TEMA 9.

GUERRA FREDA I

DESCOLONITZACIÓ (1945-91)

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

TEMA 9.- GUERRA FREDA I

DESCOLONITZACIÓ (1945-91)

1. Guerra Freda (I): la formació dels blocs i la divisió

d’Alemanya (1945-49).

2. Guerra Freda (II): dels conflictes a la distensió (1949-75).

3. Descolonització i Tercer Món.

4. Els Estats Units i l’evolució del bloc capitalista.

5. L’URSS i l’evolució del bloc comunista.

6. Guerra Freda (III): la tornada a la tensió i la caiguda del

comunisme (1975-91).

1.- GUERRA FREDA (I): LA FORMACIÓ

DELS BLOCS (1945-47).

En acabar la IIa Guerra Mundial el món es divideix en dos blocs

contraposats liderats per dues grans superpotències: un bloc capitalista,

controlat pels Estats Units, i altre comunista, liderat per l’URSS

EUA i l’URSS es divideixen Europa en dos: Europa Occidental (més Grècia)

serà del bloc capitalista i els EUA obligaran als governs a que expulsen els

comunistes dels governs; i Europa Oriental serà del bloc comunista i l’URSS

propiciarà que els partits comunistes fidels a ella controlen el poder

1.- GUERRA FREDA (I): LA RUPTURA TOTAL (1947).

El president Truman (EUA) enuncia la “doctrina Truman”: l’objectiu és evitar l’expansió

del comunisme amb tots els mètodes legals o il·legals, des de donar ajuda econòmica

als països europeus per a reconstruir-se després de la guerra a canvi d’expulsar els

comunistes dels governs (Pla Marshall) fins a la CIA (servei secret americà)

Com a resposta, l’URSS proposa l’informe Jdanov: denuncien l’intent imperialista del

capitalisme d’EUA per dominar Europa i anuncia ajudes als països d’Europa Oriental

que rebutgen aquesta ajuda i en què s’imposaran els comunistes

1.- GUERRA FREDA (I): LA RUPTURA TOTAL (1947).

El món queda dividit en dos blocs totalment separats (teló d’acer) i organitzats militarment:

els països capitalistes crearan l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) i els

comunistes el Pacte de Varsòvia, controlats militarment per EUA i l’URSS

“Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el

continent un teló d’acer. Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics

estats d’Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i les

seues poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que anomene

l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la

influència soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent,

control per part de Moscou (...). Pel que he vist dels nostres amics els russos

durant la guerra, estic convençut de que res admiren més que la força i res

respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llengua

anglesa s’unisquen amb urgència per impedir als russos tota temptativa de

cobdícia i aventura.”

Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri),

5 de març del 1946.

1.- GUERRA FREDA (I): LA DIVISIÓ D’ALEMANYA (1945-49).

En acabar la IIa Guerra Mundial, Alemanya s’havia dividit en quatre parts, cadascuna

ocupada pels quatre aliats que l’havien vençuda (EUA, Gran Bretanya, França i l’URSS)

En 1948 els tres aliats capitalistes decideixen unificar les tres zones en un

Estat federal alemany i l’URSS reacciona aïllant Berlín (dins de la zona

soviètica), de manera que sols es podrà arribar allí per aire durant un any

Alemanya quedarà dividida en dos estats fins 1989: la República Federal

Alemanya, capitalista, i la República Democràtica Alemanya, comunista

En 1961 la República Democràtica Alemanya va alçar un mur a Berlín per

a separar les dues zones, convertint-se en el símbol de la Guerra Freda

Exercicis punt 1.- GUERRA FREDA (I): LA FORMACIÓ

DELS BLOCS I LA DIVISIÓ D’ALEMANYA (1945-49).

1.- A partir del mapa, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) En quins dos blocs va quedar dividida Europa en acabar la IIa Guerra Mundial? Quins països

formaven cada bloc?

d) Què van fer EUA i l’URSS en cadascun dels blocs que controlaven?

e) Què va passar a Alemanya?

2.- GUERRA FREDA (II): DELS CONFLICTES

A LA DISTENSIÓ (1949-75).

