un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
TRANSCRIPT
Un Moacuten bipolar Guerra Freda i
Descolonitzacioacute (1945-1991)
Introduccioacute
Des del 1945 fins al 1991 el moacuten va estar dividit endos blocs antagogravenics el socialista dirigit per lURSSi el capitalista liderat pels Estats Units La tensioacuteentre els blocs va generar una confrontacioacuteconstant la Guerra Freda
Lany 1945 tambeacute es va iniciar la descolonitzacioacute imolts Estats van aconseguir la independegravencia Noobstant aixograve les metrogravepolis van mantenir unsinteressos econogravemics que van donar lloc alanomenat Neocolonialisme
La consolidacioacute dels Blocs
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Despreacutes de la Conferegravencia de Postdam es va fer evidentque els britagravenics i els nord-americans recelaven de laUnioacute Soviegravetica i de les seves intencions de controlarEuropa Oriental Daltra banda els soviegravetics temien queels occidentals els atacaren usant la bomba atogravemica
Les diferegravencies tambeacute eren ideologravegiques ieconogravemiques Estats Units va exigir que els comunistesanaren expulsats dels governs provisionals dels paiumlsosalliberats per ella de locupacioacute nazi (Franccedila Itagraveliahellip)mentre la URSS procurava que en els paiumlsos de la sevaagraverea dinfluegravencia els comunistes aconseguiren el poder(Hongria Polograveniahellip)
La ruptura el Teloacute dAcer
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
En 1947 es va arribar a la ruptura entre Estats Units iURSS Estats Units temia que la inestabilitateconogravemica i el malestar social generats per la guerrafacilitaren larribada dels comunistes al poder en elspaiumlsos dEuropa Occidental Per a impedir-ho vadesenvolupar el Pla Marshall ajuda econogravemica per areconstruir el Vell continent En contrapartida laURSS va formar el Kominform Europa com va dirWinston Churchill va quedar dividida en dos per unldquoteloacute dacerrdquo Cada zona va organitzar una alianccedilamilitar de defensa lOTAN (a Europa occidental) i elPacte de Varsogravevia (a Europa oriental)
Des de Stettin al Bagraveltic fins Trieste a lrsquoAdriagravetic ha caigut sobre el continent un teloacute drsquoacerDarrere drsquoell es troben totes les capitals dels antics estats drsquoEuropa central i oriental () Totesaquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els paiumlsos al voltant drsquoelles es troben en allograve queanomenen lrsquoesfera soviegravetica i tots estan sotmesos drsquouna manera o altra no sols a la influegravenciasoviegravetica sinoacute tambeacute a un altiacutessim i en molts casos creixent control per part de Moscou () Pelque he vist dels nostres amics els russos durant la guerra estic convenccedilut de que res admirenmeacutes que la forccedila i res respecten menys que la feblesa () Eacutes preciacutes que els pobles de llenguaanglesa srsquouneixin amb urgegravencia per impedir als russos tota temptativa de cobdiacutecia i aventurardquo
La particioacute dAlemanya
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Alemanya havia estat dividida en 1945 en quatrezones docupacioacute (francesa britagravenica nord-americana i soviegravetica) aixiacute com la progravepia capitalBerliacuten situada a linterior de la zona soviegravetica En1948 les tres zones occidentals es van unir per aconfigurar la Repuacuteblica Federal Alemanya (RFA) LaURSS es va negar a integrar la seva zona i vabloquejar la ciutat de Berliacuten per a obligar alsoccidentals a evacuar-la Perograve els occidentals es vannegar i van proveir la ciutat a traveacutes dun pont aeriLa URSS va configurar en la seva zona ocupada laRepuacuteblica Democragravetica Alemanya (RDA)
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Introduccioacute
Des del 1945 fins al 1991 el moacuten va estar dividit endos blocs antagogravenics el socialista dirigit per lURSSi el capitalista liderat pels Estats Units La tensioacuteentre els blocs va generar una confrontacioacuteconstant la Guerra Freda
Lany 1945 tambeacute es va iniciar la descolonitzacioacute imolts Estats van aconseguir la independegravencia Noobstant aixograve les metrogravepolis van mantenir unsinteressos econogravemics que van donar lloc alanomenat Neocolonialisme
La consolidacioacute dels Blocs
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Despreacutes de la Conferegravencia de Postdam es va fer evidentque els britagravenics i els nord-americans recelaven de laUnioacute Soviegravetica i de les seves intencions de controlarEuropa Oriental Daltra banda els soviegravetics temien queels occidentals els atacaren usant la bomba atogravemica
Les diferegravencies tambeacute eren ideologravegiques ieconogravemiques Estats Units va exigir que els comunistesanaren expulsats dels governs provisionals dels paiumlsosalliberats per ella de locupacioacute nazi (Franccedila Itagraveliahellip)mentre la URSS procurava que en els paiumlsos de la sevaagraverea dinfluegravencia els comunistes aconseguiren el poder(Hongria Polograveniahellip)
La ruptura el Teloacute dAcer
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
En 1947 es va arribar a la ruptura entre Estats Units iURSS Estats Units temia que la inestabilitateconogravemica i el malestar social generats per la guerrafacilitaren larribada dels comunistes al poder en elspaiumlsos dEuropa Occidental Per a impedir-ho vadesenvolupar el Pla Marshall ajuda econogravemica per areconstruir el Vell continent En contrapartida laURSS va formar el Kominform Europa com va dirWinston Churchill va quedar dividida en dos per unldquoteloacute dacerrdquo Cada zona va organitzar una alianccedilamilitar de defensa lOTAN (a Europa occidental) i elPacte de Varsogravevia (a Europa oriental)
Des de Stettin al Bagraveltic fins Trieste a lrsquoAdriagravetic ha caigut sobre el continent un teloacute drsquoacerDarrere drsquoell es troben totes les capitals dels antics estats drsquoEuropa central i oriental () Totesaquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els paiumlsos al voltant drsquoelles es troben en allograve queanomenen lrsquoesfera soviegravetica i tots estan sotmesos drsquouna manera o altra no sols a la influegravenciasoviegravetica sinoacute tambeacute a un altiacutessim i en molts casos creixent control per part de Moscou () Pelque he vist dels nostres amics els russos durant la guerra estic convenccedilut de que res admirenmeacutes que la forccedila i res respecten menys que la feblesa () Eacutes preciacutes que els pobles de llenguaanglesa srsquouneixin amb urgegravencia per impedir als russos tota temptativa de cobdiacutecia i aventurardquo
La particioacute dAlemanya
