R E L A CI ó I COOR DI NA CIó

Estímuls i respostesLes molles són un estímuls per als ocells famolencs, i la seua resposta és anar a menjar-se-les.Altres animals, com els gosssos, gats...tenen respostes d'alegria davant d'un estímul que els agrada, i d'enuig quan alguna cosa molesta.De la mateixa manera, els éssers humans també tenim la capacitat de respondre a molts estímuls difirents.

RECEPTORS D' ESTíMULSL'aroma d'una flor és un estímul extern, perquè

procedeix de l'exterior, mentre que la sensació de gana és un estímul intern ja que procedeix de l'

interior del nostre cos -Receptors externs: Ens permet captar els

estímuls externs que el tenim situat als òrgans dels sentits. Ull: podem veure per ells, Orelles: per escoltar, Nas: per a olorar les coses, Llengua: pera

saborejar les substàncies i els aliments, Pell: per a palpar (objectes, persones . . . )

Respostes musculars y glandulars

Davant d'un estímul extern o intern, el nostre cervell ordena una resposta que pot dur-se a

terme de diferents maneres:-Respostes musculars.Consisteixen en un

moviment fet pel músculs, com quan estirem el braç.

-Respostes glandulars. El nostre organisme té altres òrgans capaços de respondre als

estímuls: les glàndules.

E l s S e n t it s

La vistaLes parts de l’ull:

La còrnia. La còrnia l'estructura hemisfèrica i transparent localitzada al capdavant de l'ull que permet el pas de la llum i protegeix al iris i al cristal·lí.

El cristal·lí. El cristal·lí és un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que està situat després del iris. El seu propòsit principal consisteix a permetre enfocar objectes situats a

diferents distàncies.La pupil·la. La pupil · la és un orifici situat a la part central de l'iris pel qual penetra la llum a

l'interior del globus ocular. Es tracta d'una obertura aparentment de color negre que té la funció de regular la quantitat d'il·luminació que li arriba a la retina, a la part posterior de l'ull.L’iris. El iris, en anatomia, és la membrana acolorida i circular del ull que separa la

càmera anterior de la càmera posterior. Posseeix una obertura central de grandària variable que comunica les dues càmeres: la pupil · la.

Nervi òptic. El nervi òptic és un nervi cranial i sensitiu, encarregat de transmetre la informació visual des de la retina fins al cervell.

La retina. La retina dels vertebrats és un teixit sensible a la llum situat a la superfície interior de l'ull. És similar a una tela on es projecten les imatges.

L'oïdaLes parts de l'oïda:

Orella externa. L'orella externa és una de les tres parts en què es divideix l'oïda.

L'orella mitjana. L'orella a és una cavitat gairebé quadrada, situada a l'interior de la porció petrosa (penyal) de l'os temporal. Es una de les tres parts de l'orella i es troba a la part superior del cerebel, entre les masses encefàliques i el timpà de Falopi.

L'orella interna. es troba dins de l'os temporal.

Timpà. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent i una mica cònica que comunica el canal auditiu extern amb l'orella mitjana

Conductes semicirculars. Es denomina canals semicirculars a l'òrgan de l'oïda interna que juntament amb elsàcul i utricle determinen l'equilibri dinàmic del cos humà.

Caragol. El cargol és una estructura en forma de tub enrotllat en espiral, situada en l'oïda interna. Forma part del sistema auditiu dels mamífers. En el seu interior es troba l'òrgan de Corti, que és l'òrgan del sentit de l'audició.

Trompa d'Eustaqui. La trompa d'Eustaqui després coneguda com tuba o trompa auditiva i en

l'actualitat anomenada tub faringe timpànic, és una estructura anatòmica, en forma de tub, habitualment tancat, que s'estén des de la caixa del timpà fins a la regió nasofaríngia.

El tacteLes parts de la pell:

Epidermis. L'epidermis, en els vertebrats, és la capa externa de la pell, compost dequeratinòcits que proliferen en la seva base i es diferencien progressivament, a mesura que són empesos cap a l'exterior.

Dermis. La dermis és la capa de pell situada sota l’epidèrmica i fermament connectat alelada la cara interna de la membrana basal de l'epidermis se li uneix la dermis.

Hipodermes. La hipodèrmica és la capa subcutània de la pell, està constituïda per teixit adipós que és la continuació en profunditat de la dermis.

E l GUS TLes parts el gust:

Paladar. El paladar és una estructura de la glotis que la separa de les fosses nasals: és una zona de fregament la interacció llengua-paladar permet articular sons.

Úvula. La úvula o campaneta és una petita massa carnosa que penja del paladar tou, per sobre de l'arrel de la llengua. Està formada per teixit conjuntiu i mucosa, a més de tres músculs: el tensor i el elevador del paladar, i el propi múscul de l'úvula.

Orofaringe. L’ orofaringe, bucofaringi, meso faringe o porció bucal de la faringe o gola, és una regió anatòmica que neix en la porció més posterior de la boca, des del paladar tou fins a l'os hioide i inclou el terç posterior de la llengua.

Amígdales. Les amígdales o tonsil·les són teixit limfoide situades a la faringe i que constitueixen l'anell de Waldeyer, protegint l'entrada de les vies digestiva i respiratòria de la invasió bacteriana.

