregarde donar caliu als espectadors dela mà de grups com Los Manoloso Nass Marakesh. Joan Isaac,Joan Americh, Marina Rossell,Marc Parrot o Maria del MarBonet, entre altres, van posar laseva veu a favor de la pau. Aaquestes notes, s'hi va afegir eltestimoni de periodistes, poetes iactors de teatre. Ja fos cantant,amb la paraula o tan solsactuant, el crit contra la guerrava ser unànime.

Entre els participants hi haviatambé Jaume Sisa, JavierGurruchaga, José AntonioLabordeta, Paco Ibáñez, TotiSoler, Esther Formosa, CarmeCanela, Laura Simó, Luis Pastor,Jabier Muguruza, Suburbano, Els

Comediants, La Fura dels Baus,Pepe Rubianes, Carles Flavià,Pep Sala, Discípulos de Otilia iMiquel Gil.

Les entrades estaven a la vendaper només tres euros. Per alsmenors de 14 anys i majors de65 l'entrada era gratuïta. Se'nvan vendre 15.000, però a causadel col-lapse de gent que es vaproduir a la taquilla, l'organització va decidir regalar-ne 20.000més. Durant el festival es vanprojectar, en pantalles gegants,videoclips i adhesions de persones que no hi van poder assistir.

Al concert es va proposar que elboicot a les empreses relacionades amb la guerra a l'Iraqcomencés per Coca-Cola, BP,BBVA i Malboro.

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestamentes pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre elspobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAU

Publicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28diaridelapau@correu.vilaweb.comPàg.web: www.xarxabcn.net/foradequadre

Per a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862

Consell de redacció: Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Àlex Canosa, Oriol Canosa,David Espinós, Anna Gonzàlez, Enric Gotanegra, Roger Llopart, Consol Llupià, CarolLópez, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens, Abraham Masllorens, LauraMor, Samuel Navarrete, Anna Ortiz, Mariona Ortiz, Marta Raich, Laia Raich, LluísRiera.Compaginació: Eulàlia Guarro, Maria Farràs.Correccions: Georgina Castellà, Daniel Escribano, Jordi Garcia i Marta Xufré.Capçalera: Josep Maria TriasEl Diari de la Pau també el fan possible: Jaume Bisbal, Pau Casanellas, David Donat,Mònica Leiva, Maria Llop, Miquel Martí, Jessica Martínez, Jaume Mestres, Laia Peidro,Joan Marc Simón, Jordi Sunyer i Josep Carreho.Impressió: Gràficas de prensa diariaDipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 3

ENTREVISTA

"Jo no vull que em mani un govern terrorista!"

Entrevista a Carme Sansa, actriu

7Marta Bisbal

Fora de Quadre

Carme Sansa celebra enguany els seus seixanta anys, i els quaranta de professió teatral. En la seva vida, diu, no és possibledesvincular professió i compromís.

Explica'ns una mica la tevatrajectòria professional i comet defineixes tu mateixa.Em defineixo com una dona delteatre! la meva dedicació quasiabsoluta ha estat el teatre.Jo feia de mestra a l'EscolaIsabel de Villena. Vaig començarun curs a l'Escola d'Art DramàticAdrià Gual, on vaig conèixer gentque em va influïr profundament,com Maria Aurèlia Capmany oCarme Serrallonga. Aviat va serincompatible amb la feina: vaigcomençar a dedicar-m'hi del tot,i fins avui.

Sota el teu punt de vista, l'actor i en general l'artista, téuna funció social més enllàde la producció d'un materialcultural, o opines, com d'altres, que la vostra feinas'hauria de cenyir estrictament als escenaris?Sí, ja sé que alguns companyshan dit que "lo que haya quehacer, los actores ya lo hacennosen el teatro, que es lo nuestro..."En el meu cas, no trobo possibledesvincular la meva feina delcompromís. És cert que el teatreés espectacle, però, dins d'unespossibilitats, sempre és possibletriar,ser una mica selectiva, iaixò que guanyar-se la vida ambaquest ofici no és pas fàcil. A mim'interessa treballar textos quecontenen una certa críticasocial, i alhora podendivertir,com ara Dario Fo i FrancaRame. Les opcions personals estradueixen en les opcions professionals que vas fent. A l'època enquè molts dels companys marxaven a Madrid a treballar, jo emvaig plantejar en un certmoment què volia fer. Va ser unaopció: m'interessava treballar enla meva llengua i m'interessavaaquest país. Això no nn'haimpedit fer les obres dels gransautors espanyols,en castellà, idisfrutar-ho molt.

Quines són les causes del teucompromís? perquè hi hamolta gent que considerasuperada l'etapa en què totaacció cultural era alhora unvehicle de reivindicaciódemocràtica...És cert que durant molts anysens hem cregut en una democràcia consolidada.. .durant untemps, ho va semblar. En unaèpoca concreta, per mi va ser

molt important la lluita pelsdrets de la dona.. .perquè lasituació era fatal, i jo vaig entraren contacte amb dones moltconscienciades socialment. Abanda d'això, calia sobreviureculturalment. I ara ens adonemque tot ha canviat en les formes,però no tant en el fons. Ni s'hasuperat el conflicte que suposauna dona quan té un rol depoder, ni tampoc com a paísestem normalitzats, ni res deres. No sóc pessimista. Nomésdic que cal que ens tornem adespertar. Que hem viscut enuna mena d'oasi en què semblava que totes les conquestes jaestaven fetes...i ni de bon tros!

Com estàs vivint aquestasituació, i què t'ha portat aparticipar activament en laPlataforma CulturaEspectacle contra la Guerra?Estic convençuda de que tot plegat és innpresentable. I hemcomençat a organitzar-nos, lagent està plena d'energia! Lapunta de llança dels premis Goyava ser genial,i l'acte al Congréstambé: tothom es va mullarsense pensar en les conseqüències. Si els que som una micaconeguts podem influir,hem defer-ho. No som pas líders, és lagent qui ho està fent possible.

I la posició del governespanyol?Jo no vull que em mani un govern que fa el joc al terrorismedels estats. Crec que fa un certtemps que ens estan ensenyantcom són realment; ja no tenenvergonya! No podem seguir així,de cap manera. A Catalunya,abans d'acabar de reivindicar elque és nostre, ja ens ho hanpres. Al País Basc, el que estàpassant és una vergonya. Aixòés democràticament indecent, itrobo que no hauríem de permetre que segueixin governant, decap manera.

Com t'expliques que el PP enbloc es mantigui impertorbable en la defensa de lesseves posicions actuals malgrat l'enorme oposició popular?Jo crec que els propis càrrecs imilitants del PP ja no podenmés, i que molts d'ells deuentenir problemes de consciència.El govern fa temps que exerceix

Carme Sansa

amb actituds dictatorials, i aquesta majoria absoluta s'estàtornant irrespirable.

Quina feina feu des de laPlataforma?Posem en marxa totes les iniciatives que puguin ajudar a lamobilització, com el Concert contra la Guerra. Vam escriure unacarta al monarca espanyol,perquè considerem impresentable que no es posicioni, queestigui absent quan la poblacióes preocupa, s'indigna, s'esforçaper manifestar-se tan massivament. Li exigim que es pronunciï,i que intercedeixi en la posturadel govern espanyol. La vamentregar al president Rigol, idesprés al govern militar. No hiha hagut cap resposta.El proper dilluns dia 7, a les 21h,a la sala F. Puigserver del Lliure,organitzem "Paraules contra laguerra": actors, actrius, i cantants, llegirem poemes, contes ialtres textos. A més, continuemIlegint els manifestos a totes lesobres que s'estan representant

Pilar Aymerich

aquests dies.

Però la guerra ha començat,ja s'està executant. Fins aquin punt hem de seguir treballant?La guerra ja s'està perpetrant,d'acord,però això ens dónaencara més motius; de fet, jaestà durant massa, se'ns fallarga i insuportable. Doncs nohem de cansar-nos, hem de fernos una queixa grandiosa, multitudinària i constant. Hem de serun corcó. A més, haurem detenir memòria: a l'Aznar, nopodem deixar-lo de petja, jo crecque hem de fer-nos molestoscom la mala consciència. Perquèestan passant coses que no elspodrem perdonar.

Quin valor tindrà tot això,després de feta la guerra?Es tracta de la nostra dignitat, iaixò passa per la protesta méscontundent possible. Saben queno ho tindran fàcil. És el nostrefutur, i tot això servirà: ja estàservint.

4 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

CULTURA DE LA PAU

Educar, actuant, per la pau

Dos fets dominen el panoramainformatiu: la guerra de l'Iraq i lamobilització sense precedents del'opinió pública en contra d'aquesta guerra. Les conseqüències de la dura dialèctica establerta entre aquestes dues realitats està per veure, però tot ensdiu que no seran pas insignificants. La governabilitat mundial,les organitzacions supraestatals ila mateixa democràcia en resultaran profundament afectades.El temps dirà en quin sentit.

Lluiten, en definitiva, dues concepcions irreconciliables: d'unabanda l'imperi mundial exercitdes d'un focus de poder il•limitatque no accepta cap contrapoder,i de l'altra, una concepciódemocràtica i multipolar del mónen què els diversos poders sónharmonitzats per institucions

internacionals que asseguren lagovernabilitat global. L'imperipassa per una reduccióimpossible, de la complexitatmentre que de l'altra banda esvalora aquesta mateixa complexitat com un actiu que cal respectar, comprendre i gestionaradequadament. L'imperi contrala intel•ligència, el domini contrala democràcia, la guerra contrala consciència.

Crec que l'educació per la pau,és a dir, l'educació en el valorsque han de fer possible la instauració de la cultura de la pau, témolt a veure amb el potentíssimposicionament actual de l'opiniópública. I és que, encara quemodestament, ja fa anys que l'educació per la pau està presenten les nostres societats occidentals. Tant a les escoles i universi

tats com en els mitjans de comunicació i en molts altres llocs, isobretot en el cor i en la ment deles persones. Això no és pas unaconstatació cofoia, encara hi hamolt de camí per recórrer, nohem fet més que les primerespasses, però es constata, si mésno, una observació realista. Laguerra ja no pertany al futur quela humanitat es vol construir perhabitar-hi, la guerra i els seusvaledors pertanyen a un passatque ens afanyem per deixarenrere. Però això no succeiràsense la nostra voluntat decididai tossuda.

