tot d’escolatot d’escola sagrat cor sagrat cor sagrat cor 1... · 22 d'agost de 1983....

Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor

21

feina ben feta perquè la feina ben f e t a a t r e u m é s f e i n a . És difícil fer el teu paper a Llàgri-És difícil fer el teu paper a Llàgri-És difícil fer el teu paper a Llàgri-És difícil fer el teu paper a Llàgri-ma de Sang?ma de Sang?ma de Sang?ma de Sang? Al principi em va costar molt, per-què la tele és molt diferent del teatre ( no se segueix un ordre cronològic a l ’ hora de rodar, has de falsejar posicions, etc.) . Em posava molt nerviós, suava... I si estàs nerviós les coses no surten gens bé. Però a poc a poc em vaig anar sentint més còmode amb la dinàmica del rodatge i els companys i tot es va fer més fàcil. Hi ha coses que són més senzi-lles, com per exemple quan has de tenir una conversa normal mentre prens un cafè, però altres coses requereixen molta concen-tració; per exemple les escenes emocionalment dures ( en Mateu va perdre una germana, la seva dona, etc., i creure ’ t això i inten-tar que sigui creïble no és fácil ) Et costa aprendre els guions?Et costa aprendre els guions?Et costa aprendre els guions?Et costa aprendre els guions? La gent no s ’ ho creu, però s ’ ha d ’ estudiar molt, i repetir, repetir. Si no duus ben sabut el text pot ser un desastre. A la tele, com que tot és tan ràpid i no hi ha temps pe r assa jar , has d ’ intentar dur el text perfecte. I al teatre, com que s ’ assaja un parell de mesos, el text pot me-moritzar-se progressivament. .

Xavier Frau,Xavier Frau,Xavier Frau,Xavier Frau, actor a la sèrie actor a la sèrie actor a la sèrie actor a la sèrie Llàgrima de Llàgrima de Llàgrima de Llàgrima de

SangSangSangSang d'IB3 TV d'IB3 TV d'IB3 TV d'IB3 TV Xavier Frau va néixer a Palma el 22 d'agost de 1983. Estudià a la nostra escola fins al 1997 quan va acabar l'EGB. Ha realitzat els es-tudis d'Interpretació de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Insti-tut del Teatre de Barcelona i, ac-tualment, els de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys i mig actua a la sèrie de televisió Llàgrima de Sang d'IB3 TV. Ha interpretat nombroses obres de teatre, les dues darreres Vida Privada de Josep Maria Sagarra al Teatre Lliure de Barcelona i Molts Re-cords per a Ivanov de Txèkhov a la Sala Mozart de Palma. Per què t'agrada ser actor?Per què t'agrada ser actor?Per què t'agrada ser actor?Per què t'agrada ser actor? Aquesta pregunta és molt difícil! Bé, jo l ’ h i trob. Mai he sabut ben bé què contestar... Amem... Idò vaig començar a fer teatre perquè trobava que era fascinant poder ser una altre, ficar-te a la pell de qualcú que no eres tu. Me feia molta de por, vergonya, etc., però alhora sabia que ho volia fer. Si no fossis actor, què t'agradaria Si no fossis actor, què t'agradaria Si no fossis actor, què t'agradaria Si no fossis actor, què t'agradaria fer?fer?fer?fer? Idò m ’ agrada molt tot allò que té a veure amb la llengua. Però

quan era més jovenet, i en Miquel ho sap, m ’ agradaven molt els animals i les plantes; bé, encara m ’ agraden. De petit volia ser biòleg marí! I mira per on, he aca-bat fent d ’ actor. Si no fes d ’ actor supòs que seria profes-sor de català. Però això ho haurí-em de provar, primer. Jo estudii Filologia perquè m ’ agrada, és el meu hobby, però sense pensar si acabaré fent de mestre o no. Si qualque dia he de fer de mestre, i em ve de gust, idò perfecte!

