teoriaca

7/27/2019 teoriaCA

1/51

Dominar

lortograaLlibre teric

Daniel Gabarr

7/27/2019 teoriaCA

2/51

2

nd

ex Lorigen daquestaproposta

Com lajudar aquesta

proposta?

Com es domina

lortograa?

Descripci del procs mental

per escriure b

Per qu sequivocalalumnat amb mala

ortograa?

Etapes en

laprenentatge

ortogrc

Com podem ensenyar a

veure les paraules alnostre alumnat?

Primer pas:

condicions prvies

per poder ensenyar el

procs visual ortogrc

Segon pas:

explicitar el secretde lortograa

Tercer pas:

realitzar una avaluaci

inicial objectiva

Una observaci sobre

lexigncia avaluadora

ortogrca

Quart pas:

explicar el signicat

de memria visual

Cinqu pas:

enfortir la memria

visual del nostre

alumnat

Sis pas:

vincular la memria

visual a lortograa

Set pas:

dominar el vocabulari

bsic ms habitual

enfortint lestratgia

visual

Estratgies destudi dels

vocabularis

Tcniques globals destudi

del vocabulari

Programa informtic

www.edudigital.es

El circuit de sobres

Vuit pas:generalitzaci i

consolidaci

de lestratgia visual

Nov pas:

avaluaci nal objectiva

3

6

7

9

11

14

16

18

20

21

23

25

26

29

32

34

35

35

38

40

41

7/27/2019 teoriaCA

3/51

3

Seguir amb el treball

ortogrc habitual

Materials nous,

assequibles i llestos per

ser usats

Comiat

Contactar

Per adquirir els materials

en grans quantitats ambimportants descomptes

Per adquirir els drets de

reproducci dels materials

per a pasos, ciutats o grans

zones educatives

Per sollicitar conferncies,

assessorament i similars alautor dels materials

Lautor

Notes

42

43

45

46

46

46

47

48

49

7/27/2019 teoriaCA

4/51

DOMINAR LORTOGRAFIA. LLIBRE TERIC

4

Lorigendaquesta proposta

Aquest breu llibre explica com cal ensenyar lortograa, sigui a classe o a casa, perreduir ns a un 80 % les faltes ortogrques del nostre alumnat.

Aquesta proposta s totalment innovadora. Va nixer de la prctica a les mevesclasses desprs de formar-me en una branca aplicada de la psicologia: la progra-maci neurolingstica o PNL. En conixer la PNL, em vaig adonar del seu immenspotencial. Era evident que, si saplicava de manera conscient a lescola, els resul-tats acadmics podien millorar extraordinriament sense gaire esfor. No obstantaix, les aplicacions que en aquell moment existien en temes didctics eren moltpoques, massa generals i poc concretes. Com a mestre, era conscient que ne-cessitava crear aplicacions de la PNL que fossin totalment prctiques i fcilmentcomprensibles: necessitava crear un mtode amb passos i exercicis concrets.Vaig decidir comenar creant aplicacions per a lrea de llengua i, en concret, pera lapartat dortograa, ja que vaig constatar moltes dicultats de lalumnat enaquesta habilitat. Aix que em vaig dedicar a aix amb afany ns a donar forma auna metodologia senzilla, per sistemtica i fcilment explicable a altres docents.

En aplicar aquesta innovadora metodologia, els resultats van ser espectaculars:reduccions de faltes ortogrques entre un 50 % i un 80 % en la quasi totalitatdel meu alumnat.

Aquest xit em va portar (i em segueix portant) a impartir nombrosos cursos deformaci per a professorat en llocs molt diferents: no noms a Catalunya, sintamb per tot lEstat espanyol i tamb en altres pasos de continents diferents. Apetici de nombrosos docents, lany 1996 vaig publicar un llibre sobre didcticade lortograa1, per encara era massa teric. Els equips docents volien algunacosa molt ms concreta: volien els materials que jo feia servir a classe.

Per, a causa duna greu i inesperada malaltia, la Conxita i jo vam deixar dimpartirformaci a claustres durant uns anys. No obstant aix, aquesta aturada no va

Necessitava crear un mtode amb passos i exercicis concrets.

Els resultats van ser espectaculars: reduccions de faltes ortogrques

entre un 50 % i un 80 %

7/27/2019 teoriaCA

5/51

5

detenir el gran nombre de missatges que seguem rebent de nombrosos docents:els agradava la proposta del nostre llibre, per seguien necessitant un materialconcret i directament aplicable a laula.

Uns anys desprs, el Departament dEducaci va concedir-me una llicnciadestudis a canvi de posar per escrit all que tants docents demanaven. Vaig re-

escriure el llibre teric per a docents i tamb vaig realitzar (per !) uns materialsconcrets per a laula: uns quaderns dortograa. El llibre pels docents va tenir unxit fulgurant: ms de 16.000 exemplars van volar des de la meva pgina weben menys de sis mesos sense cap publicitat concreta, simplement amb el boca-orella... I tamb els quaderns es van descarregar a milers: era el material quemolts docents desitjaven!

Durant aquest perode, em van contractar en una universitat privada com a pro-fessor de magisteri coincidint amb la publicaci daltres llibres meus2. Sense ado-

nar-men, vaig estar novament oferint conferncies i cursos sobre ortograa i laseva didctica en nombrosos llocs.

Vaig conixer docents que havien llegit els meus llibres i que aplicaven la mevaproposta metodolgica, els quals em comentaven els excellents resultats queobtenien, per tamb les seves dicultats concretes. Aix, vaig poder constatar

els punts forts i febles dels quaderns que havia realitzat. Daquesta manera, vaigtreure noves edicions millorades ns a arribar a les actuals, testades per cente-nars de persones i extremament simplicades i fcils de fer servir.

Centenars de docents mhan escrit per agrair-me la feina. Ara coneixen recursosper reduir les faltes ortogrques del seu alumnat duna manera important enaproximadament un trimestre. Molts docents utilitzen els meus quaderns, men-tre que daltres simplement segueixen la indicacions que dono en aquest escrit ielaboren el seu propi material. Per aquells equips docents que utilitzen aquestametodologia es mostren satisfets per limportant gir que ha fet la seva vida pro-fessional en aquest tema.

Una de les persones que va contactar amb mi va ser un informtic agrat perqu,per , havia pogut entendre el que li passava pel que feia a lortograa. Semprehavia fet moltes faltes, per no aconseguia comprendren el motiu: el meu llibre elva ajudar a entendre i a millorar la seva ortograa duna manera notria. Motivatper lagrament que sentia, em va proposar de fer un programa informtic basaten el meu mtode perqu estigus a labast de tothom. Aquest programa sestmostrant extraordinriament til per complementar la proposta innovadora que

promoc. Malegra que en Francesc Guilln, linformtic en qesti, tingus la ini-ciativa de venir a veurem i de proposar-me el programa; reconec que la propostaortogrca ha millorat signicativament amb el programa informtic que ara lacomplementa.

La proposta ortogrca ha millorat signicativament amb el

programa informtic que ara la complementa

7/27/2019 teoriaCA

6/51

6

Per tots els motius anteriors, crec que vost est davant dun programadortograa extraordinriament til i innovador. Tinc el ferm convenciment que,en llegir aquest text, entendr moltes coses i que, desprs daplicar el que aqusexplica, els resultats del seu alumnat seran molt millors.

7/27/2019 teoriaCA

7/51


7

Aquest llibre es pot difondre i fotocopiar lliurement, sempreque es faci sense nim de lucre. El coneixement no s un secret

Com lajudaraquesta proposta?

Desprs de vint-i-cinc anys com a docent, s que el fet de tenir recursos tils isenzills per utilitzar-los directament a laula s fonamental per a lxit del nostrealumnat. Aquest llibre que tenen a les mans vol proporcionar-los-els.

En realitat, aquest s el llibre que mhauria agradat trobar quan vaig comenar a ferclasses. Per aix lhe escrit sintticament i amb un llenguatge directe. Els resultatshan de parlar per si mateixos i han de ser ms eloqents que els centenars de

pgines que jo podria escriure. All que realment t importncia s que, desprsde llegir aquest llibre, domini una nova manera de treballar lortograa que porti elseu alumnat a un xit acadmic remarcable. Malegrar rebre notcies seves quancomenci a veure uns bons resultats a la seva classe.

A ms, com que aquest s un llibre senzill, tamb pot ser til a nombroses famliesdesitjoses dajudar els seus lls i les seves lles. El coneixement no s un secreti el fet de difondrel ens ajudar a tenir una societat ms feli i ms prspera. Els

animo a difondre la versi digital daquest llibre entregant-lo a les famlies queho necessitin, penjant-lo al seu web o enviant-lo per correu electrnic... No espreocupi: no vulnerar els drets dautoria, ja que en format PDF i electrnic aquestllibre est en copyleft3 i es pot difondre lliurement, sempre que es faci sense nimde lucre.

7/27/2019 teoriaCA

8/51


8

Per comenar, vull plantejar aquesta pregunta: Com es domina lortograa?,perqu em sembla que s una pregunta clau. Els i les convido a reexionar, des dela seva prpia experincia personal, per intentar respondre-la.

La majoria dels docents desconeix la manera com van arribar a dominar lortograa:mai no han reexionat sobre aix ni sels ho ha explicat en la seva formaciuniversitria.

Per a molts i moltes docents, lortograa s una rea en la qual apliquen una sriedactivitats que van fer quan eren alumnes i de les quals suposen la seva utilitat:dictats, llistes de paraules, quaderns dortograa, dictats, mots encreuats, jocs...

Per la realitat a les aules s, en general, la segent: un grup dalumnes aprnortograa de manera ms o menys continuada i gradual, mentre que un altre

grup sembla estancat i no millora prou. Aix que les activitats que fem servir, totpressuposant la seva utilitat, no semblen tils per a tothom... I el ms preocupantdaquest grup que fracassa s que ser molt probable que continu fracassant enels anys segents. Com la majoria dels docents amb experincia, s que quan unalumne o una alumna manifesta greus dicultats ortogrques en els primers anysdescolaritat, t unes elevades possibilitats de seguir-les tenint durant la restade lescolaritat. No els passa aix mateix a les seves escoles? No els preocupaenormement? No poden trobar ara mateix alguns estudiants que encaixen enaquest patr?

Per resoldre aix crec que hem de poder respondre la pregunta que encapalaaquest captol.

Comprendre com els docents dominem lortograa ens servir

per saber com ensenyar-la al nostre alumnat

Com es dominalortograa?