Anomenem Guerra Freda a la situació internacional extremadament tensa en què les dues

superpotències (URSS i EUA) van iniciar una cursa d’armaments i van adoptar una actitud

bel·ligerant, però sense arribar mai a un enfrontament directe (1945-89)

Aquesta rivalitat entre EUA i l’URSS es plasmarà en enfrontaments indirectes allunyats

del seu territori i mitjançant aliats de tots dos: Berlín, Corea, Vietnam, Cuba,...

2.- GUERRA FREDA (II): LA GUERRA DE COREA (1950-53).

Després de la retirada de les tropes soviètiques i americanes que

havien alliberat el país del Japó, Corea s’havia dividit en dos

En 1950, Corea del Nord (comunista i amb suport soviètic) ataca Corea del Sud (capitalista),

ocupant-la quasi tota, però EUA recolza Corea del Sud i, després de tres anys de guerra,

signen la pau de P’anmunjŏm, quedant les fronteres com abans de la guerra

2.- GUERRA FREDA (II): LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-75).

En 1954, després de la guerra contra França per la descolonització,

Vietnam queda dividit en dos: el Nord comunista i el Sud capitalista

Les guerrilles comunistes del Sud ataquen el govern amb l’ajuda del Nord i l’URSS →

EUA envia tropes per recolzar el Sud envair Vietnam del Nord i comença una llarga guerra

EUA sofreix moltíssimes baixes i perd la seua primera guerra, veient-se

obligada a retirar-se en 1975: Vietnam s’unifica baix un govern comunista

2.- GUERRA FREDA (II): LA CRISI DELS

MÍSSILS A CUBA (1962).

A Cuba triomfa una revolució comunista en 1959 liderada per Fidel Castro i EUA reacciona

bloquejant econòmicament l’illa i recolzant un intent frustrat d’envair-la pels anticastristes

Cuba demana ajuda militar a l’URSS, que els envia míssils nuclears → EUA descobreix

els míssils i està a punt d’esclatar una guerra nuclear → Kennedy i Khruixov negocien

la retirada dels míssils a canvi de la fi del bloqueig naval a Cuba (no de l’econòmic)

2.- GUERRA FREDA (II): LA DISTENSIÓ (1956-75).

Entre 1956 i 1975 les relacions entre els blocs milloren i parlem de distensió o coexistència

pacífica: major tolerància ideològica, trobades entre els presidents d’EUA i l’URSS i relacions

directes entre els dos països (“telèfon roig”), acords per a frenar la cursa d’armaments,...

Exercicis punt 2.- GUERRA FREDA (II): DELS CONFLICTES

A LA DISTENSIÓ (1949-75).

1.- A partir del mapa, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) Com va quedar dividida Corea en acabar la IIa Guerra Mundial? Per què?

d) Explica, seguint el mapa, les fases del conflicte.

e) Com va acabar la guerra de Corea?

f) Explica la resta de conflictes importants de la Guerra Freda.

3.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.

- Anomenem descolonització al procés pel qual una colònia

aconsegueix la independència política de la seua metròpoli.

3.1. Causes de la descolonització.

3.2. Etapes de la descolonització.

3.3. El Tercer Món.

3.1.- Causes de la descolonització.

La disminució del prestigi de les metròpolis després de les guerres mundials: actitud

despòtica, les velles potències passen a ser menys importants, els soldats de les colònies

coneixen les idees de llibertat i democràcia i les seues formes de vida,...

Augment dels moviments nacionalistes i del desig d’independència a les colònies

Expansió de noves ideologies contràries a la dominació

colonial: comunisme, islamisme, nacionalisme,...

3.1.- Causes de la descolonització.

Pèrdua de rendibilitat econòmica de les colònies per a les metròpolis

i protestes dins de les pròpies metròpolis contra el colonialisme

Opinió internacional contrària al colonialisme, incloent l’ONU, i interès de les dues noves

superpotències en la descolonització per a tractar de controlar econòmicament als nous països

“La subjecció dels pobles a una subjugació, a una dominació i a una explotació estrangera

constitueix una negativa dels drets fonamentals de l’home; és contrària a la Carta de les Nacions

Unides i compromet la causa de la pau i la cooperació mundials (...).

La manca de preparació en els dominis polític, econòmic i social, o en el de l’ensenyament, no

ha de prendre’s mai com a pretext per a retardar la independència (...).

