tema1 antiguoregimen
TRANSCRIPT
L’Antic Règim
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
1
Concepte
Podria definir-se
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que van caracteritzar a Europa i les seves colònies durant els segles XVII i XVIII.
El Terme
• El van emplear per primera vegada els revolucionaris franceses per designar despectivament l’estructura política i social del seu pais.
• Posteriorment, es va utilitzar per designar aquesta realitat política i institucional en altres estats. h
ttp:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
2
Trets
• Una demografía antiga
• Una economia agrària
• Una estructura social estamental
• Una forma de govern absolutista
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
3
El Antiguo Régimen
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una demografía antigua
4
Una demografia antiga
Caracteritzada por un escàs creixement vegetatiu
amb altes taxes de natalitat contrarrestades per alts índex de mortalitat (especialment infantil).
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
5
Amb un fràgil equilibri entre població i recursos
• Els escasos rendimients agrícoles i la irregularitat de les collites desencadenen reiterades crisi de subsistèncias que desemboquen en períodes de fam y predisposen el desenvolupament de malalties epidèmiques.
• La seqüela és una mortalitat catastròfica.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una demografia antiga
6
Que va sofrir canvis en el segle XVIII• En algunes zones (Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris, i
una millor nutrició condueix a la disminució de las fams y epidèmies.• Altre factor que va influir en aquests canvis, encara que de forma menys
determinant, fou el progrès de la medicina.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una demografia antiga
7
El resultat fou:
• Un importat creixement demogràfic, que no va afectar per igual a tot el continent
• Aquest creixement va contribuir a l’augment de la demanda de
aliments i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camp i la indústria, factore essencials en el fenòmen de la revolució agrícola i industrial.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una demografia antiga
8
El Antiguo Régimen
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una economia agrària
9
Una economia de base agrària
• 3/4 parts de la població activa estaven ocupades en la activitat agrícola i ramadera.
• La principal font de riquesa és la terra.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
10
Una economia de base agrària
La indústria és de caràcter artesanal• Conserva encara trets gremials. h
ttp:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
11
Una economia de base agrària
El comerç més rellevant és el de llarga distància
Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficients comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
12
Una economia de base agrària
El desenvolupament urbà és escas.• El llogarret és el centre d’organització i producció. Són escasses
les ciutats amb mes de 50.000 habitants. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) comença una important emigració del camp a la ciutat.
• Allò repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen de l’urbanisme.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
13
Una economia de base agrària
L’estructura de la propietat
És fonamentalment de caràcter señorial, basada en grans propietats la qual cosa els amos reben quantioses rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent massa de camperols.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
14
El Antiguo Régimen
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Una estructura social estamental
15
Una estructura social estamental
• Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida y anàloga funció. Es de caràcter impermeable.
• Cada membre de la societat pertany a un estamentAquest li nega o concedeix privilegis, es dir la exempció de obligacions o el dret a avantatges exclusives. Al estament privilegiat s’accedeix (salvo el clero) por naixement o per concesió especial del monarca.
• La rigidesa de la societat estamental entra en crisiArran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
16
Una estructura social estamental
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
17
El Antiguo Régimen
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
Política: un govern absolutista
18
Política: un govern absolutista
Fundamentat ideològicament en la fòrmula
“Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i li manca de límits terrenals i el Rei és responsable només davant de Déu.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
19
Política: un govern absolutista
Els instruments que van utilitzar els reis absoluts van ser:• Els Consells de ministres.• L’Exèrcit• La Burocràcia i la Diplomàcia.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
20
Política: un govern absolutista
Aquesta fórmula de govern va trobar resistència • Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals ostentatas por
la noblesa y el clero, heretats de l’edat mitjana.• Mediant el "Despotisme Ilustrat“ els reis buscaran destruir aquesta oposició y
atraure’s a altres sectors socials.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
21
Política: un govern absolutista
Paradigma de monarquia absoluta
La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
22
Política: un govern absolutista
Va haver excepcions a aquesta forma de govern
• Les Províncias Unides (Holanda)
• La República de Venècia
• Anglaterra
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
23
Política: un govern absolutista
El seu màxim esplendor arriba.
• Durant la 2ª meitat del segle XVII y gran part del segle XVIII.• La fi esdevindrà després de la revolució burgesa en França (1789) y les
posteriors esclats del segle XIX.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
24
El Antiguo Régimen
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
La I·lustració
25
La I·lustració
Concepte
• Podria definir-se com el moviment filosòfic, literario i científic que se desenvolupa en Europa i les seves colònies al llarga del segle XVIII (“de las Llums”).
• Suposà una important modernització cultural i l’ intent de transformar las caduques estructures del Antic Règim.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
26
La I·lustració
Idees fonamentals• La Raó
És l’únic mitjà per a aconseguir la veritat i, junt amb el progrés, constitueix el camí per a arribar a la felicitat.
• El Progrés
A ell s’arriba gràcies a la Ciència; en combinació con la tècnica, permet l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
• La Natura
És l’origen de tot allò de genuí, veritable i autèntic. La societat és la que falseja i corromp a l’home, bo en estat natural.
• La Felicitat
És un bé al què tot home té dret i constitueix una fi en sí mateixa.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
27
La I·lustració
Vehícles de difusió
• Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, amb el suport dels poders públics.
• Las societats d’amics del pais, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.
• Els Salons. Tertúlies o reunions d’ilustrats.
• La Enciclopèdia
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
28
La I·lustració
El pensament il·lustrat
Antecedents
Cal buscar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
29
La I·lustració
El pensament il·lustrat
Figura decisiva de gran influència posterior
John Locke. Propugna la separació de poders.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
30
La I·lustració
El pensament il·lustrat
En la seva vessant política
Es desenvolupa en l’obra dels següents autors:
• Montesquieu. Teoritza sobre la divisió de poders.
• Voltaire. Indaga en la llibertat de pensament i advoca per una nova religió (deisme) que substitueixi a les revelades.
• Rousseau. Fa hincapié en la concepció de la Natura y les relacions socials entre els homes.
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
31
El pensament il·lustrat
En la seva vessant econòmica
Es concreta en dues novess corrents: la fisiocràcia i liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme.
• Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un Estat prové de la natura, més exactament, de la agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.
• Liberalisme Per a els seus defensors, la riquesa de l’Estat no radica ni en la acumulació de metals preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), si no en la llibertat. L’Estat no ha de intervenir en la activitat econòmica. El seu principal teòric es Adam Smith.
La I·lustració
htt
p:/
/cla
sesh
isto
ria.c
om
/anti
guore
gim
en
32