7/27/2019 teoriaCA

9/51

9

Com sarriba a dominar lortograa duna paraula?

Comprendre com nosaltres hem arribat a dominar lortograa s important perpoder ensenyar conscientment al nostre alumnat i poder ajudar especialment elsque no tenen habilitats ortogrques i que semblen no millorar amb els recursosactuals. Aquest, crec, s el punt central.

Per aquest motiu, magradaria reexionar breument amb vosts sobre aquestpunt fonamental: com sarriba a dominar lortograa duna paraula? O en altrestermes: com sarriba a la tenir plena certesa de lescriptura duna paraula qual-sevol?

Els proposo que es prenguin un temps per respondre la pregunta segent: domina

vost lortograa de la paraula hora? Com, per exemple, domina vost lortograade la paraula volar? Com t la certesa de la seva escriptura?

Pensi: per quina ra hora o volar sescriuen aix? Han trobat alguna norma que elsexpliqui la seva ortograa? I si lhan trobat, han recorregut a aquesta norma abansdescriure la paraula o, simplement, se sabien la paraula?

Moltes persones creuen que per conixer lescriptura duna paraula cal analitzar laseva fontica i transcriure-la o b remetres a normes ortogrques. Per, encaraque lescriptura duna paraula pugui explicar-se a travs duna norma, les personesamb bona ortograa gaireb mai no hi acudim abans descriure. Normalment, no-ms acudim a la norma en cas de dubte, per no com a primer pas en lescriptura.Daltra banda, tal com es veur ms endavant, les persones amb bona ortograano transcriuen els sons en escriure, sin que fan servir una altra estratgia total-ment diferent i que han de dominar, si volen escriure b. s ms, voler escriurepartint de la transcripci fontica porta necessriament a errades: lletres que nosonen, lletres que sonen igual i sescriuen malament, variacions dialectals, etc.

La majoria dels docents se sorprn quan reexionen sobre aquest tema. Simple-

ment se saben la paraula de manera automtica, sense consultar cap norma, perno sn conscients de quin s el procs mental que els porta a saber-se-la.

Per aquest motiu, magradaria ajudar-los a descobrir el procs mental que els haportat a tenir la certesa ortogrca en pensar en les paraules hora o nestra.

Examinem, doncs, quin s aquest procs mental. Ser idntic al que realitzentotes les persones amb bona ortograa. Lhe vist una vegada i una altra, en cen-tenars de persones que passen per les formacions i els cursos que imparteixo enllocs molt diferents. Es tracta dall que tenen en com totes les persones ambbona ortograa.

7/27/2019 teoriaCA

10/51

10

Si totes les persones amb bona ortograa segueixen el mateix procs,

els equips docents lhem de conixer per poder-lo ensenyar conscientment

Els vull cridar latenci sobre el que acabo darmar: si totes les persones que

tenen bona ortograa segueixen un procs idntic, aix vol dir que aquest procss clau i que els equips docents lhem de conixer per poder-lo ensenyar.

Descripci del procs mental per escriure b

B, els convido a observar per si mateixos si la descripci segent sajusta alprocs mental que vosts fan per estar segurs de lortograa de les paraules. Elsprego que recordin una paraula qualsevol que coneguin (pot ser un animal, unafruita, una verdura, etc.) i que comprovin si segueixen aquest procs:

1) Les persones amb bona ortograa, quan volen escriure, veuen la imatge de laparaula a la seva ment. Vull dir que veuen textualment les lletres a la sevament. Per tant, per a aquestes persones lescriptura es converteix en unacpia automtica de les paraules que prviament tenien emmagatzemadesa la seva ment.

Aquest s el pri-mer pas que totes les persones amb bona ortograa segue-

ixen. s tamb aix en el seu cas? Pensi en una paraula que spiga escriureamb plena certesa, com ara la capital de Frana o una marca dordinadors: laveu vost a la seva ment? No se sorprengui: aquest s el procs que totesles persones amb bona ortograa segueixen abans descriure, encara que hofacin de manera inconscient i a gran velocitat.

2) En segon lloc, les persones amb bona ortograa tenen una sensaci de se-guretat si la imatge de la paraula s prou clara i segura com per escriure-lasense errors. En aquest cas, passen automticament al tercer pas.

Tanmateix, de vegades no poden recordar amb claredat les lletres duna pa-raula (la imatge) i aix els desperta un senyal dalarma. Davant la sensacide dubte, algunes persones amb bona ortograa escriuen la paraula ambdiferents variants per veure la que no els fa mal als ulls i reconixer-ne la

correcta. Altres vegades, consulten un diccionari, pregunten a una altra per-sona, recorren a una norma o cerquen qualsevol altra estratgia que els ajudia resoldre el dubte.

Les persones amb bona ortograa veuen a la seva ment

la imatge de les paraules que volen escriure

7/27/2019 teoriaCA

11/51

11

Naturalment, aix noms s possible perqu tenen la sensaci de desconi-xer la paraula. Si en escriure no tingussim aquesta sensaci, mai no sabremquan hem de consultar el diccionari...

Reexioni sobre la seva prpia experincia: li passa a vost, de vegades, quet la certesa de no saber una paraula amb plena seguretat? El porta aix a

buscar la paraula al diccionari o a utilitzar un altre recurs similar? B, aquests el segon pas que totes les persones amb bona ortograa realitzen.

3) Finalment, escriuen la paraula.

Tal com se suposa, aquest procs descriptura en tres passos es realitza incons-cientment i a gran velocitat. Per aix poques persones tenen conscincia delmateix, si no se les ajuda a observar-lo per si mateixes, tal com acabem de fer.

De fet, tota lexplicaci anterior es pot transcriure com una frmula matemticaque tindria la formulaci segent:

Per comprovar que aquest procs s el que vosts fan si tenen bona ortograa,els convido a pensar en noms de ciutats conegudes, productes de cuina, animals,etc., i veuran que, efectivament, segueixen aquesta estratgia mental.

Faci-ho. Pensi en un animal o en el nom dun lloc conegut o en qualsevol al-tra paraula que conegui. Com t certesa de la seva escriptura? Doncs perquest veient a la seva ment la imatge de la paraula! No se sorprengui: aquesta slestratgia que segueixen totes les persones amb bona ortograa. I aquesta es-tratgia s all que hem densenyar al nostre alumnat.

Aquesta armaci t unes importants implicacions educatives i didctiques: no-ms quan el nostre alumnat vegi les lletres de les paraules a la seva ment podrtenir la certesa de la seva ortograa. Mentre no integri aquesta estratgia mentalde vincular la memria visual a lortograa, no podr saber si all que escriu t o

no plena correcci.

Dir-sela paraulaa escriure

Record visualde la paraula

Sensaci decorrecci

Escripturacorrecta

+ + =

Noms quan el nostre alumnat vegi les lletres de les paraules

a la seva ment podr tenir una bona ortograa

7/27/2019 teoriaCA

12/51


12

Per qu sequivoca lalumnatamb mala ortograa?

Desprs de lexplicaci anterior, comprendr per qu alguns alumnes tenen xiti van millorant de manera adequada en ortograa: apliquen la memria visual alortograa i cada vegada tenen un diccionari mental ms ampli al qual recrrer.

A ms, en dominar aquest procs mental, aproten totes les classes dortograa:cada nou exercici s una oportunitat per ampliar el seu diccionari mental, ja quehi guarden totes les paraules que treballen ortogrcament. Daquesta manera,entren en un cercle virtus: com que fan el procs mental adequat, aprenen.

Per tant, si volem entendre el que passa amb els alumnes que tenen moltes faltesortogrques, haurem de preguntar-nos: quina altra estratgia mental diferent deladequada segueix lalumnat amb mala ortograa? Per qu sequivoquen algunsalumnes duna manera tan continuada?

Algunes persones creuen que no hi posen prou inters o que ho fan perqu no shixen prou, per, per contradir aquesta creena, magradaria exposar les reexions

segents:

a) La resposta que un estudiant ofereix en un cert moment s la millor opcique aquest t en aquell moment i lloc. En general, les persones procuremdonar la resposta que ens sembla millor en cada moment. De fet, tan fcils escriure ventall com Havana, o escriure verd o berd, o escriure aire comhayre... Les faltes ortogrques no es fan per desdia o mala voluntat, sincreient que sescriu correctament. Gaireb cap estudiant no escriu amb fal-tes ortogrques per castigar al seu professor, sin que simplement creuque ho fa b i no t conscincia destar-se equivocant. De fet, si pogusescriure sense faltes, ho faria amb entusiasme i sense dubtar-ho.

No s cert que lalumnat amb mala ortograa ho faci malament

a propsit o per manca dinters: la ra s que no dominalestratgia mental adequada

7/27/2019 teoriaCA

13/51

13

b) Quan un sistema densenyament de lortograa no dna els resultats espe-rats en un centre escolar, el fet de repetir-lo de manera continuada no farque aquest mtode millori i sigui ms til per a aquest centre educatiu i elseu alumnat. De fet, quan alguna cosa no funciona, el millor s preguntar-seper qu no funciona i fer alguna cosa diferent. En PNL sarma amb molta raque si es continuen aplicant els mtodes de sempre, sobtindran els resultats

de sempre.

Si unim les dues reexions anteriors, veurem que s imprescindible ampliar lesalternatives de lalumnat amb nous enfocaments que entenguin lorigen de lesdicultats per posar-hi soluci i deixar de pensar que els alumnes sequivoquenperqu no shi xen o perqu no tenen prou inters.

En realitat, sequivoquen perqu no fan el gest mental correcte: no veuen lesparaules a la seva ment abans descriure-les.

En general, la gran majoria de les persones que tenen faltes dortograa segueixuna estratgia mental errnia de les que descric a continuaci. Espero que el fetde llegir aquesta informaci els sigui til per comprendre lalumnat que ms faltesprodueix. Les estratgies errnies que solen fer servir sn les segents:

Estratgia auditiva: en escoltar una paraula o decidir escriure-la, analitzen elso de la paraula per comprovar que les lletres escrites sonen tal com ha desonar la paraula que volen escriure. Per aquest sistema auditiu que fan servirmolts estudiants s un veritable desastre! Diversos sons estan representatsper ms duna lletra, en el nostre idioma. Si el nostre alumnat no veu laparaula a la seva ment, sin que noms escolta els sons de la paraula perdecidir-ne lescriptura, tindr unes elevadssimes possibilitats dequivocar-se.El ms lamentable s que, encara que aquest alumne sesforci contnuament,no podr millorar mentre no canvi la seva estratgia mental per una altra devisual. Lortograa no s fontica, sin fonamentalment visual.