Es prendran mesures immediates als territoris baix tutela, els territoris no autònoms i la resta de

territoris que encara no han accedit a la independència, per a transferir tots els poders als pobles

d’eixos territoris, sense cap condició ni reserva, d’acord amb la seua voluntat i als seus desitjos

lliurement expressats, sense cap distinció de raça, de creença o de color, amb la finalitat de

permetre’ls gaudir d’una independència i una llibertat completes.”

Resolució 1514 de l’ONU (1960).

43.- Els homes de tots els països o són ja ciutadans d’un estat independent, o estan a punt de

ser-ho. No hi ha comunitat nacional alguna que vullga estar sotmesa al domini d’una altra.

Perquè en el nostre temps resulten anacròniques les teories, que duraren tants segles, en virtut

de les quals certes classes rebien un tracte d’inferioritat, mentre d’altres exigien posicions

privilegiades, per raó de la seua situació econòmica i social, del sexe o de la categoria política.”

JOAN XXIII: Pacem in terris (1963).

3.2.- Etapes de la descolonització.

1a etapa o etapa asiàtica (1945-54): s’independitzen els països del Pròxim

Orient (Líban, Síria, Jordània, Palestina i creació d’Israel), Índia (Gandhi),

Indonèsia i els països de l’Indoxina francesa

2a etapa o de l’Àfrica del Nord (1951-62): s’independitzen Líbia, Marroc,

Tunísia i Algèria, aquesta després d’una duríssima guerra amb França

3.2.- Etapes de la descolonització.

3a etapa o de l’Àfrica subsahariana (1955-65): independència de

totes les colònies britàniques, franceses i belgues d’Àfrica Central

4a etapa o de l’Àfrica del Sud (1975-93): s’independitzen les colònies portugueses

d’Angola i Moçambic, Namíbia s’independitza de Sud-Àfrica i s’acaba l’apartheid

sud-africà, arribant Nelson Mandela a la presidència del país

3.3.- El Tercer Món.

La independència política no suposà la independència econòmica de les velles colònies,

que entraran en una situació de neocolonialisme: tenen la independència política

teòrica, però estan dominades econòmicament i culturalment (de manera indirecta

també políticament) per l’antiga metròpoli o alguna de les noves potències

El problema de la pobresa serà el principal en aquests nous països, que continuen

explotats econòmicament pels països rics i les seues multinacionals: dependència

comercial (intercanvi desigual), financera (deute extern) i tecnològica

3.3.- El Tercer Món.

Per a mirar de defensar la seua independència en mig de la Guerra Freda i afrontar

el problema de la pobresa, molts d’aquests països es reuneixen a la Conferència de

Bandung (1955) i creen posteriorment el Moviment de Països No Alineats, condemnant

el colonialisme i l’ús de la violència, rebutjant participar en la Guerra Freda (Tercer Món

front als altres dos enfrontats) i demanant ajudes per al desenvolupament d’Àsia i Àfrica

Exercicis punt 3.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.

1.- A partir del mapa, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) Explica, a través del mapa, les etapes de la descolonització.

d) Elabora un llistat de les causes de la descolonització.

e) En quina situació van quedar els nous països descolonitzats quan aconseguiren la independència?

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

EUA és la gran potència capitalista des del final de la IIa Guerra

Mundial per la seua superioritat econòmica, tecnològica i militar

EUA té dos grans objectius polítics: mantindré el lideratge al món

capitalista (controlant els seus aliats) i evitar l’avanç del comunisme

Als governs dels EUA es relleven els dos grans partits: demòcrates i republicans,

desenvolupament polítiques fortament anticomunistes com la “caça de bruixes”

Truman

(1945-53) D

Eisenhower

(1953-61) R

Kennedy

(1961-63) D

Johnson

(1963-69) D

Nixon

(1969-74) R

Ford

(1974-77) RCarter

(1977-81) D

Reagan

(1981-89) R

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

Als anys ’60 destaca la presidència de J. F. Kennedy que intenta rellançar l’economia

i la cursa espacial per a arribar abans que els soviètics a la Lluna, però serà assassinat

Assassinat

JFKArribada a la

Lluna (1969)

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

La societat americana es basava en l’abundància i el consum, però amb fortes

desigualtats internes i sectors socials exclosos (racisme), cosa que provocarà el

naixement de moviments de protesta contra les desigualtats, el racisme i la guerra

del Vietnam (Luther King, Malcolm X, Black Panthers, moviment hippy,...)

And so even though we face the difficulties of today and tomorrow,

I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.