Has fet qualque pel·lícula?Has fet qualque pel·lícula?Has fet qualque pel·lícula?Has fet qualque pel·lícula? N o , e n c a r a n o . P e r ò m ’ agradaria. Per fer cine t ’ has de preparar un bon videobook, fer càstings, per ventura agafar un/a representant i partir a Madrid per veure què passa per allà ( m alauradament molts dels films i sèries que es fan a l ’ Estat es-tan centralitzats a Madrid) ; bé, i sobretot crec que s ’ ha de fer la


22

Marta Lliteras va néixer el 4 de Juny de 1984. Estudià al Sagrat Cor, d ’ on sortí l ’ any 2000, i ja des de petita es va interessar pels esports, començant amb el bàs-quet als equips de l ’ escola. Ac-

tualment estudia 5è de Ciències Polítiques de l'Administració a la Universitat Complutense de Ma-drid. Quan va començar a la Uni-versitat va cercar l'equip de bàs-quet però no n'hi havia i li reco-

manaren que provàs el rugbi. Ho provà i li encantà, començant a jugar amb l'equip de la Facultat. Ara juga al Club de Rugbi Maja-dahonda, equip amb el qual va ser campiona de la Comunitat de Madrid el 2010. Amb la selecció

de la Comunitat de Madrid és l ’ actual campiona d'Espanya, el 2011. A més a més, és jugadora de la Selecció Espanyola femeni-na de rugbi i és campiona d'Euro-pa des del 2010.

Per què et vares interessar pel Per què et vares interessar pel Per què et vares interessar pel Per què et vares interessar pel rugbi? rugbi? rugbi? rugbi? Sempre he estat una al·lota esportista, vaig començar

al Sagrat Cor jugant a bàsquet i l ’ esport ha estat la columna ver-tebral de la meva rutina, ja que quan he estat sense competició o en repòs estic més desorganitza-da que doblant entrenaments dià-riament. El primer dia de classe

vaig anar al club esportiu de la

universitat demanant pel bàsquet i no hi havia equip i per això vaig provar el rugbi. Un joc on s ’ han de coordinar 15 jugadores dins el camp, em va produir curiositat i acabà sent passió.

Quin va ser el teu primer club de Quin va ser el teu primer club de Quin va ser el teu primer club de Quin va ser el teu primer club de rugbi?rugbi?rugbi?rugbi?

L ’ equip de la Facultat de Ciènci-es Polítiques que juga a la lliga interna de la Universitat i va ser

divertit jugar contra l ’ equip de matemàtiques ( totes les jugado-res eren numèriques ) o contra les de biologia o de veterinària. Les nostres s ’ anomenaven: Trotsky, Lenin, Che Guevara,...

Tota una aventura.

Et va costar molt arribar a la se-Et va costar molt arribar a la se-Et va costar molt arribar a la se-Et va costar molt arribar a la se-lecció espanyola?lecció espanyola?lecció espanyola?lecció espanyola?

Des que vaig començar a jugar he anat fent petites però fermes passes, a cada partit continuo

aprenent de les meves compa-nyes, intent nodrir-me amb cada entrenador/a. Ja amb la selecció de la Complutense em vaig ale-grar molt, després em vaig il·lusionar amb la Selecció de Ma-

drid i hi vaig començar a dedicar més temps i atenció, perquè volia dur la mateixa camiseta que les jugadores que sempre he admirat jugant en contra i aconseguir-ho fou una brillant experiència. Si us

he de ser sincera, fins que no me cridaren, mai no m ’ havia plane-jat voler estar a la Selecció Espa-nyola.

Et fa il·lusió participar als jocs Et fa il·lusió participar als jocs Et fa il·lusió participar als jocs Et fa il·lusió participar als jocs olímpics?olímpics?olímpics?olímpics?

Ja, ja!. No sé si hi arribaré, que-den 5 anys fins a Río de Janeiro 2016 i crec que la gent que ve darrere és més jove i ve trepitjant fort. Si sóc sincera, no està dins

els meus objectius.

Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?

Tenc boníssims records del col·legi, tant del professorat com dels companys i companyes de

classe. Crec que els valors són molt importants i sempre s ’ ha apostat per aquests al Sagrat Cor. Som una gran família i amb el pas dels anys te'n vas adonant.

Us anim perquè faceu esport, no sols per salut, sinó pels llaços i les vivències que són per a sem-pre.

Marta Lliteras

Campiona d’Espanya i d'Europa de Rugbi


23

dels continguts de l ’ informatiu ) qui dicti la informació al presenta-dor a través del pinganillo, un petit auri-cular que duim a l ’ orella. Et va agradar venir a aquesta Et va agradar venir a aquesta Et va agradar venir a aquesta Et va agradar venir a aquesta escola? Quins records en tens?escola? Quins records en tens?escola? Quins records en tens?escola? Quins records en tens? Fa 18 anys que vaig marxar del Sagrat Cor. Són infinits els re-cords que tenc d ’ allà. Des dels meus amics, companys, profes-sors, les classes... però especial-ment els valors que hi vàrem aprendre. Si hi ha una cosa que caracter i tza l ’ e s per i t de l ’ escola és el compromís cons-tant que hi ha entre el professorat i l ’ a lumnat Record que tot el dia s ’ organitzaven activitats: Per Nadal el betlem vivent, el dia de la pau, i com no, les convivències i les colònies a Galilea ( tothom esperava l ’ estiu per poder anar a Galilea ) . Varen ser uns anys meravellosos dels quals encara mantenc grans amistats.