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Alemanya havia estat dividida en 1945 en quatrezones docupacioacute (francesa britagravenica nord-americana i soviegravetica) aixiacute com la progravepia capitalBerliacuten situada a linterior de la zona soviegravetica En1948 les tres zones occidentals es van unir per aconfigurar la Repuacuteblica Federal Alemanya (RFA) LaURSS es va negar a integrar la seva zona i vabloquejar la ciutat de Berliacuten per a obligar alsoccidentals a evacuar-la Perograve els occidentals es vannegar i van proveir la ciutat a traveacutes dun pont aeriLa URSS va configurar en la seva zona ocupada laRepuacuteblica Democragravetica Alemanya (RDA)
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La consolidacioacute dels Blocs
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Despreacutes de la Conferegravencia de Postdam es va fer evidentque els britagravenics i els nord-americans recelaven de laUnioacute Soviegravetica i de les seves intencions de controlarEuropa Oriental Daltra banda els soviegravetics temien queels occidentals els atacaren usant la bomba atogravemica
Les diferegravencies tambeacute eren ideologravegiques ieconogravemiques Estats Units va exigir que els comunistesanaren expulsats dels governs provisionals dels paiumlsosalliberats per ella de locupacioacute nazi (Franccedila Itagraveliahellip)mentre la URSS procurava que en els paiumlsos de la sevaagraverea dinfluegravencia els comunistes aconseguiren el poder(Hongria Polograveniahellip)
La ruptura el Teloacute dAcer
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
En 1947 es va arribar a la ruptura entre Estats Units iURSS Estats Units temia que la inestabilitateconogravemica i el malestar social generats per la guerrafacilitaren larribada dels comunistes al poder en elspaiumlsos dEuropa Occidental Per a impedir-ho vadesenvolupar el Pla Marshall ajuda econogravemica per areconstruir el Vell continent En contrapartida laURSS va formar el Kominform Europa com va dirWinston Churchill va quedar dividida en dos per unldquoteloacute dacerrdquo Cada zona va organitzar una alianccedilamilitar de defensa lOTAN (a Europa occidental) i elPacte de Varsogravevia (a Europa oriental)
Des de Stettin al Bagraveltic fins Trieste a lrsquoAdriagravetic ha caigut sobre el continent un teloacute drsquoacerDarrere drsquoell es troben totes les capitals dels antics estats drsquoEuropa central i oriental () Totesaquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els paiumlsos al voltant drsquoelles es troben en allograve queanomenen lrsquoesfera soviegravetica i tots estan sotmesos drsquouna manera o altra no sols a la influegravenciasoviegravetica sinoacute tambeacute a un altiacutessim i en molts casos creixent control per part de Moscou () Pelque he vist dels nostres amics els russos durant la guerra estic convenccedilut de que res admirenmeacutes que la forccedila i res respecten menys que la feblesa () Eacutes preciacutes que els pobles de llenguaanglesa srsquouneixin amb urgegravencia per impedir als russos tota temptativa de cobdiacutecia i aventurardquo
La particioacute dAlemanya
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Alemanya havia estat dividida en 1945 en quatrezones docupacioacute (francesa britagravenica nord-americana i soviegravetica) aixiacute com la progravepia capitalBerliacuten situada a linterior de la zona soviegravetica En1948 les tres zones occidentals es van unir per aconfigurar la Repuacuteblica Federal Alemanya (RFA) LaURSS es va negar a integrar la seva zona i vabloquejar la ciutat de Berliacuten per a obligar alsoccidentals a evacuar-la Perograve els occidentals es vannegar i van proveir la ciutat a traveacutes dun pont aeriLa URSS va configurar en la seva zona ocupada laRepuacuteblica Democragravetica Alemanya (RDA)
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La ruptura el Teloacute dAcer
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
En 1947 es va arribar a la ruptura entre Estats Units iURSS Estats Units temia que la inestabilitateconogravemica i el malestar social generats per la guerrafacilitaren larribada dels comunistes al poder en elspaiumlsos dEuropa Occidental Per a impedir-ho vadesenvolupar el Pla Marshall ajuda econogravemica per areconstruir el Vell continent En contrapartida laURSS va formar el Kominform Europa com va dirWinston Churchill va quedar dividida en dos per unldquoteloacute dacerrdquo Cada zona va organitzar una alianccedilamilitar de defensa lOTAN (a Europa occidental) i elPacte de Varsogravevia (a Europa oriental)
Des de Stettin al Bagraveltic fins Trieste a lrsquoAdriagravetic ha caigut sobre el continent un teloacute drsquoacerDarrere drsquoell es troben totes les capitals dels antics estats drsquoEuropa central i oriental () Totesaquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els paiumlsos al voltant drsquoelles es troben en allograve queanomenen lrsquoesfera soviegravetica i tots estan sotmesos drsquouna manera o altra no sols a la influegravenciasoviegravetica sinoacute tambeacute a un altiacutessim i en molts casos creixent control per part de Moscou () Pelque he vist dels nostres amics els russos durant la guerra estic convenccedilut de que res admirenmeacutes que la forccedila i res respecten menys que la feblesa () Eacutes preciacutes que els pobles de llenguaanglesa srsquouneixin amb urgegravencia per impedir als russos tota temptativa de cobdiacutecia i aventurardquo
La particioacute dAlemanya
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Alemanya havia estat dividida en 1945 en quatrezones docupacioacute (francesa britagravenica nord-americana i soviegravetica) aixiacute com la progravepia capitalBerliacuten situada a linterior de la zona soviegravetica En1948 les tres zones occidentals es van unir per aconfigurar la Repuacuteblica Federal Alemanya (RFA) LaURSS es va negar a integrar la seva zona i vabloquejar la ciutat de Berliacuten per a obligar alsoccidentals a evacuar-la Perograve els occidentals es vannegar i van proveir la ciutat a traveacutes dun pont aeriLa URSS va configurar en la seva zona ocupada laRepuacuteblica Democragravetica Alemanya (RDA)
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La particioacute dAlemanya
La formacioacute dels blocs antagogravenics (1945-1947)
Alemanya havia estat dividida en 1945 en quatrezones docupacioacute (francesa britagravenica nord-americana i soviegravetica) aixiacute com la progravepia capitalBerliacuten situada a linterior de la zona soviegravetica En1948 les tres zones occidentals es van unir per aconfigurar la Repuacuteblica Federal Alemanya (RFA) LaURSS es va negar a integrar la seva zona i vabloquejar la ciutat de Berliacuten per a obligar alsoccidentals a evacuar-la Perograve els occidentals es vannegar i van proveir la ciutat a traveacutes dun pont aeriLa URSS va configurar en la seva zona ocupada laRepuacuteblica Democragravetica Alemanya (RDA)
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Quegrave eacutes la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
Anomenem Guerra Freda a lenfrontament entreEstats Units i URSS perograve no directament sinoacute atraveacutes de tercers paiumlsos recolzats per aquestes duessuperpotegravencies Es caracteritza per