I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true

meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men

are created equal."

I have a dream that one day on the red hills of Georgia, the sons of former

slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together

at the table of brotherhood.

I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering

with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be

transformed into an oasis of freedom and justice.

I have a dream that my four little children will one day live in a nation where

they will not be judged by the color of their skin but by the content of their

character.

I have a dream today!

I have a dream that one day, down in Alabama, with its vicious racists, with

its governor having his lips dripping with the words of "interposition" and

"nullification" -- one day right there in Alabama little black boys and black

girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters

and brothers.

I have a dream today!

I have a dream that one day every valley shall be exalted, and every hill and

mountain shall be made low, the rough places will be made plain, and the

crooked places will be made straight; "and the glory of the Lord shall be

revealed and all flesh shall see it together."2

This is our hope, and this is the faith that I go back to the South with.

MARTIN LUTHER KING.

28 d’agost del 1963, Lincoln Memorial, Washington.

I Have a Dream

(12’14’’)

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

L’any 1968 es produeixen protestes a EUA i Europa Occidental

per part d’estudiants, races discriminades, dones, hippies,...,

que donaran lloc als moviments pacifista, feminista i ecologista

ELS GRAFFITI COM A MITJÀ DE PROTESTA (PARÍS, MAIG DEL 1968)

· “El burgès et necessita, tu a ell no.”· “Prohibit prohibir, la llibertat comença amb una prohibició.”· “Furteu!” (a les parets dels bancs)· “La imaginació al poder!”· “Als exàmens, respongueu amb preguntes.”· “Llig menys, viu més.”· “Sigueu realistes: demaneu allò impossible!”· “Si allò que veus no és estrany, la visió és falsa.”· “Oblideu-vos de tot el que heu aprés. Comenceu

a somiar!”· “Allò sagrat: ahí està l’enemic.”· “Decrete l’estat de felicitat permanent.”· “La burgesia no té més plaer que degradar-los tots.”· “La barricada tanca el carrer, però obri el camí.”· “L’alliberament de la societat serà total o no serà.”· “Jo fot a la societat, però ella m’ho torna bé.”· “Deixem la por al roig per als animals amb banyes.”· “No negociem amb els burgesos: abolim-los!”· “Baix dels adoquins està la platja.”· “L’alcohol mata. Pren LSD!”· “Quan més faig l’amor, més ganes tinc de fer la revolució. Quan més

faig la revolució, més ganes tinc de fer l’amor.”

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

Europa Occidental es recupera de la IIa Guerra Mundial (Pla Marshall)

i creix econòmicament sobre la base de l’Estat del benestar

En 1957 naix la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea

actual), passant dels 7 membres inicials als 28 d’ara

4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC CAPITALISTA.

La democràcia liberal o representativa s’estén per tota Europa Occidental,

desapareixent les dictadures de Grècia, Portugal i Espanya a la dècada dels ’70

Japó també creixerà molt i serà el millor aliat dels EUA a Àsia,

convertint-se en la segona potència econòmica mundial als anys ’70

Grândola,

Vila Morena

Exercicis punt 4.- ELS ESTATS UNITS I L’EVOLUCIÓ

DEL BLOC CAPITALISTA.

1.- Com va ser l’evolució dels Estats Units entre 1945 i 1973? I la d’Europa Occidental?

5.- L’URSS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC COMUNISTA.

L’URSS, destrossada després de la IIa Guerra Mundial, es recupera ràpidament

amb un gran esforç, però basant-se excessivament en la indústria pesant i

deixant de banda la indústria de consum (escassetat de productes)

En no existir la propietat privada, les condicions de vida milloraren per a tots i

tothom tenia menjar, treball, pensions, vacances, habitatge, educació i sanitat

En morir Stalin es va produir l’anomenada desestalinització: es van denunciar

les persecucions de Stalin contra els dissidents, reconeixent-les com una errada

5.- L’URSS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC COMUNISTA.

Es va potenciar la cursa espacial, sent els primers en enviar una nau a l’espai

L’URSS va controlar de manera ferma als països d’Europa Oriental, integrant-los

al COMECON (àrea d’ajuda econòmica comunista) i reprimint durament les

protestes contra la dominació soviètica a Hongria (1958) i Txecoslovàquia (1968)

5.- L’URSS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC COMUNISTA.