Míriam García Velasco va néixer l'11 de novembre de 1980 a Pal-ma. Estudià a la nostra escola tot l'EGB, d'on se'n va anar el 1994. És llicenciada en periodisme i comunicació audiovisual per la

Universitat Cardenal Herrera-Ceu de València, a més de professora de música ( piano ) pel Conser-vatori de Música i Danses de les Illes Balears.

Ha estat cap de secció en el diari “ E l Rotativo ” de la Universitat UCH-CEU de València, reportera i presentadora de diversos pro-grames a IB3 TV i col·laboradora de la Cadena COPE Mallorca, del centre regional de Televisió Espa-nyola ( TVE ) i del diari El Mun-do – El Día de Baleares. Actual-ment, i des de 2006, és periodista dels serveis informatius d'IB3 TV on presenta l'informatiu Notícies Vespre. Quan estàs davant les càmeres Quan estàs davant les càmeres Quan estàs davant les càmeres Quan estàs davant les càmeres estàs nerviosa pensant que et estàs nerviosa pensant que et estàs nerviosa pensant que et estàs nerviosa pensant que et veu molta gent?, i la primera ve-veu molta gent?, i la primera ve-veu molta gent?, i la primera ve-veu molta gent?, i la primera ve-gada que t'hi posares, tenies gada que t'hi posares, tenies gada que t'hi posares, tenies gada que t'hi posares, tenies molts nervis o et feia vergonya?molts nervis o et feia vergonya?molts nervis o et feia vergonya?molts nervis o et feia vergonya? Des del meu punt de vista els nervis són sempre presents en qualsevol tipus de directe. Espe-cialment les primeres vegades que et poses davant una càmera. La primera vegada record que em tremolava la veu i xerrava molt

aviat. Després, amb la pràctica i amb l ’ experiència arribes a con-trolar, en gran mesura, tots aquests elements. Tot i això, trob que no és dolent sentir una mica de tensió a l ’ hora de presentar o de llegir una notícia. Això trans-met credibilitat a l ’ espectador. D ’ altra banda, durant l ’ in-formatiu normalment no pens en la gent que em pugui estar mi-rant, simplement intent concen-trar-me en les notícies que he de presentar. Tot el que dius quan presentes Tot el que dius quan presentes Tot el que dius quan presentes Tot el que dius quan presentes les notícies, ho tens escrit a una les notícies, ho tens escrit a una les notícies, ho tens escrit a una les notícies, ho tens escrit a una pantalla o en un paper?pantalla o en un paper?pantalla o en un paper?pantalla o en un paper? Normalment totes les notícies que presentam a l ’ informatiu estan escri tes en un programa d ’ ordinador que després es car-reguen en un aparell anomenat prompter que hi ha al plató d ’ informatius. Es tracta d ’ un aparell que reflecteix el text de les notícies en un vidre que hi ha a la càmera de televisió, a mode de pantalla. Per fer servir el prompte i poder llegir les informacions ca-da presentador ha de pitjar el pe-dal que té davall de la taula d ’ informatius. D ’ aquesta ma-nera cadascun es pot passar el text al ritme que li sigui més cò-mode. Només les notícies de dar-rera hora no estan escrites enlloc i serà l ’ editor ( el responsable

Míriam García, presentadora d'informatius d'IB3 TV


24

N osaltres, els alumnes de 6è, enguany ens n’anam a “Riópar” de viatge de fi de curs. Com preparam Riópar?

C om cada any, els alumnes de sisè de primària organitzam un viatge de final de curs i final d’etapa a Riòpar, que és un muni-cipi de la província d'Albacete. Com que volem que el viatge ens surti barat hem decidit,com altres anys, fer diferents activitats per poder recollir doblers. Aquestes activitats són: - Igual que l'any passat vam fer en el viatge de les Illes Balears, enguany feim el mateix, i consis-teix en el fet que els professors ens donen un mapa amb totes les províncies d'Espanya, cada una costa un preu i a mesura que es fan feines a casa el teus pares et donen diners per poder comprar les províncies i així pagar-te el vi-atge que costa 300 €, aproxima-dament. -Cada dilluns i dijous podem dur doblers per poder comprar provín-cies que tenen diferents preus de-penent de la seva població.

