011 la guerra freda (1945-1989)
TRANSCRIPT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar
Guerra Freda El món a la guerra freda
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
LA GUERRA FREDA (1947-1989)
LES “ARMES”
LES FASESLA GUERRA FREDA: DEFINICIÓ I ORÍGENS
EL BLOC OCCIDENTAL
EL BLOC COMUNISTA
LA CONFRONTACIÓ
MILITAR
CONTROL IDEOLÒGIC
I PROPAGANDA
MÀXIMA TENSIÓ
LA COEXISTÈNCIA
PACÍFICA
REBROT I FINAL
DE LA GUERRA FREDA
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
Guerra Freda El món a la Guerra Freda L’arribada a la Lluna
PASSA AL WEBPASSA AL WEBPASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La guerra freda: Definició i orígens
Línia del temps L’Europa dels blocs
El teló d’acer
La política de contenció
La divisió del món en dos blocs
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps: Fases i conflictes de la guerra freda
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Europa dels blocs
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El teló d’acer
El teló d’acer
Ara es presenta una oportunitat clara i brillant per als nostres països respectius, negar-se a admetre-la o deixar que es panseixi ens faria incórrer durant molt temps en els retrets de la posteritat [...] l’edat de pedra es pot presentar sota les ales enlluernadores de la ciència [...]. Aneu amb compte, us dic, és possible que amb prou feines quedi temps [...]. Des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Rere seu hi ha totes les capitals dels antics estats de l’Europa central i oriental [...], totes aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països que hi ha al seu voltant estan en el que he d’anomenar esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o una altra, no tan sols a la influència soviètica, sinó també a una altíssima i, en molts casos, creixent mesura de control per part de Moscou [...]. Per tot el que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que el que més admiren és la força i el que menys respecten és la feblesa [...]. Cal que els pobles de parla anglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos qualsevol temptativa de cobdícia o aventura.
Winston CHURCHILL, Wetsminter College, Fulton Missouri, 5 de març de 1946
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La política de contenció
La política de contenció
En aquestes circumstàncies, és clar que l’element principal de qualsevol política dels Estats Units respecte de la Unió Soviètica ha de ser a llarg termini, pacient, ferma, però vigilant en la contenció de les tendències russes a l’expansió. [...]
Per aquesta raó, és una condició sine qua non per dur a terme una negociació fructífera i amb èxit amb Rússia que el govern estranger en qüestió es mantingui en tot moment assossegat i unit i que les seves demandes a la part russa siguin presentades de manera que la seva posada en pràctica no perjudiqui gaire el prestigi soviètic. [...]
La pressió soviètica sobre les institucions lliures del món occidental és una cosa que només es pot aturar mitjançant l’hàbil i vigilant aplicació d’una força que els contraresti. [...]
George KENNAN, Foreign Affairs, 1947
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La divisió del món en dos blocs
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El bloc occidental
El Pla Marshall
El Pla Marshall
Cartells a favor i en contra del pla Marshall
Aliances militars del bloc occidental
El tractat de l’Aliança
de l’Atlàntic Nord
Trets del bloc occidental
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Països que van rebre ajuda econòmica del pla Marshall
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El Pla Marshall
El pla Marshall
No necessito dir-los, senyors, que la situació mundial és molt greu [...]. En considerar el que calia per rehabilitar Europa, es van estimar correctament la pèrdua física de vida, la destrucció visible de ciutats, fàbriques, mines i ferrocarrils, però els darrers mesos s’ha fet palès que aquesta destrucció visible era probablement menys greu que la dislocació de tota l’economia europea [...].
[...] És lògic que els Estats Units facin tot el que tinguin a l’abast per ajudar a tornar a una salut econòmica normal en el món [...]. La nostra política no s’adreça contra cap país, ni cap doctrina, sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos, el seu objectiu ha de ser tornar a la vida una economia operant en el món, de manera que permeti l’aparició de condicions polítiques i socials en què hi pugui haver institucions lliures [...].
Qualsevol govern que estigui disposat a ajudar en la tasca de recuperació trobarà, n’estic segur, plena cooperació del govern dels Estats Units [...].
[...] El paper d’aquest país ha de consistir en una ajuda amistosa en l’elaboració d’un programa europeu i un ulterior suport a aquest programa en la mesura que pugui ser convenient per a nosaltres fer-ho. El programa hauria de ser un programa combinat, acceptat per un bon nombre de nacions europees, si no per totes.
Discurs de George MARSHALL, Universitat de Harvard, 6 de juny de 1947
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartells a favor i en contra del pla Marshall
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Aliances militars del bloc occidental
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord
El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord
Article 5. Les parts convenen que un atac armat contra una o diverses d’elles, que es produeixi a Europa o a l’Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes elles [...], per la qual cosa, tot seguit, s’adoptaran [...] les mesures que es jutgin necessàries, fins i tot la utilització de la força armada, per tal de restablir i mantenir la seguretat a la regió de l’Atlàntic Nord.