A Xina va triomfar també una revolució comunista liderada per Mao Zedong en 1949,

però les relacions entre l’URSS i Xina no sempre seran bones i Xina seguirà un model

comunista diferent basat en les comunes populars (el maoisme)

També a Europa, Iugoslàvia (Tito) i Albània seguiran models

socialistes propis, rebutjant el model soviètic i control de l’URSS

Exercicis punt 5.- L’URSS I L’EVOLUCIÓ DEL BLOC COMUNISTA.

1.- Com va ser l’evolució de l’URSS després de la IIa Guerra Mundial? Quins problemes va tindre dins

del bloc comunista?

6.- GUERRA FREDA (III): LA TORNADA A LA TENSIÓ I

LA CAIGUDA DEL COMUNISME (1975-91).

Als anys ’70 el comunisme s’expandeix per Amèrica (revolució a Nicaragua i

guerrilles per tot el continent), Àsia (triomf a Vietnam i expansió pel Pròxim

Orient) i als nous països africans (Etiòpia, Guinea, Mali, Angola, Moçambic,...)

Tot açò en mig de la primera crisi econòmica que afectava a tot el món

capitalista des de la fi de la IIa Guerra Mundial: la crisi del petroli del 1973

6.- GUERRA FREDA (III): LA TORNADA A LA TENSIÓ I

LA CAIGUDA DEL COMUNISME (1975-91).

En mig d’aquest context, amb la derrota a Vietnam, la revolució antiamericana a Iran i

la invasió soviètica d’Afganistan, EUA veu perillar el seu domini i torna a una Guerra

Freda intervencionista i bel·ligerant, especialment als anys ’80 amb el president Reagan

Així, EUA intervé militarment de forma directa (invasió de Grenada) o indirecta, recolzant

colps d’estat (Videla a Argentina, Pinochet a Xile,...) i organitzacions paramilitars per a

combatre les guerrilles revolucionàries, especialment a Amèrica Llatina, a més d’intervindre

en els assumptes interns dels seus aliats i instal·lar míssils nuclears a Europa

Bombardeig

MonedaSabina i Serrat

Con la Frente Marchita

6.- GUERRA FREDA (III): LA TORNADA A LA TENSIÓ I

LA CAIGUDA DEL COMUNISME (1975-91).

Als anys ’80, l’URSS tindrà cada vegada més problemes: augment de l’oposició als

països d’Europa de l’Est (Polònia especialment) i algunes de les seues repúbliques

(Lituània, Estònia i Letònia), estancament de l’economia, endarreriment tecnològic,...

En 1985, el nou president Gorbatxov intenta una sèrie de reformes (perestroika) per millorar

l’economia amb la introducció de reformes capitalistes que permetien la propietat privada

i el mercat i donant llibertats a la població, arribant a convocar eleccions lliures en 1990

6.- GUERRA FREDA (III): LA TORNADA A LA TENSIÓ I

LA CAIGUDA DEL COMUNISME (1975-91).

L’URSS deixa d’intervindre directament en Europa Oriental i comencen una

sèrie de revolucions en 1989 que acabaran amb el comunisme en aquests

països: Polònia, enderrocament del mur de Berlín i unificació d’Alemanya,

Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania

A l’interior de l’URSS es reconeix la independència de Lituània, Estònia i Letònia i, final-

ment, l’URSS acaba dividida en 15 repúbliques independents, dimitint Gorbatxov (1991)

Per tant, el bloc capitalista guanya la Guerra Freda i, actualment, la immensa majoria

de països són capitalistes, quedant EUA com a única superpotència mundial

Enderrocament

mur de Berlín

Exercicis punt 6.- GUERRA FREDA (III): LA TORNADA A

LA TENSIÓ I LA CAIGUDA DEL COMUNISME (1975-91).

1.- Com es va expandir el comunisme fins els anys ‘70? Com va reaccionar EUA?

2.- Explica com es va acabar la Guerra Freda.

ACTIVITAT DE SÍNTESI

1.- Vocabulari:

- Guerra Freda:

- Pla Marshall:

- OTAN:

- Pacte de Varsòvia:

- Coexistència pacífica:

- Descolonització:

- Tercer Món:

- Apartheid:

- Intercanvi desigual:

- Comunitat Econòmica Europea:

- Perestroika:

2.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de la Guerra Freda i situa en cada etapa els fets que

consideres més destacats.