Crec que hi ha tres valors fonamentals per educar per a la pau:el respecte, la no-violència i l'esperança. Seria massa llarg entrarara en una anàlisi aprofundida,però cal dir que l'educació per la

Alfons BandaPresident de la Fundació per la Pau

pau ha de conduir no solament ala desafecció i al rebuig de laviolència sinó al seu descrèditcom a forma de solucionar elsconflictes. Alhora ha de facilitarl'adquisició dels recursos emocionals que facilitin les aproximacions empàtiques envers elsaltres i que evitin els fal•laçosmecanismes pels quals s'arribatan fàcilment al disseny de l'enemic. L'educació per la pau tambéha de ser educació per a lamediació i per a la resolució deconflictes, per al diàleg i per a lacooperació. Finalment, l'educacióper la pau ha de ser educació pera l'acció. Una acció ciutadanaque es proposa implantar aquesta cultura, encara inèdita peròintuïda, que és la cultura de pau.

Ciutadahes i ciutadans: Aturemla guerra!

Mestres per 1345snia

Mestres per Bòsnia (MxB) és unaONG formada per persones queestan disposades a dedicar partdel seu temps en projectes decol•laboració amb diferents institucions relacionades amb el móneducatiu dels Balcans.

Promovem la solidaritat humanai material amb els Balcans mantenint una relació directa i personal amb els beneficiaris dels nostres projectes.

Entenem la solidaritat com uncompromís en la defensa delsvalors democràtics de convivència multicultural, de pluralitat ide la diversitat de les nacionalitats.

Mestres per Bòsnia porta algunsanys realitzant projectes d'intercanvi i formació entre mestresde Bòsnia i Hercegovina (BiH) iCatalunya.

Al gener del 2000 vam rebre unaproposta de projecte per part delSr Irfan Nevzatovic mestre deKannenica, actualment desplaçata Tuzla i del Sr. Feizo Begovicnatural de Srebrenica, directorde l'escola Prodinje al camp derefugiats de Mihatovici.

El director de l'escola de Zvornik,Sr Peric, el Sr Begovic i el SrNevzatovic al menys coincideixen en una cosa: s'ha de mirar elfutur i això vol dir tornar a con

viure. "Intercanviar experiènciesentre mestres de Catalunya, dela Federació de BiH i de laRepública Srpska", perquè"després de la guerra, és necessari un contacte professionalamb l'objectiu d'aproximar lagent" i "crear relacions d'amistatentre els mestres de les duesentitats de BiH".

MxB ha decidit dedicar els seusrecursos humans i materials perajudar a que el retorn dels refugiats, víctimes de la neteja ètnica, es faci en clau de reconciliació.

Amb els recursos de la nostraentitat no podem pretendreésser un factor determinant pera la modificació de la convulsa icontradictòria situació que viuencara avui a la zona delsBalcans.

Ara bé, si creiem que els granscanvis són possibles gràcies a lespetites aportacions, es pot trobarsentit a la feina que MxB estàrealitzant en aquest país i situarla en la seva justa mesura.Les accions i els projectes realitzats en el marc del "Pla per a unretorn en clau de reconciliació",la formació de professionalsd'institucions de nens ambnecessitats educatives específiques; són accions que s'emmarquen en les necessitats de reforma que el sistema educatiu de

David Vilalta

BiH demanda i els mestres ensho han fet saber.

La nostra actuació, seguint elscriteris que hem anat aprenent,cobreix un espai important enaquella realitat. El fet de no serun organisme internacional, niuna gran entitat permet que elsprofessionals i les persones ambles que ens relacionem ens vegincom a iguals, com a ciutadansd'un altre país que vol donar uncop de mà, sense pretendreimposar res, però que aportareflexions profundes i anima derealitzar canvis d'actitud.

La clau de la nostra feina estroba en els valors que encarnem. El mateix disseny de coms'organitzen els seminaris, el seu

contingut, els compromisos personals que se'n deriven. El perquè i com es decideix dotar dematerial escolar una determinada escola, o posar-li la calefacció; actuen com una pluja fina,no es nota ni omple embassaments, però cala i dota al conreuper afavorir el creixement denoves plantes.

Estar ben informats i informadesens permet enfocar millor lesentrevistes amb les direccions deles escoles, amb les institucionseducatives, amb els i les mestres; sense perdre de vista elsnostres objectius de col•laborarper a la reconstrucció d'una BiHmés respirable, tolerant idemocràtica.

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 5

MEDITERRÀNIA: Tunísia

Drets i llibertats a Tunísia

Quan la guerra cobreix amb elseu mantell negre tota l'actualitat informativa, una miradasobre Tunísia és un dels moltsapunts que cal fer, en un contexthistòric en què es fa imprescindible reprendre els objectius de laDeclaració de Barcelona per acrear un espai euro-mediterranide pau i de prosperitat compartida.

És ben sabut que Tunísia no ésnomés el bon alumne de les institucions financeres internacionals, per les seves conquesteseconòmiques i educatives, laseva estabilitat social,la supressió de l'integrisme (i de l'islamisme polític) o l'estatut jurídic dela dona. També és el país on nohi ha llibertat de premsa, ni independencia del poder judicial,i onels defensors dels drets humanspateixen atacs violents enmigd'un assetjament continu.

Des de fa anys, les organitzacions internacionals denuncienles condicions deplorables enquè es troben un miler de presoners polítics (d'entre els qualsuns 600, presos de conciencia),

Jesús García-LuengosAdvocat i col•laborador del Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria

les tortures, els judicis de civilsper part de tribunals militars, lesrestriccions a la llibertat de circulació i, en temps recents,lesdetencions d'internautes i lesagressions a diversos advocats.E1 pasta mes de febrer d'enguany foren hospitalitzades mésde vint persones com a conseqüència de la brutal actuacióde les forces de seguretat, en eltranscurs de les manifestacionsen contra de la guerra a l'Iraq.

Per altra banda, també és benpalès que el president Ben Alí haaconseguit eliminar qualsevoltipus d'oposició política -les sispetites formacions satèl•lit, ambrepresentació parlamentària, nohan votat mai en contra de capprojecte governamental, il'autèntica oposició no semblapas que tingui un veritable projecte polític-; i ha moldejat lasocietat civil mitjançant unimpressionant aparell policia,milers de cèl•lules del partitgovernamental, i unes set-milorganitzacions pròpiamentgovernamentals.

Davant d'aquest panorama, el

nucli dur de la societat civil estàconstituït per una minoria admirable de defensors dels dretshumans, liderada per la LligaTunisina de Drets Humans, degana de les associacions a l'Àfrica,i el Comitè Nacional per lesLlibertats a Tunísia, ambduesamb múltiples entrebancs per alseu funcionament.

Per altra banda Ben Alí, recolzatper les grans potències i reforçaten la seva política represiva pelsefectes de I'll-S, ha deixat benclara la seva vocació presidencialvitalicia -en un gest que, comtants d'altres, recorda Burquiba, assegurant-se, de moment, lapossiblitat de mantenir-se en elcàrrec fins el 2014 per mitjàd'una nova reforma constitucional.

En aquest ordre de coses, totsembla indicar que no hi auracanvis a curt termini, malgratque res no és ja completamentestable en un context de globalització en què l'economia tunisina no ha obtingut els resultatsesperats el 2002 ni ha seguit elritme exigit per a les necessàries

mesures d'adaptació derivadesde l'Acord d'Associació amb laUnió Europea (UE). Al factor demalestar econòmic cal afegir-hiel d'una població reprimida, peròcada vegada més saturada, i elsefectes, a tots nivells, de la guerra a l'Iraq.

Arribats a aquest punt, sorgeixuna qüestió determinant i inaplaçable en relació amb laUE:si,com ha declarat la mateixaUE, les llibertats polítiques i elsdrets humans són fonamentalsper al progrés de les societats il'eficàcia econòmica, no s'enténper què no s'han adoptat elsmecanismes pertinents per alseu foment i protecció, amb lesmesures incloses al programaMEDA. Precisament,e1 fonamentelement essencial,jurídicannent

vinculant- de tots els acordsd'associació euro-mediterràniaés el respecte dels drets humansi la promoció dels principisdemocràtics. Per què la UnióEuropea no és coherent amb elsseus propis enunciats?

La censura al país del Sr. Ben Alí

99,52% de "sí". Aquest és elresultat sense discussions delreferèndum del 26 de maig de2002 sobre la modificació de laConstitució, que suprimia la limitació dels mandats a la presidència. Permetia, per tant, a l'actualcap de l'Estat optar a un quartmandat l'any 2004, alhora queinstaurava la seva impunitatpenal. Una pinzellada de què ésla democràcia a Tunísia...

El 21 de juliol, el cap de l'Estat,Zine el-Abidine Ben Alí, encarava gosar felicitar-se del "meritorisalt qualitatiu aconseguit per lajustícia tunisiana", encara quetot l'any 2002 va estar marcatper processos penals injustos: elde Hamma Hammanni, directorde la publicació del diari El Badili líder del partit comunista obrertunisià (PCOT), que ha estat condemnat a nou anys de presó; oel cas d'Abdallah Zouari, unperiodista islamista que acabavade passar més de deu anys a lapresó i a qui han arrestat altravegada (condemnant-lo a sismesos més a la garjola). Al final,

Zouhair Yahyaoui, periodista processat

els dos homes han estat alliberats a la tardor, però només gràcies a la campanya internacionalde suport.

Un altre cas és el de HamadiJebali, director del setmanari AlFajr, òrgan oficiós del movimentislamista Ennahda, es podreixrera els barrots des de... 1991.L'any 1992 el tribunal militar de

Tunis va condemnar-lo a setzeanys de presó per "agressió ambintenció de canviar la naturalesade l'Estat" i "pertinença a unaorganització il•legal". Acabava desuperar una pena d'un any depresó per haver publicat un article que criticava el sistema detribunals militars. Des de fadotze anys viu reclòs en unacella individual.

En aquest país la llibertat d'expressió no existeix. Publicacionspúbliques o privades, ràdio otelevisió, tots els mitjans estansota el patró del president BenAlí que, des de fa més de deuanys, ha desplegat esforçosenormes per emmordassar totesles veus de l'oposició, des del'esquerra fins als islamistes. Elsperiodistes independents noméspoden escollir entre exiliar-se ocallar. I els pocs que gosen desafiar el règim des de Tunísia s'exposen a amenaces, abusos, tallsde la línia telefònica i del fax,etc.