Article 6. A efectes de l’article 5, es considera atac armat contra una o diverses de les parts: un atac armat contra el territori de qualsevol de les parts a Europa o a l’Amèrica del Nord, contra els departaments francesos d’Algèria, contra les forces d’ocupació de qualsevol de les parts a Europa, contra les illes sota jurisdicció de qualsevol de les parts a la regió de l’Atlàntic Nord al nord del tròpic de Càncer o contra bucs o aeronaus de qualsevol de les parts de la citada regió.
Washington, 4 d’abril de 1949
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Trets del bloc occidental
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El bloc comunista
El punt de vista soviètic Trets del bloc comunista
El COMECON
El pacte de Varsòvia
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els blocs militars des del punt de vista soviètic
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Trets del bloc comunista
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa dels països membres del COMECON
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El pacte de Varsòvia
El pacte de Varsòvia
Article 4. En cada cas d’atac armat a Europa contra un o diversos dels estats que formen part del tractat, per qualsevol estat o grup d’estats, cada estat que forma part del tractat, en l’exercici del seu dret de legítima defensa individual i col·lectiva, conforme a l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, donarà a l’estat o els estats víctimes de l’atac una assistència immediata, individualment o per acord amb els altres estats parts en el tractat, per tots els mitjans que consideri necessaris, fins i tot l’ús de la força armada. [...]
Article 5. Les parts contractants han convingut a crear un comandament unificat de les forces armades, que es col·locaran per acord entre elles sota les seves ordres, actuant sobre la base de principis establerts de comú acord. [...]
Varsòvia, 14 de maig de 1995
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La confrontació militar
Comparació de l’armament el 1963
Desplegament militar dels Estats Units al mónel 1989
Evolució de les despeses militars
L’arribada a la Lluna
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparació de l’armament a principis del 1963
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Desplegament militar dels Estats Units al món el 1989
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de les despeses militars dels Estats Units i l’URSS
durant la guerra freda
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Control ideològic i propaganda
Caricatura soviètica contra el pla Marshall Cartell antisoviètic
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
França serà
la víctima següent
Exèrcit soviètic
Les dagues cauensobre els països ocupats.
França serà
la víctima següent
Exèrcit soviètic
Les dagues cauensobre els països ocupats.
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatura soviètica
contra el pla Marshall
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartell antisoviètic
França serà
la víctima següent
Exèrcit soviètic
Les dagues cauensobre els països ocupats.
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Màxima tensió
Partició d’Alemanya i Berlín El bloqueig de Berlín La guerra de Corea
El punt de vista soviètic
El punt de vista occidental
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Partició d’Alemanya i Berlín
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El bloqueig de Berlín
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La guerra de Corea
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El punt de vista soviètic
El punt de vista soviètic
El resultat de l’última contesa, amb l’aixafament del feixisme, amb la pèrdua de les posicions mundials del capitalisme i amb l’enfortiment del moviment antifeixista, ha estat la separació del sistema capitalista de tot un seguit de països de l’Europa central i sud-oriental [...].
A mesura que ens allunyem del final de la contesa, apareixen assenyalades de manera més diàfana les dues direccions principals de la política internacional de la postguerra, corresponents a la distribució de les forces polítiques en dos camps oposats: el camp imperialista i antidemocràtic, d’una banda, i el camp antiimperialista i democràtic, de l’altra. Els Estats Units representen el primer, amb l’ajuda d’Anglaterra i França [...].
Les forces antiimperialistes i antifeixistes formen l’altre camp. L’URSS i les pobles de la nova democràcia en són el fonament. [...] Romania, Hongria, Finlàndia formen part d’aquest camp, al qual s’han afegit, a més, la Indoxina, el Vietnam i l’Índia. Egipte i Síria en són simpatitzants [...].
Andrej JDANOV, Discurs en la sessió inaugural del Kominform, Szklarska Poreba (Polònia), 22 de setembre de 1947
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El punt de vista occidental
El punt de vista occidental
En aquesta etapa de la història mundial gairebé totes les nacions han d’escollir entre maneres alternatives de vida. Molt sovint, la decisió no sol ser lliure. [...] Una d’aquestes maneres de viure es basa en la voluntat de la majoria i es distingeix per l’existència d’institucions lliures, un govern representatiu, eleccions netes, garanties a la llibertat individual, llibertat de paraula i religió, i el dret a viure sense opressió política. L’altra es basa en la voluntat d’una minoria imposada mitjançant la força a la majoria. Descansa en el terror i l’opressió, en una premsa i una ràdio controlades, en eleccions fraudulentes i en la supressió de les llibertats individuals. Crec que la política dels Estats Units ha d’ajudar els pobles que lluiten contra les minories armades o contra les pressions exteriors que intenten jutjar-los. Crec que hem d’ajudar els pobles lliures a complir els seus propis destins de la manera que ells mateixos decideixin. Crec que la nostra ajuda ha de ser principalment econòmica i financera, que és essencial per a l’estabilitat econòmica i política.
