tema3 28.10.09[1]

TEMA 3: PRINCIPALS CORRENTS

PSICOLÒGIQUES

1. Introducció

TEMA 3: PRINCIPALS CORRENTS PSICOLÒGIQUES

DEFINICIÓ DE PSICOTERÀPIA:

“Entendemos por psicoterapia todo tratamiento de naturaleza

psicológica que, a partir de manifestacions psíquicas o físicas de

sufrimiento humano, promueve el logro de cambios o

modificaciones en el comportamiento, la adaptación al entorno, la

salud física y psíquica, la integración de la identidad psicológica y

el bienestar bio-psico-social de las personas y grupos, tales como la

pareja o la familia. El término psicoterapia no presupone una

orientación o enfoque científico definido, siendo considerado

denominativo de un amplio dominio científico-profesional

especializado, que se especifica en diversas y peculiares

orientaciones teóricas, prácticas y aplicadas.”

(Article 6è dels Estatuts de la Federación Española de Asociaciones

de psicoterapeutas)


• És un PROCÉS de comunicació entre un psicoterapeuta (una

persona entrenada per avaluar i generar canvis) i un pacient o

client (una persona que acudeix a consultar-lo) amb el propòsit de

millorar la seva qualitat de vida a través d’un canvi en la seva

conducta, actituds, pensaments i afectes.

PACIENT PSICOTERAPEUTA


• Dins la psicoteràpia existeixen diferents corrents, enfocaments i

conceptes teòrics aplicats a l’àmbit psicoterapèutic.

• Tanmateix hi ha 2 característiques comuns:

- El contacte directe i personal entre el psicoterapeuta i qui

el consulta a través del diàleg.

- La qualitat de la relació terapèutica, del context de

comunicació, destinada a generar un canvi positiu a qui consulta.

• A més, tots els professionals han de seguir uns estàndards ètics

que queden recollits en el Codi Deontològic.

http://www.cop.es/cop/codigo.txt


QUINA TERÀPIA?

PER QUIN PACIENT?

AMB QUIN PROBLEMA?

AMB QUINES CONDICIONS?

AMB QUIN TERAPEUTA?

2. El Psicoanàlisi


EL PSICOANÀLISI

• 1. OBJECTE D’ESTUDI:

- Els processos psíquics inconscients i la conducta psicopatològica.

• 2. COM SORGEIX?

-Evolucionisme biològic: analogia per explicar el desenvolupament

de la ment.

-Ciències naturals: de la geologia, ja que la ment està formada per

capes.

-Medicina: el psicoanàlisi va aparèixer primer com a teràpia i

després com a teoria psicològica.


• 3. ANTECEDENTS DEL PSICOANÀLISI:

- Jean Martin Charcot (neuròleg, 1825-1893) utilitzava la hipnosi

per induir i suprimir símptomes que es presentaven en quadres

histèrics (com les paràlisis) sense que després les persones

recordessin el que havia succeït.


• 4. EL PSICOANÀLISI:

- Sigmund Freud (neuròleg, 1856-1939) va donar a conèixer el

Psicoanàlisi cap al 1890, i des de llavors ha anat evolucionant i

ramificant-se en diferents escoles i tècniques d’intervenció.


• 4.1. L’estructura de la Personalitat:

• Conscient, Pre-conscient i Inconscient:

- La consciència és la qualitat que caracteritza les percepcions

externes i internes dins del conjunt dels fenòmens psíquics.

-El concepte inconscient, s’utilitza per definir un conjunt de

continguts no presents en el camp actual de la consciència i està

constituït per continguts reprimits que busquen retornar a la

consciència.

- El pre-conscient designa una qualitat de la ment que qualifica

continguts que no estan presents en el camp de la consciència

però que poden esdevenir conscients.


• L’Allò, el Jo i el SuperJo:

- L’Allò (o Id):

-És la instància més antiga (des del naixement) i original de

la personalitat i la base de les altres dues.

-És innat i es presenta de forma pura en l’inconscient on

tenen lloc els instints, impulsos o pulsions, que són els que

transformen l’energia corporal en psíquica.

-Constitueix el motor del pensament i de la conducta

humana i es regula pel Principi del Plaer (la gratificació immediata

de les nostres necessitats).


- El Jo (o Ego):

-És una part de l’Allò modificada per la seva proximitat

amb la realitat i sorgeix amb l’objectiu de satisfer de manera

realista els desitjos i demandes de l’Allò d’acord al món real, alhora

que intenta satisfer també les exigències del SuperJo.