El règim també ha arribat a con

Virginie LocussolReporters sense Fronteres

trolar internet. Una veritableciberpolicia empaita sense trevaels ciberdissidents. A principis dejuny van detenir en un cibercafèZouhair Yahyaoui, fundadord'una web de l'oposició. El vantorturar i condemnar a dos anysde presó. L'única cosa que haviafet havia estat donar el punt devista de l'oposició i riure's, mésd'una vegada, del president BenAlí. El president no té sentit del'humor.

BO D'AJUTEn / Nam'adhereixo als objectius i lafilosofia del grup FORA DEQUADRE, que amb la sevaaportació i, concretament,amb el Diari de la Pau, contribueix a fomentar l'esperit desolidaritat i antibel•licisme.Adreça:Ciutat:Codi Postal:Telèfon:Aportació de: eurosCompte bancari:2013 0024 44 0201007862

6 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

CONFLICTES OBERTS: La crisi de l'ONU

Repensar les Nacions Unides

L'agressió armada liderada pelsEUA contra l'Iraq ha servit perquè uns quants s'apressessin aemetre el certificat de defuncióde les Nacions Unides: desprésd'una llarga malaltia, ha estattan fort el cop, que per a algunsno val la pena intentar reanimarel malalt. Però l'Organització deles Nacions Unides carrega sobreles seves espatlles l'enorme pesde 50 anys de maltractamentscontinuats, i resta, si no immune, sí que amb una gran capacitat per restablir-se. Nascuda

com a "Directori" de les potències vencedores de la SegonaGuerra Mundial, les decisionsmés importants -aquelles referides a l'excepcional autoritzacióde la força armada per al mante

niment de la pau i la seguretatinternacional- foren reservadesen el si del Consell de Seguretatal vet de França, la GranBretanya, la Xina, els EUA iRússia-. La lògica bipolar de laGuerra Freda implicà la paràlisidel sistema i l'actuació unilateraldels Estats marcats per l'equilibride la por nuclear.

Amb la fi de la Guerra Freda,vam assistir als primers intentsper domesticar l'únic espai mundial capaç de posar fre al naixe

ment d'un nou orde imperial sotael deliri del neoconservadorismenord-americà. Ja l'escassa claredat de l'autorització de l'ús de laforça per "alliberar" Kuwait, totdeixant un ampli marge de dis

Santiago Castellà SurribasProfessor Titular de Dret Internacional Públic, URV

crecionalitat als EUA, va alarmarpart de la societat internacional;seguidament, en el conflicte deKosovo, es va arraconar l'ONUesgrimint raons humanitàries perevitar un possible vet rus contraels atacs a Sèrbia. Ambl'Afganistan, ni tan sols es vapensar a portar el tema alConsell de Seguretat -on hihagués hagut consens-, perquècalia afirmar que l'Imperi -ferit ienrabiat per l'11-S- no reconeixcap ens superior de la ComunitatInternacional.

Ara, un cop iniciats els atacs contra l'Iraq, l'ONU no resta morta,com voldrien alguns; potser síque ferida i humiliada, peròencara viva, i més necessària

que mai: cal, si més no, repensar-la i reinventar-la, perquè ésl'únic espai mundial capaç d'ordenar pacíficament les relacionsentre els Estats. Segurament elsseus mecanismes de presa dedecisions resten obsolets, calrepensar els membres permanents, el dret de vet, la distribució de funcions entre el Consellde Seguretat i l'AssembleaGeneral, establir un control judicial de la discrecionalitat políticadel Consell de Seguretat... Peròcal salvar l'ONU, l'única opcióreal que hem tingut per intentaraturar aquesta guerra, un espaion el "Clan de les Açores" no s'haatrevit a anar per no sortir-nederrotat i amb la cua entre lescames.

Estratègies de la mentida:la guerra de l'Iraq com a "guerra humanitària"

La guerra de l'Iraq torna a posardamunt la taula els vells problemes de moralitat i justícia de ladoctrina de la "guerra justa". Enaquesta i en d'altres guerreshegemòniques recents, el principal obstacle que afrontenWashington i els seus aliats no éspas la capacitat combativa del'adversari, que pot molt pocdavant la superioritat militarabsoluta dels Estats Units. Elprincipal problema del "trio deles Açores" és moral i polític:presentar l'atac a l'Iraq com una"guerra justa" i legítima i amagarels seus veritables motius: lacreació d'un nou ordre internacional que reflexi la distribuciódel poder militar actual, i no pasla de 1945, encara present en lacomposició i les normes delConsell de Seguretat.

La necessitat que la guerrapogués tenir alguna coberturalegal i una certa legitimitat explica la tossuderia i l'afany deWashington per impulsar l'aprovació d'una segona resolució delConsell; d'una banda, si hi haviaun veto, per obtenir una majoriade 9 o 10 vots amb què donarcobertura a l'atac; i quan això vahaver fracassat, la usurpació del'autoritat des del Consell de lesAçores amb la invocació, en unaconfusa barreja, de la Resolució1441, de la 687 de 1991 i,sobretot, del precedent deKosovo.

Cal reiterar que la 1441 no inclou

cap "gallet ocult": fins i tot Estats

Units va admetre la necessitatd'una nova Resolució, del projecte del la qual, de fet, va presentar. També cal recordar que l'autorització de l'ús de la força aquè remet la 687 tenia com apropòsit restablir la pau i laseguretat a la regió per mitjà dela retirada iraquiana de Kuwait, ino pas per mitjans definits aposteriori i de forma unilateral,com el "canvi de règim", que la1441 tampoc no menciona, i queés un objectiu il.legal segons laCarta de Nacions Unides.Finalment, pretendre que la 687i altres Resolucions otorgarienals Estats Units el dret d'intervenir a perpetuitat per a "restablirla pau i la seguretat" al PròximOrient, és senzillament ridícul.

I respecte a Kosovo? Afirmar quees tracta de situacions similarsés absurd. A Kosovo s'hi actuàsense l'autorització del Consell,per la qual cosa aquella intervenció era simplement il•legal. Arabé, després de Ruanda i deBósnia, hauria estat immoralpermetre la consumació d'unnou genocidi a Kosovo. Aquestgreu incompliment de la Carta esjustificaria, com a "mal menor",enfront del gravíssim incompliment del dret internacional quesuposaria aquell genocidi i altrescrims contra la humanitat.Kosovo, a més, seria una "intervenció humanitària" que reflexaria la idea, àmpliament acceptada, que els principis de sobiraniai de no-injerència no són absoluts i no poden ser invocats per a

José Antonio SanahujaProfessor de Relacions Internacionals, Universitat Complutense de Madrid

encobrir aquests crims.

Afirmar que l'Iraq és una "guerrahumanitària" utilitzant l'argument kosovar és una fal.làciaimmoral. La crisi humanitàrial'està provocant l'atac angloamericà, i no el govern de l'Iraq.Saddam viola els drets humans,però no pas més que d'altres dictadures i, per descomptat, nosembla justificada una guerraque pot causar més víctimes queles violacions dels drets humansque es pretén abolir.

Tanmateix, l'argument de que laguerra respon a raons humanitàries és cada vegada més present: l'assetjament i l'atac aBàssora que, amb dos milions

d'habitants, ha estat declarada"objectiu militar legítim", espretén justificar per la necessitatde portar ajuda humanitària a lapoblació. Els representants del"trio de les Açores" ara visitenKofi Annan oferint ajuda perassistir les víctimes i reconstruirel país, potser amb l'objectiu queNacions Unides, qualificades perBush dirrellevants" en matèriade pau i seguretat, esdevinguiuna mena dONG global".Primer es bombardeja, i despréses dóna menjar als supervivents,amb el propòsit de justificar elcrim a posteriori. És il•legal,immoral i, sobretot, és cínic.Però el que no poden pretendreés que, a més, sigui legítim.

L'Onu no és com els jocsOlímpics, l'important és queguanya qui na hi participa

Carlos Pérez

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 7

ART CONTRA LA GUERRA

"Dictadors"1989

El muntatge artístic del'autor ens vol mostrar queels militars sempre estanal servei de la mort i ladestrucció.

Marc VallsNat a Barcelona.

És grafista.Membre de la Plataforma

d'Artistes Contra la guerra.

1(4CRÒNICA DELS BRIGADISTESBagdad del 30 de març al 2 d'abril 2003Les nits del 29 i 30 de març, deforma similar a les nits anteriors, la ciutat ha patit intensosbombardejos sobre les 24:00,les 2:00 i les 5:00 de la matinada. Aquest cop els objectius hanestat els centres de telecomunicacions el Ministerid'Informació. Malgrat que dosd'aquests centres han quedatdestruïts i les seves dependències inutilitzades, no hi ha hagutvíctimes mortals possiblementper l'hora en què es produïrenels atacs.

L'endemà, dia 31 de març unamatança de civils té lloc aDailiya, una barriada humil deBagdad, quan a les 14:30 horesl'aviació dels EEUU els llença unabomba provocant set víctimesmortals (6 nens i 1 dona) i mésde vuitanta ferits. Un cràter és lasenyal exacta d'on s'ha produïtl'explosió, dues cases han quedat derruïdes a causa de l'onadaexpansiva.

Els bombardejos més intensosdes que ha començat l'agressióes produeixen ll d'abril.Incomptables explosions debombes i míssils tenen lloc a laciutat. Així mateix, els vols delsB-52 es poden sentir contínuament sobre Bagdad. Aquest cop,el Ministeri de l'Aire ha quedatdestruït. I les víctimes civils es

compten a desenes d'entre elsbarris més densament poblats deBagdad. Presenten impactes demetralla per tot el cos, cremadesde diferents graus i traumatismes produïts pels enderrocaments dels edificis. Cada cop ésmés freqüent l'ús de bombes defragmentació en els atacs, queprovoquen a causa de l'expansióa gran velocitat de la metralla,amputacions en les extremitats idestrosses en els òrgans interns.

La brigada, després de visitar elshospitals de la ciutat i comprovarque els ferits són majoritàriament civils, es proposa fer unregistre dels ingressos per mostreig entre els hospitals escollitsa l'atzar. Bo i constatant, através del testimoni de ferits ipersonal mèdic, que hi haincidències als hospitals respecteferits i morts no registrades. Caldesmentir que els atacs es produeixen només contra objectiusmilitars o del govern, les bombesdels EEUU estan esclatant sistemàticament i indiscriminada, aqualsevol hora del dia o de la nit,sobre els barris on viu la població civil. Causant víctimes mortals, ferits i danys materials. Sibé el govern dels EEUU preténocultar a la opinió pública internacional, els bombardejos indiscriminats com a tàctica de terror,aquesta té com objectiu esporu

guir al poble de Bagdad i desmoralitzar-lo abans que es produeixi l'entrada de les tropes invasores.