Estratgia visual creativa: una altra estratgia errnia que una part de lalumnatutilitza s, en pensar en una paraula, imaginar lobjecte que aquesta paraula im-plica, en lloc de veure les lletres de la paraula en si. Per exemple, en pensar enla paraula viol, poden imaginar-se linstrument musical i, desprs dimaginar-lo(i ns potser dimaginar les seves melodies), poden intentar descobrir si handescriure viol o biol. Per tant, el fet dusar la memria visual per escriure nos sucient garantia per tenir xit, sin que el que sha dutilitzar s la memriavisual per recordar les lletres de les paraules, ja que fer-la servir per recordar

els objectes als quals algunes paraules es refereixen s totalment intil permillorar lortograa.

Quina estratgia mental inadequada segueixlalumnat amb mala ortograa?

7/27/2019 teoriaCA

14/51

14

Estratgia cinestsica: nalment, una altra estratgia que utilitza una part delnostre alumnat per escriure s buscar les sensacions fsiques que provocala paraula per decidir si lescriu amb una lletra o amb una altra. Per exemple,poden pensar en aire i en hayre per intentar sentir quina de les dues s msetria, ms lleugera, ms daire... Lgicament, tamb aquesta estratgia sdesastrosa per a la correcta escriptura (encara que pot ser excellent per a

lart i leducaci fsica).

La gran majoria de lalumnat amb nombroses faltes dortograa a les nostresclasses segueix alguna de les tres estratgies anteriors. La conseqncia s evi-dent: mentre no canvin destratgia mental, no tenen gaireb cap possibilitatdxit en ortograa.

Per tant, una de les missions fonamentals del professorat de llengua ser ajudarels que segueixen aquestes estratgies ortogrques mentals tan poc tils acanviar-les per una estratgia visual recordada aplicada a lortograa. s a dir,la missi docent a classe ser ensenyar a lalumnat auditiu, al visual creatiu i alcinestsic a veure les lletres de les paraules a la seva ment de manera automti-ca i inconscient abans descriure.

La manera densenyar-ho tamb sexplica en aquest llibre.

La missi dels docents ser ensenyar lalumnata veure els mots a la seva ment

7/27/2019 teoriaCA

15/51


15

Etapes enlaprenentatge ortogrc

Si tot aix encaixa amb la seva experincia personal i docent, entendr quelensenyament de lortograa shauria de fer seguint les etapes segents, tal commolts terics de lortograa conrmen amb els seus estudis:

1) Perode preortogrc: mentre saprn a llegir i a escriure, la majoria dels nensi les nenes ha de descodicar fnicament les paraules per poder transcriure-les. En aquest moment preortogrc, no hem dintroduir encara treballs or-togrcs concrets ns que les nenes i els nens llegeixin i escriguin amb unacerta udesa. Per tant, tot sovint, el fet de voler treballar lortograa al cicle

inicial no s adequat. Est molt b el fet de corregir les faltes que fan perqutinguin conscincia que hi ha una ortograa a complir. Tamb est molt bque coneguin algunes normes molt generals (com la de les majscules) i quetreballin algunes poques paraules que sn molt habituals. Per no hem devoler anar ms enll ns que escriguin amb ms udesa.

2) Perode daprenentatge de lestratgia ortogrca visual: en general, gairebtots els alumnes estan madurs per a aquesta fase cap als vuit anys dedat.El fonamental daquesta fase s aprendre a veure les paraules, s a dir,

ensenyar el gest mental que fan les persones amb bona ortograa de ma-nera que la integren inconscientment. Una vegada lalumnat ha automatitzatel gest mental de veure les paraules a la seva ment, per noms desprsdaconseguir-ho, es pot passar a letapa segent.

3) Incorporaci del vocabulari bsic i normes ortogrques fonamentals: nsaproximadament els dotze anys dedat, el ms fonamental s que lalumnatdomini el vocabulari que ms sutilitza.

Resulta especialment adequat el fet de prioritzar les paraules que, a ms

dusarse molt, solen concentrar el major nombre de faltes ortogrques; sel que sanomena vocabulari cacogrc. Si, a ms, s possible de personalit-zar lestudi del vocabulari en funci de les faltes que faci cada alumne, llavorsels resultats seran encara millors.

Personalitzar el vocabulari de treball per a cada estudiantmillorar els resultats

7/27/2019 teoriaCA

16/51

16

Cal tenir en compte que perqu aquesta part del procs sigui til, hem deseguir ajudant lalumnat a enfortir el gest mental de veure les paraulesquan incorporen el vocabulari bsic. Daquesta manera, en estudiar el vo-cabulari es refora el gest mental de veure les paraules i viceversa.

En aquest moment s quan hem dabordar de manera sistemtica les normes

ortogrques ms importants i generals, que siguin fcilment generalitzablesi que no impliquin una anlisi lingstica que requereixi una elevada abstracciintellectual, com ara la normativa general de ls de laccentuaci bsica(agudes, planes i esdrixoles).

4) Treball ortogrc sistemtic i daprofundiment: aproximadament a partirdels dotze anys podem comenar a plantejar un treball daprofundiment.En aquest moment ser adequat estudiar normatives ortogrques que re-quereixen dabstracci intellectual. Lgicament, el fet dintentar ensenyar

aquestes normatives quan la capacitat cognitiva no est prou desenvolupadaseria un error que, lamentablement, es comet sovint.

El principal punt feble de la majoria dels centres educatius s saltar-se el segonpunt: ajudar metdicament lalumnat a vincular la memria visual a lortograa i

no donar importncia al domini del vocabulari bsic.

En general, gaireb cap escola no dedica un temps especc a ensenyar a tot elseu alumnat el gest mental que porta a veure les paraules a la seva ment. Elscostos de no fer-ho sn molt elevats per a nombrosos alumnes, ja que per cons-truir una bona ortograa necessitem assegurar uns previs imprescindibles.

Lalumnat que no tingui lhabilitat de recuperar la imatge de les paraules no avan-ar prou. Usar estratgies poc vlides per a lortograa: auditives, cinest-siques... i encara que posi inters, no millorar prou, ja que no tindr una baseslida.

En conseqncia, per millorar la nostra prctica diria en lensenyament delortograa, ens hem dassegurar que tot el nostre alumnat recupera visualmentde manera automtica i inconscient qualsevol paraula que vulgui escriure. I un copfa lanterior, cal tenir present que s clau el fet de dominar lestudi del vocabularims habitual, aquelles paraules que ms faltes ortogrques provoquen. Fer-hoaix assegurar lxit ortogrc a la prctica totalitat del nostre alumnat.

Hem dassegurar-nos que tot lalumnat recupera visualment els motsabans diniciar qualsevol altre treball ortogrc

7/27/2019 teoriaCA

17/51


17

Com podem ensenyar

a veure les paraules

al nostre alumnat?

Tal com he dit, s essencial que tot lalumnat incorpori lestratgia visual aplicadaa lortograa, s a dir, que aprengui a veure les paraules de manera automticai inconscient a la seva ment abans descriure-les.

En aquest llibre explicar cadascun dels passos a realitzar per ensenyar aquestahabilitat ortogrca a la prctica.En resum, mostrar una srie de passos ordenats que conduiran el nostre alum-nat a dominar lestratgia visual aplicada a lortograa. Aquests passos sn els

segents:

1. Esperar que es donin les condicions prvies per iniciar el treball.2. Explicitar el secret de lortograa.3. Realitzar una avaluaci inicial objectiva.4. Explicitar el signicat de memria visual.5. Enfortir la memria visual del nostre alumnat.6. Vincular la memria visual a lortograa.

7. Dominar el vocabulari bsic ms habitual enfortint lestratgia visual.8. Generalitzaci i consolidaci de lestratgia.9. Avaluaci nal objectiva.

Aquests nou passos shan de fer una nica vegada al llarg de la vida escolar, jaque, una vegada apresos, sincorporen i sautomatitzen per sempre. Desprs, elnostre alumnat estar preparat per continuar millorant duna manera gradual isense esfor.

Desprs daquests nou passos, podrem prosseguir amb els treballs ortogrcs ha-bituals: veurem que la prctica totalitat de lalumnat millora duna manera gradualfent qualsevol treball ortogrc posterior. Aix, ja no tindrem la classe dividida endos grups (el que millora i el que no millora), perqu la gran majoria anir millo-

Aquests nou passos shan de realitzar un sol i nic cop

al llarg de tota la vida escolar

7/27/2019 teoriaCA

18/51

18

rant gradualment i tota la feina ortogrca que es faci a partir daquest momentsintegrar de manera natural.

Per aquest motiu, crec que hem dadonar-nos que utilitzar aproximadament untrimestre per realitzar aquests nou passos s la millor inversi que podem fer enortograa, ja que optimitzarem qualsevol treball posterior: dictats, vocabulari,

normativa, redaccions, exmens...

Al meu entendre, seria adequat de fer aquest treball a partir dels vuit o deu anys,ja que en aquest moment ja est clar que els alumnes dominen uidament la lectu-ra i lescriptura i que poden focalitzar la seva atenci en lortograa. bviament,al marge de ledat de cada alumne, aquest s un treball que haurem de fer ambtots els estudiants que manifestin dicultats dortograa, tinguin dotze, quinze ocinquanta anys. Mentre no dominin aquesta habilitat, cap treball ortogrc no elsser realment til.

A continuaci, explicar amb detall cadascun dels nou passos a realitzar per en-senyar lestratgia ortogrca visual. Ho far seguint lestructura del quaderndortograa que vaig realitzar desprs danys de treball amb el meu alumnat;daquesta manera, sentendr amb major claredat.

La informaci que obtindran en lexplicaci els pot permetre densenyar aquestspassos elaborant el seu propi material per treballar amb el seu alumnat o b ferservir els quaderns que ja estan elaborats entenent perfectament quin objectiut cadascuna de les seves pgines. En les explicacions que segueixen, veuranalgunes de les seves pgines que illustren part de les explicacions que vnen acontinuaci.

Utilitzar un trimestre per realitzar aquests nou passoss la millor inversi ortogrca que podem fer

7/27/2019 teoriaCA

19/51


19

Primer pas:condicions

prvies per poder ensenyar

el procs visual ortogrfc

Per poder ensenyar el gest mental de veureles paraules a la nostra ment, necessitemque el nostre alumnat compleixi les condi-

cions segents:

1. Ha de dominar lidioma que es vol ense-nyar. Sense un domini previ i sucientde lidioma, la prioritat no s lortograa,sin laprenentatge daquest idioma.

