textpowerpointmotivació

Miquel M. Llop Díaz-Cano Pac 2 Què vol dir motivar per a ensenyar llengua?Elena Barbancho Prieto

Hem fet aquest treball des del punt de vista de la docència i hem pensat en

l’alumnat de secundària com les persones a qui voldríem motivar. I la reflexió a

la qual ens ha conduït aquesta PAC és que la motivació és el factor més

important en l'aprenentatge de llengües. En aquest sentit, les dues primeres

diapositives recullen la idea bàsica que quan parlem de motivació el més

important és que finalment l’alumnat faci servir la L2, si l’ús és només

passatger, creiem que no es pot parlar d’èxit en el foment de l’ús d’una llengua,

sinó més aviat de fracàs. Ara bé, el que hem pogut veure és que en aconseguir

aquesta fita, hem de pensar que tothom hi estem implicats, alguns hi som a les

aules i altres fora, en general, es tracta d’una implicació social, per tant, hi ha

molts factors externs interns que hi afecten, alguns són a les nostres mans, les

dels docents, i altres ho són menys.

En primer lloc, cal tenir en compte, què implica ensenyar una llengua i motivar

perquè sigui apresa, ja que creiem que té alguns matisos diferents al que

suposaria ensenyar altres assignatures, per les implicacions que té la llengua

que no tenen les matemàtiques, les llengües són les representants culturals

d’una comunitat i per tant, ens obren les portes a una millor comunicació amb

una determinada comunitat. Aquesta idea és la que ens aporta la diapositiva

3.

Tal com dèiem la motivació té moltes vessants i així ho expliquen els

estudiosos que hi han aprofundit. Per a Gardner, cal distingir entre motivació

integrativa i instrumental. Per a Dörnyei, la motivació és intrínseca i extrínseca.

El cas és que en les seves definicions de la motivació intrínseca o integrativa

es refereixen a l'interès que l'alumne té per a aprendre una llengua per motius

d'integració o afecte a la cultura de la llengua que vol aprendre. Per la seva

banda, la motivació extrínseca o instrumental obeeix a l'interès que una

persona té per a aprendre una llengua per motius econòmics com, per

exemple, trobar un millor treball o aconseguir una nota mitjana més alta a

l'escola.

1


Gardner, a més, va definir la motivació com una combinació d'esforç més el

desig d'assolir una meta juntament amb una actitud favorable envers la llengua.

És el representant més important del model sociocultural. Les altres

aproximacions posteriors foren la cognitiva, la qual inclou la teoria de

l'autodeterminació, la teoria de les metes o intencions i la teoria de l'atribució,

encara que Faris Keblawi ens fa veure que alguns aspectes d'aquestes teories

són comuns a totes elles. Per tant, a l’hora de determinar els factors que

condicionen la motivació, i com a resum d’aquestes teories podem consultar la

taula de la quarta diapositiva que pretén explicar que en aquest procés de

teories sobre la motivació, hi ha altres aspectes importants a banda dels socials

que també cal tenir en compte, aquests nous conceptes són els aportats per

Dörnyei (1994) i Williams i Burden (1997).

Pel que fa als subjectes, el concepte de motivació depèn de l'aprenent però

també de la persona, la llengua i el context on s’aprèn. És obvi que no és el

mateix aprendre català a Catalunya que aprendre'l a un altre país on fora del

context de l'aula l'aprenent no té pràcticament cap oportunitat de practicar L2.

És a dir, que des del punt de vista de l'aprenent i deixant de banda els

interessos personals, per a aprendre la llengua, hem d'entendre que la

motivació no és un element estable sinó que pot fluctuar i la missió del docent

és la de mantenir-lo o augmentar-lo tenint en compte una sèrie de variables

que poden afectar-la.

A continuació hi tenim el paper del docent, que tot i que no podrà motivar

tothom per igual, seria ideal que tingués, en la mesura del possible, una

implicació personal, que compartís el seu entusiasme amb l’alumnat i que

interaccionés i promogués una atmosfera agradable i de recolzament constant.

A més, es tractaria que creés un ambient favorable a l'aula per tal de fomentar

la cohesió del grup i fer de l'espai docent un lloc agradable que permeti la

2


participació dels estudiants sense impediments. Això, es pot aconseguir amb

unes normes de grup adequades i pactades amb el màxim de quòrum.

Un altre element afavoridor de la motivació rau en l'adreçament cap a una

meta a curt termini, és a dir, que els alumnes sàpiguen en tot moment quin és

el camí a seguir i què aconseguiran si s'ajusten a les instruccions

recomanades pel docent. Un punt essencial en aquest sentit és que el

professor ha de crear en l'aprenent expectatives realistes sobre l'aprenentatge

de la llengua i per tant, ha de deconstruir totes les creences falses entorn a

l’aprenentatge. A més, ha de fer un currículum interessant ja sigui escollint un

llibre de text que satisfaci les seves expectatives, ja sigui portant a l'aula

materials addicionals que completen i complementen el contingut del llibre. Això

seria breument el que recullen les següent diapositives fins a la 9.