La cara més tràgica de la guerrala troben als hospitals, on el personal sanitari, atén en les pitjorscircumstàcies possibles i deforma altament professional alsferits. A l'Hospital de Naoman,està ingressat Omar Abdel Karimde 29 anys ferit a l'abdomen acausa dels míssils que impactaren cap a les 16:40 de la tarda albarri de Shaab i que va afectar aset famílies veïnes. Munib Aviv,de 31 anys està en estat greu,connectat a les bombes d'oxigeni sense poder parlar. L'han ferit alventre, cames i al tòrax. EnGeorgis Basar l'impacte de lametralla de les bombes de fragmentació li ha destrossat lesmans i les cames. Però les víctimes més colpidores són elsinfants de Bagdad. Alí es un nende 12 anys que ha perdut tota la

Brigada Mohamed Belaidi

família a un dels atacs, produït eldia 30 a les 12:00 del migdia enel que van morir 21 persones.Està ingressat a la sala de cremats i li han amputat els dosbraços. El mateix dia a les 18:00i al barri de Palestina, tres estudiants de secundaria van serferits per un míssil nord-americà,ara estan a l'hospital amb fractures diverses i metralla, per tot elcos.

Malgrat la commoció que causala invasió de les tropes de l'eixanglo-americà, els barris atacatsestan plens de vida i la gentsegueix relacionant-se amb normalitat, netejant de runa elsllocs destruïts per les bombes,obrint els comerços, transitantpels carrers, vivint. Mostrant-sea sí mateixos, i al món sencer,que només cal coratge col.lectiuper defensar-se de l'invasor, queels ataca impunement des del'aire a cops de metralla i míssils.

FE D'ERRATESEn el tema central del darrer número vam expressar les xifresdels donatius a la campanya de Bush en milers i hauríen d'haver estat expressades en unitats.

A l'article de contraportada de José María Tortosa hi mancavauna frase: "Mientras la guerra continúe, la lucha continúa".

8 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

TEMA CENTRAL: Palestina

Relat d'un viatge a Cisjordàniai la Franja de Gaza

Ferran Izquierdo és professor de Relacions Internacionals a la UAB i està especialitzat en elconflicte araboisraelià. Va viure a Jordània durant un any i ha fet diverses visites als territoris palestins ocupats per Israel. El motiu del seu recent viatge era, entre d'altres, de col•laborar amb la Campanya Civil Internacional per a la Protecció del Poble Palestí. Tot i el seu coneixement, l'impacte d'aquesta visita ha sigut brutal. Com a resultat ha escrit un article ("El corde la neteja ètnica") en el qual afirma no ser capaç de transmetre un xoc tan profund.

La primera visita és a Jerusalem,segons l'autor, unes de les ciutats més belles del Mediterrani.Recorda la ciutat durant la primera Intifada, amb una presència brutal d'armes en mans demilitars i de colons, amb elscomerços en vaga permanent,amb xocs continus entre soldatsi nens que els tiraven pedres a lasortida de les escoles i amb laCiutat Vella deserta i paralitzadapel tancament comercial.Actualment, els carrerons de laciutat emmurallada solamentestan deserts de turistes, lespatrulles militars hi són menysnombroses i més relaxades i elsciutadans israelians movent-sediàriament amb autobús pelJerusalem occidental sense capproblema i envoltat de gent.

Igual que a la resta d'Israel, elsisraelians viuen d'esquena al queestan fent als territoris ocupats.De tant en tant hi ha atemptats,és cert, amb unes persones quemoren sense saber per què iamb familiars i amics que no esrefaran de la mort dels que elseren propers. La contradiccióentre el rebuig a saber i el coneixement només es pot resoldreoblidant, i per poder oblidar calminimitzar la víctima, treure-litota importància, fins i tot fer-lamenyspreable.

Tot i pagar els mateixos impostosque la resta d'habitants de lapoblació, els palestins no rebencap servei i per descomptat capinversió. Darrera aquesta desigualtat social, hi ha la voluntat il'objectiu polític d'anar expulsantla població palestina amb unaeina tan senzilla com fer la vidael més difícil i degradada possible. Amb això, el poble palestís'ha omplert de desànim, s'hacarregat de repressió dels dirigents de la primera Intifada, i haferit els seus joves de droga.

La segona etapa del viatge quenarra l'article recorre a Yanun,un poblet de poc més de vintfamílies perdut entre turons,prop de Nablús i de la Vall delJordà. Un grup d'estrangersaconsegueix frenar la brutalitatdels colons que rodegen la valldel poble i que avancen en l'ocu

pació del territori, acorralen lapoblació primer dins el pobles idesprés els duu cap a nuclisurbans més grans, de forma quela terra acaba en mans de colonsarribats de l'estranger. La nit, aYanun, és única al món. Al pobletno es fa mai fosc. Des delsturons que l'envolten els colonsdirigeixen focus cap al poble,com en un camp de concentració. A Yanun, fins i tot la nit méstancada sembla de lluna plena.Un camp de concentració, dinsun camp de concentració, a l'interior d'un camp de concentració, i tots són cada dia méspetits. Aquest poble s'ha convertit en l'exemple més visible de lapolítica de desestructuracióeconòmica i d'assetjament com amecanismes de neteja ètnica.

El tercer punt del seu viatge és laFranja de Gaza, que defineixcom un enorme camp de refugiats convertit en el camp deconcentració més gran que s'hagi vist. La Franja és una de lesregions del món amb una densitat de població més alta. Unapoblació, que viu rodejada de filferrats amb pues, tanques,torres de vigia i murs. A l'horitzós'albiren les patrulleres israelianes, que fan lafunció de torresde vigia del campde concentració.Aquesta terrapateix repetitsatacs contra l'agricultura, elsdesarrelamentsd'arbres, lesexpropiacions deterra, l'apropiacióde l'aigua, lesamenaces demort, les pallisses i els assassinats. Tot aixòamb l'objectiud'aconseguir elmàxim desuperfície netade poblaciópalestina, aplegar les personesa les ciutats, alscamps de refugiats, als ghettos, alliberant totel territori possi

ble per a la futura colonització iannexió a Israel.

Tufah és la porta a una zonaprohibida de la Franja on totesles cases han estat destruïdes iles que han quedat a primeralínia són coladors en els quals,de dia, les famílies encara hiviuen, doncs tenen por que siles deixen no hi podran tornar.Però quan arriba el vespre ésmassa perillós quedar-s'hi,doncs els soldats israelians esdiverteixen disparant-hi, i estana la primera línia de foc quan elstancs fan incursions dins la ciutat.

Palestina es troba davant unaneteja ètnica lenta i cap a lesciutats i els pobles, producte dela tortura quotidiana sobre lagent, del malviure, de laimpotència. Arracona la poblaciói ocupa la terra que queda neta.Fa els ghettos més i més petits, imés i més tancats. Converteixtots els habitants en ostatges decàstigs col•lectius. No és unfenomen nou. És el mateix delsaltres colonialismes, de les altresneteges ètniques, però ara, enviu, en directe i al segle XXI.

Cronologia

Cap al 1250 a.C.: El pobled'Israel conquereix Canaan

63 a.C.: Incorporació dePalestina a l'Imperi Romà

70 d.C.: Els jueus són expulsatsi el Temple de Jerusalem destruït. Comença la Diàspora.

1896: Theodor Hertzl publica"L'Estat Jueu" defensant la creació d'un estat pels jueus aPalestina. Neix el Sionisnne.Comencen les primeres colonitzacions.

1897: Primer congrés Sionista aSuïssa.

1914: Al començament de la primera guerra mundial ja hi hamés de 50.000 jueus a Palestina.Un 6% de la població. Anglaterrapromet durant la guerra que siels àrabs participen en l'enderrocannent de l'Imperi Turc es crearà un estat àrab a Palestina.Lord Balfour, Secretarid'Exteriors britànic, promet elmateix als jueus.

1922: La Lliga de Nacions (antecedent de l'ONU) es mostra favorable a la creació d'un estat jueu.

1947: Les Nacions Unides aproven la partició de Palestina. Elsàrabs, que sumen el 70% de lapoblació i tenen el 92% del territori, obtenen només el 43% delpaís.

1948: Els jueus proclamenl'Estat d'Israel. Comencen elenfrontaments. La població àrabd'Orient Mitjà recoza els palestins en la seva lluita per tenir unestat propi.

1949: Els jueus controlen el70% del país. Un milió de palestins són obligats a exiliar-se. Lazona de Cisjordània passa aJordània i la de Gaza a Egipte.1964: Es crea la OLP,l'Organització per l'Alliberació dePalestina.

1967: Guerra dels Sis Dies.Israel envaeix en només 6 diesGaza i el Sinaí (Egipte),Cisjordania (Jordània) i el Golan(Síria). L'OLP es trasllada alLíban.

1973: Guerra del Yom-Kippur.Aquest cop són els àrabs els queataquen per frenar l'expansiójueva. El contraatac de l'exèrcitd'Israel no es fa esperar. guanya

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 9

la guerra però perd alguns territoris.

1974: La ONU reafirma el seucompromís per aconseguir unEstat Palestí.

1982: Israel envaeix el sud delpaís durant la guerra del Líban.Ariel Sharon, llavors ministre dedefensa, provoca una massacreals camps de refugiats de Sabrai Shatila on milers de palestins hideixen la vida.

1987: Primera Intifada. A partird'ara seran els palestins delsterritoris ocupats els que prendran la iniciativa i no els exiliats.Es promou la desobediència civili el rebuig a l'ocupació. El recolzament internacional a la causapalestina creix.

1988: Es crea l'Estat Palestí.

1991: Primera guerra del Golf.Conferència de pau a Madridentre àrabs i jueus. Comença elProcés de Pau.

1993: L'ANP (Autoritat NacionalPalestina) obté el control deGaza i Cisjordania. S'acorda unasolució definitiva al cap de cincanys.

1995: Isaac Rabin, primerministre israelià, és assassinatper un jueu ultraortodox. Elprocés de pau rep un fort cop.

2000: Fracàs de la Cimera deCamp David entre l'ANP i Israel.Comença la segona Intifada peldescontent de la població palestina.