-Funciona pel Principi de Realitat, intentant satisfer les

demandes de l’Allò de forma realista i apropiada.

-Actua com a intermediari i mediador de l’Allò i el SuperJo, i

no té energia pròpia, la rep de l’Allò.

-El Jo ha de mantenir la seva pròpia autonomia per a que es

mantingui la seva organització integrada

-És localitza en el conscient i és on tenen lloc els processos

cognitius de discriminar, raonar,…


- El SuperJo (o SuperEgo):

- És la part que contrarresta l’Allò.

-Representa els pensament morals i ètics heretats de la

cultura, i consta de 2 subsistemes:

-“Consciència moral”: capacitat d’autoavaluació, de crítica

de reprovament.

-“Ideal de Jo”: autoimatge ideal que consta de conductes

aprovades i recompensades.

- El SuperJo aprova o censura el comportament del Jo a

través del Principi de Realitat o Satisfacció real dels instints.

- Els codis ètics són la font d’energia el SuperJo.

- El paper específic de cadascuna d’aquestes entitats no sempre

estan clars i es barregen a massa nivells. Quan el control intern no

és eficaç o aquestes forces xoquen tenen lloc els conflictes.



• 4.2. La tècnica psicoanalítica:

-El Psicoanàlisi pretén resoldre els conflictes dels pacients.

-La gènesi dels conflictes solen ser infantils.

-Els conflictes tenen un orígen inconscient i, per tant, no és

observable pel pacient.

-Les paraules, afeccions i problemes relatats pel pacient només són

el símptoma conscient (conflicte conscient) del conflicte real.

-L’objectiu de la teràpia és véncer les resistències que impedeixen

que el pacient accedeixi a les motivacions inconscients del

problema.

-El psicoanalista se serveix de diverses tècniques per accedir als

conflictes inconscients.


• 4.3. Metodologia Psicoanalítica:

a) Context terapèutic:

-Espai/Temps: Límits

-Honoraris

-Divà: pèrdua control visual

-Joguines: per nens


b) Associació Lliure:

-Es demana al pacient que comuniqui al terapeuta tot el que li

vingui el cap.

-Suposa la pèrdua del control lògic de la comunicació

-Genera dificultats com la inseguretat, la sensació de desordre, la

manca de lògica,…

-Factors que condicionen: els conflictes, desitjos, temors i altres

continguts inconscients i conscients; les experiències i les

anècdotes recents; i la presència del terapeuta i el context

terapèutic.


c) Joc lliure i Dibuix:

-És l’equivalent a l’associació lliure en nens.

-Expressen de forma directa o simbòlicament els conflictes, els

temors, les vivències,…

-Les seqüències lúdiques acostumen a organitzar-se

associativament.

-Nivells d’expressió del Joc:

-Actuació directa de continguts agressius o descàrrega de

tensió.

-Representació d’una fantasia (-acció i + elaboració)


d) Atenció Flotant:

-És la manera d’escoltar i processar la informació per part del

terapeuta.

-Evitar idees preconcebudes, informacions prèvies.

-Memòria associativa: a partir de la informació que porta el pacient,

activa conceptes de la teoria.


e) La Transferència:

-Són els patrons conflictius d’orígen infantil que el pacient reviu en

relació al terapeuta.

-Es conflictualitza la relació amb el terapeuta.

-El pacient projecta el seu conflicte en el terapeuta.

-En els nens no es dóna el fenòmen de la transferència degut a que

hi ha una dependència real dels pares.


f) La Contratransferència:

-Tot allò que es refereix a la manera d’actuar, pensar i sentir del

terapeuta i que incideix sobre el pacient i sobre el procés

terapèutic, ja sigui en sentit positiu o negatiu.

-Negatiu: aspectes neuròtics o conflictius que s’expressen en la

pèrdua de la neutralitat i altres falles.

-Positiu: empatia i altres recursos positius que s’expressen en la

comprensió i la millor funció terapèutica.


g) Les Resistències:

-Qualsevol acció (comportament, activitat cognitiva o actitud) que

obstaculitzi el treball terapèutic.

-Són l’expressió dins el procés terapèutic dels Mecanismes de

Defensa. Els mecanismes de defensa NO són directament

observables, però les resistències SÍ, ja que sovint s’expressen en

conductes.