bull una constant carrera darmaments
bull uacutes de la propaganda
bull espionatge
Lrsquoexpressioacute guerra freda fou utilitzada pelperiodista Walter Lippmann en el seullibre The Cold War (La guerra freda) perdefinir lrsquoestat de tensioacute permanent idesconfianccedila reciacuteproca que srsquohaviagenerat entre els blocs i lessuperpotegravencies (els Estats Units i lURSS)
ldquoEl 12 de marccedil del 1947 Truman va solmiddotlicitar al Congreacutes nord-americagrave () prestar urgentmentldquoajudardquo a Gregravecia i Turquia () Ni tan sols va tractar drsquoocultar el caragravecter militar de la projectadaldquoajudardquo ni lrsquoaspiracioacute drsquoEstats Units drsquoinstalmiddotlar-se als paiumlsos beneficiaris de la mateixa ()El missatge del president nord-americagrave ple de calumnies grolleres contra els paiumlsos socialistes lidonava en la pragravectica els Estats Units el paper de policia mundial eacutes a dir el dret a intervenir enels assumptes de totes les nacions al costat de la reaccioacute i de la contrarevolucioacute contribuint a larepressioacute del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolucioacute i aldesenvolupament socialista dels Estats ()El caragravecter antisoviegravetic i antisocialista de la poliacutetica exterior formulada en la ldquoDoctrina Trumanrdquoera evident des del principi () El Govern i la premsa soviegravetics denunciaren enegravergicament lanaturalesa imperialista de la ldquoDoctrina Trumanrdquo El diari Pravda va assenyalar que aquestaldquodoctrinardquo significava una nova intervencioacute en la vida drsquoaltres Estats i que les pretensions delsEstats Units drsquoassolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps quecreixien les apetegravencies dels cercles nord-americans interessatsrdquo
Histograveria de la poliacutetica exterior de lrsquoURSS 1947
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Corea
Despreacutes de la II Guerra Mundial Corea (que haviasigut envaiumlda per Japoacute) va quedar dividida en dospaiumlsos un Nord comunista i un Sud pro-occidentalEn 1950 Corea del Nord va envair el Sud Estats Unitsva recolzar a Corea del Sud i va fer retrocedir a lestropes invasores Xina llavors va amenaccedilar ambintervenir Finalment es va establir la pau i Corea vaseguir dividida
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La crisi dels miacutessils a Cuba
En 1959 es va instaurar a Cuba un regravegim revolucionaridirigit per Fidel Castro Estats Units es va proposarenderrocar-ho (desembarcament fracassat en la Badiade Cochinos) Castro va solmiddotlicitar suport a la URSS per aevitar una invasioacute nord-americana La URSS li vaproposar a Castro instalmiddotlar en lilla miacutessils nuclears i vadisposar el seu enviament a la illa Per a evitar-hoEstats Units va establir un bloqueig naval a CubaDespreacutes de dies de tensioacute es va arribar a un acord eldesmantellament de les bases soviegravetiques de miacutessilsnuclears de Cuba a canvi de la garantia que els EstatsUnits no envairien Cuba ni donarien suport a capoperacioacute amb aquesta finalitat
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els conflictes de la Guerra Freda
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
La Guerra de Vietnam
Franccedila va recuperar la seva cologravenia de la Indoxinadespreacutes de la II Guerra Mundial i locupacioacute japonesa dela mateixa Perograve va esclatar una guerra per laindependegravencia de la cologravenia Franccedila va ser derrotada i lacologravenia es va dividir en quatre estats Laos CambodjaVietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental) Va esclatar la guerra entre tots dos Vietnamper la reunificacioacute i Estats Units va decidir recolzar aVietnam del Sud Perograve la contesa es va allargar EstatsUnits no va poder seguir sostenint la guerra i va haver deretirar-se en 1975 Vietnam del Nord va guanyar la guerrai va unificar el paiacutes amb un regravegim comunista
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Coexistegravencia Paciacutefica
Guerra Freda i Coexistegravencia Paciacutefica (1945-1975)
El canvi generacional de dirigents en Estats Units iURSS va propiciar una relacioacute meacutes dialogant Es vanestablir relacions directes entre Washington iMoscou (telegravefon roig) i es van iniciar converses per alimitar la carrera darmaments Perograve a la fi dels anys1970 van aflorar noves tensions (invasioacute soviegraveticadAfganistan invasioacute nord-americana de la illa deGrenada etc) i es va rellanccedilar la carreradarmaments (projecte ldquoGuerra de les Galagravexiesrdquo)
ldquoEls EUA i lrsquoURSS () partint de la premissa que una
guerra nuclear tindria consequumlegravencies devastadores per al
conjunt de la humanitat () i desitjoses de
contribuir a la reduccioacute de la tensioacute internacional i al reforccedil
de la confianccedila entre Estats han convingut el seguumlent
1 Cada part es compromet a limitar els sistemes de
miacutessils antibaliacutestics (ABM) i a adoptar altres mesures
drsquoacord amb les disposicions drsquoaquest tractat
2 Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM
per a la defensa del territori del seu paiacutes () i no desplegar
sistemes ABM per a la defensa drsquouna regioacute individual
excepte en les estipulacions de lrsquoarticle 3 drsquoaquest tractat
()rdquo
Tractat SALT I Moscou 26 de maig del 1972
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Les causes de la Descolonitzacioacute
La Descolonitzacioacute
a) El desig dindependegravencia de la poblacioacute respectede la metrogravepoli (potegravencia colonial)
b) Auge dels nacionalismes que senfronten alscolonitzadors
c) Debilitat i pegraverdua de prestigi de potegravencies comFranccedila o Holanda derrotades en la II GuerraMundial per Alemanya o Japoacute
d) Aparicioacute duna opinioacute internacional contragraveria alcolonialisme
e) Suport dEstats Units i URSS a la Descolonitzacioacute
ldquoLa subjeccioacute dels pobles a una subjugacioacute a unadominacioacute i a una explotacioacute estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de lrsquohome eacutescontragraveria a la Carta de les Nacions Unides i comprometla causa de la pau i la cooperacioacute mundials ()La manca de preparacioacute en els dominis poliacuteticeconogravemic i social o en el de lrsquoensenyament no ha deprendrersquos mai com a pretext per a retardar laindependegravencia ()Es prendran mesures immediates als territoris baixtutela els territoris no autogravenoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independegravencia per atransferir tots els poders als pobles drsquoeixos territorissense cap condicioacute ni reserva drsquoacord amb la sevavoluntat i als seus desitjos lliurement expressats sensecap distincioacute de raccedila de creenccedila o de color amb lafinalitat de permetrersquols gaudir drsquouna independegravencia iuna llibertat completesrdquo
Resolucioacute 1514 de lrsquoONU (1960)
