tema 10 corrents_cinematografiques
TRANSCRIPT
Índex
1. Les vanguardes cinematogràfiques
2. Expressionisme alemany
3. Neorealisme italià
4. Nouvelle vague francesa
5. Altres corrents
Vanguardes cinematogràfiques
La història del cinema transcorre paral·lela a la successió d'avantguardes que han renovat la tradició artistica.
Allò que caracteritza a un moviment cinematogràfic és el que mou a la imitació.
Moviment Cinematogràfic
Expressionisme alemany
A principis del segle XX un atendència antinaturalista arrenca amb força a Alemanya: l'expressionisme, un moviment que tenia com a precedent a Goya i Munch.
●Aquests intentaven expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat única del artista.●Els colors es tornen violents i les formes es distorcionen en funció dels estats d'ànim.
Expressionisme alemany
El Gabinet del Doctor Caligari de 1919 i Metropolis de 1926 en seran la seva màxima expressió.
Expressionisme alemany
El cinema expressionista podia definir-se com una de les corrents més importants de la producció fílmica alemanya en el període final de la Primera Guerra Mundial.
Expressionisme alemany
CARACTERÍSTIQUES:
●l'intent de representació oposada al naturalisme ●l'observació objectiva dels fets i successos externs.
Expressionisme alemany
TEMA:
La difícil situació que travessava Alemanya en aquesta època i el sentiment de desesperança o angoixa va ser reflectit en l'art.
Expressionisme alemany
Estètica:
Els contrastos de llum i ombres, la il·luminació sobtada d'un objecte o cara deixant la rest en les penombres co a mitjà d'atenció per l'espectador.
Expressionisme alemany
Exemple:
Un dels casos més notables el trobem en Nosferatu, i la seva ombra sense cos pujant les escales.
Expressionisme alemany
L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país.
Expressionisme alemany
Aquest corrent cinematogràfic va tenir lloc en un grup de crítics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura de Mussolini.
Expressionisme alemany
El neorealisme va estar influït directament pel realisme poètic francès.
La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la Segona Guerra Mundial.
Neorealisme
CARACTERÍSTIQUES:
●Posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.
Neorealisme
PRINCIPIS TEÒRICS:
● Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.● Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.● Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.● Una barreja de cristianisme i marxisme humanista● Donen més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.
Neorealisme
Estètica:
● Evitar les trames i històries d'un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.● Opta per una estètica documental.● Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.●Utilització d'actors no professionals per als papers principals.●Utilització del llenguatge col·loquial, no del literari.● Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure.
Neorealisme
La nouvelle vague francesa
La nouvelle vague és una etiqueta inentada l'any 1958 per François Giroud, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debutaven brillantment.
L'èxit de la nouvelle vague s'explica per motius econòmics, polítics i estètics d'extrema varietat.
La nouvelle vague francesa
CARACTERÍSTIQUES:
Les innovacions tècniques i els baixos costos dels instruments van fer possible rodar sense il·luminació artificial, amb càmeras a l'espatlla i en localitzacions naturals, sense necesitat de muntar grans estudis cnematogràfics.
La nouvelle vague francesa
Característiques:
Les pel·lícules de 1959 es caracterítzaven per la seva espontaneïtat, tant en el guió com en l'actuació; amb il·luminació natural, sense rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners; però desbordant d'entusiasme.
La nouvelle vague francesa
PRINCIPIS TEÒRICS:
●Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important, obtingut a les escoles de cinema.
●Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista cahiers du cinéma.
●Defensar el cinema nord-americà i el cinema realista i visual.
●La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la “mirada” de la càmera i el poder creador del muntatge.
●En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladamnet aïllada en el marc de la societat petit burgesa de la postguerra.
●Per a ells el cinema ha estat una espècie d'autoconeixement personal, en les seves pel·lícules apareixen clares referències personals
La nouvelle vague francesa
Estètica:
●Es roda en exteriors i interiors naturals, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge reduïda.
●Fotografia en blanc i negre amb una il·luminació indirecta, rebotada per generar ambients realistes.
La nouvelle vague francesa
La contribució de la Nouvelle vague suposa una energètica renovació del llenguatge cinematogràfic.
La nouvelle vague francesa
Surrealisme
El moviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. Va ser el francès André Breton qui va publicar el primar manifest surrealista.
Aquest moviment va trigar a travar-se totes les seves expressions.
Va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista. Qui va venir a omplir aquest buit van ser dos joves: Luis Buñel i Salvador Dalí
Surrealisme
Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen dels documentals rodats amb una càmera portàtil i un equip de so sincronitzat.
Cinema Verité
El neorealisme italià es va anar consoldant com a paradigma. Els neorealistes van difondre un ideari social molt assumible, decidit a utilitzar el cel·luloide com a via difusora de les seves inquietuds polítiques.
Cinema Novo
La intenció de John Osborne era elaborar un cinema socialment compromès, l'anomenat british social realism, també anomenat free cinema, que no era sinó una manera de reaccionar a l'artificialitat narrativa de Hollywood.
Free cinema
El cinema independent nord-americà va ser, durant els anys 60 i 70, un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals.
Vanguardia nord-americana