2. No ha de tenir defectes auditius tangreus que li impedeixin de diferenciarles paraules amb claredat. No importaque porti audifon, mentre distingeixiamb claredat les paraules.

3. Ha de ser capa de llegir un text ade-quat a la seva edat a prou velocitat. Almeu entendre, s gaireb impossibleque un alumne aprengui lestratgiaortogrca si llegeix a una velocitatmenor a cinquanta pa raules per minut.

De fet, lptim seria que llegs a ms de setanta-cinc o vuitanta paraules perminut, ja que aix seria garantia que ja no lletreja en llegir, sin que t unalectura global i que veu les paraules com a unitats.

4. Ha de ser capa descriure duna manera gil, automtica. Mentre el nen ne-cessiti lletrejar per escriure una paraula, encara no estar madur per realitzaraquest pas. Qualsevol persona que escrigui molt lentament i lletrejant ha deseguir practicant lescriptura abans dabordar lortograa.

5. Ha de tenir conscincia de lexistncia de lortograa. En alguns llocs, mhetrobat amb alumnat que creia que escrivia perfectament, malgrat els seusnombrosos errors. Si alg ignora que lortograa existeix, no podr aprendre-la.

Illustraci del quadern de treball

de lalumnat per a la primera fase

7/27/2019 teoriaCA

20/51

20

6. Ha de desitjar aprendre. Mentre les faltes ortogrques, la conducta o elfracs escolar siguin una manera dobtenir avantatges secundaris (atenci,mim, un espai propi, etc.), s difcil que aquests alumnes vulguin millorar enortograa4.

Quan aquestes condicions prvies es donen en un grup o en una persona con-creta, podem estar segurs que el moment densenyar lestratgia mental de labona ortograa ha arribat. No importa ledat: si no dominen aquestes condicionsprvies, no podran consolidar la seva ortograa. Per aquest motiu, en centreseducatius amb un alumnat dedat avanada, com als instituts de secundria oals centres deducaci dadults, tamb ens hem dassegurar que lalumnat amb

dicultats ortogrques compleix aquestes condicions prvies abans daplicar elprograma ortogrc que proposem.

El quadern planteja aquest punt a partir dun test com el de nombroses revistes:a partir de les respostes de cada alumne, sobt una puntuaci determinada queajuda a veure si est preparat per realitzar aquest programa amb xit. El test per-met un enfocament motivador i obre la porta a abordar les dicultats que puguinexistir duna manera no culpabilitzadora.

Si no es donen aquestes condicions prvies,lortograa no es podr dominar

7/27/2019 teoriaCA

21/51


21

Segon pas:

explicitar el secretde lortografa

Igual que per a molts docents s una sorpresa el fet de descobrir que senseveure la paraula a la seva ment no es pot tenir una bona ortograa, tamb suna sorpresa per a molts estudiants.

Una gran part de lalumnat que t mala ortograa ha estat treballant duramentdurant anys sense haver obtingut bons resultats. Quan els expliquem que nomsobtindran bons resultats si veuen les paraules a la seva ment, entenen moltescoses.

Crec que s fonamental compartir amb lalumnat el perqu del que fem: daquestamanera, entendran el que els passa i tornaran a esforar-se de nou. Gaireb capalumne no vol fracassar pel simple fet de fracassar. Per tant, el fet dexplicitar lamanera de tenir una bona ortograa sense esfor els motiva extraordinriament.A ms, quan comencen a obtenir bons resultats, aquesta motivaci es multiplicaencara ms.

El quadern que faig servir a classe planteja aquesta explicaci duna manerasenzilla i directa, a travs dun text fcilment comprensible. Els comentaris quesorgeixen motivats pel text solen ser molt enriquidors i ens asseguren que totlalumnat hagi comprs plenament que noms si veuen les paraules poden teniruna bona ortograa.

s fonamental compartir amb lalumnat el perqu del que fem:aix entendran el que els passa i sesforaran per superar-ho

7/27/2019 teoriaCA

22/51


22

Tercer pas:

realitzar una avaluaciinicial objectiva

Per comprovar que el seu alumnat redueix, efectivament, les seves faltes or-togrques entre un 50 % i un 80%, haur avaluar objectivament linici i el naldel procs.

Per vull proposar i defensar una modalitat davaluaci determinada que gairebning no defensa en el nostre idioma. Tanmateix, abans de fer-ho, desitjo oferir-los un brevssim marc teric en el qual puguin ubicar la necessitat de la propostaavaluadora que els faig. Perqu una avaluaci sigui vlida, ha de complir, com a

mnim, tres caracterstiques:

1) Ha de mesurar all que es desitja avaluar (en aquest cas, les faltes or-togrques); s a dir, ha de ser una avaluaci especca.

2) Aplicada a persones amb coneixements semblants, ha de donar uns resultatssimilars; s a dir, ha de ser coherent.

3) Corregida per persones diferents, ha doferir uns resultats similars i, ns i tot,idntics; per tant, ha de ser objectiva.

Al meu entendre, aquestes tres caracterstiques moltes vegades no es complei-xen en lavaluaci de lortograa. De vegades, es posa una nota o una altra en fun-ci dun dictat o dun exercici ortogrc concret, per obtindrem un resultat moltdiferent si hagussim escollit un altre dictat o un altre exercici diferent. Per tant,davant dun dictat o un exercici determinat, no tots els equips docents estarandacord a qualicar-los com els ms idonis per mesurar el nivell ortogrc dun ni-vell acadmic concret. Daltra banda, la correcci de redaccions, exercicis i dictatsacostuma a puntuar amb resultats molt diferents segons qui els corregeixi, ja que

hi ha criteris subjectius molt diferents de correcci avaluativa.

Per tant, s evident que hem de buscar un sistema avaluador de lortograa quesigui especc, coherent i objectiu.

Existeixen prou arguments per convertir lavaluaci ortogrca

en percentual a la majoritria dels nostres centres educatius

7/27/2019 teoriaCA

23/51

23

Arribats a aquest punt, vull defensar una nova forma davaluaci. S que actual-ment no s compartida per la majoria dels docents, per crec que es comprendrperfectament que la meva proposta s molt ms til que les que han estat usadesns ara.

Defenso lavaluaci de lalumnat en funci del tant per cent de faltes ortogrques

que realitzi en escriure lliurement.

La manera de dur a terme aquesta avaluaci s senzilla: a partir de textos quelestudiant hagi escrit de manera lliure (redaccions, exercicis de qualsevol matria,exmens, etc.), sha de comptabilitzar el nombre derrors, multiplicar-lo per cent idividir-lo pel nombre de paraules escrites. El resultat ser el tant per cent derrorsortogrcs daquella persona concreta en escriptura lliure.

No caldr preparar exmens especcs dortograa: qualsevol treball daula escrit

lliurement s susceptible de ser avaluat, sempre que tingui prou extensi com perser estadsticament signicatiu5.

Daltra banda, aquesta avaluaci sha de completar preguntant pel vocabularibsic que vulguem que el nostre alumnat domini. Per, en aquest cas, hem detenir molt clar quines paraules produeixen un major nombre derrors entre el nos-

tre alumnat i concentrar-nos en elles. Si volem que el tant per cent derrors delnostre alumnat disminueixi radicalment, hem focalitzar el nostre esfor en lesparaules que ms errors provoquen.

Fer-ho daquesta manera t lavantatge de lobjectivitat, tant per a lalumnat comper al professorat, i ajuda cada estudiant a tenir un objectiu personal de millora:reduir el tant per cent propi de faltes ortogrques.

S que aquesta proposta pot ser inhabitual per a alguns equips docents que,encara que puguin valorar el nombre de faltes ortogrques, no acostumen apassar aquesta xifra a tant per cent. Per aix suggereixo que es mediti i es valoriamb calma abans de descartar-ne la implantaci al centre educatiu. Crec que hiha prou arguments perqu passi a ser el tipus davaluaci ortogrca majoritari ales nostres aules.

El quadern ofereix una doble avaluaci objectiva. Duna banda, el tant per centderrors en les cent paraules habituals que ms errors provoquen. Daltra banda,explicita com sha dobtenir el tant per cent derrors en els escrits lliures. Tambensenya clarament la forma matemtica per calcular aquest tant per cent, de

manera que el nostre alumnat es pugui autoavaluar en qualsevol moment de ma-nera autnoma.

Hem dexplicitar a cada estudiant el tant per cent actual de lesseves faltes i marcar-li objectius de millora concrets

7/27/2019 teoriaCA

24/51

24

Al meu entendre, s molt convenient explicitar a cada alumne quin tant per cent defaltes ortogrques comet i que sespera que les redueixi. Aix, lalumne entendrque t un paper actiu i objectivament avaluable en aquest procs daprenentatgei podr posar de la seva part amb estudi i treball.

Una observaci sobre lexigncia avaluadoraortogrca

En la meva experincia com a docent, formador i assessor per a centres docents

en diferents pasos, he pogut constatar com en moltes escoles lortograa shadeixat davaluar. No estic armant que no es realitzin exmens dortograa, sinque en alguns centres mai no se suspn ning per la seva ortograa.

Lgicament, aix t conseqncies: alguns alumnes deixen de valorar lortograa.Saben que sels animar a estudiar-la, a xar-shi, per seran conscients que elfet de tenir mala ortograa no suposar mai un suspens al seu centre educatiui, en conseqncia, no hi posaran esfor i focalitzaran el seu esfor en altres as-pectes ms rendibles.

Tinc la convicci que ns que no es marqui una lnia clara en cada curs del nivellortogrc per sota del qual no es pot aprovar, una gran part de lalumnat no esprendr seriosament lortograa i no ser possible davanar.

Illustraci del quadern de treball de lalumnat per a la segona fase

7/27/2019 teoriaCA

25/51

25

Tamb crec que cada centre educatiu ha de decidir on vol posar exactament

aquesta frontera entre laprovat i el suspens. El fet de tenir en compte el tant percent de faltes que realitza actualment el nostre alumnat pot ser un bon punt departida per orientarnos en el procs de decidir on hem de situar aquesta frontera.