ldquo42- Observem per uacuteltim que en lrsquoactualitatla convivegravencia humana ha sofert una totaltransformacioacute en els agravembits social i poliacutetic Totsels pobles en efecte han adquirit ja la seuallibertat o estan a punt drsquoadquirir-la Per aixograveen breu termini no hi hauragrave poblesdominadors ni pobles dominats43- Els homes de tots els paiumlsos o soacuten jaciutadans drsquoun estat independent o estan apunt de ser-ho No hi ha comunitat nacionalalguna que vulgui estar sotmesa al dominidrsquouna altra Perquegrave en el nostre temps resultenanacrograveniques les teories que duraren tantssegles en virtut de les quals certes classesrebien un tracte drsquoinferioritat mentre drsquoaltresexigien posicions privilegiades per raoacute de laseva situacioacute econogravemica i social del sexe o dela categoria poliacuteticardquo
JOAN XXIII Pacem in terris (1963)
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Es distingeixen quatre fasesA Anys 1946-1950 Es descolonitza Agravesia IacutendiaIndonegravesia i la Indoxina sindependitzen de GranBretanya Holanda i Franccedila respectivament
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
B Anys 1950 Sindependitzen els paiumlsos del NorddAgravefrica Liacutebia (dItagravelia) el Marroc i Tuniacutesia (deFranccedila) Franccedila es resisteix a independitzar a Algegraveriaesclatant una dura guerra
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
Abans del conflicte del Sagravehara Occidental Espanya haviadonat la independegravencia al Marroc espanyol (1956) Ifni (1969)i Guinea Equatorial (1968) En 1975 Espanya es disposava adescolonitzar el Sagravehara Occidental perograve Marroc enviapoblacioacute (La Marxa Verda) per pressionar Lrsquoexegravercit espanyoles retira ragravepidament i deixa el Sagravehara en mans del Marroc iMauritagraveniaMilers de saharauis van haver drsquoabandonar el seu paiacutes i viuenencara en camps de refugiats en mig del desert des drsquoonlluiten per la independegravencia del seu paiacutes amb les armes (FrontPolisario) Mauritagravenia ha renunciar al Sagravehara perograve entreMarroc i els saharauis encara hi ha un conflicte que en teoriasrsquoha de solucionar amb un referegravendum sobre la
independegravencia organitzat per lrsquoONU
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
C Anys 1960 Sindependitza lAgravefrica subsaharianade forma majoritagraveriament pactada
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Proceacutes descolonitzador
La Descolonitzacioacute
D Anys 1970 Sindependitza el con sud africagraveAngola i Moccedilambic (de Portugal) Namiacutebia (de Sud-agravefrica)
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El conflicte dOrient Mitjagrave
La Descolonitzacioacute
Palestina era un Mandat (protectorat sorgit despreacutesdel desmembrament de lImperi Turc despreacutes de la IGuerra Mundial) britagravenic amb poblacioacute agraverab i juevaDespreacutes de la II Guerra Mundial els jueus es van alccedilaren armes per a exigir la retirada dels britagravenics Es vaproclamar un estat jueu IsraelEls palestins i agraverabs es van negar a reconegraveixer el nouEstat i van atacar als israelians en tres guerres Israelles va guanyar totes i va ocupar meacutes territori Per adefensar als palestins i els seus interessos es va crearlOrganitzacioacute per a lAlliberament de Palestina (OLP)que va fomentar en terrorisme Despreacutes de diversosanys denfrontament es va crear un territori autogravenompalestiacute perograve el conflicte segueix obert
Foreign Office 2 de novembre del 1917Estimat Lord RothschildTinc el plaer de dirigir-li en nom del Govern de SaMajestat la seguumlent declaracioacute de simpatia vers lesaspiracions dels jueus sionistes que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ellldquoEl Govern de Sa Majestat contempla favorablementlrsquoestabliment a Palestina drsquouna llar nacional per al poblejueu i faragrave uacutes dels seus millors esforccedilos per facilitar larealitzacioacute drsquoaquest objectiu quedant ben entegraves que no esfaragrave res que puga perjudicar els drets civils i religiosos deles comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets ilrsquoestatut poliacutetic de quegrave gaudeixen els jueus en qualsevolaltre paiacutesrdquoLi quedareacute agraiumlt si pogueacutes posar aquesta declaracioacute enconeixement de la Federacioacute SionistaSincerament seuArthur James Belfour
ldquo() El 29 de novembre del 1947 lrsquoAssemblea General de les Nacions Unidesva aprovar una resolucioacute proclamant lrsquoestabliment de lrsquoEstat jueu en Eretz-Israel lrsquoAssemblea General solmiddotlicitava lrsquoadopcioacute pels Habitants drsquoEretz-Israel detotes les mesures necessagraveries per a lrsquoexecucioacute drsquoaquesta resolucioacute Elreconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat fer per lesNacions Unides eacutes irrevocable El dret eacutes el dret natural del poble jueu a seramo del seu propi destiacute com totes les nacions en el seu propi Estat sobiragraveEn conformitat nosaltres membres del Consell del Poble representants de lacomunitat jueva drsquoEretz-Israel i del Moviment Sionista estem aquiacute reunits en eldia final del mandat britagravenic sobre Eretz-Israel i en virtut del nostre dretnatural i histograveric i la forccedila legal de la resolucioacute de lrsquoAssemblea General de lesNacions Unides per la present declarem lrsquoestabliment de lrsquoEstat Jueu en Eretz-Israel que seragrave conegut com Estat drsquoIsraelDeclarem que amb efecte des del moment de la fi del Mandat que seragraveaquesta nit vespra del Sabat el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948) abans delrsquoestabliment de les autoritats de lrsquoEstat regularment elegides drsquoacord amb laConstitucioacute que hauragrave drsquoadoptar-se per lrsquoAssemblea Constituent elegida no meacutestard de lrsquo1 drsquooctubre del 1948 el Consell del Poble actuaragrave com a ConsellProvisional de lrsquoEstat i el seu ogravergan executiu lrsquoAdministracioacute del Poble seragrave elGovern Provisional de lrsquoEstat Jueu anomenat Israel() Apelmiddotlem a tot el poble jueu de la Diagravespora per a que colmiddotlabori junt amb elsjueus drsquoEretz-Israel en la tasca drsquoimmigracioacute i de construccioacute i per a queestiguen units a ells en la gran lluita per la realitzacioacute del somni dels temps dela redempcioacute drsquoIsraelPosant la nostra confianccedila en el Totpoderoacutes signem aquesta declaracioacute enaquesta sessioacute del Consell drsquoEstat provisional en la terra de la nostra llar en laciutat de Tel-Aviv en vespres del Sabat del dia 5 drsquoIyar 5708 (14 de maig del1948)
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El sorgiment del Tercer Moacuten