2001: Comencen els assassinatsde dirigents palestins pel governd'Ariel Sharon. Augmenta laviolència contra la població civilper part de l'exèrcit jueu, convertint-se en un genocidi.

2002: Israel torna a ocuparCisjordània i Gaza. Noves massacres al camp de refugiats deJanin. L'Exèrcit posa setge alquarter general d'Arafat aRamal•la.

2003: Durant la segona guerradel golf, i aprofitant que l'atencióinternacional està centrada en elque passa a Iraq, Israel intensifica les incursions a Palestina i lesaccions contra la població civil.Els governs americà i britànic escomprometen per enèssimavegada a solucionar el problema.

TEMA CENTRAL: Palestina

La meva Gernika particularCarta d'una cooperant a Palestina

El reflex del mirall i jo ploremjunts aquesta nit, mirant-nosfixament, sense vergonya.Digerim la ràbia del moment,masteguem la impotència, comun un acte de catarsi.

Ploro per la gent que estimo, percontinuar la meva feina aquí,encara que això els faci patir. Perno saber explicar-los que elsmotius es troben en els detallsmés petits: avui, el motiu erauna àvia que, farta del toc dequeda que vivim des de fatres dies, ha sortit a buscaraigua. Pel camí, ha trobat untanc patrullant. Ni el tanc nil'àvia no han volgut apartarse. Quan m'hi he acostat, ladona tenia la mirada sàvia il'esperit calent. He posat aprova el poc àrab que sé: -quiets? -sóc la Mónica, -benvinguda, -gràcies. Després, nohe entes res, però no ha calgut: m'ha ensenyat les sevesmans plenes de Ilagues, hasenyalat els soldats, el cubellbuit que portava i el camí quehavia de fer. L'he agafat benfort i, juntes, hem superat el"vehicle horribilis" amb certaire triomfant. Com si d'aquest petit gest depenguésl'alliberament de tot Palestina!

Ploro pels nens d'Hebron:cada dia es juguen la vida peranar a l'escola, saltant de teulada a teulada, evitant els soldats i els colons jueus ; veuenpassar la seva infància a travésdels barrots de les seves casespresó ; amb dotze anys, portenmanilles. Us parlo de la nena detres anys que els soldats varen "

raptar " ahir per obligar-la aidentificar el seu pare en unaroda de reconeixement. El parehavia fugit per protegir la família, després de saber que l'acusaven d'ajudar la resistència.

Us parlo del meu amic Ahmad,dels tres anys i mig passats a lapresó, acusat de llançar pedresals tancs durant la primeraIntifada. De les cartes d'amorque enviava a la seva mare, quevisitava quatre dels seus deu fillsen diferents presons, repartidesper tot Israel.

Us parlo de la noia que jeia alcostat de les runes de la casaque l'exèrcit d'Israel va fer volarpels aires, després que el seucompany se suïcidés, en unautobús, a Haifa. Les universitats d'Hebron porten dos mesos

tancades per l'exèrcit israelià,deixant al carrer uns set-milestudiants. " A Europa ja coneixen el nostre patiment ? " m'hapreguntat la noia. He dit que sí.Esperava tranquilitzar-la, peròhe sentit que la meva afirmació lidesvetllava, alhora, la crueltat detot el nostre món, observadorimpassible del seu dolor.

Mónica LeivaHebron, març de 2003

nada fa uns dies a Gaza, literalment aixafada per una màquinaexcavadora de l'exèrcit israelià,quan intentava evitar que destruïssin la casa d'una família. Nola vaig conèixer, però he aprèscoses d'ella. I em pregunto quèdevia sentir el conductor"bulldozer" quan 11 va passardamunt i va recular, com

delpelqui

Me'n vaig a dormir sabent quel'endemà hi haurà nous assassinats: deu, quinze cada dia.Alguns dels joves que m'envolten desitgen, íntimament, queels toqui a ells : a això pot arribar la desesperació. No podentreballar, no poden estudiar, nopoden sortir de la seva ciutat.Són humiliats constantment.Han perdut l'esperança.

Us parlo del soldat que m'hademanat el passaport aquestmatí. Tothom sap que aquestano és la manera de viure delsjoves d'altres països del món :em mira amb enveja, a vegadesamb vergonya. En el soldadetd'avui he vist el desig de viatjar,d'abraçar la seva nòvia, de sortiramb els amics, de no passarfred. De no tornar a tenir por demorir d'un tret, de no tenir mésmalsons per l'últim noi que vamatar per l'esquena.

Us parlo de la Rachel, la noianordamericana que morí assassi

Memica Leiva

remata un gos malferit.

Aviat deixaré de plorar. No emqueden gaires reserves, les llàgrimes també s'acaben, com elpetroli. Algú podria explicar-hoals tres genets de l'Apocalipsi,plens de ceguesa, de prepotència, que han aconseguit generarel major moviment anti-guerravist en molt de temps. La forçad'aquesta mobilització m'ajuda acomençar a somriure. La mevageneració ha trobar motius icanals per a lluitar.

Ara que somric, és millor quepari d'escriure. El soroll infernald'un tanc sota la meva finestraem retorna a la meva Gernikaparticular: no convé que vegin elllum encès.

Amics: seguiu treballant en elvostre front. Jo, i el reflex delmirall, tenim, per ara, aquestd'aquí ben cobert.

10 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

TEMA CENTRAL: Palestina

Cors trencats, ments plenes d'odi

AMMAN, Jordània - En general,els àrabs tenen dues opinionsdiferents sobre el president iraquià Saddam Hussein. Jo sóc del'opinió minoritària. Nosaltres,els "liberals" el condemnem perles atrocitats que ha infligit a laseva gent. Nosaltres esperemque el final de la guerra a l'Iraqserà el final de la dictadura. Peròtambé creiem que la dimissió deSaddam no justifica la desmesurada força militar que està utilitzant contra els àrabs la coalicióde forces liderada pels EEUU.

Jo crec incondicionalment en lademocràcia, però sóc escèpticsobre la institucionalització de lademocràcia a Iraq perquè lademocràcia encara és un concepte aliè a la nostra regió.Abans que l'administració Bushparlés sobre establir la democràcia a l'Iraq, els EEUU no havienfet gaires intents ni per convèncer els seus aliats més fidels alPròxim Orient de democratitzarse o de respectar els dretshumans.

Per la majoria dels meus veïnsàrabs, l'intens bombardeig aBagdad i a les altres ciutats iraquianes ha convertit Saddann enun heroi que defensa la sevanació els àrabs en generald'una invasió estrangera imperialista. Creuen que no és necessari fer fora Saddam per crear unrègim democràtic a l'Iraq. Tot ique desitgen la democràcia,rebutgen la idea que cal imposar-la amb mètodes "violents iestrangers". A més a més, emrecorden que els EEUU handonat suport durant molt tempsals règims autoritaris de la zonanomés perquè eren aliats duradors i facilitaven la seva política.

Els meus amics i veïns creuenque aquesta guerra és immoral iinjusta, que té com a motiu principal la necessitat dels EEUUd'assegurar-se els pous depetroli iraquians i que representael zel americà pel poder i elsseus somnis de grandesa. Elsmeus amics i veïns neguen quesigui legal perquè el Consell deSeguretat de l'ONU -per tant, lacomunitat internacional- nodonen suport a l'ús de la forçacontra l'Iraq. Per a ells, ladiplomàcia no ha donat mai unaoportunitat real d'ocupar-se deSaddam i de les seves famosesarmes de destrucció massiva.Aquest afany per netejar la regiód'armes de destrucció nnassivano s'ha estès a Israel, i en el casde l'Iraq, els inspectors de l'ONU

no n'han trobat mai. És més,aquesta guerra americana ésuna violació agressiva del dretinternacional, de la Carta del'ONU i les resolucions delConsell de Seguretat sobrel'Iraq, de la sobirania iraquiana,de la seva independència políticai de la seva integritat territorial.

Però a banda de les diferentsopinions que tinguem deSaddam, estem d'acord sobrealguns punts. El règim de

Politóleg i

plantejar un repte sense precedents. Pot ser que l'única manera de contenir la població rebelsigui utilitzant només la força i larepressió, no la democràcia. I,aleshores, què faran els americans?

Tot això són problemes geopolítics. Però són les persones el quèmés em preocupa. Veient per latelevisió els centenars de míssilsi bombes que cauen sobreBagdad, em pregunto quin caos

Saddam pot ser una amenaçaper a l'estabilitat de la nostraregió, però no pot comparar-seamb l'amenaça contínua quesuposa Israel. Israel té armament nuclear, ocupa àmplieszones de Cisjordània i envaeixGaza, demoleix rutinàriamentcases dels palestins quan no elsmata directament. Ha violat lasobirania de Líbia i de Síria i haignorat les resolucions de l'ONU iels tractats internacionals. Però,incomprensiblement, l'administració americana dóna suport atot el què fa Israel. És urgentíssim recolzar "l'alliberament" delsiraquians però condona la colonització de Cisjordània.

També ens uneix el sentiment devergonya perquè els nostres dirigents àrabs no han pogut aturaraquesta guerra. Vint-i-dosrègims àrabs no han estatcapaços de trobar una posiciócomú. Com sempre, la Lliga Àrabés políticament impotent. Elsgovernants àrabs de la zonasemblen més interessats en conservar el seu poder que endemocratitzar els seus governs oen respectar els drets humans.Les tensions entre ells i els quiells governen creixen i poden

Mònica Leiva

causaran a Iraq les mortsincomptables i la destrucció. Lapoblació civil iraquiana ha patitdurant 12 anys les sancionseconòmiques de l'ONU i, abansd'això, la guerra del Golf i elsvuit anys de guerra contra Iran,tot durant els més de vint anysde la dictadura de Saddam. Si elsEEUU no mantenen la seva promesa d'estar allà durant untemps, no com l'any 1991, segurque hi haurà un enorme desastrehumanitari. Els EEUU i GranBretanya estan preparats perfinançar la reconstrucció de laindústria petrolera iraquiana, lareconstrucció de la seva infrastructura i la potència elèctrica, itambé atendre les necessitatshumanitàries? Més importantencara: quant costarà reconstruir les destrossades vides delsiraquians o lluitar contra elsefectes potencials de la "nova iperfeccionada" tecnologia militarsobre la salut dels iraquians?

