Els teus setze anys són una platja oberta

Que jo em miro de lluny, gairebé amb por

D’enterbolir amb la compassió

les aigües de la teva vida incerta.

Tu campes al teu grat sobre la sorra

I et capbusses al mar del teu menyspreu

I escrius arreu, vora l’aigua, el teu nom,

que l’ona esborra.

Corre

i neda

i capbussat

I contempla

aquests setze anys que duren un estiu

i que et fan, als teus ulls, heroi de faula.

I encar que un llamp

ha d’ensorrar

el teu temple,

jo sempre esperançat

et diré:

Viu!

I mai contra el teu fat diré paraula.