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Les nacions sorgides de la Descolonitzacioacute no sesentien membres de cap dels dos Blocs Estats Unitso URSS Representants daquests paiumlsos es vanreunir en la Conferegravencia de Bandung (1955) Alliacute vanexigir igualtat per a totes les nacions rebuig a laingeregravencia en els assumptes interns de cada paiacutes icreacioacute de plans dajuda al desenvolupamenteconogravemic i cultural per als paiumlsos afroasiagraveticsAquests paiumlsos van establir una alianccedila sobre la basede la neutralitat enfront dEstats Units i URSSlanomenat Moviment de Paiumlsos No Alineats
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El Neocolonialisme una heregravencia colonial
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
La independegravencia poliacutetica de les antigues cologravenies no vaestar acompanyada per la independegravencia econogravemicaLes metrogravepolis van continuar controlant leconomiadaquests territoris a traveacutes de les seves empreses ipropietats eacutes el neocolonialismeEls paiumlsos dAgravefrica i Agravesia havien dexportar mategraveriesprimeres (controlades per empreses europees o nord-americanes) i importar productes industrials meacutes carsAquest intercanvi eacutes desigual perquegrave hi ha una grandiferegravencia de preu entre els productes no elaborats i elselaborats Aquests preus soacuten fixats pels paiumlsos ricsEls paiumlsos pobres depenen per tant de les seves antiguesmetrogravepolis (potegravencies colonials) per a aconseguir dinersper a inversions i tecnologia
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Disputes egravetniques i territorials
Descolonitzacioacute i Tercer Moacuten
Com els traccedilats de les fronteres entre els paiumlsoscolonitzats van ser establits per les potegravenciescolonials (i sense respectar els liacutemits territorials deles tribus o nacions indiacutegenes) en proclamar-se laindependegravencia es van obrir una segraverie de conflictesderivats del desig de control territorial o de divisionsegravetniquesSovint el poder daquests nous paiumlsos va ser ocupatper dictadors o dirigents corruptes la qual cosa vaportar a una inestabilitat poliacutetica i a lesclat deguerres civils En aquests paiumlsos la violegravencia i lacorrupcioacute impedeixen que es respecten els dretshumans
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Lafirmacioacute de la potegravencia nord-americana
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
Lhegemonia dEstats Units descansa sobre tres pilarsa) Superioritat tecnologravegica i econogravemicab) Prestigi poliacutetic derivat de la seva victograveria en la IIGuerra Mundialc) Potegravencia militarEstats Units es va plantejar mantenir la seva primacia ifrenar lavanccedil del comunisme Per aixograve va ajudar aldesenvolupament econogravemic a Europa (Pla Marshall) iva formar una xarxa de pactes militars per a aiumlllar a laURSS (OTAN en 1949 SEATO Organitzacioacute del Tractatdel Sud-est Asiagravetic en 1954 CENTO Organitzacioacute delTractat Central a Orient Mitjagrave en 1955)
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
En Estats Units existeix un bipartidisme entre elPartit Demogravecrata (partidari de lintervencionismeestatal) i el Partit Republicagrave (meacutes conservador)A partir de 1960 la primacia mundial dEstats Unitsva comenccedilar a erosionar-se pera) la competegravencia econogravemica dEuropa i Japoacuterecuperats de la guerrab) socialment es va comprovar lexistegravencia en EstatsUnits de borses de pobresa i discriminacioacute racialc) poliacuteticament va augmentar la por a la URSSdavant el seu poder militar
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Evolucioacute poliacutetica
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
John F Kennedy va guanyar les eleccions i en 1961 esva convertir en president dels Estats Units amb unprograma de rellanccedilament econogravemic i tecnologravegic iamb el compromiacutes de suavitzar les desigualtatssocials perograve va ser assassinat en 1963
ldquoFa 2000 anys la frase meacutes gloriosa era civisromanus sum (Soacutec ciutadagrave romagrave) Avui al moacutende la llibertat la frase meacutes gloriosa eacutes Ich binein Berlinerhellip Tots els homes lliures sigui quinsigui lindret on viuen soacuten ciutadans de Berliacuteni en tant que home lliure estic orgulloacutes de lesparaules Ich bin ein BerlinerldquoDiscurs de John F Kennedy a Berlin occ 26 dejuny de 1963
Ha de ser possible a curt termini que totnord-americagrave pugui gaudir dels privilegis de sernord-americagrave sense importar la seva raccedila ocolor A curt termini tot nord-americagrave ha detenir el dret de ser tractat com li agradaria sertractat com a un li agradaria que tractessin alsseus fillsDiscurs de John F Kennedy sobre els Dretscivils 11 de juny de 1963
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El ldquoAmericanWay of Liferdquo
Estats Units liacuteder del moacuten capitalista
La manera de vida nord-americagrave es va considerarsuperior als de la resta del moacuten Es basava enlabundagravencia i el consum de masses Perograve en realitaten Estats Units existien amplis sectors socialsexclosos de la riquesa i conductes de discriminacioacuteracial En els anys 1960 van sorgir diversosmoviments de protesta (Moviment pels Drets Civilsde Martin Luther King Black Panthers Hippieshellip)contra aquestes actituds racistes i valorsconsumistes
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Per a garantir la recuperacioacute econogravemica europea esvan prendre acords tendents a estabilitzar lesmonedes fixant el dogravelar com a moneda dintercanviinternacional (Acords de Bretton Woods 1944 EstatsUnits es comprometia a mantenir estable el patroacutedogravelar-or creacioacute del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional) es van crear organitzacionseconogravemiques internacionals (FMI o el BancInternacional de Reconstruccioacute i Foment BIRD)
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La reconstruccioacute dEuropa
Europa Occidental (1945-1973)
Estats Units va desenvolupar un programa dajudaeconogravemica a Europa (Pla Marshall) gestionant laOECE (Organitzacioacute Europea de CooperacioacuteEconogravemica) En contrapartida Europa va supeditar laseva economia a la nord-americana i va recolzar lapoliacutetica anticomunista de WashingtonEn 1957 alguns paiumlsos europeus van decidir crearuna organitzacioacute de cooperacioacute econogravemicainternacional el Mercat Comuacute o ComunitatEconogravemica Europea (CEE)
PAIacuteS 1948-
49(milions
de
dogravelars)
1949-
50(milions
de
dogravelars)
1950-
51(milions
de
dogravelars)
TOTAL
(milions
de dogravelars)
Alemanya
Occidental
510 438 500 1448
Agraveustria 232 166 70 488
Begravelgica i
Luxemburg
195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
Franccedila 1085 691 520 2296
Gregravecia 175 156 45 366
Irlanda 88 45 mdash 133
Islagravendia 6 22 15 43
Itagravelia i Trieste 594 405 205 1204
Noruega 82 90 200 372
Paiumlsos Baixos 471 302 355 1128
Portugal mdash mdash 70 70
Regne Unit 1316 921 1060 3297
Suegravecia 39 48 260 347
Suiumlssa mdash mdash 250 250
Turquia 28 59 50 137