Al meu barri, Amèrica és ladolenta en aquesta guerra. Elpresident Bush i el primer ministre anglès Tony Blair no han convençut la meva família i els meusamics dels seus "nobles idemocràtics ideals". El seu poc

Abla Amawiespecialista en desenvolupament social

respecte pels organismes internacionals i l'opinió mundial, quediscrepen de les seves idees, hanestès la ràbia i han fet enrera elsseus possibles partidaris. Lesseves forces aèries, amb lesseves armes "precises iintel•igents".

La setmana passada, les notíciesdeien que Saddam havia dibuixatuna línia vermella entorn deBagdad i que quan les forcesaliades la creuessin, planejavautilitzar armes biològiques i químiques contra ells. Algunscomentaristes polítics deien queun acte així donaria credibilitat al'argument de Bush i allunyariael món àrab que Saddam vol cultivar.

La trista realitat d'aquesta guerra, sobretot pels qui ens horroritzem de pensar que un país pottenir armes de destrucció massiva, és que un acte com aquestde Saddann, si tingués aquestesarmes, tindria bastants partidaris dins el món àrab. Sententanta ràbia per l'ús sense precedents de la força americana contra les ciutats i la població iraquiana que l'ús d'armes químiques o biològiques els semblariauna defensa justificable contraels invasors estrangers. Moltsdels meus amics senten queSaddam i el poble iraquià estansent arraconats i no tenen capaltra possibilitat que utilitzararmes químiques per aturar l'agressió. I aquestes armes elsajudarien a tancar l'abisme entreun superpoder i un país que haestat en lluita constant des de famés de vint anys.

Enmig de tot això, els exèrcitsaliats es sorprenen de veure queels iraquians es defensen. Ellsesperaven que es rendirien i elsrebrien amb els braços obertsdesprés de la campanya de "xoci respecte". Qui lluitarà per un"gamberro" com Saddam, espreguntaven.

Però cap nació no dóna la benvinguda voluntàriament els invasors. Cap nació permet que ocupin les seves terres, que humiliïnla seva sobirania i la seva integritat. Els refugiats iraquians,sense anar més lluny, no estananant-se'n en massa cap aJordània i Síria. Potser el pobleiraquià no desitja veure comSaddam continua al poder. Peròpotser sí que desitja veure comperd el poder per uns altres mitjans.

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 1 1

REVOLTAQUOTIDIANA

Els primers passos cap a la Vaga General del 10 d'AbrilEls sindicats no s'han posat d'acord a l'hora d'organitzar lavaga general del proper 10 d'abril. Mentre la ConfederacióGeneral del Treball (CGT) ha formalitzat davant el ministeride treball la Vaga General de 24 hores, la cúpula de

CCOO no s'ha mullat. Les discrepancies internes continuen mentre la cúpula del sindicat parla dedos grans motius per no recolzarla vaga a una guerra tan impopular. D'una banda, considerenque aquesta vaga és política i anivell legal podrien tenir dificultats per encaixar-la. D'altrabanda pensen que dins lesempreses no hi ha el clima adequat per tal que una vaga comaquesta tingués èxit.

No obstant això, hi ha un grangruix de crítiques dins el propisindicat que pensen que JoséMaría Fidalgo i el seu equip hanrebut pressions del govern pertal de no convocar aquesta vaga.Aquesta acusació també és compartida per la UGT que diu que lacúpula de CCOO "traïció.Manifesten que Fidalgo va insistiren un primer moment en fer unavaga de 24 hores, després vaacceptar l'aturada de dues horesi finalment, a última hora, s'hafet enrere.

La CGT considera que hi hamotius de sobra per convocaruna Vaga de 24 hores. El sindicatdiu que la política económicosocial de l'actual govern del PPrestringeix els drets dels treballadors. També argumenten quela participació del govern espan

yol en la guerra no només significa una agressió injustificada alpoble de l'Iraq sinó també alsdrets econòmics i socials delstreballadors de l'Estat espanyol.Entre d'altres, explicen que elgovern espanyol ha augmentatdarrerament els pressupostos endespeses militars en detrimentde les prestacions socials i laborals.

UGT proposa una aturada cívicaper la pau de dues hores dedurada. Les dues hores de vagacoincidiran amb les dues horesfinals o inicials de la jornada,preferentment entre les 12 i les16 hores, i pel que fa alas treballadors de nit entre les 22 i les 24hores.

La Plataforma Catalana"Aturem la Guerra"Dins d'aquesta Plataforma hansortit nombroses propostes,entre les quals hi ha la d'instarels sindicats a convocar unaVaga General. La IntersindicalAlternativa de Catalunya (IAC)s'ha adherit a aquesta proposta ipensa que "ja que dins de la plataforma "Aturem la Guerra" hiparticipen tots els sindicats (IAC,CCOO, CGT, UGT, USOC...) i jaque conjuntament van convocarles manifestacions del dia 15,doncs ara conjuntament també

Redacció

Comissions Obreres (CCOO) no veu la necessitat de convocaraquesta vaga. Al seu torn, UGT va reunir el seu comitè devaga per preparar una aturada de dues hores.

tenen la obligació deconvocar aquestaVaga General".

La IntersindicalAlternativa deCatalunya està formada per CATAC, CATACCTS, CAUUSTEC•STEs. Tots elsgrups s'han dirigit aCCOO i UGT per tald'aconseguir ressò ieficàcia en aquestavaga.

Els universitariss'han sumat a lademanda de la VagaGeneralUniversitaris de la UBi de la UAB van tornara sortir al carrer eldijous 27 a les 14 h.davant les seus delssindicats de ViaLaietana per denunciar l'actitud de CC.00 i exigir ladeclaració d'un vaga generalcontra la guerra.

Es tracta d'una acció contraCC.00, que ha rebutjat la convocatòria d'una vaga general, itambé d'una mesura de pressiósobre la resta de sindicats per talque declarin finalment una vagageneral.

A l'assannblea de facultatsUAB que s'ha celebrat a les 12del migdia a la plaça Cívica delCampus, s'ha detectat la presència de, com a mínim, dos policíessecretes, els quals s'han vistobligats a abandonar-la davantdels crits i xiulades dels estudiants, que els havien identificatràpidament.

de la

Un record per Howard Fast(Extret del diari Avui)

El dijous 13 de març i a l'edat de88 anys va morir Howard Fast aOld Greenwich, Connecticut.Tenia 23 anys quan, com a amfitrió del Congrés Mundial de laJoventut per la Pau, anà a rebrela delegació dels joves republicans espanyols que el 8 d'agostdel 1938 desembarcàrem al mollde Nova York. Amb ell ens donaren la benvinguda altres escriptors i actors membres del comitède solidaritat amb els poblesd'Espanya en lluita contra el feixisme, combat que mobilitzà laflor i nata de la intel•lectualitat iel món artístic de l'Amèrica delNord, entre els quals DorothyParker, Frederick March i JoanCrawford. Howard Fast encara nohavia escrit els 80 llibres editatsen vida, entre els qualsEspartaco, èxit editorial i cinematogràfic -amb Kirk Douglas enel paper del cabdill de la revoltadels esclaus contra l'ImperiRomà-, llibre que, amb Citizen

Tom Paine, influí en la mevageneració inculcant-li valors comla passió per la justícia socialtambé, immunitzant-la contral'antiamericanisme suscitat perl'actuació imperialista delsgovernants dels EUA. Homescom Howard Fast i dones comLillian Hellman assumiren elcompromís actiu amb causescom la de la República espanyola, agredida pel feixisme ascendent a Europa amb la complicitatde la falsa neutralitat de païsosdemocràtics com el que aleshores presidia Franklin DelanoRoosevelt, amb la perversa lleide l'embargament contra elgovern legítim d'Espanya.

Howard Fast i altres personalitatsens acompanyaren quan, acabatel congrés celebrat a VassarCollege (Estat de Nova York),participàrem en nombrosos actesen universitats, esglésies, ajuntaments i festes privades amb el

lema Lift Embargo i per recollirfons destinats al Relief Ship, vaixell que el mes de novembre del1938 atracà al port de Barcelonacarregat de queviures i roba pera la població civil depauperadaper la guerra. Howard Fast teniavint-i-tres anys i jo vint. Enscomunicàvem via intèrpret, unforner en atur de Puerto Rico quetraduïa amb més voluntarismemilitant que coneixements del'anglès, però amb un entusiasme que facilitava la comunicacióentre dos joves que compartíeml'essencial: l'ideal més noble,viscut amb la joiosa naturalitatque Miquel Siguan transmet enel seu llibre La guerra als vintanys, unes memòries realmentjuvenils o jovenívoles, com diriael poeta.

Aleshores jo no podia preveureel desenllaç d'aquell combat niels avatars que el seu compromísimposaria al meu amic Howard

Teresa PàmiesEscriptora

Fast, víctima de la cacera debruixes del malvat senadorMcCarthy. Per haver-se negat acontestar als inquisidors, el tancaren tres mesos en una presófederal. No els havia dit que l'any1943 ingressà al PartitComunista dels Estats Units,partit que abandonaria el 1956,decebut per les revelacionssobre el terror estalinista. L'any1981 ho explicà en una entrevista radiofònica: "Deixar lamilitància comunista no ésrenunciar al comunisme ni alsocialisme, sinó assolir un certgrau de coneixement sobre lespràctiques de la Unió Soviètica.Als vint o als trenta anys es potser dogmàtic sobre la causa enquè creus, però als 55 o 60 [serho] demostra una falta de capacitat per aprendre". Jo no elrecordo com un jove nord-americà dogmàtic. Probablementperquè jo, als vint anys, tambého era, oi?

12 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

.<MITJANS DE COMUNICACIÓ

Tres models de Periodismesobre la guerra a l'IraqUna anàlisi d'urgència dels primers dies de cobertura que elsmedia catalans i espanyols hanfet de l'atac d'Estats Units i GranBretanya a Iraq mostra que hi hatres formes d'enfocar el conflicte: una a favor de la guerra, unaaltra en contra i una tercera queen parla en clau professionalista.No és que cada mitjà adopti undels enfocaments de forma pura,sinó que - encara que en proporcions diferents-, els tres modelsestan presents a tots els mitjans.Així es dedueix de l'infornne queprepara una comissió formadaper estudiants i alguns professors sorgida de l'assemblea deCiències de la Comunicació de laUAB.

Més enllà del que obertament esdefineix com a partidari de laintervenció militar, el periodismeque està a favor de la guerras'autopresenta amb expressionsexculpathries com 'no estem afavor de la guerra, peròMalgrat això, la justifica afegintque 'cal desarmar l'Iraq', 'cal ferfora Saddam Husein', etc.