No crec que el ms important sigui la homogenetat, s a dir, que totes les es-coles tinguin la mateixa frontera que separi laprovat del suspens en el mateixpunt exacte, per s crec que s fonamental que cada centre tingui la fronteraclarament denida, situada i explicitada per al seu alumnat i per a les famlies delcentre. Lexistncia daquesta lnia divisria entre laprovat i el suspens indicara lalumnat i a les famlies que lortograa s important en aquell centre escolar.

S que avaluar lortograa a partir dun tant per cent facilita i ofereix un critericom en aquesta tasca davaluaci, a ms de fer-la transparent i objectiva; pertant, crec que aix ajudar a avanar en la direcci adequada.

El quadern que utilitzo amb el meu alumnat parteix daquest supsit i avalua tantel moment inicial de partida com el nal. Daquesta manera, lalumnat entn quesense un aven real i objectiu no pot pretendre aprovar i shi esfora. En veure-hoescrit al quadern, comprenen que oposar-shi no t sentit i que, a ms, el docent

ser el seu suport en aquest cam.

Si la mala ortograa mai duu al suspens, lalumnat no invertir

esforos reals per superar-la

7/27/2019 teoriaCA

26/51


26

Quart pas:

explicar el signifcatde memria visual

Enfortir la memria visual i aplicar-la a lortograa s el nucli de la proposta quefaig. Per aix hem dassegurar-nos que tot el nostre alumnat entn el signicatde memria visual.

Per a una part signicativa del nostre alumnat, aquest concepte pot resultar pocclar, especialment si sol usar principalment la memria auditiva o cinestsica6.Per resulta molt senzill que lalumnat comprengui que la memria visual s el queens permet recordar els colors de la roba de Superman o de Mickey Mouse. Sovint

s sucient el fet de plantejar una srie de preguntes com: imagina que entres acasa teva i vas comptant totes les nestres que hi ha, o quin dels teus amics tels cabells ms llargs?, o de quin color s la teva pea de roba preferida?, etc.

Una vegada plantejades aquestes preguntes, els fem adonar que, per respondre-les, han recuperat imatges que havien vist prviament: aix s memria visual. Apartir daquest moment, entendran que memria visual s la capacitat de recordarimatges vistes anteriorment7.

Una vegada el nostre alumnat entn a qu ens referim quan parlem de memriavisual, podem seguir endavant amb tranquillitat: ara sabran que recordar les pa-raules visualment vol dir veure a la prpia ment totes les seves lletres, tal comrecordem Superman, la nostra roba predilecta o la cara de les nostres amistats.Al quadern que est publicat i que faig servir a laula, aquestes preguntes ja estanplantejades, de manera que passar per aquest pas s senzill i rpid.

Enfortir la memria visual i aplicar-la a lortograa

s el nucli daquesta proposta

7/27/2019 teoriaCA

27/51


27

Cinqu pas:

enfortir la memria visualdel nostre alumnat

El pas segent s assegurar-nos que el nostrealumnat tingui una memria visual prou forta. Al-guns estudiants han prioritzat al llarg de la seva

vida la memria auditiva o la memria cinestsica,de manera que la seva memria visual pot sermassa dbil: el nostre objectiu ser ajudar-los aenfortir-la.

s fonamental el fet de dedicar uns dies o unespoques setmanes a potenciar la memria visualen tots i cadascun dels nostres alumnes. Aquesttemps ser una inversi que donar el seu fruit,inevitablement.

Existeixen diferents maneres dincrementar lamemria visual. Per al propsit ortogrc, acostu-mo a proposar un treball per parelles destudiantsque es pregunten sobre unes targetes retallablesa tot color que ja estan preparades al quadern delalumnat. Les imatges dels quaderns han estattestades prviament ns a trobar aquelles vari-ants que han donat uns millors resultats.

s un exercici breu que amb prou feines dura deu minuts diaris i que es realitza perparelles. Podem assegurar-nos que tot el nostre alumnat t prou memria visualcom per passar al pas segent daquest programa.

Lexercici que es proposa s el segent:

1) Retallar les gures que es troben al quadern de lalumnat o que es loca-litzinen un altre lloc. Han de ser a tot color, impreses amb bona qualitat i, preferi-blement, iguals per a tot lalumnat.

2) Agrupar lalumnat per parelles per fer lexercici.

Mostra de les imatges

utilitzades per a aquest cinqu

pas al quadern de lalumnat

7/27/2019 teoriaCA

28/51

28

3) Un membre de la parella ensenya al company o a la companya dues guresescollides a latzar dentre les quals t a la seva disposici i li dna tempsperqu les memoritzi fent una fotograa mental de les dues. La instruccis tan simple com: mira aquestes gures ns que, quan tanquis els ulls, lessegueixis veient. Quan la parella ja veu les imatges encara que tingui elsulls tancats, les situa de manera que el company o la companya no pugui

veure-les.

4) A continuaci, li far tres preguntes que obliguin el company o la companyaa recordar visualment les imatges i lordre en qu estan situades. El quadernde lalumnat ajuda lestudiant a realitzar preguntes adequades que obliguina recrrer a la memria visual per contestar-les. Per exemple: quina s laprimera gura?, qu hi ha entre el cercle i el triangle?, el rectangle svermell o blau?, etc.

5) Els papers dins de la parella han canviar: el qui ensenyava les imatges arapregunta i a linrevs.

6) Si per a una persona s molt fcil de recordar dues imatges, ho fa amb tres.Quan li sigui fcil de fer-ho amb tres, realitza lexercici amb quatre, etc.

En nalitzar el treball per parelles, prengui nota de com li ha anat lexercici a cadaparella. Una manera de fer-ho s demanar que aixequin la m les persones queestan treballant amb dues imatges; desprs, les que estan treballant amb tresimatges; desprs, les que estan treballant amb quatre, i aix successivament nsque spiga amb quantes imatges est treballant tothom.

Aquest exercici ha de durar diversos dies, ns que el conjunt de la classe siguicapa de recordar visualment un mnim de quatre imatges. Durant els dies quedura aquesta activitat, alguns alumnes dominaran ms de quatre gures. No im-porta: reptils a arribar a un rcord personal el ms ampli possible. Seran capaosdarribar a sis, vuit, deu, onze o ns i tot dotze imatges?

Al quadern de lalumnat sadverteix del perill de dir-se auditivament els nomsde les imatges, en lloc de fotograar mentalment all que es veu. Aix shadevitar, ja que sestaria potenciant la memria verbal-auditiva, en lloc de la visual.

El quadern tamb convida a buscar altres activitats i jocs en els quals la memriavisual sigui clau per implicar lalumnat en aquest treball denfortir la memriavisual de manera conscient.

s possible que a alguns alumnes els costi darribar a recordar ns a quatre foto-graes. Davant daquesta dicultat, se suggereix que practiquin a casa uns diesms aquest exercici. Les imatges retallables del quadern els serviran per fer-ho.

Quinze minuts diaris asseguren la sucient

memria visual de lalumnat

7/27/2019 teoriaCA

29/51

29

En nalitzar aquests exercicis amb imatges, tindrem la certesa que la prcticatotalitat del nostre alumnat t una memria visual prou desenvolupada com perpassar a la fase segent daquest programa.

7/27/2019 teoriaCA

30/51


30

Sis pas:

vincular la memriavisual a lortografa

Aquest pas busca que lalumne faci servir lamemria visual duna manera automtica i incons-cient cada vegada que vulgui recordar una pa-raula. s a dir, que apliqui de manera inconscientla memria visual a lortograa, tal com fem lespersones amb bona ortograa.

Per realitzar aquest pas, proposem un exercicimolt semblant a lanterior, per amb paraules quetenen cada lletra dun color diferent. Treballaremamb targetes retallables. A cada targeta hi hauruna nica paraula escrita amb lletres de diferentscolors. Al quadern de lalumne que utilitzo a classehi ha una selecci de paraules perqu siguin asse-quibles i de dicultat creixent, degudament gra-duades: paraules de dos lletres, de tres lletres,de quatre lletres... Veuran que aquestes targetes

estan impreses a tot color i que cada lletra s duncolor diferent.

Demanarem a lalumnat que retalli les targetes de les paraules que es troben alquadern de lalumnat o, si no tenim quadern, prepararem unes targetes a tot colorper lliurarles als nostres estudiants. Cada estudiant hauria de tenir un mnim dunavintena de paraules. Hi ha dhaver paraules de diferents longituds: algunes denoms dues lletres, daltres de tres, de quatre, de cinc i, nalment, de sis lletres.Tal com he dit, cada lletra ha de ser dun color diferent i han destar impreses ambbona qualitat.

Illustraci del quadern detreball de lalumnat

per a la sisena fase

Perseguim que lalumnat utilitzi la memria visuala lhora de recordar una paraula

7/27/2019 teoriaCA

31/51

31

Els alumnes treballaran per parelles utilitzant aquestes targetes de la manera quesexplica al quadern, per que es pot resumir de la manera segent:

1. Ensenyar una paraula al company o a la companya amb qui es treballa enaquest exercici.

2. Donar-li temps perqu les memoritzi fent una fotograa mental de la pa-raula: ha de ser una fotograa mental a tot color, s a dir, que inclogui laparaula i els colors de cada lletra.

3. Situar la paraula de manera que el company no pugui veure-la, per s la per-sona que far a continuaci cinc preguntes.

4. Realitzar cinc preguntes que sempre segueixin la mateixa estructura: duespreguntes obligatries inicials i tres preguntes lliures.

Les preguntes que ja estan indicades al quadern sn:

Primera pregunta obligatria: lletrejar la paraula comenant pel nal. En el cas dela paraula tres, seria: s, e, r, t. Molt important: el motiu de comenar demanantque lletregin comenant pel nal s per obligar-los a usar la memria visual, jaque s impossible dusar la memria verbal-auditiva per fer-ho. Daquesta man-era, evitem que lalumnat auditiu pugui sortir-sen si no usa la memria visual.Per aquest motiu, aquesta pregunta ha de ser necessriament la primera i shade fer sempre amb totes i cadascuna de les paraules preguntades.

Segona pregunta obligatria: lletreja la paraula comenant pel principi. En el casde la paraula tres, seria: t, r, e, s.

Desprs, cada alumne o alumna far tres preguntes lliures a la seva parella. Lespreguntes poden ser de tres tipus: a) sobre el color de les lletres (de quin colors la segona lletra?, de quin color s la t?, etc.); b) sobre lordre de les lletres(quina s la tercera lletra?, quina lletra ve abans de la o?, quina s lltimalletra?, etc.); c) sobre dicultats ortogrques prpiament dites (t algunalletra doble?, hi ha una v o una b?, porta accent?, etc.).

