Miriam Agorreta

Irene Sabaté

Que son el mobils ?

• El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic

amb ràdio de curt abast usat per a

comunicacions mòbils de veu i dades.

Funciona sobre una xarxa d'estacions base

especialitzades distribuïda pel territori,

conegudes com a cel·les.

Historia dels telefons mobils• Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l

considera com "el pare de la telefonia cel·lular" a l'introduir el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units, mentre treballava per a Motorola; però no va ser fins a 1979 quan van aparèixer els primers sistemes cometemes comercials a Tòquio, Japó per la companyia NTT. En 1981, els països nòrdics van introduir un sistema cel·lular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).

• Als Estats Units, gràcies a que l'entitat reguladora d'aquest país va adoptar regles per a la creació d'un servei comercial de telefonia cel·lular, el 1983 es va posar en operació el primer sistema comercial a la ciutat de Chicago. A partir d'aquí, en diversos països es va veure la telefonia cel·lular com una alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptació, amb el qual al cap de pocs anys d'implantar-se es va començar a saturar el servei. En aquest sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a més usuaris.

Les generacións de la telefonia

mobilPrimera generació

La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat.Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és AMPS (Advanced Mobile Phone System).

• Segona generació

• La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es

va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza

protocols de codificació més sofisticats i s'empra en els

sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies

predominants són: GSM (Global System Mobile

Communications) utilitzat a Europa i PDC (Personal

Digital Communications), utilitzat a Japó.

• Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten

velocitats d'informació més altes per veu, però limitats en

comunicació de dades. Es poden oferir serveis auxiliars,

com dades, fax i SMS (Short Message Service). La majoria

dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells

d’encriptació.

• Generació 2.5

• Molts dels proveïdors de serveis de

telecomunicacions es mogueren a les xarxes

2.5G abans d'entrar massivament a la 3g (a

diferència de Japó). La tecnologia 2.5G és

més ràpida que la 2g, i molt més econòmica

que actualitzar a 3G. La generació 2.5G

ofereix característiques esteses, ja que

compta amb més capacitats addicionals que

els sistemes 2G, com GPRS (General

Packet Ràdio System), etc

• Tercera generació

• Article principal: 3G

• La 3G es caracteritza per contenir a la convergència de veu

i dades amb accés sense fil a Internet; en altres paraules,

està feta per a aplicacions multimèdia i alts amples de

banda. Els protocols emprats en els sistemes 3G suporten

altes velocitats d'informació i estan enfocats per a

aplicacions més enllà de la veu, com la videoconferència i

accés ràpid a Internet.

• Amb l'arribada de la 3g i dels últims models de telèfons

cel·lulars se'ls està dotant d'una gran capacitat de

processament de dades i per tant també d'un sistema

operatiu complex. Això ha propiciat l'aparició dels

denominats smartphones, que són una PDA amb funcions

de mòbil.

FUNCIONAMENT• L'ús de la paraula cel·lular per a la telefonia mòbil deriva de les

estacions base, que enllacen via ràdio els telèfons mòbils amb els controladors d'estacions base, estan disposades en forma de malla, formant cèl·lules o cel·les (com un rusc d'abelles). D'aquesta manera, cada estació base està situada en un nus d'aquestes cel·les i té assignada un grup de freqüències de transmissió i recepció pròpies. Atès que el nombre de freqüències és limitat, amb aquesta disposició es pot reutilitzar les mateixes freqüències en altres cel·les (sempre que no sigui adjacents) per tal d'evitar interferències entre elles.

Tot i que ambdues formes (mòbil i cel·lular) són correctes, és més apropiat anomenar-los cel·lulars que no pas mòbils, ja que un telèfon sense fils també és mòbil en el sentit estricte de la paraula: es pot moure. En canvi, la paraula cel·lular defineix clarament el tipus de tecnologia. Tot i així, el terme telèfon mòbil és el que s'utilitza habitualment.

TIPUS DE TELÈFONS

MOBILS

• Els telefons amb camara son molt populars i

evolucionen de manera molt rapida segons

la camara van tenin major resulucio i

permet millors fotos i grabacions de video.

• Els temps estan camviant i cada cop mes

rapidament podem veure com van

apareixent nous models de telefons mobils

que son autentiques joies.

DIFERENTS OPERADORES

TELEFONIQUES

• Movistar

• Vodafone

• Orange

• Yoigo

• Diaclub

DIEFRENTS MARQUES

TELEFONIQUES

• Samsung

• Nokia

• LG

• Motorola

• Sharp

• Sonny Ericsson

•FIIII !