Els alumnes de 6è se’n van de Els alumnes de 6è se’n van de Els alumnes de 6è se’n van de Els alumnes de 6è se’n van de viatge a Riópar!viatge a Riópar!viatge a Riópar!viatge a Riópar!

-Dur coques per vendre. Aquesta activitat la feim amb ajuda dels pares, ja que ens ajuden a ven-dre. Cada pic que portes menjar o vas a vendre, obtens un punt, que després són doblers que se des-compten del viatge. Per Nadal encomanem capses de bombons i de polvorons que durant les festes les hem de ven-dre a un preu de 12€ la capsa de polvorons i a 6€ la de bombons; que podem tornar a encomanar quan se'ns acaben i si en volem més.


25

D esprés de les vacances de Nadal, ja a final de gener, ens do-nen unes paperetes que hem de vendre fins al març. Aquestes pa-peretes les regala l'empresa que ens dóna els bombons i els pol-vorons, i són per a un sorteig d'u-na moto. També a finals de gener hem celebrat Sant Sebastià i Sant Antoni i hem fet una gran torrada. Allà també hem venut les coques i les begudes. Hem fet també una festa de disfresses per a la rua; l'entrada té un preu d’1€ per persona. Ca-da un es pot disfressar del que vol i el guanyador del primer pre-mi rep un iphone i el segon premi és una bicicleta. Més endavant per primave-ra, com indica el seu nom, hem fet la Festa de Primavera que es fa per recollir doblers per al viat-ge. Allà venem menjar, feim actu-acions i també hi ha un mercadet amb coses de segona mà. La setmana abans d'anar de viatge la dedicam a cercar in-formació sobre el que ens troba-rem allà: què es típic, què hi po-drem fer...és a dir preparar-nos per al viatge.

Bon viatge !Bon viatge !Bon viatge !Bon viatge !


26

A ixò era i no era un pesca-dor que nomia Toni, encara que de

malnom li deien en Pipes, de tant

fumar amb una pipa de fang. En To-

ni vivia en un petit poblet mariner

amb la seva família: na Maria, la

seva dona i en Bernat i na Catali-

na, els seus fills.

Un dia de mala mar, en Toni

va sortir a pescar amb tan mala sort

que, enmig del temporal, una ona

va trabucar el llaüt. Només trobaren

la barca, però no hi havia rastre

d'en Toni.

La família no deixava de cer-

car-lo i un dia en Bernat es va atu-

rar a xerrar amb un vell pescador, li

va dir que si volia trobar-lo, hauria

d’anar a la cova del Mort a veure la

Bruixa de l'ull Foll, potser ella els

ajudaria.

Era negra nit quan els germans

sortien amb el llaüt cap a la cova

del Mort. Na Catalineta es mirava el

cel pensant que els esdevindria

aquella nit sense lluna en la qual es

veia brillar Venus. Arribats a la co-

va del Mort s'internaren amb el lla-

üt dins la cova. En el fons es podia

distingir la claror d'un llumet d'oli.

Anaren cap a la llum i van desco-

brir una figura encorbada que els

mirava hostilment, de fet, els mira-

va amb un sol ull, l'altre anava foll

d'una banda a l'altra. Amb una veu

esgarrifosament aguda, la bruixa

els va demanar què volien. En Ber-

nat amb veu ferma li va contar el

que havia succeït al seu pare i que

necessitaven la seva ajuda. La brui-

xa va riure escandalosament fins

que es va posar a tossir. Amb una

malèvola mirada els va dir que que

si volien ajuda, li haurien de dur

Venus; tot seguit se'n va tornar a

riure fins que va desaparèixer entre

les ombres. L'eco de la rialla encara

ressonava en les parets de la cova

quan en Bernat i na Catalineta sor-

tiren pensant com resoldre l’enigma.

L'endemà tornaren a la cova

de la bruixa per complir el compro-

mís.

1r ESO1r ESO1r ESO1r ESO Rondalla Rondalla Rondalla Rondalla

La bruixa de l’ull follLa bruixa de l’ull follLa bruixa de l’ull follLa bruixa de l’ull foll


27

E ntraren una altra vegada a l'obscura cova i feren sortir la

bruixa, que estava d'allò més sorpre-

sa, ja que no havia cregut que els

al·lots tornessin. Na Catalineta i en

Bernat orientaren un poal ple d'ai-

gua cap a llebeig i allà es va reflectir

Venus, brillant en el fons negre del

poal. La bruixa, enrabiada, va pegar

una puntada al poal i l'aigua va

caure pertot; llavors va relliscar i es

va pegar una bona culada.