Els alumnes poden preguntar per lletres difcils o per accents, encara sabent quela paraula de la targeta no en porta: s una manera de mantenir-se encara msalerta. Tamb poden demanar que escriguin la paraula. Han de comenar amb lesparaules de dues lletres i, a mesura que els sigui fcil contestar les preguntes,anar fent lexercici amb les paraules de ms lletres, ns a arribar a dominar pa-raules amb un mnim de quatre lletres. Ser molt millor si aquest mnim samplia.Per aquest motiu, al quadern de lalumnat trobar una selecci variada de paraulesadequades.

Els papers dins de la parella han danar canviant: la persona que pregunta inicial-ment, desprs, ha de ser preguntada, i viceversa.

7/27/2019 teoriaCA

32/51

32

Aquest exercici pot durar diversos dies, ns que el conjunt de la classe sigui capade recordar visualment paraules dun mnim de quatre lletres, per millor si snde ms lletres.

No cal crrer, en aquesta fase: si necessitem tres setmanes amb prctiquesdiries de quinze minuts, ens les prenem. Hem de recordar que estem fent unainversi fonamental. No estem perdent el temps, sin posant les bases perqu elsnostres alumnes puguin treballar lortograa des de la memria visual. Si ens pre-cipitem per escurar aquests passos previs, podem posar en perill laprenentatgede lortograa. Per tant, recordin: no tinguin pressa en aquesta part del treball, ja

que estem sembrant per al futur.

No hem de tenir pressa en aquesta fase:

estem fent una inversi fonamental

7/27/2019 teoriaCA

33/51


33

Set pas: dominar el

vocabulari bsic ms habitual

enfortint lestratgia visual

Un cop realitzat aix, arriba el momentde comenar a treballar el vocabularims habitual per dos motius: per do-minar-lo i, en segon lloc, per seguir en-fortint aquesta estratgia de memriavisual que sacaba daprendre.

Nombrosos estudis existents armen

que s important el fet de treballar trestipologies de vocabulari i fer-ho en tresfases consecutives.

En una primera fase, hem dassegurar-nos que lalumnat domina les paraulesque ms habitualment sescriuen mala-ment. s a dir, aquelles paraules habi-tuals que estadsticament generen mserrors ortogrcs.

Encara que aquest vocabulari pot variarsegons ledat, la zona geogrca o laclasse social del nostre alumnat, hi haun cert consens en aquest vocabulariinicial. Aquest vocabulari es coneix sotael nom de vocabulari bsic cacogrc8.

Desprs de dominar aquest primer vocabulari, la millora en els escrits del nostre

alumnat sol ser molt notria, ja que escriuen b la gran majoria de les paraulesque utilitzen ms sovint. Tal com hem focalitzat el nostre esfor en les paraulesque ms errors produeixen, hem eliminat dun sol cop un gran nombre de faltesortogrques.

Illustraci del quadern de lalumnat

per a aquest pas

Primera fase: vocabulari habitual que produeix el

major nombre derrades

7/27/2019 teoriaCA

34/51

34

Desprs daquesta primera fase, per noms quan realment el vocabulari bsic es-tigui dominat, podem passar a la segona fase. En aquest segon moment, lobjectiuser abordar el vocabulari personal de cada estudiant. En aquesta fase, cada noio cada noia focalitzar el seu esfor a integrar les paraules que falla habitualment

Aquesta segona fase necessita, per tant, duna gran individualitzaci en el procsdestudi: les paraules que una persona ha destudiar sn totalment diferents deles duna altra persona, ns i tot estant totes dues a la mateixa aula. La persona-litzaci daquests vocabularis s la clau de lxit en aquesta etapa.

En una tercera fase, que es pot iniciar a partir de les cinc o sis setmanes posteriorsdhaver iniciat el vocabulari personal, shauran dabordar els vocabularis especcso vocabularis de temes concrets que sestiguin estudiant al centre educatiu en

aquell moment.

En aquest sentit, s lgic que, per exemple, en iniciar un tema de socials, sexplicitinles paraules clau i conictives, ortogrcament parlant, daquell tema. Sha de ferel mateix amb totes les assignatures: naturals, matemtiques, etc. Com es com-prendr, noms haurem dincorporar als vocabularis especcs les paraules quecompleixin dues caracterstiques: que siguin importants en aquell tema o rea ique puguin generar faltes dortograa.

Naturalment, cada centre educatiu tamb ha de personalitzar aquest vocabulariespecc en funci del currculum trimestral o quadrimestral que estigui impartinten aquell moment. No tindria sentit incloure deu paraules de geometria si, durantaquell perode, no sest estudiant geometria en aquell centre.

Aquesta tercera fase vincula lortograa a totes les rees de manera transversali la fa signicativa per a totes i cadascuna de les assignatures. Daquesta ma-nera, es transmet a lalumnat un missatge clar i contundent: en aquest centrelortograa s important i tot el professorat est dacord en aquest punt.

En abordar el treball del vocabulari per aquest ordre, el nostre alumnat obtindruna important millora ortogrca i veurem com disminueix el tant per cent de lesseves faltes ortogrques duna manera evident.

Per dominar les paraules que ms faltes produeixen o, dit duna altra manera, perdominar els vocabularis cacogrcs, s imprescindible treballar de manera sis-temtica i individualitzada. En aquest llibre els indicarem dues maneres concretesde fer-ho.

Segona fase: vocabulari personalitzat per a cada estudiant

Tercera fase: vocabulari especc per temtiques

El fet de treballar el vocabulari per aquest ordre disminuirel tant per cent de faltes ortogrques duna manera evident

7/27/2019 teoriaCA

35/51

35

Estratgies destudi dels vocabulari

Hi ha diferents estratgies destudi perqu vagin enriquint els seus recursos ipuguin abordar laprenentatge i lestudi de les paraules amb garantia dxit. Nonhi ha prou amb dir als nostres alumnes que estudin un determinat vocabulari,sin que s convenient dexplicar diferents maneres destudiar perqu trobin lesque ms tils els resultin. Per exemple:

1) Mirar la paraula sense dir les lletres. Tancar els ulls i continuar veient-la.

En mirar la paraula sense dir-se les lletres, sest obligant el cervell a guardar

nicament informaci visual, justament la que es necessita per a lortograa.El fet de tancar els ulls i seguir veient-la permet comprovar que la infor-maci ha arribat.

2) La mateixa tcnica anterior, per veient la paraula en el color que lalumneprefereixi.

El fet dimaginar-la en el seu color favorit lobliga a treballar en lmbit vi-sual sense que pugui lliscar cap a lauditiu. En utilitzar aquesta tcnica, hemdassegurar-nos que el color usat per lalumne destaqui sobre el fons. Noseria til imaginar una paraula en groc sobre un fons taronja, per s fer-hoen negre sobre un fons blanc o en groc sobre un fons negre.

3) Imaginar escrita a laire la paraula que sacaba de mirar al paper, com si a lairehi hagus una pissarra invisible.

4) Imaginar la paraula escrita a laire i resseguir-la, tamb a laire, amb el ditndex. s una tcnica especialment til per a lalumnat cinestsic9, perquvincula a la imatge una sensaci corporal de refor.

5) Escriure amb lndex la paraula a laire, com si laire fos una pissarra i el ditfos el guix. Mentre sescriu, cal visualitzar com la paraula va apareixent, dela mateixa manera que passaria en una pissarra fsica. Aquesta variant, igualque lanterior, ajuda especialment les persones cinestsiques.

6) Si una paraula s difcil o s massa llarga, es pot allar mentalment la part queresulta difcil i memoritzar-la utilitzant qualsevol dels recursos explicats. Perexemple, en el cas de la paraula primavera, podem separar prima de vera perfocalitzar la nostra atenci sobre lltima part, en cas que creguem que alls on es localitza la mxima dicultat.

No hi ha prou amb demanar als estudiants que estudin un determinat

vocabulari; cal donar-los estratgies visuals per fer-ho amb xit

7/27/2019 teoriaCA

36/51

36

7) Una altra possibilitat s escriure imaginriament la part difcil en un colordiferent.

8) Que lalumne simagini a si mateix escrivint correctament la paraula en dife-rents mbits, alhora que experimenta una sensaci positiva: per exemple, enun concurs de televisi, mentre tothom laplaudeix...

Aix refora laprenentatge visual vinculant-lo a una sensaci positiva i tam-b s molt til per a lalumnat que t preferncia a usar el canal cinestsic enel seu aprenentatge.

9) Quan es faci la foto mental de la paraula amb qualsevol dels recursos ante-riors, es pot anomenar auditivament la lletra que resulta difcil. Aix safegeix,com a refor, el nom de la lletra. Aquest recurs s especialment til per alsestudiants amb un estil daprenentatge auditiu.

10) Quan una alumna o un alumne queda encallat en determinades paraules deles quals noblida una vegada i una altra lescriptura, s molt til memoritzarla paraula que li costa amb una altra o unes altres que siguin semblants pelque fa a lescriptura i que domini perfectament. Aix s, memoritzar lesdues alhora com si fossin una unitat. Per exemple: tres

tros

Tcniques globals destudi del vocabulariExisteixen diverses estratgies destudi del vocabulari, tal com hem comentat,per, al meu entendre, dues estratgies concretes sn especialment fructferes:el programa informtic www.edudigital.es i el circuit de sobres, perqu sistema-titzen i faciliten lestudi.

Vegem-les amb deteniment.

Programa informtic www.edudigital.es

Es tracta dun programa per ajudar lalumnat a dominar el vocabulari bsic, aixcom el personal i els especcs. Un cop registrat com a usuari del programa, espot usar des de qualsevol ordinador, iPad o mbil. El programa funciona de lamanera segent:

En entrar a la pgina dEducaci Digital, www.edudigital.com, trobaran una pgina

per registrar-se, de manera que els exercicis que cada estudiant realitzi es puguinguardar a la memria del programa duna sessi a una altra. Sense registrar-se,tot el treball realitzat es perdria en tancar la sessi.

7/27/2019 teoriaCA

37/51

37

Un cop registrats, en entrar al programa veuran que, a ms de la presentaci delprograma, on sexplica el funcionament daquest, hi ha quatre opcions: treballarel vocabulari, afegir paraules, veure les paraules que sestan treballant i upgradeo versi illimitada.

