‘’La tecnoaddicció augmentarà en els pròxims anys’’

El degà del Col·legi de Psicólegs de Catalunya preveu un paulatí increment de l’obsessió per adiquirir l’última novetat tecnológica. Luis Pardo

L’empresa estadounidens Apple, va presentar la setmana passada la seva última novetat: un nou aparell que integra un iPod, un móvil i un dispositiu per navegar per internet, l'iPad.

Aquesta es una bona notícia per als aficionats a aquests nous productes, pero també és l’últim i patològic objecte de desig per tots aquells que sofreixen un trastorn conegut com tecnoaddicció, un problema que tans sols als EEUU es calcula que afecta al un 10% d’usuaris, sobretot solen ser persones molt obsessives, insegures i amb molt baix autoestima.

Jaume Almenara, professor de Psicología Social de l’Universitat de Barcelona, creu que aquesta nova adicció és més perillosa entre els adolescents perque, per a ells, la tecnología s’ha convertit en un fi i no pas en un medi.

A continuació tenim una sèrie de preguntes relacionades amb la tecnoaddició amb la seva correspondent resposta:

Pregunta.- Quan crèiem que la tecnologia venia per facilitarnos la vida, sembla ser que també pot complicar-la.Resposta.- Hi ha una tendència a que la tecnologia controli la nostra vida i no pas al revés. Aquest fenomen de passió desmesurada per tenir l’última novetat és relativament recent a Espanya si ens comparem amb els països anglosaxons. En qualsevol cas, s’ha de ser prudents per tal d’evitar una alarma social que pot ser innecessaria.

Pregunta.- Será aquesta una de les adiccions que augmentin cada cop més en el futur?Resposta.- Segurament, perque aquí dins entra el fenómen de les modes. Els medis diuen a la gent el que té que fer per estar a la moda. Per als joves, que estan construint encara la seva identitat, el domini de la tecnologia més moderna els ajuda a confirmar-la. Qualssevol gran avenç comporta un procés d’adaptació. Algunes persones ho consequeixen sense problemes, agafant el més profitós canvi, i altres, per el contrari, es desconcerten. La nostra labor és reorientar a aquests últims.

Pregunta.- Com és por reconéixer la tecnoaddicció?Resposta.- L’afició dels joves per els ‘xats’ o als móvils sols té que preocupar quan aquell impuls irrefrenable per conseguir-los inerfereix greument en la seva esfera personal, social o laboral. En aquest cas s’hauria de consultar a una especialista.

Pregunta.- Quines conseqüències per la salut pot tenir una passió per la tecnología d’una manera desmesurada?Resposta.- Probablement siguin molt similars a les que produeix l’addicció a la televisió. El pacient experimenta trastorns d’insomni, ansietat o inestabilitat emocional. Al Japó s'han observat els casos més greus amb brots de tipus epilèptic. A nivell físic és freqüent que l'afectat guanyi pes. Enganxar-se a una pantalla o un aparell redueix l'activitat física, impedeix diversificar el temps i anul les possibilitats d'interessar per altres temes.

Pregunta.- Qué es pot explicar sobre l’obsessió per fer-se amb l’últim aparell tecnologic del mercat?Resposta.- En els adolescents s'explica perquè aquest aparell d'última generació té un paper integrador en el seu grup d'iguals. Un rol similar al que pugui jugar el cigarret o aquestes dues o tres marques de roba o calçat esportiu que van renovant cada cert temps. En aquest cas, l'edat es converteix en un factor de risc.

Pregunta.- Pero aquest problema, també s’ha vist en adults…Resposta.- Sí, però la motivació és diferent. Per començar els grans no han nascut amb aquestes noves tecnologies. L'aprenentatge els resulta més complicat i tendeixen a fer un ús més racional de les mateixes. El que sí que veiem en ells és aquesta necessitat de mostrar el seu estatus i d'obtenir una satisfacció immediata, perquè la mateixa tecnologia ens ha transmès la sensació que podem aconseguir-ho tot ia més sense demora. Per això suportem tan malament qualsevol impediment tècnic, com quedar sense llum o que falli l'ordinador més de 10 minuts.

Pregunta.- Quina recomanació dóna a aquells pares el fill dels qual es desviu per l'última moda en móvils o que mai veu el moment en el que hauria d'apagar l'internet?Resposta.- Potser caldria preguntar-lis si es comunican suficientment amb el seu fill. Si el noi necessita aillarse es perque la comunicació amb la família és insuficient. No sol haver problemes d'addicció quan la comunicació és bona a l'escola i en l'entorn més proper. Les fonts fonamentals de l'afecte mai poden venir d'una màquina sinó del contacte entre les persones. Els 'xats' ajuden a conèixer gent però fisicament no mostren cap afecte.

Pregunta.- Estan els psicòlegs preparats per intervenir davant les noves addiccions?

Resposta.- Estan sensibilitzats davant els efectes de qualsevol tendència que motivi problemes de conducta. Els tratorns associats a les noves tecnologies tenen un protagonisme creixent en la formació universitària. Ja organitzem seminaris per estudiar el fenomen de la publicitat a internet o la manera en què la tecnologia pot alterar les relacions interpersonals.

Font de l'informació: http://www.elmundo.es/suplementos/salud/2007/694/1169247614.html

CONCLUSIONS:

En definitiva, hem pogut observar que avançar tecnologicament és una cosa molt positiva, però que porta problemes al darrere.

La part positiva, esta claríssima quina és: ha ajudat a l'humanitat a desenvoluparse cada cop més i més fins arribar al punt en el que estem ara.

Però com ja sabem els eccessos no són bons, i crec que és aqui on volíem arribar amb aquest treball. La tecnoaddicció comença quan una part de les persones no saben fer-ne un bon ús equilibrat i passen a fer que la tecnologia formi a ser una part indispensable en la seva vida. Per tant ja estem parlant d'una enfermetat i n'hem d'estar plenament conscient de que aquesta s'anirà extenent cada cop més i més.

Per tant hem d'arribar al punt de veure que la ciència és necessària, però dintre d'uns limits, i saber que no ens moriem si no arribem a comprar l'última novetat en tecnologia...

Marina Daniel i Chloe Campbell