L'enfocament pro-bel•licistaremarca els trets que consideralloables dels militars anglo-nordamericans i plany les seves víctimes, mentre que ridiculitza elbàndol iraquià, quan hi ha sol

dats que es rendeixen o quan fanestimacions sobre la seva capacitats de resistència. Sempredóna la veu als que defensen elbàndol agressor, que anomenapostivament 'aliats o 'coalició'.

Sembla que la pluralitat informativa estigui en mostrar la postura del Govern i la de l'oposició,però l'última paraula sempre laté el bel•licista. Les mobilitzacions ciutadanes o no apareixen,o són minimitzades, o són criminalitzades al primer disturbi quees presenta.

El periodisme contra la guerramostra els hofrors i les víctimestant si són d'un bàndol com sisón de l'altre. No maxinnitza lesvirtuts d'uns i minimitza les delsaltres o viceversa. I sobretot,evidencia la dificultat d'oferir unacobertura no intoxicada pelsactors en un moment on la propaganda i la mentida sovintegen.Dóna cobertura a les veus quesurten de la població i no amagaque a moltes mobilitzacions, apart de cridar contra la guerra,també es demana la dimissió delGovern.

El periodisme professionalista, alseu torn, és força abundant entots els mitjans de comunicació.Omple hores i pàgines. Explica

OCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

les operacions militars i fa conjectures sobre la seva evolució.Es basa en la recopilació eclèctica de fonts militars i polítiquesimplicades i en els experts querecolzen cadascun dels bàndols.Concedeix un gran espai a lesdades, a les infografies i als gràfics. Fins i tot aporta un munt dedades i detalls tècnics sobre instruments, armes, vehicles detota mena i un munt de dibuixetsen els mapes.

Xifres i dades presumptamentequilibrades, que obren el camí ala deshumanització del conflicte.Es mostra així l'enfrontament enels mateixos termes en què hofan els militars. Només exposen,no qüestionen el discurs de cadaactor quan maximitza els èxits iles virtuts del seu bàndol i minimitza les seves derrotes i defectes, i fa tot el contrari en cas deparlar del contrincant.

Tot i que el periodista avisi, enocasions, a l'audiència delsintents de manipulació i intoxicació informativa de cada bàndol,com que l'avís no és permanent,la seva efectivitat és relativa. I,encara més, malgrat l'alerta, escontinuen omplint planes i horesamb pseudoinformació. Es diuque la xarxa de corresponsalscobreix tots els escenaris. Estén

la il•lusió que mostra les cosescom si l'espectador ho mirés desd'una finestra, minut a minut.

L'engany és fer creure que repinformació d'un periodista queestà amb les tropes seguint labatalla i que només li relata elque veu quan, generalment, elperiodista no està en el lloc delsfets i només relata allò que elsmilitars 11 expliquen o 11 deixenveure i explicar, perquè en el casque estigui dins la batalla, lainformació passa per una estricta censura. Així els mèdia podenesdevenir, quan són professionalistes, simples maquinàries propagandístiques, que, en el millordels casos, havien avisat d'aixòal seu públic. L'efecte pot sernarcotitzant i naturalitzador de laguerra i de la seva inevitabilitat.

Els tres models, però, giren alvoltant de la guerra. En part, deforma comprensible per la sevamateixa força, la dels fets i lesconseqüències que arrosseguen.Tots tres són presoners de laguerra i a la seva cobertura dediquen la immensa majoria delsseus esforços. Deixen, així, enun pla secundari, l'opció d'aturar-la i fan quasi invisibles lesaccions que construeixen la Pau.

SUGGERIMENTS

"Bowling for Columbine"Michael Moore

Oscar al millor documental, aquest colpidor film dedenúncia presenta una àcida reflexió sobre la granpresència de les armes de foc en la vida quotidiana dels

nord-americans, alhora que palesa una societat civil encegada per lanecessitat de creure's segura i protegida, fusell en mà. Davant lesesgarrifoses xifres de víctimes per arma de foc que any rere any esprodueixen als Estats Units, Michael Moore elabora una teoria, tenyida alhora d'amargor i humor negre, que trascendeix moltes de lesteories que sobre els orígens de la violència ens solen presentar elsmitjans de comunicació. El director, que ja havia assenyalat les misèries del capitalisme ferotge a "Roger & me", torna a mostrar la responsabilitat d'aquells poders fàctics (econòmics, polítics i mediàtics)que potencien la creença que el revòlver allunyarà l'ésser humà delssuposats perills d'una societat, que ja fa massa temps que ha deixatd'escoltar-se a sí mateixa, de respondre a les seves pors, i que prefereix fer callar els seus propis dimonis a base de trets. I de bombes.

www.fuhem.es/crisis_irakDins la pàgina del "Centro de Investigación para la Paz"(www.fuhem.es) hi podeu trobar una secció dedicada a la guerra del'Iraq, que vindria a ser com un portal informatiu i de seguiment delconflicte. La web es renova periòdicament i conté, a més d'articlesrecents, un fons de textos ordenats per temàtiques, una agendad'esdeveninnents relacionats amb la guerra, una secció d'enllaços il'edició electrònica del butlletí del CIP-FUHEM.

Els desastres de la guerraExposició al Col•legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principalDe dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 20hFotografies del Líban, dels Balcanes, de Ruanda,d'Afganistan, del Pakistan, del Zaire, de Sarajevo, etc.La mirada fotoperiodística denuncia, implacablement,

que la guerra, ara i sempre, només provoca destrucció, caos, misèria, mort i pèrdua de tota esperança. En temps de guerra, recomanem una exposició per remoure les consciències.

Un séptimo hombreJohn Berger; Jean MohrHuerga y Fierro editores

L'escriptor i poeta John Berger i la fotògrafa Jean Mohrvan fer aquest llibre sobre l'emigració al 1974, i ara s'hatornat a editar amb un pròleg que compara aquell

moment amb l'actual. Barreja de sociologia, d'economia, de reportatge periodístic, de filosofia i de poesia, el llibre intenta donar unavisió global del que és l'emigració des del punt de vista del qui la viu.I és interessant també perquè quan Berger parla de les ciutats delSud (recordem que està escrit al 74) parla de Bombay i de Damasc,però també de Madrid. Dels molts emigrants espanyols que van marxar a "Europa" a provar sort. Una bona ocasió, doncs, per mirar ambuna mica més d'hunnilitat aquesta Espanya que "va bé" i que dicta lapolítica internacional i per tenir una visió de primera mà del quesuposa l'emigració en qualsevol moment i lloc del món.

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 13

thv

PeOtIC,(Y\et) ‹1«. 20D

A izavyt„ Teptz ig;u. G,e,cy

.11z. e.Q a.f4lAt A

•") J4,KAttitvi ALix..4.145fac. 4£ /3wt,fitYyto,

conf,ba Ire, ir0,-,

it~cdpi Joi v

14 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

BÚSTIA DE LA PAU

No amb els meus diners

Aquesta guerra es fa en contra del sentir de la gran majoria dels ciutadans delnostre país. El govern del PP està mentint cínicament als ciutadans: volen lapau però han planejat, instigat i justificat I "actual bombardeig sobre els ciutadans iraquians.

Davant d "aquesta traició del govern alsciutadans, proposo: fer la declaració derenda però no entregar-la a hisenda.Ens la guardem a casa o I "entreguem aun notari en custòdia. Només entregarem la nostra declaració a hisenda quanel govern condemni rotundament laguerra a l'Iraq o dimiteixi el PresidentSr. Aznar i convoqui eleccions generalsanticipades.

No es tracta de treure el percentatgedestinat a l'exèrcit. Parlo de que aquestgovern no es mereix el sou que els hipaguem. Aquest govern no es mereixadministrar ni els meus diners ni elsdiners dels ciutadans que ens manifestem dia sí dia també contra aquestaguerra planejada, instigada i justificadapel govern espanyol.

Si retenim les nostres declaracions derenda, aquest govern bel.licista caurà iels ciutadans recuperarem la nostradignitat traïda.

Josep Anton Piñeiro Huguet

Intimidació i provocació

El govern superreaccionari del PPpretén "carregar el mort " de la violència minoritària que s'ha produït en algunes manifestacions contra la guerra al'oposició.

L'executiu aznarià , davant la granmajoria absoluta de ciutadans que esposicionen, cada cop amb més compromís ètic, contra la guerra ( segonsels CIS ja som el 91 % de la població detot l'estat) intenta, mitjançant la intimidació i la provocació, desmuntar - petiqui peti - aquestes històriques protestescíviques.

D'aquí vénen les amenaces, a través dedeclaracions fetes amb molta mala llet icàrregues abusives i, alhora, amb lamanipulació mediàtica de procurar exagerar al màxim els elements, moltminoritaris, que van cometre destrossescontra alguns comerços .

En aquests moments considero que elvast moviment a favor de la pau i laracionalitat hauria de ser molt curós ,per tal d'evitar la més mínima provocació, la qual ja sabem que serà molt benaprofitada per aquells que són partidaris de la barbàrie d'aquest nou capitalisme ultradretà, "made in Bush ".

Josep M. Loste i Romero

I les Nacions Unides?

" I les Nacions Unides? "

- Mentre les bombes cauen sobre I "Iraq,no puc deixar de preguntar-m ho.

Martí Mancilla MuntadaGranollers -Barcelona

Pilarín Bayés

Paraules de Dones per la Pau

Des de l'inici de la història, les dones hem manifestat de moltes maneres diferents, el nostre rebuigcontra les guerres. Amb paraules, amb un gest ifins i tot amb els nostres silencis i vigílies.

Aquest clam contra les guerres no s'ha incorporat ala història oficial. L'estructura del sistema patriarcals'ha encarregat de seleccionar els testimonis històrics. Les dones hem hagut de fer tot un treball derastreig per recuperar-los, en canvi ens van fermemoritzar innombrables fets, i "hazarias"bel.liques.

La història "oficial" mai ens ha parlat de la vidaquotidiana de les dones, com si el manteniment del'organització social tant en temps de pau com entemps de guerra no fos important.

hagués estat dels treballadors deSintel i de la seva lluita, si les dones nohaguessin estat cuidant de l'organitzaciófamiliar, de la cura emocional, dels afectes... dels homes que estaven de vaga, idels fills-es que cada dia anaven a l'escola ?

si no, durant la guerra de ElSalvador, Afganistan, Balcans,... estavaal front de la resistència?. Perquè resistir vol dir això, sostenir la vida quotidiana portada a vegades a límits insostenibles.