Discurs del president TRUMAN davant el Congrés dels Estats Units, Washington, 12 de març de 1947
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La coexistència pacífica
El mur de Berlín
Discurs de Kennedy
davant el mur de Berlín
Mapa de la crisi dels míssils
Fotografies aèries de la crisi dels míssils
La guerra del Vietnam Mapa de la guerra del Vietnam
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El mur de Berlín
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín
Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín
Fa dos mil anys es presumia dient Civis Romanus sum [sóc ciutadà romà]. Avui en el món de la llibertat es presumeix dient Ich bin ein Berliner [sóc un berlinès]. Hi ha molta gent en el món que realment no comprèn o diu que no comprèn quina és la gran diferència entre el món lliure i el món comunista. Digueu-los que vinguin a Berlín. I n’hi ha que diuen que és veritat que el comunisme és un sistema diabòlic però que permet un progrés econòmic. Digueu-los que vinguin a Berlín. La llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però nosaltres no hem de posar un mur per mantenir el nostre poble, per prevenir que la gent ens deixi. [...] Mentre el mur és la demostració més òbvia i viva del fracàs del sistema comunista, el món sencer pot veure que no n’estem gens satisfets, per a nosaltres, com ha dit l’alcalde, és una ofensa no tan sols contra la història, sinó també una ofensa contra la humanitat, que separa famílies, divideix marits i esposes, i germans i germanes, i divideix la gent que vol viure unida. Quina és la veritat d’aquesta ciutat d’Alemanya? La pau real a Europa mai no pot estar assegurada mentre a un alemany de cada quatre se li nega el dret elemental de ser un home lliure i que pugui seguir un camí lliure. [...] La llibertat és indivisible i quan un home és esclavitzat, qui és lliure? [...] Tots els homes lliures, on sigui que visquin, són ciutadans de Berlín. I per tant, com a home lliure, dic amb orgull aquestes paraules: Ich bin ein Berliner.
Berlín, 11 de juny de 1963
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La crisi dels míssils
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Fotografia aèria amb la localització d’instal·lacions dels míssils a Cuba
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La guerra del Vietnam: nena cremada pels bombardejos nord-americans
amb napalm
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la guerra del Vietnam
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Rebrot i final de la guerra freda
Convertir les armes en arades
Manifestació contra els euromíssils
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: convertir les armes en arades
Convertir les armes en arades
El sistema està en bancarrota quan el cervell mateix defuig reconèixer que està en vies de destruir-se a si mateix [...]. Mentre estiguem asseguts sobre els nostres dipòsits de gas neurotòxic i d’armes atòmiques, tots pertanyem a la secta de la violència irracional. El gegantí malbaratament d’energia, d’imaginació científica i de riquesa a escala mundial en el sector militar és el factor principal que determina la pobresa, la inflació i la desesperació en el món.
El sistema està en bancarrota quan els metges han d’advertir del perill de la guerra atòmica, quan han de publicar en grans anuncis explicacions sobre les conseqüències, immediates i a llarg termini, de les explosions atòmiques. Els metges assenyalen que no hi ha cap remei eficaç contra la varietat de malalties i lesions en cas de guerra nuclear i especialment contra la malaltia radioactiva.
Petra KELLY, Lluitar per l’esperança. Sense violència cap a un futur verd, 1984
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Manifestació contra els euromíssils
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
Després de la Segona Guerra Mundial va sorgir un sistema diplomàtic internacional en el qual la lluita per l’hegemonia entre els Estats Units i l’URSS va condicionar la història del món durant quaranta anys. Aquest enfrontament és conegut com la «guerra freda» i comprèn des de l’any 1947 fins
a la desaparició de l’URSS el 1991.
Els primers anys de la guerra freda, entre el 1947 i el 1953, van ser d’una gran tensió. Dues grans crisis van destacar en aquest període: el bloqueig de Berlín i la guerra de Corea.
Després d’aquesta crisi el món va quedar dividit en dos blocs. El bloc occidental es va caracteritzar per basar-se en una economia capitalista
i per la generalització de la democràcia liberal.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 11
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
El bloc oriental va tenir una economia estatalitzada dirigida per dictadures comunistes. En aquest bloc, la Unió Soviètica va crear una xarxa d’organismes econòmics i militars que li garantien el predomini. Solament alguns països comunistes van mantenir una independència real enfront de l’URSS.
La guerra freda va ser un enfrontament polièdric. Els Estats Units i l’URSS van competir en tots els terrenys: econòmic, tecnològic, polític i ideològic. L’objectiu era defensar i ampliar cadascú el seu bloc.
A partir de mitjan dècada dels cinquanta les relacions entre els dos blocs van passar per dues fases: una etapa llarga de distensió, en la qual es van obrir vies de diàleg entre les superpotències, i una etapa final en què es va tornar a viure sota la màxima tensió.