-Com es manifesten:

-Context (transgressions): retards, falles assistència,

pagament, reclamar l’atenció del terapeuta fora de la sessió…

-Assoc.lliure: bloqueig, mutisme, temes preparats,…

-Transferència: evitació/bloqueig dels afectes transf.

h) Mecanismes de Defensa:

-Els Mecanismes de Defensa són funcionaments mentals

automatitzats i inconscients per evitar l’angoixa.

-Repressió: rebutjar i mantenir lluny de la consciència

determinats elements dolorosos o inacceptables pel Jo. Es produeix

pel conflicte entre les exigències internes d’un desig i les

prohibicions morals.

-Sublimació: canalitzar l’impuls o pulsió cap a una sortida

acceptable.

-Dissociació: l’inconscient ens fa oblidar aconteixements o

pensaments que serien dolorosos si fossin accessibles al

pensament conscient.


-Projecció: projectar sentiments o idees dolorosos cap a

altres persones o coses properes que l’individu sent com alienes.

-Negació: tractar factors obvis de la realitat com si no

existissin.

-Introjecció: incorporació subjectiva per part d’una persona

de trets característics d’una altra.

-Regressió: retorn a un funcionament mental anterior.

-Formació reactiva: substituir un pensament dolorós per un

d’agradable immediatament.

-Aïllament: separació del record i els sentiments.

-Altres: racionalització, desplaçament,…


i) Interpretació:

-És la manera més pròpia i específica d’intervenció del

psicoanalista i consisteix en explicitar algun contingut inconscient

del pacient i fer-lo conscient. Promoure insight.

-La interpretació dóna un nou significat (que no “veritat”) que

deriva d’una nova lectura del material del pacient.

-Aquesta nova informació provoca canvis que poden produir

disonància o no, i pot fer reaccionar al pacient.

-El terapeuta segueix unes lleis: moment oportú, dosificació,

efectes-conseqüències, reaccions…



• 4.4. Diferents Escoles Psicoanalítiques:

-Des de la seva aparició el Psicoanàlisi es va bifurcar en vàries

teories que, tot i que mantenen els principis bàsics de la teoria

freudiana de l’inconscient, les visions són ampliades i

reinterpretades per cada escola.

-Alguns dels autors principals són: Carl Gustav Jung, Alfred Adler,

Otto Rank, Karen Horney.

-Algunes de les escoles són: l’escola francesa de Jacques Lacan,

l’escola anglesa de Melanie Klein, el psicoanàlisi interpersonal de

Harry Sullivan, el psicoanàlisi relacional de Stephen Mitchell i el

psicoanàlisi latinoamericà d’Enrique Pichon-Reviere d’Argentina,

Durval Marcondes de Brasil i Ignacio Matte Blanco de Xile.


• 5. CRÍTIQUES AL PSICOANÀLISI:

• Falta de contrastació experimental dels seus principis teòrics, que

no es poden provar ni refutar perquè escapen als mecanismes

d’acció del mètode científic.

• Debilitats metodològiques de la teoria:

-Incapacitat predictiva.

-Conceptes no observables ni directa ni indirectament.

-Falta de control experimental en la “verificació de les

hipòtesis”.

• Escasa eficàcia terapèutica.


• LECTURA 4 (CAMPUS):

- Text 1: Unidad y diversidad de la Psicología (Optatiu)

- Text 2: Situación actual del Psicoanálisis en España

(Obligatori)

• EXERICI PRÀCTIC TERÀPIA PSICOANALÍTICA

3. El Conductisme

EL CONDUCTISME


• 1. OBJECTE D’ESTUDI:

- La conducta exterior observable.

• 2. COM SORGEIX?

-Els estudis darwinians sobre l’evolució de les espècies i els estudis

de fisiologia experimental de finals del s. XIX ja apuntaven cap a

l’aparició de formes de pensament més avançat respecte a les

ciències humanes.

-També va influir la filosofia materialista, els estudis

d’aprenentatge animal i en contraposició als mètodes introspectius

que aborden elements no observables.

3.1. El primer Conductisme:


• 3. HISTÒRIA DEL CONDUCTISME:

-Va néixer de la mà de John B. Watson

(1924-1961) qui, a principis del s.XX, es va

dedicar a estudiar l’ajustament dels

organismes al seu entorn.

-Més específicament va estudiar els

estímuls o situacions particulars que

provocaven conductes en els organismes.

-Va estar molt influenciat pels treballs

d’Ivan Pavlov.

• 3.1.1. Objecte d’estudi:

- La conducta (respostes) en funció d’elements precedents

(estímuls). E-R

- S’estudien fets/conductes:

- Fenomènics: es mostren als sentits.