EL NASLes parts del nas:

Les fosses nasals. Les fosses nasals o les narius són dues cavitats separades per un envà i situades al cap, per sobre de la cavitat bucal. Constitueixen el tram inicial de l'aparell respiratori, servint per a l'entrada i sortida d'aire,hi ha més contenen l'òrgan de l'olfacte.

Nervi olfactiu. El nervi olfactori o olfactiu és el primer i més curt dels parells cranials. S'origina en les cèl·lules bipolars localitzades en l'epiteli olfactori que recobreix la major part del cornet superior i la paret oposada a l'envà en les fosses nasals.

Bulb olfactiu. El bulb olfactori o lòbul olfactiu és una regió del cervell de vertebrats en la qual s’interpreten les aferències sensorials de les terminacions nervioses dels receptors estimulats per odori vectors.

EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmetren informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.

Processa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades Glies, que faciliten la funció de les neurones.

La seva principal funció és la de captar i processar ràpidament les senyals exercint control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el mediambient canviant. Aquesta rapidesa de respostes que proporciona la presència del sistema nerviós diferència a la majoria dels animals d'altres éssers pluricel·lulars de resposta lenta que no ho tenen com les plantes, els fongs, les floridures o les algues.

Encara que el sistema nerviós constitueix una unitat morfològica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats: sistema nerviós central –que comprèn l'encefal i la medul·la espinal–, i sistema nerviós perifèric –què corresponen els dotze parells de nervis que ixen de l'encèfal, els trenta-un parells que ixen de la medul·la espinal i les ramificacions que s'estenen fins a la perifèria-.

En resposta als estímuls, les neurones sensorials del sistema nerviós perifèric generen i propaguen senyals al sistema nerviós central que les processa i n'envia noves da retorn als músculs i glàndules La interacció entre diferents neurones forma els circuits neurals que regulen la percepció del món d'un organisme i què està passant al seu cos, d'aquesta manera també regulen el seu comportament.

Les neuronesUna neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.

Està formada pel cos cel·lular i l'axó. En el cos cel·lular es troba el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona. Les diferents prolongacions:

L'axó: per aquesta estructura transiten els impulsos nerviosos o potencials d'acció des del cos cel·lular cap a la següent cèl·lula. Una neurona només pot tindre un axó. Els axons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa. La terminació axonal té forma boteruda i és coneguda amb el nom de botó presinàptic, el qual conté les vesícules sinàptiques i en el seu interior els neurotransmissors, que son substàncies químiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuació.

Les dendrites, amb número i estructura variable segons el tipus de neurona, transmeten els potencials d'acció des de les neurones adjacents fins al cos cel·lular o soma. S'uneixen entre elles mitjançant una unió discontínuaanomenada sinapsis. Tenim dos tipus de sinapsis, les de tipuselèctric i les de tipusquímic, en el primer cas son mésràpidesperò, no tenencapacitat per elaborar estímulsgaire complexos, mentre que en les segonesperdenvelocitatperò poden relacionar-se ambaltresneurones de manera més complexa i per tant participar d'estímulsmés complexos, comés ara les neurones del sistema nerviós central.

El sistema nerviós centralEl sistema nerviós central està format pels centres nerviosos.

Consta de dues parts: l´encefal i la medula espinal.

l´encefal: es troba a l´interior del crani. Està format per:

El cervell. Ocupa cuasi tot elcrani. Intervé en les accions voluntàries i està relacionat amb l´aprenentatge, la memòria i les emocions

Cerebel. coordina els moviments

Voluntaris del nostre cos i intervé En el seu equilibri.

El bulb raquidi. Al bulb raquidi es localitzen els centres que controlen

Les funcions bàsiques de l´organisme, com la respiració o els batecs cardíacs.

La medula espinal és un cordó gros format per moltes neurones, que discorre al llarg de la columna vertebral protegit per les vèrtebres.

El sistema nerviós peifèricEl sistema nerviós perifèric està

format pel conjunt dels nervis del cos.

Podem dividir els nervis en dos grups:

Els nervis sensitius, que trans-meten la informació des dels

òrgans interns fins al sistema nervióscentral .

Els nervis motors, que parteixen del sistema nerviós central i que porten les ordres a cada múscul i a cada glándula de

l´organisme.

La coordinació

Elaboració de res pos tes E ls ne rvis s e ns itiu s ,porte n l'inform aci d e s d e ls ó

rgans d e ls s e ntits fins al ce rve ll.ò E l ce rve ll utilitza aque sta inform aci ,juntam e nt ó

am b am b altre s , la proce ssa y d e cid e ix e l que

fe r,e s a d ir: e labora una re sposta.

La re sposta pot s e r, pe r e xe m ple agafar una

p ilota.E l ce rve ll e nvia aque sta ord re fins als

m sculas d e ls bra os a trav s d e ls ne rvis m otors .ú ç é

E l s r e f l e x o s y l a c o o r d in a c ió REFLEXOS:eLS MOVIMENTS REFLEXOS SÓN

RÀPID I INVOLUNTARIS. Són respostes motores en què no intervé el cervell, sinó la medul·la espinal.

LA COORDINACIÓ:LA FUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSISTEIX A FER QUE ELS MÚSCULS I LES GLÀNDULES DEL NOSTRE ORGANISME FUNCIONEN CORRECTAMENT,SENSE ERRORS.

Fet per:

Iria,C arolina,Sand ra i

C ristina

C urs:

6 Bé