Per contra, hi ha uns altres factors que cal tenir molt presents perquè poden ser

fortament desmotivadors, i en aquest sentit, cal partir d’una realitat, que és la

societat on vivim, on els llibres de text, que ja hem comentat, estan tot sovint

desconnectats de la realitat i els professors tenen un excés de càrrega de

coneixements a impartir. Aquest context dificulta força el treball a favor de la

motivació. Hi ha exàmens, notes, i és difícil compaginar la valoració de l’esforç

amb la de les capacitats, perquè la societat vol sobretot resultats i s’oblida que

motivar a aprendre ha de ser més una estratègia a llarg termini que no pas un

objectiu a curt termini que després s’oblidi, com passa amb les L2, que molta

gent passa els exàmens però més tard no és capaç d’utilitzar la llengua a la

societat. De manera, que és possible que el context habitual sigui el del

programa/currículum que incentiva els alumnes depenent de la nota que

assoleixen. I per tant, ens trobem que malgrat la nostra intenció que es

mantingui la motivació en un futur, és ben cert que molts alumnes només tenen

una motivació extrínseca perquè el que desitgen és aconseguir una nota

mínima acceptable per tal d'avançar un pas endavant en el sistema.

3


Així doncs, part de la clau de l’èxit rau en el que ens expliquen les diapositives

11 i la 12, malgrat el context, hem de trobar petites estratègies per mantenir la

motivació, algunes són pràctiques i altres que tenen un factor més de fantasia i

de trencar amb la monotonia i connectar amb la realitat de l’alumnat i de la

societat.

A tot això, també hi ajuden les bones pràctiques de motivació que es basen

sobretot, en un canvi del paper del professor que es transforma en una mena

de col·laborador o orientador pedagògic i en un alumnat que té una parcel·la

més àmplia de responsabilitat, tot plegat, per a conduir-nos a l’objectiu que

marcaven al començament, que l’educació impliqui l’aportació de tothom. Dins

d’aquestes bones pràctiques cal contemplar: la cooperació, l’autoritat real, o el

poder compartit. Aquestes serien les bones pràctiques i vindrien arrodonides

pel foment de l’avaluació positiva on cal interpretar la motivació com un procés

d’anàlisi en positiu d’allò que van aconseguir en el passat els alumnes, del que

poden aconseguir ara, si confiem en les seves possibilitats i del que perdurarà

en un futur si ens ha estat possible mantenir la motivació.

4


BIBLIOGRAFIA

Bernardó et al. (2008) “Anàlisi factorial dels motius d'aprenentatge del català

com a llengua

Segona i relació amb el nivell, el temps d'estada, l'edat i el centre d'estudi dels alumnes.”Catalan review: international journa of Catalan culture. Nº 22, pag. 71-89

Dörnyei, Z. (1994) “Motivation and motivating in the foreign language classroom.” The Modern language journal, Vol. 78 nº 3(Autumn) pag. 273-284

Keblawi, F. (Sense any) “A review of language learning motivation theories.” www.qsm.ac.il/.../eng-2-faris%20Keblawi.pdf.

Romeris, M. Metiunienè, R. (2006) “Second language learning motivation.” Santalka.Filologija. Edukologija T. 14 Nº 2 pag. 93-98

Mallart, J. (2007-2008) Fonamentació i didàctica de la motivació a l'àmbit de les Llengües.” Revista catalana de pedagogia, Vol. 6, pag. 105-129

Marcos-Llinàs, M. (sense any) “Afectivitat i aprenentatge de llengües estrangeres.”www.doredin.mec.es/documentos/01220073000006.pdf

Miquel, L (2005) “Reflexions sobre la metodologia d'ensenyament de llengua a

Immigrants. www6.gencat.cat/llengcat/liu/34_542.pdf

Norris-Holt, J. (2001) “Motivation as a contributing factor is second language acquisition.” The internet TESL journal, Vol VII, Nº 6 http://iteslj.org/Articles/Norris-Motivation.html

Ribé, R. & Vidal, N. (1995) La enseñanza de la lengua extranjera en la EducaciónSecundaria. Madrid: Alhambra Longman

San Martín Vadillo, R (2009) “La motivación, factor clave en el aprendizaje de inglés.” http://www.isftic.mepsyd.es

Thanasoulas, D. (2002) “Motivation and motivating in the foreign language classroom.”The internet TESL journal, Vol VIII, nº 11, November, http://iteslj.org/Articles/Thanasoulas-Motivation.html

5

textpowerpointmotivació

Documents