DEL “TEIXEIX i MANEJA” ALS 'JOCS DE PODER'

Borja Rosa

A la Subcomandanta Montse,per la perspectiva de ruptura

DIGNITAT REBELamb Raúl Zibechi

Part de la necessitat de comprendreles lluites socials, les seves propostes,victòries i dificultats considerantles seves propies especificitats,el moviment en sí mateix.

Prenent la idea literalment:la idea de movimentsugereix que els moviments socialssorgeixen des de la negaciód'individus i grups de personesde quedar-nos quietesal lloc que la història ens ha designat.

Aquest rebuig a ser objectesde l'ordre socialens converteixen subjectesprofundament políticsi ens permet iniciarla difícil construcciód'altres móns possibles.

ELS LLOCS “(..) sense voler, vam ocupar els llocs que més detestàvem” (David Caño)

Vam donar les pases juntes, (atisbàvem els fets, portant-los a terme col·lectivament)de Montcada a Gràciapassant per Vallcarcai una festa del Banc Expropiata Bloques Fantasma.

De l'amor subversiui altres versos filosòficsn'hem begut durant uns diesde cor compensat: “recordo a Maria”,recordàvem, i feia mal ja,el fred sense tu,amb el que se viu.

Ens va arribar de la mà de Roquela consigna clara: “fusilem la nit!”i la terrible misèria col·lectivai atisbàrem un preciós Dignitat Rebelquelcom de ràdio lliurequelcom de xarxa feministaquelscom d'un piquet màgic

de la vaga de totesquelcom semblanta un atisbe d'autonomia.

Dels camins de pisos buits a Pedralbesa un matí front La Carbonaria.

De l'acollida de la Comunitat Africanaa un esmorçar de petons a l'escala.

La Kasa de la Muntanya ens convidava:Universitat Lliure Oriol Caballero «un curs de periodisme transformador».

Sota el nom de Montserrat, companyauna jornada com la del 26“es mereixia quelcom mésque una crònica i ho vam feramb la teva alegriadescifràrem el gest:«el suport mutu»i un bus nocturncap a Montcada.

L'amistat amb els poetes: Martín,Olivia, Guim Valls i fas d'aquest petiti pobre poeta mallorquí,un cos marinercreuant la Mediterraneaamb el primer vaixell.

Una vegada més,l'Anarquia ha estat per damunt del cap de setmana.

Els teus ulls, al port:una llum inapagableperque em miràven com a poble.

Si el primer d'aquests poemesde gust a terra i aigua i salenfilava l'agulla per donar una cosidaa una xarxa gairebé teixidaper remolins de cors enamorats.

No esperava la consideració de les majors,ni tan sols la comprensió de les que amb Miles de Viviendas afirmàven:“las milers de pràctiques piratesque esquerdarien i escombrarien metròpolis”.

Una vegada visibilitzadesuna vegada articuladesi les campanyes en marxa:

Dóno els meus consellsi em faig a un costatperque no baixi la bilirubinai seguim essent insubmisses cada dia“compintxes de travesuras y proyectos”que la història dels oprimits ens amparai a més tenim la responsabilitat

i les eines.

Així doncs tres objectius: fulla de rutacompartida, camins d'autonomia i salut.

REFERENTS

A llapis 'ç'la lletra més dolça.

“Et done una cançói faig una arengai de les ombres

neixes tu.Et done una cançó (..)de matinada, quan més vullla teva llum”.

DE ANITS DISÍMILS

Per quan els petonsmés inesperats:“els salvatges”.

- Trobant el meu silenci:em faig millor persona?

Ai! L'olor de la cel·la fosca.Ah! Les oficines de la Revolució.Oh! El calor de la teva abraçada.Ai! L'olor de la teva pell sota els llançols.

De camí a Vallcarcapetons i figuesquelcom de dulçura

perpètuaja que hem estat llavorsi d'altres silencisi cantonadesque es desfeienles miradesen l'horitzóhi havia el focLa Metxa,la flamael desigel goig.

