tema3 04.11.09[1]

3: TEMA PRINCIPALS CORRENTS

PSICOLÒGIQUES

4. La Ps ico logiaCognitiva

TEMA 3: PRINCIPALS CORRENTS PSICOLÒGIQUES

LA PSICOLOGIA COGNITIVA


• 1. OBJECTE D’ESTUDI:

-Processos psicològics mitjançant els quals processem i

transmetem la informació (memòria, raonament, formació de

conceptes,…)

• 2. COM SORGEIX?

-A partir de la 2ª Guerra Mundial, amb la revolució tecnològica de

l’ordenador, la Psicologia es va tornar a fer mentalista, reprenent

de nou la ment humana com a objecte d’estudi.

-Tolman, en el conductisme, ja havia proposat els mapes cognitius

com a element explicatiu.


• 3. LA PSICOLOGIA COGNITIVA DEL PROCESSAMENT DE LA

INFORMACIÓ:

-Utilitza un nou llenguatge, el processament de la informació.

-Fundamentació empírica de l’estudi de la ment: es basa en la

conducta observable, però postula estructures mentals internes

(les variables teòriques inobservables que intenta explicar).

-El que s’observa directament és el producte extern dels processos

mentals, però no ells mateixos.

-Analogia ment-ordenador de caràcter funcional.

-Considera el subjecte com actiu respecte al medi en què viu,

capaç d’autorregular-se, de generar plans de conducta per

aconseguir els objectius que persegueix de forma propositiva.


• 3.1. Mètode: Model ordenador de Von Neumman:

-Pensar és processar informació.

-Processar informació és computar.

-Computar és manipular símbols (calcular).

-La computació s’expressa mitjançant diagrames de fluxe.

-Es dóna a nivell mental.

-El processament és seqüencial.

-Les regles de transformació són innates.

-Els símbols connecten el món extern amb el pensament.


-La ment s’estudia millor segmentant-la en mòduls o subsistemes,

cadascun amb regles i principis específics:

-Sensorials (transductors)

-Perceptuals (sistemes d’entrada)

-De memòria (codificació i magatzem)

• 3.2. Objecte d’estudi:

-Les 2 superestructures de l’ordenador de Von Neumann:

-Els modes (símbols, imatges…) en què es codifica la info.

-Les regles de transformació (programes) per fer una

computació més eficaç.

• 3.3. Crítiques a la Psicologia Cognitiva del Processament

de la informació:

-Exclou aspectes com l’afectivitat, la motivació, la personalitat,…

-Els ordenadors basen sempre les seves decisions en la lògica i la

ment humana no sempre prén decisions lògiques.

-No es correspon amb la realitat fisiològica: el cervell no pot

computar a nivell semàntic sinó a partir d’excitacions i inhibicions

nervioses.

-El cervell no processa de forma seqüencial o serial.



• 4. EL CONNEXIONISME:

-Als anys 80 van aparèixer alguns autors que defensaven un nou

enfocament de la psicologia cognitiva, el Connexionisme.

-Va sorgir per intentar donar resposta a tasques en les que els

homes són més efectius que les màquines.

-El Connexionisme ofereix un model en el què existeixen un elevat

nombre d’unitats elementals que computen segons una manera

determinada de connexionar-se.


• 4.1. Mètode: Model cervell

-Processament distribuït en un gran nombre d’unitats de

processament, i en paral.lel (no seqüencial).

-L’activació de les unitats de processament es produeix de forma

paral.lela mitjançant sistemes d’activació-inhibició.

-La informació no s’emmagatzema de forma simbòlica sinó com

pesos de força de connexió, senyals d’activació i inhibició

-La modificació dels pesos de connexió i l’establiment de noves

connexions són conseqüència de l’aprenentatge.


• 4.3. Crítiques al Connexionisme:

-No tenen suficient plausibilitat fisiològica.

-No poseeixen prou evidència empírica.

-No està clar que puguin oferir computacions adequades per

executar tasques cognitives d’alt nivell.

-No està clar que reprodueixin realment la execució cognitiva

humana.

-No està clar que serveixen com a models de computació neural ja

que no reprodueixen propietats neurals importants.

5. -La Teràpia CognitiuConductual


LA TERÀPIA COGNITIU-CONDUCTUAL

• 1. CARACTERÍSTIQUES:

-A diferència de les teràpies psicoanalítiques que es focalitzen en

els pensaments inconscients, s’adreça a modificar conductes i

pensaments del pacient.

-Està orientada en el present, en el funcionament actual, i no en

l’exploració del passat.

-L’ènfasi està en “Què he de fer per canviar” més que en el “Per

què”.

-Utilitza teràpies a curt termini.

-Posa ènfasi en la quantificació i els progressos dels símptomes

(qüestionaris, tests…)


-La relació terapeuta-pacient és de col.laboració i l’enfocament és

didàctic.

-Es fomenta la independència del pacient: aprenentatge,

modificació de conducta, tasques d’autoajuda, l’entrenament,…

-Està centrada en els símptomes i la seva resolució: augmentar o

reduir conductes específiques (sentiments, pensaments,

interaccions disfuncionals).

