TEMA 10ELS MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

Sara Rodríguez1r BAT BCurs 2015-2016

Índex

Les vanguardes cinematogràfiques Expressionisme alemany Neorealisme italià Nouvelle vague francesa Altres corrents

10.1 Les vanguardes cinematogràfiques Al llarg de la història hi ha hagut una

abundància de corrents, tant circumstancials i subjectes a una moda passatgera, com influents i perdurables en el temps.

10.2 L’expressionisme alemany L’expressionisme expressa la seva

visió del món a través de la subjectivitat, de la visió única de l’artista. Té com a precedents Goya i Munch.

10.2 L’expressionisme alemanyORÍGENS I EVOLUCIÓ: Va sorgir a la Universum Film

Aktiengesellschaft (UFA), i tenia un fi principalment propagandístic.

10.2 L’expressionisme alemanyORÍGENS I EVOLUCIÓ: Després de la derrota alemanya,

passa a ser un fi comercial, en mans del govern.

10.2 L’expressionisme alemanyCARACTERÍSTIQUES: És un intent de representació

oposada al naturalisme i l’observació objectiva dels fets i successos externs, fent èmfasi al que és subjectiu.

10.2 L’expressionisme alemanyTEMÀTIQUES: Sobrenatural Fantàstic Desconegut Sinistre

10.2 L’expressionisme alemanyPRINCIPIS ESTÈTICS: Ús de la llum, els contrastos de llums

i ombres i il·luminacions sobtades. Decorats màgics. Acció teatral sense fora de camp. Mostra de sentiments exterioritzant-

los de la forma més extrema possible.

10.2 L’expressionisme alemanyPRINCIPALS OBRES: El gabinet del Dr. Caligari, Robert

Wiene (1919)

10.2 L’expressionisme alemanyPRINCIPALS TÍTOLS: Metròpolis, Fritz Lang (1926)

10.2 L’expressionisme alemanyPRINCIPALS TÍTOLS: Nosferatu, F.W.Murnau (1922)

10.3 El neorealisme italià Va sorgir al finalitzar la Segona

Guerra Mundial. Reflectia el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries.

10.3 El neorealisme italiàORÍGENS I EVOLUCIÓ: Va sorgir a la revista Cinema, a mans

d’un grup de crítics i va estar influït pel realisme poètic francès.

10.3 El neorealisme italiàORÍGENS I EVOLUCIÓ: La seva fi coincideix amb la fi de la

postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la Segona Guerra Mundial.

10.3 El neorealisme italiàCARACTERÍSTIQUES: No té contingut polític intrínsec. Original posada en escena i

tractament de diàlegs.

10.3 El neorealisme italiàPRINCIPIS TEÒRICS: Es vol apropar el mitjà a la gent del

carrer. Refusen la caritat i la compassió. Hi té un fort pes el passat feixista del

país. Barreja de cristianisme i marxisme

humanista. Donen més importància a les

emocions que als plantejaments ideològics.

10.3 El neorealisme italiàPRINCIPIS ESTÈTICS: Reflectir la dura realitat dels

protagonistes. Estètica documental. Utilitzen localitzacions reals. Utilitzen actors no professionals. Utilitzen llenguatge col·loquial. Deixen de banda l’artifici buscant un

estil més lliure.

10.3 El neorealisme italiàOBRES MÉS DESTACADES: Lladre de bicicletes, Vittorio De Sicca

(1947)

10.4 La nouvelle vague francesa

ORÍGENS I EVOLUCIÓ: Va ser inventat l’any 1958 per François

Giroud, i descriu a un grup de joves cineastes que debuten al marge dels corrents tradicionals.

10.4 La nouvelle vague francesa

ORÍGENS I EVOLUCIÓ: A partir de 1963 es calma el moviment.

Alguns avancen cap al classicisme, tradicionalitat, militaritat, cinema experimental o segueixen un camí personal.

10.4 La nouvelle vague francesa

CARACTERÍSTIQUES: Innovacions tècniques i baixos costos

dels instruments necessaris. Espontaneïtat , improvisació i

entusiasme. Plenitud de vida, desig de llibertat.

10.4 La nouvelle vague francesa

PRINCIPIS TEÒRICS: Bagatge cultural important. Estil forjat a través de Cahiers du

Cinéma. Defensar el cinema nord-americà. Desig de renovar el cinema. Postguerra. Cinema com a autoconeixement

personal.

10.4 La nouvelle vague francesa

PRINCIPIS ESTÈTICS: Rodatge a interior i exterior natural

amb càmera a l’espatlla. Temps de rodatge de poques

setmanes. Tècnica gairebé artesanal. Equip tècnic reduït, sense estrelles i

amb improvisació. Temes morals presents.

10.4 La nouvelle vague francesa

PRINCIPALS TÍTOLS: À bout de souffle, Jean-Luc Godard

(19860).

10.5 Altres corrents

EL SURREALISME: Fundat per André Breton, es basava

en què l’inconscient es convertia en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral.

10.5 Altres corrents

SURREALISME: Un chien andalou, Buñuel i Dalí

(1929).

10.5 Altres corrents

VANGUARDIA NORD-AMERICANA: Va ser un cinema independent dels

anys 60 a 70. Era un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals.

10.5 Altres corrents

VANGUARDIA NORD-AMERICANA: Taxi Driver, Martin Scorsese (1976).

10.5 Altres corrents

DOGMA 95: Volia recuperar l’essència de l’art

cinematogràfic desposseint el cinema d’efectes i recursos especials.

10.5 Altres corrents

DOGMA 95: Dancer in the dark, Lars von Trier

(2000).