- Observables, medibles.

- Verificables: constrastables per l’experiència empírica.

- Es rebutgen tots els processos mentals, es nega la seva

existència, se’ls reinterpreta només com a conductes.

- Per exemple, s’entenia el llenguatge com un llenguatge

subvocal que depenia dels moviments dels músculs de la

laringe.


• 3.1.2. Objectiu:

-Neix amb l’objectiu de realitzar una psicologia objectiva i

experimental amb el propòsit de predir i controlar la conducta.

-Watson pretenia fer de la psicologia una branca de la ciència

natural.

• 3.1.3. Concepció de l’organisme:

-Organisme merament reactiu: E-R

-Passiu, conducta responent sotmesa a un reflex condicionat.



• 3.1.4. Mètode:

-Estudi de la conducta a partir de l’associació d’estímuls i respostes

(E-R), model d’aprenentatge del reflex condicionat.

-Amb aquest mètode estudia tant la conducta animal com la

humana, inclús en aquesta última l’estudi de les emocions

(conducta emocional).

-Watson va reduir les emocions a hàbits glandulars i viscerals i va

concloure que la majoria de les pors humanes s’aprenen per

condicionament clàssic.

EI RI EN

EN EIRI EC RC


3.2. El conductisme radical d’Skinner:


-B.F. Skinner (1904-1990) va defensar el

Conductisme considerant que el

comportament es pot explicar en funció

de les històries ambientals de reforç.

-Va proposar l’ús de tècniques

psicològiques com la modificació de

conducta, el condicionament operant o

instrumental per millorar la societat i

incrementar la felicitat humana.


- La conducta operant o instrumental: aquella en què l’organisme

intervé en el medi i obté conseqüències positives o negatives

(reforços o càstigs).

- La conducta operant s’explica en funció dels elements que

segueixen la seva execució i no d’elements precedents com

passava en el condicionament clàssic.


• 3.2.2. Objectiu:

- Identificar les causes de la conducta operant, per poder predir i

controlar la conducta.


- Organisme actiu ja que pot intervenir en el medi i modificar la

seva conducta, aprendre conductes noves i extingir-ne altres.

- S’intenta comprendre i explicar la conducta considerant que és

completament depenent del context ambiental, en el cas dels

humans el món físic i social.

- A diferència d’altres models s’entén la conducta en funció del

medi o de variables ambientals, renunciant a factors innats o

mecanismes interns del subjecte.


• 3.2.4. Mètode:

- L’anàlisi experimental de la conducta: la descripció rigorosa i

precisa de les relacions entre les variables ambientals i

conductuals.

- Es rebutja qualsevol activitat o entitat mental.

- La conducta és el producte de la història de reforçaments, sense

tenir en compte variables internes com la voluntad o la intenció.

- L’anàlisi experimental es basa en un fort control experimental,

com en la “Caixa d’Skinner”.



Caixa d’Skinner

- L’anàlisi funcional de la conducta contempla els següents

elements:

1. Un aconteixement precedent: la ocasió perquè es doni la

conducta.

2. La pròpia conducta.

3. Les conseqüències de la conducta (apetitives o aversives) que

influiran en què la conducta es doni de nou o no.

- A priori no és possible establir si un estímul o conseqüència serà

apetitiu o aversiu, es decideix per la comprovació empírica.


• 3.2.5. Models de condicionament instrumental:

a) Reforçament o reforç: fa que augmenti la probabilitat

d’emissió de la resposta

TIPUS:

- Ref. Positiu: quan l’aparició contigent d’un succés apetitiu

augmenta la probabilitat de resposta.

- Ref. Negatiu: quan l’organisme utilitza una resposta que evita o

escapa d’un succés averiu. L’absència de l’estimulació aversiva

augmenta la probabilitat de resposta.

- Evitació: la conducta permet que no apareixi l’E aversiu.

- Fugida: la conducta permet la desparició de l’E aversiu ja

present.


b) Càstig: fa que disminueixi la probabilitat d’emissió de la

resposta

TIPUS:

- Càstig Positiu: quan després de la presència d’una estimulació

aversiva disminueix la probabilitat d’emissió de resposta.

- Càstig Negatiu o Omissió: si la retirada d’una estimulació

apetitiva quan apareix una conducta comporta la seva

disminució.



• 3.2.6. Procediment de l’anàlisi experimental:

1. Establir la resposta que es vol estudiar.

2. Establir la Línia Base de la conducta.

3. Aplicació del reforç o del càstig per comprovar si augmenta o

disminueix la probabilitat de resposta.