T'has toquetejatun blues per Nosaltres!

Ferem dels camins i els versosla diferència.

Pasàvem, amb pes i lleugeresapels llocs que més detestàvem,i tu tres voltes rebel agraïes,doncs si, a Transitant,arribant cap alt i somriure ample

els dubtes al canutbenfumatal carrerla violènciail·lustrada.

Per després fer de la trobadacap a la nostra intimitat desitjadaun punt a la metòpoli imperial.

DINERS DEL NO RES

Enric Duran parlantsobre la dificultatde descifrarla creaciódels dinersde no-res.

Potser un dimecres qualsevolparlem d'aixòamb Lucio Urtubiaa Vallcarca.

L'aplicació legal desplaçada:Reserva Fraccionaria.

Tot deixant enrera el Paral·lelper d'una vegadasustantivitzarel gest capitalistadel devenir arrendatariscom un quelcomque ens allunyade l'encontre,de la vida,i es va desfentel poder del capitalque es derrumba.

«(..) i arriben festes de nou,i allò que cou ja no cura,i el poble sopa al carrer,al teu carrer, carrer de l'amargura»

Quan la negació del present compartiti les frustracions del neguitheteronormatiui socialdemòcrata.

Per acceptar l'enemici la traïció

PRESUPOSTOS i APODERATS

Instal·lació contra incendis:200€

Total:200€

Conclusions:En tot el que s'ha exposat, s'ha pretès donar una idea clara i concisa de les condicions que reuniràla instal·lació, motiu per el qual presentem la memòria, no obstant això, el peticionari es compromet a efectuar totes les modificacions queestimin oportunes els Organismes Facultatius corresponents.

El procés burocràtic, paralitzant,

i en darrera instànciad'essència reaccionaria,

representa un obstacleobjectiu

per la salvaguardai el pervenir

del projecte revolucionari.

De Graziella Pogolotti, «La Jiribilla»

EMPRESA LEGITIMADORA

S'ha aixecat el fantasma del càstig a Barcelona,carrer Aurora, Àgora Juan Andrés Benítez.

Amb la presència d'una coneguda advocada penalista.

Jurat Popular / Empresa Legitimadora

“Sobre la forja del professorat”:¿Quins factor poden perturbar avui la seva vocació legitimadora, la seva eficacia ideològica?

Cada vegada menys, - si de cas, ja en absolut-la lectura no dirigida (Cioran: hauriem de vestir de lut per l'home el dia en que desaparegui el darrer lletrat), la investigació social no reglamentada.

Si la Justícia ha de ser poesía per la Classe Obrera, “que a una vaga general es mori Jordi Arasa”.

Entenent Mallorca com una colònia penal/penitenciaria. Afectades pel procés, com Kafka, tan semi-feixistes com ell, més que mai, i a d'altre nivell, la fuga d'expectatives de promocióindividual, la certessa del límit en el propi treball,l'hastiament provocat per la rutina de l'ensenyança indefinida...

Molt especialment es visibilitzael contacte del subjecte empíricde la protesta,la promiscuitat socialen sentit ampli(experiència de dolor,de la misèria, de la mort).

Silvia Tomàs, cantautora revolucionaria contemporànea, cantava: «darrera una balança (..) si entens dites paraules, més enllà de plorar-les, volem actes, igual que ets acte tu».

ARA: DELEUZE

«Ara per ara,s'estira i no voldesfer-se en paperni en pantalles,com excuses on ferdesaparèixerla realitaten la postmodernitat*o postmortemposterior al matarels drames i els llargstextos i els autors.

Ara la pell s'estirai no vol empaitar la vidacom un postal ciberespaiara prefereix sentirles vibracions llumíniquesentre insubmissessense exclamar-se per lainfinita qüestióde no-saber»

* postmodernitat: apareix com una conjunció eclèctica de teories. Aqueixa amalgama va des de qualcuns plantejaments 'nitzichians' i institucionistes, fins conceptes presos del pragmatisme anglosaxó per passar per traçats terminològis 'heideggerians' i/o existencialistes.