Na Catalineta li va dir que ja

havien complit el que els havia enco-

manat i que els havia d’ajudar a

trobar son pare. La bruixa de mala

gana i encara per terra els va dir

que el seu pare no era mort, que ha-

via arribat nedant fins a l'illa de les

Sargantanes i que havia sobreviscut

menjant ous de gavina i sarganta-

nes, si l'anaven a cercar el trobarien

esperant a la platgeta del sud de l'i-

lla. Tot d’una l'anaren a cercar i

allà el trobaren. Ben contents i afa-

megats tornaren a casa on na Maria

els esperava amb el sopar preparat.

I si no són vius, són morts i al

cel mos veiem tots plegats. Amèn.

Ona Ferrer López 1r ESO A


28

Crítica teatral de

“Cervantes, la biografia

farsa”

A questa obra de teatre ens in-

tenta fer una petita biografia sobre la

vida de Miguel de Cervantes.

Els fets que dificultaven la compren-

sió eren els següents: en tota la his-

tòria només intervenen dos actors i

aquests feien el paper de tots els per-

sonatges, i en alguns moments no

sabíem amb claredat quin personat-

ge era: si Miguel de Cervantes,

l’exèrcit, el pare, el narrador o bé un

simple ciutadà de la ciutat italiana de

Venècia.

Pel que fa referència a

l’escenografia, aquesta que era mas-

sa simple, no pot ser que dues flas-

sades siguin tot el decorat.

L’ús de paraules en castellà antic en

dificultava la comprensió, però

aquest fet no em pareix del tot mala-

ment perquè dóna realisme a l’obra.

El que pretenien els actors era ense-

nyar-nos qui era Miguel de Cervantes

des d’un punt de vista còmic; pens

que aquesta idea és molt bona per-

què estic segur que si simplement es

tractàs de la biografia, ningú no aniria

a veure-la, perquè la biografia es pot

trobar fàcilment a biblioteques.

L’argument arribava a ser un poc pe-

sat i això feia que el públic s’avorrís, i

no estigués suficientment atent com

per entendre del tot l’obra.

Així i tot, s’ha de dir que amb els pocs

recursos amb què els actors repre-

sentaven l’obra, aquesta va sortir bé.

Una de les coses que més em va im-

pactar va ser que al final de l’obra els

actors ens varen deixar uns trenta mi-

nuts per aclarir dubtes, fet que ens va

servir per esbrinar com se’ls va ocór-

rer fer aquesta obra tan simple, des

del meu punt de vista massa i tot. Pe-

rò al cap i a la fi, una història entretin-

guda on el que més valor és la capa-

citat dels actors per adoptar tots els

papers dels diferents personatges.

2n ESO2n ESO2n ESO2n ESO Crítica teatralCrítica teatralCrítica teatralCrítica teatral


29

MallorcaMallorcaMallorcaMallorca

Platges d'arena daurada,

pobles vells petits i grans,

dels ocells se senten cants

tots ells d'una terra amada.

Una calma assossegada,

la que m'envaeix el cor

i m'allunya de la por,

amb ones de mar banyada.

Surant enmig de la mar:

Mallorca illa estimada.

Diego Navarro. 3r ESO A

3r ESO3r ESO3r ESO3r ESO PoemaPoemaPoemaPoema


30

4t ESO4t ESO4t ESO4t ESO CalCalCalCal·ligramesligramesligramesligrames

Les

estrelles brillen en la

nit i tots els nins les veuen des del llit,

esperant que surti el sol i se' n vagi la lluna de dol. Després es queden dormits somiant anar al paradís,

els agradaria estar en una estrella tan brillant com bella, flotar sense gravetat però amb

molta llibertat . Al mirar cap a la Terra que es el nostre gran planeta, el veim molt

blau i amb molta pau. Molt bonic vist des d'aquí, tan valuós com el platí. Tots l'hem de cuidar per poder-

lo conservar, les vinents generacions en podran gaudir i no el veuran patir. Al final sona el desper-

tador i el que veuen es el groc

i brillant sol.

Cristina Andreu 4t ESO C

tot d’escolatot d’escola sagrat cor sagrat cor sagrat cor 1... · 22 d'agost de 1983....

Documents