- Extinció de resposta: quan es deixa de presentar el reforç la

conducta disminueix.

- Llei del reforç (Skinner): “si la ocurrencia de una operant es

seguida por la presentación de un estímulo reforzador, la fuerza

de la operante es aumentada”.

- Contigüitat temporal: ha d’existir entre la resposta i el

reforçador.


PROGRAMES DE REFORÇ: maneres de presentar el reforçador

després de la conducta.

TIPUS:

1.Reforç continu: es reforcen totes les respostes emeses.

2.Reforç parcial: només es reforcen algunes respostes

-De raó: depenent del nombre de respostes.

-Fixe o Variable.

-D’interval: depenent del temps que ha de passar entre la

conducta i el reforç.

-Fixe o Variable.

3.3. Neoconductisme:


A partir dels anys 30, un grup de psicòlegs americans, acceptant

els principis bàsics del Conductisme (ambientalisme, mecanicisme,

condicionament, enfocament no introspeccionista ni mentalista)

van començar a fer servir variables intermèdies per l’anàlisi,

predicció i control de la conducta:

- Propòsits

- Cognicions

- Impulsos

- Hàbits


3.3.1. Neoconductisme Intencional de

Tolman:

-Com a conductista, Edward Tolman (1886 -

1959) també estudiava la conducta

observable, però defensava una conducta de

tipus propositiu (que es manté en una

direcció determinada) i intencional.

-Explica la conducta en funció de variables

intermèdies (se situen entre l’estímul o

variable independent i la resposta o variable

dependent).

-Mapes cognitius: representacions de la

situació.


3.3.2. Neoconductisme Deductiu de

Hull:

-Clark Hull (1884-1952) va proposar la

“teoria sistemàtica de la conducta” en què

l’element central és l’hàbit.

-La força de l’hàbit dependrà de que la

seqüència E-R vingui seguida del reforç i la

seva magnitud, i el reforç dependrà de la

reducció de l’impuls associat a una

necessitat biològica (motivacional,…).

-La conducta depén de les interaccions

individu-ambient, des de la perspectiva de la

reducció de necessitats.

3.4. Aprenentatge Observacional:


-Actualment se la coneix com “Aprenentatge Cognitiu Social”, però

s’estudia dins el Conductisme perquè s’ocupa del camp de

l’aprenentatge.

-També s’anomena “Aprenentatge vicari” o “Modelat”

-Va ser descrit per Albert Bandura (1925).


- S’estudia la conducta tant el model com l’observador, i es

diferencia l’aprenenatge de l’execució:

- Aprenentatge/Adquisició: capacitats, dimensions internes

(processos d’atenció, discriminació, retenció, construcció mental

de la conducta observada.)

- Execució: resultats, dimensions externes (reproducció motora,

processos motivacionals i reforç.)



- Organisme actiu que aprén no a la manera del conductisme o

neoconductisme sinó mitjançant l’adquisició i l’execució.

- Postulen l’existència de processos psicològics, ja que es dóna

aprenentatge inclús quan la conducta no ha sigut reforçada i

quan ha transcurregut un llarg període de temps sense observar

el model (conducta diferida).


• 3.4.3. Mètode:

- Anàlisi de la conducta social quan el subjecte aprén mitjançant

la observació del comportament d’una altra persona, identificant

les conseqüències que la conducta té per al observador.


• 4. CRÍTIQUES AL CONDUCTISME:

- Del primer Conductisme de Watson:

- Els seus experiments no han pogut ser replicats, i experiments

similars no han trobat els mateixos resultats.

- Model excessivament reduccionista, la conducta humana no es

pot reduir a E-R simplement.

- Incapacitat d’explicar la conducta activa, entén l’organisme

només reactiu a una estimulació.

- Concepció de l’organisme buit, sense consciència ni fisiologia.


- Del Conductisme Radical d’Skinner:

- No explica l’aprenentatge que no va seguit d’un reforç.

- No explica la conducta diferida.

- Concepció de l’organisme buit (caixa negra).

- No totes les conductes són apreses, n’hi ha d’innates,

instintives pròpies de cada espècie.

- No acceptava el context de descobriment.

- Dels neoconductismes:

- Tolman: sistema poc concret i escassament predictiu.

- Hull: fracàs empíric del seu sistema formal.

• LECTURA 4 (CAMPUS):

- Text 3: La evolución del Conductismo (Obligatori)


tema3 28.10.09[1]

Health & Medicine