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els anys del creixement econogravemic
Europa Occidental (1945-1973)
En la degravecada de 1950 leconomia europea va creacuteixeres va modernitzar la produccioacute es va donar pas anoves induacutestries i augmentagrave la importagravencia delsector serveisAquest creixement econogravemic es va caracteritzar perla intervencioacute de lEstat en leconomianacionalitzant sectors elaborant plans dedesenvolupament establint millores en la vidalaboral (Jornada setmanal de 40 hores vacancespagades segur megravedic etc)La dona es va incorporar al treball sobretot per lafalta de magrave dobra en la postguerra a causa de lesbaixes derivades de la II Guerra Mundial
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La democragravecia a Europa lEstat delBenestar
Europa Occidental (1945-1973)
La democragravecia es va consolidar a Europa destacantel bipartidisme entre conservadors isocialdemogravecrates La resta de partits poliacutetics vanpassar a ser ldquofrontissesrdquo per a donar la majoria en elsparlaments i facilitar lacceacutes al poder dun o un altrepartit majoritari El model europeu aspira a lEstat delBenestar (Welfare State) lEstat facilita proteccioacutesocial als ciutadans (Sanitat Educacioacute seguretatetc) a traveacutes dels impostosA la fi dels anys 1960 van sorgir diversos movimentsreivindicatius ecologisme etc
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Locupacioacute americana
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Despreacutes de la II Guerra Mundial els Estats Units vanocupar Japoacute van mantenir la monarquia imperial ivan imposar una democragravecia que limitava el poderde lemperador Hiro-Hito i establia la divisioacute depodersJapoacute es va convertir en un important aliat dels EstatsUnits a Agravesia enfront de Xina i la URSS comunistes
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
El miracle econogravemic
Japoacute una potegravencia asiagravetica
En vint anys Japoacute de ser un paiacutes devastat per laguerra a convertir-se en la segona potegravenciaeconogravemica mundial Aixograve es va deure abull Lajuda nord-americana i la inexistegravencia dedespeses militars a causa de la dissolucioacute del seuExegravercitbull La coexistegravencia de grans grups financers i petitesinduacutestries tradicionalsbull Elevada inversioacute i gran esforccedil dinnovacioacutetecnologravegica amb suport estatalbull Superabundagravencia de magrave dobra barata i moltproductiva
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Les particularitats del model japonegraves
Japoacute una potegravencia asiagravetica
Japoacute manca de mategraveries primeres perograve teacute una altadensitat de poblacioacute Els seus treballadors tenen unadisciplina de treball molt rigorosa la qual cosasuposa una alta productivitat Els treballadorsmanquen de proteccioacute social perograve els llocs de treballsoacuten pragravecticament vitalicis amb el que elstreballadors es fidelitzen defensen la seva empresafalten molt poc al treball i accepten condicions detreball molt duresLexplotacioacute industrial va provocar una importantcontaminacioacute la qual cosa va donar origen a unimportant moviment ecologista
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La reconstruccioacute econogravemica
La URSS una gran potegravencia
La URSS va patir enormes pegraverdues materials ihumanes en la II Guerra Mundial perograve es vaconvertir en una superpotegravencia comunista Ambgrans esforccedilos la URSS va recuperar els seus nivellseconogravemics de 1940 donant prioritat a la induacutestriapesada Lagricultura va seguir colectivitzada Aquestsistema econogravemic va fer que la induacutestria de consumfoacutera feble i insuficient per a proveir a les necessitatsde la poblacioacute soviegravetica que es va veure sotmesa aprivacions
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La societat soviegravetica
La URSS una gran potegravencia
La societat es dividia en obrers i camperols dunabanda i per un altre en treballadors intellectuals iprofessionals que gaudien dalguns privilegisEl grup social dominant estava integrat pels cagraverrecsimportants del Partit Comunista de la Unioacute Soviegravetica(PCUS) Despreacutes de la mort de Stalin (1953) el modeleconogravemic collectivista va ser en part rectificat i vamillorar el nivell de vida
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La desestalinitzacioacute de la URSS
La URSS una gran potegravencia
Stalin era un liacuteder dictatorial que exigia el culte ilobediegravencia cega a la seva persona i perseguia alsdissidents (porgues) A la seva mort en 1953 li vasucceir Nikita Khrusxov (Kruschev) que va iniciar unprograma de reformes per a millorar el nivell de vidade la poblacioacute (ldquomenys canons i meacutes mantegardquo)Khrusxov va iniciar converses amb els Estats Units(ldquoCoexistegravencia paciacuteficardquo) Perograve les seves reformes vanser paralitzades per la seva destitucioacute en 1964 Li vasucceir el stalinista Leoacutenidas Breznev que vareimplantar un ferri control ideologravegic i limmobilismepoliacutetic
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Les democragravecies populars de lEuropa delEst
Lexpansioacute del comunisme
A Europa Oriental despreacutes de la II Guerra Mundial iemparats pels avanccedilos dels exegravercits soviegravetics cap aAlemanya es van implantar sistemes poliacuteticsanomenats ldquodemocragravecies popularsrdquo basats en lapreponderagravencia dels partits comunistes Aquestproceacutes es va consolidar durant la Guerra FredaAquests paiumlsos van seguir la poliacutetica exterior de laURSS Per a impulsar el desenvolupament econogravemices va crear el COMECON com a alianccedila militar es vaestablir el Pacte de Varsogravevia
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
El model soviegravetic va atraure a paiumlsos sense tradicioacutedemocragravetica i amb grans problemes econogravemics isocialsA Amegraverica Llatina el model soviegravetic es va imposar enla Cuba de Fidel Castro tambeacute va reforccedilar la guerrillasandinista a Nicaragua i en altres zones del continent(les FARC a Cologravembia Sendera Lluminosa a PeruacuteTupamaros a Uruguaihellip els Estats Units va sospitardel regravegim socialista de Salvador Allende a Xile i varecolzar el colp destat del general Pinochet en 1973per a enderrocar-ho)
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravesia a Corea del Nord (des de 1945) Vietnam delNord (des de 1954 i des de 1976 en el Vietnamunificat) Xina (des de 1949) Malagraveisia (derrotades lesforces comunistes pels Estats Units en 1960)Cambodja (Khmers roigs des de 1973 enderrocatsen 1979 pels vietnamites ocupacioacute fins a 1989progressiva liberalitzacioacute) Birmagravenia (des de 1974)Laos (des de 1975) Afganistan (des dels anys 1970invasioacute soviegravetica en 1979 ) Mongogravelia (des de 1924)Iemen del Sudhellip