A lapartat Treballar vocabulari, el programa pregunta lortograa del vocabulari

bsic cacogrc, s a dir, aquelles paraules que estadsticament ms sovintsescriuen malament en el nostre idioma.

El programa preguntar a lalumne aquestes paraules a latzar i, en funci deles respostes de cada estudiant, el programa aprendr a preguntar de maneraintelligent: preguntar amb ms freqncia les paraules menys dominades peraquell estudiant en concret.

En encertar les lletres que componen una paraula, el programa mostra un altre

vocable. Si lalumne o lalumna sequivoca, el programa mostra la paraula benescrita perqu li faci una fotograa mental i li demana que la lletregi en veualta comenant pel nal. El programa tamb lletreja la paraula en veu alta comen-ant per lltima lletra perqu lalumne o lalumna comprovi que ho est fent b.Aquest exercici es repeteix per a totes les paraules en qu sequivoqui.

Els recordo la ra dobligar a lletrejar des del nal en lloc de fer-ho des de la pri-mera lletra: s impossible de fer-ho gilment si no es veu la paraula com una imatgei, daquesta manera, ajudem lalumne a vincular la memria visual a lortograa10.

En general, les paraules sagrupen en paquets de vint-i-cinc. Quan el programa veuque aquestes es dominen amb facilitat, proposa afegir un nou paquet de vint-i-cinc paraules ms. Aix es poden anar treballant les paraules que, al nostre pa-rer, constitueixen les ms habituals en el nostre idioma. Existeixen nombrosospaquets de vint-i-cinc paraules carregades al programa com a diccionaris desrie que, a ms, es van incrementant i millorant amb el temps, grcies a un sis-tema de valoraci interna del programa que porta a anar perfeccionant les llistesen funci dels errors i els encerts que t la mitjana de les persones que fan servirel programa en un mateix idioma.

Quan aproximadament ja es domina el primer centenar de paraules del diccionaridel programa, es pot comenar a introduir vocabulari personal. s a dir, cadaalumne pot afegir aquelles paraules que acostuma a fallar i que, de fet, ha escritmalament en un dictat, en una redacci, al seu quadern, etc. Per fer-ho, noms

cal anar a la pestanya Afegir paraules. Lgicament, a partir daquest moment,es combinen automticament els diccionaris del programa amb el vocabulari per-sonal de cada estudiant.

El programa informtic pregunta de manera intelligent,insistint en els mots que menys domina cada estudiant

7/27/2019 teoriaCA

38/51

38

En fer clic sobre la pestanya Afegir paraules, sobre una nestra per introduir,a travs del teclat, les paraules que es vulguin. s a dir, es podran incorporar vo-cabularis personals i especcs fcilment.

Tal com sobservar, aquesta funci s clau per personalitzar lestudi de cadaestudiant i tamb permet que cada zona geogrca afegeixi el seu lxic habitual.Per tant, permet un suport clar a les diverses varietats de lidioma que molt sovintsignoren als llibres impresos: no s el mateix el catal que es parla al Pirineu gironque el que es parla a Menorca o a Castell. Tamb grcies a aquesta funci spossible dafegir vocabularis especcs segons els temes que sestiguin estudianta classe. s a dir, podem incorporar paraules de matemtiques, dhistria, de geo-

graa, de cincies, etc., en funci del que sestigui estudiant en aquell moment.Aix permet mantenir lortograa present en totes les assignatures i realitzarun treball coordinat i transversal amb altres assignatures. En la versi illimitadatamb ser possible properament que el docent incorpori un vocabulari especc acarregar automticament al programa de tot el seu alumnat. En la versi gratuta,el nombre de paraules que es poden afegir, aix com els paquets de vint-i-cincparaules disponibles, sn limitats.

A la pestanya Veure el vocabulari es pot consultar la llista de paraules que elprograma est preguntant i, ns i tot, es pot saber el nombre de vegades que unaparaula determinada sha encertat o fallat. Tamb es poden eliminar paraules dela llista, si aix es desitja, amb un sol clic.

Finalment, a la pestanya Upgrade o versi illimitada, es pot passar a la versiillimitada del programa. Mentre que la versi gratuta t un lmit de vocabularicarregat automticament i noms permet afegir un nombre redut de paraules, a

la versi illimitada no hi ha cap restricci: poden carregar-se tots els diccionarisexistents (que augmenten amb el temps), aix com personalitzar els vocabularisafegint tantes paraules com es desitgi.

Saconsella dutilitzar aquest programa un mxim de vint minuts diaris en duestandes de deu minuts. El programa es pot usar en un ordinador, en un iPad i, ns itot, al telfon mbil. Per tant, es pot dir que el programa viatja amb lalumnat allon vagi i que no est obligat a fer-lo servir noms a lescola.

El programa www.edudigital.es ha estat concebut perqu laprenentatge ortogrf-ic del vocabulari sigui fcil i eca. No busca ser un joc o un programa bsicamentdivertit i ple de sons i colors, sin un programa til per aprendre ortograa dunamanera eca. La seva simplicitat i la seva utilitat sn els seus punts forts.

El programa permet afegir vocabulari duna maneratotalment personalitzada

El programa www.edudigital.es ha estat dissenyat

perqu laprenentatge del vocabulari sigui personalitzat, fcil i eca

7/27/2019 teoriaCA

39/51

39

El circuit de sobres

Hi ha altres estratgies ecaces per treballar el vocabulari sense que calgui lautilitzaci de sistemes informtics. No obstant aix, aquestes estratgies tenenalgunes limitacions: no estan automatitzades i requereixen que lequip docent o lafamlia supervisi el procs duna manera molt ms continuada, no ofereixen infor-maci immediata i automatitzada dels encerts i dels errors, etc.

Entre la diversitat destratgies existents, una que considero molt eca i senzillaper treballar el vocabulari s el circuit de sobres.

El seu funcionament s el segent:

1. En primer lloc, es demana a lalumne que retalli unes targetes duns 2 4cm. A cada targeta sescriur una paraula del vocabulari a aprendre. Es re-comana no treballar ms de vint-i-cinc o trenta paraules alhora, per tampocmenys de deu o quinze. Al quadern de lalumnat titulat Dominar lortograasofereixen uns primers vocabularis ja establerts i una plantilla que es potfotocopiar per a nous vocabularis.

2. Es demana a cada alumne o alumna que miri la paraula ns que, en tancar elsulls, la segueixi veient a la seva memria visual. Tamb sels pot convidar autilitzar una altra tcnica destudi de les explicades al quadern.

3. Se li demana a lalumne que lletregi la paraula comenant pel nal. Recordi:aix lobliga a usar la memria visual necessriament, la qual cosa s fona-mental.

4. Desprs, se li demana que la lletregi comenant pel principi. I aix amb totes

les paraules que est estudiant.

5. Prviament, se li haur demanat que tingui preparats quatre sobres i que elshagi numerat de l1 al 4.

6. Al principi, totes les paraules han destar al sobre 1. Els altres sobres encarahan de romandre buits.

7. Lalumne ha de demanar a alg que li pregunti les paraules o ha dautodictar-se-les amb un mp3 o similar.

8. Es deixaran al sobre 1 les paraules que no shagi sabut amb total certesa.

7/27/2019 teoriaCA

40/51

40

9. Al sobre 2 ha de guardar els cartrons amb les paraules que sha sabut co-rrectament del sobre 1.

10. Cal que una tercera persona li pregunti totes les paraules cada dia, com amnim, una vegada (o que se les autodicti). A classe, aix es pot fer deixantdeu minuts diaris per realitzar aquest exercici per parelles.

11. Quan un alumne o una alumna se spiga les paraules del sobre 1, les guar-dar al sobre 2 per a la propera vegada que li siguin preguntades.

12. Quan se spiga les paraules del sobre 2, les passar al sobre 3 per a la pro-pera vegada que li siguin preguntades.

13. Les paraules del sobre 3 que sha sabut correctament passaran al sobre 4.

14. El sobre 4 s el de les paraules que ja domina. Les paraules del sobre 4 no-ms shan de preguntar de tant en tant per garantir que no sobliden.

15. Un cop dominades les cent paraules ms habituals que apareixen al quadern,convidi lalumnat a personalitzar lestudi introduint dins el primer sobre elsmots que hagi escrit malament en dictats, exercicis o similars. Cal afegir elsmots a poc a poc, en grups dunes vint-i-cinc paraules. Per fer-ho, pot usarla plantilla fotocopiable del quadern.

16.- A partir daquest moment, si vost recull les paraules dels sobres 4 de la

seva classe, tindr el vocabulari bsic que produeix ms faltes ortogrquesa la seva aula. Aquest vocabulari pot ser-li molt til per realitzar tasquesposteriors, com, per exemple, introduir aquestes paraules al programa in-formtic www.edudigital.es com a vocabulari especc de la seva classei carregar-lo automticament al programa de tots i cadascun dels seusalumnes, si fa servir la versi illimitada11.

17. Si un alumne o una alumna falla una paraula de qualsevol sobre, lhaur detornar a collocar al sobre 1 per comenar de nou el circuit12.

Quan ja es domina aquest sistema, s molt eca i senzill, encara que menyscmode que el treball informtic. s important de remarcar a lalumnat que hadestudiar les paraules dels tres primers sobres diriament de la manera comabans sha explicat: guardar-ne la imatge, lletrejar des del nal, lletrejar des del

principi o usant altres tcniques destudi, com les que hem esmentat abans, sem-pre que obliguin a treballar amb la imatge de la paraula.

El circuit de sobres resulta barat i eca,

encara que menys cmode que el programa informtic

7/27/2019 teoriaCA

41/51


41

Vuit pas:

generalitzaci i consolidaci

de lestratgia visual

Per consolidar lestratgia, convertim tasques habituals

en treballs ortogrcs visuals

Arribats a aquest punt del procs, noms ens queda plantejar exercicis sen-zills que ajudin a consolidar i generalitzar aquesta estratgia visual aplicada alortograa perqu sincorpori a la prctica quotidiana de lescriptura, sigui quin si-gui el context. Una de les millors maneres de fer-ho s convertir tasques habitualsen exercicis que, en dur-los a terme, enforteixin lortograa del nostre alumnat.Al quadern, per exemple, sofereixen recursos per convertir la cpia i la lectura enactivitats que reforcin la conscincia ortogrca.

7/27/2019 teoriaCA

42/51


42

Nov pas:avaluaci fnal objectiva

Els convidem a mesurar objectivamentla millora assolida pel seu alumnat

Desprs dels passos anteriors, el que se suggereix s realitzar una avaluaci -nal per comprovar laven dels nostres alumnes. Lgicament, continuo suggerintlavaluaci objectiva a travs del mesurament del tant per cent de faltes or-togrques de cada alumne.

