tema 10 corrents_cinematografiques

32
Corrents cinematogràfiques Ivan Khalo 1r Bat A

Upload: ivan-khalo

Post on 30-Jul-2015

69 views

Category:

Art & Photos


0 download

TRANSCRIPT

Corrents cinematogràfiques

Ivan Khalo1r Bat A

Índex

1. Les vanguardes cinematogràfiques

2. Expressionisme alemany

3. Neorealisme italià

4. Nouvelle vague francesa

5. Altres corrents

Vanguardes cinematogràfiques

La història del cinema transcorre paral·lela a la successió d'avantguardes que han renovat la tradició artistica.

Allò que caracteritza a un moviment cinematogràfic és el que mou a la imitació.

Moviment Cinematogràfic

Expressionisme alemany

A principis del segle XX un atendència antinaturalista arrenca amb força a Alemanya: l'expressionisme, un moviment que tenia com a precedent a Goya i Munch.

●Aquests intentaven expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat única del artista.●Els colors es tornen violents i les formes es distorcionen en funció dels estats d'ànim.

Expressionisme alemany

El Gabinet del Doctor Caligari de 1919 i Metropolis de 1926 en seran la seva màxima expressió.

Expressionisme alemany

El cinema expressionista podia definir-se com una de les corrents més importants de la producció fílmica alemanya en el període final de la Primera Guerra Mundial.

Expressionisme alemany

CARACTERÍSTIQUES:

●l'intent de representació oposada al naturalisme ●l'observació objectiva dels fets i successos externs.

Expressionisme alemany

TEMA:

La difícil situació que travessava Alemanya en aquesta època i el sentiment de desesperança o angoixa va ser reflectit en l'art.

Expressionisme alemany

Estètica:

Els contrastos de llum i ombres, la il·luminació sobtada d'un objecte o cara deixant la rest en les penombres co a mitjà d'atenció per l'espectador.

Expressionisme alemany

Exemple:

Un dels casos més notables el trobem en Nosferatu, i la seva ombra sense cos pujant les escales.

Expressionisme alemany

L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país.

Expressionisme alemany

Aquest corrent cinematogràfic va tenir lloc en un grup de crítics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura de Mussolini.

Expressionisme alemany

El neorealisme va estar influït directament pel realisme poètic francès.

La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la Segona Guerra Mundial.

Neorealisme

CARACTERÍSTIQUES:

●Posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.

Neorealisme

PRINCIPIS TEÒRICS:

● Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.● Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.● Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.● Una barreja de cristianisme i marxisme humanista● Donen més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.

Neorealisme

Estètica:

● Evitar les trames i històries d'un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.● Opta per una estètica documental.● Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.●Utilització d'actors no professionals per als papers principals.●Utilització del llenguatge col·loquial, no del literari.● Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure.

Neorealisme

La nouvelle vague francesa

La nouvelle vague és una etiqueta inentada l'any 1958 per François Giroud, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debutaven brillantment.

L'èxit de la nouvelle vague s'explica per motius econòmics, polítics i estètics d'extrema varietat.

La nouvelle vague francesa

CARACTERÍSTIQUES:

Les innovacions tècniques i els baixos costos dels instruments van fer possible rodar sense il·luminació artificial, amb càmeras a l'espatlla i en localitzacions naturals, sense necesitat de muntar grans estudis cnematogràfics.

La nouvelle vague francesa

Característiques:

Les pel·lícules de 1959 es caracterítzaven per la seva espontaneïtat, tant en el guió com en l'actuació; amb il·luminació natural, sense rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners; però desbordant d'entusiasme.

La nouvelle vague francesa

PRINCIPIS TEÒRICS:

●Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important, obtingut a les escoles de cinema.

●Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista cahiers du cinéma.

●Defensar el cinema nord-americà i el cinema realista i visual.

●La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la “mirada” de la càmera i el poder creador del muntatge.

●En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladamnet aïllada en el marc de la societat petit burgesa de la postguerra.

●Per a ells el cinema ha estat una espècie d'autoconeixement personal, en les seves pel·lícules apareixen clares referències personals

La nouvelle vague francesa

Estètica:

●Es roda en exteriors i interiors naturals, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge reduïda.

●Fotografia en blanc i negre amb una il·luminació indirecta, rebotada per generar ambients realistes.

La nouvelle vague francesa

La contribució de la Nouvelle vague suposa una energètica renovació del llenguatge cinematogràfic.

La nouvelle vague francesa

Surrealisme

El moviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. Va ser el francès André Breton qui va publicar el primar manifest surrealista.

Aquest moviment va trigar a travar-se totes les seves expressions.

Va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista. Qui va venir a omplir aquest buit van ser dos joves: Luis Buñel i Salvador Dalí

Surrealisme

Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen dels documentals rodats amb una càmera portàtil i un equip de so sincronitzat.

Cinema Verité

El neorealisme italià es va anar consoldant com a paradigma. Els neorealistes van difondre un ideari social molt assumible, decidit a utilitzar el cel·luloide com a via difusora de les seves inquietuds polítiques.

Cinema Novo

La intenció de John Osborne era elaborar un cinema socialment compromès, l'anomenat british social realism, també anomenat free cinema, que no era sinó una manera de reaccionar a l'artificialitat narrativa de Hollywood.

Free cinema

El cinema independent nord-americà va ser, durant els anys 60 i 70, un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals.

Vanguardia nord-americana

Reaccionant davant del que consideraven una progressiva mediocretització del cinema tradicional, un grup de cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment Dogma.

Dogma 95