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La influegravencia del model soviegravetic
Lexpansioacute del comunisme
A Agravefrica Algegraveria i Liacutebia van tenir regravegims socialitzantsEn altres paiumlsos van haver-hi guerrilles i governsefiacutemers (a Angola el MPLA recolzat per Cuba i laURSS Etiogravepia (1977) Tanzagravenia Somagravelia Moccedilambicel Frelimo)
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi va tenir causes molt diversesbull La pujada progressiva dels salaris va reduir elsbeneficis empresarialsbull La competegravencia entre els paiumlsos per vendre vareduir els preus i els beneficis empresarials moltesempreses van deixar de ser rendiblesbull La pujada del preu del petroli com a represagraveliadels paiumlsos agraverabs davant el suport dOccident aIsrael la qual acabava de derrotar a aquells en laguerra del Yom Kippur
Creixement anual mitjagrave de la renda per treballador en diferents paiumlsos europeus ( 1950-1975 Font Barry Eichengreen ( 2007 )
Guerra del Yom Kippur (1973) Siacuteriaataca a Israel en el front del Golagraven iEgipte ho fa pel canal de Suez IranJordagravenia Marroc i Argegravelia participen enel conflicte El president egipci Sadatintenta amb aquest cop drsquoefectelrsquoaplicacioacute de la resolucioacute 242 de lrsquoONUEl contraatac israeliagrave aiumllla a Egipte aGolagravenDavant drsquoaquesta guerra elsmusulmans que havien mantingutbones relacions amb occident adoptenuna postura de solidaritat amb Egipte iel moviment palestiacute El 17 drsquooctubre de1973 onze drsquoells redueixen un 5 elsubministrament de petroli i provoquenun increment del 70 en el preu delbarril a meacutes drsquoun embargament aEstats Units i Holanda per forccedilar uncanvi de posicioacute amb la poliacutetica respectea Israel Recordem que lrsquoOPEP(Organitzacioacute de Paiumlsos Productors dePetroli) havia estat fundada al 1960 perIran Iraq Kuwait Aragravebia Saudiacute iVeneccediluela Aquest fet provoca una fortacrisi econogravemica de la qual el moacutenoccidental no sersquon podragrave desfer ambfacilitat
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La fi del creixement la crisi de 1973
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Moltes empreses es van enfonsar unes altres per asobreviure es van traslladar a paiumlsos pobres delTercer Moacuten on la magrave dobra era meacutes barata eacutes elfenomen de la deslocalitzacioacute industrial
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Els governs de tendegravencia socialdemogravecrata dEuropaOccidental (Alemanya Franccedila Gran Bretanyahellip) vanoptar per una decidida intervencioacute de lEstat enleconomia (a traveacutes dinversions i compres) per arellanccedilar leconomia Aixograve va suposar augmentar elsimpostos la qual cosa va repercutir en pujada depreus (que ja pujaven a causa de lascens del preu delpetroli) i en meacutes atur (perquegrave meacutes empreses vantancar al no ser rendibles)
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Europa enfront de la crisi
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
Per contra els governs conservadors (Kohl aAlemanya Thatcher a Gran Bretanya) van optar permoderar la despesa puacuteblica per a contenir la inflacioacutei baixar els impostos perquegrave les empreses fossin meacutesrendibles i reactivar la inversioacute i el consumEn realitat cap govern va poder garantir una sortidaragravepida de la crisi Lopcioacute meacutes segura va serdesenvolupar la Unioacute Europea construir unaeconomia global europea meacutes forta icomplementada per a superar la inestabilitateconogravemica
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Crisi i reorientacioacute de la poliacutetica exterior delsEstats Units (1973-1988)
Crisi econogravemica i poliacutetica en els paiumlsos industrialitzats (1973)
La crisi de 1973 o del Petroli va provocar unarecrudescegravencia de la tensioacute internacional EstatsUnits es va retirar de Vietnam i aquesta derrota vacontribuir a lexpansioacute daltres movimentsrevolucionaris per Agravesia A Iran la revolucioacute islamistadirigida pel ayatollah Jomeini va enderrocar algovern prooccidental del Sha Reza Pahlavi (1979)Davant aquests fets el govern nord-americagrave deRonald Reagan va decidir intervenir en diversosfronts va envair la illa de Grenada va bombardejarLiacutebia (on eren entrenades diverses guerrillesrevolucionagraveries) va recolzar als dissidents endiversos paiumlsos socialisteshellip
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoany 1911 lrsquoemperador eacutes destituiumlt i es proclama laRepuacuteblica amb un govern nacionalista conservador(Kuomintang) El Partit Comunista fundat lrsquoany 1929estava dirigit per Mao Zedong molt influent entreels pagesosLrsquoeconomia xinesa era una economia agriacutecola Laterra estava en mans de grans terratinents i elspagesos la treballaven sota un regim feudalPeriogravedicament es produiumlen egravepoques de fan quecomportaven la mort de milions de pagesos
La misegraveria pagesa
Hi va haver tres anys consecutius de fam Tota la famiacutelia va haver de captar per poder menjar () Moltes mares llenccedilaven
els nadons al riu perquegrave no els podien mantenir () Jo errava pels turons per buscar fulles i trobava gent que es barallava
per les fulles i els fruits silvestres La meva germana petita va morir de fam i la dona del meu germagrave no va poder suportar la
fam i va marxar per no tornar mai mes
Relat drsquouna pagesa 1948
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Revolucioacute Xinesa
Durant la Segona Guerra Mundial la Xina fouenvaiumlda peli Japoacute Els comunistes srsquohi van enfrontar ivan acabar controlant una bona part del paiacutesDespreacutes de la derrota del Japoacute les comunistessrsquoenfrontaren al govern del Kuomintang que tenia elsuport dels americans Va esclatar una guerra civilque va acabar amb la victograveria comunista i laproclamacioacute de la Repuacuteblica Popular Xinesa(01101949)
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Llarga Marxa
La Revolucioacute Xinesa
La Llarga Marxa (1934-1935) expedicioacutedrsquoaproximadament 100000 comunistes dirigits perMao Zedong que van travessar deu mil quilogravemetresa peu enmig de combats amb les tropes delKuomintang per establir-se a la proviacutencia de Yenan icrear-hi una Repuacuteblica Popular seguint el modelcomunista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
La nova Xina comptava al principi amb lrsquouacutenic suportde lrsquoURSS i es va orientar al model soviegravetic amb lacolmiddotlectivitzacioacute de la terra i la prioritat de la industriapesantEn plena desestalinitzacioacute Mao va proposar laruptura amb lrsquoURSS i la posada en marca drsquoun modelpropi el Gran Salt Endavant Es van crear lescomunes populars centre econogravemics administratiusi culturals en les quals la vida srsquoorganitzava demanera totalment colmiddotlectivista
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Mao liacuteder de la Revolucioacute Xinesa