CSO SA FONETA / MALA PREMSA (EAM)amb l'Exèrcit d'Alliberament Musical

Treient-li punta al bolisonava At-Versarisen flames estava“sagrada família”en l'imaginari: no volemescoltar les campanades!

Aurea Social, ben aprop!Ara toca RAPper davant de l'Arc de Triomffer de ZOO l'espurnad'una independència anàrquica.

MÉS ENLLÀ DELS HORITZONSamb Tomeu Quetgles

Si una dotzena d'homes polítics ens governen:¿Què podrà una vaga de totes feminista?¿Què podrà l'autonomia social?

D'aquesta sincroniaamb la posta de solde Serra Tramuntanasorgeixenles preguntesd'un presentde Terra i lluita social,més enllà del horitzons:

«tanmateix hem de navegararribar fins al final

i el meu pitjor enemicno sirà la mar,

encara que hagi de trevelarjo se que tornaré a caminar,

a navegar, farem tot l'aprenentatge(..) que no he de tropitjar terra

ni negar el que duc dins el cor»

De la virtualitat al besquan ja s'ha esbaït el somni col·lectiui la gentrificació ens ataca amb ínfimes monedes. Ja no vols, ni saps, d'allò que hem estat parlant. Per tu el Nosaltres. Tu, silenci.

LA FLAMERÀ

Llavors «La Flamerà» al Barri de Gràcia,la idea d'encendre un foc.

Arrelat al barri que ens va fer madurarla idea política de l'alliberament d'espaisaixí potser que pasi dissabtei no cal donar-li més motiusa una insurrecció poèticade la mà de Yast Solo i Tálata Rodríguezal Barri de Lavapiés.

Llavors l'aquí i l'ara,de petons,

perque s'acaba la guerra.

KANTONADA

La cantonada és un poema per la salut,i es va fent el cercle

encèsde relacióhoritzontal

sense retreure'nsque vivim un presentque porta un món nou al cor.

Una fulla de rutaamb les jornadesDona i presó.

Finestres de realitatla tendressa recuperadael cor compensatla primavera amb sorpreses

presentssense esperançaG A Z A

i el somni de poetes:el camí, el poema.

Més finestres que Bill Gates,i no era broma el Galguii Estudioal NAL Barceloneta, o la batalla de Ciutat Universitaria i MadridAfro amb acollides integrals des de Lavapiés, i camins d'autogestió cooperativa i africana.

Sense finalitats discursives, ni èpiques, ni conspiratives. Mirades inconexes i molts somriures.

MÉS DE DOS: NIT VENECIANA

Potser seguiem les pases d'Euterpe,musa de la músicaguardiana de la poesia.

“El retiro”, deixant enrera Lavapiésparem, sobre la certesa de l'acció poèticadeixant enrera la institució monàrquicaque avui cridava a la mateixa poesiaa la mateixa acció.

Tot i així vam ser més de dos, atisbes d'afinitat, un escenari ampli: Planeta Terra Guerra, ennibulat i parnàsic, perque viure en una presó anomenada 'estat', no implica que els nostres cossos siguin dels carcellers propietat.

AQUESTS DIES CATALANS

Aquest temps, que sembla el nostre,hem retrobat els gestos,

de gratuita amistat.

Ara ens venen, ens troven, insurgènciescançons dels pobles en armes, autoorganitzats,preguntes per pensar-ho bé,per viure...

Quedar-se més aquí de la paraula? Sortir al carrer?

Juntes,més que mai...Hem dançathem caminat,hem cuinat així

el focel caliud'una nova revolta.

Hem resistit,hem destruït i construïtens hem decidit

per “viure un món nou”.

S'adintrade noula propostala consciènciacridant a l'encontre“la llengua”i el barri dels infants perdutsque poden jugar amb la pilota o arrassar amb les restes del neolliberalisme a les terrasses.