El ms habitual en aquest punt del treball s que la prctica totalitat de les per-sones amb dicultats ortogrques de la nostra classe hagi millorat notablement.

Naturalment, les persones que inicialment tenien una bona ortograa hauran mi-

llorat menys i, molt probablement, les que tenien una pitjor ortograa hauran fetun gran aven. El ms habitual en aquest ltim grup s haver obtingut una reduc-ci de les faltes dentre un 50 % i un 80 %. Aix, tal com es comprendr, ajuda ahomogenetzar el grup i a fer assequible lxit a tot lalumnat. El canvi en el grupque abans tenia moltes dicultats acostuma a ser espectacular.

El fet daconseguir aquest canvi s una veritable alegria per a la gran majoria delsdocents. El quadern, tal com he dit en parlar de lavaluaci inicial, planteja aquestaavaluaci nal duna manera gaireb exacta a lavaluaci inicial: savaluen les cent

paraules ms habituals que el quadern i el programa informtic han ajudat a domi-nar i, a ms, savalua el tant per cent de faltes ortogrques que lalumne realitzaen escriure lliurement. No es tracta de creure en la bondat del mtode, sin decomprovar objectivament la millora que ha produt.

7/27/2019 teoriaCA

43/51


43

Seguir amb el treball

ortogrfc habitual

Laprenentatge daquesta estratgia visual optimitzael resultat de qualsevol treball ortogrc posterior

Desprs de realitzar aquest procs, la prctica totalitat del nostre alumnat haurincorporat la memria visual a lortograa. A partir daquest moment, podremseguir amb el treball ortogrc habitual. Veurem com, desprs daquest treballprevi, tota la feina habitual (quaderns clssics dortograa, jocs ortogrcs, dic-tats, llistes de paraules, etc.) sintegren amb facilitat i laprenentatge s gradual icontinuat per a tots els alumnes.

Laprenentatge daquesta estratgia visual optimitza el resultat de qualsevol tre-

ball ortogrc posterior.

Per tant, aquesta proposta de treball ortogrc, que noms sha de fer una nicavegada en la vida escolar de lalumnat i que amb prou feines dura un trimestre,no substitueix la feina habitual dortograa, sin que loptimitza i la potencia.Daquesta manera, haurem aconseguit que el treball ortogrc tradicional es con-verteixi en quelcom til per a la prctica totalitat de lalumnat.

En aquest sentit, la proposta que els he realitzat al llarg daquest llibre i les feines

tradicionals dortograa no entren en contradicci. Ben al contrari, la propostametodolgica que els faig potencia i optimitza el treball ortogrc tradicional.

7/27/2019 teoriaCA

44/51


44

Materials nous, assequibles

i llestos per ser usats

A la pgina web trobaran quaderns de mostra, vdeos,llibres de descrrega gratuta i descomptes

Crec que, amb les orientacions que he donat al llarg daquest text, qualsevol do-cent pot entendre el funcionament del quadern dortograa que proposo, o bpreparar diferents materials per vincular la memria visual a lortograa.

De fet, durant anys, noms vaig oferir consells generals com aquests perqu cadadocent elabors el seu propi material.

No obstant aix, ara s possible dadquirir els materials ja realitzats i llestos per

ser usats a laula. Crec que, per a la gran majoria de les escoles, s lopci msraonable, ja que ofereix un material de qualitat que es pot fer de manera ordenadai clara tant a casa com a laula.

A la pgina web de Boira Editorial (http://www.boiraeditorial.com), trobar lamanera daconseguir els materials, que es poden encarregar en qualsevol llibreriao b es poden comprar directament a leditorial, amb un descompte important, sies compren ms de vint exemplars.

El convido a visitar el web de leditorial perqu, a ms dels materials anteriors,poden trobar el segent:

- Una mostra, en format PDF, del quadern de primria i secundria Dominarlortograa, per tal que pugui examinar-lo. Recordi que aquest quadern nomssha de fer servir un nic cop a la vida i que est recomanat a partir dels 8anys. Aquest quadern no s gratut. El PDF del web noms es pot baixar per serexaminat, per no pot fotocopiar-se per a lalumnat.

- Altres materials dortograa.

Possibilitat de comprar els quaderns a preus especials per a centres escolars izones educatives que comprin ms de vint exemplars.

7/27/2019 teoriaCA

45/51

45

Accs a la versi del programa informtic www.edudigital.es.

Conferncia en vdeo de trenta minuts en qu sexplica aquesta metodologia.Aquest vdeo s molt til per visionar-lo al claustre i iniciar un debat pedaggicsobre lenfocament de lortograa al centre. Tamb pot ser til per a famliesque estan preocupades per lortograa dels seus lls i que volen fer-hi alguna

cosa.

Nombrosos materials extres, molts dells de descrrega gratuta. Cal destacar elllibre Fracs escolar? La soluci inesperada del gnere i la coeducaci.

Al web tamb trobaran els materials que estem preparant de lectura i redacci,quan estiguin a punt.

Si alguna escola no t els recursos necessaris per al pagament, no dubteu a expli-car la seva situaci detalladament i a contactar amb nosaltres per sollicitar PDFdels quaderns amb perms per fotocopiar-los, aix com codis daccs illimitat alprograma www.edudigital.es a un preu especial o, ns i tot, gratut.

Si alguna escola t greus dicultats econmiques, pot explicar

la seva situaci detalladament a leditorial i sollicitar els materialsa un preu simblic i, ns i tot, de manera gratuta

7/27/2019 teoriaCA

46/51


46

Comiat

Feu difusi daquest material: el coneixement no s un secret

Desitjo de tot cor que aquest document els hagi estat til. Els he ofert la infor -maci i els materials que hagus volgut tenir en iniciar-me com a docent.

Desprs de vint-i-cinc anys dexperincia a laula, s que tamb per a vosts serun goig poder ajudar el seu alumnat amb noves estratgies.

Els animo a difondre aquest document. El coneixement no s un secret: com-partir-lo amb les persones que apreciem s una manera de mostrar-los que ens

importen i de millorar leducaci.Els desitjo el millor en la seva vida professional i personal.

Cordialment,

Daniel GabarrAutor dels materials

7/27/2019 teoriaCA

47/51


47

Contactar

Per adquirir els materials en grans quantitats ambimportants descomptes

Si vosts sn una escola, una agrupaci descoles, una entitat que t la titularitatde diverses escoles, una associaci educativa o similar i desitgen adquirir els ma-terials per a tot un grup ampli de centres escolars, no dubtin a visitar el web o a

contactar amb nosaltres a travs del correu [email protected] per conixerels descomptes que els podem oferir per a grans compres.

Per adquirir els drets de reproducci dels materialsper a pasos, ciutats o grans zones educatives

Si vosts pertanyen a una administraci educativa o similar i desitgen adquirirels drets de reproducci i ds dels materials daquesta proposta ortogrca a laseva ciutat, comarca, zona educativa, agrupaci descoles o similar, els convidema posar-se en contacte amb leditorial.

A ms, com que Boira Editorial s una empresa que no noms busca la rendibili-tat econmica, sin tamb el b social, no tingueu por a posarvos en contacteamb nosaltres encara que representin zones, ciutats o agrupacions descoles ambpoca capacitat econmica. Poden contactar a travs del correu [email protected].

Boira Editorial, a ms de la viabilitat econmica,tamb cerca el benestar social i lequitat educativa

7/27/2019 teoriaCA

48/51

48

Per sollicitar conferncies, assessoramenti similars a lautor dels materials

Si volen contactar amb lautor per demanar-li conferncies o formacions sobreortograa, fracs escolar, coeducaci o similar a la seva zona educativa, a la seva

universitat o entitat, contactin amb leditorial a [email protected] o directa-ment amb lautor a [email protected].

7/27/2019 teoriaCA

49/51


49

Lautor

Daniel Gabarr Berbegal (Barcelona, 1964) s mes-tre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, expert enPNL i diplomat en direcci i organitzaci dempreses.

Amb una experincia docent de ms de vint-i-cincanys en tots els nivells educatius: des de leducaciinfantil ns a la universitria, passant per la primriai la secundria. Actualment es dedica a la formaci ia la investigaci.

Ha publicat diversos materials sobre temes educatius: tcniques destudi, de re-cerca, llenguatge, didctica de lortograa, evoluci moral... Molts dels seus ma-terials es poden, a banda de comprar en llibreries, descarregar gratutament a lapgina web de Boira Editorial.

Actualment es dedica a fer conferncies i cursos sobre diversos temes. Tamb scollaborador habitual dalguns programes de rdio i televisi lders daudinciaCatalunya, com ara Loci de viure, de Catalunya Rdio, i Bricolatge emocional,de TV3.

Poden visitar la seva pgina web a http://www.danielgabarro.cat.

7/27/2019 teoriaCA

50/51

7/27/2019 teoriaCA

51/51

cordada. Per exemple, el fet de recordar com est decorada la nostra habitaciimplica memria visual, ja que tothom dorm en algun lloc i recordar quelcomconegut i vist prviament implica usar la memria visual. Per el fet dimaginarlautor daquest text vestit amb un esmquing vermell sobre un iceberg s,necessriament, una imatge construda, ja que mai no ha succet a la realitat.En ortograa, cal usar la memria visual i no la creaci visual, que, en tot cas,

s til per a altres contextos escolars, com ara la creaci plstica.

8. El vocabulari cacogrc s aquell que, estadsticament, acumula ms errorsortogrcs.

9. En general, deneixo com a alumnat cinestsic aquell alumnat que utilitzala memria fsica o corporal com a manera habitual de relacionar-se amblaprenentatge. Acostuma a ser alumnat molt mogut, amb unes excellentscapacitats en educaci fsica, per amb dicultats per seure amb calma a la

cadira de la classe.10. Aquesta no s lnica tcnica destudi, per s la ms efectiva i sim-

ple.

11. El preu per a escoles del programa informtic s merament simblic, un costsucient per seguir mantenint el programa en marxa i per obtenir un petitmarge de beneci per poder seguir investigant.

12. Vull cridar latenci sobre el fet que el programa informtic ja incorpora un

algorisme per preguntar sempre els mots que pitjor sap el nostre alumnat, demanera que lesfor es concentra en els mots ms rendibles.

teoriaca

Documents