-Posa ènfasi en el canvi, que practiqui noves conductes i cognicions

en les sessions, i a que les generalitzi fora.

-Desafia la posició del pacient (conductes i creences): confrontació,

autoqüestionament, diàleg socràtic,…


-Utilitza plans de tractament.

-Proposa una continuïtat temàtica entre les sessions, es revisen les

tasques indicades la setmana anterior, s’estudia el problema actual

i es planegen activitats per la setmana següent.

-Desmitifica la teràpia, permet al pacient un accés lliure a la

informació teòrica i metodològica.

-Té una base empírica i treballa amb la participació activa del

pacient.

• 2. EL MODEL A-B-C:

-Les teràpies cognitiu-conductuals aborden els problemes d’una

persona des de 2 punts de vista interrelacionats:

-El que la persona PENSA (cognitiu)

-El que la persona FA (conductual)

-Segons aquest model, el pensament, l’emoció i la conducta són 3

aspectes psicològics íntimament relacionats, i un canvi en algun

d’ells produeix canvis en els altres.

-El pensament és el principal determinant de les emocions: Les

nostres percepcions i les avaluacions que fem dels fets externs

influeixen directament en la nostra resposta emocional.


-Els individus construeixen el seu propi món, i les creences en

relació a ell són les que determinen les seves emocions i

conductes.

-Al llarg de la vida, la persona va configurant “esquemes cognitius

bàsics” que són el sistema de creences que la persona elabora en

relació al seu entorn.

-Aquestes creences estan en la base de una sèrie de pensaments

automàtics irracionals, de distorsions cognitives que filtren la

nostra realitat.

-L’objectiu de la Teràpia Cognitiva és aprendre a reconèixer i

canviar els patrons cognitius que produeixen aquestes idees i

conductes desadaptades.



Esquemes cognitius, creences

Distorsions cognitives

REALITAT CONDUCTES DESADAPTADES

TERÀPIA COGNITIU-CONDUCTUAL


“No són els fets, sinó el que pensem dels fets, el que ens

perturba”


-La teràpia cognitiu-conductual no pretén que visquem en un món

sense emocions.

- La diferència entre un pensament racional i un d’irracional no es

troba en la presència o absència d’emocions, sinó en la freqüència,

la intensitat i la duració de les emocions.

-En l’exemple si el seu pensament fos més racional experimentaria

una emoció menor i més curta que faria que la seva conducta fos

una altra.

• 3. DISTORSIONS COGNITIVES:

-Les distorsions cognitives són enganys que ens creiem, dels que

estem completament convençuts i que distorsionen la nostra

realitat, el que creiem sobre nosaltres mateixos, el nostre futur i el

que ens envolta.

-Pensament de tot o res.

-Generalització

-Filtre mental

-Maximitzar o minimitzar

-Personalitzar

-Etiquetació errònia

-…


• 4. TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALS:

-Desensibilització sistemàtica (Joseph Wolpe)

-Entrenament assertiu

-Entrenament en resolució de problemes (D'Zurilla y Goldfried)

-Modelat (Bandura)

-Entrenament autoinstruccional

-Entrenament en habilitats socials

-Parada de pensament

-Reestructuació cognitiva, diàleg socràtic (Albert Ellis i Aaron Beck)

-Inoculació d’estrés (Meichenbaum)


• LECTURA 4 (CAMPUS):

- Text 5: Enfoques Cognitivo y conductual (Obligatori)


• EXERCICI PRÀCTIC TERÀPIA COGNITIU-CONDUCTUAL

• EXERCICI PRÀCTIC DE DISTORSIONS COGNITIVES

6. La Neurops ico logia

LA PSICOLOGIA BIOLÒGICA


• 1. OBJECTE D’ESTUDI:

-Processos biològics subjeuen a la conducta i als processos

mentals. Substrat neuronal.

• 2. PERSPECTIVES

-Psicologia Fisiològica: Manipulació de processos biològics o

fisiològics i observació dels seus efectes en la conducta.

-Psicofisiologia: Manipulació de processos psicològics i observació

dels seus efectes sobre els processos biològics.


LA NEUROPSICOLOGIA

• 1. DEFINICIÓ:

-Disciplina que estudia la relació que existeix entre el sistema

nerviós central (SNC) i els processos psicològics, cognitius,

emocionals i conductuals de les persones.

-Estudia fonamentalment els efectes de la lesió o funcionament

anòmal de les estructures del SNC i com afecten a la conducta i

cognició. I localitzar-los en el cervell.

-Els dèficits poden estar causats per TCE, accidents

cerebrovasculars, ictus, tumors cerebrals, enfermetats

neurodegeneratives (Alzheimer, esclerosis múltiple, Parkinson…) o

del desenvolupament (Epilèpsia, paràlisis cerebral,…)


• 2. EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC):

- El Sistema Nerviós (SN) ens permet relacionar-nos amb l’exterior

rebent informació, integrant-la i proporcionant tot lo necessari per

a que poguem dur a terme la més insignificant de les accions.