La Revolucioacute Xinesa
Mao Zedong (1893-1976) va dirigir la RepuacuteblicaPopular Xinesa fins a la seva mort i va ser el dirigentindiscutible de la Revolucioacute fins el punt que alcomunisme xinegraves se li va donar el nom de maoismeEspecialment durant la Revolucioacute Cultural la sevafigura va ser objecte drsquoun veritable ldquoculterdquo
Llibre vermell de Mao
(820 milions de cogravepies)
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Revolucioacute Cultural
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexperiegravencia de les comunes que van ser un fracagraveseconogravemic va disgustar sectors del partit quedesplaccedilaren Mao del poder i van intentar reorientar elproceacutes revolucionariMao hi va reaccionar i el 1965 va llanccedilar una campanyade denuacutencia contra les nous liacuteders en la qual sersquols acusavade conduir la Xina cap al capitalisme Comenccedilagrave aixiacutelrsquoanomenada Revolucioacute Cultural que pretenia transformaro eliminar tots els referents culturals anteriors a lesrevolucioacute maoista Amb el suport dels meacutes joves laGuardia Roja es va iniciar una persecucioacute sistemagravetica detots els sospitosos de capitalistes o decontrarevolucionaris que eren enviats a camps de
reeducacioacute
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Alguns paiumlsos comunistes es van sentir atrets pel modelmaoista i la Revolucioacute Cultural El primer va ser el seu veiacuteCorea del Nord que a la darreria de la degravecada del 1950sota la direccioacute de Kim II-sung va implantar un regravegimpersonalista que srsquoha transmegraves per via familiar fines lesnostres dies A Europa el regravegim comunista drsquoAlbagravenia vaser el meacutes proper al maoisme
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Lrsquoexemple mes extrem de la imitacioacute del model maoistava ser el cas de Cambodja on el 1975 van arribar al poderels anomenats khmers roigs Van instaurar un regravegimtotalitari drsquoeconomia agragraveria que propugnava ladestruccioacute de la cultura urbana considerada burgesaMilions de persones van ser traslladades al camp isotmeses a un sistema de treballs forcats i una quartapart de la poblacioacute (mes de dos milions de persones) vansucumbir a la misegraveria la tortura i lrsquoassassinat
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La Xina despreacutes de Mao
La Revolucioacute Xinesa
Despreacutes de la mort de Mao el 1976 els dirigents de PartitComunista van reorientar la poliacutetica i lrsquoeconomia de la Xinai van desplaccedilar del poder els dirigents de lrsquouacuteltima etapa deMaoLrsquohome clau drsquoaquest viratge va ser Deng Xaoping que vapropiciar una obertura cap a Occident i lrsquoinici delrsquoanomenat socialisme de mercat un sistema mixt en elqual coexisteixen lrsquoeconomia colmiddotlectivitzada i diversoselements capitalistes
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Lrsquoexpansioacute del model maoista
La Revolucioacute Xinesa
Malgrat aixograve el Partit Comunista Xinegraves segueix tenint elmonopoli del poder i no es respecten les llibertatsfonamentals Aixograve ha generat conflictes lrsquoexemple meacutesgreu dels quals va ser la repressioacute de la manifestacioacutepopular de la placcedila de Tiananmem el 1989 (Primavera dePequin)
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
Leconomia soviegravetica tenia grans problemes que esvan agreujar davant les necessitats de rearmamentderivades dels conflictes oberts (Afganistan) i de lacreixent tensioacute amb els Estats UnitsLa URSS tenia problemes per a mantenir els regravegimssocialistes a Europa de lEst on van esclatarrebellions a Hongria (1956) i Txecoslovagravequia(ldquoPrimavera de Pragardquo 1968) aixafades per lExegravercitsoviegravetic
ldquoSi ens esforcem avui en eliminar les tendegravenciesigualitagraveries i en valorar els principis de rendiment nocreiem que creem aixiacute una nova capa de classesprivilegiades Volem que en totsels sectors de la nostra vida social la remuneracioacute deles persones depengui de la importagravencia social i delrsquoeficiegravencia del seu treball () Accedilograve estagrave drsquoacord amblrsquointeregraves del desenvolupament de tota la nostrasocietat ()El socialisme no pot suposar significar solslrsquoalliberament dels treballadors de la dominacioacute de elsrelacions de classe i de lrsquoexplotacioacute sinoacute tambeacute un pledesenvolupament de la personalitat Ha drsquooferir meacutesque qualsevol democragravecia burgesardquo
A DUBCEK Programa de ldquoRenovacioacute del Socialismerdquo1968
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
Els problemes del model soviegravetic
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1985 Mijail Gorbatxov va assumir el poder en laURSS anunciant reformes per a reactivar leconomia iaugmentar la produccioacute de beacutens de consum(Perestroika) En poliacutetica va anunciar una certaobertura a altres idees (Glasnot) admitint altrespartits Va guanyar les eleccions en 1989 i aqueix anyva iniciar la retirada de tropes soviegravetiques aAfganistan Perograve no va poder evitar que UcraiumlnaRuacutessia i Bieloruacutessia se separarenEn tot aquest proceacutes es va buscar el diagraveleg amb elsEstats Units
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La desaparicioacute del Bloc de lEst
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els paiumlsos sategravellits de la URSS en lEuropa Orientalvan iniciar un proceacutes reformista cap a la democragraveciainiciant-se a Pologravenia (1989 lluita del sindicatSolidarność) i seguit per la resta de paiumlsosTxecoslovagravequia es va dividir en 1993 (RepuacuteblicaTxeca i Eslovagravequia) A Romania una revolucioacute vaenderrocar en 1989 al dictador Ceaucescu que va serexecutat Al novembre de 1989 la pressioacute popular vaaconseguir lobertura del mur de Berliacuten Leseleccions de 1990 van ser guanyades pels partidarisde la reunificacioacute de les dues Alemanyes iniciant-seaquesta
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
En 1991 els sectors comunistes de la URSS vanintentar enderrocar a Gorbatxov amb un cop destatfrenat pel seu opositor Boris Yeltsin que es vaconvertir en el principal dirigent de Ruacutessia Lesreformes es van accelerar Es va suprimir el regravegimcomunista i el PCUS es va reconegraveixer laindependegravencia dels territoris que la van reclamar(Estogravenia Letogravenia Lituagravenia Ucraiumlna Bieloruacutessiahellip)La URSS es va dissoldre i Gorbatxov va dimitir Es vaformar la Federacioacute Russa o CEI (Comunitat dEstatsIndependents)
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir
La dissolucioacute de la URSS
Crisi i enfonsament del Comunisme
Els problemes no van acabar perquegrave van aparegraveixerenfrontaments nacionalistes i problemes econogravemicsderivats de la transicioacute al regravegim capitalista Gran partde la poblacioacute russa es va empobrir