Pregunteu al vostre alumnat o a qualsevol persona que durant aquests dies llegeixi els diaris, si recorda algun nom ofets relacionats amb les dones, que nosigui algun relacionat amb el paper devíctimes. No és una qüestió de protagonisnnes, es tracta de reconèixer lesdones com agents actius per la pau.

quin mitjà informatiu s'ha recollit,que grups de dones de tot arreu s'estanmanifestant contra aquesta possibleguerra. Dones que fins i tot, viuen enpaïsos en situacions molt complicades,però totes s'han expressat amb unmateix discurs: el de la pau, un discursque no és nou, senzillament desconeguti no reconegut.

Hem rebut cartes i missatges de companyes d'arreu, de les dones de Negrede Belgrad, de les Dones de Negre ded'Itàlia, de l'Estat espanyol,de la Redpopular de mujeres de Colòmbia, de laCoalició de dones per una pau Justa(Bat Shalom, Jerusalem Link, Dones deNegre, Unió de dones Palestines), dedones turques i kurdes manifestant-sejuntes en contra de la guerra ; donesdels EE.UU. i dones iraquís, dones deCtalunya..., en lloc han sortit les nostresparaules.

Ens volen acostumar a un llenguatgemasculí bel•licista, el del poder per laforça de les armes. Un vocabulari que esrepeteix com si tot estigués condemnatper endavant. Paraules com: climaprebel.lic, ambient de guerra, conflicteimminent,...

Les dones reivindiquem un altre Ilenguatge,e1 de la no-violència, que noreforci aquest sentiment d'impotènciadavant la guerra.

Queda molta feina per fer, educar per lapau és una tasca de totes i tots, la ciutadania, els educadors i educadores, lesfamílies, davant d aquesta guerra"anunciada";creiem que és un bonmoment per reflexionar sobre el nostrecompromís cap una cultura de la pau i lano violència.

NO A LA GUERRA

Secretaria de la Dona d'Ustec-StesIntersindical Alternativa de Catalunya(IAC)

Diari de la Pau Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 15

Divendres 4 d'abrilBARCELONA - XERRADA de Daniel Canals, de la brigada MohammadBelaidi19:30 h. Als Locals de la Catequesis i CVX de Sagrada Familia (Plaça SagradaFamília 5, baixos)UAB - "LOS SIGNOS MEDIÀTICOS EN TIEMPOS DE GUERRA"Conferència a càrrec de Lucrecia Escudero, professora de les universitatsParis VIII i Lille. També participa TeresaVelézquez, vicedegana de la Facultatde Ciències de la Comunicació, i de Charo Lacalle, professora delDepartament de Periodisme i Ciències de Comunicació12 h. Aula Magna de la Facultat de Ciències de la ComunicacióOrg Facultat de Ciències de la ComunicacióREUS - VETLLA PER LA PAU, amb diferents actes22 h. A la Parròquia de Sant Bernat CalbóSALLENT - LECTURA DE TEXTOS PARAULA DE PAU10 h. Biblioteca Sant Antoni Ma ClaretOrg. Ajuntament de la Vila de Sallent i la Biblioteca Sant Antoni Ma ClaretBARCELONA - BOMBARDEJAREM BCN

20 h. Plaça de la Catedral.L'Escola d'Arquitectura del Vallès ha constru•tuna maqueta de 64m2 de la ciutat deBarcelona, sobre la qual se simularà un bombardeig.

Dissabte 5 d'abrilBARCELONA - TALLER DE FORMADORS IFORMADORES D•OBJECCIÓ FISCAL10:30 h. a Justícia i Pau (c/Rivadeneyra 6, 10è)Org. l'Assemblea d'Objecció Fiscal

Diumenge 6 d'abrilTARRAGONA - XERRADA, "Repercussionseconòmiques del militarisme" a càrrec d'ErnestMuntané Calaf, investigador per la pau.Org. Coordinadora Tarragona, Patrimoni de PauTrobada per manifestar el REBUIG A L'ARRIBADA DE VAIXELLS DE GUERRA al portde Tarragona12 h. Plaça de la FontOrg. Tarragona per la PauBARCELONA - Manifestació contra el PlaHidrológic Nacional12 h. Pça. Universitat

Dilluns 7 d'abrilBARCELONA - Pregària per la pau21 h. Basílica de Santa Maria (c/ Santa Maria12)"Paraules contra la guerra". Actors, actriusi cantants llegeixen textos diversos contra laguerra.21 h. Teatre Fabià Puigcerver (Teatre Lliure)CAMPANYA PER SACSEJAR L•ECONOMIAIniciativa per retirar tots els diners dels bancs i no tornar-los a ingressar finsel dia 9 per mostrar el poder dels ciutadans. A partir de les 8 h.

AGENDA

BARCELONA - MANIFESTACIÓ GLOBALManifestació global contra la guerra com le del 15 de febrer i el 15 de març.Org. Plataforma Aturem la guerra.Hora i lloc: a concretar

Dies 3,4,5 i 6 d'abrilTANCADA AMB ACTIVITATS I XERRADESCampus Mundet - UB

CONVOCATÒRIES PERMANENTSCada diaBOICOT PREVENTIU

ESTIGUEU ATENTS A LES CONSULTES POPULARS a la vostra poblacióCAMPDEVÀNOL - 10 m. de silenci per demanar l'aturada de la guerra19h. Davant l'esglésiaIGUALADA - Un grup de joves interpreten "El Cant dels Ocells"

18:30h. Davant de l'Escola Municipal de Música,al Passeig VerdaguerMANRESA - CONCERT DIARI a favor de laPauEl Conservatori de Música de Manresa ha deciditorganitzar cada dia, un concert musical perexpressar la seva negativa a la guerra. Lesactuacions es faran al vestíbul del Conservatori,situat a l'antiga fàbrica Balcells, durant quinzeminuts

Dimarts 8 d'abrilUAB - Lectura dramatitzada de l•obra "CROADES", de Michael Azama13 h. A l'Auditori de la Facultat de Filosofia i lletresProjecció de la pel•lícula "APOCALYPSE NOW", de Francis Ford Coppola12 h. A la Sala Cinema de la UAB (Plaça Cívica)

Dimecres 9 d'abrilUB Campus Mundet - XI MARATÓ DE MÚSICA PER LA PAUBARCELONA - Comença el CICLE "4 ciudades: 4 momentos de democracia" del 9 al 12 abril, 20hCasal d'Associacions Juvenils de Barcelona (c/ Ausiàs Marc, 60)

Dijous 10 d'abrilVAGA GENERALComitè Confederal de la CGT, convoca una vaga general contra la guerra de24 hores en tot el territori de l'Estat Espanyol

Dissabte 12 d'abrilALS CIMS PER LA PAU: IL•LUMINEM LES MUNTANYES CONTRA LAGUERRA!La proposta consisteix en encendre flames i llums als cims de tot el país,entre les 22 i les 23h.La pàgina que recull tota la informació és:ww.alscimsperlapau.50megs.com/web.htm i el correu:alscimsperlapau@correu.vilaweb.com.

Philip Stanton

Cada dillunsOLOT - Minut de silenci20 h. Escales de l'Església de Sant EsteveOrg. Plataforma Ciutadana: Olot per la Pau

Cada dimartsUAB - Cinefórum contra la guerra16 h. A la Sala Cinema del Centre de la ImatgeOrg. Assemblea d'Estudiants d'Económiques

Cada dimecresCASSOLADA GENERALDe 22 a 22:15 h

BEGUES - Encesa d'espeimes20 h. Davant l'Ajuntament

Cada dijous (dia que va començar la guerra)ATURADA LABORALDe 12 a 12:15 h

CONCENTRACIONSA les 19 h, a les places de la vila

TARRAGONA - Manifestació20 h. A la Rambla Nova (estàtua dels despullats)Org. Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PuaTORRELLES DE LLOBREGAT - Concentració i repic de campanes19 h. Davant de l'AjuntamentOrg. Plataforma Andorra Contra la GuerraROSES - Concentració per manifestar el seu rebuig a la guerra d'Iraq20 h. A la Plaça de CatalunyaOLESA DE MONTSERRAT - Concentració, interpretació del "Cant delsOcells" i encesa d'espelmes19 h. Davant de l'AjuntamentESPARREGUERA - Concentració19 h. Davant de l'AjuntamentRUBI - Concentració20 h. A la Plaça de l'AjuntamentOrg. Campanya Aturem la Guerra a l'Iraq a Rubí

Cada divendresMOLINS DE REI - 5 minuts de silenci20h a la Plaça de la Vila

Cada dissabteEL PRAT DE LLOBREGAT CONCENTRACIÓ PER LA PAU, de 5 minuts desilenci12 h. Plaça de la VilaOrg. Col•lectiu de Pratencs i Pratenques contra la guerra

16 Setmana del 4 al 10 d'abril de 2003 Diari de la Pau

183 diputados sin piedad

Diplonnkicos y enterados engeneral habitantes de OrienteMedio, aseguraban que la guerracontra Iraq estallaría el 3 demarzo y duraría veinte días. Demomento pues estaba anunciadoel negocio de la guerra, sin elcual la economía y la hegemoníaestratégica de EEUU no serían loque son, y el negocio de la postguerra, es decir, el reparto delpetróleo y la inversión en lareconstrucción del país. La guerra ha Ilegado con algún retraso,forzados los belicistas a no retrasarla a la vista de que su fracasoen conseguir la complicidad de laONU se acentuaba por la insumisión de la sociedad civil de buenaparte del nnundo. ConquistadoIraq, repartir&I beneficios segúnlas muescas que cada asaltanteIleve en la pistola y a continuación el negocio de la reconstrucción insinuado por el hermano deBush cuando prometía a Aznarextraordinarios benefícios sihacía de torna en la báscula deàngeles exterminadores. Esacara de torna, de pequerla porción de mercancía para completar el peso, tenía Aznar en lasAzores cuando Bush le pasó lamano por el lomo.

Sin cómplices en otras formaciones políticas, Aznar ligó a los 183parlamentarios del PP para querespaldaran en las Cortes suempecinamiento belicista. Escribípor entonces que "(...)es comprensible que su amor a las causas justas les hubiera empujadoa respaldar la guerra contra Iraq,porque muchos, muchísimos delos 183, ya dem