- Està dividit en:

- Sistema nerviós central (SNC):

- Encèfal (cervell, cerebel i tronc de l’encèfal)

- Medul.la espinal

- Sistema nerviós perifèric (SNP):

- Nervis cranials

- Nervis espinals


SNP

SNC


Cervell

Cerebel

MEDUL.LA ESPINAL

ProtuberànciaBulb raquidi

ENCÈFAL

Tronc de l’encèfal

Sistema Nerviós Central


• 2.1 El desenvolupament nerviós:

-Al principi de la vida el cervell creix a una velocitat espectacular.

-Al néixer ja pesa el 25% (375 gr.) del que pesarà al ser

adult, mentre que el cos només el 5%.

-Als 2 anys arriba al 75% del pes adult (període de

creixement accelerat del cervell).

-El SNC humà consta de més d’un bilió de cèl.lules:

-Neurones

-Glia


-Les neurones són la unitat bàsica del cervell i del SNC, i són les

cèl.lules encarregades de rebre i transmetre els impulsos

nerviosos.

Oligodendròcits

- Naixem amb totes les neurones formades, durant el període fetal

es formen aprox. unes 250.000 per minut.

- Es comuniquen a través de les sinapsis.


-La sinapsis s’inicia amb una descàrrega química que origina una

corrent elèctrica en la membrana de la cèl.lula presinàptica, i que

quan arriba a l’extrem de l’axó, la pròpia neurona allibera un tipus

de proteïnes (neurotransmissors) a l’espai sinàptic que excitaran o

inhibiran la membrana de la neurona postsinàptica.

http://www.youtube.com/watch?v=Ba88FpeIX5g&feature=related












-El SNC consta d’un altre tipus de població cel.lular molt important,

la Glia.

-Astròcits

-Oligodendròcits

-Microglia

-La glia s’encarrega de nodrir les neurones i d’embolicar-les en una

beina aïllant de mielina.


-Aquest procés s’anomena mielinització, i només es dóna en l’axó

de les neurones.

-La mielina actua com un aïllant que accelera la transmissió dels

impulsos nerviosos i permet que el cervell es comuniqui de manera

més eficient amb les diferents parts del cos.

• 2.2 El cervell:

-El cervell consta de dos meitats (hemisferis cerebrals) que estan

conectats mitjançant un feix d’axons anomenat cos callós que

permet la comunicació entre ambdós hemisferis.


Hemisferi esquerre

Hemisferi dret

Cos Callós

-I cada hemisferi està dividit en 4 lòbuls:


LÒBUL FRONTAL

LÒBUL TEMPORAL

LÒBUL PARIETAL

LÒBUL OCCIPITAL

-El cervell està cobert per una capa externa de matèria gris

(l’escorça cerebral) que controla els processos sensorials, motors,

la percepció i el funcionament intel.lectual.

-L’escorça cerebral és la part del cervell que es desenvolupa més i

suposa el 85% del seu pes total (capa de 3-4 mm)


• 2.3 La lateralització:

-Tot i que simètrics i idèntics en aparença, els dos hemisferis

realitzen funcions i controlen diferents àrees del cos

(contralateral):

-L’hemisferi esquerre controla la part dreta del cos.

-L’hemisferi dret controla la part esquerra del cos.


Hemisferi esquerre

Hemisferi dret


-També hi ha diferències quant a les funcions de les quals

s’encarreguen els hemisferis:

-Hemisferi esquerre: la parla, l’audició, la memòria verbal, la

presa de decisions, el processament del llenguatge,

l’escriptura, la lectura, la lògica, la noció de temps,… (cervell

analític).

-Hemisferi dret: processament de la informació visoespacial, la

música, les sensacions tàctils, la imaginació… (cervell holístic).


-La lateralització també implica la preferència per l’ús d’una mà

(Dominància manual) o d’un costat del cos sobre l’altre.

-Aproximadament, el 90% dels adults depenem de la mà dreta

(o hemisferi esquerre) per escriure, menjar, o fer altres

activitats motrius.


-En quin hemisferi creieu que tenen el Llenguatge les persones

esquerranes?

-70% a l’hemisferi esquerra

-15% a l’hemisferi dret

-15% bilateral (Comprensió-Expressió)

• 2.4 La Plasticitat:

-La plasticitat cerebral es refereix a la capacitat adaptativa del SNC

per canviar la seva estructura i la seva funció per adaptar-se i

readaptar-se als canvis (experiència, aprenentatge, lesions…)

-Regeneració neuronal: canvis en la estructura, la distribució i

el nombre de sinapsis, reconnexió d’axons no danyats,…

-Reorganització del mapa cortical: després d’una lesió que

afecta al teixit cerebral, les zones adjacents a la lesió es

reorganitzen i es distribueixen la funció de les neurones

destruides.

-Compensació hemisfèrica: àrees de l’altre hemisferi cerebral

assumeixen la funció de la zona lesionada en l’altre hemisferi

(possible només en nens, i és espectacular).


tema3 04.11.09[1]

Technology